An? I-M Epoca - N.° 19 Redacció i Administrados Carme, B, pral.-Barcelona 14 de novembre de 1991

Justícia Social P r c u s15 Cif,

O R G A N D E L A U N I Ó S O C I A L I S T A D E C A T A L U N Y A

REGIM NOU 1 VICIS VELLSHem canviat la forma, però no el

contingut. La fornia és republicana.El contingut és monàrquic'.

Al cim de l'Kstat republicà hi hahomes nous. Però tot el que ells fanha d'ésser executat per homes vells.La monarquia saboteja la Repúblicaper mitjà de la màquina burocràtica,,tant l 'administrativa com la coercitiva.

Hi veieni, en això, Pexplicació lò-gica de moltes coses que passen i ensavergonyeixen :

La complicitat evident dels alts bu-ròcrates i policies de tot pèl amb elsmonàrquics disfressats de revisionis-tes.

La facilitat amb què la guàrdia civildissol a trets manifestacions popularsrepublicanes.

La cada dia més feixuga marxadels afers administratius.

L'oposició aferrissada del Bancd'Espanya a la politica de sanejamentfinancier'del ministre d'Hisenda.

El «lock-out» Jesuitic de fortes ipoderoses empreses de serveis públicsi industrials.

La tolerància que en certs llocs tro-ben els òrgans reaccionaris, a la ve-gada que es palesa en ells un odi. pro-fund vers els òrgans republicans.

L'exportació de capitals, que nohauria assolit la gravetat present sen-se una complicitat oficial administra-tiva.

Són fets d'ordre general. Localit-zant, en trobem d'altres que accen-tuen l'oposició violenta entre el nourègim i els instruments obligats d'e-xecució,'

Ací, davant de «jefatura», unsquants joves són assassinats per unapolicia suara enviuda per l'aplicaciósistemàtica de la llei de fugues.

A la Model sofreixen presó gover-nativa molts ciutadans.

Al vaixell «Antonio López» els pre-sos són maltractats i forçats a unapromiscuïtat revoltant.

Als mítings republicans assisteixendelegats governatius de psicologia mo-nàrquica, més disposats, per costum ivoluntat, a pertorbar que a assegurarl'ordre.

I, darrerament, ha estat plenamentprovat que la policia tortura els detin-guts que no declaren el que ella vol.

Règim nou i vicis vells.L'opinió republicana s'impacienta.

Una gota més i el vas vessarà. I lla-vors, ¿ qui en prendrà la responsabi-litat del que ocorri ? ¿ O el poder pú-blic necessita una embranzida popu-lar per a començar amb les bastona-des de cec?

És ara, abans de l'esgotament dela paciència republicana, que cal do-nar la batalla i rompre en mil trossosla màquina burocràtica i monàrquica,de donar a la forma nova un contingutnou.

A Barcelona l'oportunitat és propí-cia ; la comprovada brutalitat policialenvers els detinguts per sospites. Seriacrim de lesa república desaprofitar-ia, i si no es comencés una depuracióçv fons i, una renovació total del cosde policia.

O f'errho o anar-se'n, senyor Angue-ra de Sojo!...

El cas del míting del Cinema MarinaDiumenge passat va celebrar-se al

Teatre-Cinema Marina, de la Barcelo-neta, l'anunciat míting organitzat perla Secció del districte I de la U. S. C.Estaven anunciats els següents ora-dors : companys Martí Bonet, RafaelCastelltort, F. Rossell i Montaner,Juan Formen t i Francesc Muntanya,el darrer dels quals no pogué prendre-hi part per trobar-se a Madrid. Pre-sidí el company J. Roure i Torent.

El míting era d'afirmació socialista.El delegat governatiu no volia dei-

xar parlar al company president del'acte, al·legant que no estava anun-ciat. Roure i Torent parlà i cedí laparaula a Martí Bonet. De bones aprimeres, el delegat governatiu co-mençà a usar mitjans coactius per aimpedir que els oradors parlessin d'a-llò que a ell no li plaïa. Martí Bonetfou amonestat, però on el delegat go-vernatiu accentuà la seva actitud ar-bitrària fou quan el company Castell-tort començà a parlar de responsabili-tats. El delegat digué que no permetiaque es tractés aquest tema. Castelltortcontinuà el seu parlament en mig degrans aplaudiments del públic. En vis-ta que l'actitud del representant del'autoritat seguia en augment, el com-pany Castelltort es retirà de la sala e»senyal de protesta.

F. Rossell i Montaner s'aixecà aparlar, i amb termes enèrgics i coma home de lleis invità el delegat asubjectar-se a la llei. El delegat, pe-rò, mantingué la seva posició, i el com-pany Rossell i Montaner seguí par-lant en mig d'un gran entusiasme delpúblic. Finalment, féu ús de la parau-la el company Joan Forment. El seuparlament va ésser contínuament co-accionat pel delegat, i el públic sub-ratllà les .seves paraules amb gransaplaudiments i amb protestes a la ges-tió del delegat governatiu. Joan For-

• ment tocà també el tema de les res-

ponsabilitats i protestà de 'la tenden-ciositat del governador de Barcelona,educat als jesuïtes. El delegat, llavors,suspengué l'acte, però el míting conti1-nuà. El delegat governatiu, entre pro-testes del públic, es retirà del local. Elcompany Forment seguí parlant enmig de l'entusiasme de l'auditori,.

Sobtadament,-envai el local una sec-ció de guàrdies de seguretat, a les or-dres d'un capità, i procedí a desallot-jar el local.

Els guàrdies de seguretat entrarenen el moment que el míting s'acabavai quan el públic havia acordat per una-nimitat, a proposta del company For-ment, enviar el següent telegrama :

«Min ús tro Gobernación. Madrid.»Conclusiones mitin Unió Socialista

de Catalunya sección distrito primero,suspendido arbitrariamente por dele-gado, invadiendo local fuerzas guardiaseguridad, protestan enérgicamente ypiden destitución gobernador.—Roure,presidente.»

Des d'aquestes planes consignemtambé la nostra protesta pels fets. Hemimplantat la República i un règim dellibertat. No se'ns pot impedir, doncs,parlar de les responsabilitats contretespels homes de la monarquia i per lapolicia d'ara—la mateixa que servia ala monarquia—que maltracta els detin-guts a «Jefatura» de Policia, així comen la vaga del setembre passat donàmort a uns homes quan eren' conduïtsals calabossos.

És el poble, qui s'ha donat la Re-pública. I volem que les autoritats res-ponguin al sentir del poble.

Dimarts passat, el company Joan Co-morera anà, en nom del Comitè Exe-cutiu de la U. S. C. i dels nostres par-,lamentaris, a entrevistar-se amb el go-vernador de Barcelona per a protestardels actes arbitraris que es vénen co-

metent contra la U. S. C., és a dir :Suspensió governativa del gran mí-

ting que, fa quinze dies, havíem decelebrar a Granollers ;

Suspensió governativa de la confe-rència que sobre l'article 24 de la Cons-titució espanyola havia de donar lasetmana passada, a l'Ateneu Polyte,ch-nicum, el company Cosme Rofes ;

No aprovació dels estatuts de les sec-cions barcelonines de la U. S. C. ;

El cas escandalós del Teatre-Cine-ma Marina.

El governador contestà concreta-ment sobre aquest darrer fet. Ensenyàal company Comorera la nota subscri-ta pel delegat governatiu que suspen-gué l'acte, en la qual es diu que nova suspendre el míting fVns que l'ora-dor Joan Forment digué que el gover-nador era un «bandido» i un «sinver-güenza».

Tothom sap que els nostres homesno usen mai l'insult, la injúria ni lacalúmnia. Els nostres atacs es basensempre en la realitat i el nostie to ésl'energia i la valentia.

Joan Comorera negà que el. companyForment hagués dit* en el míting queel governador és un «bandido» i un>«sinvergüenza», i ;el senyor Anguerade Sojo li comunicà que si Joan For-ment ratificava l'afirmació, ell expe-dientaría el delegat governatiu enqüestió.

Joan Comorera cridà Joan Formenti J. Roure i Torent, com a presidentde l'acte, i els tres companys, dime-cres passat, s'entrevistaren amb el go-vernador,, davant el qual Forment con-firmà les paraules que havia pronun-ciat diumenge, 'i declarà que no haviadit els qualificatius que li, atribuí elmagnífic policia.

Esperem que el governador, tal comdigué al company Comorera, expedien-tará el delegat governatiu que es tra-meté al míting.

Unió Socialistade Catalunya

Avui, 14 novembreConferència de Joan Comorera, a

Sani Sadurní de Noya, a dos quarti dedeu de la nit, organitzada pel Centred'Esquerra. Tema: «La qüestió religiosa».

15 novembreConferencia de Coime Rotei, a Sani

Celoni, a lei 4 de la iarda, organitzada pelCentre Català Republicà, Tema cultural.

^15 novembreConferència de Felip Barjau, a Tor-

dera, a lei 4 de la iarda, organftiada pelgrup local de la U. S. C. Tema: «El mo-viment pollile l iodai de Catalunya».

15 novembreMíting a Balaguer, amb participació

de distint» politics. Per la U. S. C. Parla-re Ambrati Carrion. *

1ft novembreConferència de Felip Barjau a Ar-

gentona, a lei 10 de la nil, organitzadapel Sindicat Agrìcola. Tema: «El socialis-me a Catalunya».

21 novembreConferència de Rafael Campalani.

a les 10 del vespre, organitzada per lasecció local de la U. S. C. Tema: «El so-cialisme i Catalunya».

21 novembreGran míting a Figueres, organitzat pel

grup local de la U. S. C. Oradors: Ra-fael Ramiï, Joan Forment, Emili Sa-leta, Joaquim Xirau i M. Serra Morei.

22 novembreConferència de Felip Barfatt, a Sant

Vicenç de Castellet, organitzada per l'Ate-neu Cultural, a les 10 del vespre. Tema:«El control obrer en la producció».

25 novembreConferència de Joan Comorera, en

el Casal leerla, Poble Nou (Barcelona), ales 10 del vespre. Tema: «La qüestió re-ligiosa».

Ara bé : tot això no desvirtua perres el cas, ni ens ha fet canviar gensni mica de parer.

És inconcebible que un governadorde la República posi confiança en unpolicia com l'aUudit. I és més incon-cebible que no doni instruccions alsdelegats governatius. Encara que ha-gués .ignorat qui era aquell policia,si hagués portat bones instruccions elfet no s'hauria esdevingut. L'haver-se permès que al míting catòlic deldiumenge anterior es cridés «Mori laRepública», confirma l'esperit ambquè acudeixen els policies a,ls actes,.

«L'Opinió», ,en ressenyar, l'acte.dela U. S. C. al Marina, tenia, raó quandeia : , . - , r

«Eins ara ens havíem cregvtt queels delegats s'hi^enviaven per tal devetllar per l'ordre. ' . ; .

»D'ara endavant ja sabrem que hivan per tal de pertorbar-lo.»

ftft;a>h --í d ì - ; . Justícia S«pUl

LA SETMANA POLÍTIC AUn cau de llops

No hi haurà vaga de llum i força. «Riegos yFuerzas del Ebro, S. A.», la'poderosa empresaestrangera, va acceptar les bases del sindicat únicde -Llum i Força. Ha estat aquest un triomf delsindicat i de la Generalitat. Del sindicat, que vasaber renunciar, intel·ligentment, a la tàctica ca-tastròfica de la C. N. T., i de la Generalitat, quecentralitza les gestions conciliadores en el depar-tament d'Economia i Treball. Les bases de solucióvan ésser signades en presència del conseller, com-pany M. Serra i Moret.

Cal felicitar-se d'aquest resultat, essencialmentper dues raons. Per haver-se salvat l'economia ca-talana d'un greu trasbals. I per la revisió de tàc-tica sindical que suposa l'actitud del sindicat únicde Llum i Força. Els obrers de «Riegos y Fuer-zas del Ebro, S. A.», no han parlat de revolució;però han guanyat. Al revés del que succeeix enfes fileres encara no escarmentades de la C. N. T.Al revés del que succeí als malaventurats com-panys de la Telefònica.

Però, seria perillós felicitar-se'n massa i per-dre de vista l'omnipotent, fins ara, companyia«Riegos y Fuerza del Ebro, S. A.»

