barcelona acull una cita multilateral per debatre … · 2016-11-16 · participació de les dones...

de líders econòmicsMONOGRÀFICSTROBADA ECONÒMICA I SOCIAL

a destacar

NABD FORUMPromoció de la col·laboració empresarial i la competitivitat entre el nord i el sudDUFM OPEN DAYSLa Unió pel Mediterrani presenta els seusprojectes i debat sobre les seves prioritatsD

ECO MEDA GREEN FORUMLa transició cap a una economia verda suposa una oportunitat de desenvolupamentper a la regió

DMEDA WOMEN Plataforma per impulsar i recolzar lacapacitat emprenedora de les dones D

setmana mediterrània16 DE NOVEMBRE DEL 2011el Periódico

Un projecteen comú

BARCELONA ACULL UNA CITA MULTILATERAL PER DEBATRE ELS REPTES DE LA REGIÓ MEDITERRÀNIA

2 Pàgines especialsDIMECRES

16 DE NOVEMBRE DEL 2011 el Periódico

Barcelona serà la seu del 21 al 25 de novembre de la Setma-na Mediterrània de Líders Econòmics. Durant una setmana,centenars de líders empresarials i representants del sectorprivat de la regió, autoritats polítiques i d’organitzacions in-ternacionals es reuniran a la casa Llotja de Mar per analit-zar les polítiques euromediterrànies dels últims 16 anys, aixícom els resultats obtinguts fins ara, les perspectives actuals

dels projectes prioritaris de la Unió pel Mediterrani (UpM) i,sobretot, els objectius i reptes futurs per impulsar i fer reali-tat les aspiracions contemplades al Procés de Barcelona.Aquesta serà la cinquena edició d’aquesta trobada interna-cional, que té com a gran novetat la incorporació de la Se-cretaria Permanent de la Unió pel Mediterrani en l’organitza-ció del fòrum.

Plataformade reflexió

la seu

Ferma aposta pel MediterraniLa trobada internacional de líders econòmics contribuirà a crear noves oportunitats de negoci

Diversos moments de l’última edició de la Setmana Mediterrània de Líders Econòmics.

L’any 2008, Barcelona va serdesignada seu de la Secre-taria Permanent de la Uniópel Mediterrani, 13 anysdesprés de la Declaració de

Barcelona, document que va suposar l’i-nici formal del procés d’integració i coo-peració entre les dues ribes mediterrànies.Tots els actors de la regió, públics i pri-vats, tenen davant seu el repte de rellan-çar i consolidar el Procés Barcelona, do-nant un impuls definitiu a la integracióeconòmica, que té com a gran objectiu lacreació d’un espai econòmic mediterrani,amb una població de 800 milions de per-sones, que emergeix ple de possibilitats,però també de dificultats i murs d’incom-prensió, aixecats com a herència de con-flictes ja històrics, però que poden estarhipotecant el futur.

Els esdeveniments coneguts com la pri-mavera àrab i els canvis viscuts en diver-sos països amb els seus respectius pro-cessos de transició a la democràcia delsúltims mesos subratllen les relacions en-tre estabilitat, democràcia, creixement i in-versió. La necessitat de consolidar aquestscanvis converteix en prioritari el procésd’integració mediterrània i la seva asso-ciació amb Europa.

L’última edició va reunir més de 1.200representants del sector privat i públic ientitats multilaterals. En aquesta nova con-vocatòria s’espera la participació de 1.500assistents. L’alt índex de participació con-verteix la Setmana de Líders Econòmicsen l’esdeveniment econòmic i social mésimportant de la regió mediterrània.

CONVOCATÒRIA DE REFERÈNCIA5 dies, 50 sessions, 20 sectors, 200 po-nents, 20 països. Aquesta és la carta depresentació que converteix la setmana deBarcelona en la princiapl plataforma anualde reflexió, d’economia i de negocis deles celebrades al Mediterrani i la de mésprojecció d’aquesta regió cap al món. Laconvocatòria és reconeguda com un re-ferent per als responsables públics i pri-vats de la regió, un reconeixement que re-colza l’acció de la Unió pel Mediterrani i elseu Secretariat permanent com un agentde desenvolupament econòmic i progrés,

però que també consolida Barcelona coma capital econòmica del Mediterrani.

La Setmana ofereix un espai de debati diàleg on buscar solucions i respostes aqüestions crucials com el bon govern, l’o-cupació juvenil, el desenvolupament deles pimes, l’economia verda i la integra-ció de la dona, proposarà projectes es-pecífics i ajudarà a crear noves oportu-nitats de negoci. Les jornades denetworking empresarial, amb empresa-ris d’Algèria, el Marroc, Egipte, Espanya,França, Turquia, el Líban, Jordània, Tuní-sia, Líbia, i de països del Golf i de l’Euro-pa central té com a objectiu reforçar elsllaços empresarials i traçar nous caminsde cooperació.

La secretaria general de la Unió pelMediterrani (UpM) presentarà durant lesjornades Unió pel Mediterrani Open Days,els seus projectes destinats al reforça-ment de les pimes, l’ocupació, les in-fraestructures i el transport, el desenvo-lupament urbà, les polítiques per facilitarl’accés a l’aigua en els diversos païsosde la regió, i la protecció del medi am-

bient. En aquestes jornades també espresentarà el Pla Solar Mediterrani.

El Banc Europeu d’Inversions (BEI) faràpúblic un informe sobre l’associació pu-blicoprivada en la gestió de les infraestruc-tures i presentarà les seves propostes definançament i projectes específics per a laregió com Logismed, les plataformes lo-gístiques al Mediterrani.

En el marc de la Setmana de Barcelo-na, se celebrarà la vuitena edició del NorthAfrica Business Development Forum(NABDF). El Magrib és una regió estratè-gica per als interessos econòmics euro-peus i espanyols. Tunísia serà el país con-vidat en aquesta edició, en què tambéparticiparà una delegació empresarial dela nova Líbia.

La Setmana comptarà així mateix ambuna important presència empresarial d’Al-gèria i el Marroc. Aquesta àrea del Magribha protagonitzat en l’última dècada granscanvis econòmics que s’han traduït, en-tre altres novetats, en l’aparició d’unnommbre important de potents empresesfamiliars, d’àmbit tant local com regional.

Aquest fenomen pot afavorir, a judici delsexperts, una participació més gran del sec-tor privat en el desenvolupament de la re-gió, una implicació financera més impor-tant d’aquests gegants corporatius en laprosperitat col·lectiva, a la vegada que potactuar com a factor d’acceleració de la in-tegració regional.

El V Fòrum Mediterrani d’Economia Ver-da tractarà de com afrontar el canvi climà-tic i les energies renovables, de les ciutatsverdes i de la necessitat de les empre-ses d’integrar el medi ambient en la sevaestratègia de desenvolupament, entre al-tres temes. L’economia verda representaun gran potencial de futur tant per a la ge-neració d’ocupació com per a l’avenç tec-nològic i la competitivitat de les economiesmediterrànies.

El III Fòrum de Dones Emprenedoresaposta per impulsar la cooperació de lesempresàries de les dues ribes delMediterrari, rellançar el seu paper en eldesenvolupament de la regió, reforçantel missatge central sobre la impossibili-tat d’avançar sense la voluntat de cons-truir junts una societat basada en la igual-tat d’oportunitats, sense assegurar laparticipació de les dones en el desenvo-lupament econòmic i empresarial, sentconscients que, per a això, és obligatorirecolzar els programes que promouen lesdones emprenedores i empresàries, aixícom fomentar i estimular la seva emer-gència i consolidació.

CREAR ESPAIS DE DIÀLEGParal·lelament a la celebració dels gransfòrums, s’han convocat diversos acteseconòmics, sectorials, amb la col·labora-ció d’una dotzena d’organitzacions i as-sociacions.

