b7. el turisme - canvi-climatic.espais.iec.catcanvi-climatic.espais.iec.cat/files/2013/07/b7.pdf ·...

B7. El turisme

David SauríDepartament de Geografia i Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona.

Joan Carles LlurdésDepartament de Geografia i Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Universitat Autònoma deBarcelona.

David Saurí Pujol (Barcelona, 1958) és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma deBarcelona i doctor en Geografia per la Universitat de Clark (EUA). Actualment, és catedràtic del depar-tament de Geografia i membre de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autò-noma de Barcelona, i ha estat director del Centre d’Estudis Ambientals de la mateixa universitat (2000-2003).

Ha publicat un centenar de treballs sobre riscos naturals i tecnològics, planejament i gestió de recursoshídrics i canvi global i canvi d’usos del sòl en espais mediterranis. La seva recerca ha estat finançada perla Unió Europea, la CICYT espanyola i el DURSI.

Joan Carles Llurdés i Coit (Manresa, 1966) és doctor en Geografia Humana per la Universitat Autò-noma de Barcelona (1998). Actualment és professor titular al Departament de Geografia de la mateixauniversitat, on imparteix docència principalment en assignatures de Turisme i de Cartografia. Tambéés professor de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera (UAB) i consultor dels estudis deTurisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Les seves activitats de recerca s’han centrat en temes relacionats amb el turisme i el medi ambient (pla-nificació turística, nous recursos turístics, incendis forestals, riscos ambientals, residus industrials,conflictes locacionals, etc.), que s’han vist reflectides tant en la seva participació en una desena de pro-jectes amb finançament públic com en la publicació d’articles en un ampli ventall de revistes -d’amb-dues temàtiques– nacionals i internacionals (Annals of Tourism Research, Estudios Turísticos, Anales deGeografía de la UCM, Journal of Environmental Planning and Management, Environmental Hazards, LandUse Policy, etc.) i també d’alguns capítols de llibres.

447-484 Canvi climatic Cat.qxd 25/04/2005 19:34 PÆgina 447

Síntesi 451

B7.1. Introducció 453

B7.2. Turisme i clima 455

B7.3. Turisme i canvi climàtic 458

B7.4. El turisme a Catalunya i al món. Situació actual i tendències de futur 460

B7.5. Característiques de l’oferta turística a Catalunya 463

B7.5.1. El turisme de sol i platja 464

B7.5.1.1. El mercat estranger 467

B7.5.1.2. El mercat espanyol 467

B7.5.1.3. El mercat català 467

B7.5.1.4. Ocupació hotelera 467

B7.5.1.5. Ocupació dels càmpings 468

B7.5.2. El turisme d’hivern 469

B7.5.3. El turisme alternatiu 471

B7.6. Escenaris climàtics a Catalunya i possibles efectes en la oferta turística 472

B7.6.1. Els impactes sobre el turisme de sol i platja 473

B7.6.2. Impactes sobre el turisme d’hivern 476

B7.6.3. Impactes sobre el turisme alternatiu 478

B7.7. Estratègies adaptatives als possibles efectes del canvi climàtic 479

B7.7.1. Mesures adaptatives al turisme de sol i platja 479

B7.7.2. Mesures adaptatives al turisme d’hivern 479


B7.7.3. Mesures adaptatives al turisme alternatiu 480

B7.8. Conclusions 480

Referències bibliogràfiques 482

Annex. Relació d’especialistes contactats que han respostl’enquesta 483

Turisme David Saurí i Joan Carles Llurdés

450


Síntesi

El turisme és la primera activitat econòmica deCatalunya. L’any 2002 aquest sector generà en-torn del 10% del PIB català i proporcionà feina aaproximadament el 10% de la població activadel país. Es tracta d’un àmbit econòmic molt di-versificat que comprèn turisme de masses (sol iplatja), turisme d’hivern (esquí) i formes emer-gents de turisme alternatiu com les vinculades ala natura i l’aventura, al patrimoni cultural iurbà, a la pràctica de certs esports com el golf ola nàutica, a la creació de parcs temàtics, etc. L’a-nomenat «turisme de sol i platja» encara és pre-dominant, seguit pel turisme d’hivern vinculatamb la pràctica de l’esquí, aquest darrer ambuna presència aclaparadora del mercat domès-tic. Tanmateix, els ritmes de creixement més im-portants dels darrers anys es donen en les diver-ses formes de turisme alternatiu, especialmentl’anomenat turisme rural i també el de patrimonii cultura.

A Catalunya, el sector presenta força avantatgescomparatius amb relació a d’altres destinacions.Entre aquests avantatges cal destacar la condicióde país desenvolupat i estable amb un bon nivelld’equipaments i serveis, la proximitat als gransmercats europeus, un important grau de fidelitatdels clients, i unes estructures empresarials sòli-des i experimentades. Aquests trets positiuscontinuaran essent claus en els propers anys, so-bretot si augmenta la diversificació i integraciódels diferents productes turístics.

El clima és fonamental per a una gran part de l’o-ferta turística de Catalunya. Per tant, qualsevolcanvi en les condicions climàtiques podria com-portar impactes molt significatius en aquest àm-bit. Ara bé, el sentit d’aquesta afectació -positiu onegatiu- dependrà de cada subsector turístic i deles estratègies d’adaptació i/o mitigació adopta-des. D’altra banda, sembla important tenir encompte la variable temporal, de forma que a curt

termini no es preveuen impactes significatius, nitampoc a llarg termini semblaria que es podrienassolir unes temperatures prou elevades com perfer retraure la demanda de turisme de sol i platja.En canvi, a llarg termini el turisme d’hivern espodria veure afectat, especialment en aquellesàrees situades a cotes més baixes.

El sector turístic català no sembla ser massaconscient dels possibles impactes del canvi cli-màtic. Tradicionalment, el turisme català ha es-tat molt més atent a qüestions conjunturals, acurt termini, que a d’altres de caràcter més es-tructural. Un exemple d’aquesta manca de cons-cienciació es reflecteix en els projectes d’obertu-ra de noves estacions d’esquí al Pirineu i/od’ampliació de les existents.

El turisme de sol i platja probablement no es veu-rà afectat significativament pel canvi climàtic, ansel contrari. Una hipòtesi probable és un augmentde la freqüentació de visitants per l’allargamentde la temporada i la disminució de l’estacionali-tat. Addicionalment, l’increment més alt de lestemperatures amb els conseqüents problemes demanca de confortabilitat en destinacions compe-tidores també podria influir positivament enaquest subsector.

No obstant això, alguns impactes derivats delcanvi climàtic (com l’augment de la freqüènciadels fenòmens extrems i l’increment del nivelldel mar) podrien comportar conseqüències po-tencialment devastadores per al turisme de sol iplatja, en amenaçar un recurs bàsic com són lespròpies platges. Si aquests canvis es confirmen,aleshores caldrà decidir entre la construcció d’o-bres de defensa del litoral i la reordenació delmedi construït a la primera línia de costa, amb-dues alternatives amb uns costos potencialsmolt elevats. A més, caldrà veure també la dis-ponibilitat futura dels recursos hídrics, també

El canvi climàtic a Catalunya Turisme

451


amenaçada per l’evolució de les condicions cli-màtiques.

Els impactes més importants probablement re-caurien sobre el turisme d’hivern, tot i que varia-rien considerablement en funció de la ubicació deles estacions d’esquí. En qualsevol cas, la respostaa la variabilitat climàtica mitjançant l’ús de ca-nons de neu artificial podria intensificar-se en elfutur, especialment a les estacions més orientalsdel Pirineu català. S’ha de destacar que la inniva-ció artificial ha estat una adaptació molt reeixida ala variabilitat climàtica, tot i que també té clares li-mitacions ambientals. Per això, amb l’ajut dels ca-nons de neu artificial l’esquí probablement podràmantenir-se per sobre la cota dels 2.000 metres,la qual cosa podria implicar, però, l’abandona-ment de part de les instal·lacions actuals.

Finalment, els impactes sobre l’anomenat turis-me alternatiu podrien variar en funció del tipus

concret d’activitat. D’antuvi no sembla que el tu-risme cultural i urbà s’hagin de veure massa afec-tats. En canvi, l’anomenat ecoturisme i el turismerural ho podrien resultar en la mesura que el pa-trimoni natural (per exemple, les zones humidesdel litoral) que els sustenta evolucioni negativa-ment com a conseqüència del canvi climàtic.

En conclusió, el sector turístic català ha iniciat jaun procés d’adaptació a les noves tendències enel món del turisme, especialment orientades capa la diversificació i integració de «productes» i«paquets», així com a la millora de la qualitat,incloent de manera molt significativa la milloraen el rendiment ambiental de les empreses i des-tinacions turístiques. En reduir el risc de depen-dència d’un sol àmbit, el sector també estariamillor preparat per afrontar els possibles impac-tes del canvi climàtic. Caldrà veure però, siaquesta tendència es converteix en una realitatdurant els propers anys.


452


B7.1. IntroduccióEl turisme ha esdevingut un sector clau en l’eco-nomia, la societat i el territori de Catalunya. Ac-tualment, aquest sector genera, aproximada-ment, el 10% del PIB català i ocupa un 10% dela població activa del nostre país. A causa de fac-tors naturals, històrics i culturals, Catalunyacompta amb una oferta turística molt variadaque fa possible, en un marc territorial relativa-ment reduït, la pràctica de gairebé totes les mo-dalitats turístiques: sol i platja, esports d’hiverni, més recentment, turisme de «natura», turisme«cultural», «d’aventura», «temàtic», etc. Totesaquestes possibilitats faciliten la competitivitatdel turisme català en els marcs espanyol i euro-peu, així com en el propi context del mercat do-mèstic. Tanmateix, algunes modalitats comen-cen a donar símptomes de saturació i/o estanca-ment, per la qual cosa la tendència futura s’en-camina a la creació de productes integrats, quecombinin diferents modalitats turístiques. Entermes generals, i d’acord amb les opinions demolts professionals i experts en el sector quehan estat consultats per a aquest treball, les pers-pectives futures del turisme a Catalunya són re-lativament bones, i més encara si hom és capaçde crear i capturar mercats interessats en la qua-litat i la diversificació de les activitats.

El clima constitueix un component fonamentalde l’oferta turística, per la qual cosa els canvisclimàtics que es puguin experimentar en el futursegurament tindran una gran importància en el

sector turístic català. El gran repte, encara no re-solt, és aconseguir traslladar aquesta idea gene-ral a la situació concreta de Catalunya, un paíscaracteritzat, entre altres, per una gran diversitatclimàtica. Admetent que, de moment, resultaimpossible avaluar amb precisió la magnitud i ladistribució espacial i temporal del canvi climàtici els seus efectes sobre el turisme, sí és possibleformular algunes hipòtesis que, si més no, po-den orientar la recerca de cara al futur. Aquestapartat, doncs, invita a la precaució, però, al ma-teix temps –i si s’ha de fer cas dels treballs ques’estan duent a terme a d’altres països–, tambépretén plantejar la transcendència del tema i, enalguns casos, la necessitat de pensar en alternati-ves de futur per a aquest sector. Cal dir, també,que el canvi climàtic no s’ha de contemplar comun fenomen estrictament negatiu. És més, comtot canvi, a nivell econòmic i social hi hauràguanyadors i perdedors, i el sector turístic non’és una excepció.

El capítol s’estructura de la manera següent. Enprimer lloc, es tracten les relacions entre clima iturisme, tot destacant la importància històrica iactual d’aquestes i introduint en línies generalsla qüestió del canvi climàtic i com aquest potafectar algunes de les destinacions turístiquesdel planeta, tant directament (per exemple, através d’un increment de la temperatura fins anivells no confortables), com indirecta (perexemple a causa d’un augment del nivell delmar que comporti la desaparició d’espais costa-

El canvi climàtic a Catalunya El turisme

453


ners que ara són utilitzats amb finalitats turísti-ques).

El segon apartat ofereix una breu recapitulacióde les tendències actuals del sector turístic almón i, més concretament, a Catalunya. A escalaglobal, el turisme mantindrà una tendència decreixement, tot i que es pot veure afectada peresdeveniments puntuals, sobretot de caire polí-tic. Al nostre país, i com ja s’ha comentat abans,les perspectives també són relativament bones,malgrat que probablement el sector necessitaràuna reestructuració, amb una aposta forta perofertes integrades i d’un increment de la quali-tat. D’altra banda, Catalunya compta amb unmercat força fidel i, comparativament, presentauna sèrie d’avantatges sobre altres destinacions,especialment per la seva proximitat i accessibili-tat als grans mercats europeus.

El tercer apartat examina amb més detall les ca-racterístiques de la oferta turística a Catalunya, apartir de la seva diferenciació en tres grans seg-ments:

1) El «turisme de sol i platja» (amb molt, el sub-sector majoritari).

2) El turisme d’hivern (vinculat principalment ala pràctica de l’esquí alpí).

3) El turisme que podríem anomenar «alterna-tiu» i que engloba un subsector molt hetero-geni (ecoturisme, turisme rural, d’aventura,cultural, etc.), amb un gran potencial de crei-xement, sobretot en el cas que s’apliquin fór-mules integrades.

En quart lloc, s’incideix plenament en la qüestiódels possibles impactes del canvi climàtic en elsector turístic català, la qual cosa s’intenta deta-llar per a cadascun dels tres segments descritsanteriorment. Atesa la manca d’estudis previs iles grans incerteses que envolten aquesta qües-tió, les apreciacions fetes en aquest capítol –ques’han intentat contrastar amb diversos experts iprofessionals del sector–, han de ser considera-des forçosament com a orientatives i, segura-

ment, massa generalistes. La qüestió, però, ésprou important com per ser objecte d’una aten-ció creixent a escala internacional. En aquestamateixa línia, cal remarcar que a l’abril de 2003va tenir lloc a Djerba (Tunísia) la Primera Confe-rència Internacional sobre Canvi Climàtic i Turis-me, amb més d’un centenar de participants (capd’ells, però, procedent de l’Estat espanyol, al-menys com a comunicants).

Segons l’anàlisi realitzada per l’equip redactord’aquest apartat, amb la informació disponibleactualment no es pot concloure que el turismecatalà en el seu conjunt s’hagi de veure greu-ment perjudicat pel canvi climàtic. Amb tot,aquest fenomen sí que probablement esperona-rà (juntament amb altres factors) altres canvis enaquells sectors potencialment més vulnerables,com ara el turisme d’hivern. Addicionalment,caldrà també estar molt atents als impactes indi-rectes del canvi climàtic, com per exemple l’in-crement de fenòmens extrems amb incidènciaen el cicle hidrològic (sequeres i inundacions), id’altres fenòmens extrems, en part vinculatsamb els anteriors i que poden malmetre els es-pais tradicionals del turisme de sol i platja. Aixímateix, l’augment del nivell del mar podria afec-tar aquests espais així com alguns ecosistemes li-torals, ara molt preuats per les activitats de turis-me alternatiu.