Puix és aquesta un cau de llops.De llops a l'espanyola.Ks a dir, que no volem referir-nos a la Banca

internacional que controla la companyia, ni a laS- O. F. I. N. A., el trust jueu que monopolitzala llum, la força i els tramvies del món. Ens re-ferim, senzillament, als llops casolans posats peltrust en llocs directius, no perquè dirigissin, sinóperquè tapessin els ulls als poders públics espa-nyols. A tots aquests senyors, d'escrúpols minsos,entaforats en el Consell d'Administració.

Val la pena que en donem la llista. I tot seguit.Són membres del Consell d'Administració de

• Riegos y Fuerzas del Ebro, S. A.» :Francesc d'A. Cambó.Duran i Ventosa.Maluquer Viladot.Ignorem el que sabran d'electricitat aquests bons

senyors. Però, amb ells, «Riegos y Fuerzas delEbro, S, A.», mediatitza la Lliga, el partit políticque suara feia i desfeia.

Són, també, membres del Consell d'Administra-ció de «Riegos y Fuerzas del Ebro, S. A.» :

Comte de Sert.Marquès d'Alella.Comte de Fígols.Marquès de Foronda.L'últim val per tots. I amb ell sol n'hi ha prou

per a suposar-ho tot, per a pensar-ho tot.Naturalment que avui aquests senyors no ajuda-

ran gaire la Companyia. Han perdut les vaquesgrasses i. la possessió de l'Ajuntament—negocis enl'Exposició i altres—i la protecció del Govern cen-tral. Però no l'esperança de retenir-les. Ni les ga-nes de sabotejar la República.

Això ens explica una cosa, aparentment confosa :és la conducta de la Companyia, rectificada a tempset pour cause. La política d'acomiadament en mas-sa i de paralització d'obres, sense motius justifica-bles amb xifres ben escrites i controlades. Políticaque tenia totes les aparences d'un tàctica derrotistacontra la República.

Es sabut que el directori central del trust al quepertany «Riegos y Fuerzas del Ebro, S. A.», per arefer-se de pèrdues sofertes en els països més res-sentits de la crisi mundial, va ordenar una reduc-ció de despeses en les filials més pròsperes i ins-tal·lades en els països catalogats com a colonials.I entre aquestes, la més pròspera i la més «colo-nial» hi ha «Riegos y Fuerzas del Ebro, S. A.»Evidentment, un Consell d'Administració integratper homes identificats amb la República, no hau-ria tancat els ulls, ni menys permès que el directorgeneral, un anglès, llapis en mà, trossegés les nò-mines d'obrers f empleats. ¿ Però no hem de creureque els consellers esmentats, tots ells foragitats perla República, tots ells enemics a mort de la Repú-blica, no sols no es varen oposar a aquesta políticacolonial, sinó que l'atiarien, l'ànima plena de goig?

«Riegos y Fuerzas del Ebro, S. A.» és un caude llops. Allí quelcom té a fer 1a llei de defensade la República.

Doiy Emiliano«A cada puerco le llega su San Martín», diu

l'adagi castellà. Don Emiliano no s'ho creia. I arano sap com desfer-se'n del seu Sant Martí.

Les Constituents s'han honorat. Don ¡Emilianoconstituent, era un «trágala» impassable.

Don Emiliano, naturalment, se'n venjarà. Deprimer antuvi va fer un manifest colossal. Per nocitar a March ni una sola vegada, i per jurar quela culpa del que li passava la tenim els separatistescatalans.

Potser ho endevina. Puix si els catalans no somavui separatistes d'Espanya, ho hem estat semprei ho som encara de Don Emiliano.

El torn dels vidriersDesprés dels metal·lúrgics,, els portuaris. Després

dels portuaris, els vidriers. I no tanquem la llistade les víctimes dels F. A. I. 100 per 100 i delsF. A. I. 99 per 100, que monopolitzen la direccióde la C. N. T.

De tots els esmentats, el cas més patètic, mésindignant, és el dels obrers vidriers.

Han aguantat aquests, amb resignació cristiana,tres mesos de vaga. 1 en sofreixen, ara que la vagaés finida, un altre mes, temps necessari per a re-fer i engegar els forns. Total, quatre mesos.

Això es diu aviat : quatre mesos. Però cal viu-re'ls : és una eternitat.

Com tot sindicat F. A. I. que s'estima, el devidriers no té caixa de resistència. És clar que elsobrers vidriers, durant els, anys viscuts en pau, hancotitzat un promig de dues pessetes mensuals percàpita. Però, a l'hora de la prova, diners no n'hi.havien.

Durant el curs de la vaga es produïren fets d'unaeloqüència corprenedora. Parlem-ne.

El darrer mes de vaga, molts vaguistes famèlics—ells i les seves famílies—anaren al sindicat, cer-cant un subsidi, quelcom, una engruna del que do-naren. Un membre de la «Junta» els atenia i elspreguntava l'adreça de llur domicili, i els acomia-dava. Dies després, una «comissió» es presentavaa casa del sol·licitant, a regirar-ho tot, i si en lallar hi havia una màquina de cosir, o un llit decara i ulls, o un matalàs sencer, li deien al vaguista :

—Camarada, aún tienes eso para vender. Arré-glate !

I si la comissió es trobava amb una llar absolu-tament desguarnida, amb. unes criatures malaltesde fam i una muller esgotada, aleshores atorgavaun subsidi al vaguista : una fortuna, deu pessetescada quinze dies !

No és així com es perden les vagues ? ¿ Amb he-roisme? ¿No és. així com es pot parlar en revolu-cionari ?

Pocs dies abans de finir la vaga, una comissiódel sindicat acudí a la Generalitat, departamentd'Economia i Treball, responent gentilment a unainvitació. Allí se'ls assabentà que uns vaguistes va-ren demanar la intervenció de la Generalitat pertal d'aconseguir una fórmula que els permetés dereintegrar-se al treball dignament. En sentir aixòels representants del «Comité de Huelga» s'entona-ren ben entonats i respongueren :

—No queremos intermediarios !Se'ls va dir que els vaguistes no podien més, que

la vaga finiria llastimosament, que el sindicat, des-prés d'un campi qui pugui, quedaria a la misèria.I a tot respongueren sempre :

—No queremos intermediarios ! ¡ Es cuestión deprincipios! ¿Que el sindicato se hunde? Ya esta-mos acostumbrados a esto. ¿ Que se pierde la huel-ga ? Bueno. Ahora ya no nos interesa' nada : ni elsindicato ni la huelga:

Hi va haver assemblea al dia següent. I ens cons-ta que els delegats no donaren compte de- l'entre-vista sintetitzada als reunits. Aquesta assembleava¡ ampliar en dos membres el Comitè de vaga, dosmembres que en tenir notícia del succeït, varen de-manar explicacions al ple nacional. D'explicacionsno n'aconseguiren cap. En canvi, el Ple va adre-çar-se a la patronal per a dir-li que de totes lesdemandes escrites a les bases sols mantenien lad'augment de salaris : una pesseta.

La patronal no contestà, i, sense cerimònies de capmena, sense assemblees, el Ple va donar per aca-bada la vaga, inserint l'úkase en un reconet de «So-lidaridad Obrera».

I així estan avui els obrers vidriers : a la misè-

ria i a la discreció de la patronal, desmoralitzats,avergonyits, presentant-se, sols, a les fàbriques ontreballaven, a l'aguaiti d'una readmissió per a moltsproblemàtica.

1 els herois del «Comitè de Vaga», alguns delsquals treballaven mentre llurs companys es moriende fam, tan tranquils. I fins una altra !

No sabran reaccionar els obrers vidriers? No hande reaccionar fugint del sindicat, sinó anant a ell itreiettt del mig els professionals d'una revolució queno pensen, ni volen, ni poden fer, a imposar-hi laplena democràcia sindical i fer-ne un instrumentútil per a guanyar vagues.

Prou tragèdies inútils !

Sempre la "hidalguía"A Palència els enemics de la República varen fer

un míting. El ministre de la Governació, tot i sa-bent que el míting donaria lloc a incidents greus,el va permetre. Deures de «hidalguía» !.

El incidents previstos es produïren. Heus ací elbalanç : una dona morta i dotzenes d'homes ferits.La morta i els ferits ho foren per la guàrdia civil.La'morta i els ferits no pertanyien a les files delsmonàrquics disfressats de revisionistes : eren bonsi fidels republicans.

No és la primera vegada. Ja anem perdent el comp-te de les vegades que els republicans paguen ambllur vida i sang el «delicte» d'amar vertaderamentla República. I no amb llui.ta amb els enemics dela República, sinó en mans de la força pública re-publicana.

r; Serà aquest el destí de la República : menjar-seels propis fills?

. Cal posar punt final. Aquest punt final és la lleide defensa de la República. ¿ Ò aquesta s'ha fetcontra els republicans?

Dos pesos, dues mesures <Molts obrers són «encara» presos governatius. D'a^

ïistòcrates, no n'hi ha cap.Si algú de nosaltres es manifesta, no contra la

República, sinó contra els procediments dels homesque governen, corre el risc d'ésser tancant sense ce-rimònies. Però si el «señorito», homenucle de vidadura, surt al carrer i crida «mori la República!»,0 no li passa res, o si el porten a qualsevol «jefatura»se'n surt bo i campant amb unes pessetes de mul-ta. De franc, val a dir, puix si li manca intel·ligèn-cia li sobren pessetes.

Això ho han vist a Madrid, a l'estrena de l'obra«A. M. D. G.», escenificació de la gran novel·la dePérez de Ayala. Allí, unes dotzenes de «señoritos»complotais promogueren un fort aldarull, amb mo-ris a la República, visques a «Cristo Rey» i agres-sions a homes republicans coneguts. La policia hiajuda, fins que els reforços demanats per l'empresadel teatre, gent fresca i no assabentada, se n'em-porta els avalotadors. S'imposava la llei de defensade la República. Però el «jefe» de policia, molt «hi-dalgament», els alliberà cobrant-los 500 pessetes. Nohi ha lloc a la presó per als fills del papà !

Ho hem vist a Mallorca, mentre Nicolau d'Ol-wer lliurava el castell de Bellver a l'Ajuntament.En mig de la cerimònia, un capità de l'exèrcit cri-dà : mori. la República ! . . . • Delicte greu, veritat?Pobre d'ell, si el crit hagués sortit de boca humil !El governador el multa amb x.ooo pessetes, i totseguit, penedit de tal severitat, la rebaixa a 500.El ministre de la Governació confirma la multa dei.ooo pessetes i condemna el capità monàrquic a qua-tre mesos de confinament. Més just que el gover-nador, però no prou just. El capità va cometre undelicte disciplinari, i un consell de guerra deviajutjar-lo. I el càstig més lleu devia ésser l'expulsióimmediata de l'exèrcit. Puix les armes de la Repú-blica no poden restar en mans de qui es confessaenemic de la República.

Dos pesos, dues mesures. 'Abans, sota Miquel Maura, el poble no en feia

massa cas. «Coses de Maura», deia, i<*oblidava. Peròara ja no hi és Miquel Maura. Ara tenim un governd'esquerres, un ministre de Governació esquerrà,1 un president de Govern esquerrà. I el poble, da-vant els fets, es descoratja, perd la fe, amb forçaplaer de la reacció redreçada i a l'aguait.

Una llei, un delinqüent. Heus ací el deure del'hora. Si l'home humil delinqueix, que se'l casti-gui. Però a condició que si delinqueix l'home su-perb, poderós, se'l castigui, també, amb igual pesi. mesura. JoAK COMORERA

Jazida Social P*g»;3î

lJA

• La Convocatòria publicada pel Mi-nisteri del Treball a informació pú-blica sobre el projecte de llei d'inter-venció obrera en la indústria, semblaque ha fet cessar aquest concert degranotes que s'tuvvia alçat a l'entornd'un projecte de llei que representa-rà un dels avenços niés considerablesque haurà fet el nostre país en l'or-denació de la seva economia. L'acti-tud que han adoptat els elements di-rigents de la C. N. T. davant d'a-quest projecte de llei és senzillamentdeplorable, car alhora que fan el jocdel capitalisme, demostren d'una ma-nera concloent llur errònia concepcióde la realitat i llur total incapacitadoper a dirigir les masses que tenensota llur responsabilitat.

