bategant música.pdf
TRANSCRIPT
INTRODUCCIÓ
La música és una part molt important dels nostre dia a dia, però potser no ens adonem
de quina és en realitat d’aquesta importància. El meu treball es basa en com la música
ens pot afectar en el nostre estat d'ànim, que pot influir directament al nostre cos, veient-
lo a la pressió arterial i en el pols.
Vaig escollir aquest treball perquè m'agrada molt la música i també m'agrada molt la
biologia en general i poder relacionar les dues coses em va semblar fantàstic. Encara
que abans m'havia plantejat fer un treball sobre alguna malaltia, com algun tipus de
síndrome, però fer un treball de recerca sobre una malaltia significava en alguns casos
no poder fer cap experiment, o sigui que no es podia relacionar a la part pràctica, i això
no em va agradar gaire, ja que també volia fer una recerca que també tingués una part
experimental.
Pot una cançó influenciar en la pressió arterial? Aquest és el plantejament de la meva
recerca i la meva hipòtesi la vaig portar cap al camí positiu, ja que vaig pensar que
segons el ritme de la cançó o el tipus música al que pertany, potser influeixi augmentant
o disminuint la nostra pressió arterial, per poder comprovar-ho a la part experimental.
Encara que en un principi el treball l'havia plantejat d'una altra manera, preguntant
primer si diverses cançons podien influir en una persona, però amb la meva tutora no
vam trobar gaires connexions entre les persones i era molt difícil arribar a una conclusió
general entre tots. Per això ens vam decantar per una altra hipòtesi, que si es podien
veure més relacions.
La primera part del treball es basa només en la recerca d'informació sobre temes
relacionats amb el meu treball, aquesta part es divideix en dues parts: la primera part
que tracta sobre l'anatomia que s'encamina cap a la pressió i la segona part que es basa
en la musicoteràpia.
La segona part del treball es basa principalment en la comprovació de la meva hipòtesi a
la part experimental, així vaig fer un experiment on vaig agafar a sis companys de classe
del 2n de batxillerat de l'INS Eugeni d'Ors i una amiga i els vaig fer escoltar diferents
cançons mentre els hi prenia la pressió amb un aparell anomenat esfigmomanòmetre.
Aquesta recerca la vaig portar a terme mitjançant diverses fonts d'investigació, com ara
a internet, llibres i enciclopèdies, principalment per la part teòrica del treball.
1
1. SISTEMA CIRCULATORI
L’aparell circulatori és l’encarregat de fer arribar l’oxigen i les substàncies nutritives a
totes les cèl·lules del cos i de recollir-ne els residus originats a l’organisme. També té
altres funcions com el manteniment de l’equilibri iònic, distribució d’hormones i
vitamines, regulació del contingut hídric dels teixits i la defensa en front les infeccions
al cos.
L’aparell circulatori consta d’un conjunt de vasos: artèries, venes i capil·lars sanguinis i
vasos limfàtics i un òrgan impulsor: el cor.
Circulació de la sang
2
Sistema circulatori
3
1.1 El cor
El cor és un òrgan musculós i buit de forma cònica, amb un pes d’uns 300 gr. Aprox.
Està situat a la caixa toràcica entre els pulmons i lleugerament inclinat cap a la part
dreta del cos.
El cor té tres capes de teixits, què des de fora cap a dins són: el pericardi, que és una
serosa de doble capa amb el líquid pericardi al seu interior; el miocardi o teixit muscular
cardíac, que s’encarrega de la contracció, i el endocardi o capa de teixit endotelial
(epiteli pla), que impedeix la coagulació de la sang a l’interior del cor.
El cor té dues meitats independents: la dreta que bombeja la sang a tot l’organisme i la
dreta que bombeja la sang només cap als pulmons. Cadascuna de les meitats està
formada per una aurícula i un ventricle que es comuniquen per les vàlvules
auriculoventriculars. La del costat dret és la tricúspide (tres làmines) i la del costat
esquerre és la mitral o bicúspide (dues làmines). Les làmines s’uneixen als pilars de la
paret interventricular per mitjà de fibres tendinoses. Les vàlvules s’obren i es tanquen en
funció de les contraccions del cor, deixant passar la sang de les aurícules als ventricles.
Cor i les seves parts
4
El cicle de contraccions (sístoles) i relaxacions (diàstoles) alternades de les diferents
càmeres del cor constitueixen el batec cardíac, que dura normalment uns 0.8 segons. En
la sístole auricular, que dura 0,15 segons, ambdues aurícules es contrauen impulsant la
sang als ventricles que en aquest moment estan relaxats en la diàstole ventricular. Les
venes que penetren el cor es tanquen impedint que la sang retrocedeixi. A continuació,
en la sístole ventricular, (0.30 segons.) els ventricles es contrauen expulsant la sang per
les artèries. Les vàlvules bicúspide i tricúspide es tanquen per a que la sang no
retrocedeixi a les aurícules que estan relaxades (diàstole auricular). A continuació, al
llarg de 0,40 segons, aurícules i ventricles es relaxen (diàstole general) preparant-se per
un cicle nou.
1.2 La sang
A) Composició
La sang és un líquid espès, de color vermell i de gust salat. Consta d'una part líquida, el
plasma, i una altra part cel·lular: hematies o glòbuls vermells, leucòcits o glòbuls blancs
i plaquetes.
A la imatge es mostren el dos cicles del cor
A: diàstole, B: sístole
5
El plasma conté un 90% d'aigua (H2O) i un 10% de materials dissolts com ara sals
minerals, proteïnes, sucres i altres substàncies orgàniques. A més gasos com el O2 i el
CO2. L'O2 es troba principalment dins les hematies i el CO2 es transporta
majoritàriament pel plasma.
B) Funcions de la sang:
- Sistema eritrocític format per les hematies que s'encarrega del transport d'O2 o
hematosi.
- Sistema leucocitari format pels leucòcits i intervé en els mecanismes de defensa.
- Sistema plaquetari contribueix a la hemostàsia (coagulació).
- Sistema plasmàtic amb diferents funcions:
* és el suport de les cèl·lules.
* funció de defensa.
* funció hemostàssica perquè té factors de coagulació.
* contribueix al transport de CO2, vitamines i Fe.
La sang circula contínuament pels moviments rítmics del cor. La sang circula del cor
cap a la resta del cos per les artèries i del cos cap al cor per les venes.
La sang fa contínuament el mateix recorregut, seguint alternativament dos circuits que
comencen al cor: la circulació pulmonar o menor, que porta la sang del cor als pulmons
i la torna cap al cor, i la circulació general o major, que porta la sang del cor a les
cèl·lules de tot el cos i la retorna al cor.
Hematies Leucòcits
Plaquetes
6
La sang conté nutrients i oxigen, amb els quals nodreix els teixits. Els reparteix pel cos
a través dels vasos sanguinis que formen una xarxa anomenada aparell circulatori. Hi ha
tres tipus de vasos: les artèries, que porten la sang oxigenada des del cor; les venes, que
porten sang poc oxigenada cap al cor, i els capil·lars que uneixen artèries i venes a
l’interior dels teixits.
1.3 Els vasos sanguinis
Vies circulatòries: La sang circula pel cos a través de dos grans circuits: entre el cor i els
pulmons per recollir oxigen, i entre el cor i els teixits per alliberar oxigen i nutrients.
Artèries: Són els vasos que duen sang des del cor a altres parts del cos. Són elàstiques
gràcies a tenir una gruixuda capa muscular intermèdia. Consta de tres capes : una
interna, formada per l’endoteli; una intermèdia dotada de nombroses cèl·lules de
musculatura llisa i fibres elàstiques i una capa externa composta de fibres de col·lagen i
elàstiques. Totes elles, menys l'artèria pulmonar, duen sang rica en oxigen.