L’aposta per una primavera econòmi-ca, com a conseqüència del canvi polí-tic i com a element imprescindible perconsolidar aquests canvis, estarà moltpresent en aquesta setmana mediterrà-nia. El potencial econòmic que tenenaquests països és enorme. S’ha de te-nir molt en compte que, amb els seuspropis recursos, tenen capacitat per re-alitzar projectes de gran envergadura.Algèria, per exemple, té un pla de des-envolupament per valor de 200.000 mi-lions de dòlars; inversions molt semblantsrequeriran el pla de reconstrucció de Lí-bia, les grans obres al Marroc, Egipte,Jordània, etcètera.

Sens dubte, avui és més necessari quemai crear espais per a la trobada i el dià-leg. Aquesta setmana econòmica és l’a-posta per la integració mediterrània, perconsolidar Barcelona com a eix estratè-gic d’aquest procés, per construir juntsun futur comú. Uns reptes que exigeixenuna suma de compromisos que tots hand’assumir.2

ANWAR ZIBAOUICoordinador Setmana Mediterràniade Líders Econòmics

L’alt índex departicipació converteixla cita en el principalesdeveniment econòmici social de la regió

1.500 ASSISTENTS

Pàgines especials el Periódico

Al llarg del 2011, els princi-pals fonaments polítics,econòmics i socials assu-

mits de l’statu quo de les últimesdècades del món àrab s’han vistqüestionats, combatuts i, final-ment, ensorrats. En aquests mo-ments tots els governs dels païsosde la zona es troben en un puntd’inflexió, fruit de les pressions so-cials, que els obliga a adaptar-sea les actuals demandes de les se-ves societats. Tant els règims nous,fruit de les revoltes socials, com laresta estan adoptant mesures eco-nòmiquesc i polítiques que perme-tin a la societat entreveure un fu-tur millor a curt i a llarg termini.

Les mesures polítiques d’apertu-risme democràtic han d’anar acom-panyades de profundes reformeseconòmiques que permetin unamés gran inclusió de la població enel creixement econòmic, una redis-tribució de la riquesa, un sector fi-nancer més eficient i transparenti una renovació dels representantsde l’entorn socioeconòmic. Sense

oblidar una més gran sensibilitatpel sector privat, sobretot en el casde les pimes, que són el verdadermotor de generació dels tan neces-saris llocs de treball.

Per aconseguir aquestes profun-des reformes han de treballar con-juntament els governs nacionals,els representants legitimats delsector privat i dels treballadors iels organismes econòmics i finan-cers internacionals. També ésimprescindible una verdadera i re-forçada dinàmica de cooperacióeconòmica entre els països de lazona, tant amb la UE com entreells, per maximitzar el potencialsocioeconòmic de la societat.

En aquesta línia de diàleg i coo-peració s’emmarca el VIII NorthAfrican Business Development Fo-rum en què es trobaran represen-tants econòmics i empresarials d’a-quests països junt amb institucionsinternacionals vinculades a aques-ta zona, amb el principal objectiud’aprofundir en el seu coneixementi potenciar la seva cooperació.2

REPTES SOCIOECONÒMICS

Senén FLORENSASECRETARI D’AFERS ESTRANGERS DE LA GENERALITAT DECATALUNYA I PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DELEGADA DE L’IEMed

U

pri-mavera àrab

2

MÉS QUE UN MAR

Miquel VALLSPRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA I PRESIDENT DE LA COMISSIÓ INTERNACIONAL D’ASCAME

les tribunes

El Mediterrani nopot quedar almarge envista del seu granpotencial materiali humà

Barcelona esconsolida com aeix estratègic pera les economiesmediterrànies

““La cooperacióeconòmicaentre els païsosde la zona ésuna premissaimprescindible

És necessari fer profundesreformes en unnord d’Àfrica entransició



VIII North Africa Business and Developmet ForumI Les propostes

Model d’instal·lació per a l’aprofitament de l’ener

Un diàleg enprofunditat perconsolidar elcreixement

Debatre propostes per impulsarel creixement en un context ad-vers de crisi econòmica globali inestabilitat política derivada

de la primavera àrab. Aquest és un delsprincipals objectius de la vuitena ediciódel North Africa Business and Develop-ment Forum (NBDF), que obre la Setma-na Mediterrània de Líders Econòmics. Enel marc del complicat context internacio-nal que està definint aquest 2011, el fò-rum analitzarà i proposarà recomanacionsper impulsar les possibilitats de negoci,inversió, innovació, creació d’ocupació,iniciatives publicoprivades en infraestruc-tures i projectes en el sector del trans-port i de la construcció. Per a això, comp-tarà amb la participació de més de 200empresaris, experts i representants go-vernamentals procedents de països deles dues riberes del Mediterrani, així commembres d’institucions multilaterals comla Unió del Magrib Àrab o el Banc Euro-peu d’Inversions.

Organitzat per la Cambra de Comerçde Barcelona, Ascame i l’IEMed (InstitutEuropeu del Mediterrani), el fòrum té llocen un moment clau. Totes i cada una deles economies nord-africanes estan avuiafectades per la crisi global, i això con-tribueix a un augment del proteccionis-me comercial i a un debilitament de l’a-tracció d’inversió estrangera. Des

d’aquesta perspectiva, la trobada inter-nacional de Barcelona busca obrir undiàleg que impliqui institucions, empre-ses i societat al voltant de les possibili-tats d’estructurar una conjuntura capaçd’atraure capital i establir les bases quefacin possible el creixement econòmicnecessari per sortir d’aquesta precàriasituació.

CREACIÓ D’OCUPACIÓHi ha un acord unànime a l’hora d’en-tendre que a la regió mediterrània el fu-tur econòmic passa per trobar polítiquescapaces de generar ocupació. Crearoportunitats de treball per als joves delMagrib és una prioritat en l’agenda po-lítica i econòmica, per això està previstque el programa del fòrum examini eldesafiament del capital humà que afron-ta el nord de l’Àfrica i analitzi els granseixos d’aquest complicat entramat denecessitats i carències.

Des de la perspectiva d’un dels parti-cipants del fòrum, Abdul-Rahman Saidi,president d’Ampedo (Association Médi-terranéenne pour le patrimoine, l’educa-tion, et le développement durable) delMarroc, als països àrabs la valoritzaciódel capital humà i el desenvolupamentde la política de joventut no són la prio-ritat política. Malgrat les revolucions quetenen lloc a la regió àrab des de finals del’any 2010, i que els joves representen lagran majoria de la població, aquests s’en-fronten a problemes específics en diver-ses àrees, no només en el camp del tre-ball, sinó també en els àmbits del’educació, les migracions, l’esperit em-presarial, les TIC, la salut i el desenvo-lupament sostenible.

“Creiem que els governs del nordde l’Àfrica i els seus associats inter-nacionals han de prendre seriosa-

ment els desafiaments econòmics ila falta d’oportunitats dels joves, ai-xí com la promoció del lideratge ju-venil. Als països del sud del Medite-rrani també hauríem d’involucrar elsjoves en la presa de decisions sobreqüestions polítiques, econòmiques isocials”, segons Said.

Les principals demandes de la joven-tut, en opinió del president d’Ampedo, sónla creació d’una estratègia mediterràniaper al desenvolupament dels joves i per ala promoció de la dona, la incorporaciódels joves i les dones en funcions i càrrecsde responsabilitat en la preparació i ges-tió, realització i avaluació de projectes re-latius a l’associació euromediterrània.

Diversos governs treballen a ple rendi-ment en aquesta via. Un d’ells és el deTunísia, país convidat a la vuitena ediciódel NBDF, que ja ha posat en marxa unasèrie d’iniciatives per fomentar la inicia-ció empresarial i crear nous llocs de tre-ball per a joves i desocupats. Entre lesnoves polítiques destaca el programaAmal (Esperança), que atorga desembor-saments de fins a 130 dòlars americansper mes a joves que han obtingut la gra-duació universitària.

