La Tamarita dóna labenvinguda a la primavera

TROBADA

Centenars de famíliescelebren l'arribadade la primavera

ESTRENA

És el primer gran actepúblic als jardins desde la rehabilitació

ACTIVITATS

Música, berenarpopular i tallers pera totes les edats

Pàg. 3

ENTREVISTA Pàg. 8

Maria Dolors BonalMedalla de la Dona deSarrià-Sant Gervasi

“La música ésimprescindible peral desenvolupamentemocional i social”

ACTIVITATS Pàg. 4

Tallers d’artistesde Sarrià i delPutget i Farró

SERVEI PÚBLIC Pàg. 7

Nou serveide recepció deresidus domèsticsamb amiant

EQUIPAMENTS Pàg. 6

La flora i la fauna deCollserola al centrecívic VallvidreraDibuixades perDavid Forgas

SARRIÀ-SANTGERVASIB A R R I S D E www.bcn.cat | Maig 2010

V A L L V I D R E R A , E L T I B I D A B O I L E S P L A N E S · S A N T G E R V A S I - L A B O N A N O V AS A R R I À · L E S T R E S T O R R E S · S A N T G E R V A S I - G A L V A N Y · E L P U T G E T I F A R R ÓS

UPLEM

EN

T

POLIESPORTIU Pàg. 7

Cros de Muntanyade Can CaralleuÈxit de participació

Han passat gairebé dos anys des quees va decidir impulsar la reforma dela Diagonal per convertir aquesta viaemblemàtica, projectada per Ilde-fons Cerdà al segle XIX, en un granpasseig, amable per a les persones iambmés presència del transport pú-blic. Després d'un procés participa-tiu sense precedents, arriba el mo-ment de decidir. Del 10 al 16 demaig, prop d'unmilió i mig de barce-lonins podran participar en la queserà la primera consulta popularelectrònica que es fa en una granciutat i decidir com volen que siguila Diagonal del futur. Bulevard, ram-bla o deixar-la tal com està?A la pàgina 5 trobareu informaciósobre com votar i els punts habili-tats per fer-ho.

On anar a votar per decidirla nova avinguda Diagonal

Pàg. 5Banderoles anunciant la votació de la consulta, a la Diagonal.

5_SARRIA_61.qxp:bcn 22/4/10 12:33 Página 1

SARRIÀ-SANTGERVASI

EXPOSICIONS

Fins al 26 de maigRiso 800Centre cívic Vil·la Forida (c. Muntaner, 544)Exposició fotogràfica que tracta, en especial, l’entornmusical i de ball. A càrrec de Ricardo Macedo.

A partir del 29 de maigA vista d’ocellCentre cívic Vil·la Forida (c. Muntaner, 544)Exposició fotogràfica del paisatge vist des de la pers-pectiva dels ocells.

Del 20 de maig al 4 de junyBòsnia, el present després de la guerraCentre cultural Pere Pruna (c. Ganduxer, 130)Exposició que mostra les conseqüències de la guerra deBòsnia catorze anys després, a càrrec de set fotògrafs iset periodistes.

Del 26 de maig al 9 de junyArt Farró-PutxetCentre cívic Casa Sagnier (c. Brusi, 51-61)Exposició col·lectiva dels participants dels tallersoberts Farró-Putget 2010.

Fins a l’1 de junyLunaeCentre cívic l’Elèctric (ctra. Vallvidrera-les Planes, km 6,5 )Exposició de làmines realitzades en acrílic a càrrec deJoan Fontanals.

ACTIVITATS

Dimecres 19 de maigSetmana de la poesiaA les 19.30 h. Centre cívic Casa Sagnier (c. Brusi, 51-61)Presentació del llibre de poemes i recital de poemes d’I-da y Vuelta a Nueva York, de Jose Luis Ruiz Castillo.

2 Maig 2010

I N FOÚT I Lt L ’AGENDAW

Unapublicacióde l’AjuntamentdeBarcelona.Consell d’Edicions i Publicacions:CarlesMartí, Enric Casas, EduardVicente, JordiMartí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, VíctorGimeno,Màrius Rubert,

Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director: Enric Casas.Director adjunt: Joan Ariza.Director editorial: José Pérez Freijo.Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Redactora en

cap:Felicia Esquinas.Redacció:Daniel Venteo, Pere S. Paredes, JosepMaria Contel, JoanAntonFont, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, ThaísGutiérrez, JordiMiró, BelénGinart, Alexandra Rubio

i AinhoaGallardo.Coordinació general: JoséMiguel Esteban.Coordinació de fotografia: Joan Soto i Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, CristinaDiestro, JosepMaria Contel, Luis

Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano, Carolina García.Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. EdicióWEB:Miquel Navarro. Producció:

Maribel Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL.Manipulació: Societat Catalana d’Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP).Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.