Artèria i les seves parts
7
Venes: Són els vasos que duen sang cap al cor. Són molt poc elàstiques, pel que
precisen tenir unes vàlvules internes per a evitar el retorn de la sang. Totes elles, menys
la vena pulmonar, condueixen sang pobra en oxigen.
Capil·lars sanguinis: Són uns vasos extremadament prims que uneixen el final de les
artèries amb el principi de les venes. Les seves parets són tan primes que permeten
l'intercanvi de gasos en els pulmons, l'entrada de nutrients en l'intestí i la sortida dels
productes de excreció en els ronyons.
Vena i les
seves parts
Capil·lar
sanguini i les
seves parts
8
2. SIGNES VITALS RELACIONATS AMB L'APARELL
CARDIOVASCULAR
2.1 Pressió arterial
La pressió arterial és la força que efectua la sang sobre les parets arterials, gràcies a la
qual pot circular per l'interior de l'arbre arterial i vèncer la dificultat que ofereix al seu
pas la progressiva reducció del diàmetre, de la llum, que s'esdevé entre l'aorta i els
capil·lars. La pressió arterial s'origina fonamentalment a partir de les contraccions dels
ventricles, que generen un flux intermitent de sang a l'interior de les grans artèries. Però
les parets d'aquestes artèries són elàstiques, en primer lloc es disten de manera notable,
recuperen després el diàmetre anterior i impulsen la sang cap a la resta de l'arbre arterial
en un flux ininterromput. Sense la pressió arterial, la sang no podria circular en el nostre
organisme. Científicament es pot dir que la pressió arterial és el producte del consum
cardíac per la resistència perifèrica (resistència que ofereixen les parets del vasos
sanguinis, per tant depèn del volum de sang, l'elasticitat de les parets, el diàmetre...) .
Artèria i vena unides
mitjançant capil·lars
sanguinis
9
2.2 Aparells que mesuren la pressió arterial: l'esfigmomanòmetre
L’esfigmomanòmetre és l’aparell que mesura la pressió del pols arterial. Compost d'una
mànega amb una cambra d'aire al seu interior, d'una bomba per omplir aquesta cambra i
un sistema de mesura que en aquest cas (esfigmomanòmetre manual) és una columna de
mercuri, però també pot ser un manòmetre. Les mesures de la mànega són molt
importants, sent 30 cm. de llarg per 12 d'ample pels adults. L'esfigmomanòmetre és
completat amb un estetoscopi per auscultar el pols del pacient. La mànega es col·loca al
voltant del braç, que quedi justament per sobre del plec del colze, ja que hem de
detectar el pols a l'artèria braquial.
La pressió
arterial mesura
la força que
s'aplica a les
partes arterials.
Esfigmomanòmetre digital. Esfigmomanòmetre manual.
10
2.3 Tipus de pressió sanguínia
Hi ha dos tipus de pressió arterial: la màxima o sistòlica i la mínima o diastòlica. La
màxima correspon a la pressió dins de l'artèria quan el cor realitza la sístole i el flux que
surt del ventricle és màxim. La mínima, per tant, pertany al moment que el cor es troba
en diàstole i el volum de sang que hi surt és mínim. És per suposat que la sistòlica
sempre és més alta que la diastòlica. Hi ha dos tipus més de pressió, encara que no són
molt importants: la pressió del pols, que només és la diferència entre la sistòlica i la
diastòlica (normalment és de 50 mm Hg); i la pressió mitja, que és la mitja de pressions
a través de tot el cicle cardíac, i com que la sístole és més curta que la diàstole, la
pressió mitja és una mica més petita que la part mitjana d'entre totes dues, i
aproximadament es podria calcular sumant-li un terç de la pressió del pols a la
diastòlica.
2.4 Pols
Cada vegada que el cos batega, bombeja sang cap a les artèries. Això produeix una ona
ja que les artèries s’expandeixen i es dilaten amb la circulació sanguínia. Cadascuna
d’aquestes oscil·lacions constitueixen una pulsació. Comptar el nombre de pulsacions
per minut és una forma senzilla de conèixer la freqüència cardíaca. Pots notar el pols en
un punt què una artèria corri molt a prop de la pell, i la puguis prémer suaument contra
un os o un tendó. Un punt molt adequat és el canell. Si estem més actius, el cor envia
sang i amb més freqüència a les artèries i el pols és més ràpid.
Llocs on es pot prendre el pols:
A la templa (pols temporal).
En el coll (pols carotidi): en l'emergència és el pols que es pren amb més
facilitat.
A la part interna del braç (pols humeral): es pren als lactants perquè tenen coll
curt i gruixut.
Als canells (pols radial).
A la part interna del plec del colze (pols cubital).
11
En l'engonal (pols femoral).
Al dors del peu (pols pedi).
A la part interior del turmell (pols tibial posterior)
A la part posterior del genoll (pols popliti)
Pols temporal superficial Pols carotídic
Pols pedi Pols tibial posterior
Pols radial Pols cubital
12
Un pols normal per a un adult sa en descans oscil·la entre 60 i 100 pulsacions
per minut. Durant el somni pot caure fins a les 40 pulsacions i durant l’exercici intens
pot pujar fins a les 200 pulsacions. Normalment, el pols és més ràpid en les persones
més joves. El pols en repòs per a un nadó és tan alt o més com el d’un adult fent
exercici intens.
Alguns factors que poden alterar el pols són fer exercici i la temperatura. Quan
es té febre augmenta el pols (per cada ºC 10 pulsacions/minut).
3. MALALTIES RELACIONADES AMB LA PRESSIÓ
ARTERIAL
3.1 Hipertensió
La hipertensió (HTA) és una de les malalties més abundants en les societats
industrialitzades i una de les primeres causes de morbimortalitat. És el factor de risc
cardiovascular més important, el més fàcil de detectar i el de tractament més eficaç i
senzill, però no se sol diagnosticar. El seu correcte diagnòstic, avaluació i tractament
són de gran transcendència. La OMS defineix la hipertensió arterial com una elevació
crònica de la pressió sistòlica, diastòlica o ambdues en les artèries. Una definició
operativa seria la d'acceptar com hipertensió un nivell de la pressió arterial a partir del
qual els beneficis d'actuar superen als riscs i els costs de no fer-ho. És pot parlar
d'hipertensió quan la pressió és igual o superior a 140/90 mm Hg, considerant les
compreses entre 130-139/85-89 mm Hg com una pressió arterial normal alta. Una sola
lectura, al menys que sigui extremadament elevada, no significa necessàriament que la
Pols tibial posterior Pols pedi
Pols femoral Pols popliti
13
persona sigui hipertensa, sinó que pot ser per molts factors que tractaré més endavant.
Un diagnòstic d'hipertensió es realitza després de moltes lectures en què així ho
assenyalin. Algunes dades són: la hipertensió afecta a un 20% de la població; uns 60000
americans del nord tenen la hipertensió i la meitat no ho saben; prop de 300000
persones moriran de malalties relacionades amb la hipertensió no tractada.
3.2 Hipotensió
Es denomina hipotensió quan la pressió de les artèries és anormalment baixa, inferior a
la considerada normal per la salut humana (<120/<80). Encara que per a ella mateixa no
és nociva ni indicació d'estat de malaltia, va acompanyada normalment per condicions
de poca salut.
Una causa òbvia de la hipotensió és un excés en pèrdua de sang (per exemple en una
hemorràgia) ja que baixa considerablement el volum de plasma sanguini. Qualsevol
causa que comporti una reducció de sal i aigua dels teixits i la substitució per l'aigua de
la sang, té com a conseqüència la hipotensió. Com exemple tenim la diarrea, una suada
excessiva i l'exposició al fred. La hipotensió pot ser el resultat d'un enverinament amb
una droga depressiva, com els barbitúrics, en xocs (mentals) i poliomielitis (causada per
un virus). Hi ha un tipus d'hipotensió que resulta de la força de gravetat, quan estem
estirats i ens aixequem de cop, i s'anomena hipotensió ortostàtica.