INVERSIÓ ESTRANGERAEls ponents del fòrum plantejaran la ne-cessitat que els governs actuïn per cre-ar un entorn de negocis eficient i regu-lat d’una manera equitativa. Laperspectiva no és favorable perquè lacompetència per als volums limitats decapital que estan disponibles es preveudura i intensa. En qualsevol cas els paï-sos del nord de l’Àfrica no poden defu-gir aquest dilema si volen estimular la di-versificació econòmica i el creixement del’ocupació que necessiten per mantenirl’estabilitat política i social.

Cal tenir en compte que els inversors,per la seva banda, exigeixen, a l’horad’actuar en aquests mercats, que s’ac-tuï en profunditat sobre la demanda in-terna, es creïn infraestructures fiables ies formi una mà d’obra local qualificada.

Davant aquest entramat de reptesmultidimensionals i interrelacionats, elspaïsos de la regió, després dels esde-veniments de revolta social que s’estanvivint actualment, necessiten avançar enla construcció d’un nou model econò-mic coherent que estableixi les basesdel seu desenvolupament per al futur ial mateix temps resolgui els problemesimmediats.

Iniciatives com la del Govern transito-ri tunisià d’implementar 17 mesures sec-torials i horitzontals al voltant de cinc

PILAR ENÉRIZÀrea Monogràfics M

La Cambra de Comerç de Barcelona, l’Institut Europeu del Mediterrani (IEMed)i l’associació Ascame organitzen el VIII North Africa Business and Development Forum

Barcelona explora viesd’impuls a la inversióal nord de l’Àfrica

RECOMANACIONS PER IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

Està previst que més de 1.500 persones, la majoria empresaris, deles dues ribes del Mediterrani participin activament en la cinquenaedició de la Setmana Mediterrània de Líders Econòmics, que se ce-lebrarà a Barcelona del 21 al 25 de novembre. Entre els objectiusd’aquestes jornades hi ha la creació d’un gran escenari de debatintegrat pel sector empresarial mediterrani, així com pels poders

públics. L’acte també busca consolidar Barcelona com la capitaleconòmica de la regió. Les sessions inclouen un fòrum de diàlegper al desenvolupament del nord de l’Àfrica, en què es plantejaransolucions per a una zona que, després de l’esclat de la primaveraàrab ofereix més possibilitats, gràcies a la instauració democràticai a la transparència més gran en els mercats.

LA CREACIÓ D’OCUPACIÓJUVENIL ÉS EL GRANREPTE EN ELS PAÏSOSNORD-AFRICANS

S’HAN INICIAT PLANSESTRATÈGICS PER A LACREACIÓ DE NOVESINFRAESTRUCTURES

EL PROGRAMA APORTARÀ PROPOSTESNOVES PER SORTIR DE LA CRISI

Pàgines especialsDIMECRES

16 DE NOVEMBRE DEL 2011 el Periódico 5

E l país magribí obrirà el fòrum, di-lluns, 21 de novembre, en un ac-te que comptarà, entre altres, amb

els tunisians Chekib Nouira, president del’Arabic Institute of Chief Executive Offi-cers, i Imed Turki, cap de gabinet del mi-nistre d’Ocupació i Formació Professio-nal, així com el director general de l’IEMed,Andreu Bassols.

La presència de Tunísia com a país con-vidat està motivada pel fet que és el paísque va encendre la metxa de la primave-ra àrab a principis del 2011, que va fercaure el règim autòcrata de Ben Ali i queha celebrat a finals d’octubre les primereseleccions lliures d’una nova etapa de tran-sició plena d’esperances però també deriscos. També és un dels països més prò-xims a Europa –el 1995 va ser el primerque va firmar l’acord d’associació amb laUE– i el que compta, segons la majoriad’experts, amb més actius socials i eco-nòmics per estabilitzar-se políticament ienfilar el camí del creixement econòmic.

Una prova d’això és que ha vist créixerun 8,8% les seves exportacions durantels primers vuit mesos de l’any 2011 res-pecte a l’any 2010, si bé han crescut lesimportacions un 6,1%, segons dades del’Institut Nacional d’Estadística del país.No obstant, el Govern treballa en un con-text internacional advers i en el centre del’huracà d’una profunda crisi econòmicainterna que es reflecteix en una evoluciónegativa del PIB, l’enfonsament dels in-gressos del turisme (una caiguda del 43%en els primers vuit mesos de l’any) i de lainversió estrangera (27%), així com la cai-guda de les remeses per la situació líbia(7%), que ha provocat que les seves re-serves caiguin a nivells molt baixos (uns4-5 mesos d’importacions).

Les previsions són que el dèficit públicestarà al voltant del 10% a finals d’any,mentre que el dèficit per compte correntpassarà del 2,2% del PIB el 2010 al 8%el 2011. Malgrat les xifres, els analistesassenyalen que el deteriorament econò-mic ha estat més baix del que s’espe-rava, i que el cost de la revolució serà as-sumible. Tirar endavant passa per lacreació d’ocupació: l’atur afecta el 20%de la població.2

Tunísia agafales regnesdel seu destí

Estació central de Tunis.

rgia solar.

grans prioritats (seguretat, ocupació, su-port a l’economia i el seu finançament,desenvolupament regional i accions so-cials) van en aquesta direcció i hem d’es-perar que el Govern sorgit de les elec-cions segueixi una pauta semblant.

SECTORS INNOVADORSEl North Africa Business and Develop-ment Forum també proposa explorar lapossibilitat d’avançar en iniciatives publi-coprivades en els sectors d’infraestruc-tures (energia, transport, telecomunica-cions, aigua, etcètera) per establir lesbases del creixement, la creació d’ocu-pació i l’establiment de polítiques queatreguin inversions estrangeres. L’objec-tiu és avançar en un model que es con-verteixi en destí estable i rendible per a

la inversió de les empreses internacio-nals, i que permeti reforçar partenariatsde negoci clau a més de facilitar els ne-gocis a la regió mediterrània a les empre-ses que ja hi són presents.

IMPULS A LES COMUNICACIONSEn l’actualitat, els governs de la regiótreballen per reforçar les infraestructu-res de comunicació i transport mitjan-çant la modernització de les línies exis-tents, la creació de noves rutes i lainversió en trens d’alta velocitat i en xar-xes de tramvies.

A tots els estats del Magrib, la millorade les xarxes nacionals de transport esveu com un element vital de la moder-nització, per motius econòmics, socialsi mediambientals. L’aparició de noves ru-

tes, la proliferació d’operadors i la mo-dernització d’aeroports internacionals hamultiplicat el transport de persones i mer-caderies.