El cinquè apartat està dedicat a les possibles res-postes o mesures d’adaptació del sector turístical canvi climàtic. Atès que es tracta d’un feno-men relativament gradual i que el sector turísticcatalà té capacitat de resposta davant d’aquests id’altres reptes, hi ha la intuició que alguns delsfactors apuntats abans sobre les tendències futu-res del sector (reestructuració, diversificació, pa-quets integrats, desestacionalització, etc.) es po-dran utilitzar també com a estratègies per ferfront al canvi climàtic. Tanmateix, altres possi-bles impactes indirectes (inundacions, sequeres,inundació d’ecosistemes litorals o destrucció deplatges per efecte dels temporals de llevant,etc.), requeriran respostes que ultrapassen l’es-


454


tricta capacitat adaptativa del sector i que podenincidir en una major regulació pública del seucreixement futur. Així, si els costos econòmics iambientals derivats del canvi climàtic són valo-rats com massa elevats en relació als beneficisderivats d’una contínua expansió de l’activitatturística, aleshores el sector podria experimen-tar certes dificultats.

Finalment, les conclusions que s’ofereixen in-tenten resumir els principals punts del treball ipresentar algunes reflexions sobre el futur, insis-tint en la necessitat d’ampliar els coneixementsactuals sobre el canvi climàtic a Catalunya i lespossibles reaccions del sector turístic, que demoment no sembla ser massa conscient de laimportància d’aquesta qüestió. La inacció da-vant la incertesa és poc recomanable, però enaquest cas encara fa falta ampliar els coneixe-ments disponibles sobre el clima i el turisme.Aquesta manca de coneixement es posa de ma-nifest, precisament, en aquest mateix estudi: unassaig com aquest –prou habitual ja en altrescontrades del món– és inèdit a Catalunya iaquesta circumstància no resulta en absolut po-sitiva per a un treball que hauria de tenir fona-mentalment un caire de revisió.

La metodologia emprada en la realització del ca-pítol obeeix a la natura d’un treball tipus review.Així, una part important de la informació apor-tada prové d’articles científics sobre turisme, cli-ma i canvi climàtic, així com d’informes i d’altresdades sobre aquests temes. En aquest darrersentit, ha estat molt útil poder accedir a algunsdels treballs presentats a la Conferència de Djer-ba esmentada anteriorment1. Tanmateix, i a cau-sa de l’escassa informació existent per al cas ca-talà, ha estat necessari obtenir i treballar dadesaddicionals (com en el cas del turisme d’hivern).També s’ha considerat molt important incloure

les opinions d’un ampli ventall d’experts i pro-fessionals del món del turisme, per la qual cosaes va enviar una cinquantena d’enquestes (ambunes 30 respostes obtingudes). En aquestes en-questes –molt simples– es demanava, principal-ment, una valoració dels possibles impactes delcanvi climàtic sobre aquest sector i una valora-ció de les possibles estratègies de mitigació iadaptació. La relació de persones que s’hanprestat amablement a contestar es troba inclosaen l’annex 1, i els autors voldrien mostrar-los elseu agraïment des d’aquestes mateixes pàgines.

B7.2. Turisme i climaDurant les darreres dècades, el turisme ha esde-vingut una de les activitats de més rellevànciaeconòmica, social i ambiental a Catalunya, almateix temps que també s’ha convertit en undels millors reflexos de la societat contemporà-nia de consum de masses. Només cal donar unaullada a les dades anuals de moviments de turis-tes i del volum d’ingressos que generen per ado-nar-se que en absolut es tracta d’una activitatconjuntural, sinó plenament estructural, aquellaque millor resisteix els períodes de crisi, recessiói desconfiança i aquella que també es recuperamés ràpidament d’aquests moments d’incertesa.

La demanda turística, un tema clau al nostrepaís, depèn molt del lloc d’origen dels turistes ide la seva destinació. La selecció de la destinacióes un procés molt complex, i factors psicològicscom la disponibilitat de temps i la necessitatd’escapar de la rutina diària hi juguen un papercada cop més important. En general, l’experièn-cia indica que els turistes prefereixen llocs secs iassolellats, els països grans als països petits (perexemple aquells que tenen més oferta a nivell deturisme de platja o que permeten ser més selec-tius respecte les zones a visitar), un bon nivell deserveis i, en general, països amb ingressos ele-vats o mitjans abans que països pobres (Lise iTol, 2002).

Sigui quina sigui l’escala territorial utilitzada perfer l’anàlisi, és obligat reconèixer que la distribu-


455

1 Els autors volen fer constar el seu agraïment al Sr. Albert Martínez,de la revista Editur, i un dels pocs assistents catalans i espanyols a laConferència de Djerba, per posar tots aquests materials a la seva dis-posició.


ció espacial i temporal dels moviments de turis-tes i dels centres turístics és força desigual. Així,és evident que es poden trobar atractius uns te-rritoris determinats i uns altres que ho sónmenys o que no ho són en absolut. De la mateixamanera, en un mateix territori es poden trobaruns períodes de l’any molt favorables per a l’ex-plotació del turisme, que alternen amb uns al-tres que impedeixen aquesta activitat o en el mi-llor dels casos, la limiten. D’altra banda, tothomtambé pot tenir al cap una imatge més o menysidíl·lica d’alguns territoris que respondrien alconcepte o tòpic de «paradís» (sens dubte, desd’un punt de vista occidental) i que acostumema identificar amb zones on el clima és força esta-ble (i benigne a efectes turístics) durant bonapart de l’any.

Com ja s’ha deixat entreveure abans, entre elsmúltiples factors (geogràfics i no geogràfics) quesón susceptibles d’explicar la localització de lesactivitats i equipaments turístics no hi ha capmena de dubte que el clima constitueix un delsmés decisius. Com assegura Besancenot (1991)en la introducció d’un dels manuals més clàssicssobre la relació entre el turisme i clima: «ha esde-vingut un tòpic afirmar que el turisme està literal-ment determinat, a curt termini, pel temps que fa i,a més llarg termini, pel clima, definit com la sèried’estats successius de l’atmosfera». En aquest sen-tit, només caldria recordar l’atenció que es dedi-ca a la informació meteorològica abans d’iniciarqualsevol període de vacances d’una certa dura-da (Nadal, Setmana Santa, estiu, etc.) i fins i totprevis a altres períodes més curts (els «ponts»).

La influència del clima sobre el turisme no ésnova, com ho demostra el fet que alguns dels in-drets més preuats des d’un punt de vista turísticper les famílies benestants romanes eren aquellsque, a més de ser reconeguts per les seves quali-tats curatives, també ho eren per oferir unescondicions climàtiques benignes, tant a la mun-tanya com a la vora del mar (entre altres, laCampània durant tot l’any, la Toscana a l’estiu iel golf de Tarent a l’hivern). Aquest podria ser el

primer indici d’una veritable elecció climàtica,que incitava a fer estades a les latituds més meri-dionals durant les estacions més fresques i abuscar les terres altes per fugir dels rigors de lacalor estiuenca.

Malgrat aquests precedents, es va haver d’espe-rar fins a l’època del moviment romàntic euro-peu (el darrer terç del segle XVIII) per retrobarde nou una certa activitat turística condicionadapel clima. El descobriment de la muntanya coma escenari per a usos terapèutics va anar acom-panyat –i aviat desplaçat– pels tímids inicis del’alpinisme, que també requeria unes condicionsmeteorològiques favorables. Alhora, l’aristocrà-cia i la nova classe burgesa comencen a buscarles platges de la Mediterrània, on es reuneixenels turistes àvids d’un clima benigne, tant permotius de salut com per altres purament vincu-lats amb l’oci i l’ostentació social, tot en un am-bient agradable i assolellat. En un sentit o un al-tre, nombroses zones de muntanya i litoral espopularitzen entre la gent benestant (Chamo-nix, Megève, Saint-Gervais-les Bains, Saint Mo-ritz, Vichy, Aix-les Bains, Biarritz, Sitges, Pau, laCosta Blava francesa i la Costa Brava, entre moltsaltres). A més, a partir dels anys 1920-1930 escomença a difondre la moda dels cossos bronze-jats, fet que també incidirà en les preferènciessocials per unes destinacions determinades.

Posteriorment, al llarg de la segona meitat delsegle XX, els hàbits de la població europea expe-rimenten un canvi radical. El turisme de masses,ja àmpliament concentrat a l’estiu, no es concepsense unes determinades condicions de tempe-ratura, calor, llum i insolació, fins al punt que,dit d’una manera informal, l’èxit o el fracàs deles vacances es mesura pel grau de bronzejat depell aconseguit. Evidentment això pot canviar iés possible que, en el futur, aquestes preferèn-cies es vegin alterades per altres consideracions,com les relacionades amb la salut. Una d’aques-tes seria, per exemple, l’increment de la cons-cienciació social sobre el risc de patir càncers depell a resultes d’una exposició prolongada a la


456


radiació solar. De fet, però, aquest heliotropismeque s’acaba d’esmentar és un fenomen relativa-ment recent, fins al punt que a la Mediterrània,per exemple, la tendència històrica ha estat bus-car l’ombra, no pas el sol (Ceron i Dubois,2003).

El turisme de sol i platja és la manifestació mésfefaent de l’acceptació del producte heliotalasa-tròpic. D’altra banda, el clima no només ha es-devingut un element de desig per a una bonapart dels turistes, sinó que també ha estat consi-derat com un element clau en temes d’ordenacióterritorial a escala local i regional. El mateix Be-sancenot (1991) cita uns quants exemples, deFrança, on elements com el vent han determinatla realització de diversos equipaments turístics(entre els quals es pot destacar el pla d’ordenacióturística del Llenguadoc-Rosselló).

Així, i des d’un punt de vista espacial, el clima ésun dels elements geofísics que configuren el te-rritori turístic, bo i creant unes condicions am-bientals que faciliten, dificulten o impossibilitenl’assentament humà i les activitats que se’n pu-guin derivar (com el turisme). És per aquest mo-tiu que el clima apareix com un factor de localit-zació turística des del moment que intervé en lafuncionalització (turística) d’un territori. Mal-grat això, existeix la tendència generalitzada acreure que el clima és un factor important no-més quan s’analitza a una escala geogràfica peti-ta (la mundial) i, en canvi, que els factors queexpliquen el desenvolupament del turisme quans’analitza a escales grans (local, comarcal, etc.)són uns altres. Res més lluny de la realitat. Sensenegar la primera part d’aquesta suposició, és evi-dent la importància de la climatologia local enels estudis de prospectiva turística. Com afirmaBelén Gómez (1999) «és aquesta climatologia lo-cal i la successió dels diferents temps els que deter-minen la localització, aprofitament i eficàcia de lesinfraestructures i rendibilitat de les inversions».

En principi, el clima és un recurs renovable opermanent que no és veu mermat pel consum

turístic i, teòricament, els diversos elements queel configuren són gratuïts i estan a la lliure dis-posició de tothom. Una altra qüestió és que si-guin utilitzats amb finalitats mercantils i que, encerta forma, el territori els vengui i en faci pro-moció i que el turista se’ls apropiï i en gaudeixi.D’altra banda, el clima existent en una destina-ció turística determinada no es pot transportarni emmagatzemar, per la qual cosa el consumi-dor que el busqui es veu obligat a desplaçar-seper tal de poder-lo gaudir. Ara bé, l’èxit d’unadestinació turística no només està garantit pelfet de gaudir d’unes condicions climàtiques fa-vorables; pot ser una condició prèvia, necessà-ria, però en cap cas, l’única (Besancenot, 1991).

Tot i això, el clima és un recurs bàsic per a lapràctica de diverses modalitats turístiques, desles més clàssiques a d’altres de més recents (elsol i platja, els esports d’hivern i esports nàutics,etc.). Fins i tot elements del clima que tradicio-nalment han tingut una percepció negativa (comel vent) ara són fonamentals per a noves activi-tats esportives (tot i que en altres situacionsaquest mateix fenomen també pot actuar comun inconvenient turístic). En altres casos, el cli-ma apareix com un recurs més aviat secundarique no genera directament activitat turística,però que contribueix al seu desenvolupamentperquè permet la pràctica de certes activitats al’aire lliure (senderisme, golf, escalada, etc.). Endefinitiva, que el clima és, en nombroses oca-sions, el recurs principal al voltant del qual esgenera tot un ampli ventall d’activitats turísti-ques.

L’aptitud climàtica de Catalunya per al turismeha estat analitzada en alguns treballs, realitzatsbàsicament per geògrafs (vegeu, entre altres,Cuadrat Prats, 1983; Gómez Martín, López Pa-lomeque i Martín-Vide, 2002). Catalunya gau-deix d’una gran diversitat climàtica que permetla pràctica de diferents tipus de modalitats turís-tiques. La presència de precipitacions en formade neu als Pirineus garanteix la pràctica de l’es-quí almenys durant els mesos centrals d’hivern,


457


al mateix temps que entre els mesos de juny i se-tembre és possible banyar-se en les prop de 200platges ubicades al llarg dels més de 575 km delitoral català. A més, el clima és prou benignecom per permetre una gamma molt variada d’ac-tivitats a l’aire lliure durant bona part de l’any(esports d’aventura, golf, senderisme, esportsnàutics, etc.). Amb tot, Gómez Martín i altresautors asseguren que encara resta per aprofitarel potencial climaticoturístic de moltes àrees deCatalunya.

Dit això, també cal fer palès que algunes ten-dències dels darrers anys apunten cap a unacerta desvinculació entre turisme i clima. En al-tres paraules, i encara que sigui de forma inci-pient, el turisme ja no es basa únicament en elclima com a únic motiu de l’afluència de visi-tants, fins i tot a l’estiu. En aquest context, la va-lorització del patrimoni natural i cultural, moltespecialment, prenen una consideració creixenten les futures polítiques de promoció i desenvo-lupament del sector. Així, algunes manifesta-cions culturals (com, per exemple, l’Any Gaudí,celebrat a Barcelona l’any 2002) poden atrauretants visitants com les mateixes platges. Altra-ment dit, el fet que Catalunya hagi estat la sego-na destinació turística de l’Estat espanyol aquestmateix any (després de les Canàries, però perdavant de les Illes Balears) respon en bona parta l’atracció de la ciutat de Barcelona i la sevaoferta de turisme urbà (cal destacar, en aquestpunt, que es calcula que més del 20% del PIBde Barcelona de l’any 2002 prové del turisme).Molts professionals i estudiosos del sectorapunten que aquesta ha de ser una de les princi-pals línies estratègiques de desenvolupamentfutur del sector a casa nostra, conjuntamentamb el turisme lligat amb el patrimoni natural.Tanmateix, la seva presència en comparació ales formes tradicionals, sobretot de sol i platja,encara és relativament reduïda.

B7.3. Turisme i canvi climàticTot i que amb un cert retard respecte a altressectors socioeconòmics, els efectes del possible

escalfament de la Terra sobre el turisme comen-cen a generar certa atenció. Com ja s’ha indicatanteriorment, l’any 2003 es va organitzar la pri-mera conferència en aquest àmbit, que va cele-brar-se a la ciutat de Djerba (Tunísia). De la ma-teixa manera, en els darrers anys la literaturacientífica sobre el turisme s’ha vist enriquidaamb alguns treballs sobre les relacions entreaquest sector i el canvi climàtic, els quals han es-tat publicats a revistes com Climatic Change iGlobal Environmental Change o, en un àmbit mésestrictament turístic, al Journal Of SustainableTourism. No obstant això, encara cal destacar lapoca presència d’aquest tipus de treballs a An-nals of Tourism Research, segurament la revistacientífica sobre turisme més coneguda en l’àm-bit internacional. A Catalunya, i més enllà d’al-guns especialistes del departament de GeografiaFísica i Anàlisi Geogràfica Regional de la Univer-sitat de Barcelona, el tema encara no ha aconse-guit atraure gaire l’atenció dels científics. Pertant, en aquest moment aquests estudis són for-ça escassos, especialment els que intenten trobaralgun vincle de tipus quantitatiu entre ambdósfenòmens.