Aquesta taula mostra la classificació de la pressió arterial mitjançant valors presos
en mil·límetres de mercuri (mmHg).
Classificació Pressió arterial sistòlica
(mmHg)
Pressió arterial diastòlica
(mmHg)
Normal Menys de 130 Menys de 85
Normal alta 130-139 85-89
Hipertensió lleu 140-159 90-99
Hipertensió moderada 160-179 100-109
Hipertensió greu 180-209 110-119
Hipertensió molt greu 210 o superior 120 o superior
14
Variació circa diària de la pressió arterial en un
individu sa, mostrant la variabilitat de la pressió sistòlica
(línia superior) i la pressió diastòlica (línia inferior).
S’aprecia un descens de la pressió arterial en la fase
nocturna.
4. FACTORS RELACIONATS AMB LA PRESSIÓ
ARTERIAL
La pressió arterial ve determinada per uns factors: la quantitat de sang que circula, el
diàmetre dels vasos pels quals circula i la seva elasticitat, i la força amb la que el cor
bombeja la sang. Per tant, qualsevol cosa que faci variar algun d'aquests factors
modificarà la pressió. Quant més volum de sang hi ha, i quant més petit sigui el
diàmetre de les artèries, més alta serà aquesta pressió. Els elements que modifiquen
aquests factors són diversos: el sistema nerviós, els propis vasos sanguinis, algunes
hormones, els canvis de posició, l'activitat física, l'ansietat, el dolor, el cansament, l'edat,
el pes, el soroll, la gravetat (per causa seva la pressió de qualsevol vas que estigui per
sobre del nivell del cor es troba disminuïda i els de per sota, es troba augmentada). Tots
aquests factors es poden dividir en dos grans grups: els controlables i els no
controlables.
15
4.1 Factors controlables
Alimentació:
Una alimentació inadequada, rica en sal i greixos saturats augmenta la tensió arterial. Hi
ha una relació entre el consum de lípids i la pressió arterial: les dietes riques en grasses
poliinsaturades suposen una reducció de la pressió, i una alimentació amb un excés de
grasses saturades eleva la pressió.
Sobrepès i obesitat:
Un individu amb sobrepès està més exposat a tenir
pressió arterial alta que un individu amb pes
normal. A mesura que augmenta el pes s'eleva la
tensió arterial i això és molt més evident en menors
de 40 anys i en les dones.
Alcohol:
Molts especialistes afirmen que l'ús moderat d'alcohol
afavoreix la circulació, pot disminuir la hipertensió i prevé
moltes malalties de cor i del sistema circulatori. En canvi,
l'ús no moderat d'alcohol porta a l'augment de la tensió
arterial i la possibilitat de caure en l'alcoholisme. Una
ingesta superior a 40g d'alcohol augmenta la tensió.
Tabac:
El tabac a més de produir nombroses malalties vasculars
impedeix que els tractaments o les substàncies que podrien
ajudar a un hipertens siguin absorbides per l'organisme. Les
persones fumadores no es beneficien tant dels medicaments
contra l' hipertensió com aquelles que no fumen.
16
Cafè:
El cafè, pel seu contingut en cafeïna, un estimulant molt fort,
produeix un augment de la tensió arterial. L'ús continu i
abusiu de cafè pot desencadenar aquesta malaltia. Aquesta
beguda no es recomana a les persones que pateixen
d'hipertensió. De la mateixa manera el consum no moderat
d'altres begudes amb el mateix principi, com el te, és negatiu
per les persones hipertenses.
Estrès:
L'estrès permanent sol produir moltes vegades aquesta malaltia. S'han realitzat estudis
que demostren que quan una persona pateix estrès la seva pressió arterial augmenta.
Diabetis i colesterolèmia:
La diabetis i els problemes de hipertensió normalment coexisteixen. Els hipertensos són
més freqüentment diabètics i el diabètics tenen el percentatge doble per patir la
hipertensió. Respecte a les persones que presenten hipercolesterolèmia podem observar
que un percentatge molt elevat tenen hipertensió.
Sedentarisme:
L'estil de vida d'una persona que no fa exercici físic té més risc de patir malalties
cardiovasculars.
Embaràs:
Durant l'embaràs existeix la possibilitat de patir un tipus
d'hipertensió especial, anomenada preeclampsia, que es
produeix per la facilitat de les embarassades d'acumular
líquids. De vegades apareixen maneres més greus de tensió
durant l'embaràs que requereixen l'hospitalització immediata.
De la mateixa manera les píndoles anticonceptives augmenten
el risc de patir hipertensió, per tant, es convenient que les
dones que prenen anticonceptius controlin la seva pressió
arterial amb més freqüència.
17
4.2 Factors no controlables
Factors genètics hereditaris:
Es transmet de pares a fills la tendència o predisposició a desenvolupar xifres elevades
en tensió arterial. Es desconeix el seu mecanisme exacte, però s'ha demostrat que quan
una persona té un progenitor o ambdós hipertensos, les possibilitats de desenvolupar
hipertensió són el doble que les persones amb pares amb la tensió normal.
Sexe:
Els homes tenen més predisposició a desenvolupar
hipertensió arterial. Les dones, a la seva etapa de
menstruació, estan més protegides per la influència de
les hormones femenines o estrògens. Però, aquesta
protecció desapareix quan es produeix la menopausa, a
partir d'aquest punt les dones tenen més probabilitats de
patir aquesta malaltia que els homes.
Edat:
Normalment la pressió arterial augmenta amb la edat, perquè
quan les persones es van envellint es produeix un enduriment a
les artèries que dificulta el pas de la sang. Així, es troben més
hipertensos en grups de major edat. El risc és més evident a
partir dels 65 anys.
Moment del dia:
La tensió més baixa es registra durant la nit i la tensió més elevada a les primeres hores
del matí.
Època de l'any:
El fred augmenta la tensió arterial, per tant, l'hivern és l'època de l'any que presenta més
tensió elevada.
18
Raça:
Les persones de color tenen més probabilitats de patir
hipertensió. Estudis realitzats als Estats Units van concloure
que les persones de raça negra tenien fins un 33% més de
probabilitats de patir hipertensió.
5. TRACTAMENTS
5.1 Hipertensió
Actualment es dóna més importància al tractament no farmacològic (com l'exercici, la
disminució de l'obesitat, les dietes pobres en sodi) per després passar al tractament
farmacològic. Els canvis en l'estil de vida consisteixen en diversos aspectes:
Dieta: el sodi excessiu (tant en forma de sal com formant part de l'estructura dels
aliments) en la dieta provoca retenció de líquids, per tant un augment del volum
total de la sang i com a conseqüència de la pressió arterial. Per disminuir els
nivells tan alts de la hipertensió el primer pas és disminuir la ingestió de sodi
total fins a la quantitat d'una cullerada petita al dia. Pot millorar la pressió
arterial si es consumeix més fruites i verdures que continguin potassi, que
afavoreix la reducció del torrent sanguini, completant amb productes làctics amb
baix contingut de greixos.
Reducció de pes: com que l'excés de pes contribueix a un major treball cardíac,
es recomanable realitzar exercici físic (que també va bé per normalitzar la
pressió) per baixar el pes i afavorir la disminució del perill per la hipertensió.
Una dieta baixa en calories (1200 cal) amb escassos greixos pot produir per cada
10 kg perduts de pes una disminució de 10 mm Hg.
Eliminació de medicaments que poden produir una elevació de la pressió
arterial.
Evitar situacions d'estrès.
Disminuir el consum d'alcohol: els homes no haurien de passar de 30 cm3.
Deixar de fumar: la nicotina augmenta transitòriament la pressió arterial.