Dalil Guendouz, director general d’Of-fice National Des Aéroports (ONDA) delMarroc, explicarà en el fòrum l’estratè-gia de la seva companyia per al període2012-2016. Un dels seus principals ob-jectius és assegurar la rendibilitat futuradel negoci d’ONDA i fer dels seus actius(entre ells la sostenibilitat) la clau de laseva estratègia competitiva davant l’al-ta pressió experimentada per la indús-tria de l’aviació nacional i internacional.Amb aquesta nova estratègia, l’empre-sa nacional marroquina pretén consoli-dar la seva posició d’excel·lència i cre-ació de valor.2

LA ‘PRIMAVERA ÀRAB’ESTARÀ MOLT PRESENTEN LA TROBADAMULTILATERAL

L’ATENCIÓ

EUROPEAN COMISSION AUDIOVISUAL SERVICE



UFM Open Days I Portes obertes

La Unió pelMediterrani debatsobre els seusprojectes clau L’organització té com a objectiu establir un marc decooperació multilateral que repercuteixi en el benestar social

ORGANISME AMB SEU A BARCELONA

La Unió pel Mediterrani (UpM),amb seu a Barcelona, és l’or-ganització que agrupa 43 paï-sos euromediterranis ambl’objectiu d’afavorir la integra-

ció regional i la cohesió de tots els seusmembres. Al mateix temps, segonsexplica el seu secretari general, IussefAmrani, és una “organització en favorde la ciutadania, una organitzacióper crear un entorn mediterrani de-mocràtic i econòmic favorable permillorar la qualitat de vida de la po-blació i una organització on desen-volupar projectes reals que ajudin enel dia a dia les regions més desafa-vorides”. Una unió que té com a objec-tiu establir un marc de cooperació mul-tilateral que repercuteixi directament enel benestar i que, per això, ha posat enmarxa tota una sèrie de projectes peraconseguir-ho. Els UFM Open Days, quese celebren del 21 al 25 de novembre enel marc de la Setmana Mediterrània deLíders Econòmics, són el marc escollitper presentar-los, així com per debatrequines han de ser la prioritats de l’or-ganització.

Es tracta d’una qüestió especialmentrellevant en aquest moment, quan els paï-sos àrabs de la riba meridional s’estantransformant a nivell polític, social i eco-nòmic, gràcies a un procés de democra-tització que s’ha anat encomanant per to-ta la regió. “La UpM és una necessitatpolítica, una oportunitat socioeconò-mica i una prioritat estratègica queacompanya els processos de transi-ció democràtica iniciats a la riberasud del Mediterrani”, diu Amrani.

Una de les seves principals eines, enuna regió habitada per més de 800 mi-lions de persones, passa per promoure

accions i projectes concrets que tinguinun impacte real sobre la ciutadania. En-tre elles, “crear un entorn idoni pera la creació d’empreses, impulsar lacompetència, afavorir la transferèn-cia de coneixement i la innovació, ai-xí com recolzar les regions mésdesafavorides per crear projectestangibles que ajudin a millorar la vi-da quotidiana de la població”.

QUATRE SESSIONS Durant els dies de portes obertes, esmostraran quins són els projectes impul-sats fins ara, però també es proporcio-narà una plataforma perquè responsa-bles polítics, representants del sectorprivat i la societat civil debatin sobre lesprioritats de la UpM. La discussió tindràlloc dimarts que ve, 22 de novembre,quan se celebrin quatre jornades al vol-tant dels àmbits de les micro, petites imitjanes empreses (MPiMES), les auto-pistes per terra i mar, l’aigua i el mediambient i el Pla Solar Mediterrani.

DMPiMES, preparació i ocupació. Enuna regió on el futur econòmic depèn dela creació de 22 milions de llocs de tre-ball addicionals per a l’any 2020, lesoportunitats de feina per als joves delMediterrani meridional i oriental sensdubte constitueixen una prioritat fo-namental en l’agenda tant política comeconòmica. Les tres sessions examina-ran el repte de la creació d’ocupació,a més d’analitzar el suport a les MPiMES(les ja existents i les de nova creació),l’educació i la formació contínua. Entreels principals ponents d’aquestes jorna-des destaquen Ramla Jaber, cap de co-municació del Ministeri de Formació Pro-fessional i Ocupació de Tunísia, iAlexander Auboeck, del Banc Europeuper a la Reconstrucció i el Desen-volupament.

XAVI DATZIRAÀrea Monogràfics M

Hissada de banderes durant la inauguració de la seu de la secretaria de la Unió pel Medit

LA UNIÓ PEL MEDITERRANI identifica, coordina i supervisa projectes re-gionals, subregionals o transnacionals que tinguin impacte en la vida delsciutadans i millorin les seves condicions de vida. Aquests projectes pro-cedeixen del sector privat, de la societat civil, d’autoritats nacionals o re-gionals, d’institucions i de reunions al més alt nivell. A més, la UpM tambés’encarrega de facilitar el seu accés a fonts de finançament.

El primer gran projecte aprovat per la UpM consisteix en la construc-ció d’una dessalinitzadora a la franja de Gaza, que subministrarà aigua amés d’1,5 milions de persones. Aquest projecte no només contribuirà asolucionar el problema de falta d’aigua potable, sinó que també genera-rà llocs de treball i ajudarà al desenvolupament econòmic d’aquesta po-blada regió.

Per la seva part, la divisió d’Afers Socials treballa en un projecte que pre-tén promocionar l’esperit empresarial entre les dones a punt de llicen-ciar-se en universitats del Marroc, Jordània, Palestina i Espanya mitjançantles jornades de Dones Emprenedores.

Així mateix, la Divisió d’Educació Universitària i Recerca està promoventprogrames de màster i doctorat dissenyats d’acord amb les prioritats de laUpM i destinats als estudiants dels països de la ribera sud del Mediterrani.

les iniciativesCONSTRUCCIÓ D’UNA DESSALINITZADORA A GAZA

Millora de la qualitat de vida

DLa primera ponència tracta-rà la necessitat de crear ocu-pació i, per això, analitzarà elsuport a la micro, petita i mit-jana empresa

DLa UpM considera clau laparticipació del sector privaten la construcció de les in-fraestructures d’aigua i sa-nejament

DMillorar la interconnexió dela població i les mercaderiesa través del Mediterrani s’e-rigeix com a clau per al des-envolupament polític i social

ANÀLISI ENQUATRE SESSIONS

DL’organisme aposta per in-crementar el pes de les ener-gies renovables i potenciar l’e-ficiència energètica de cara al’any 2020



X. D.Àrea Monogràfics M

L a regió euromediterrània està cri-dada a tenir un paper protagonis-ta en el panorama econòmic mun-

dial durant les pròximes dècades, tantper una població que arriba als 800 mi-lions d’habitants com pels avantatgesespecífics que ofereix dins de la nova di-visió internacional del treball: la compe-titivitat i la cooperació. No obstant, hi hatota una sèrie de dificultats que obliguena tothom a potenciar reformes estructu-rals polítiques i econòmiques per verte-brar econòmicament tot el territori me-diterrani. D’aquí ve la importància que laUpM consolidi, pas a pas, el seu projec-te comú.

La riba sud i oriental, amb un volumcomercial de 200.000 milions d’euros,es troba entre els primers socis comer-

cials de la Unió Europea. El 70% de lesimportacions provenen de la UE, mentreque el 12% de les exportacions comu-nitàries es dirigeixen als 12 països queconformen el Mediterrani sud i oriental.El 80% d’elles provenen, bàsicament,d’Itàlia, Alemanya, França, Espanya i laGran Bretanya.

Per un altre costat, més de 6.000 em-preses europees estan instal·lades enaquesta zona. El 2010, les inversions ala zona mediterrània van arribar als16.907 milions d’euros davant els 27.795milions del 2007, a causa de la crisi. Mal-grat això, la UE segueix sent el principalinversor de la zona, amb més del 50%del total.

A més, gairebé el 35% del subminis-trament energètic de la UE prové dels paï-sos del sud del Mediterrani i a això s’hiha d’afegir l’aposta per l’energia solar.També s’ha de tenir en compte que vuit

milions d’emigrants dels països medite-rranis associats treballen a la UE i trans-fereixen remeses que, el 2008, arribavena un valor de 14.000 milions d’euros.