Les conclusions que es poden extreure d’aquestaincipient literatura apunten a la gran importàn-cia del tema, pel fet que molts turistes conside-ren bàsic trobar unes condicions de temps de-terminades en les seves destinacions. Així, unincrement de les temperatures mitjanes podriainduir els turistes a la recerca d’altres destina-cions o a viatjar en altres èpoques de l’any, prin-cipalment per les variacions en el grau de com-fortabilitat. Aquest confort es fa difícil demantenir quan les temperatures se situen per so-bre dels 31ºC. Així mateix, es pot veure alteratper un increment de la incidència de certes ma-lalties o dels períodes amb precipitació relativa-ment llargs (Travel Research International Limi-ted, 2003).

En general, s’afirma que el canvi climàtic podriatenir repercussions serioses per al turisme, entreles quals que les actuals àrees de forta implanta-


458


ció perdin capacitat d’atracció (per l’augment deles temperatures mitjanes estivals, per exemple)o que àrees actualment poc adequades a la pràc-tica turística de sol i platja (incloent-hi moltesals principals països emissors) apareguin comuna forta competència a les destinacions actuals.

El tercer informe del Grup Intergovernamentald’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), fetpúblic l’any 2001, també adverteix dels possi-bles impactes que aquest fenomen pot tenir so-bre el sector turístic. Més concretament, se citencom impactes negatius els canvis en els règimsde precipitacions (amb la seva possible reper-cussió sobre l’abastament d’aigua a la població),l’augment del nivell del mar, amb impactes so-bre els estats insulars, i l’increment de la tempe-ratura en zones de muntanya on actualment lapràctica de l’esquí és habitual. Un altre impactea destacar seria l’augment de les anomenadestemperatures de xafogor (la combinació entre ca-lor i humitat), amb el conseqüent descens delgrau de comfortabilitat.

Tots aquests impactes s’han d’emmarcar en lagran adaptabilitat del turisme a les noves situa-cions, ja que aquest sector està acostumat a can-vis ràpids provocats, entre altres, per la inestabi-litat política, les polítiques de preus i les modes,però també per factors climàtics i les possiblesreaccions dels usuaris davant d’aquests. Aques-tes reaccions dependran molt estretament del ti-pus d’usuari que es tracti. Així, per exemple, unestiu plujós pot afectar la demanda de places decàmping i d’autocaravanes, però molt poc ogens la corresponent a places hoteleres o debungalows que hagin estat reservades amb forçaanticipació. Igualment, els turistes estrangerstampoc es mostren massa sensibles a la variabili-tat climàtica, almenys a curt termini. En canvi,en el cas que les condicions meteorològiquesdolentes es perllonguin durant més d’un any,aleshores els impactes poden començar a sermes greus. L’estiu extraordinàriament càlid del2003 no sembla que tingués gaire repercussionsen la demanda turística, llevat dels desplaça-

ments de darrera hora. A França, precisament,es va notar un fort increment en aquest segmentper a les destinacions de clima més fresc i humit,com ara la Normandia o la Bretanya.

El canvi climàtic podria suposar modificacionsmolt importants en el comportament dels turis-tes, però aquests canvis no es poden predir sen-se tenir clars quins poden ser els models i desti-nacions turístiques preferides en el futur. Tambécal considerar que els períodes vacancionals so-vint estan relacionats amb les festes escolars ioficials, així com amb els acords laborals (que enalguns casos promouen la fragmentació de lesvacances i, per tant, la proliferació d’estades méscurtes). D’altra banda, possibles canvis demo-gràfics i en les estructures econòmiques tambépodrien alterar aquests lligams (a tall d’exemple,un dels motius més importants de preocupaciódel sector de l’esquí de cara al futur és el descensde les cohorts demogràfiques joves, que confi-guren una gran part del potencial de demandad’aquesta activitat). Paral·lelament, l’augmentdels grups de població més grans i del nombrede jubilacions podria repercutir en una desesta-cionalització de la demanda que, en un sentitclarament positiu, podria coincidir amb l’am-pliació dels mesos amb condicions climàtiquesòptimes en el cas del turisme de sol i platja.

Per tots aquests motius, doncs, es fa molt difícilpredir canvis en el comportament dels turistescom a conseqüència de les possibles modifica-cions en el clima. Tanmateix, tot i que els turis-tes i els operadors turístics es puguin adaptar re-lativament bé al canvi climàtic, no es pot dir elmateix dels proveïdors locals de serveis turístics,ni tampoc de les economies locals que depenendel turisme, amb la qual cosa les pèrdues po-drien arribar a ser molt importants, sobretot enàrees amb alternatives escasses.

Alguns estudis que relacionen els escenaris con-templats en els diferents informes de l’IPCC ambles destinacions turístiques (per exemple, Vineri Agnew, 1999) apunten quatre grans dominis


459


geogràfics potencialment molt vulnerables alcanvi climàtic:

1) Les illes baixes tropicals (com les illes Maldi-ves, a l’Índic), que són objecte d’uns fluxosturístics en augment i que poden resultarafectades per l’augment del nivell del mar.

2) Destinacions de sol i platja en àrees com laMediterrània Oriental, que poden experi-mentar increments de temperatures fins arri-bar a 40ºC, considerats com a no conforta-bles. Els efectes d’aquest increment tèrmic espodrien veure agreujats per un augment pa-ral·lel de la incidència dels raigs ultraviolats.

3) Les estacions d’esports d’hivern situades enaltituds que en el futur podrien resultar insu-ficients per mantenir en condicions adientsuna coberta de neu adequada per a la pràcticade l’esquí, inclús amb innivació artificial.

4) Les zones humides litorals (manglars, aigua-molls, etc.), moltes d’elles declarades com aàrees protegides pels seus valors ambientals,que també podrien veure’s afectades per l’in-crement del nivell del mar.

També hi ha un consens força generalitzat entrela comunitat científica sobre els efectes indirec-tes del canvi climàtic, especialment pel que fa ados aspectes de molta importància per al turis-me com són l’augment de fenòmens climàtics decaràcter extrem (tempestes, inundacions i se-queres) i la propagació de malalties infeccioses,actualment limitades als àmbits tropical i sub-tropical però que podrien avançar cap a latitudsmés temperades.

Cal afegir, també, que el turisme no només espot veure afectat pel canvi climàtic sinó que a lavegada n’és una de les forces inductores. Segonsun informe del WWF fet púbic l’any 2000, eltransport aeri és una de les fonts de gasos ambefecte d’hivernacle que està experimentant uncreixement més ràpid en els darrers anys. Ac-tualment ja representa un 3% de les emissionstotals, però pot arribar al 7% l’any 2050, cosaque implica un augment del 5% anual. Aquesta

tendència respon al creixement estimat delnombre de passatgers (698 milions l’any 2000,1.018 milions el 2010 i 1.600 milions el 2020).Així mateix, el turisme incideix en els processosde canvi global almenys en cinc grans àmbits: elscanvis en els usos i cobertes del sòl, l’ús de l’e-nergia, l’intercanvi biòtic i l’extinció d’espècies,l’intercanvi i la dispersió de malalties i, final-ment, els recursos hídrics (Gössling, 2002).

B7.4. El turisme a Catalunya i al món. Situacióactual i tendències de futurNo hi ha cap dubte a l’hora de dir que el turismeés el sector econòmic amb un creixement méselevat al llarg de les darreres dècades i, més im-portant encara, el que més bé resisteix els perío-des de crisi i d’estancament econòmic. Actual-ment el turisme és un fenomen plenamentestructural i no tan sols conjuntural, no subjectea qüestions de modes. De la mateixa manera, laseva pràctica ha deixat de ser patrimoni dels seg-ments de població més benestants, com va seren els seus inicis, per esdevenir un element bàsicen les pautes de consum de moltes famílies pro-cedents d’un ampli espectre socioeconòmic. Enaquest sentit, es pot afirmar que actualment ferturisme és una necessitat bàsica per a moltagent.

Analitzant algunes dades significatives s’observaque el nombre de turistes a escala mundial no haparat de créixer: ha passat de prop de 25,3 mi-lions l’any 1950 a 166 milions el 1970, 457 el1990 i 715 milions l’any 2002. Les previsions dela Organització Mundial del Turisme (OMT) in-diquen que el creixement del turisme interna-cional al món serà de l’ordre del 4% anual finsl’any 2020 (amb un màxim del 7% anual a l’O-rient Mitjà i un mínim del 3% anual a Europa).Això vol dir, doncs, que en aquesta data ja s’hau-ran superat els 1.500 milions de turistes.

S’ha de dir, també, que la major part dels viatgesinternacionals es fan en l’àmbit de grans con-junts continentals. Així, per exemple, actual-ment el 87% dels turistes amb destinació a algun


460


país europeu provenen de la mateixa Europa.Cal destacar especialment que l’any 2002 el fluxde turistes des de l’Europa septentrional i cen-tral cap a l’Europa mediterrània va ser de 116milions de persones (aproximadament un 16%del conjunt de fluxos mundials) i que, segons lesprevisions de la OMT, aquest flux europeu cap ala Mediterrània podria arribar als 211 milions decara a l’any 2020 (Travel Research InternationalLimited, 2003).

A banda del creixement espectacular del nom-bre de turistes a escala mundial, el que resultamés significatiu és el fet que ara participen d’a-quest fenomen molts més països que abans.Així, per exemple, en aquests mateixos anys re-ferenciats el grup dels 5 primers països –a partd’alguna variació interna pel que fa als seus inte-grants– ha vist com el seu pes en el còmput glo-bal ha anat minvant, passat d’un 71% (any1950) a un 35% (any 2001). Simultàniament, la

Rànking Any 1950 Any 1970 Any 1990 Any 2001

Estat % Estat % Estat % Estat %

1 EUA

71

Itàlia

43

França

38

França

35,1

2 Canadà Canadà EUA Espanya

3 Itàlia França Espanya EUA

4 França Espanya Itàlia Itàlia

5 Suïssa EUA Hongria Xina

6 Irlanda

17

Àustria

22

Àustria

19

Regne Unit

11,6

7 Àustria Alemanya Regne Unit Rússia**

8 Espanya Suïssa Mèxic Mèxic

9 Alemanya Iugoslàvia Alemanya Canadà

10 Regne Unit Regne Unit Canadà Àustria

11 Noruega

9

Hongria

10

Suïssa

11

Alemanya

9

12 Argentina Txecoslovàquia Xina Hongria

13 Mèxic Bèlgica Grècia Polònia

14 Holanda Bulgària Portugal Hong Kong

15 Dinamarca Romania Malàisia Grècia**

Altres 3 25 33 45,3

Total*** 23,5 100 165,8 100 457,2 100 692,6 100


461

* Dades recollides per la OMT fins el setembre del 2002.** Dades de Rússia i Grècia no disponibles per a l’any 2001.*** Total en milions de turistes.

Taula B7.1. Arribades internacionals de turistes per països i participació en el mercat mundial (període 1950-2001)*Font: Organització Mundial del Turisme (OMT), disponibles a la pàgina web: http://www.world-tourism.org.


participació de la resta de països no ha paratd’augmentar, i si bé una bona part del mercat tu-rístic es mou encara en l’àmbit dels països delprimer món (bàsicament Europa i Nord-amèri-ca, excepte casos com la Xina), també és cert queels estats en vies de desenvolupament són elsque experimenten els creixements percentualsmés espectaculars (taula B7.1).

Catalunya no ha restat al marge d’aquesta ten-dència i ha experimentat una evolució similar ala de l’Estat espanyol, fins i tot molt més prime-renca que a altres zones de la Mediterrània. Desd’un punt de vista geogràfic aquest és un feno-men força lògic ja que tenia, i té, a favor moltesde les variables que ho afavoreixen: recursos ge-ofísics (clima i platges), proximitat als principalsmercats emissors de turistes, factors polítics ieconòmics (sobretot a partir de la segona meitatdel segle XX), etc. D’aquesta manera, actualmentCatalunya és per si mateixa una potència turísti-ca de primer ordre i disposa d’una oferta turísti-ca molt àmplia i variada, on es poden practicarun gran nombre de modalitats turístiques possi-bles, des de les més clàssiques a les més innova-dores (acampada en càmpings, turisme urbà d’e-levat poder adquisitiu, turisme rural a les zonesd’interior i muntanya mitjana, turisme de neu,ecoturisme, etc., sense oblidar, òbviament, el tu-risme de sol i platja).

D’altra banda, els canvis experimentats en la de-manda també han afavorit l’extensió del turismedes del litoral català cap a un gran nombre decomarques del rerepaís i de l’interior, que finsno fa gaires anys havien quedat al marge delscircuits turístics més clàssics (llevat del Pirineu,per l’esquí). En aquest sentit, factors com la frag-mentació dels períodes vacacionals, la demandade modalitats turistiques diferents (més actives),l’accés a un major nivell d’educació i d’informa-ció, una sensibilitat més gran per aspectes comel medi ambient i el patrimoni històric i cultural,entre altres, han fet possible que certes comar-ques siguin reconegudes amb una imatge turísti-ca cada vegada més consolidada (com, entre al-

tres, la Garrotxa, Osona, el Berguedà, la Nogue-ra o el Priorat) (López Palomeque, 1997). Tam-poc resulta estrany parlar d’alguna d’aquestesnoves modalitats de turisme al litoral català i,fins i tot, alguns autors n’han elaborat una distri-bució territorial en funció de quatre tipologies(turisme en espais protegits, esportiu i d’aventu-ra, recreatiu i temàtic, i urbà) (Hugo Capella,Martí Cors i Belén Gómez, 1997).

Aquestes darreres consideracions conviden a feralgunes reflexions sobre la previsible evoluciódel sector turístic català. Són les següents:

1) Tot i la importància que encara té el turismede sol i platja (entès en el sentit més clàssic),també es pot pensar en un cert estancamentd’aquesta modalitat turística. En qualsevolcas, tot sembla indicar que ja s’han de descar-tar els nivells de creixement que l’han carac-teritzat en períodes anteriors. D’altra banda,aquest sector és procliu a mirar de reüll lespossibles situacions d’inestabilitat políticaque puguin experimentar altres mercats com-petidors de la mateixa Mediterrània (com, perexemple, el nord d’Àfrica), així com també lasituació econòmica interna d’alguns dels mer-cats emissors més importants (el francès, elbritànic i l’alemany) i que són els que per ex-cel·lència nodreixen aquest sector. En qualse-vol cas, però, l’accessibilitat des d’aquestsgrans mercats europeus (en cotxe particular,en avió) seguirà sent un element de gran im-portància.

2) La recuperació i posada al mercat d’altres tipusde recursos, afavorides pel que s’ha dit ante-riorment respecte algunes de les noves carac-terístiques de la demanda turística, sens dubtecomportarà un increment de les diferents mo-dalitats de turisme que es poden practicar al’interior del país. Així, aquesta tendència que-da plenament reflectida en l’expansió del tu-risme rural i altres ofertes que, amb major omenor grau, estan relacionades més estreta-ment amb l’esport, la natura, el paisatge i elmedi ambient en general. En aquest mateix


462


sentit, tampoc cal oblidar el procés similar ex-perimentat pel que podríem anomenar «turis-me cultural» (malgrat l’ambigüitat del concep-te) i «urbà» (deixant de banda el cas deBarcelona, l’atracció que cada cop tenen mésaltres capitals provincials i comarcals).