19
Tractament amb medicaments: al començar l'elecció d'un medicament la
selecció es fa més individualitzada, havent la tendència a no forçar la dosi. Si un
medicament no controla la hipertensió, o es canvia per un altre o se li afegeix. El
tractament farmacològic s'instaura després de tres o quatre mesos quan la mitja
de la pressió diastòlica és superior a 100 mm Hg, intentant mantenir-la inferior a
90 mm Hg. Hi ha diversos tipus de medicaments que ajuden a controlar la
pressió arterial:
Diürètics: es tracta de píndoles per orinar, així s'aconsegueix la disminució del
volum sanguini.
→ Bloquejadors a, ß i a-ß adrenèrgics: actuen bloquejant els efectes de certes
substàncies químiques de l'organisme. Alguns d'ells provoquen que el cor
bategui més lentament i amb menys força i amb altres es dilaten els vasos
sanguinis.
→ Inhibidors de l'enzim convertidor de angiotensina (ECA) i bloquejadors del
receptor de angiotensina: la angiotensina II és un pèptid vasopresor, que fa
augmentar la pressió i aquests bloquejadors eviten la seva formació i així
s'aconsegueix la relaxació dels vasos. Els que prenen aquesta classe de
medicaments poden patir un tos persistent.
→ Bloquejadors del canal del calci: ajuden a disminuir el flux de sang i a relaxar
els vasos sanguinis. Poden ser de curta o llarga durada, encara que els de curta
no s'aconsellen per la hipertensió.
→ Vasodilatadors: com el seu nom indica, la seva funció és dilatar les artèries
per fer disminuir la pressió arterial.
5.2 Hipotensió
Hi ha un tipus d'hipotensió que resulta de la força de gravetat, quan estem estirats i ens
aixequem de cop, i s'anomena hipotensió ortostàtica. Per combatre-la, el nostre cos
estreny les petites artèries en un moviment reflex quan ens aixequem. Així ajuda a
elevar una mica la pressió arterial.
El tractament de la hipotensió depèn de la seva causa. La hipotensió crònica rarament
existeix més que com a símptoma. La hipotensió asimptomàtica en persones sanes no
sol requerir tractament. Un suplement d'electròlits a una dieta pot alleujar els símptomes
20
d'hipotensió lleu. En els casos lleus, el decúbit dorsal (cap per amunt) i l'aixecament de
les cames augmenta el retorn venós, posant més sang a disposició dels òrgans crítics al
pit i al cap. La posició de Trendelenburg, encara utilitzada històricament, ja no es
recomana.
El tractament de la hipotensió sempre segueix els primers quatre passos següents. Els
resultats, en termes de mortalitat, estan directament vinculats a la velocitat en què la
hipotensió es corregeix. Entre parèntesis es mostren els mètodes que encara estan sota
estudi, i punts de referència per avaluar el progrés en la correcció de la hipotensió.
→ Recuperació del volum (usualment amb fluids cristal·loides)
→ Suport de la pressió (amb noradrenalina)
→ Assegurar la perfusió tissular adequada (mantenir SvO2 >70 amb l’ús de sang o
dobutamina)
→ Abordar el problema (és a dir, els antibiòtics per a la infecció, cirurgia per l'infart,
els esteroides per la insuficiència suprarenal, etc.)
6. MÚSICA I FISIOLOGIA
Segons un estudi dut a terme per investigadors de la
Universitat de Pavia, Itàlia, i publicat a la revista de
medicina Circulation, el flux sanguini i les taxes
respiratòries poden sincronitzar amb música, el que
indica que la música podria algun dia ser una eina
terapèutica per al control de la pressió sanguínia i la
rehabilitació.
La música lenta estimula una disminució de la respiració, de la taxa cardíaca i de la
pressió sanguínia.
Així mateix, en un estudi anterior es va observar que la música amb temps ràpids
originava un augment de la respiració, la taxa cardíaca i la pressió sanguínia, mentre que
les melodies lentes provocaven descensos en aquestes. Quan la música es detenia, la
respiració, la taxa cardíaca i la pressió sanguínia disminuïen, algunes vegades per sota
de la taxa d'inici.
21
Els investigadors també van descobrir que els 'crescendos' semblen induir un llindar
moderat mentre que els 'decrescendos' indueixen relaxació. En música, un crescendo és
un augment gradual de la intensitat o del ritme i un decrescendo una disminució.
6.1 Musicoteràpia
La musicoteràpia és una tècnica terapèutica que consisteix en l'ús de la música (del seu
so, ritme, harmonia, melodia…) amb la finalitat de prevenir el deteriorament de la salut
o d'ajudar a la millora de l'organisme, i per tal de curar dolències degut a la influència
positiva que la música exerceix a l'organisme. Habitualment aquesta teràpia s'utilitza
per millorar trastorns com la depressió, ansietat o l'angoixa. Estudis han demostrat que
també influeix en la pressió sistòlica i diastòlica, redueix la hipertensió i altres dolències
cardiovasculars com l'angina inestable, el preinfart, la insuficiència cardíaca, fins i tot,
la mort súbita. Es troba vinculada a la psicologia i, més concretament, amb el
psicodrama. També se la pot vincular amb la pedagogia i, dins d'aquesta, amb la
logopèdia.
La musicoteràpia parteix del fet constatat per qualsevol del plaer, benestar, tranquil·litat
i altres efectes emocionals agradables que proporciona la música. Un exemple
il·lustratiu al respecte, serien les cançons de bressols que les mares canten als fills per
donar-los benestar i tranquil·litat i que es puguin dormir. A partir d'aquí, la
musicoteràpia investiga i intenta descobrir solucions acustomàtiques per tal de millorar
la nostra salut de manera diferenciada d'altres solucions terapèutiques convencionals.
Inicis de la musicoteràpia
Als anys noranta un estudi de la universitat de Califòrnia demostrava davant l'opinió
pública que la música clàssica tenia efecte beneficiós sobre l'organisme humà.
Objectiu
La idea de base és reconèixer que gran part de les malalties tenen el seu origen al
cervell, que després transmet a una part del cos un estímul determinat que reprodueix
una malaltia.
22
Amb la musicoteràpia s'intenta fer arribar al cervell uns estímuls que li portin a una
relaxació o anul·lació del que reprodueix la malaltia, a través de diverses melodies amb
les que es poden aconseguir efectes sorprenents.
Els beneficis de la musicoteràpia han pogut travessar fronteres, idiomes i ideologies. Per
exemple, a la Xina, posseeixen innumerables àlbums musicals amb títols com: insomni,
fetge, cor, etc.
Nena amb la síndrome de Down tocant el xilòfon
Música com a tractament per a la salut
La música pot ajudar en diversos àmbits de la salut com ara al ritme respiratori,
a la pressió sanguínia, contraccions respiratòries i nivell hormonal. El cor pot arribar a
sincronitzar-se amb el ritme de la música i també pot alterar els ritmes electrònics del
cervell. La música ajuda al sistema immunològic, a l'hora de fer cirurgies, pot alleujar el
dolor. Experiments demostren que la música també pot ajudar a dormir millor, en
malalties cròniques, com la depressió i l'ansietat, i en tractaments mèdics per a la salut
mental.
Noies tocant instruments musicals
23
Efectes de la música en la conducta
Influència de cadascun dels elements de la música en la majoria dels individus:
► Temps: els temps lents, entre 60 i 80 pulsacions per minut, provoca impressions de
dignitat, calma, sentimentalisme, serenitat, tendresa i tristor. Els temps ràpids de 100 a
150 pulsacions per minut, provoquen impressions alegres i excitants.
► Ritme: els ritmes lents indueixen la pau i serenitat, els ràpids solen produir la
activació motora i la necessitat de exterioritzar sentiments, encara que també poden
provocant situacions d’estrès.
► Harmonia: es dona quan sonen diferents sons a la vegada. A tot el conjunt se li
anomena acord. Els acords consonàntics estan associats a l’equilibri, el repòs i l’alegria.