Aquestes dades evidencien que l’àreamediterrània sud i oriental és d’una ex-traordinària importància estratègica per ala UE. No obstant, hi ha elements que di-ficulten un desenvolupament harmonitzatde la zona, com són un desenvolupamentpolític i democràtic desigual; nivells des-iguals de nivells econòmics, amb un im-portant pes del deute extern; estructureseconòmiques i socials molt diferenciades;una certa absència de disciplina monetà-ria i fiscal; una dependència de les expor-tacions energètiques i productes prima-ris en contrast amb un baix dinamisme deles exportacions manufactureres. Qües-tions que es poden anar harmonitzant grà-cies al treball conjunt i de col·laboracióque impulsa la UpM.2

Reformes econòmiques i polítiquesper vertebrar tot el territoriLa UpM afronta el repte de reforçar la relació estratègica entra les dues ribes

ConcepteExportacióImportacióSaldo comercialTaxa cobertura

Balança comerç bilateral

* Gener-agost 2011 (últimes dades disponibles)

20058.033

11.495-3.46269,8%

20068.435

13.797-5.36261,1%

20079.558

14.841-5.28364,4%

200811.49216.348-4.85670,2%

200910.63611.623

-98791,5,%

201012.44313.404

-96192,8%

2011*9.470

10.189-719

92,9%

Comerç bilateral entre Espanya i els països mediterranis no europeus (milions d’euros)

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011*

20.000

15.000

10.000

5.000

0

-5.000

-10.000

Exportació Importació Saldo comercial

DAigua i Medi ambient. El mar Medi-terrani i els seus ciutadans s’enfronten aimportants amenaces relacionades ambl’aigua: l’escassetat, la distribució desi-gual dels recursos hídrics, la contamina-ció provocada per la ràpida urbanitza-ció, l’augment de la demanda i la faltad’una gestió integral de l’aigua. Ponentsde la talla d’Ismael T. El-Zabri, consultorde Welfare Association, o Vangleis Cons-tantianos, líder de l’Associació Mundialde l’Aigua per al Mediterrani, examina-ran les oportunitats d’accés al finança-ment dels projectes i tractaran sobre elsreptes relacionats amb la participació delsector privat en infraestructures hidràu-liques i de sanejament.

DCarreteres terrestres i marítimes.El Mediterrani és un espai de trànsit i in-tersecció entre diverses regions geopo-lítiques i econòmiques. Per això, millorarles interconnexions entre la població i eltransport de mercaderies es converteixen una de les prioritats dels actors po-lítics i econòmics. En les sessions es re-flecteixen alguns temes clau relacionatsamb la interdependència, cada cop més

gran, de la conca del Mediterrani ambl’economia mundial, en termes dels sec-tors de transport i de logística. Hi parti-ciparan experts de totes dues ribes, comVittorio Torbianelli, de la Universitat deTrieste (Itàlia); Khaled Hanafy, degà de lafacultat de la Logística del Transport d’E-gipte, o Patricia Fontaine, directora delprograma Euromed Transport.

DPla Solar Mediterrani. El PSM és laprincipal iniciativa de la UpM. El seu ob-jectiu és la creació de fins a 20 GW de no-ves capacitats d’energia renovable el 2020i la millora de l’eficiència energètica. Aixòcontribuirà al desenvolupament socioe-conòmic de la regió i ajudarà a donar res-posta al ràpid creixement de demandad’electricitat i a reduir les emissions degasos contaminants. Les sessions –ambexperts com Frederic Ottavy, director exe-cutiu d’InfraMed Management, o Tarek al-amad, director de la European JordanianRenewable Energy Projects– tractaran so-bre dos temes de particular importància:el finançament del PSM i el seu impactesobre el desenvolupament socioeconò-mic i la creació d’ocupació.2

terrani al palau de Pedrables, el març del 2010.

D

D



En termes mediambientals, laregió mediterrània s’enfrontaa una sèrie de qüestions ques’han d’abordar sense demo-

ra: reducció d’emissions, reciclatge deresidus, protecció de l’entorn… Factorsque representen una amenaça per aldesenvolupament però, al seu torn, unaoportunitat per establir les bases d’uncomportament sostenible que incideixidirectament en la competitivitat. Peraquest motiu, la primera sessió de l’E-co Meda Green Forum busca respostesa la pregunta ¿Per què les empreses delMediterrani han de ser verdes? (10.40hores). O dit d’una altra manera, quinsbeneficis poden obtenir les companyiessi integren els criteris mediambientals enla seva estratègia.

Una taula rodona en què aportaran laseva visió ponents com Mohammad As-four, president del Jordania Green Boul-ding Council; Luciana Tomozei, del BancEuropeu d’Inversions, i Margarita Cala-fell, cofundadora de Biprocel. La sessióestarà moderada per Ignasi Cubiña, fun-dador d’Eco Intelligent Growth, que avi-sa que s’ha d’avançar d’una vegada persempre cap a una economia verda: “Finsara, els criteris mediambientals s’hanvist més com una despesa que comuna oportunitat. I de fet, és l’opor-tunitat, perquè no n’hi ha cap altra.El capitalisme, tal com està ara plan-tejat, està obsolet, perquè proposaun creixement que és insostenible”.

Davant d’això, en els últims anys s’hanincrementat les bioconstruccions, lesenergies renovables, les dessalinitzado-

res… Ara falta que les empreses es re-plantegin la seva activitat des del punt devista mediambiental. “No cal fer gransinversions, sinó entendre de què es-tem parlant. Després es poden fer pe-tits passos en la bona direcció”, afe-geix Cubiña.

Per un altre costat, el context actual dela regió mediterrània dibuixa un panora-ma en què les democràcies emergentsdel nord d’Àfrica tenen l’ocasió de pas-sar de l’antic model econòmic a un debasat en la sostenibilitat més fàcilment.Això que brinda un nou mercat a les em-preses catalanes que disposin del “co-neixement”, de la capacitat d’“interna-cionalització” i de la voluntat de sermillors, i no més barates”.2

El focus d’atenció en la regió mediterrània està enfocat a la crisi, al nord, i a latransició democràtica, al sud. No obstant, en els dos casos, no es pot deixar debanda la qüestió mediambiental, que exigeix afrontar grans reptes però que tam-bé brinda oportunitats per fomentar el desenvolupament de la mà de la innova-ció, el coneixement i la sostenibilitat. En aquest context, la cinquena edició delFòrum Mediterrani per a l’Economia Verda (Eco Meda Green Forum), que se cele-bra el 24 de novembre a la Llotja de Mar, es presenta com una ocasió per comen-çar a pensar en verd des d’una òptica mediterrània.

“Sens dubte, els recents esdeveniments de la primavera àrab són un puntd’inflexió en el procés de desenvolupament de molts països del Mediterrani iporten un moment adequat perquè aquests països facin un salt cap a econo-

mies verdes que són més sostenibles des del punt de vista mediambiental i so-cial. En aquest sentit, a la regió euromediterrània estan sorgint noves oportu-nitats de col·laboració sobre nous models de negoci que ofereixen valor eco-nòmic i ambiental”, segons expliquen des del Centre d’Activitat Regional per a laProducció Neta, entitat que forma part del Pla d’Acció per al Mediterrani (PAM)de les Nacions Unides i que organitza el fòrum Eco Meda. Un esdeveniment denetworking que comptarà en la seva sessió inaugural amb la presència de Mous-tapha Kamal Gueye, cap de la Unitat de Serveis de Consultoria en Economia Ver-da del Programa de l’ONU per al Medi Ambient. A continuació, el fòrum es dividi-rà en quatre sessions amb experts d’alt nivell per fomentar l’intercanvi deconeixements i promoure l’economia verda.

Una perspectiva verdaper a la regió mediterrània

Caldera en una planta de reciclatge.

Eco Meda Green Forum 2011 I Les sessions

Avançar cap a unaeconomia sostenible

‘¿PER QUÈ LES EMPRESES HAN DE SER VERDES?’