3) Al litoral (tot i que no de forma exclusiva)també s’observa un increment d’aquellesofertes que, sense deixar al marge el compo-nent de sol i platja, basen el seu interès en uncomponent més aviat lúdic i esportiu. Enaquest sentit, es pot esmentar la proliferacióde parcs aquàtics, projectes de construcció denous parcs temàtics, camps de golf, determi-nades activitats esportives marítimes (perexemple el submarinisme a les Illes Medes),etc. I el que resulta més interessant, una inte-gració del litoral amb el seu rerepaís més im-mediat. En altres paraules, la conjunció d’es-tades al litoral amb la possibilitat de visitarcerts indrets molt reconeguts per la seva ofer-ta turística variada patrimonial i monumen-tal, cultural, gastronòmica, festiva, etc.

4) Les tendències semblen indicar que destina-cions com les catalanes es constitueixin cadavegada més com a productes globals i inte-grats, formats per productes individuals, dife-renciats en si mateixos, però que a la vegadano tenen gaire sentit si s’ofereixen per sepa-rat. Cal pensar que, tot i que és molt difícilcanviar aquesta imatge de destinació de sol iplatja –de fet, molts turistes continuen venintprincipalment per aquest motiu–, la compe-tència d’altres destinacions obligarà al sectora un esforç d’imaginació i a apostar decidida-ment per unes variables que fins no fa gaireno s’han tingut en compte, com la diferencia-ció, la qualitat, la fidelització del client i unacompetitivitat més elevada (no cal oblidarque cada cop és més nombrós el segment deturistes disposats a pagar més per productesdiferents). Segurament, a tot això contribuiràel fet que a Catalunya existeixin unes estruc-tures empresarials experimentades, maduresi amb capacitat de renovació.

Per resumir, entre els principals reptes que elsector ha d’afrontar en el futur, caldria destacarels següents (Monfort i Uriel, 2003):

1) La influència de la situació econòmica en elspaïsos emissors (que ha estat bàsica per expli-car, per exemple, la caiguda dels ingressosprocedents del turisme l’any 2002).

2) Les deficiències de caràcter infraestructural(congestió d’aeroports, problemes en el sub-ministrament de serveis bàsics com aigua ielectricitat; etc.).

3) Unes polítiques fortament expansionistesd’algunes destinacions competidores (perexemple, entre Agadir i Tànger, al Marroc, espreveuen més de 60.000 nous llits d’aquí al2008).

4) L’aparició de nous mercats (per exemple, ellitoral del Mar Negre).

5) La manca de polítiques correctores de la mas-sificació i l’estacionalitat.

No obstant això, en termes generals es pot feruna valoració moderadament optimista respecteel futur del sector turístic català i la seva preemi-nència com un dels sectors claus en el conjuntde l’economia. Igualment, cal entendre quementre el seu pes continuarà sent important –ien alguns casos, gairebé monopolístic al litoral–,la seva participació s’incrementarà a la resta decomarques. Altrament dit, s’ha apostat estratègi-cament pel desenvolupament del sector turísticarreu del territori i això, sovint, ha anat en detri-ment d’altres activitats econòmiques.

B7.5. Característiques de l’oferta turística aCatalunya

El model de desenvolupament turístic català pre-senta un biaix molt important, que es manifestaen formes diferents però totes elles estretamentvinculades entre si. Entre altres, es podria esmen-tar la gran «litoralització» de l’activitat, la quasiexclusiva identificació del turisme amb l’hostele-ria i el sector immobiliari, la confusió entre terri-toris turístics i aquells espais amb un clar predo-


463


mini de residències secundàries, etc. Aquest fe-nomen arrenca unes quantes dècades enrera,quan a Europa triomfa una determinada concep-ció de l’organització del treball, de l’Estat del Be-nestar i del concepte de temps lliure. Aquest fet vapermetre que, durant la dècada de 1960 –quanels avenços en matèria de transport ho facilita-ren–, s’iniciés el període més brillant del turismecontemporani, que en termes més acadèmics idocents s’ha acabat anomenant fordista (manlle-vant una expressió més habitual en l’àmbit de laproducció industrial). I aquest període és el queha dominat fins ara el turisme català (taula B7.2).

B7.5.1. El turisme de sol i platjaA partir de la dècada dels anys 60, la costa cata-lana i per extensió, tota la Mediterrània, s’articu-la com una perifèria vacacional de les masses deturistes europeus. Com ha resumit Anton Clavé(2002), «l’intermediari es deixa seduir per les eco-nomies d’aglomeració i desenvolupa tots els proces-

sos comercials i operacionals que porten a la ‘pa-quetització’; i, en un context de recepció caracterit-zat per una administració permissiva i uns agentsmarcadament especulatius, es produeix un procéslineal i extraordinàriament ràpid d’urbanitzaciósense urbanisme que negligeix l’entorn i l’ambient,compromet les oportunitats futures, estandarditzael paisatge sense dotar-lo de contingut recreatiu, iignora bona part del país». I afegeix després que,en les dècades posteriors, a aquest mercat turís-tic europeu s’afegeixen l’espanyol i català –a me-sura que el nivell de vida d’aquests dos s’incre-menta– per reforçar d’una forma massivaaquesta dinàmica i generalitzar territorialmentel fenomen de la segona residència (taules B7.3i B7.4).

El resultat d’aquest procés és força conegut pertothom i, fins a un cert punt, resulta una micaobvi, tot i que pot resultar interessant intentar-loquantificar. En primer lloc, des d’un punt de vis-

Comarca Total comarca Hotels % Càmpings % RCP %

BBaaiixx EEmmppoorrddàà 68.008 15.439 22,70 52.325 76,93 244 0,35

SSeellvvaa 64.707 44.884 69,36 19.631 30,33 192 0,29

TTaarrrraaggoonnèèss 59.510 32.056 53,86 27.444 46,11 10 0,01

MMaarreessmmee 53.302 35.366 66,35 17.884 33,55 52 0,09

AAlltt EEmmppoorrddàà 48.099 15.022 31,23 32.482 67,53 598 1,24

BBaarrcceelloonnèèss 40.908 37.296 91,17 3.612 8,82 — —

GGaarrrraaff 37.044 4.552 12,28 32.482 87,68 10 0,02

BBaaiixx CCaammpp 33.387 8.126 24,33 25.157 75,34 104 0,31

BBaaiixx LLlloobbrreeggaatt 14.014 4.400 31,39 9.614 68,60 — —

PPaallllaarrss SSoobbiirràà 9.508 2.857 30,04 6.148 64,66 503 5,29

RReessttaa ccoommaarrqquueess 64.273 38.126 59,32 20.209 31,44 5.935 9,23

TToottaall CCaattaalluunnyyaa 492.760 238.124 48,32 246.988 50,12 7.648 1,55


464

RCP: Residències Cases de Pagès.

Taula B7.2. Distribució de les places d’allotjament a Catalunya, per comarques i tipologia (a 31 de desembre de 2002).Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció General de Turisme (2002a). (http://www.gencat.net/ctc/etc.htm).


Comarca Establiments Habitacions PlacesPlaces

(%)Places

(% acumulat)

LLaa SSeellvvaa 316 23.747 44.884 18,84 —

BBaarrcceelloonnèèss 439 20.755 37.296 15,66 34,50

MMaarreessmmee 192 18.662 35.366 14,85 49,35

TTaarrrraaggoonnèèss 114 15.858 32.056 13,46 62,81

BBaaiixx EEmmppoorrddàà 194 8.078 15.439 6,48 69,29

AAlltt EEmmppoorrddàà 207 7.616 15.022 6,30 75,59

BBaaiixx CCaammpp 70 4.203 8.126 3,41 79,00

VVaall dd’’AArraann 86 2.446 4.881 2,04 81,04

GGaarrrraaff 61 2.395 4.552 1,91 82,95

BBaaiixx LLlloobbrreeggaatt 66 2.373 4.400 1,84 84,79

RReessttaa ccoommaarrqquueess 8.555 20.182 37.850 15,48 15,21

TToottaall 2.600 126.315 238.124 100 100


465

Taula B7.3. Allotjament hoteler a Catalunya, per comarques (a 31 de desembre de 2002).Font: Direcció General de Turisme (2002a) (http://www.gencat.net/ctc/etc.htm).

Taula B7.4. Allotjament en càmping a Catalunya, per comarques (a 31 de desembre de 2002).Font: Direcció General de Turisme (2002a) (http://www.gencat.net/ctc/etc.htm).

Comarca EstablimentsUnitats

d’acampadaCapacitat

d’allotjamentPlaces

(%)Places

((%% aaccuummuullaatt))

BBaaiixx EEmmppoorrddàà 47 21.079 52.325 21,18 —

AAlltt EEmmppoorrddàà 34 13.002 32.482 13,15 34,33

TTaarrrraaggoonnèèss 26 10.976 27.444 11,11 45,44

BBaaiixx CCaammpp 19 10.061 25.157 10,18 55,62

SSeellvvaa 25 7.850 19.631 7,94 63,56

MMaarreessmmee 33 7.150 17.884 7,24 70,80

BBaaiixx LLlloobbrreeggaatt 4 3.845 9.614 3,89 74,69

GGaarrrraaff 7 3.073 7.683 3,11 77,80

PPaallllaarrss SSoobbiirràà 20 2.458 6.148 2,49 80,29

BBaaiixx EEbbrree 10 2.016 5.043 2,04 82,33

RReessttaa ccoommaarrqquueess 133 17.079 42.724 17,67 17,67

TToottaall 367 99.475 246.988 100 100


ta de l’impacte econòmic el turisme ha suposatde l’ordre del 10% del PIB català l’any 2002, unaxifra gens menyspreable si es té en compte el pesque tenen altres àmbits de l’activitat econòmicaa Catalunya. Així, en termes absoluts, l’aportaciódel turisme al PIB català durant l’any 2001 va serde 12,34 miliards d’euros, sobre els 125,2 mi-liards del total del PIB català (l’any 1998, però,la xifra no arribava als 9 miliards). Aquesta im-portància és del tot lògica si s’observen altres da-des de força interès, com el nombre de turistes,d’ingressos i de pernoctacions que, si més no pelque fa al turisme estranger, no han parat de créi-xer durant els darrers anys (en el cas del turismenacional trobem, però, unes tendències dife-rents depenent de la variable considerada) (taulaB7.5).

Els resultats de la temporada turística 2002 aCatalunya han estat molt favorables. Així, perexemple, el nombre de pernoctacions de turistes

estrangers va créixer un 18,8% amb relació alcreixement de l’any anterior, i la xifra de turistesho va fer en un 14%. Aquest increment en elnombre de pernoctacions de turistes estrangersal territori català ha repercutit de manera impor-tant en la despesa turística corresponent aaquest mercat, que ha crescut un 15,3% respec-te a l’any anterior. Es pot afirmar categòricamentque aquest any l’augment del turisme estrangerha estat el motor de l’activitat del sector, ja quela seva aportació ha estat del 70% en el total deles pernoctacions anuals, amb la qual cosa s’hapogut compensar amb escreix el comportamentdel mercat domèstic. Per la seva banda, la ten-dència baixista del nombre de turistes proce-dents de la resta de l’Estat espanyol s’ha mantin-gut al voltant del -3,0% i la de les pernoctacionsal -1,7%, mentre que, respecte al mercat català,el nombre de turistes s’ha vist incrementat lleu-gerament (2,3%), però en canvi el de pernocta-cions ha disminuït un 4,6%.

Turisme Variable Any

1997 1998 1999 2000 2001 2002

EEssttrraannggeerr Nombre total de visitants 10.449.000 10.860.550 12.502.029 12.367.917 12.580.000 14.347.000

Ingressos* 4.834,6 5.143,2 6.098,9 6.142,3 7.114,5 8.203,01

Pernoctacions** 97,1 96,3 111,5 109,5 115,1 216,5

Estada mitjana*** 9,83 8,95 8,92 8,86 8,91 7,5

NNaacciioonnaall Nombre total de visitants 3.530.000 3.950.000 4.710.000 4.857.000 4.751.000 4.611.000

Ingressos* 845 1.130,6 1.241,2 1.346,2 1.356,7 1.382

Pernoctacions** 29,9 29,7 29,2 30 28,8 28,3

Estada mitjana*** 7,3 7,53 6,2 6,2 6,1 6,1

TTuurriissmmee ii PPIIBB PIB turístic**** sd 8,95 10,28 11,09 12,34 sd

%PIB turístic / PIB total sd 8,8 9,5 9,4 9,9 sd


466

* Milions d’euros. / ** Milions de nits. / *** Nits per estada. / **** Miliards d’euros.

Taula B7.5. Dades bàsiques sobre el turisme a Catalunya (període 1997-2002).Font: Direcció General de Turisme (diversos anys) (http://www.gencat.net/ctc/etc.htm).


B7.5.1.1 El mercat estrangerS’estima que el nombre de turistes estrangersque van visitar Catalunya l’any 2002 va ser de14,3 milions, amb un creixement del 14% ambrelació a l’any anterior. Per països, França (amb3,4 milions de turistes i 26,7 milions de pernoc-tacions) continua sent el país amb la major quo-ta del mercat estranger, així com també el que haexperimentat un augment més important, tantpel que fa al nombre de turistes (36,4%) com depernoctacions (44,5%). És més, entre França, elRegne Unit (amb 16,8 milions de pernocta-cions), Alemanya (amb 14,8 milions), Bèlgica iels Països Baixos (amb 15,8 milions) i Itàlia (6,3milions) sumen el 75% del total de pernocta-cions de turistes estrangers a Catalunya, la qualcosa indica que els seus mercats emissors conti-nuen sent els mateixos que a l’inici del turismede masses. Aquests països han demostrat tenirunes altes taxes de creixement del nombre depernoctacions, i mantenen la tendència a conso-lidar-se com els nostres principals clients.

D’altra banda, l’estada mitjana s’ha situat al vol-tant de les 7,5 nits per turista, mentre que el86% del total de les pernoctacions és atribuïbleal conjunt de les marques turístiques Costa Bra-va (55 milions) i Costa Daurada (20 milions) i laciutat de Barcelona (16 milions)2, que han tin-gut un creixement del 17%, 14,6% i 13%, res-pectivament, pel que fa al nombre de turistesque les han visitades. Seguint en aquesta línia deles pernoctacions, cal destacar que el 51% delsturistes estrangers s’ha allotjat en apartaments ohabitatges que integren una oferta diferent de laconfigurada per hotels i càmpings, sent aquestauna oferta que està adquirint una importànciacreixent, amb 74 milions de pernoctacions i unincrement del 27% respecte l’exercici anterior.Però és més, en aquests allotjaments l’estadamitjana és de 10 nits, amb un increment del4,2%, mentre que en el cas dels establiments ho-

telers aquesta mateixa xifra s’ha situat al voltantde les 4 nits, amb un descens del 3,7 % de l’esta-da mitjana.