Mai com ara no ha estat tan neces-sària la intervenció dels obrers en lesindústries—diríem.,, àdhuc, la col·la-boració dels oMèrs 'amb els patrons—per tal de conduir l'economia nacio-nal per camins que la salvin del col-lapse general de què està presa. Ialhora que un redreçament generalde la indústria, aquesta intervenciótindrà per conseqüència—i aquest ésel punt per a nosaltres primordial-la capacitació creixent dels obrers enla tècnica industrial i comercial, cosaque els permetrà d'obrar sempre d'a-cord amb les realitats del moment iintervenir amb major eficàcia en ladirecció dels afers públics als qualsestan cridats, mentre el conjunt delsistema econòmic no passi p la pro-pietat de la nació o col·lectivitat.Aquest és %el • criteri que sobre aquestpunt té el "socialisme, en el qual s'hainspirat el partit socialista espanyolen redactar aquest projecte de llei.

La primera impressió que la sevapublicació ha produït entre el món in-dustrial, ha estat la d'un pànic au-tèntic. Així ho ha confessat la sevapremsa. A aquest estat d'esveramentha seguit una explosió general de la-mentacions, de gemecs, de protestes,d'amenaces. Des d'«El Debaté» a «LaVeu», tota la premsa capitalista ofe-ria el mateix espectacle lamentable idepriment. Posteriorment, s'han anatasserenant els esperits i els crits d'in-dignació i esglai han estat substituïtsper raons més o menys dignes à'a-tenció i que per al nostre examen po-dem classificar en raons de dret i d'e-ficàcia i en raons d'oportunitat.

El primer impuls d'esverament,d'horror, que ha sentit la classe ca-pitalista davant d'aquesta llei ha es-tat réflexe del concepte romà de lapropietat que nia en l'esperit mesquídels nostres industrials. Creuen ellsencara que llurs drets i privilegis sónintangibles, i no veuen, pobres il·lu-sos, que llur posició actual és la re-sultant d'una sèrie de circumstànciesde caràcter social, a les quals ells sónperfectament estranys. Enlloc comací, en el nostre règim d'economiaprotegida, els nostres industrialspoden sentir-sé menys amos de lesempreses que giren sota llur nom icap societat com la nostra no pot pre-sentar més reivindicacions i mésdrets al control i a la propietat d'unaparell industrial que ha creat ambl'esforç de totes les parts que la in-tegren. Com a contribuents, directeso indirectes, hem ajudat al manteni-ment de la nostra indústria, amb sub-vencions i primes ; com a estalviadorsli hem deixat els nostres pobres es-talvis, dels quals moltes vegades hemestat desposseïts ignominiosament—iací estan els casos de les empresesHereter, Ferrocarrils Catalans, Me-tropolità Transversal i tants d'altres,per a demostrar-ho— ; coni a treba-lladors, li hem donat nua part im-

portantíssima del nostre treball quo-tidià, sense la deguda recompensa, i,en fi, com a consumidors, hem su-.portat uns preus injustos i abusiusque han permès l'enriquiment d'unssenyors que, en tot aquest procés eco-nòmics, no poden reivindicar altrafunció que la d'administradors. Itots estem d'acord a> reconèixer quehan estat i són uns pèssims admi-nistradors.

I ací passem a les raons d'eficàcia.Contra la implantació d'aquest pro-jecte de llei s'invoca la hipòtesi quela intervenció dels obrers en l'orde-nació de la indústria portaria un en-torpiment en la seva marxa i un des-cens en la productivitat de l'empre-sa. Aquesta afirmació, a més d'éssercompletament gratuita, és simplementestúpida"." Salvant rarissimes £xcep-cions, els nostres industrials es dis-.tingeixen per una incapacitat abso-luta en la gestió dels afers que hancaigut entre llurs mans ; per un iso-lament esquerp que els fa desapro-fitar els avantatges de la col·laboraciói de la concentració econòmica ; peruna impermeabilitat ingènita alsnous corrents econòmics i socials quepermeten l'augment de la productibi-

tat, í per una inadaptabilitat seculara totes les realitats i exigències dèimoment. Podríem esmentar-tota unasèrie de firmes industrials de Bar-celona i Catalunya que si encara1 s'a-guanten no és per l'esforç i la mtel-ligència de llurs propietaris—perfec-tes cretins des del punt de vista in-tel·lectual i ètic—, sinó gràcies a la

"intervenció tècnica i a la vigilànciade llurs obrers, a la direcció efectivaque exerceixen aquests encarregats -iaquests contramestres, que són l'or-gull més autèntic de la Catalunya in-dustrial. No ignorem 'que al costatd'aquests homes se'n troben d'altresque no ofereixep ni 'de bon' tros lesmateixes garanties de ' capacitat i desentit comú, però 'ttó són! ni més himenys dignes què" líurs patrons d'in- 'tervehir en les indústries respectives.A fi de comptes, tant els uns comels altres procedeixen de la mateixaescola anàrquica.*

Vénen després les raons d'oportu-nitat. Després d'haver creat delibe-radament el present esta£ de coses,es pretèl·i invocar la inoportunftat delmoment actual ¿fer a introduir là re-forma projectada. I precisament ésara—en aquests moments de «clian-

-•; ;•<->•* >«3 f .ii itwíitage» i derrotisme—quan cal que elsobrera intervinguin; en' nom de lasocietat, en la'direcòió del nostre sis-tema i'tiäustriat, per tal de denunciar,i àdhuc evitar, les desercions covar-des i demostrar i imposar les modi-ficacions necessàries per tal d'adap-tar les indústries al moment econo-mic actual, â fi que continuïn pres-tant, amb més eficàcia que mai, llurservei a la Societat,,

Algun diari, com a recurs supremcontra aquesta llei, ha parlat de lacrisi de confiança que en els medisindustrials i financiers provocaria laseva implantació i àdhuc ha arribat aamenaçar encobertament el Governde la República amb una paralitza-ció completà de les activitats indus-trials, amb un «lock-out» general.Que tió faci el ruc, aquesta gent ; quetingui en compte que elitre el pobleexisteix una crisi de confiança moltmés aguda i molt més justificada quela seva i que sols espera una ocasiócom aquesta per a manifestar-se ambtota violència. I pel propi interès,per simple instint de conservació,aquestes classe tan conservadores hande procurar que aquest moment noarribi. RoCHDALE

Mirant cap a un pròxim esdevenidorn

Aquestes funcions —'• diguem-ned'Economia i Foment — del futur,Est^t .Català, que podem «a grossomodo», dir que deuen incloure Agri-cultura i Ramaderia, Indústria, Co-merç, Comunicacions (no pròpies del'Estat Central), Navegació (incloentl'aèria), Obres públiques, fonts d'e-nergia, Mineria, etc., en una paraula,Economia general (que si se'n fa aixímateix una branca : Economia, deuestar en íntima connexió amb Finan-ces), vénen col·locades, en bastantsMinisteris de diversos Estats moderns,sense acoblament entre si, amb unanotable manca de lògica. Cas concret :a Espanya hom reserva tot el Minis-teri de Foment, a part de Mineria ialguna altra funció, exclusivament aObres públiques, puix que la Direc-ció general de Ferrocarrils, evident-ment, cal reconèixer que dóna mésatenció als problemes tècnics d'aquest(que al cap i a la fi no són sinóObres públiques), que a la seva trans-cendental funció econòmica, que des-atén. I que si pretengués atendre,no trobaria en el seu personal, alt obaix, persones capacitades per a taltasca.

Així, doncs, tenim a Espanya queun Ministeri, que per essència hauriad'estar supeditat i inspirat pel d'E-conomia (puix que l'Economia nacio-nal és la que ha de dictar les normesde desenvolupament de les obres pú-bliques), no solament n'és absoluta-ment independent, sinó que està or-gullós de la seva antigor, superior ald'altres Ministeris. I així veiem comles grans obres públiques nacionals,artèries i vies de la circulació de lariquesa en un país, són orientades iiniciades per un «Cuerpo» d'Engi-nyers de camins, entitat que infor-ma per complet el tal Ministeri, abase d'una mentalitat per regla gene-ral d'escalafó i burocràtica, hagudes,però, en compte honroses excepcions.Contràriament, el Ministeri d'Econo-nna espanyola, actualment inspirat peradvocats, intel·lectuals i enginyers in-dustrials, es caracteritza per constantsalternatives sense massa orientacionsfixes, que fan inútils els esforços d'al-

guns abnegats patriotes, que voldriendonar-li un graju,»^'eficàcia que maino ha pogut assolir. I és que el primerMinisteri, amb les seves virtuts i elsseus defectes, és un cos sense ànima,i el segon una ànima sense cos per arealitzar les seves concepcions, que talvolta moririen per si mateixes, permassa volubles, per massa variables.Sense una unió, més, sense una supe-ditació del primer al segon, cap garan-tia de rendiment en aquestes funcionsno pot assolir la nació.

Resulta del que hem dit, i de moltesaltres consideracions que hom podriaafegir-hi, que caldria procurar , perendavant una harmònica supeditaciódels Departaments d'Indústria, Co-merç, Agricultura, Obres públiques,etcètera, a un altre, superior a totsells, amb autoritat sobre ells i influèn-cia dins el de Finances (la classe dela qual fóra a escatir) ; un Departa-ment Superior (o Ministeri), gosaríema dir-ne, & fi de coordinar amb el ma-jor encert i eficàcia tota l'Economiacatalana, suplint així amb la compe-netració de tots els serveis a què had'atendre el règim interior de l'Es-tatut, les deficiències que les reservesa favor de l'Estat Central poguessin

venir a interrompre el desenvolupa-ment de la nostra estimada Catalunya.

Apuntats en línies generals els pri-mers estudis d'estructuració internaque s'imposen a Catalunya, hem .defer constar la urgència de portar a capaviat aquests estudis ; urgència queno vol pas dir que aquests s'hagin defer cuita-corrents, ans al contrari,amb plena calma i deteniment, comcorrespon a treballs d'estructuració icoordinació,' dels que certament depènla bona administració i, per tant, gai-rebé direm, bon tros la prosperitatd'un país. En efecte : cal que Catalu-nya, des del mateix endemà de l'apro-vació de l'Estatut, es pugui regir a simateixa, amb tots els seus, organismesadministratius preparats, amb una co-ordinació dels seus. serveis tècnics benacurada, i, si no és així, cal queaquest retard sigui solts degut a l'Es-tat Central, sempre buròcrata i sem-pre endarrerit. En això també asse-nyalarem el nostre fet diferencial iaipcò també col·laborarà ia donar-nosconfiança a nosaltres mateixos.

No cal justificar—que prou justifica-des ho són—les nostres reivindica-cions. Cal confirmar-les constantment.

N.

LA GRAN CIUTATLa gran ciutat és una bruixa que

escup verí ; és una fembra bagassa quecorromp el esperits senzills ; és gene-radora de malalties contagioses ; ésuna insaeiada de cors dels bons cam-perols.

Gent bona i honesta del camp, noporteu els vostres fills a ciutat, els per-dreu per sempre...

Oh camperols ! no vulgueu que elsvostres fills renunciïn a la tranquiUi-tat dels vostres plans i muntanyes, ala claredat lluminosa del vostre cel,per a enllotar-se en les profundes po-dridurès...

La ciutat farà presa dels vostres fills

per á les més baixes passions i les méscruels esclavituds.

No oblideu que les fàbriques i elsobradors on cauran els vostres fills sónllocs de forniment d'esclaus i les ca-ses dels «senyorets» de les vostres fi-lles són l'antesala del bordell, del ca-baret i l'hospital.

Camperol : la teva vida i la dels teusés el camp ara, però, el que manca ésque et redrecis amb la teva dignitat ibufetegis el rostre de l'amo, i evitisla influència del capellà.

I que d'un cop, exigeixis que elshomes que ens governen, solucionind'una manera» ràpida el problema so-cial de la terra. JOAN BLASCO

Pag. 4 JiutíoU Soci«!

Propaganda de la U. S. G.Bisbal del Penedès

A La Bisbal del Penedès, aquestapetita població del límit de Tarrago-na, ha pres peu l'organització socialis-ta amb un franc esclat, gràcies a latasca perseverant d'un grup de com-panys intel·ligents i plens » d'entu-siasme.