Les tendències apunten cap aciutats cada vegada més pobla-des i, per tant, amb un incrementde la pressió sobre el medi am-

bient. Això implica la necessitat de rede-finir les metròpolis de l’arc mediterrani alvoltant de models més socials i ecològi-cament sostenibles, tal com es planteja-rà en la sessió Planificació urbana sos-tenible i ciutats del futur-ecociutats (12.30hores), en què participaran, entre altres,Siham Omri, president del MoroccoGreen Building Council; Khaled Awad, di-rector de Granea, o Marcela Huertas, di-rectora de Metròpolis Global, amb l’ob-jectiu de fomentar el networking i proposarprojectes concrets.

Per començar, Huertas distingeix entreuna ecociutat i una smart city. En el primercas, es tracta d’urbs amb polítiques enca-minades “a la reducció d’emissionscontaminants i a un entorn més ami-gable amb el medi ambient”. En el se-gon, es tracta d’una evolució d’aquest con-cepte per aconseguir una sofisticació mésgran gràcies a l’ús de la tecnologia per in-crementar la sostenibilitat. “La seva uti-lització permet que el desenvolupa-ment mediambiental tingui un impactemolt més gran”, sosté Huertas, que ci-ta innovacions com edificis intel·ligents queregulen el consum d’electricitat i aigua, ra-dars que mesuren les emissions dels ve-hicles en cada moment per actuar enconseqüència o administracions que es re-lacionen digitalment amb els ciutadans.

Hi ha tecnologies de baix cost i aixòsuposa una oportunitat per als països delnord d’Àfrica, que poden basar el desen-

volupament de les seves ciutats en cri-teris sostenibles i amb l’ús de la tecno-logia per multiplicar els resultats. Ara bé,es tracta d’una tasca complexa en quès’ha d’avançar de manera escalonada, iaixò ho han d’entendre les empreses quebusquin internacionalitzar-se. “Les ciu-tats més grans estaran situades enpaïsos en vies de desenvolupament,així que hi ha mercat per a les empre-ses catalanes, que poden exportar elmodel de Barcelona. Però per treba-llar en aquests països és necessarientendre la seva cultura, ser capaçosd’implantar-se sobre el terreny i con-nectar amb les seves necessitats. Ésa dir, més que un parell de reunions”,avisa Huertas.2

Semàfors amb leds a Barcelona.

Tecnologia contra les emissions de CO2

‘CIUTATS DEL FUTUR-ECOCIUTATS’

LES DEMOCRÀCIESEMERGENTS PODENCANVIAR DE MODEL MÉS FÀCILMENT

LES COMPANYIESCATALANES TENEN NOU TERRENY PERINTERNACIONALITZAR-SE

EL CONCEPTE ‘SMARTCITY’ SUPOSA POSAR LA INNOVACIÓ AL SERVEIDE L’EFICIÈNCIA

ELS AVENÇOSPERMETEN CREAREDIFICIS INTEL·LIGENTSQUE S’AUTOREGULIN

CRITERIS EMPRESARIALS

APLICACIÓ DEL CONEIXEMENT



PER EDUARD PALOMARES

L’increment dels residus sòlids,és a dir, les escombraries ge-nerades pels ciutadans, és unproblema comú als dos cos-

tats del Mediterrani, encara que els paï-sos es troben en fases diferents i aixòpot derivar en projectes de col·labora-ció. Per això, la sessió Estratègia deGestió de Residus Sòlids (15.30 hores)aprofundirà en les millors pràctiques ioportunitats per a la gestió de les dei-xalles a la regió, cosa que s’ha conver-tit en un risc estratègic, encara que tam-bé en un camp per a la competitivitat iles oportunitats de negoci. Josep Ma-ria Tost, director de l’Agència de Resi-dus de Catalunya (ARC), moderarà unataula rodona en què estaran presentsAgustín Lucardi, director a Europa deSostenibilitat d’Interfacefloor; Ziad Abis-haker, director executiu de Cedar Eco-Industrial Park, i Howard Brown, direc-tor executiu de dMass.

“En països com Catalunya jas’han aconseguit uns nivells avan-çats pel que fa a gestió de residus,tant en l’àmbit municipal com enl’industrial i, per això, en un marc decol·laboració, podem recolzar i em-prendre projectes a la riba sud. Imés ara, quan molts països estanfent un canvi en les seves institu-cions per ser més democràtiques”,resumeix Tost, que destaca la tasca delCentre d’Activitat Regional per a la Pro-ducció Neta, un dels sis centres vin-culats al Pla d’Acció del Mediterrani(PAM) de les Nacions Unides.

En aquest sentit, Catalunya es troba

al 40% de recollida selectiva dels resi-dus municipals, a més de ser el terri-tori on més intensament s’ha desplegatla recollida de la fracció orgànica. A mésa més, la indústria compta amb un altaprofitament dels residus que genera,i per tant es pot convertir en un referentaprofundint en noves oportunitats denegoci. “El sector empresarial té unaoportunitat de primer ordre per ven-dre capacitat tecnològica i operati-va. El mercat del sud del Mediter-rani té un gran potencial per a lesnostres més de 800 empreses. Peraquest motiu, des del Govern volemimpulsar la seva capacitat d’in-ternacionalització”, afegeix el direc-tor de l’ARC.2

Contenidors de recollida selectiva.

Una oportunitat pera la col·laboració

‘GESTIÓ DE RESIDUS SÒLIDS’

Cada vegada hi ha més raonsque fan evident la necessitatde seguir apostant per lesenergies renovables: la reduc-

ció d’emissions necessària per lluitar con-tra el canvi climàtic, l’augment de la de-manda previst, l’increment del preu delscombustibles fòssils i la seguretat ener-gètica, entre altres. No obstant, el seudesenvolupament està subjecte a diver-ses limitacions, tant econòmiques comreglamentàries, que es tractaran durantla taula rodona titulada Mirant cap al fu-tur: visió del mercat de l’energia renova-ble (17.15 hores), en què participaran Ni-mer Abu Ali, responsable d’Ernst &Young per al Pròxim Orient; Samer Zu-reikat, director de Mena Cleantech, i So-nia Medina, fundadora d’Africa Renewa-bles, empresa que utilitza la biomassasobrant de Ghana per exportar energiarenovable a Europa.

El repte a Europa passa, per un cos-tat, per complir els objectius de reduc-ció del 20% d’emissions de CO2 esta-blerts per al 2020, en què les renovablesjuguen un paper clau. “Malgrat la in-certesa econòmica, crec que sí quees compliran les metes europees.No obstant, és cert que s’està anantmés lent del que s’hauria d’anar icrec que l’objectiu s’hauria d’incre-mentar al 30%. A més, el preu quees paga per cada emissió de mésestà molt baix, de manera que con-taminar surt molt barat ”, assenyalaMedina. Al seu torn, és necessari fomen-tar la transferència de coneixements,tecnologia i know-how cap als països

de la riba sud del Mediterrani. Aquest és, precisament, un dels ob-

jectius de la sessió que tancarà l’Eco Me-da Green Forum, que debatrà sobre lespolítiques més adequades per al desen-volupament tecnològic i abordarà el fi-nançament, els costos i les oportunitatsque genera. “Per l’alt nivell dels seusparticipants, crec que el fòrum seràmolt important en matèria d’intercan-vi d’idees i bones pràctiques, que allarg termini permetran prendre de-cisions”, explica Sonia Medina. Això sí,abans que res, és fonamental seguir in-cidint en un canvi de mentalitat respec-te al consum d’energia i difonent que lesrenovables impliquen una elevada inver-sió, però el retorn és molt més gran.2

Plaques fotovoltaiques.