Els acords dissonants s’associen a la inquietud, el desig, la precaució i l’agitació.
► Intensitat: un dels elements que influeixen més en el comportament. Un so o música
tranquil·litzadora pot provocar irritació si el volum és molt més major del que la
persona pot aguantar.
La música et pot fer canviar el teu estat d'ànim.
6.2 Música i respiració
La respiració és, principalment, un procés rítmic. El patró general humà és de 35 a 25
respiracions per minut. Una mitjana baixa i profunda contribueix a calmar, controlar
emocions, estimular el pensament i generar un millor metabolisme del cos.
Al contrari, una respiració ràpida ens pot portar a pensaments dispersos, conductes
impulsives, a cometre errors i a patir accidents.
24
6.3 Relació música i pressió arterial
El cor humà està particularment sintonitzat amb la música; així, els batecs responen a
totes les variables musicals com freqüència, temps i volum.
De tal manera que un ritme ràpid provoca palpitacions ràpides, i un lent les alenteix. Per
això els ritmes lents creen menys tensions i estrès, mantenint la calma al cos i relaxant-
nos.
La música és, doncs, un calmant natural, però l'oposat també és cert: ritmes forts poden
energitzar-nos i activar-nos.
25
7. INTRODUCCIÓ A LA PART PRÀCTICA
Actualment hi ha una classificació de la musicoteràpia anomenada clínica, segons
aquesta disciplina escoltar música millora la vasodilatació, millorant o prevenint així les
malalties cardiovasculars. Segons els especialistes, la música més adequada per tractar
aquest tipus de malalties és la música clàssica, composicions com les de Beethoven,
Vivaldi, Mozart o Ravel.
Encara que es podem utilitzar qualsevol tipus de música que ens agradi i que sentim que
ens ajudi a relaxar-nos. Per això, s'ha d'evitar músiques que tenen l'efecte contrari en
l'organisme, és a dir, que resulten excessivament estimulants, com, per exemple, el
Heavy Metal, que produeix l'efecte contrari, ja que exigeix una acció vasoconstrictora
en el sistema circulatori, al voltant d'un 6%.
Si desitgem treure beneficis d'aquesta musicoteràpia, haurem d'escoltar la música en un
lloc on ens sentim tranquils i no ens molestin, si és possible, amb una il·luminació tènue
encara que no a les fosques. Ens podem seure o estirar, segons que la postura ens resulti
més còmoda, per poder relaxar-nos i treure beneficis del efectes positius de la música en
el nostre cor.
Tenint en compte tot el descrit la part pràctica del meu treball de recerca es basa en
l'estudi de la pressió arterial i del pols en un grup d'individus.
En aquest experiment s'han utilitzat cinc cançons per cada individu, tres comuns per tots
els individus i dues cançons per cadascú, una que els agradés i una altra que no els
agradés.
De les cançons que eren en comú per tothom hi havien dues de música clàssica, les dues
part del sonet de les quatre estacions de Vivaldi (hivern i primavera) i una tercera cançó
de Heavy Metal del grup Drowning Pool anomenada “Bodies”.
Les altres cançons van ser escollides pels mateixos individus d'acord amb els seus
gustos musicals, que van estar recollides en una enquesta prèvia.
26
Cançons comunes:
Cançó Intèrpret Gènere Duració
Les quatre estacions
(hivern)
Vivaldi Clàssic 02:08 min
Les quatre estacions
(primavera)
Vivaldi Clàssic 03:27 min
Bodies Drowning Pool Heavy metal 03:22 min
8. DESENVOLUPAMENT DE LA PART PRÀCTICA
Per portar a terme l'experiment s'han agafat set individus de la mateixa edat, dos nois i
cinc noies, cadascú d'ells va respondre una petita enquesta per tenir clares les seves
característiques. En aquesta enquesta es feia referència a la seva edat, sexe, alçada, pes i
gustos musicals. Amb aquestes dades es va fer un petit estudi de les cançons que ells
van escollir i es va calcular el seu IMC (índex de massa corporal).
Desprès, durant tres dies, se'ls hi va fer el seguiment de la seva pressió diària, arribant
així a una mitjana de pressió diastòlica, sistòlica i pols per cadascú que es pot prendre
com els valors normals de pressió que tenen durant la seva vida diària.
L'experiment ha estat realitzat en un ambient tranquil on els individus no estiguessin
inquiets i en condició del màxim silenci possible. A més els individus estaven en una
posició còmoda per ells.
El volum de les cançons va ser el mateix per tots el individus.
Característiques dels individus:
INDIVIDU 1
Sexe: Femení Edat: 17 anys
27
Alçada: 1,57 m Pes: 52 kg
IMC: 21,1 → corpulència normal Posició de descans: estirada
Gustos musicals Agrada: Quasi tot tipus de música
No agrada: House
Cançó Agrada: Angelito sin alas–
DCS ft Juan Magan
Génere: Dance
Duració: 03:25 min
No agrada: Bad selection-
Deadmau5
Gènere: House
Duració: 05:01 min
INDIVIDU 2
Sexe: Femení Edat: 17 anys
Alçada: 1,52 m Pes: 45 kg
IMC: 19,48 → corpulència normal Posició de descans: estirada
Gustos musicals Agrada: Bachata, salsa, etc
No agrada: Metal
Cançons Agrada: Llueve el amor –
Tito el Bambino
Gènere: Latin pop
Duració: 03:55 min
No agrada: Chop suey –
System of a Down
Gènere: Metal
Duració: 03:30 min
28
INDIVIDU 4
Sexe: Femení Edat: 17 anys
Alçada: 1,60 m Pes: 72 kg
IMC: 28,1 → sobrepès Posició de descans: estirada
Gustos musicals Agrada: Salsa, ...
No agrada: Música dels 80's
Cançó Agrada: Ella lo que quiere
es salsa – Victor Manuelle
Gènere: salsa
Duració: 04:01 min
INDIVIDU 3
Sexe: Femení Edat: 17 anys
Alçada: 1,64 m Pes: 50 kg
IMC: 18,59 → corpulència normal Posició de descans: semi estirada,
inclinada
Gustos musicals Agrada: Quasi tot tipus de música
No agrada: Música amb sons forts
Cançó Agrada: Rest of my life –
Ludacris ft Usher y David
Guetta
Gènere: Rap, R&B, House
Duració: 03:52 min
No agrada: Hirake – Yoko
Ono
Gènere: Rock
Duració: 03:32 min
29
No agrada: Video killed the
radio star – The Buggles
Gènere: New wave
Duració: 03:23 min
INDIVIDU 5
Sexe: Masculí Edat: 17 anys
Alçada: 1,84 m Pes: 63 kg
IMC: 18,61 → corpulència normal Posició de descans: estirat
Gustos musicals Agrada: Hip hop, rock, ...
No agrada: Música sevillana
Cançó Agrada: Bulevard of
broken dreams – Green
Day
Gènere: Rock
Duració: 04:22 min
No agrada: A bailar, a
bailar – Los cantores del
hispalis
Gènere: Música nacinal,
sevillana
Duració: 03:47 min
INDIVIDU 6
Sexe: Femení Edat: 17 anys
Alçada: 1,51 m Pes: 56 kg
IMC: 24,56 → corpulència normal Posició de descans: asseguda
Gustos musicals Agrada: Música hindú (bollywood)
No agrada: Metal
Cançó Agrada: Sang hoon tere – Gènere: Bollywood
30
K.K Duració: 04:25 min
No agrada: Chop suey –
System of a Down
Gènere: Metal
Duració: 03:30 min
INDIVIDU 7
Sexe: Masculí Edat: 17 anys
Alçada: 1,73 m Pes: 65 kg
IMC: 21,72 → corpulència normal Posició de descans: estirat
Gustos musicals Agrada: Pop, hip hop, rap, ...