Administració: Ascensió García Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 66. 08038 Barcelona.Dipòsit legal: B. 29.175-1994.

SARRIÀ-SANTGERVASIB A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions

bcnrevistes@bcn.cat

ATENCIÓ CIUTADANA

Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) DistricteAnglí, 31.Telèfon d’informació 010(0,45 ? IVA inclòs d’establiment de trucada,més0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)Telèfon del civisme 900 226 226Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre cívic de Sarrià 93 205 02 29Eduardo Conde,22-42.Centre cívic l’Elèctric 93 205 40 09Ctra.de Vallvidrera a les Planes, km 6,5.Centre cívic Vallvidrera-Vázquez MontalbánReis Catòlics, 22-34. 93 406 90 53Casal de joves Sant Gervasi 93 414 01 95Brusi, 51-61.Centre cívic Pere Pruna 93 418 65 37Ganduxer, 130.Centre cívic Casa Orlandai 93 252 42 62Jaume Piquet, 23.Centre cívic Casa Sagnier 93 414 01 95Brusi, 51-61.Centre cívic Vil·la Florida 93 254 62 65Muntaner, 544.Centre cívic Can Castelló 93 414 28 57Castelló, 7.Espai El Putget 93 418 60 35Marmellà, 13.

BIBLIOTEQUES

Bibl. Collserola-Josep Miracle 93 406 91 11Reis Catòlics, 16-34.Biblioteca Clarà 93 280 15 47Doctor Carulla, 22-24.Biblioteca La Llotja 93 417 38 40Ciutat de Balaguer, 17.

SERVEIS SOCIALS

C. serveis socials Sant Gervasi 93 256 34 00Saragossa, 74.C. serveis socials Sarrià 93 291 65 45Salvador Mundi, 6 bis.CSS Sarrià (annex Vallvidrera) 93 406 84 08Reis Catòlics, 38.Punt d’atenció social les Planes 93 205 40 09Ctra.de Vallvidrera a les Planes, 98.Punt d’atenció a les dones (PIAD) 93 200 26 02Brusi, 51-61.

GENT GRAN

Casal de gent gran Can Fàbregas 93 203 21 43Pl.Pere Figuera, 1.Llar de jubilats Mossèn LluísVidal 93 417 82 36Bigai, 12.Casal de gent gran Can Castelló 93 414 28 57Castelló, 1-7.Club Vedruna 93 200 39 31Sant Hermenegild, 11-13.Esplai Bonanova 93 201 88 06Muntaner, 441.Casal Sant Ildefons 93 200 75 15Marià Cubí, 111.Club de l’avi Parr.M.Auxiliadora 93 203 52 52Pg. Sant Joan Bosco, 70.Llar Santa Cecília 93 418 06 12Craywinckel, 12.Casal Sala del Roser 93 203 03 39Clos de Sant Francesc, 62.Casal M. de Déu de Gràcia 93 218 74 03Pl. Lesseps, 25.

ALTRES SERVEIS

Escola Oficial d’Idiomes 93 241 16 33Sant GervasiCopèrnic, 84.

SEGURETAT I SERVEIS URGENTS

U.T. Guàrdia Urbana Sarrià-Sant GervasiAv. Josep Vicenç Foix, 55.Comissaria Mossos d’EsquadraIradier, 9-11.Emergències Guàrdia Urbana 092Emergències Mossos d’Esquadra 088Telèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT

CAP Sarrià 93 204 22 88Bonaplata, 54-58.CAP Adrià 93 200 41 35Vallmajor, 34.CAP Sant Gervasi 93 259 44 11Esteve Terrades, 30.CAP Vallvidrera 93 406 84 53Reis Catòlics, 2.CAP Les Planes 93 280 56 32Ptge. Solé i Pla, 16-18 (local 1).Hospital Plató 933 069 900Plató, 21 i Copèrnic, 61-63.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

Dissabte 5 de junyDia Mundial del Medi AmbientDe 16 a 22 h. Centre cívic l’Elèctric (carretera Vallvidrera-les Planes, 6,5 km)Conferències, activitats infantils i concerts.

MÚSICA

Dimarts 1 de junyJulio Cortázar i el JazzA les 19.30 h. Centre cívic Casa Sagnier (c. Brusi, 51-61)Concert en commemoració al 25è aniversari de la mortde l’escriptor.

Divendres 4 de junyLatino y Los llobregantesA les 18 h. Centre cívic l’Elèctric (ctra. Vallvidrera-les Pla-nes, 6,5 km)Concert de rumba, ritmes tropicals i salseros.