El darrer acte celebrat el dissabtedia 7 del corrent, en fou una provapalesa. Malgrat les circumstàncies quehaurien pogut deslluir-lo, fou una ma-nifestació vibrant d'adhesió a. les ideesexposades pels amics nostres que hiparticiparen.

Començà prop de les onze de la nit,degut a un retard involuntari en l'ar-ribada dels oradors. La sala espaiosadel Centre Agrícola es trobava curu-lla de públic, entre el que hi abunda-va el bell sexe. El company AntoniOlivella Borràs, obrí l'acte, explicant,en termes clars i precisos la signi-ficació i l'abast : exposar l'ideari dela Unió Socialista de Catalunya i pre-sentar la nova bandera de la Seccióde La Bisbal.

Parlà tot seguit el company JoanCoíoma, membre del Comitè Execu-tiu de la U. S. C., qui amb el seuparlament tendí a demostrar la neces-sitat d'organitzar fortament el socia-lisme a Catalunya per a realitzar laseva finalitat d'assegurar la llibertatindividual sobre la base d'una Repú-blica que .obri pas franerà l$s reivin-dicacions de caràcter econòmic de lesclasses treballadores. Exposà els avan-tatges de l'acció cooperativista per alstreballadors del camp i de la ciutat,i acabà retent un homenatge a la ban-dera que encarna la_ pau, la justíciasocial i la solidaritat universal.

El company Lluís Ardiaca, en nornde JUSTÍCIA SOCIAL, saludà el nombróspúblic i remarcà el f'et d'escaure's enaquells moments els aniversaris de

. la revolució russa i de l'armistici queposà fi a la gran guerra. Aquesta dar-rera, que fou la més gran tragèdiaque ha conegut la humanitat, es de-gué principalment a les rivalitats delsgrups financiers i industrials capita-listes que exploten el món. Exposà elque s'hauria pogut fer en bé dels po-bles que hi participaren, esmerçant lesriqueses destruïdes en obres de pau ide benestar. Acabà amb paraules defe en l'esdevenidor mitjançant l'accióde les forces socialistes internacionals.

Seguí el parlament de l'amic EmiliSaleta, en el qual aquest exposà lescaracterístiques de la Unió Socialistade Catalunya, de llibertat, de moralciutadana i de tasca educativa i cons-tructora, aprofitant l'acció política, sin-dical i cooperativa, per a anar creantels òrgans de substitució de la societatcapitalista. Remarcà com nosaltres nosom dels que prometen el que no po-den donar, ans estimulem cada un delsnostres associats perquè s'eduquin ies formin amb la més perfecta culturaa fi de fer-ne homes aptes per a l'obraque hem de realitzar entre tots. Féuhistòria de la Unió des dels seus pri-mers temps i de l'eclipsi en temps del'oprobiosa dictadura per no sotmetre'sa les lleis d'excepció i a la censura.Acabà fent esment del programa mí-nim i de l'ideal màxim que persegueixel socialisme universal.

El company Serra i Moret, que vaparlar en darrer terme, féu un admira-ble parlament que va commoure elsoients i que va ésser interromput di-ferents vegades pels vius aplaudimentsde la concurrència. En primer lloc ex-cusà la tardança a arribar, i va fer unenfilall de consideracions sobre l'actei la seya significació, que foren aco-llides amb vivíssims aplaudiments.Parlà després de la grossa respon sabi-'litat que tenen contreta tots els homes

en la creació de llur propi destí i deldeure de cadascú de deixar una estelaen el camí de la vida social collectiva,assegurant cada vegada amb més fer-mesa les llibertats i el benestar de lanissaga humana sense distinció de ra-ces. Parlà de l'hora present del nos-tre poble i, de, l'esforç que cal fer per aassegurar l'establiment d'una verita-ble democràcia en el nostre país. Ex-posà la idealitat del socialisme inter-nacional, que estava representat per labandera vermella que presidia l'acte,junt a la republicana i a la catalana.Féu esment de les paraules que havienestat pronunciades en pro del coope-rativisme i aconsellà de seguir aquestsconsells que porten a la fraternitat ia la creació d'interessos comuns quevan esborrant la idea .del teu i el meui els antagonismes econòmics. Acabàamb belles paraules1 sobre el que pot iel que ha d'ésser la nostra República,si sabem desvetllar l'interès per elladels homes generosos i dignes, tascaque tracta de realitzar la Unió Socia-lista de Catalunya.

Tots els parlaments foren calorosa-ment aplaudits, particularment el delnostre amic. Serra i Moret.

Es féu la presentació de la bande-ra, que tothom saludà a peu dret, i elcompany Olivella expressà en paraulesplenes de fe socialista el goig que sen-tia la Secció de La Bisbal en ,acollir-sesota els seus plecs per a portar a ter-me la seva tasca |e propaganda.

L'acte fou ' clos en mig d'un granentusiasme de tots els presents.—J. C.

Torroja del PrioratCompany director de JUSTÍCIA SOCIAL.

Ens alegra moltíssim comunicar-vosque el passat mes, dia. 21, estigué en-tre nosaltres el que és particular amicnostre i estimat company Felip Bàr-jau, junt amb la seva família i altrescompanys, entre els quals en JoanMonlleó, els quals aprofitaren força eltemps durant la curta però profitosaestada en aquest poble. Ultra les agra-dables i llargues converses tingudes alvolt de la taula de l'estatge de la So-cietat Obrera, donaren una conferèn-cia pública a la sala teatre del poble,que acollí el màxim de gent i que re-sultà ésser inuficient per a tots el quevolien escoltar les belles i atinadesraons que exposaren dits companys.No cal dir que els ideals de la UnióSocialista de Catalunya foren exposatsamb la claredat i precisió que tant ca-racteritza els oradors que ens visita-ren. Els companys que vingueren delspobles de l'entorn també fruïren commat de l'entusiasme del públic que enxardorosos aplaudiments coronaven lesoracions laiques dels nostres amics.

Estimat company : Com és neces-sari que aquesta tasca de divulgacióes faci per Catalunya, i primordial-ment per la província de Tarragona,que fins avui ha estat oblidada delsvertaders conreadors dels ideals quehan de fer possible una Catalunya so-cialista perquè sigui, una Catalunyanova !

Ei, CORRESPONSAL

Subscripció electoralSuma anterior . . . 2.704*90

it de novembreEn aquesta data, evocadora de la guerra militar més infame que la

història dels homes registra; davant l'actual situació política i social delman i particularment de la nostra pàtria Europa, engendrada pelsacords i tractats de pau dictats per l'odi i executats per la venjança queseguiren a aquella guerra i que, de no posar-hi el poble remei pels mitjansque tingui més a mà, estan a punt de produir una catàstrofe més terribleque la que avui recordem;

Els socialistes catalans, ciutadans del món, amb el dret que els dónallur fe en la col·laboració de tots els pobles del món i inspirats en els re-cents acords de la Internacional Socialista, proclamen la urgent neces-sitat de;

1. Anul·lar els deutes per reparacions de guerra.2. Tornar a Alemanya les mines i el territori del Sarre, l'Alta Silesia i

les terres que formen el Corredor polac.3. Tornar a Àustria el Tirol alemany.4. Deixar a Alemanya i Àustria en completa llibertat per a llur unió

econòmica i politica.5. Sotmetre les minories ètniques de Polònia a una protecció inter-

nacional.6. Reduir progressivament els armaments de terra, mar i aire.1. Reduir progressivament les tarifes duaneres.à. Emprendre per part dels països creditors, especialment Estats Units

i França, una política de reducció del descompte de banc i de prés-tecs a llarg termini, a fi de possibilitar un millor repartiment de l'or.

•fAquestes mesures, però, si bé repararien moltes de les tremendes in-

justícies imposades pels tractats de pau i permetrien un redreçament ge-neral de la situació econòmica d'Europa i del món amb la consegüentdisminució dels sense feina, no tindrien la deguda i difinitiva eficàcia sino anessin seguides de l'aplicació del criteri socialista del control de lesactivitats humanes i de la intervenció creixent del poble per mitjà de lesseves organitzacions polítiques i econòmiques, en la direcció de la Societat-

F. Arnau i Cortina .M. F. (Badalona) . .Frederic Cardona . .E. B. . .Joan Rull . . . .

25 oolo'oo•5*00

135>0°5*00

2.884'go

ELS CLÀSSICS DE LA FILOSOFÍA.—Só-crates, per .Tfuime Serra Hunter.

La tasca del doctor Serra Hunter, que taneficaç lia estat per a les joves promocions deCatalunya, s'ha estès més enllà del clos uni-versitari, ja per mitjà de cursos i conferèn-cies donats especialment en centres obrers,-japer mitjà del l l ihrej en què ha concentrat lesseves valors personals, demostrant-nos ambelles, a més de la seva gran cultura, l'altsentit d'humanitat que les informa. Xa filo-sofia, que fins ara a Catalunya havia estatuna cosa hermètica i paradoxal, com els lli-bres de Pujols, o bé una positura de sobre-intel·lectualisme, con tota l'obra d'Eugenid'Ors, amb Jaume Serra Hunter ha arribatfins al poble. I això, ho ha aconseguit sensefer-ne cap mena de branc.n d'això que endiuen cultura popular, que no és altra cosaque un tapabuits de les cultures deficients iespeüifades. La cultura no és popular niaristocràtica ; és una de les valors essencialsde la humanitat. El cas està únicament avoler-ne ter una mena de propietat d'unsquants, o a saber-ne fer un do per a tots elshomes.

1 aquesta és la finalitat de l'obra del nos-tre pensador, que a través dels seus cursos,conferències i llibres es .perllonga avui ambaquest estudi tan clar i concret sobre la per-sonalitat de Sócrates. L'autor ens fa veurecom és transcendent i viu encara el pensa-ment socràtic, en el temps nostre: com ésindispensable de conèixer les fonts de ladisciplina filosòfica, per a poder treballar ac-tualment en aquesta disciplina, i com a tra-vés del temps i de totes les variacions hu-manes perdura la unitat del pensament.

Serrà Hunter, en el seu estudi, ens dóna enpoques pàgines, però sense que hi manquicap aspecte, la figura del filòsof atenenc iel contingut de la seva doctrina. Ens asse-nyala com amb ell pren la filosofia per pri-mera vegada un caràcter antropològic i lògic,que vol dir humanitat. Ens fa veure també,com amb ell neix l'esperit crític, no com apotència destructora, sinó com a força posi-tiva de creació. I sobretot, ens assenyala coml'home és la mesura de totes les coses, enel sentit més absolut del concepte.

Tot el llibre està escrit en un estil clar i

ple de vida. El menys iniciat pot. seguir-lo,sense por de perdre's mai en aquelles fórmu-les . intrincades en què tant plau a certspensadors exposar .els conceptes, llurs. Així,tal com dèiem, és possible fer arribar la filo-sofia al poble, sense rebaixar-la mai i elevanttots els homes fins la seva categoria.

l'jl vector de 1« Universitat de Catalunya hafet u la nostra cultura un servei més amb«({uesta publicació. Ksperem que, tal comse'ns diu en les ¡«rallies inicials del llibre,seguiran a aquesta monografia les dels altrespensadors antics, emplenant un finit qu« nin-gú com el doctor Serra Hunter pot> fer des-aparèixer, arnb tanta ciència i sentiment d'hu-manitat. A. C.

Un criteri socialista sobrela crisi mundial

Dimecres vinent, invitat per l'entitat AvençObrer Català (Plaça del Comerç, Sant An-dreu), el nostre company Lluís Ardiaca do-narà en aquella entitat una conferència enla qual, sota el títol «Per què el món no con-sum el que produeix», exposarà les causesde l'actual crisi econòmica i estudiarà, desd'un punt de vista socialista, els remeis quees propugnen per n lu seva solució.

La conferència es descabdellarà segon el se-güent pla :

I. Sobreproducció o subconsum?17. Ca-uses de l'augment de producció:

Racionalització. Augment dels centres de pro-ducció i de superfícies sembrades. La novaestructura política d'Europa. La pruïja de laindependència econòmica.