No agrada: Música clàssica
Cançó Agrada: Tonight – Big
Bang
Gènere: K-pop
Duració: 03:40 min
No agrada: Les quatre
estacions (estiu) - Vivaldi
Gènere: Clàssic
Duració: 03:07 min
9. RESULTATS I ANÀLISI
En aquestes taules estan recollits els valors obtinguts durant l’experiment, en els
annexos podem trobar les taules amb els valors de forma individual
Mitjana diària de la pressió i pols dels individus:
MITJANES
Màxima Mínima Pols
Individu 1 105 61 71
31
Individu 2 98 53 62
Individu 3 108 63 69
Individu 4 111 70 68
Individu 5 100 56 71
Individu 6 108 72 70
Individu 7 119 65 55
► Aquests són els valors recollits prenent com a variable les cançons comunes.
Cançó 1: Les quatre estacions (hivern) – Vivaldi
ABANS DURANT
Màx. Mín. Pols Màx. Mín. Pols
Individu 1 112,5 54 68,5 104 56 63
Individu 2 100 60 83 99 57 81
Individu 3 92 51 84,5 89 56 77
Individu 4 117 66 67,5 110 63 72
Individu 5 113 60 60 108 66 69
Individu 6 96 64 70 93 64 69
Individu 7 111,5 53,5 63 107 62 62
La primera peça és una cançó amb ritme molt lent amb una melodia fluixa. El gènere
d'aquesta és Clàssic i és un concert per a violí de Vivaldi.
A l'experiment es pot observar que en tots els individus la seva pressió sistòlica o
màxima disminueix després d'escoltar la cançó. Els valors de la pressió diastòlica o
32
mínima, en la majoria del individus augmenten després d'escoltar la cançó i els valors.
Els valors de pols disminueixen en la majoria dels casos. La majoria dels valors d'abans
i durant s'apropen a la mitjana diària dels individus.
Cançó 2: Les quatre estacions (primavera) – Vivaldi
ABANS DURANT
Màx. Mín. Pols Màx. Mín. Pols
Individu 1 112,5 54 68,5 103 58 66
Individu 2 100 60 83 98 59 76
Individu 3 92 51 84,5 94 54 82
Individu 4 117 66 67,5 109 71 73
Individu 5 113 60 60 104 64 73
Individu 6 96 64 70 96 60 67
Individu 7 111,5 53,5 63 108 64 66
Aquesta peça també és de gènere Clàssic, però el seu ritme és una miqueta més ràpid,
encara que segueix tenint una melodia fluixa o moderada.
En l'experiment es pot observar que els valor de la pressió sistòlica (màxima) en tots els
individus disminueix després d'escoltar la cançó. La pressió diastòlica (mínima)
augmenta en la majoria dels individus. En els valors de pols, en la meitat dels individus
disminueix després d'escoltar la cançó i a l'altra meitat augmenta.
En alguns casos els valors s'apropen molt a la mitjana i en altres no.
33
Cançó 3: Bodies – Drowning Pool
ABANS DURANT
Màx. Mín. Pols Màx. Mín. Pols
Individu 1 112,5 54 68,5 102 60 68
Individu 2 100 60 83 97 57 80
Individu 3 92 51 84,5 94 63 81
Individu 4 117 66 67,5 115 67 77
Individu 5 113 60 60 102 64 71
Individu 6 96 64 70 98 66 73
Individu 7 111,5 53,5 63 116 62 60
Aquesta cançó és totalment contrària a les anterior, ja que es tracta d'una cançó del
gènere del Heavy Metal, el seu ritme és ràpid i és una cançó molt forta.
En els valors de l'experiment es pot observar que la pressió sistòlica augmenta en 5 dels
individus i en els 2 restants augmenta desprès d'escoltar aquesta cançó. En quasi tots els
individus augmenten els valor de la pressió diastòlica. El pols augmenta en la meitat
dels individus, però disminueix en l'altra meitat.
En la majoria dels individus, els seus valors de pressió sistòlica i diastòlica s'apropen als
valors de mitjana diària, però varien molt els valors de la pols.
► Aquests són els valors recollits prenent com a variable les cançons escollides pels
individus.
A l'enquesta es va fer escollir als individus una cançó que els agradés i una altra que no
els agradés, per fer un estudi amb a part amb aquestes cançons, ja que poden influir
altres factors, com ara, els gustos musicals de cadascú.
Les cançons que els individus van escollir són molt diferents entre elles, en quant a
gènere i ritme. Per aquest motiu s'han analitzat independentment a les altres.
34
Cançó que els hi agrada
ABANS DURANT
Màx. Mín. Pols Màx. Mín. Pols
Individu 1 112,5 54 68,5 100 63 69
Individu 2 100 60 83 101 70 82
Individu 3 92 51 84,5 90 52 78
Individu 4 117 66 67,5 113 73 73
Individu 5 113 60 60 102 67 69
Individu 6 96 64 70 87 59 69
Individu 7 111,5 53,5 63 123 65 66
En 5 dels individus disminueix la seva pressió sistòlica després d'haver escoltat la
cançó, en els altres 2 augmenta. En quasi tots els individus augmenten els valors de la
seva pressió diastòlica. En la meitat dels individus augmenta la seva pols i en l'altra
meitat disminueix.
En la majoria dels individus els valors no s'apropen als valors de mitjana diària.
Cançó que no els hi agrada
ABANS DURANT
Màx. Mín. Pols Màx. Mín. Pols
Individu 1 112,5 54 68,5 100 55 65
Individu 2 100 60 83 99 63 76
Individu 3 92 51 84,5 94 61 73
35
Individu 4 117 66 67,5 112 66 78
Individu 5 113 60 60 100 64 70
Individu 6 96 64 70 98 61 72
Individu 7 111,5 53,5 63 113 55 65
En la meitat dels individus augmenta el valor de la seva pressió sistòlica, a l'altra meitat
disminueixen després d'escoltar la cançó. En quasi tots els individus augmenta el seu
valor de pressió diastòlica, després d'haver-la escoltat. Amb els valors de la pols també
passa que en la meitat augmenta i en l'altra meitat disminueix.
Els valors de l'experiment de pressió sistòlica i diastòlica s'apropen a la mitjana diària
en la majoria dels individus, però en tots ells els valors de la pols de l'experiment són
més alts que els que tenen a la seva vida diària.
36
10. CONCLUSIONS
Com a conclusió final, amb les dades de l'anàlisi del resultats de l'experiment, vaig
veure que la meva hipòtesi és certa, ja que una cançó d'un tipus específic afecta de igual
manera a la majoria dels individus estudiats, encara que hi han excepcions que es
podrien explicar amb fets personals de cada individu, com per exemple, pot ser el fet
que la cançó que escoltaven no els hi agradés o els hi agradés massa. Així, en la majoria
dels individus vaig fer les següents observacions:
En la primera part on es prenien com a variable les cançons:
A la primera cançó estudiada, una part de la peça per a violí de Vivaldi “Les
quatre estacions”, concretament la part de l'“hivern” on les seves característiques
van ser esmentades anteriorment, va provocar una disminució en la pressió
sistòlica que s'entén com la màxima pressió marcada, un augment en la pressió
diastòlica que s'entén com la mínima pressió marcada.
A la segona cançó, que també és una part de la peça de Vivaldi “Les quatre
estacions”, però aquest cop la part de la “primavera”, va provocar una
disminució a la pressió sistòlica i un augment de la pressió diastòlica.
A la tercera cançó estudiada, una caçó del gènere Heavy Metal, interpretada pel
grup Drowning Pool, va provocar un augment en la pressió diastòlica.
En la segona part on es prenien com a variable els gustos musicals:
En l'estudi de les cançons que agradaven als individus, vaig observar que la
pressió sistòlica va disminuir i la pressió diastòlica va augmentar.