Dilluns 14 de junyZahoriA les 20 h. Centre cívic Casa Orlandai (c. Jaume Piquet, 23)Concert de folk amb aires orientals, de jazz, de blues ide rock dels 60.

INFANTILS

Divendres 28 de maigEl pagès de la faldudaA les 18 h. Biblioteca Clarà (c. Doctor Carulla, 22-24)Activitat dins del cicle Lletra petita, inclosa al progra-ma “Sac de Rondalles”.

Dimecres 9 de junyRoba estesaA les 17.30 h. Biblioteca Collserola-Josep Miracle (c. ReisCatòlics, 16-34).Activitat dins del cicle Lletra petita, inclosa al progra-ma “Petit format”.

L A COMUN I TAT ÉS COSA DE TOT S

És importantmantenir l’escalaneta i endreçada

L’escala és l’espai comú utilitzat per totsels veïns i veïnes. És important mante-

nir-la neta i endreçada. Quan baixem les es-combraries, cal anar molt amb compte de noembrutar l’escala i l’entrada, i dipositar les dei-xalles als contenidors corresponents. Si s’en-carreguen de la neteja de l’escala els mateixosveïns i veïnes, cal que quedin clars els torns ique tothom els respecti.

5_SARRIA_61.qxp:bcn 22/4/10 12:33 Página 2

SARRIÀ-SANTGERVASI

DanielVenteo

Amb l'arribada del bontemps i la nova estació,

la celebració de la Festa de laPrimavera es converteix, comcada any, en una data asse-nyalada de les visites alsparcs i jardins de la ciutat. Lacita als renovats jardins de laTamarita, a la confluència delpasseig de Sant Gervasi ambl'avinguda del Tibidabo, vaser un èxit.L'alcalde Hereu va voler re-cordar, amb entusiasme, lacontribució de les associa-cions de veïns, com les deSant Gervasi, Craywinckel i elPutget i Farró, a la consecu-ció, des de fa dècades, de mi-

llores urbanes que revertei-xen en el conjunt de la ciuta-dania. "Hi ha molta gent queen el seu moment es va unirper lluitar per aconseguir co-

ses que després han servitper al gaudi de tothom. Avuivull recordar i retre homenat-ge a les entitats, de comer-ciants i de veïns, de tots els

qui lluiten pels seus barris".A més de música i berenar po-pular, els més petits van po-der gaudir de tallers infantilsamb l’agrupació d’artistes ArtFarró-Putxet, que van multi-plicar els atractius dels jardinsper a moltes famílies. "Aques-

ta festa que estem celebrantaquí expressa el valor que tél'espai públic quan és utilitzatper tanta gent. Aquests sónuns jardins històrics, disse-nyats per Nicolau M. Rubió iTudurí, romàntics, plens deracons per al recolliment. Isón, a més, un magnífic patri-moni vegetal per al barri i peral conjunt de la ciutat", va afir-mar Hereu.La millor imatge d'aquestparc, va concloure l'alcalde, ésquan s'omple "de la plantamés bonica que hi ha, que sou

tots els ciutadans: les perso-nes grans i els infants, el mi-llor retrat que es pot fer d'unsparcs i jardins com aquests.La millor estampa d'una tardade primavera és aquesta. Jous demano que utilitzeu moltla Tamarita... que els nenss'embrutin amb la sorra de laTamarita i que la gent grangaudeixi de meravelloses tar-des com aquesta en els seusbancs. Creant convivènciafem més i millor ciutat. La Ta-marita és vostra, mantingueu-la en bon estat!".

3Maig 2010

Jordi Hereu i Sara Jaurrieta posen amb les integrants d’una coral que va actuar a la festa.

El passat divendres 9 d'abril, els

recentment remodelats jardins

de la Tamarita van acollir

la celebració de la Festa de la

Primavera, en la qual van

participar centenars de famílies

La Festa de la Primaveraomple de famílies la Tamarita

CIUTADANS OPINEN

Marta AoizFuncionària

Pienso que está muybien, ya que fomenta lavida en los parques y,sobre todo, porquemezcla actividadespara todo tipo de eda-des. Así se mezclan lasgeneraciones y esto esmuy bueno.

Úrsula UriachProfessora de pintura

Tot és molt positiusobretot per als pares,perquè coneixes la gentdel barri. És bo que s'a-profiti l'espai dels parcsper fer comunitat tantper als nens, que sesociabilitzen, com perals pares.

Tomàs AcevedoAturat

Està molt bé, sobretotper als nens, als qualss’ensenya el que s'ha fetal parc i s’hi fan activi-tats educatives i cultu-rals. El parc ha tingutuna molt bona millora.