III. Causes de subconsum ; Règims'pro-teccionistes. Reparacions de guerra. Càrreguesfiscals. Defectuós sistema de distribució. De-fectuós repartiment de l'or.. Atur forçós.

IV. Possibilitat d'un retorn a la prospe-ritat econòmica dins el règim capitalista. Lateoria dels salaris alts. L'economia dirigida.Fracàs del liberalisme econòmic.

V. Insolidaritat social entre la producció;i el consum. Quan es realitza el benefici?"líl mòbil del lucre individual y el mòbil dela necessitat col·lectiva. Els drets dels consu-midors. La democràcia econòmica.

Dels articles firmats somresponsables llurs autors.

Justicia Sodai Pag. S

Pàtria i R e v o l u c i óEn l'ambient agitat de la nostra Re-

pública apareixen com a fites llumi-noses els aniversaris de revolucions.La russa, l'alemanya—les dues inésimportants—s'acosten en l'efemèridearbitrària del calendari. Les dues sónben riques en suggestions, en consta-tacions diverses. Ara mateix, omplenels dies densos d'Iberia de records ar-dents i d'exemplaritats. Remembren,entre l'evocació peculiar de llurs ges-tes, revolucions menors o anteriors,precedents i repercussions innombra-bles.

Renunciem, davant la impassibleformidable tasca, al comentari prolix.Tot és dit : no podem aspirar a reno-var polèmiques embussades. Desta-quem, doncs, només, un gran gloriósfet simultani de les revolucions mul-tiformesi, però també solidàries perdintre, una adquisició de la Revolucióper essència, genèricament allibera-dora,

Vet ací el fet : la Devolució crea ire-crea Pàtries, les transforma, les for-ja, les fa i desfà. La Pàtria neix ocreix en la Revolució ; s'allibera i su-blima en la Revolució.

No ha existit una Pàtria francesafins al moment heroic del 93. Abansera dispersa, inconnexa ; les nacionssubjugades per Nèustria eren encaravives. La unitat geogràfica era vaga,indefinida, pastosa ; la fórmula políti-ca de convivència era amorfa i deca-dent. Però l'hora sublim de la Revo-lució fa una nova Pàtria, fon i fecun-da en un gresol ardent la Pàtria futu-ra, pràcticament homogènia. França,la França popular i gran del segle pas-sat, que dura encara per inèrcia, ésnascuda només de la Revolució. Elsprofessionals del pseudo-patriotismepagat, els nobles, els mercenaris deT «ancien régime» exporten la Pàtriacom un bagatge ; la veuen i la lloguencom a mercaders. Kls patriotes de lavella França passen el Rin, s'establei-xen, formen un exèrcit i ofereixen lallopada acovardida a l'enemic secularde llur cultura : a l'Imperi germànic.Kls pseudo-patriotes de la dolça Fran-ça es posen al servei dels alemanysimperialistes per a arrasar llur verbalPàtria redimida. La traïció és un ticprofessional de militar, de nobles i dereis. L'exemple és colpidor, però defet el cas. es repeteix sempre. Avuimateix, a casa nostra.

A Rússia no existia un sentit nacio-nal abans de l'epopeia inacabada. Hihavia, per contra, nacionalitats diver-ses i sotmeses, gèrmens o larves deNació, cnnats d'Estat. I tot contrapo-sat o en camí d'ésser-ne. Mosaic trà-gic. Lluites i sub-lluites esterilitzantsen la lluita suprema contra el tsaris-me. Però el vent poderós de la Revolu-ció ha fet solidàries totes les contra-des, alliberant-les ensems. De Nord aSud, d'Oest a Est, des de Sibèria finsa Rússia Rianca i del mar Blanc finsa Geòrgia, la Pàtria russa neix i s'u-neix, es consolida i es prepara. Rús-sia, avui, comença d'ésser una, ambel desig fecund de persistir. Dénia hoserà més encara. Es lina unió i unaunitat. Una Unió de Repúbliques So-cialistes per al futur .

Alemanya reneix i es retroba en laRevolució democràtica, en la Repúbli-ca de Weimar. Les greus dificultats dela post-guerra no alteren la unitat d'a-quest gran cos i del gran esperit dela seva cultura autèntica, essencial almón d'avui. D'aquell gran esperit so-terrat sota Prussià, sota els imperisi els emperadors estults, orbament cri-minals i cínics. D'aquell gran cos queaspira a completar-se suprimint lamonstruosa amputació de l'Àustria es-tricta. Com Goethe oblidat sota elscancellers—Goethe, el cortesà revolu-cionari, el clàssic, completat per Marx

i Wagner ; Goethe, la tradició de laRevolució—, Alemanya és un cos i unesperit de veritable grandesa serenaper la Revolució.

Mèxic. Experiència mancada potser,menor. Terra i psiquis primàries. Pe-rò un sentit de Pàtria. Un art, un dret,una història, un rudiment d'històriadivers. Amb els Estats Units—nascutstambé d'una Revolució—gairebé l'únicpoble diversificat, eregit en Pàtria na-cional autèntica, en la grisa unitatcultural d'Amèrica immensa.

Espanya fou també un poble sensepols, una Pàtria perduda. El senti-ment de Pàtria dels espanyols era me-langiós sota la Monarquia esventada.Ara ja no : la Pàtria de la Iberia re-dimida es forma novament davant elsnostres ulls, en les nostres mans tre1

moloses i tímides. Espanya neix, re-neix—no ho sabem encara—entre lacommoció de la Revolució.

Catalunya és també la Revolució.El nostre Parlament fou Revolució enl'edat mitjana. Ho han estat Fivaller,els segadors de 1640, els remenses,que feren a Europa una primera re-volta agrària. Ho som nosaltres. No-més en l'eclosió de la Revolució podiaalliberar-se Catalunya, Revolució vi-vent ella mateixa, combat de llibertatsperenne.

La Pàtria neix, s'altera o modifica"^en la Revolució. La Revolució la des-cobreix als homes, l'anorrea o1 la com-pleta. La Revolució, més que no pasla guerra, factor extern.

Estimem, prosseguim la Revolucióper amor de'la Pàtria mateixa. Si lesPàtries diverses es fonen un dia enuna Pàtria superior universal que fa-rem nosaltres, serà també per la Re-volució.

Pàtria és Revolució. Revolució ésPàtria. Quan l 'una i l'altra idea cris-tal·litzen conjuntament, totes dues sónmés fortes i la realització es pot tor-nar immortal.

Lluitem, lluitem per la Revolució.Fem-la per la Pàtria, i estimem laPàtria com a factor d'ella, alhora ins-trument i camp d'acció.

Revolució i Pàtria és complementenen l'ascensió del progrés. Pàtria ésRevolució. Revolució és Pàtria.

GRAN i KK -BARRERA

rsgíUn proletari de la ploma

Hom anuncia la pròxima aparició deles Obres Selectes de Cosme Vidal,més conegut en el món literari pel seupseudònim Josep A lodern.

Heus ací un nom força oblidat i quemereix aquesta justa rehabilitació. Enmolts aspectes, Josep Aladern fou unprecursor, ja que no un realitzador.Ho fou en el senti.t de treure la poe-sia del marasme floralesc en què viviaa fi del segle passat i de donar-linotes virils o, si més no, europees. Hofou en obrir nous horitzons de lluitai de discussió a la llengua catalana, de-mostrant que l'esperit de la terra noestava renyit amb les idees polítiques,filosòfiques i socials més agosarades.Fou també dels primers que, trencantla tradició de «dilettantisme», que duràa casa nostra tot el segle xix, ferende les lletres una professió ; i no liva fer por esdevenir un proletari dela ploma, per a experiència i guia delsque l'havien de seguir per aquest di,-fícil i insegur camí.

Josep Aladern sacrificà moltes deles seves dots naturals a la pruïja d'a-

OfrenaU. R. S. S.:avui que el* meus ulls fredsi al meu cor buit d'aprenent d'economista,ets una incògnita més paorosa que mai,i que el teu dèficit augmenta amb el ritmed'un milió i mig de rubles per jorn;

Trenco la meva copa,no per Trotzki i Stalin,sinó per aquests artisans que en els «mirs» i en els «èrtels» s'afanyeni aquests camperols que rn les «colcoses» treballeni per vosaltres, joves herois, «komsomoletz»,i obrers de les brigades de xoc;als quals tan voldria assemblar-meper la vostra ardidesa i coratge,pel vostre entusiasme patètic!

És per vosaltres que trenco la copa,i per aquells deu dies d'octubreque trontollaren el món.

LL. A.

quest -professionalisme, encara prema-tur aleshores a Catalunya. I la sevaobra en resulta, potser, minvada. Pe-rò avui que el professionalisme vençdefinitivament el «dilettantisme», ensés plaent de fer-li aquesta justícia isaludar la seva memòria d'home mo-dest i laboriós com la d'un incansableobrer de la ploma, que sabé davallarde la torre de vori del poeta a la trin-xera desemparada del treballador in-tel·lectual .

UUSSKS

L' E SC E N ATEATRE NOVETATS. — Entrena de «L'ho-

ra (ici nefret-». tren acte» de Joan Min-ÍJHI'Ü. *

Una primera obra d'un escriptor conegutja com a poeta i com a prosista. Això voldir que no hi hfl pas aquella inexperièncialiterària que es troba, en moltes produccionsinicials de certs autors dramàtics. ÉK algunacosa l 'anni1 al teatre sabent escriure.

De més a mos, i a benefici de Joan Mín-guez, remarcarem l'haver dut a l'escena unassumpte que si bé no és uou del tot en elteatre, és íort i és humà. En l'escena catalanaactual aquestes coses cal assenyalar-les ambpedra blanca.

Però l'autor no ha sabut aquesta vegadaequilibrin1 els elements de l'olirà teatral. Elstermes es confonen massa sovint. El voler por-tar endavant a un plegat diferents conflic-

•tes, ha donat el resultat que en molts mo-ments 110 sapiguem ben bé on vol anar l'au-tor, i que les figures del primer terme doninpas a les del segon fins adquirir categoria deprotagonistes.

Això, i que el diàleg no sigui mai cenyit iconcret com demana ei teatre, en què ensperdem en divagacions i allargassaments quetreuen contundencia als conceptes, són les ta-res, al nostre entendre, de l'obra de Min-gue/.. Si no es perd pels camins de la eo-mediet» fàcil i casolana, o del dramet plora-ner i moral que ara estan de moda, pot do-nar molts bones obres al teatre català, per-què té temperament.

Els comediants amb bona voluntat, peròmediocres, van representar «L'hora del se-cret» d'una manera grisa. La presentació noféu gens d'honor al director d'escena.

El que no està bé de cap manera és lamanca de consideració amb què l'empresaha tractat l'obro. El mateix dia de l'estrenaja anunciava una pseudo-estrena d'un drama,fent veure el poc interès i confiança que limereixia «L'hora del secret». I això és inac-

Aris plastiquesLes pintures de Rafael Benet

Rafael Benet exposa actualment ala Sala Parés una cinquantena de te-les força interessants, que constituei-xen la tasca de més de tres anys. Estracta d'un conjunt de marines, pai-satges, aspectes urbans, figures i na-tures mortes. En aquesta exposició,Rafael Benet desplega tota la seva per-sonalitat de pintor, beri característica,amb una tendència cada vegada méspalesa de donar-nos, per mitjans sim-ples i gairebé estrictament pictòrics,una visió total i original del tema ques'ha proposat reproduir. I reïx a do-nar-nos aquesta visió de manera queel qui contempla les seves obre? estroba més davant d'una creació per-sonal que no davant d'una reproduc-ció més o menys exacta d'un aspectereal. En aquest sentit, Rafael Benetés simplement un idealista.

Diguem també, que, al nostre en-tendre, Rafael Benet és molt sensiblea les irisacions netes, que sap harmo-nitzar amb gràcia. És, de més a més,un pintor ple de modernitat, la qualcosa no exclou la profunditat quan estracta de figures, ni la línia esque-màtica quan es tracta de marines o deplans llunyans, ni. els volums molt acu-sats quan reprodueix plans propers iaspectes urbans. Quant a les seves na-tures mortes—moltes de les quals sóngerros i pitxers de flors—, Benet s'in-clina devés un sa decorativisme onhom sent les preferències confessadeso no de l'artista per les velles pintu-res xineses.