B7.5.1.2. El mercat espanyolLa tendència a la baixa del nombre de turistes (-3,0%) i de pernoctacions (-1,7%) s’ha anatconsolidant durant l’any 2002, probablementpel fet que els turistes han triat altres destina-cions alternatives a l’estranger i a mercats do-mèstics (Balears, Canàries). Tot i així, els turistesprocedents d’Andalusia (amb 4,9 milions depernoctacions), Aragó (amb 4,2 milions) i Ma-drid (amb 4,1 milions més) representen el 47%del nombre total de pernoctacions. Com es potobservar, en aquest cas el volum de les pernocta-cions segons l’origen dels turistes es troba mésrepartit que en el cas del turisme estranger. Detots aquests, el 41% va visitar Barcelona (sensdubte s’ha de tenir en compte l’impacte de l’anyGaudí, a més de la ja coneguda gran i variadaoferta de la ciutat), mentre que, per la seva pro-ximitat a les comunitats autònomes d’origen, laCosta Daurada és la segona destinació que con-centra més volum de pernoctacions (el 30,7%).

B7.5.1.3. El mercat catalàAquest mercat ha evolucionat favorablementdurant l’any 2002, amb un increment del 2,3%del nombre de turistes i una evolució semblantpel que fa a les pernoctacions. D’altra banda,una vegada més es demostra la gran acceptacióque hi ha a Catalunya del fenomen de la segonaresidència, atès que els catalans van realitzar-hi10,5 milions de viatges turístics, flux que repre-senta el 50% del total de viatges realitzats permotius turístics i que va superar els 35 milionsde pernoctacions.

B7.5.1.4. Ocupació hoteleraDels 10,6 milions de viatgers que es van allotjaren hotels catalans, uns 6 milions eren estran-gers. Aquest mercat va ser el que va tenir uncomportament millor, amb un augment del6,5% en el nombre de turistes i del 2,5% en lespernoctacions. En total, el turisme estranger va


467

2. La marca turística Costa Brava inclou les comarques de l’Alt Empor-dà, el Baix Empordà, el Gironès i la Selva. La marca Costa Daurada in-clou totes les comarques de la província de Tarragona.


aportar el 67% de les pernoctacions, mentre quela resta es va repartir entre el 15% procedent dela resta de l’Estat espanyol i el català, que va re-presentar el 18% restant. La tendència a la baixadel nombre de turistes residents en altres comu-nitats autònomes s’ha moderat els últims mesosde l’any, si bé s’accentua la caiguda de les per-noctacions (-9,8%) correlativament amb els diesd’estada mitjana, que disminueixen lleugera-ment.

En funció del nombre de pernoctacions, es potidentificar els quatre principals mercats, per or-dre d’importància: el Regne Unit (5 milions),Bèlgica i els Països Baixos (3,8 milions) i França iAlemanya (3,5 milions cadascun). Cal fer notarque Alemanya ha baixat un lloc (-3,4% de per-noctacions) respecte al tercer que ocupava l’any2001. D’altra banda, el turisme de la resta del’Estat espanyol allotjat en hotels catalans hamostrat una tendència del -2,2% en el nombrede viatgers i del -9.8 % en les pernoctacions. Noobstant això, cal precisar que sembla detectar-seaquesta mateixa tendència a la resta de Comuni-tats Autònomes.

B7.5.1.5. Ocupació dels càmpingsEl nombre de viatgers de l’any 2002 allotjats enaquest tipus d’establiments ha estat de 2,3 mi-lions. Per tenir una idea de la importància d’a-quest sector, es poden comparar aquestes dadesamb les estades en hotels. Mentre que els turis-tes dels càmpings mostren una relació del 22%respecte als que s’hostatgen en hotels, les per-noctacions representen el 40%. En altres parau-les, l’estada mitjana dels viatgers que van utilit-zar els càmpings gairebé va duplicar la del sectorhoteler. D’altra banda, la quota dels viatgers foud’un 45% d’estrangers i el 50% de catalans,mentre que aquesta petita diferència fins arribaral total és la que correspon als turistes proce-dents de la resta de l’Estat espanyol.

El conjunt del sector ha experimentat una lleu-gera disminució del nombre de pernoctacions (-1,3%) i de viatgers (-2,9%). No obstant això, el

resultat es pot qualificar d’acceptable si es tenenen compte les desfavorables condicions meteo-rològiques de l’estiu. Tanmateix, i malgrat que ladarrera temporada turística3 hagi anat millor delque indicaven les previsions, aquest fet no ama-ga que des d’un punt de vista territorial l’ofertaturística d’allotjament estigui molt concentradaen unes zones determinades –segurament en ex-cés– en detriment d’unes altres.

En definitiva, tot sembla indicar que les pers-pectives futures sobre la capacitat d’atracció delturisme català respecte els mercats estranger iestatal no han de variar necessàriament de formaostensible al llarg dels propers anys. En la mesu-ra que el sector sàpiga adaptar-se a les noves ten-dències i preferències, el volum de turistes con-tinuarà augmentant, tot i que de tant en tanttinguin lloc certs esdeveniments en l’esfera polí-tica internacional que facin trontollar l’estabilitatque aquest sector –i la resta de sectors econò-mics en general– necessiten per continuar crei-xent. Tot i això, també és possible preveure uncert estancament del mercat nacional atès que sibé aquest s’ha comportat tradicionalment comun mercat domèstic –és a dir, que en qüestió deturisme no acostuma a traspassar les fronteresestatals–, aquesta tendència pot variar en la me-sura que aquest «temor» a viatjar cap a destina-cions estrangeres vagi desapareixent (entre al-tres, per exemple, a causa de la cada cop mésnombrosa incorporació al mercat turístic degent amb més formació idiomàtica).

D’altra banda, pel que fa al nivell d’ocupació delsdiferents tipus d’allotjaments turístics, la neces-sitat de rendibilitzar les inversions realitzades(cal pensar aquí en l’extensa planta hotelera exis-tent, molt estesa pel territori) obligarà el sector abuscar fórmules per no perdre clientela, tant através de la renovació d’instal·lacions ja obsole-tes com amb paquets d’activitats integrats, ofer-


468

3. Nota dels editors: els autors es refereixen a la temporada turísticade l’any 2003, moment en el qual es va tancar la redacció d’aquest ca-pítol.


tes fora de temporada, etc. De fet, cal recordarque bona part del turisme que rep Catalunya en-cara és de sol i platja i, per tant, és molt estacio-nal. En aquest mateix sentit, convindria fer unbreu incís sobre els altres tipus d’allotjament, jaque és previsible que l’oferta de càmping i de tu-risme rural augmenti, especialment en certes co-marques d’interior on la capacitat d’expansiód’ambdues encara és factible atès que són territo-ris poc aprofitats, turísticament parlant.

B7.5.2. El turisme d’hivernL’any 2002, Catalunya comptava amb 11 esta-cions d’esquí alpí i 7 estacions d’esquí nòrdic,totes elles ubicades al Pirineu i Pre-pirineu. Entotal, les pistes per practicar esquí sumen gaire-bé 400 km, amb cotes que oscil·len entre els1.500 metres (Vaquèira i Espot) i els 2.750 (Boí-Taüll). Les estacions més antigues són les de LaMolina (any 1943) i Vall de Núria (any 1947).Tres més van crear-se durant la dècada dels anys60 (Vaquèira, Espot i Masella); tres més durantla dècada dels 70 (Port del Comte, Rasos de Pe-guera i Vallter 2000), una els anys 80 (PortAiné), i dues a començaments dels 90 (Boí-Taülli Tavascan). Des de l’any 1991 no s’ha creat capnova estació d’esquí alpí, tot i que s’ha aprovat elprojecte d’ampliació de Vaquèira-Beret cap alport de la Bonaigua i hi ha un projecte de novaestació a la Vall Fosca (Pallars Jussà), la inaugu-ració de la qual està prevista l’any 2005 (taulaB7.6). També cal citar alguna altra proposta,com la reobertura de l’estació de La Tuca (a laVall d’Aran) i un nou accés a La Molina-Masellapel coll de Pal4.

A Catalunya, el nombre de practicants d’esportsd’hivern (molt especialment d’esquiadors) s’haduplicat durant les dues darreres dècades. Ac-tualment, cada any es venen al voltant de 2 mi-lions de forfaits, als quals cal afegir els més de2,5 milions venuts a Andorra i els 700-800.000a les estacions del Pirineu aragonès. Les perspec-tives de futur del sector de l’esquí a Catalunya

indiquen un cert marge per al creixement (alcontrari que a Europa, on ja es dóna una situaciód’estancament), que en funció de la demografia(nombre d’efectius cada cop mes petits en lescohorts més joves) s’anirà alentint en el futur.Les respostes a aquests i altres reptes, canvi cli-màtic inclòs, passen per la diversificació de lesactivitats al llarg de l’any (a fi de capturar nousmercats), la concentració empresarial i l’aug-ment en la proporció de la despesa generadapels usuaris de la muntanya a l’hivern.

En aquest sentit, les estacions d’esquí noméscapturen entorn del 13 % de la despesa, mentreque la resta es concentra en activitats hoteleres,oci, restauració, etc. És per aquest motiu que lescompanyies de nova creació intenten augmentaraquesta participació mitjançant projectes inte-grats5. D’altra banda, a Catalunya la rendibilitatdels dominis esquiables es veu garantida per lesoperacions immobiliàries associades, no pels be-neficis derivats de l’explotació de les instal·la-cions. En aquest sentit, cal destacar que lesnombroses inversions realitzades a la dècadadels anys 90 (canons de neu, sobretot, però tam-bé nous remuntadors, captacions d’aigua, etc.)han deixat un sector fortament endeutat, mal-grat els ajuts públics.

Per la seva situació latitudinal, al Pirineu l’esquíes molt més susceptible al règim tèrmic i pluvio-mètric que les estacions d’altres contrades (elsAlps, per exemple). En general, la cota mínimaper a la pràctica de l’esquí se situa entre els1.700 i 1.800 metres d’alçada, a partir de la qualels gruixos de neu tendeixen a superar els 15 cmi poden mantenir-se entre tres i quatre mesoscada any. Tanmateix, la instal·lació de canons deneu artificial ha esdevingut necessària per tal depoder assegurar un mínim d’activitat al llarg dela temporada.

El primer canó de neu s’implantà a La Molinal’any 1985, i el seu desenvolupament va ser espe-


469

4. Xavier Campillo, com pers., 30.5.2003. 5. Ramon Ganyet, com. pers., 6.5.2003.


cialment important durant la dècada dels anys90. Entre el 1994 i el 2002, el nombre de canonses va triplicar, sobrepassant els 1.600 canons deneu en funcionament en aquest darrer any. Unatercera part d’aquests estaven instal·lats a Va-quèira-Beret. El total de quilòmetres de pistes in-nivades artificialment l’any 2002 era de 129(aproximadament una tercera part del total) i, enproporció, era més elevat a les estacions del Piri-neu gironí (per exemple, la neu artificial es podiautilitzar a un 40% de les pistes de La Molina i amés del 65% de les pistes de Núria i de Vallter2000).

Ultra les garanties de seguretat que proporciona,l’ús de neu artificial presenta altres avantatgesque convé destacar. Per exemple, la forma arro-donida del material dificulta molt més la fusióque altres tipus de neu i permet la renovació deltapís vegetal sobre el que es diposita, circums-tància molt preuada pels usuaris. Els principalsinconvenients, però, deriven de la necessitat de

disposar de temperatures prou baixes, normal-ment inferiors als -0,2ºC, tot i que aquesta tem-peratura mínima oscil·la en funció de les condi-cions atmosfèriques. Així, amb 100% d’humitatla temperatura requerida per a un correcte fun-cionament dels canons de neu seria de -4ºC,mentre que amb un 0% d’humitat podrien fun-cionar amb una temperatura de 0ºC.

Amb tot, la precipitació en forma de neu o la in-nivació artificial no són els únics requisits quedemana la pràctica de l’esquí (López Palome-que, 1996). Cal comptar també amb els factorsque incideixen en el manteniment del mantellnival (exposició dels vessants, vent), així comamb la disposició del terreny. Aquest darrer fac-tor és potser el més important al Pirineu, ja queles alçades on la neu és suficient acostumen apresentar pendents massa abruptes per a lapràctica d’aquest esport. Tot això fa que els do-minis esquiables siguin relativament petits, laqual cosa, juntament amb la llunyania i comu-


470

NomAny

creacióCotes mín. i màx. (m)

Àrea esquiable(km)

Total pistes

Nombrecanons neu

Km. de pistesinnivades

% km. pistesinnivades/total

Baqueira-Beret 1964 1.500-2.510 88,0 54 504 35,0 39,7

Boí-Taüll 1990 2.020-2.750 42,0 40 151 12,2 29,0

Espot 1967 1.500-2.500 28,5 31 86 6,5 22,8

La Molina 1943 1.700-2.445 50,0 40 326 20,0 40,0

Masella 1967 1.600-2.537 59,0 42 290 21,0 35,5

Port-Ainé 1986 1.650-2.440 43,5 32 88 12,0 27,5

Port del Comte 1973 1.700-2.400 42,8 38 79 8,0 18,7

Rasos de Peguera 1974 1.850-2.050 8,0 10 0 0 0

Tavascan 1991 1.750-2.250 5,0 5 0 0 0

Vall de Núria 1947 1.964-2.252 7,0 10 47 4,4 62,8

Vallter 2000 1975 1.950-2.535 15,0 12 68 10,0 66,6

TToottaall —— —— 338888,,88 331144 11..663399 112299,,11 3333,,22

Taula B7.6. Estacions d’esquí alpí a Catalunya (any 2003).Font: Elaboració pròpia a partir d’ACEM (2002).


nicacions deficients amb els focus de la deman-da, dificulta la rendibilitat de les estacions. Enqualsevol cas, i com ja s’ha dit abans, aquestarendibilitat s’ha de cercar més aviat en les ope-racions urbanístiques que solen acompanyar eldesenvolupament de les estacions d’esports d’-hivern.

B7.5.3. El turisme alternatiu Aquesta denominació inclou diverses modalitatsturístiques que comparteixen certs elements co-muns, tant pel que fa a l’oferta (tipus de recursosi localització espacial) i la demanda (tipus declients), com pel seu procés d’implantació tem-poral en el territori. No cal repetir arguments jaexposats anteriorment sobre els motius que ex-pliquen aquesta expansió en els darrers anys,sinó més aviat aprofundir breument en certescaracterístiques d’algunes d’aquestes modalitats:l’ecoturisme, els esports d’aventura, el turismerural i l’ecoturisme (taula B7.7).

Tot i la reduïda oferta d’allotjament de turismerural, en comparació amb els càmping i els ho-tels presenta una distribució més àmplia en elterritori català (cap comarca supera el 8% del to-tal de Catalunya) i es troba en franca expansiódes dels seus inicis (cal tenir present que l’any1989 només hi havia un centenar de residènciescasa de pagès). Òbviament, les comarques d’in-terior concentren bona part de les places dispo-nibles, malgrat que l’Alt Empordà és la que té unnombre més elevat d’establiments d’aquest tipus(fet no gaire estrany si es té en compte l’extensióde la comarca i el seu elevat nombre de munici-pis). Com també era d’esperar, les comarquesdel Pirineu i Prepirineu són les més importantspel que fa a l’oferta de turisme rural, ja que reu-neixen o han sabut conservar millor, sense can-vis importants, els seus trets rurals i paisatgís-tics. No obstant això, hi ha dues comarquesplenament pirinenques que s’aparten en certaforma d’aquest model, en haver apostat més fer-

Comarca Establiments Habitacions PlacesPlaces

(%)Places

(% acumulat)

AAlltt EEmmppoorrddàà 76 276 598 7,81 —

GGaarrrroottxxaa 67 256 564 7,37 15,18

BBeerrgguueeddàà 57 260 543 7,10 22,28

PPaallllaarrss SSoobbiirràà 63 269 503 6,57 28,85

OOssoonnaa 53 220 485 6,34 35,19

RRiippoollllèèss 50 191 415 5,42 40,61

PPllaa ddee ll’’EEssttaannyy 44 184 378 4,94 45,55

AAllttaa RRiibbaaggoorrççaa 57 190 360 4,70 50,25

PPaallllaarrss JJuussssàà 40 170 348 4,55 54,80

AAlltt UUrrggeellll 40 159 325 4,25 59,05

RReessttaa ccoommaarrqquueess 404 1.563 3.129 40,95 40,95

TToottaall 951 3.738 7.648 100 100


471

Taula B7.7. Allotjament de turisme rural a Catalunya, per comarques (a 31 de desembre de 2002).Font: Direcció General de Turisme (2002a) (http://www.gencat.net/ctc/etc.htm).


mament per l’allotjament hoteler i la segona re-sidència: la Val d’Aran i la Cerdanya.