En l'estudi de les cançons que no agradaven als individus, la meva observació va
ser que la pressió sistòlica augmentava en la meitat dels individus i disminuïa en
l'altra meitat, mentre la pressió diastòlica va augmentar.
Veient aquestes observacions es pot generalitzar dient que:
Les composicions clàssiques disminueixen la pressió sistòlica, per tant ens
poden portat a un estat de calma o relaxació.
Les cançons amb ritmes ràpids, que resulten ser estimulants per al nostre cos,
alteren el ritme cardíac, provocant un augment a la pressió sistòlica. Per tant
aquest tipus de música ens pot portar a un estat més accelerat.
37
Si una cançó ens agrada ens pot portar a un estat de relaxació, ja que disminueix
la pressió sistòlica.
Malgrat els estudis realitzats hi han factors que no queden gaire clars, com ara:
La pressió diastòlica augmenta quasi ben bé en totes les cançons.
La pols és molt variable, ja que durant totes les cançons, en alguns individus
augmentava i en altres disminuïa.
A l'estudi de les cançons que no agraden als individus, la pressió sistòlica i la
pols augmentaven i disminuïen, en diversos casos, per això no vaig veure cap
constant que es pogués relacionar.
Un altre problema amb el que em vaig trobar va ser en un principi la manera de
plantejar la meva pregunta, ja que en intentar extreure conclusions de si diverses
cançons podien influir en una persona no es podia interpretar. En aquest hi havien
variables que no podia controlar, cansament, avorriment, …
A l’hora de fer un experiment s’han de tenir molt clares quines són les variables, ja que
com per exemple en aquest cas, la música és un factor que depenent de cada persona pot
afectar de diverses maneres, com ara els sentiments, estat d’ànim, estrès, … Llavors
crec que la musicoteràpia és una bona tècnica per ajudat a paliar els dolors o altres
problemas relacionats amb les malalties.
38
BIBLIOGRAFIA
[1] “La Musicoteràpia”, Jordi A. Jauset Berrocal, editorial: UOC, any 2009
[2] Enciclopèdia: Guía escolar VOX – Ciencias naturales, Editorial: SPES,
Decimotercera edició de l’any 2001
Pàgines web:
http://www.edu365.cat/aulanet/coshuma/
http://www.edu365.cat/aulanet/ciencia/
http://www.slideshare.net/Imatgefixa/el-sistema-circulatori-presentation
http://www.xtec.cat/iesfortpius/informacio/saez1.htm#3
http://coleccion.educ.ar/coleccion/CD14/contenidos/pulso/pop_pulso.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Presi%C3%B3n_sangu%C3%ADnea
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hipotensi%C3%B3_arterial
http://www.botanical-online.com/medicinalshipertension.htm
http://www.entornomedico.org/enfermedadesdelaalaz/index.php?option=com_content&
view=article&id=215:hipertension-arterial-esencial-o-
idiopatica&catid=42:enfermedades-con-h&Itemid=22
http://saludpasion.com/musicoterapia-para-combatir-la-hipertension/#more-5688
http://html.rincondelvago.com/hematologia.html
http://www.aula2005.com/html/cn3eso/09circulatorio/09circulatori.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Signes_vitals
http://www.enfermeriaencardiologia.com/publico/enfermedades_cardiovasculares.htm
http://www.xtec.cat/~rvillanu/circulatori/circulatori.htm
http://www.google.es/searchq=aparell+circulatori&hl=es&prmd=imvns&tbm=isch&tbo
=u&source=univ&sa=X&ei=1IZgULSYPMawhAfc_ICQAQ&sqi=2&ved=0CCcQsAQ
&biw=1280&bih=642
http://www.europapress.es/salud/noticia-musica-tension-arterial-20090623132128.html
http://www.tension-arterial.com/la-musica-herramienta-terapeutica-para-el-control-de-
la-presion-arterial.html
http://blogs.que.es/ciberpasquinero/2009/06/29/la-musica-y-corazon/
http://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/04/14/corazon/1239735454.html
39
http://www.portaleureka.com/revista/salut/130-musicoterapia-fins-terapeutics-musica
http://www.ehow.com/how-does_5251559_music-affect-blood-pressure_.html
http://www.theheart.org/article/1404225.do
http://tucorazonysaludpublica.wordpress.com/2010/11/23/la-musica-como-tratamiento-
a-la-salud/
http://tucorazonysaludpublica.wordpress.com/2010/11/23/la-musica-como-tratamiento-
a-la-salud/
http://www.ehub.cat/un-estudi-d%E2%80%99infermeres-de-l%E2%80%99hub-sobre-
els-efectes-de-la-musicoterapia-premiat-en-el-xxxviii-congres-de-la-seeiuc/
40
ANNEXOS
Annex 1: Seguiment diari de la pressió amb la seva mitjana
INDIVIDU 1
Dia Màxim Mínim Pols Hora del dia
1 123 77 85 11:12h
1 98 56 62 16:48h
1 99 47 65 21:02h
2
2 99 44 63 14:46h
2 108 65 81 18:37 h
3 101 57 67 11:24 h
3 110 70 70 14: 53 h
3 105 75 75 22: 45 h
Mitjana 105 61 71
41
INDIVIDU 2
Dia Màxim Mínim Pols Hora del dia
1 94 47 67 10:20h
1 100 51 53 13:12h
1
2 99 53 69 09:05h
2 93 59 66 14:33h
2 96 44 60 19:15h
3 105 65 57 11:06h
3 96 52 63 14:34h
3
Mitjana 98 53 62
42
INDIVIDU 3
Dia Màxim Mínim Pols Hora del dia
1 108 60 62 10:10h
1 99 54 67 14:50h
1
2
2 115 66 64 13:06h
2 110 66 75 20:14h
3 113 73 75 11:09h
3 100 61 68 14:35h
3
Mitjana 108 63 69
43
INDIVIDU 4
Dia Màxim Mínim Pols Hora del dia
1 114 73 76 10:13 h
1 110 58 72 13:08 h
1
2
2 111 63 73 14:35 h
2 119 75 60 21:36 h
3 101 77 67 11:04 h
3 112 73 60 14:32 h
3
Mitjana 111 70 68
44
INDIVIDU 5
Dia Màxim Mínim Pols Hora del dia
1 99 58 61 10:01h
1 96 42 72 14:37h
1
2 106 69 75 09:00h
2 86 63 70 14:41h
2 110 57 71 19:54h
3 98 50 68 10:12h
3 106 53 82 14:39h
3
Mitjana 100 56 71
45
INDIVIDU 6
Dia Màxim Mínim Pols Hora del dia
1 107 66 57 10:24 h
1 109 71 73 14:33 h
1
2 103 69 60 09:05 h
2 91 61 72 14:30 h
2 114 82 83 19:32 h
3 111 63 73 11:35h
3 123 94 72 14:31h
3
Mitjana 108 72 70
INDIVIDU 7
Dia Màxim Mínim Pols Hora del dia
46
1 124 62 47 10:26 h
1 119 53 55 14:43 h
1
2 119 58 52 09:08 h
2 120 76 55 14:44 h
2
3 122 75 66 11:10 h
3 110 68 52 14:36 h
3
Mitjana 119 65 55
47
Annex 2: Recolliment de dades de l'experiment
INDIVIDU 1
Màxima Mínima Pols
Abans 112.5 54 69
Cançó 1: Les quatre
estacions (ivern) -
Vivaldi