Afrontar la demandaamb fonts netes

‘EL FUTUR DE LES ENERGIES RENOVABLES’

D

DCATALUNYA ES TROBA AL40% DE LA RECOLLIDASELECTIVA MUNICIPALD’ESCOMBRARIES

LES MÉS DE 800EMPRESES CATALANESPODEN EXPORTAR LA SEVACAPACITAT OPERATIVA

MALGRAT LA CRISI,EUROPA VA PER BONCAMÍ PER COMPLIR AMB ELS SEUS OBJECTIUS

ÉS NECESSÀRIA LA TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENTS IEXPERIÈNCIA AL SUD

LES DADES

INTERCANVI D’IDEES



Meda Women Entrepreneurs Forum I L’última jornada

A dalt a l’esquerra, participants en el Meda Women Entrepreneurs Forum del 2009. A dalt a la d

El paper de lesdones en unaregió diversai canviantTímidament, el col·lectiu femení aconsegueix importants metes,ocupant alts càrrecs de direcció, posant en marxa noves empresesi col·locant-se en el centre de la vida social i econòmica

NOUS DESAFIAMENTS

La conca Mediterrània està ex-perimentant un viratge històric.La caiguda de diversos règimsautoritaris augura una transició

democràtica tan complexa com neces-sària. Però el desenvolupament demo-cràtic que està en marxa no es pot limi-tar només a la democratització de lesinstitucions: també implica l’accés de lesdones a una ciutadania plena i igualità-ria. Elles estan jugant un paper essencialen aquesta transició i constitueixen unpotent vector de progrés, com a impul-sores d’una modernització més gran,obertura i desenvolupament d’aquestessocietats.

Per això, durant l’última jornada de lacinquena Setmana Mediterrània de LídersEconòmics (el dia 25 de novembre) esdesenvoluparà el tercer Fòrum Mediterra-ni de Dones Empresàries, que compren-drà diverses sessions en les quals partici-paran ponents procedents de diversospaïsos, com Tunísia, el Líban, Bòsnia i Her-cegovina, Albània, Turquia, Grècia, Egip-te, Algèria o Espanya.

Les participants faran networking –es-tabliran entre elles contactes professio-nals en sectors clau per al desenvo-lupament econòmic–, intercanviaranexperiències d’èxit, compartiran bonespràctiques i coneixements i analitzaran elpaper que té el col·lectiu femení en el des-envolupament de les societats i les eco-nomies del Mediterrani.

Un paper que –salvant les distàncies en-

tre els països del nord i el sud de la regió–encara avui està marcat per la desigualtatrespecte als homes.

D’entrada, “només l’1% de la rique-sa global està en mans de les dones”,per la qual cosa aquest col·lectiu –que alMediterrani representa al 51% de la po-blació total– es pot considerar “pobre entermes econòmics”, segons paraulesde María Helena de Felipe, presidenta dela Federació d’Associacions d’Empresà-ries del Mediterrani (Afaemme), que orga-nitza el fòrum.

“Moltes vegades ens pregunten desde diferents institucions, organitza-cions i mitjans de comunicació perquè hi ha associacions d’empresàriesi, en general, organitzacions de do-nes”, reflexiona De Felipe. “I jo sempreels dic el mateix. Que el que justamentvolem és desaparèixer. I com mésaviat millor. Però fins que la nostraparticipació en nombre i posiciona-ment en elles no sigui d’entre el 30%i el 40%, haurem de seguir treballantper aconseguir-ho”.

I per a això, segons les dades que apor-ta la presidenta d’Afaemme, encara que-da un llarg camí per recórrer: “La visibi-litat de les dones és escassa i lamobilitat és un obstacle promocional;compten amb un capital més petit perinvertir en els negocis; i hi ha pocaparticipació en les xarxes femeninesde networking empresarial”.

A més, als països francòfons del sudmediterrani, on l’anglès té poca incidèn-cia, les dones reconeixen tenir una taxamolt elevada d’analfabetisme tecnològic,i això constitueix una important rèmorapersonal i professional.

PRESÈNCIA EN EL MERCAT LABORALActualment el món dels negocis segueixresponent a un model bàsicament mas-culí. Però el talent no té gènere. Ho de-mostra el fet que “més de la meitat

tots els nivells de l’empresa pública i pri-vada, per poder aconseguir la igualtat enel mercat laboral i transformar les econo-mies dels diferents països en economiesintel·ligents, sostenibles i inclusives.

POQUES DIRECTIVESActualment, a la Unió Europea nomésel 12% dels membres dels consells d’ad-ministració són dones (a Malta, Xipre oItàlia aquest percentatge es redueix finsal 5%). Aquestes xifres semblen no te-nir en compte els resultats d’investiga-cions com la publicada aquest any perFortune 500, on s’arribava a la conclusióque les companyies amb una alta repre-sentació femenina a les seves cúpulesobtenien uns resultats financers un 60%millors que les firmes amb poca repre-sentació femenina.

L’objectiu és que l’any 2015 aquestaproporció hagi arribat, almenys, al 25%.Contràriament, “l’Estat intervindrà, comva anunciar el mes de març passat la

dels actuals graduats universitarissiguin dones, que tenen qualifica-cions lleugerament superiors a lesdels homes”, anota De Felipe. Per tant,“les nostres economies no hauriende permetre’s el luxe de perdre totaquest talent”, com desgraciadamentestà passant.

A més, són diversos els estudis que de-mostren els beneficis econòmics que re-porten la paritat i la diversitat a les empre-ses. Un augment de la presència dedones comporta noves perspectives icompetències, ja que elles desenvolupenrols i tenen enfocaments diferents delsmasculins. En conseqüència, i especial-ment “als països del sud del Medite-rrani, són necessàries lleis que recol-zin l’increment de la participació dela dona en el mercat laboral”, defen-sa la presidenta d’Afaemme.

En la mateixa línia, és essencial pro-moure un accés igualitari de les dones acàrrecs directius i de presa de decisió en

Falta molt pereliminar la bretxa de la innovació i l’analfabetisme

ALBERTO GONZÁLEZÀrea Monogràfics M

DLA VIOLÈNCIA DEGÈNERE ÉS UNA DE LES PRIMERES XACRESENCARA PER DESTERRAR

DEL DOMINI DE LES TIC ÉS UN ALTRE DELSCAMPS ON LA DONAHAURIA D’INCIDIR



A. G.Àrea Monogràfics M

A els països àrabs, el 60% de lapoblació femenina té menys de24 anys (a Europa aquest per-

centatge només és del 30%). Aquestcol·lectiu està lluitant per augmentar laseva visibilitat i adquirint un paper fo-namental en el canvi social d’aquestspaïsos, en el context d’aquesta prima-vera àrab que ha recorregut Tunísia,Egipte o Síria.

En aquestes revolucions, els mitjansde comunicació internacionals estanprestant atenció al paper del col·lectiu fe-mení, demostrant que es troba en l’avan-çada del canvi i generalitzant certa sim-

A. G.Àrea Monogràfics M

P er desenvolupar models igualita-ris als països àrabs del Mediter-rani, el primer repte al qual cal-

dria enfrontar-se seria una anàlisi del rolque tenen les dones en el si de la famí-lia. Aquesta reflexió suposa un debatentre els conceptes de tradició i moder-nitat, que condueixi a propostes con-cretes de canvi en qüestions tan essen-cials com l’estatut jurídic personal de ladona, la igualtat entre cònjuges, la res-ponsabilitat, la successió, el model dematrimoni o la protecció jurídica delsfills.

En moltes ocasions, aquests aspec-tes estan modelats per la influència dela legislació, però en altres són la religió,l’educació o, simplement, la tradició, elsque imposen les seves regles i fan quees mantinguin els principis d’autoritat,jerarquia i submissió de lleis patriarcalsancestrals. Aquestes normes són ente-

ses per molts experts com a frens de lamodernització i, per tant, han de ser dis-cutides i, en cas de considerar-se opor-tú, modificades definitivament.