Pel que fa a la seva distribució comarcal –i mal-grat aquesta encara escassa presència en el terri-tori–, a determinades comarques aquesta ofertaés força destacada, fins i tot superant el 10% del’allotjament comarcal, com seria el cas de l’AltaRibagorça i el Pallars Jussà, Osona, la Garrotxa,el Pla de l’Estany, el Bages, l’Anoia, la Segarra,les Garrigues, el Priorat i l’Alt Camp.

Una altra de les modalitats «alternatives» quemés èxit està tenint darrerament és l’anomenatturisme d’esports d’aventura, en franca expansiódes de la seva introducció a Catalunya a finalsdels anys 80. L’any 2002 hi havia registrades 58empreses que s’hi dedicaven (respecte les 46 del’any 1999), tot i que la majoria es localitzen ales comarques del Pirineu (38) (Direcció Gene-ral de Turisme, 2002b) (taula B7.8). Aquestaconcentració es deu principalment a les caracte-rístiques del medi físic i al major desenvolupa-ment de les seves infraestructures turístiques,tant d’equipaments d’allotjament –el rural, perexemple– com de productes diversificats per alsturistes. En qualsevol cas, destaca per sobre dela resta la comarca del Pallars Sobirà (amb 16empreses), que aprofita el potencial que li ofe-reix el riu Noguera Pallaresa (Belén Gómez iMartí Cors, 2001).

En qualsevol cas, aquesta és una modalitat turís-tica de difícil quantificació en funció del seunombre de clients perquè, entre altres raons, elnombre d’activitats que s’hi poden incloure (devegades, també apareix amb el nom de «turismeactiu») és certament nombrosa. A tall d’exem-ple, l’Instituto de Turismo de España (TURESPA-ÑA) publica una guia on es fa una llista de fins a34 activitats possibles, amb un grau d’«activi-tat», «risc» i «aventura» molt heterogeni (Direc-ción General de Turismo, 2001; Lacosta, 2001).

Finalment, pel que fa a l’ecoturisme, cal destacarla importància creixent que va adquirint any

rera any. Les causes d’aquest increment sónmolt diverses (algunes aplicables també a altresmodalitats de turisme «alternatives»), entre lesquals es pot apuntar una conscienciació am-biental creixent en bona part de la població i eldesig de mantenir (o recuperar) el contacte ambla natura, la necessitat de fomentar l’educació ila formació pedagògica en relació a les qüestionsambientals, la necessitat de mantenir un certequilibri ecològic en determinades zones i el fetque el turisme sostenible hagi d’apostar tambéper recursos naturals en un bon estat de conser-vació (Gurri, 1998).

En aquest camp, Catalunya disposa d’un atrac-tiu molt important: des de l’any 1992, quan esva aprovar el Pla d’Espais d’Interès Natural(PEIN), el país té més de 140 espais protegits,amb una superfície global que representa mésdel 21% de tot el territori català. Encara que lamajor part d’aquests espais gaudeixen d’un ni-vell de protecció bàsic, alguns són consideratsespais naturals de protecció especial i s’acullen auna de les figures legals següents, cadascunaamb uns nivells de protecció i unes especificitatsdiferents: parc nacional, paratge natural d’inte-rès nacional, reserva natural i parc natural. En-cara que és molt difícil trobar dades de freqüen-tació d’espais protegits (per manca d’unificació oinexistència d’una sèrie temporal prou significa-tiva), és evident que alguns d’ells reben anual-ment un nombre molt elevat de visitants, fet queen alguns casos ha comportat una afectació so-bre els valors naturals que es volia protegir.

B7.6. Escenaris climàtics a Catalunya i possi-bles efectes en la oferta turísticaDesprés de la diagnosi del turisme feta en apar-tats anteriors, aquesta part de l’informe valoraels possibles impactes del canvi climàtic sobreles diferents modalitats turístiques a Catalunya.En altres capítols de l’informe es plantegen elsdiferents escenaris climàtics que es poden pre-veure per a Catalunya a les properes dècades. Enqualsevol cas, és important insistir que, comarreu del món, Catalunya sembla haver experi-


472


mentat un increment de les temperatures mitja-nes anuals durant les últimes dècades. En untreball recent (Brunet i altres, 2001), l’anàlisi deles temperatures registrades a Catalunya durantels darrers 130 anys (1869-1998) posa de mani-fest l’existència d’un increment de 0,9ºC, mésaccentuat durant l’hivern. Els autors d’aquesttreball diferencien tres fases: una primera etapad’escalfament progressiu fins a mitjans de la dè-cada dels anys 50, un refredament que durariafins a mitjans de la dècada dels anys 70 i, per úl-tim, un escalfament abrupte, constant i de mag-nitud sense precedents, en les tres darreres dè-cades. L’hivern hauria estat l’estació méssensible, seguida per la primavera, la tardor i, fi-nalment, l’estiu.

Alguns dels escenaris de l’IPCC per a les prope-res dècades dibuixen un augment aproximat de2ºC en la temperatura mitjana anual en l’àmbiton s’inclou la Península Ibèrica, així com undescens mitjà del 10% anual en les precipita-cions. Amb el coneixement actual, i la capacitatde predicció dels models climàtics encara nos’està en disposició d’afinar aquestes dades ambprou precisió, més encara si és té en compte l’ex-traordinària diversitat climàtica de Catalunya.Per tant, les apreciacions que es puguin fer acontinuació s’hauran de prendre amb molta pre-caució. En qualsevol cas, la taula B7.9 presentabreument els canvis i les seves implicacions enels fluxos turístics d’Europa central/septentrio-nal i la Mediterrània (que són els principals pelque fa al cas català).

B7.6.1. Els impactes sobre el turisme de sol iplatja A escala global i com ja s’ha dit, algunes destina-cions turístiques de «sol i platja» podrien veure’safectades pel canvi climàtic, per un incrementexcessiu de la temperatura o per efectes indirec-tes com l’augment del nivell del mar, l’incre-ment de temporals marítims, la disminució delsrecursos hídrics o la propagació de malalties tro-picals cap a latituds més elevades. Els escenarisd’aquesta mena són possibles a Catalunya, com

també ho són altres que destaquen els possiblesbeneficis, sobretot d’un increment mitjà de latemperatura. Entre aquests beneficis caldria des-tacar la desestacionalització del turisme (amb unincrement de la temporada d’estiu) i un certaugment de la competitivitat catalana davant la


473

Comarca Nombre d’empreses

Alt Empordà 1

Alt Penedès 1

Anoia 1

Bages 1

Cerdanya 1

Garrotxa 1

Maresme 1

Pallars Jussà 1

Pla de l’Estany 1

Segrià 1

Baix Empordà 2

Montsià 2

Ripollès 2

Selva 2

Alt Urgell 3

Osona 3

Alta Ribagorça 4

Barcelonès 4

Berguedà 4

Val d’Aran 6

Pallars Sobirà 16

TToottaall 5588

Taula B7.8. Empreses d’esports d’aventura registrades a Catalunya (a31 de desembre de 2002).Font: Direcció General de Turisme (2002b). (http://www.gencat.net/ctc/etc.htm).


possibilitat que altres destinacions pateixin im-pactes negatius de més magnitud (per exemple,la Mediterrània oriental). A més, el turisme desol i platja compta amb l’avantatge que l’incre-ment tèrmic anual és concentraria sobretot enels mesos no estiuencs.

En un treball recent de Maddison (2001) sobreel mercat britànic (molt important a Catalunya ia l’Estat espanyol) s’ha intentat quantificar elscanvis en les destinacions turístiques causats pelcanvi climàtic. L’estudi ha considerat tres desti-nacions turístiques (Grècia, l’Estat espanyol i les

Canvis en el clima de la regió d’origen

Canvis en el clima en la regió de destinació

Implicacions per a la regió de destinació

Possibles reaccions dels mercats turístics

Hiverns més càlids i humits Hiverns més càlids i humits Risc de sequera i d’incendisforestals més elevat

Estius més agradables a lesregions d’origen

Estius més càlids i secs Estius netament més càlids isecs

Dèficits hídrics més acusats Més motivació per escollir laMediterrània per a les vacances

Estius més estables Canvis més profunds a laMediterrània oriental

Creixement de l’estrèsatribuïble a la calor

Més motivació a fer vacances ala Mediterrània durant lesestacions intermitges

Augment de les temperaturesde xafogor

Desaparició (total o parcial) deles platges com a conseqüènciade l’augment del nivell del mar

Certa inversió del flux dominant(desig més gran dels habitantsdel sud d’Europa de passar lesvacances al Nord)

Augment del nombre de diesper sobre de 40ºC

Vulnerabilitat a malaltiestropicals més elevada

Paisatge més àrid Risc d’inundacions sobtadesmés elevat

Cert augment del nivell del mar Disminució de la qualitat del’aire a les ciutats


474

TrimestreEvolució

de la temperaturaEvolució

de la precipitació

Evolució del nombrede turistes

(Estat espanyol)

Evolució del nombrede turistes (Grècia)

Primer +2º C +5% +15,8% +14,9%

Segon +2º C -5% +9,9% +7,5%

Tercer +2º C -15% +2,2% -1,3%

Quart +2º C -5% +15,9% +13,4%

TToottaall +2º C -10% ++88,,11%% ++22,,99%%

Taula B7.9. Possibles implicacions del canvi climàtic per al flux turístic des del nord i centre d’Europa cap a la Mediterrània.Font: Adaptat de Travel Research International Limited (2003).

Taula B7.10. Impacte del canvi climàtic sobre els fluxos a destinacions turístiques de l’Estat espanyol i Grècia (escenari any 2030).Font: Maddison (2001).


Illes Seychelles) i s’ha utilitzat com escenaris cli-màtics de referència els obtinguts en el modelgeneral de Houghton, que preveuen un aug-ment de la temperatura de 2ºC al sud d’Europal’any 2030.

Deixant de banda el cas de les Seychelles (quesurt notablement perjudicada en el flux de turis-tes), resulta interessant comparar el casos deGrècia i l’Estat espanyol (taula B7.10). En amb-dós països, hi hauria un increment net del nom-bre de turistes, encara que clarament superioren el cas espanyol. Segons l’autor, hi hauria dosmotius que explicarien aquest fet: un, els costos(sobretot de temps de viatge) són comparativa-ment més petits en les destinacions espanyoles i,segon, el clima lleugerament més càlid (i pertant menys confortable) predominant a les desti-nacions gregues. També es pot veure l’efecte po-sitiu de la desestacionalització en la mesura queels increments més elevats corresponen al pri-mer i al quart trimestre, tot i que també es dónauna variació positiva a l’estiu (al contrari que aGrècia, on s’observa una disminució).

Tot i que es tracta d’un únic estudi i, a més, decaire no estrictament català, sembla raonablepressuposar que per si mateix l’increment de lestemperatures no ha d’incidir negativament en elturisme de sol i platja a Catalunya, almenys du-rant les dècades més immediates. Ans al contra-ri, i en coincidència amb molts dels experts iprofessionals consultats, aquest increment tèr-mic pot tenir un impacte positiu en desestacio-nalitzar el turisme. Les conseqüències econòmi-ques i ambientals d’aquesta desestacionalitzaciótambé poden ser importants atès que, per uncostat, l’activitat econòmica ampliaria el seumarc temporal i, per un altre, es podria reduirl’enorme pressió ambiental que caracteritza elsmesos d’estiu al litoral català.

D’altra banda, però, també caldria tenir en comp-te les possibles ampliacions de l’estacionalitat encontrades situades a latituds més altes (Giles iPerry, 1998; Harrison i altres, 1999) i el possible

impacte derivat d’una creixent percepció demanca de comfortabilitat originada per l’incre-ment de les temperatures. Suposant que l’efectecombinat d’aquestes dues darreres conseqüèn-cies no desitjades es traduís, cap a l’any 2050, enuna disminunció d’entre un i mig punt menys decreixement en el nombre de turistes. En termesabsoluts això implicaria una reducció d’entre111 i 198 milions de persones, i les pèrdues eco-nòmiques derivades sumarien entre 64.000 i110.000 milions de dòlars USA (en preus cons-tants de l’any 2000) a tota la conca mediterrània(Travel Research International Limited, 2003).

Pel que fa als possibles efectes indirectes delcanvi climàtic, aquests no permeten en principiuna visió gaire optimista. En primer lloc, unafreqüència més elevada de fenòmens extrems,com els temporals marítims i les inundacions,podria alimentar una percepció de «mal temps»,de conseqüències devastadores per a la indústriaturística (vegi’s si més no, els perjudicis causatsper un estiu plujós com el de l’any 2002 a laCosta Brava). Un altre impacte potencialmentmolt important per al sector turístic fa referènciaa l’estoc de capital construït o que està en procésde construcció, que es podria veure amenaçatper aquests fenòmens o per l’augment del nivelldel mar, així com les afectacions en un recurs fo-namental com són les platges.

A nivell econòmic, els costos poden ser extraor-dinàriament elevats, tal i com s’ha fet palès enepisodis recents de temporals de llevant (comels de l’any 2001 a la costa central catalana). Unaugment en la freqüència d’aquests esdeveni-ments obligaria molt probablement al replante-jament de l’ordenació de la franja litoral, a no serque les administracions estiguessin disposades aesmerçar recursos en obres de defensa, moltcostoses i amb impactes addicionals incerts.

Un altre impacte potencialment molt importantfa referència a la disponibilitat futura de recursoshídrics. Les darreres prediccions del Hadley Cen-tre for Climate Change mostren una marcada ten-


475


dència al descens de les precipitacions al sudd’Europa i es consideren un dels senyals més ro-busts. Segons dades de l’organització WWF (citata Gössling, 2002), a l’Estat espanyol un turistaconsumeix una mitjana de 440 litres d’aigua/dia,xifra que es dispara fins els 880 litres si s’incorpo-ren les despeses de piscines i camps de golf (a tallde comparació, un habitant de Santa Coloma deGramenet tot just consumeix 110 litres diaris).

Cal recordar que els turistes esperen unes dispo-nibilitats d’aigua suficients i fiables i que lesmancances en aquest sentit poden tenir reper-cussions molt serioses. Per exemple, Benidormva perdre gran part del turisme alemany arrande la crisi hídrica que patí aquesta destinació afinals de la dècada dels anys 706, i l’aparició a lapremsa alemanya de notícies sobre problemesd’aigua a Mallorca la primavera de l’any 2000 re-dundà en un descens en el nombre de turistesalemanys aquell estiu, encara que en aquest des-cens segurament varen contribuir altres factors(Kent i altres 2002).