104 56 63
Cançó 2: Les quatre
estacions
(primavera) -
Vivaldi
103 58 66
Cançó 3: Bodies –
Drowning Pool
102 60 68
Cançó 4: Angelito
sin alas – DCS ft
Juan Magan
100 63 69
Cançó 5: Bad
selection -
Deadmau5
100 55 65
48
INDIVIDU 2
Màxima Mínima Pols
Abans 100 60 83
Cançó 1: Les quatre
estacions (ivern) -
Vivaldi
99 57 81
Cançó 2: Les quatre
estacions
(primavera) -
Vivaldi
98 59 76
Cançó 3: Bodies –
Drowning Pool
97 57 80
Cançó 4: Llueve el
amor – Tito el
Bambino
101 70 82
Cançó 5: Chop suey
– System of a Down
99 63 76
49
INDIVIDU 3
Màxima Mínima Pols
Abans 92 51 84,5
Cançó 1: Les quatre
estacions (ivern) -
Vivaldi
89 56 77
Cançó 2: Les quatre
estacions
(primavera) -
Vivaldi
94 54 82
Cançó 3: Bodies –
Drowning Pool
94 63 81
Cançó 4: Rest of
my life – Ludacris
ft Usher y David
Guetta
90 52 78
Cançó 5: Hirake –
Yoko Ono
94 61 73
50
INDIVIDU 4
Màxima Mínima Pols
Abans 117 66 68
Cançó 1: Les quatre
estacions (ivern) -
Vivaldi
110 63 72
Cançó 2: Les quatre
estacions
(primavera) -
Vivaldi
109 71 73
Cançó 3: Bodies –
Drowning Pool
115 67 77
Cançó 4: Ella lo que
quiere es salsa -
Victor Manuelle
113 73 73
Cançó 5: Video
killed the radio star
– The Buggles
112 66 78
51
INDIVIDU 5
Màxima Mínima Pols
Abans 113 60 60
Cançó 1: Les quatre
estacions (ivern) -
Vivaldi
108 66 69
Cançó 2: Les quatre
estacions
(primavera) -
Vivaldi
104 64 73
Cançó 3: Bodies –
Drowning Pool
102 64 71
Cançó 4: Bulevard
of broken dreams –
Green Day
102 67 69
Cançó 5: A bailar, a
bailar – Los
cantores del
hispanis
100 64 70
52
INDIVIDU 6
Màxima Mínima Pols
Abans 96 64 70
Cançó 1: Les quatre
estacions (ivern) -
Vivaldi
93 64 69
Cançó 2: Les quatre
estacions
(primavera) -
Vivaldi
96 60 67
Cançó 3: Bodies –
Drowning Pool
98 66 73
Cançó 4: Sang hoon
tere – K.K
87 59 69
Cançó 5: Chop suey
– System of a Down
98 61 72
53
INDIVIDU 7
Màxima Mínima Pols
Abans 111,5 53,5 63
Cançó 1: Les quatre
estacions (ivern) -
Vivaldi
107 62 62
Cançó 2: Les quatre
estacions
(primavera) -
Vivaldi
108 64 66
Cançó 3: Bodies –
Drowning Pool
116 62 60
Cançó 4: Tonight –
Big Bang
123 65 66
Cançó 5: Les quatre
estacions (estiu) –
Vivadi
113 55 65
54
Annex 3: Gràfics de l'anàlisi dels resultats
ABANS DE L'EXPERIMENT
Cançó1: Les quatre estacions (hivern) – Vivaldi
DURANT L'ESPERIMENT
Individu 1
Individu 2
Individu 3
Individu 4
Individu 5
Individu 6
Individu 7
0
20
40
60
80
100
120
140
Màxima
Mínima
Pols
Individu 1
Individu 2
Individu 3
Individu 4
Individu 5
Individu 6
Individu 7
0
20
40
60
80
100
120
Màxima
Mínima
Pols
55
Cançó 2: Les quatre estacions (primavera) – Vivaldi
DURANT L'EXPERIMENT
Cançó 3: Cançó 3: Bodies – Drowning Pool
DURANT L'EXPERIMENT
Individu 1
Individu 2
Individu 3
Individu 4
Individu 5
Individu 6
Individu 7
0
20
40
60
80
100
120
Màxima
Mínima
Pols
Individu 1
Individu 2
Individu 3
Individu 4
Individu 5
Individu 6
Individu 7
0
20
40
60
80
100
120
140
Màxima
Mínima
Pols
56
Cançó que els hi agrada
DURANT L'EXPERIMENT
Cançó que no els hi agrada
DURANT L'EXPERIMENT
Individu 1
Individu 2
Individu 3
Individu 4
Individu 5
Individu 6
Individu 7
0
20
40
60
80
100
120
140
Màxima
Mínima
Pols
Individu 1
Individu 2
Individu 3
Individu 4
Individu 5
Individu 6
Individu 7
0
20
40
60
80
100
120
Màxima
Mínima
Pols
57
Annex 4: Materials utilitzats en l'experiment
Ordinador
L'ordinador el vaig fer servir perquè els individus escoltessin la música.
Cascos
Els cascos els vaig fer servir perquè els individus només escoltessin la música, i no pas
els sons que podien haver al voltant d'ells.
58
Esfigmomanòmetre digital
L'esfigmomanòmetre el vaig fer servir per prendre la pressió arterial dels individus a
l'experiment i per fer el seguiment d'aquesta durant tres dies.
Annex 5: Exemple de llista de reproducció.
59
Annex 6: Alguns dels individus durant l’experiment
Individu 7 Individu 3
Individu 6
60
Annex 7: Gràfics de les dades de l'anàlisi que no es va portar a terme
Individu 1
Individu 2
Abans
Cançó 1
Cançó 2
Cançó 3
Cançó 4
Cançó 5
0
20
40
60
80
100
120
Màxima
Mínima
Pols
Abans
Cançó 1
Cançó 2
Cançó 3
Cançó 4
Cançó 5
0
20
40
60
80
100
120
Màxima
Mínima
Pols
61
Individu 3
Individu 4
Abans
Cançó 1
Cançó 2
Cançó 3
Cançó 4
Cançó 5
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Màxima
Mínima
Pols
Abans
Cançó 1
Cançó 2
Cançó 3
Cançó 4
Cançó 5
0
20
40
60
80
100
120
140
Màxima
Mínima
Pols
62
Individu 5
Individu 6
Abans
Cançó 1
Cançó 2
Cançó 3
Cançó 4
Cançó 5
0
20
40
60
80
100
120
Màxima
Mínima
Pols
Abans
Cançó 1
Cançó 2
Cançó 3
Cançó 4
Cançó 5
0
20
40
60
80
100
120
Màxima
Mínima
Pols
63
Individu 7
Annex 8: Noticia estreta de la página web de l’eHUB (Hospital Universitari de
Bellvitge)
Un estudi d'infermeres del HUB sobre els efectes de la musicoteràpia ha estat premiat al
XXXVIII Congrès de la SEEIUC.
L'estudi anomenat ''efecto de la música sobre la ansiedad y el dolor en pacientes son
ventilación mecánica'' va obtenir el segon premi a la millor comunicació oral en el
XXXVIII Congreso Nacional de Enfermería y Unidades Coronarias (SEEIUC), celebrat
al mes de juny del 2012.
Abans
Cançó 1
Cançó 2
Cançó 3
Cançó 4
Cançó 5
0
20
40
60
80
100
120
140
Màxima
Mínima
Pols
64
En aquest estudi, es demostren els efectes beneficiosos de la musicoteràpia en el nivell
d'ansietat , la freqüència cardíaca, la freqüència respiratòria i la tensió arterial sistòlica i
diastòlica en pacients adults ingressats a la UCI amb ventilació mecànica, i com aquest
efecte beneficiós es manté fins una hora desprès d'haver-se realitzat les sessions
musicals.
Aquest estudi, que va començar fa tres anys i que va ser liderat per un equip
d'infermeres del HUB, ha estat finançat pel Col·legi Oficial d'Infermeria de Barcelona,
amb una beca per projectes d'investigació d'infermeria. Les autores són Marta Sanjuan,
Gemma Vía, Blanca Vásquez, Ana M. Moreno i Gemma Martínez, membres del equip
investigador de la Unitat de Cuidats Intensius del HUB.