En fi, diguem, per a acabar, que Ra-fael Benet ens ofereix amb aquestaexposició la mesura de la seva totali-tat com a pintor sensibilíssim, cons-cient, responsable, afinat per unaconstant autocrítica que és la millorgarantia de la vàlua de la seva obra,

ÂJAX

ceptable. Perquè una vegada que es dónal'obra al públic, mereix tots els respectes;els mateixos, encara que sigui d'un autor quecomenci, com d'un avitor que acabi. No fer-ho aixi, és una desconsideració tant per al'autor com per al priblic. En arribar al mo-ment de l'estrena, tots els autors han de te-nir la mateixa categoria, encara que els em-presaris no ho vulguin així.

A. C.

***,6JuiMícia S«ci»t

C O O P E R A T I S M ELa crisi i la Cooperació

Dues setmanes enrera publicàvemen aquesta pàgina la resolució aprova-da pel Comitè Central de l'AliançaCooperativa Internacional, sobre «Lacrisi i la Cooperació».

El to amb què aquell text està re-dactat demostra la justa visió de larealitat, alhora que el sentit de la res-ponsabilitat que en aquests momentsdifícils saben guardar els dirigentsdel moviment cooperatiu internacio-nal. N'o es tractava ací de cercar re-meis a la situació, com, es fa en altresreunions i assemblees, sinó de refer-mar la confiança en un sistema eco-nòmic que cada dia es va obrint pas,a despit de les dificultats, i que re-presenta l'acabament del desgavellactual. Però calia assenyalar a les or-ganitzacions cooperatives dels dife-rents països els mitjans pels qualsllur actuació aconsegiúria la màximaeficàcia i podrien exercir una salva-guarda més efectiva a favor de llursassociats.

U u dels punts assenyalats enla resolució és la necessitat d'ob-servar, tant les cooperatives de con-sum com llurs empreses majoristes iindustrials, la més estricta economiaen llurs compres i en les acumula-cions d'estocs, així com en la inver-sió de capital ; sols d'aquesta mane-ra es podran evitar els perills de lacontinuada baixa de preus i la inse-gura situació econòmica del món.L'altre punt que volem subratllar d'u-na manera especial és la recomanacióde vendre els gèneres als preus méslimitats possibles. Aquesta políticas'imposa davant la tendència creixentdel» governs capitalistes de sotmetreels excedents d'explotació de les coo-peratives, als mateixos impostos quepesen sobre els beneficis de les em-preses privades, impostos que cadadia són més crescuts degut a les càr-

regues dels armaments, dels serveisd'assistència social, de les repara-cions, ete.

Ja que els governs d'industrialsi banquers volen atemptar contraels estalvis del poble realitzats permitjà de les cooperatives, i ja queno saben veure que si aquests estal-vis es realitzen, és gràcies a què els'consumidors paguen els articles a unpreu superior a llur just valor per talde crear una riquesa col·lectiva a be-nefici de tots, és cosa perfectamentlícita que aquests socis, aquestsobrers, davant la possibilitat de veu-re's desposseïts per un govern capi-talista (que no vol o no sap anar a cer-car els cabals que necessita per a ferfront de les obligacions indeclinablesd'un estat modern, allà on n'hi ha enescreix), del fruit de llurs esforços,resolguin suprimir aquesta font de ri-quesa què és la diferència entre elpreu de cost d'un article i el seu va-lor de venda i distribuir-se els pro-ductes a llur estricte valor. D'aquestamanera es proporcionen una reduccióimmediata del cost de la vida i, obliguen'a les empreses particulars a seguir-los per aquest camí, gràcies a l'hege-monia que en el camp de la distribu-ció, i àdhuc en alguns aspectes de laproducció, gaudeixen les cooperativesen mants països.

Veritat és que seguint aquesta po-lítica, les cooperatives veuran limita-des llurs possibilitats d'expansió per lai.mposibilitat d'augmentar el capitali les reserves, però a França i a An-glaterra i a Alemanya i a Suïssa ials països del Nord la situació-de lescooperatives és prou sòlida i sanejadaper a permetre-les seguir aquesta po-lítica per un temps indefinit sense queperilli llur constitució.

U . A .

Cooperació o RevolucióSuposem, en efecte, si així ho vo-

leu, que la revolució sigui feta des dedemà. La diada sagnant ha acabat iha reeixit ; el poble ha triomfat entota la línia ; la burgesia ha estat su-primida en tant que classe ; la propie-tat individual ha estat abolida ; el sòl,el subsòl, fàbriques, màquines, magat-zems, ferrocarrils, bancs i llurs di-pòsits, tot està en les mans del poble :ja veieu que us concedeixo la millorpart. Us heu adormit en els llits delsburgesos i somnis daurats han bressatel vostre son... I després? Aquestesgranges, aquestes fàbriques, aquestsferrocarrils, aquests bancs, aquestsmagatzems, cal fer-los jnarxar. Estracta de tornar a posar en marxa totaquest immens aparell econòmic, apa-rell de producció, de circulació i dedistribució, que manté dia per dia lavida. econòmica del país i que si arri-bés a aturar-se un sol dia, produiriala mort de tot el cos social, així coml'atur de la circulació de la sang pro-duiria instantàniament la supressió dela vida. I no digueu que això es fariade mica en mica, que amb el tempsus anireu exercitant, que fareu el vos-tre aprenentatge. ¿ És en un dia derevolta i sobre les barricades que fa-reu l'aprenentatge d'aquestes arts pa-cífiques ? No ! Les exigències de lavida social no us concediran ni un dia,ni un minut. Serà immediatament que

us caldrà prendre la direcció econò-mica i assegurar-ne la responsabili-tat, car de no ésser així, la societatmorirà, o més ben dit, no, no morirà,sinó que en un espasme d'agonia estreurà del damunt l'ordre nou de co-ses que l'ofega i reprendrà la sevaantiga vida. Tingueu en compte que,sigui quin sigui el partit que arribial poder, si no està en condicions d'as-segurar, sense interrupció, la conti-nuació de la vida econòmica del país,està condemnat. Els socialistes revo-lucionaris podran sortir vencedors encent batalles, les legions obreres podranpassejar de ciutat en ciutat la banderaroja victoriosa, però si elles no estanen condicions de substituir immediata-ment els propietaris capitalistes, em-presaris, comerciants, per homes tretsde llurs propis rengles, tot això noservirà per res, i caldrà començar denou ! I no sóc jo qui parla així, sinóun dels pares de l'anarquisme, Her-zen, qui escrivia : «Encara que la pól-vora fes saltar avui aquest vell món,de les seves cendres tornarien a re-néixer els burgesos.»

Doncs bé, ¿ us veieu amb cor desubstituir així, d'un dia a l'altre, laclasse que ha exercit fins aquest diala direcció econòmica? Si em contes-teu que-sí, em permetré de pensar queno sou gaire modestos. No em digueuque, en efecte, per a la producció i la

fabricació de les riqueses, vosaltres ensabreu tant com els ¡patrons, car aques-tes riqueses sou vosaltres mateixos elsque les produïu. Però tingueu encompte que la fabricació no és avuimés que un aspecte secundari de l'em-presa ; és la part comercial la que téla major importància i la que decideixl'èxit i. la ruïna. 1 aquesta ciència delsnegocis, aquesta administració dels ca-pitals, en la qual n'hi ha prou amb unerror d'alguns cèntims en les previ-sions per a produir diferències demolts milers de pessetes en el resul-tat ; aquest art tan particular que s'in-genia a anar a cercar clients fins a lafi del món si cal, i fer-los néixer allàon no existeixen encara ; aquesta es-tratègia del comerç que, com la de laguerra, té els seus capitans i els seusgenerals, la posseïu vosaltres ? I laclasse obrera, a l'endemà del triomf,; sabrà sotmetre's lliurement i instan-tàniament a aquesta disciplina.! aques-ta regularitat en el treball, que és lacondició indispensable per a tota em-presa col·lectiva ? No em digueu quel'aprendreu perquè sou tan intel·ligentscom elsv patrons. Ho crec; jo no sóc

d'aquells que creuen que la direcciópatronal suposa coneixements trans-cendentals, però, encara una altra ve-gada, on i com l'aprenareu? No seràpas treballant com assalariats, ni permitjà de l'ensenyament gratuit i obM-gatori, ni per l'ensenyament integralque certs programes demanen, com sis'atorgués a aquesta paraula una vir-tut màgica. Permeteu a un professorque, com jo, ha fet passar no pocsexàmens en la seva vida, que siguibastant escèptic sobre el que es puguiaprendre en les taules de l'esocla enqüestió d'ensenyament pràctic. No hiha més que un sol camí per a la classeobrera d'exercitar-se en la pràctica co-mercial, en la manipulació dels capi-tals, en el mecanisme de les empresescol·lectives : és el d'aprendre a fer elsseus propis afers pel seu propi comp-te, és a dir, a opganitzar-se en socie-tas cooperatives. I són aquestes asso-ciacions cooperatives de consum, decrèdit i de treball, les que donaran,el dia que calgui, a la classe obreraels cossos de lluita de què tindrà neces-sitat.

CHARLES GIDE

LA COOPERACIÓ A ALEMANYA

La crisi i el consumAquests dies alemanys teilen una tràgica

semblança amb aquells altres dies en què elbloqueig aliat tenia privada Alemanya delsgèneres necessaris i la població es moria defam pel carrer. És que el bloqueig encaradura, com dura encara la guerra. De l'ar-mistici ençà, Alemanya s'ha vist obligada adonar l'or de les seves caixes, a treure elpu de la boca dels seus fills per tal de donarcompliment a uns tractats de pau que si te-nien alguna justificació no" era pel que haguéspogut fer el poble alemany—el poble que avuipateix i que en la seva desesperació no sapsi decantar-se a la dictadura negra o a lavermella—, sinó per la infàmia d'unes classesdirectores que avui encara gaudeixen delbenestar i del respecte internacional.

-El crit de «La Pàtria en perillj», que essentia per tots els recons d'Alemanya l'oc-tubre de 181 f1, té avui un terrible ressò enaquest altre crit de «Volk in noti» (El poblea la misèriaI), que s'alça avui de les massesalemanyes per advertir al mort el gran abismea què estan abocades si ito s'opera aviat uhcanvi radical en la política econòmica que se-gueixen els aliats envers Alemanya., Caraquest malaurat país no sols es veu obligata lliurar totes les seves riqueses a les mansenemigues, sinó que veu tancades totes lesfronteres als productes de la seva indústriadedicada a l'exportació i es veu refusais elscrèdits de què té necessitat per a la sevareconstrucció interior. D'aquesta manera,encerclat per aquest bloqueig, més terriblepotser que eì.de 1917-1918, el poble alemanyven com augmenta d'una manera terrible el

. nombre -dels sense feina i com la misèria esva ensenyorint de les llars obreres, impossi-bilitades de resistir per més temps l'adversi-tat.

La depressió econòmica exerceix un efec-te molt perjudicial sobrfe el desenrotllamentdel moviment cooperatiu de consum a Ale-manya, a jutjar per un examen detallat, re-centment publicat, sobre la posició actual deles cooperatives de consum alemanyes. L'au-tor d'aquest informe és Vollrath Klepzig,que forma part del Consell de la unió Cen-tral de les Cooperatives alemanyes de consum(Hamburg). La disminució constant del co-merç alemany, escriu Vollrath Klepzig enuns dels darrers números de «Konsumgenos-senschaftliclie Rundschau», produeix igual-

ment una disminució progressiva del comerçde les cooperatives de consum. Un gran nom-bre de membres de les cooperatives no hanpogut subvenir durant aquests darrers mesosllurs necessitats més urgents, si ño és re-corrent a llurs economies tan difícilment gua-nyades. En la majoria dels casos, malaurada-ment, aquestes economies seran ben aviatexhaurides. L'empobriment dels consumidorsassalariats prendrà, indubtablement, una for-nia més aguda encara. Dels tres milions desocis afiliats a la Unió Cooperativa Central,la meitat es troba sense feina o sense treballpermanent.