La qüestió del futur de l’oferta i la demanda d’ai-gua a Catalunya a les properes dècades ultrapas-sa l’àmbit d’aquest capítol, però les tendènciesapunten cap a una accentuació de les situacionsde dèficit, sigui per la pròpia irregularitat climà-tica, sigui per un increment de la demanda, a laqual no es aliè el sector turístic. Tanmateix,aquest increment de la demanda sembla estarvinculat sobretot al canvi de model territorial(expansió de les tipologies urbanes de baixadensitat) que acompanya les migracions des delsgrans nuclis urbans (per exemple el Barcelonès)a les perifèries metropolitanes. Un canvi en elmodel de desenvolupament turístic en el territo-ri, on es deixi de construir en «alçada» i es passia construir, més aviat en «longitud», pot veure’scom un guany en termes de qualitat, però a can-vi d’impactes ambientals (entre ells el consumd’aigua o la generació de residus) molt superiorsals d’un model compacte.

Finalment, una altra possible conseqüència delcanvi climàtic en el sentit de l’augment de lesmalalties infeccioses d’origen tropical (la malà-ria, per exemple) no sembla probable a Catalun-ya, si més no per la seva latitud.

B7.6.2. Impactes sobre el turisme d’hivernEl turisme d’hivern és un dels sectors amb unpotencial d’impacte més elevat si el canvi climà-tic es materialitza. En general, l’augment de latemperatura mitjana comportaria menys neu enels dominis esquiables i l’escurçament de lestemporades d’esquí, molt especialment a les es-tacions situades en cotes més baixes, la qual cosageneraria efectes econòmics negatius. Aquestesafirmacions s’han de prendre com a pures hipò-tesis atès que, amb la informació disponible i, alcontrari del que passa a altres països, no existeixcap estudi fet que abordi mínimament el tema.Tanmateix, i si cal fer cas dels estudis existents aaltres països, els impactes poden ser molt im-portants i mereixen una atenció màxima.

Com ja s’ha comentat, els possibles impactes delcanvi climàtic en el turisme d’hivern s’han exa-minat durant al dècada de 1990 en diversos paï-sos (per exemple, a Àustria, Austràlia, Canadà,EUA, França, Nova Zelanda i Suïssa). La combi-nació més temuda és la de dèficits de precipita-ció amb temperatures per sobre de les habitualsde l’època durant la primera part de l’estació, laqual cosa representa un impacte molt sever enels gruixos i la durada de la neu a la resta de l’es-tació. A França, una anàlisi efectuada per a unperíode de 10 anys (1990-2000), mostra que lapresencia precoç o retardada de neu té un im-pacte molt important sobre l’estacionalitat del’esquí o sobre la seva possible perllongació finsal mes de maig per a aquelles estacions situadesa una altitud suficient.

En el cas dels Alps, un primer indici foren els hi-verns suaus i amb poca neu de finals dels 1980 iprimers 1990 (una situació molt semblant a laviscuda a Catalunya). Concretament, es produï-ren tres hiverns consecutius (1987-88, 1988-89


476

6. Jorge Olcina, com. pers., 25.04.2003.


i 1989-90) amb unes condicions molt pobres deneu, desconegudes en els darrers 700 anys, es-pecialment a les altituds mes baixes (Koenig iAbegg, 1997). Alguns estudis posteriors han de-mostrat que durant els anys 80 i inicis dels 90sdel segle XX, les terres baixes dels Alps van ex-perimentar de mitjana 3/4 setmanes menys deneu que a començaments de segle (Benniston,1997). D’altra banda, durant els darrers anysdels 1980, els períodes amb més de 50 cm. deneu en almenys un 10% de l’estació d’hivernhan disminuït fins dos mesos respecte a la dèca-da anterior, fenomen no experimentat des de ladècada de 1940. En aquests anys, la temporadahavia començat a finals d’octubre i acabava a fi-nals de març. Durant la dècada de 1970, la tem-porada d’esquí solia començar a primers d’octu-bre i durava fins a mitjans-finals de maig.

Les hipòtesis de futur no conviden precisament al’optimisme. En el cas dels Alps suïssos, i davantl’escenari d’un increment de la temperatura d’en-tre 1’5 i 3ºC cap l’any 2100, la durada de la inni-vació es reduiria entre un 30 i un 40%, sobretot ales parts més baixes dels sistemes muntanyencs.Per al conjunt dels Alps, un augment de la tem-peratura podria comportar una disminució d’en-tre un 20 i un 30% en la durada de la neu a zonesinferiors als 1.500 m. d’altitud. Per tal de poderrendibilitzar les inversions i seroperativa, es considera que unaestació d’esquí ha de tenir ungruix de neu igual o superior a30 cm. durant almenys 100dies/any. A Suïssa, aquesta con-dició es compleix per a les esta-cions situades per sobre dels1.200 m. d’alçada però, amb unaugment mitjà de 2ºC en la tem-peratura, la cota de neu pujariaals 1.500 metres. Un 85% de lesestacions d’esquí es troben ac-tualment dins els marges de se-guretat descrits abans (és a dir,tenen 30 cm. de neu durant al-menys 100 dies l’any). Tanma-

teix, aquest percentatge baixaria fins el 63% ambun clima mes càlid segons les condicions suaradescrites (Koenig i Abegg, 1997).

Això no obstant, segons alguns experts les im-plicacions de l’escalfament del planeta sobre elmantell nival encara no es coneixen amb unmarge de confiança suficient (Eric Martin,2002). L’estat dels coneixements progressa len-tament a causa de la gran variabilitat d’una esta-ció a l’altre i d’un massís a un altre, de maneraque no s’ha copsat un senyal decisiu de canvi enmatèria d’innivació. Si a inicis de la dècada de1980 va haver-hi diversos anys d’innivació im-portant, que portaren a nous projectes, les inni-vacions més precàries dels darrers anys tampocno han de condemnar la muntanya forçosament.Amb tot, i com a conclusió general, arreu delmón sembla detectar-se una disminució de l’in-nivació durant el decenni de 1990.

Pel que fa al cas concret de Catalunya, es pot es-tudiar la variabilitat climàtica recent a les esta-cions d’esquí a partir del nombre de forfaits ve-nuts anualment (sempre, però, d’una maneraaproximada). La figura B7.1 mostra claramentels anys amb condicions de neu deficients, queen general coincideixen amb anys d’escassesprecipitacions. El punt de partida han estat els


477

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

89-

90

90-

91

91-

92

92-

93

93-

94

94-

95

95-

96

96-

97

97-

98

98-

99

-99-

00

00-

01

01-

02

Any

Nombre

Figura B7.1. Nombre de forfaits venuts a Catalunya (període 1989-2002). Font: elaboració pròpia a partir de dades proporcionades per l’ACEM.


hiverns excepcionalment secs dels anys 1988-89 i 1989-90, qualificats de «dolents» o «moltdolents» per estacions com Vaquèira o La Moli-na.

Cal destacar així mateix la davallada de l’hivernde 1994-95 i en menor mesura, del 2000-2001,sempre en el marc d’una línia ascendent en lesvendes de forfaits. Per tant, i a nivell global, nosembla que la dècada de 1990 hagi estat negati-va per a la pràctica de l’esquí, a la qual cosa hacontribuït decisivament també la proliferació deneu artificial.

També de manera indirecta, la variabilitat climà-tica es pot copsar a partir del nombre de dies defuncionament de les estacions per temporada. Adata de tancament de la redacció d’aquest tre-ball, només havia estat possible obtenir una sè-rie suficientment llarga per a l’estació Vall deNúria (figura B7.2). Com en el cas anterior, s’ob-serven perfectament els anys «dolents» de finalsde la dècada de 1980, però també com, des d’a-leshores, les successives temporades han ultra-passat sempre els 100 dies, amb l’excepció del’any 2000-2001. En definitiva, es podria afir-mar que durant la dècada de 1990, el sector de

l’esquí alpí a Catalunya ha po-gut superar la dependència cli-màtica gràcies a la innivació ar-tificial, fins i tot en anysconsiderats molt secs com els1994-95 o 2000-2001.

Pel que fa a tendències futures ia manca d’estudis, es pot partird’una hipòtesi força imprecisa ique només s’ha de prendre demanera orientativa. De mitjana,es pot estimar que el gradienttèrmic en funció de l’altitud ésd’aproximadament 1ºC per cada100 m. Per tant, un incrementmitjà de la temperatura de 2ºC(l’escenari mitjà que dibuixal’informe de l’IPCC per a les àre-

es mediterrànies) situaria probablement les cotesde neu per sobre dels 2.000 metres d’altitud.

L’any 2002, només Boí-Taüll tenia una cota mí-nima superior als 2.000 metres, la qual cosa in-dicaria la vulnerabilitat d’almenys part dels dife-rents dominis esquiables a l’augment tèrmic,atès que aquest darrer factor probablement im-pediria el correcte funcionament dels canons deneu artificial. Encara que es tracti d’estimacionspurament qualitatives, en l’enquesta passada aexperts i professionals del sector també es pale-sava aquesta tendència.

B7.6.3. Impactes sobre el turisme alternatiuEl turisme de natura i el turisme rural són undels sectors, juntament amb el turisme urbà,considerats com de major potencial de creixe-ment a Catalunya, amb la condició que els seusatractius no es deteriorin. En aquest sentit, la de-pendència envers un entorn de qualitat és pro-bablement la més elevada de tots els subsectorsturístics, i aquesta qualitat depèn estretament devalors naturals i culturals. Així, algunes àrees deCatalunya amb una elevada qualitat ambiental(com, per exemple, el delta de l’Ebre o els aigua-molls de l’Empordà) han vist augmentar la seva


478

0

20

40

60

80

100

120

140

160

1985-

86

1986-

87

1987-

88

1988-

89

1989-

90

1990-

91

1991-

92

1992-

93

1993-

94

1994-

95

1995-

96

1996-

97

1997-

98

1998-

99

1999-

00

2000-

01

2001-

02

2002-

03

Figura B7.2. Nombre de dies oberts/temporada a l’estació d’esquí Vall de Núria (període1985-2002). Font: elaboració pròpia a partir dades subministrades per l’estació d’esquí Vall de Núria.


freqüentació per la pràctica d’aquestes novesmodalitats turístiques). Al mateix temps, però,són també unes àrees potencialment molt vulne-rables a alguns dels efectes del canvi climàtic,com ara l’ascens del nivell del mar (escenari per-fectament possible en el cas del delta).

Les previsions d’augment de fenòmens extremscom onades de calor podria afectar també eco-sistemes molt proclius a incendis forestals (perexemple, a la Catalunya central) i perjudicar aixíel turisme rural, bàsic en moltes comarques del’interior. En canvi, el turisme urbà, cultural i depatrimoni no semblaria, en principi, massa afec-tat per la variabilitat climàtica.

B7.7. Estratègies adaptatives als possiblesefectes del canvi climàticEn aquest apartat s’avaluen algunes de les possi-bles estratègies adaptatives del turisme català alcanvi climàtic, comptant sobretot amb les idees ipropostes que s’han extret de l’enquesta i d’altresconverses amb professional i experts del sectorturístic. Una idea interessant és que moltes de lesestratègies d’adaptació al canvi climàtic proposa-des són també estratègies de reordenació futuradel sector, en la línia de la diversificació, la quali-tat i, en alguns casos, la sostenibilitat. Aquestesestratègies es diferencien a continuació en funcióde la modalitat turística.

B7.7.1. Mesures adaptatives al turisme de soli platjaEn aquest cas i com ja s’ha comentat abans, l’in-crement de les temperatures mitjanes es conside-ra un factor més aviat positiu per al sector i, enprincipi, no requeriria de cap estratègia específi-ca d’adaptació o mitigació. Altra cosa són els im-pactes associats amb el canvi climàtic, sobretotels que malmetrien un recurs d’importància bàsi-ca com són les platges. Les alternatives en aquestcas són prou clares: inversió en obres de defensadel litoral o reordenació de la seva activitat turís-tica, limitant el creixement (val la pena recordarque més de la meitat de la costa catalana, uns 300km, ja està urbanitzada) i en certs casos –i si els

fenòmens extrems augmenten la seva freqüènciad’una forma considerable–, àdhuc desubicant in-frastructures i medi construït de la franja litoral.En ambdós casos, però, els costos econòmics i so-cials poden arribar a ser extraordinaris.

B7.7.2. Mesures adaptatives al turisme d’hi-vernEn principi, el turisme d’hivern seria el subsectorpotencialment més afectat pel canvi climàtic. Aaltres contrades com Suïssa, ja estan sent objectede debat quines haurien de ser les millors estratè-gies d’adaptació o mitigació, que en alguns casospoden ser també rellevants per al Pirineu.

En primer lloc, una resposta òbvia seria traslla-dar les pistes d’esquí a cotes de major altitud iper tant menys vulnerables a l’increment de latemperatura. En algunes àrees, aquesta estratè-gia s’aplica ja en les noves inversions. Per exem-ple, l’empresa francesa Compagnie des Alps no-més contempla inversions en nous dominisesquiables si aquests es troben per sobre de2.000 m. i tenen una orientació Nord7. En qual-sevol cas, a Suïssa l’obertura de noves pistes acotes més elevades es descarta per motius am-bientals, mentre que ni tant sols seria factible alPirineu català per la menor alçada de la serraladai la gran escassetat de dominis esquiables mésenllà dels 2.500 metres.

Una segona resposta que, com s’ha pogut veure,ha estat fonamental a l’hora de garantir la viabili-tat recent de l’esquí català, consisteix en incre-mentar el domini esquiable proveït amb neu arti-ficial. La neu artificial consolidarà probablementla seva hegemonia en els propers anys i actual-ment no es contempla cap nova instal·lació oampliació que no disposi d’aquesta infraestruc-tura. Els problemes, en aquest cas, són dos: elscostos econòmics i ambientals del canons de neu(aigua, energia, efectes sobre la flora i la fauna) ila manca de garantia que siguin realment útils encondicions de temperatures elevades.


479

7. Joan Sala, com pers., 13.05.2003.


Una tercera resposta possible és la diversificaciód’activitats, especialment fora de la temporadad’esquí. De fet, moltes estacions catalanes ja es-tan proporcionant una oferta d’activitats a l’es-tiu, que es poden integrar amb altres productescom el turisme cultural i diverses manifestacionsartístiques, tal i com ja s’està fent als Alps (festi-vals de música, teatre, etc.).

Una quarta resposta seria la contractació d’asse-gurances climàtiques. Així, un producte enaquesta línia que sembla estar agafant una certaempenta a Europa es basa en el sistema NextWe-ather, un conjunt d’índexs climàtics desenvolu-pat per prevenir els possibles impactes que lameteorologia pugui causar sobre activitats deter-minades. Aquest sistema és fruit d’un «partena-riat» entre Méteo-France i Euronext (associacióque aplega les borses de valors de París,Brussel·les i Amsterdam), i el seu objectiu és ofe-rir contractes financers en base a índexs de tem-peratura que permetin anticipar els impactes fi-nancers de les variacions climàtiques. Així, en elcas de les empreses turístiques, aquestes podrienrebre compensacions per una caiguda en l’activi-tat causada per factors climàtics. El problema,però, pot ser l’elevat cost de la prima a pagar. Defet, al Pirineu ja fa uns anys es va intentar orga-nitzar un mercat d’assegurances per a incidèn-cies climàtiques que mai no va arribar a quallar acausa dels elevats preus dels productes oferts.