On no hi ha discussió possible és enla necessitat de trobar mesures per com-batre la persistent violència domèsticacontra les dones, així com garantir unaccés igualitari a l’educació, la informa-ció i la salut.2

patia per ell. A això també hi ha col·labo-rat la creació d’agències de notícies ambvisió de gènere –com podria ser La Inde-pendent, a Catalunya, o AmecoPress, aMadrid– o butlletins informatius digitalscom Mujeres, periodistas y conflicto.

Existeix l’esperança internacional queaquest nou període històric servirà permillorar els drets de les dones enaquests països. Del que no hi ha dub-te és que un desitjable context demo-cràtic serà beneficiós per al col·lectiu.Quan puguin –i vulguin– votar, quan pu-guin ser magistrades o diputades, quanes reuneixin en llibertat per defensar elque els és legítim, llavors la transforma-ció serà real.2

Divendres d’oració a la plaça de la Revolució.

Nenes en una escola egípcia.

Una imatge pública mésajustada a la realitatApareixen agències informatives amb visió de gènere

Qüestionar els rols en el context familiarAlguns models patriarcals actuen com un fredreta i a sota a l’esquerra, diverses emprenedores. A sota a la dreta, dones de l’Anima Investment Network.

comissària de Justícia i Drets Fona-mentals de la Comissió Europea, Vi-viane Reding”.

De Felipe considera “molt encertada”aquesta feminització a la força a les em-preses, ja que “el ritme actual d’inclu-sió de noves conselleres és molt lent”.Si se seguís una evolució natural, “tri-garíem aproximadament 50 anys aaconseguir un cert equilibri, arribar aun 40% de representació”. Però la ma-teixa font afegeix: “No obstant, la ideade sancionar no em sembla la més be-neficiosa ni estimulant. Jo més aviatoptaria per incentivar aquestes quo-tes amb beneficis fiscals, socials o decontractació pública, d’una maneraatractiva per a les empreses, ja queestem parlant d’un canvi sociocultu-ral empresarial”.

Paral·lelament, s’haurien de trencar elsestereotips de gènere com els que exis-teixen al Marroc, Tunísia, Síria o Jordània,i que influeixen notablement en aquesta

escassetat de dones en els llocs clau i dedecisió econòmica.

EMPRENEDORIA FEMENINAAnna Danti, responsable de Polítiques Em-presarials-DG Empresa i Indústria de laComunitat Europea, serà una altra de lesparticipants en el tercer Fòrum Mediterra-ni de Dones Empresàries, on explicarà qui-na és la situació de l’emprenedoria feme-nina a la regió.

Segons Danti, “les dones represen-ten el 34,4% dels treballadors percompte propi a Europa”. Això significaque el seu pes en aquest camp està bas-tant per sota del dels homes. I és que nosón pocs els països on encara existeix cer-ta oposició a l’emprenedoria femenina desdel mateix entorn social i familiar, des d’ones veu com una possible causa de dese-quilibri familiar.

Per la portaveu de Polítiques Empre-sarials de la CE, augmentar el nombre dedones empresàries seria una mesura clau

per “donar més poder econòmic alcol·lectiu i contribuir al creixementgeneral de l’economia”. De fet, consi-dera l’experta, només augmentant elnombre de dones en el mercat de treballes podria arribar a l’objectiu europeu d’a-conseguir una taxa d’ocupació del 75%l’any 2020.

És més, Danti diu que l’actual crisi eco-nòmica ha de ser vista com una oportu-nitat: “Ara que moltes dones s’hanquedat sense ocupació, podrien uti-litzar les seves habilitats i coneixe-ments per posar en marxa la seva prò-pia empresa i crear el seu propi llocde treball. […] No podem permetre’nsel luxe de renunciar a aquesta possi-bilitat”.

A més, conclou la ponent, “l’empre-nedoria encaixa bé amb la vida de lesdones i els dóna flexibilitat per conci-liar la vida privada i professional, so-bretot pel que fa al temps i el lloc detreball”.2



El programa I Activitats, sessions i ponències

VIII NORTH AFRICABUSINESSDEVELOPMENT FORUM

08.00-09.00 hAcreditacions

09.00-10.00 hInauguració oficial de la 5aSetmana Mediterrània de LídersEconòmics

10.00-11.00 hSessió d’Obertura EspecialPaís convidat: Tunísia

11.00-11.30 hPausa cafè i networking

11.30-12.45 hSessió centralPreparant el terreny per alsinversors al Magrib

12.45-14.00 hTercera sessióEl paper dels joves en el dissenydel futur. El desafiament delcapital humà al nord d’Àfrica

14.00-16.00 hDinar business networking

16.00-17.30 hQuarta SessióPartenariat publicoprivat

17.30-19.00 hSessió de treballA2: El sector de la construccióimpulsa l’economia / Vivendasocial

17.30-19.00 hSessió de TreballA1: Nord d’Àfrica: novespossibilitats per als sectorsferroviari i aeronàutic

UFM OPEN DAYS

08.00-09.00 hAcreditació

09.00-09.30 hSessió inaugural

09.30-10.30 hPrimera sessióPimes, preparació i ocupacióPromoció de les pimes a través dela iniciativa mediterrània dedesenvolupament empresarial

10.30-12.00 hSegona sessióPimes, preparació i ocupació¿Com adaptar l’educació superior iles habilitats amb les necessitatsdel mercat laboral?


12.30-14.00 hPimes, preparació i ocupacióTercera sessióDebat obert amb la joventut i lasocietat civil sobre la creaciód’ocupació al Mediterrani


16.00-17.15 hAigua i medi ambientPrimera sessióFinançament de projectes del’aigua: oportunitats i perspectivesinnovadores


17.45-19.00 hAigua i medi ambientSegona sessióParticipació del sector privat eninfraestructures de l’aigua

UpM OPEN DAYS

08.00-09.00 hAcreditació

09.00-11.00 hCarreteres de terra i del marPrimera sessióMaximitzar les rutes delMediterrani com un mitjà detransport i comunicació


11.30-13.30 hCarreteres de terra i del marSegona sessió¿Com promoure eldesenvolupamentsocioeconòmic de la regió através de la millora logísticamultimodal i les xarxes detransport?


16.00-17.15 hPla Solar MediterraniPrimera sessióEl finançament del Pla SolarMediterrani: reptes i solucionsinnovadores


17.45-19.00 hPla Solar Mediterrani SegonasessióEnergia renovable i eficiènciaenergètica: ¿Quin impacte té enla creació d’ocupació i en eldesenvolupamentsocioeconòmic?

V ECO MEDA GREENFORUM

08.00-09.00 hInscripció

09.00-10.00 hObertura i benvingudaSessió oficial

10.00-10.40 hPresentació. Moustapha KamalGueye (UNEP)

10.40-12.00 h¿Per què les empreses delMediterrani han de ser verdes?


12.30-14.00 hPlanificació urbana sostenible iciutats del futur-ecociutats


15.30-17.15 hEstratègia de gestió de residussòlids

17.15-18.30 h Mirant cap al futur: visió de futurdel mercat de l’energia renovable

18.30-19.00 hComentaris i conclusions

MEDA WOMENENTREPRENEURSFORUM

09.00-09.45 hInauguració oficial i benvinguda

09.45-11.00 hUna nova estratègia per a lainiciativa de la dona enl’economia, invertint en el canvisocial


11.30-12.45 hLes dones en la innovació i en elsector dels mitjans decomunicació

12.45-13.45El poder de les dones en la gestióde les petites empreses ques’implanten a la regió

13.45-14.15 hDeclaració final de la 5a SetmanaMediterrània de LídersEconòmics

14.15-16.00 hCòctel

www.medaeconomicweek.org

21DILLUNS

22DIMARTS

23DIMECRES

24DIJOUS

25DIVENDRES

barcelona acull una cita multilateral per debatre … · 2016-11-16 · participació de les dones...

Documents