La força de resistència de què han donatprova les cooperatives de consum .durant els

1 dos primers anys de la crisi—declara Voll-rath Klep/ig—ha d'afeblir-se forçosament sila depressió continua, per molta que siguila tenacitat de les organitzacions de oonsuin.La major part de socis de les cooperativessón assalariats. Com més es redueixi llurpoder de compra, més hauran de patir lescooperatives. V. Klepzig dóna el següent es-tat del promig setmanal de vendes per socide les cooperatives de consum durant elsvuit primers mesos de 1981 i de 1980 :

1981 1980

Gener Marcs 7'28FebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgost

716. 7'406'706'887'177'076'47

8'868'808'768'788'448'448'768'12

La baixa dels preus, la disminució dels in-gressos i l'augment del nombre de coopera-dors (puix que les compres dels nous socisno són iguals a les dels socis vells sinó alcap d'un cert temps) : totes aquestes circums-tàncies influeixen sobre la xifra de compressetmanal per soci. Malgrat aquestes desas-troses consequencies.de la depressió, l'autorde l'informe es declara convençut de la su-perioritat que les cooperatives de consumsobre el comerç privat es continuarà mante-nint. Pins ara, el volum del comerç privatalemany ha disminuït en un 12'5 per 100amb relació a l'any, 1929", mentre que la dis-minució en les cooperatives ha estat nomésd'un 10 per 100.

•tattici« Social

Informacions socials i econòmiquesEl que costà la guerra

: Segon» nua estadística de la Societat deNacions, la darrera guerra costà n les nacionsque hi intervingueren, eix concepte de despe-ses de manteniment, de pèrdues i de des-trucció de bons, la formidable xifra de, 2.000bilions de francs SUÏKSOS, o siguin 4.400bilions de pessetes.

Per a formur-se una idea aproximada delque aquesta Ittntíistiea quantitat representai del que amb ell» s'hauria pogut fer pel béde la humanitat, direm que amb aquesta su-ma es podriu comprar una casa i un jardí,d'un valor total de 40.000 pésetes, per a cadaunu de les famílies que viuen en els EstatsUnite, Canadà, (iran Bretanya, Franca, Bèl-gica, Alemanya i... Bússia!

A més a més, u radiï unit de les ciutatsde tots aquests pumos d'una població supe-rior a 200.000 habitants, es podria construirun hospital por valor de 50 milions de pesse-tes, una biblioteca del mate« cost i una uni-versitat i altres institucions docents per unvalor conjunt de 100 milions de pessetes.

I no sols això, sinó que d'aquella formidablesuma es podria separar encara una quantitatque posada a l'interès del 5 per cent, produíria prou per a pagar cada any 125.000 profes-sora i 125.000 mestres amb un sou de 10.000pessetes l'any.

1 un cop fete* totes aquestes inversions,quedaria encara un rémanent igual a la rir

qiiesu de Kranen i Bèlgica plegades, d'abansde lu guerra...

Heus ací tot el que s'hauria pogut fer ambaquesta quantitat tan" follament disipada!...

¿I qui ens dirà el que s'hauria pogut feramb els vuit milions de vides perdudes en elsoamps de batalla?

La follia dels armamentsCom si el resultat de la guerra mundial

no hagués estat prou concloent, coin si elmón no estigués prou escarrrientat per lesconseqüències de les lluites militars, els go-verns de tots els països continuen més ada-leradament que mai la cursa dels armaments,esmerçant sumes enormes en aquest capítol.

Segons l'estadística que donem ací, cadaany es gasten 102.948 milions de francs (osigui 45.H06 milions de pessetes) en prepara-tiu's bèl·lics.

Si aquesta quantitat, en lloc. de destinar-sea un fi tan estúpid i criminal, es dediquésa remeiar el problema dels sense feina, pro-blema en el qual va lligat el de l'actual crisieconòmica, podriu donar-se a cada un delsvint milions de sense feina que. l)i ha avuial món, una pensió de set pessetes per cadadia de ,la setmana, que per bé que migrada,foragitaria la misèria de moltes llars obre-res i permetria, amb el seu poder decompra, un redreçament general de la situa-ció econòmica en bé de tots.

Però qui ho farà,, això? Només nosaltres,efa socialistes, ho .podem ferí

Heus ací la relació, per països, de ies des-peses anuals en exèrcits i armaments :

FrancsAlemanya .' . 4.29H.076.000Argentina . . . . . . . 1.258.282.275Austràlia .' 460.492.650Àustria 388,688.000Bèlgica 882.580.000Bolívia 87.000.000Brasil 1.875.148.00&Bulgària 190.225.000Canadà . . . . '.. . . 526.780,000Colòmbia . . . ," '. . . 161.800.000Costa Bisa. 17.200.000Cuba 800.775.000Dinamarca . , 306.750,000Egipte 261.782.950 f

Equador *. 45.35S".500 'Espanya . . . . ( . . . 2.814.582.500Estat lliure d'Irlanda . . 177.012.500Estats Units d'America . , 17.685.625.000Estònia . . . . . . . . ' 188.000.000Finlàndia '4J1.487.500França s . 11.674.000.000Gran Bretanya 11.681.S75.000Grècia . ., . . . . . 588.520.000Guatemala . ". . . . . 52.500.000Haití 28.848.000Holanda . 772.000.000Honduras '. 24.888.100

.Hongria 505.500.000

India . . - . - - . •Itàlia . . .IugoslàviaJapóLetónia . .Libèria . , .Lituània .Luxemburg .Mèxío . . .NicaraguaNoruega . .Nova ZelandaPanamà . .Paraguai

/Vaut'«. : y S.28i.efOíS|f>. . ; 6.228.682!"ÖÖO. . . 1.261.450.000. . , 3.921,587.500. . . 196.600.000. . . 8.181.750. . . 143.000.000. . . 6.980.000. ''. . 1.168.887.500. . . 6.809.775. , . 288.000.000. . . 87.408.750'. , . . " 16.288.500. .. . -> 86.477.500

Perú . -344.900.000Pèrsia 24.fJSO.000Polònia 2.801.826.000Portugal 409.491.000Rumania 1.841.180.000Salvador 54,890.000Santo Domingo . '. . . " 26.420.950Siam 288.178.760Turquia '484.289.100Txecoeslovà.quia . . , . •1.279.705.000Suècia m760.000Suïssa 4*1:590.000U. B. S. S 14.478.567.678Uruguai 216.950.000Venezuela 152.260.000Xile 728.000.000Xina 2.857.291.260

Total . '. . . 102.948.2987960

EL PER QUE IVrCarles Cargues

Un obrer ja molt vell, que es re-viscola, xiroi, quan el mes de juny es-polsa les darreres pluges fredes, i ques'encaua, prudent, quan les campanesploren en la diada dels morts, em deiallavors de la darrera vaga revolucio-nària : «Vols que t'ho digui, noi, ? elmón se'n va en orris ; aquestes cosesno les vèiem mai en la meva joven-tut.»

En el seu esguard esmorteït, comd'infant sense avenir, no vaig copsarel més petit esclat de convicció. Lesseves paraules eren una cantarellacent vegades descabdelladá, que sor-gia amb el jpateix automatisme queun ninot de la seva capsa, cada vega-da que se li engega el ressort. En laseva joventut no havia vist aquestescoses, però n'havia vist d'altres queara ja no comprenia. Cada generacióté les seves inquietuds i els seus pro-blemes. '

À desgrat de totes les atzagaiades,hem d'anar sempre endavant, puixque les transformacions i les dificul-tats de l'economia capitalista ens em-penyen irresistiblement vers nous es-tadis i noves fórmules més adients ales modernes necessitats. Dic això,per a explicar que no perdo mai elmeu optimisme, fins i quan eni lamen-to de la poca eficàcia constructiva deles nostres organitzacions sindicals.Només me'n planyo perquè crec quesi en el moment històric, en l'hora deles fórmules noves, l'obrer està divi-dit, incapacitat i descoratjat, aquestesfórmules no. tindran ni la forçani la inspiració de justícia que convin-drien a la nostra classe.

Heus ací per què cercava la manerad'integrar la major part dels treballa-dors en un sindicat que permetés llurconvivència sense minvar la seva for-ça d'acció.

Al sindicat no hi anem pas com aciutadans d'un credo polític ni. com aexercitants d'una confessió religiosa.Hi anem com a treballadors. Oes delmoment que ens sindiquem acceptemla necessitat de defensar-nos contrauna explotació o •— per als més mo-

• derats — contra els abusos d'una ex-

plotació. Allà on poden produir-se dis-crepàncies és en la definició de comi quan hem de defensar-nos ; però ladiversitat de parers és pròpia de totaassociació d'individus, sinó que totaassociació d'individus basada en elsprincipis de la democràcia i del fede-ralisme, ha de promoure la lliure dis-cussió de les modalitats i tendènciesi acceptar el profit de les lliçons del'experiència. No estancar-se en la ri-gidesa d'un;s principis, més aviatadaptar aquests a les possibilitats quel'acció faci entreveure. (¿Qui no co-neix el ridícul de tanta gent d'acciópidolant sempre entrevistes i dema-nant arbitratges als poders quan llursexcessos A'acció directa els condueix;a carrerons sense sortida?)

Si el treballador, com a tal, pot ideu cercar la companyia de tots elsseus semblants amb el fi de defensarels seus drets de productor, el mateixtreballador, com a home, com a ciu-tadà, té el perfecte dret de trobar in-justos els motllos de l'Estat i pot ideu lluitar per a modificar-los, o sim-plement per a trencar-los. Però enaquest cas, pel fet de no lluitar contrala sola força d'explotació del treball,pel fet de posseir una idea ben defi-nida del que ha d'ésser el nou Estato el no-Estat, per la raó que vol mo-

' dificar o destruir el conjunt d'una es-tructuració política, pot unir-se ambaquells, obrers, i no ob.rers, que pre-tenguin la mateixa realització. Aques-ta segona activitat del treballador ésperfectament legítima i respectable,sempre que la porti al terreny de laseva agrupació política. Portar4a ivoler que prevalgui dintre el sindi-cat, equival a desitjar a aquest unaguerra intestina de tendències políti-ques que afavorirà sempre els privi-legis dels explotadors del treball.

A més, els partits o grups políticsque pel seu caire socialista semblinrepresentar un seriós ajut per al tre-ballador, mai no tindran per a aquestl'eficàcia i la garantia que els propor-ciona el sindicat, dedicat exclusiva-ment a l'estudi del treball, a la docu-mentació exclusiva d'allò que amb el

treball es relaciona, i la defensa cons~tant dels interessos dels treballadors.Anarquista, socialista o comunista potésser-ho un príncep, un patró, un rec-tor d'Universitat, un advocat miliona-ri, però cap d'aquests no pot tenir elcarnet sindical ni participar en l'or-ganització o administració d'un sin-dicat.

Per a mi qualsevol tendència socia-lista organitzada en partit o en asso-ciació de grups autònoms, no repre-senta altra cosa que un sector decidita regir els destins dels pobles. (I enaquesta definició incloc també elsanarquistes.) Col·locats en aquest ter-reny, és natural que provin de f er-seseves les organitzacions que represen-tin, una força proletària. Aquests par-tits, tanmateix,,tenen unes necessitatsparticulars-—d'expansió, de prestigi,de polèmica, de representació, etc.—que no tenen res a veure amb les ne-cessitats estrictes, posem per cas, delsindicat o de la cooperativa. Si pelseu ideari, cadascuna d'aquestes ten-dències es compromet a defensar elsobrers i els consumidors, no hi veiemcap mal. Però el treballador no ha d'o-blidar que els seus drets com a pro-ductor, sols els trobarà defensats d'u-na manera completa i documentada en.el sindicat. I l'obrer consumidor sap,o deu saber, que la seva millor ga-rantia de resistència al robatori orga-nitzat del comerç dit lliure, radicaen la força de la cooperativa.

El que el sindicat no hauria de per-pre mai de vista, és la repercussióque en el seu desenvolupament puguitenir la vida política del país. A fide comptes, mentre el règim no canviï,tots ens trobem emmarcats en un sis-tema de lleis que limiten i regulen elnostre radi d'acció. D'aquestes lleis,llur interpretació i llur execució, po-den ésser, en determinats moments,modificades, interessades i mal aplica-des. Poden produir-se corrents reaccio-naris, etapes de resistència o d'atacpatronals: que provin de desvirtuarl'eficàcia d'una confederació de sindi-cats. En aquests casos, tancar els ullssota el pretext d'un apoliti cisme malentès, equivaldria a cooperar a l'obradestructora dels enemics nostres.