Finalment, una cinquena resposta seria la reor-ganització empresarial, que superi l’atomitzaciódel sector i aconsegueixi crear empreses mésgrans i competitives. Evidentment, aquesta res-posta ultrapassa l’àmbit estricte d’aquest capítol,però des del sector es contempla com una estra-tègia bàsica en gestió de riscos futurs.

B7.7.3 Mesures adaptatives al turisme alter-natiuPel que fa al turisme alternatiu, les mesures d’a-daptació o mitigació passen essencialment per laconservació del patrimoni natural i cultural quesustenta aquest tipus de turisme, ampliant les fi-

gures de protecció i restringint aquells usos quepuguin malmetre aquest patrimoni. Amb tot, laprotecció d’espais emblemàtics com ara el deltade l’Ebre requerirà mesures que ultrapassen lescapacitats de decisió de Catalunya i els àmbitsespecífics del turisme i de la conservació de lanatura, ja que impliquen territoris molt més am-plis i molts altres sectors econòmics i socials.

B7.8. ConclusionsEl turisme és la primera activitat econòmica deCatalunya. Es tracta d’un sector molt diversificatque comprèn el turisme de masses (sol i platja),el turisme d’hivern (esquí) i formes emergentsde turisme alternatiu com les vinculades a la na-tura i l’aventura, al patrimoni cultural i urbà, a lapràctica de certs esports com el golf o la nàutica,a la creació de parcs temàtics, etc.

A Catalunya, el sector presenta força avantatgescomparatius amb relació a d’altres destinacions,els quals seguiran sent importants en els propersanys, sobretot si augmenta la diversificació i in-tegració dels productes. Entre aquests avantat-ges cal destacar la condició de país desenvolupati estable políticament, econòmica i social, ambun bon nivell d’equipaments i serveis, la proxi-mitat als grans mercats europeus, un importantgrau de fidelització dels clients i unes estructu-res empresarials força sòlides i experimentades.

L’anomenat «turisme de sol i platja» encara éspredominant, seguit per l’esquí (amb una pre-sència aclaparadora del mercat domèstic). Tan-mateix, bona part de les diverses formes de tu-risme alternatiu (potser menys dependents delclima però sí dels possibles efectes del canvi cli-màtic sobre determinats ecosistemes) mostrenun notable dinamisme que probablement s’in-tensificarà de cara al futur.

El clima és fonamental per a una gran part del’oferta turística de Catalunya. Per tant, qualse-vol canvi en aquest darrer podria comportar im-pactes molt significatius en el turisme; ara bé,que aquests siguin positius o negatius dependrà


480


de cada subsector i de les estratègies d’adapta-ció/mitigació adoptades. D’altra banda, semblaimportant tenir en compte la variable temporal,de forma que a curt termini no es preveuen im-pactes significatius, ni tampoc a llarg terminisembla que s’arribi a unes temperatures prouelevades com per fer retraure la demanda de tu-risme de sol i platja. En canvi, a llarg termini elturisme d’hivern, en particular, se’n pot veureafectat de forma important.

El sector turístic català no sembla ser massaconscient dels possibles impactes del canvi cli-màtic. Tradicionalment, aquest sector ha estatmolt més atent a qüestions de caràcter conjun-tural, de curt termini, que a d’altres de més es-tructurals. Un exemple d’aixo es reflectiria enels projectes de noves estacions d’esquí al Piri-neu i/o l’ampliació de les existents. En part, aixòes pot deure a la situació viscuda a la dècadadels anys 90, prou bona per al món de l’esquícatalà, tot i ser la dècada més càlida dels darrerssegles.

El turisme de sol i platja probablement no esveuria gaire afectat pel canvi climàtic. Ans el con-trari. Una hipòtesi probable (recolzada en partper un estudi sobre el turisme britànic) és unaugment de la freqüentació de visitants per l’a-llargament de la temporada i la disminució del’estacionalitat. Addicionalment, l’increment mésalt de les temperatures en destinacions compe-tidores també podria influir positivament enaquest subsector.

No obstant això, alguns impactes derivats delcanvi climàtic, com l’augment de la freqüènciadels fenòmens extrems i l’increment del nivelldel mar, poden comportar conseqüències po-tencialment devastadores per al turisme de sol iplatja, en amenaçar un recurs bàsic com són lespròpies platges. Si aquests canvis es confirmen,aleshores caldrà decidir entre la construcció d’o-bres de defensa o la reordenació del medi cons-truït a la primera línia de costa. Ambdues alter-natives tenen costos potencials molt elevats. A

més, també caldrà estar amatents a la disponibi-litat de recursos hídrics en el futur.

Els impactes més importants probablement re-cauran sobre el turisme d’hivern, tot i que tam-bé variarian força en funció de la ubicació de lesestacions d’esquí. En qualsevol cas, la resposta ala variabilitat climàtica sota la forma de canonsde neu artificial pot intensificar-se en el futur,especialment a les estacions més orientals delPirineu català. Cal dir que la innivació artificialha estat una adaptació molt reeixida a la varia-bilitat climàtica, tot i que presenta clares limi-tacions des d’un punt de vista ambiental. Ambl’ajut dels canons de neu artificial, l’esquí proba-blement podrà mantenir-se per sobre dels2.000 metres d’alçada, la qual cosa podria im-plicar l’abandonament de part de les instal·la-cions actuals que es trobin ubicades per sotad’aquesta cota.

Finalment, els impactes sobre les modalitats deturisme alternatives variaran en funció del tipusconcret d’activitat. D’antuvi no sembla que el tu-risme cultural i urbà s’hagi de veure massa afec-tats. En canvi, l’anomenat ecoturisme i el turis-me rural ho podrien estar en la mesura que elpatrimoni natural que els sustenta (per exempleles zones humides del litoral) evolucioni en unsentit o en un altre com a conseqüència del can-vi climàtic.

A tall de conclusió, es pot afirmar que el sectorturístic català ha iniciat un procés d’adaptació ales noves tendències en el món del turisme, es-pecialment orientades cap a la diversificació i in-tegració de «productes» i «paquets», així com ala millora de la qualitat (incloent de maneramolt significativa la millora en el rendiment am-biental de les empreses i destinacions turísti-ques). En reduir el risc de dependència d’un solàmbit, el sector també estaria més ben preparatper afrontar els possibles impactes del canvi cli-màtic. Caldrà veure però, si aquesta tendència esconverteix en una realitat durant els propersanys.


481


Referències bibliogràfiques

ANTON CLAVÉ, S. (2002). «El model turístic de Cata-lunya enfront de les noves tendències de la demanda».Revista de Geografia, núm.1, pàg. 119-128.

BENNINSTON, M. (1997). «Variations of snow depthand duration in the Swiss Alps over the last 50 years:Links to changes in Large-Scale Climatic Forcings». A:Climatic Change, núm. 36, p. 281-300.

BESANCENOT, J. P. (1991). Clima y turismo. París: Mas-son.

BRUNET, M; AGUILAR, E.; SALADIÉ, O.; SIGRÓ J.; LÓ-PEZ, D. (2001). «La evolución de las temperaturas en elNordeste de España desde la segunda mitad del s. XIXhasta el presente». Actas del XVII Congreso de la Asociaciónde Geógrafos Españoles. Oviedo: AGE y Universidad deOviedo, p. 140-143.

CAPELLA, H.; CORS, M.; GÓMEZ, B. (1997). «Nuevosturismos litorales en Cataluña». Actas del XV Congreso dela Asociación de Geógrafos Españoles. Santiago de Com-postela: AGE y Universidad de Santiago de Compostela,p. 303-311.

CERON, J.P.; DUBOIS, G. (2003) «Tourisme et change-ment climatique: Une relation à double sens. Le cas de laFrance». A: Primera Conferència Internacional sobre CanviClimàtic i Turisme. Djerba, Tunísia, 9-11 abril de 2003.

CUADRAT PRATS, J.M. (1983). «Método de clasifica-ción de tipos de tiempo aplicados al turismo de monta-ña». Barcelona: AGE y Publicaciones de la Universidadde Barcelona, p. 11-16.

DIRECCIÓ GENERAL DE TURISME (diversos anys): Re-sum de la temporada turística. Barcelona: Departament deTreball, Indústria, Comerç i Turisme, Generalitat de Ca-talunya.

DIRECCIÓ GENERAL DE TURISME (2002a). Oferta.Allotjaments turístics. Barcelona: Departament de Treball,Indústria, Comerç i Turisme, Generalitat de Catalunya.

DIRECCIÓ GENERAL DE TURISME (2002b). Oferta.Oferta complementària. Barcelona: Departament de Tre-ball, Indústria, Comerç i Turisme, Generalitat de Cata-lunya.

DIRECCIÓN GENERAL DE TURISMO (2001). Guía deturismo activo. Madrid: Instituto de Turismo de España(TURESPAÑA).

GILES, A.R.; PERRY, A.H. (1998). «The use of a tempo-ral analogue to investigate the possible impact of projec-ted global warming on the UK tourist industry», TourismManagement, vol. 19, núm. 1, p. 75-80.

GÖSSLING, S. (2002). «Global Environmental Conse-quences of Tourism». Global Environmental Change, 12,p. 283-302.

GÓMEZ MARTÍN, Belén (1999) «La relación clima-tu-rismo: consideraciones básicas en los fundamentos teóri-cos y prácticos», Investigaciones Geográficas, 21, p. 21-34.

GÓMEZ MARTÍN, Belén; CORS, Martí (2001). Los de-portes de aventura en el Pallars Sobirà (Lleida). Implica-ciones turísticas y territoriales. Actas del XVII Congreso dela Asociación de Geógrafos Españoles. Oviedo: AGE y Uni-versidad de Oviedo (p. 335-339).

GÓMEZ MARTÍN, B.; LÓPEZ PALOMEQUE, F.; MAR-TÍN-VIDE, J. (2002). «Aptitud climática y turismo. Va-riaciones geográficas y cronológicas de la potencialidadclimático-turística del verano en Cataluña», Ería. Revistade Geografía, núm. 59, p. 333-345.

GURRI, F. (1998). «La sostenibilitat del patrimoni turís-tico-natural de Catalunya». Estudis Turístics de Catalun-ya, 2, p. 10-16 (versió PDF a <www.gencat.net/turisme/etc>).

HARRISON, S.J.; WINTERBOTTOM, S.J.; SHEPPARD,D. (1999). «The potential effects of climate change onthe Scottish tourist industry», Tourism Management,núm. 20, p. 203-211.

IPCC (2001). Climate Change 2001. Cambridge: Cam-bridge University Press.

KENT, M.; NEWNHAM, R.; ESSEX, S. (2002). «Tourismand sustainable water supply in Mallorca: a geographicalanalysis», Applied Geography, núm. 22, p. 351-374.

KOENIG, U.; ABEGG, B. (1997). Impacts of ClimateChange on Winter Tourism in the Swiss Alps, Journal ofSustainable Tourism, vol. 5, núm. 1, p. 46-58.

LACOSTA, A.J. (2001). «Aproximación al sector del tu-rismo activo y de aventura en España. Implicaciones te-rritoriales y distribución espacial». A: Actas del XVII Con-greso de la Asociación de Geógrafos Españoles. Oviedo:AGE y Universidad de Oviedo (p. 358-364).

LISE, W.; TOL, R.S.J. (2002). «Impact of Climate on Tou-rist Demand», Climatic Change, núm. 55, p. 429-449.

LÓPEZ PALOMEQUE, F. (1996). «Turismo de inviernoy estaciones de esquí en el Pirineo Catalán», Investigacio-nes Geográficas, núm. 15, p. 19-39.

LÓPEZ PALOMEQUE, F. (1997). «La generalización es-pecial del turismo en Cataluña y la nueva dialéctica lito-ral-interior». Actas del XV Congreso de la Asociación de Ge-ógrafos Españoles. AGE y Universidad de Santiago deCompostela (p. 409-418).


482


MADDISON, D. (2001). «In search of warmer climates?The Impact of Climate Change on flows of British Tou-rists», Climatic Change, núm. 49, p. 193-208.

MARTIN, E. (2002). Espaces, p. 39.

MONFORT, V.M.; URIEL, E. (2003). «Turismo: desafíosy propuestas». El País Negocios, núm. 26, Octubre, p. 18.

TRAVEL RESEARCH INTERNATIONAL LIMITED(2003). «La corrélation entre le tourisme et le change-ment climatique». A: Primera Conferència Internacionalsobre Canvi Climàtic i Turisme. Djerba, Tunísia, 9-11 abril.

VINER, D.; AGNEW, M. (1999). Climate Change and itsImpact on Tourism. Report prepared for WWF-UK. Cli-mate Research Unit, University of East Anglia. (disponi-ble a <www.cru.uea.ac.uk/tourism>).

WORLD WILDLIFE FUND (WWF) (2000). Tourism andClimate Change (disponible a <www.wwf.org.uk>).

Annex

Relació d’especialistes contactats que hanrespost l’enquesta*José Maria Abos, estació d’esquí Formigal(Osca); Carlos J. Baños; Diego A. Barrado, AN-TAR, Taller de Estrategias, Universidad Autóno-ma de Madrid; Mariano Barriendos; Alba Caba-llé, Oficina de Promoció Turística, Diputació deBarcelona; Xavier Campillo, Escola Universitàriade Turisme, Universitat Autònoma de Barcelo-na; Josep Cerveró, ATI-MARKEFIN S.L.; MartíCors, Departament de de Geografia, Universitatde les Illes Balears; Antonio J. Lacosta Aragüés,Departamento de Geografía y Ordenación delTerritorio, Universidad de Zaragoza; XavierFont, Diputació de Barcelona; Rosa Maria Fra-guell, Departament de Geografia, Universitat deGirona; Ramon Ganyet; Helena Giné; Belén Gó-mez Martín, Departament de Geografia Física iAnàlisi Geogràfic Regional, Universitat de Barce-lona; Luis Herrero, CONSULTUR; Agustí Jansà;Sole Jiménez Setó, Escola Universitària de Turis-me dels Pirineus; Mercedes Laita; Raul Lardiés,Departamento de Geografía y Ordenación delTerritorio, Universidad de Zaragoza; Lluís Mun-det, Escola Universitària de Turisme, Universitatde Girona; Jorge Olcina Cantos, Departamentd’Anàlisi Geogràfica Regional, Universitat d’Ala-cant; Marc Pavia, CONSULTUR; Meritxell Pe-dreño; Llorenç Prats, Universitat de Barcelona;Gerda Priestley, Departament de Geografia i Es-cola Universitària de Turisme, UAB; Climent Ra-mis, Departament de Física, Universitat de lesIlles Balears; Josep Maria Raso Nadal, Universi-tat de Barcelona; Joan Sala; Pere Salvà, Departa-ment de Geografia, Universitat de les Illes Bale-ars; Xosé M. Santos, Universidade de Santiagode Compostela; Miquel Seguí, Departament deGeografia, Universitat de les Illes Balears; JoséAntonio Varela.


483

* Per desig personal, algunes enquestes han estat anònimes. Altra-ment, alguns dels participants han declinat fer constar el nom de laorganització on desenvolupen les seves activitats (el nom de la orga-nització era opcional a l’enquesta).


b7. el turisme - canvi-climatic.espais.iec.catcanvi-climatic.espais.iec.cat/files/2013/07/b7.pdf ·...

Documents