Si entenem per apoliticisme sindi-cal no intervenir en les lluites electo-

rals o en la propaganda a favor d'unpartit determinat, estarem d'acord.Però això sí : que aquest apoliticismeno consisteixi a boicotejar unes elec-cions i ajudar-ne d'altres, ni a coac-cionar el cos electoral en sentit abs-tencionista. Qui guanya amb un joccom aquest és o un sector reaccionario un sector demagògic ; mai l'interèsdel treballador.

Si per apoliticisme hem d'entendrela inhibició absoluta del sindicat dela vida política, ja no serem del ma-teix parer. La força sindical no ha deconstituir un illot en la vida d'unpaís. Ha de barrejar-se a aquesta, su-perar-la si cal, influir-la si pot ambla irradiació d'una potència reforma-dora. Sense pactes ni claudicacions,sense confusionisme, ha d'ésser-li pos-sible barrar la ruta & la reacció capi-talista, o a qualsevol reacció suscepti-ble de perjudicar els interessos delsseus components. El sindicat ha d'és-ser, en un mot, el factor més actiu,més capacitat, més genuïnament na-cional del progrés polític i social d'unpaís.

Que no s'espantin els internaciona-listes ni els apolítics amb els dos motsnacional i polític. Si no veuen ben clarel meu pensament, els definiré els dosmots de la següent manera :

Nacional. —• El treball, en qual-sevol país, és la primera i més impor-tant font de riquesa. (De fet és l'úni-ca font.) Per a mi, doncs, el. progrésd'un país hauria de representar-lomés que res, la força organitzada deltreball, organitzada racionalment, me-tòdicament, científicament, solidària-ment, en totes les seves branques. Ellloc subaltern que avui ocupa, l'hauriad'abandonar per a esdevenir l'eix del'evolució, entorn del qual girarienles altres forces. Així, el conjunt desindicats, la confederació de sindicats,en representar tota la força del treballde la nació, representaria el factor mésgenuïnament nacional del progrés evo-lutiu.

Polític. — Quan algunes de les ve-lles fórmules de l'economia capitalistafracassessin, esgotades ; quan els pro-gressos de la ciència, aplicats a la in-dústria i a l'agricultura creessin lanecessitat de nous instruments de pro-

(ftfffueiy a la pAfíinn fti

Pag. 8 Justícia Social

Sistema fiscal de l'Ajunta-ment socialista de Viena

-*»««,

..lÉBfi1^* ' pH. •

4Ü »C

«HP - ̂ ,« ~~-SMt«

* i»* --#HNMtrii9***nf* «•!«*>

La República i ei FeixismeMalgrat la nostra protesta, malgrat les gestions fetes a Barcelona

i a Madrid, els tres italians antifeixistes que foren detinguts en la nostraciutat, han estat definitivament expulsats del nostre pafs, obeint lesindicacions de l'Ambaixada italiana de Madrid.

¿Qui és responsable d'aquest fet contrari a totes les lleis d'hospita-litat i de dret humà?

¿És que no ¿s prou forta la nostra República per empe rar iacollir en el seu si els exiliats i els perseguits per altres dictadurescom la que patíem un any enrera?

¿És que no és prou viril la nostra República per trencar tota menade tractes amb el Govern feixista i eh seus representants?

Cal que se sàpiga que el dia 13 d'abril, quan la proclamació dela República era imminent, el feix de Barcelona anà a oferir-se al So-metent per si calien els seus serveu tècnici.

A cada ciutat d'Espanya hi« ha nuclis feixistes organitzats que sónun centre d'espionatge i de reacció. Són un perill per a la República iel Govern està obligat a determinar la seva actitud envers ells.

Viena, — Interior de l'establiment de banys municipal* «Amallenbad»

II

IMPOSTOS SOBRE LA PROPIE-TAT I L'ARRENDAMENT

,. • \¡mpost sobre la propietat rústica,—

Fins a 1922 aquest impost fou federal,però en aquella data fou,deixat als Es-tats federats i als municipis. La ciu-tat de Viena no ha modificat encaraaquest impost, el qual ha continuatigual durant molts anys, i aplica sola-ment un cert coeficient sobre l'impost.Els terrenys utilitzats per les ciutatsjardins i les colònies obreres paguen38 cèntims de xüing per metre qua-drat. Aquest impost produí en 1930,480.000 xílings.

Imposi sobe la terra. — Per als so-lars edificats regeix la següent" tari-fa : Terrenys que en 1914 tenien unvalor, entre 300 i 599 corones or (unacorona or =-0*97 pessetes or) per metrequadrat, i cèntim de xíling per coro-na ; terrenys d'un valor de 600 a 899corones or, per metre quadrat, z cèn-tims per corona ; terrenys d'un valorsuperior a 900 corones or per metrequadrat, 3 cèntims per corona. Aquestimpost produí en 1930, 1*5 milions dexílings.

En gener de 1930 es creà un nouimpost sobre els solars sense edificar,el qual s'aplica a raó del i per 100del valor del solar. Les previsions pera l'any passat foren de 600.000 xí-lings.

Impost sobre la plus-valua. — Latarifa d'aquest impost és del 6 per 100de la plus-valua constatada quan l'ad-quisició del terreny considerat és an-terior al i de gener de 1920 : del 15per 100 si l'adquisició tingué lloc en-tre el i de gener de 1920 i el 30 desetembre de 1922 (data de l'estabilit-zació de la moneda austríaca) • i del25 per 100 si l'adquisició tingué llocdesprés d'aquesta data. En 1930 aquestimpost produí 7 milions de xílings.

Impost sobre els lloguers. — Aquestimpost té un objecte definit: el seuproducte està destinat exclusivamenta pagar els interesaos--d'un emprèstitcontractat per lã ciutat per a la cons-trucció de vivendes populars i per acoustrüir-ne de noves. L'impost s'a-plica sobre la base dels lloguers d'a-bans de la guerra, en i d'agost de1914. Per als locals creats després d'a-quella data, l'Ajuntament fixa el llo-guer que ha de servir de base d'im-posició.

Heus ací l'impost que es paga peralguns lloguers típics, expressat en

quantitats absolutes i relatives sobrel'import del lloguer en 1914 :

Llogueranual

d'abansguerraen coro-nel or

VÎVENDES

Tipus de vivenda

IMPOST ANUALPercentatge

lobre ellloguerd'abans

En xiling« guerra

360 Vivenda obrera 10.80600 Petita vivenda per a empleat 18 —

1.200 Vivenda mitjana per a empleat 42. -1.8002.400 Vivendes burgeses3.0005.000)

10 0001 Vivendes de luxe50.000/

100.000)

72,-108-150,-420.-

1 6^0 —22.780..-52.770.-

2.0832.0832,4302.7003.1253.475.83

11.2531.6253664

LOCALS COMERCIALS

Llogutr anuald'abans guerraen corones or

10.00050.000

100.000

Impost

7.29%«.IS»/«13 02 o/,

Aquest impost ha produït en 193036 milions de xílings, quantitat ques'ha destinat a la construcció de novesvivendes obreres.

** *Com s'ha pogut veure, una de les

característiques d'aquest sistema fis-cal és l'absència d'impostos sobre elconsum, característica indispensableen tot sistema fiscal, municipal, re-gional o estatal, que es vulgui assentarsobre una base mínima de justícia. ElMunicipi de Viena, 110 sols no gravael consum, sinó que proporciona totsels seus serveis (aigua, gas, electrici-tat, autobusos, tramvies, ferrocarril,metropolità, vivendes) a preu de cost,car el benefici realitzat en aquests ser-veis no seria altra cosa que un im-post sobre el consum. D'aquesta ma-nera s'estableix un principi d'alta èti-ca, negant la licitud del guany.

¿ Quan tindrà Barcelona un sistemafiscal com aquest de Viena ? Quan vul-gui. — LLUÍS ARDIACA

El per què(L'mitinuafiú de la pàgina 7)

ducció, de nous organismes socials, denoves aplicacions legislatives ; en unmot : sempre que causes noves produïs-sin efectes nous en l'economia d'unpaís, el sindicat hauria d'ésser el cap-davanter que inspirés i donés l'em-premta de la seva tècnica a les refor-mes indispensables per a garantir elsdrets del treballador.

Potser sí que una actuació sindical

d'aquesta mena tindria una conseqüèn-cia més o menys socialista o socialit-zant. Però, com que res no és etern, icom que tot règim, en néixer, està japredestinat a morir ; si el règim. ca-pitalista, després de mil "injeccions, faun dia l'últim badall i el sindicat, perla seva preparació tècnica, per la for-ça d'organització del treball que pothaver adquirit, el reemplaça natural-ment, no haurà fet obra socialista, nicomunista, ni anarquista, sinó quehaurà demostrat ésser un nou podercreat per causes purament econòmi-ques/, poder que entraria de ple aconlplir amb la seva missió històrica.

CARLES CARQUES

XOTES WUiïttiPALSEn» la sessió, municipal de dimecres

passat es presentaren dos dictàmens—que ja havien quedat damunt la tau-la en la sessió anterior—sobre aquestamalaurada qüestió del monument a Pii. Margall, que tendien a resoldre-lad'una manera definitiva : l'un—signatpels senyors Velilla, Vilalta i altres—demanava que es ratifiqués l'acord presper l'Ajuntament de Barcelona l'any1907, i s'emplacés el monument rea-litzat per Blay, a la cruïlla del Pas-seig de Gràcia amb la Diagonal ; l'al-tre—que portava les signatures delssenyors Ventalló, Llopart, Gi.freda,Opisso i d'altres—demanava que perraons d'estètica i d'urbanisme es re-butgés de plano el projecte de Blay iel lloc d'emplaçament designat perAjuntaments anteriors, i s'encarre-gués als arquitectes municipals l'es-tudi d'un nou monument per a ésseremplaçat en el «parterre» que hi haal capdamunt del Passeig de Gràcia.Aquesti darrer dictamen tenia sobrel'anterior la gran superioritat que re-solia d'una manera justa i noble elsgreus problemes estètics i urbanísticsque originava l'emplaçament a la cruï-lla, del projecte de Blay, així com detot altre monument per petit que fos:

El debat que plantejaven els dosdictàmens era, doncs, d'ordre artístici tècnic, i així el mantingueren elssenyors Ventalló, Llopart i Santama-ría amb llurs argumentacions ;) peròles poc encertades intervencions delssenyors Velilla, Solà de Cañizares iCasanoves1 feren derivar la qüestió capun aspecte purament sentimental ipolític completament desplaçat, car notingué altra conseqüència que deixaroblidat un dictamen que representavala solució digna i perfecta, i establirun ridícul regateig sobre l'emplaça-ment i el projecte d'en Blay.—A.

Organ i t zac ió de laII. S. C.,, -

GRACIA

El proppassat dissabte quedàconstituïda la secció del Distric-te VIII (Gràcia).

A l'assemblea general d'afiliatsde la secció concorregueren la to-talitat dels mateixos. I en unambient cordial i entusiasta s'a-provaren els estatuts de la secciói s'anomenà la següent Juntaidirectiva :

Agustí Coma, secretari gene-ral ; Josep Bartrina, vice-secreta-ri ; Pere B. Sales, tresorer ; Mi-quel Alemany i Rafael Casano-ves, vocals.

Els companys de Gràcia hanllogat un eslèndid local -, al' carrerMontse~ny, 35, pral., molt es-paiós, el que els permetrà desen-rotllar un interessant i intensiupla de propaganda i. l'organitza-ció permanent de serveis socials.

Entusiastes, enèrgics i optimis-tes, els companys de Gràciatriomfaran en la populosa barria-da, pel bé del socialisme i de Ca-talunya !

T A L L E R S

WA E118Construcció de l'apa-rell de Ràdio "ZEUS"de S, S i 0 valvule*completament lelec-tlus » R e p a r a c i ód'altre* aparell* deRadio i gramòfon« de

tote* mene*

'ZEUS" Sepúlveda, 174Telefon 30SS3

NAGSA : Casanova, 212-314 : Barcelona