Miguel CoñerosProductor

Me parece fantástico.Aquí se juntan los niños,se conocen entre sí y sehacen amigos, comotambién nos sociabiliza-mos los mayores. Yaresultaba extraño queeste parque estuvieratanto tiempo cerrado.

Javier GraellsComptable

Están bien las activida-des. Es un parque muygrande y es muy buenoque se aproveche elespacio para hacercosas de este tipo, quesalen de los juegos típi-cos que tiene el parque.Muy positivo.

Eva FortunyEmpresària

Em sembla molt bé,perquè fa barri, la genthi ve i passa una bonaestona, sobretot elsnens, que fan amics i sesociabilitzen.

Qu i n a é s l a s e va op i n i ó s ob r e l a Fe s t a d e l a P r imave r a ?

Hereu: "Creantconvivència, femmés i millor ciutat.La Tamarita és vos-tra, mantingueu-laen bon estat!"

UNS JARDINS H ISTÒR ICS RECENTMENT REMODELATSAEls Jardins de la Tamarita permeten endinsar-se en la Barcelona de la burgesia que cons-

truïa les seves mansions a la part alta de la ciutat. Eren un terreny de vinyes anomenat la

Tamarita, el qual l’any 1847 va ser adquirit per l’indià Francesc Solernou. Al principi del

segle XX la finca era propietat de la família Craywinckel. L'industrial cotoner Alfredo Mata

va adquirir-la i hi va edificar una casa senyorial envoltada de jardins. Es considera que el

seu disseny és una de les primeres obres del prestigiós arquitecte i paisatgista Nicolau M.

Rubió i Tudurí. Recentment s’han remodelat: les obres van finalitzar el desembre del 2009.

5_SARRIA_61.qxp:bcn 22/4/10 12:33 Página 3

SARRIÀ-SANTGERVASI4 Maig 2010

ACT IV I TAT S

Jordi Miró

Apropar les arts visualsa la gent és la intenció

de les jornades de portesobertes dels tallers d’artis-tes que se celebraran alsbarris de Sarrià (l’últim capde setmana de maig) i delPutget i Farró (primer dis-sabte de juny), per vuitenai quarta vegada respectiva-ment. “Obrim els tallersperquè la gent pugui veurecom treballem els artistes”,explica la pintora RoserBusquets, una de les encar-regades dels tallers obertsdel Putget i Farró. “Duranttres dies a Sarrià, la gentpodrà visitar-nos, tenir in-tercanvis culturals. La ideaés que qui vulgui vingui aremenar, a tocar, a comprari fins i tot a conèixer el nu-

cli antic de Sarrià”, explicaper la seva part Anna Tia-na, una de les dues encar-regades de Sarrià, que envuit anys ha passat de tenir10 artistes participant d’a-questa activitat a tenir-ne

més de 50 en aquesta edi-ció. “També volem fer pe-dagogia, sensibilitzar el pú-blic envers l’art, com unfactor emocional”, afegeixMireia Vives, l’altra coordi-nadora de Sarrià. Així, mésde 80 artistes entre els dos

barris exposaran les sevesobres, les quals toquen di-verses disciplines, com pin-tura, escultura, ceràmica,arquitectura acústica, il·lus-tració..., i entre els quals fi-guren Olga Planas, RicardoLobao, Anna Badia, ElenaRobert, David de Moragaso Mercè Coma. També esfan activitats paral·leles,com exposicions i actesvinculats a combatre l’ex-clusió social a través del’art.Les novetats d’aquest anysón que les jornades deportes obertes d’aquestsdos barr is del distr ictes’han unit amb les de Ciu-tat Vella i Gràcia per crearuna mena de “primaveracultural” d’aquesta activi-tat. Les obres es podrancomprar directament alsartistes.

Més informació:www.tallersoberts.com

Un dels tallers d’artistes participants a la darrera edició de tallers oberts.

La idea ésremenar, tocar,comprar i veurecom treballenels artistes

Artistes dels dos barris tornaran a obrir elsseus tallers al final demaig i al juny per-què el públic pugui conèixer la seva feina

Els tallers d’artistes de Sarriài del Putget i Farró obren al públic

Foix de Sarrià, una de les botigues centenàries del districte.

Amb la voluntat de reforçar el comerç deldistricte i reconèixer la tasca duta a ter-

me pels establiments més veterans, l’Ajun-tament inicia una campanya que permetiidentificar-los i donar-los a conèixer. S’esta-bleixen tres categories: els de més de 50anys, els de més de 75 i els de més de 100.Els candidats al reconeixement hauran decomplir uns requisits i presentar una sol·li-citud segons el model. Les bases per partici-par i la sol·licitud es poden trobar a les ofi-cines de les associacions de comerciants del

districte i al web www.bcn.cat/sarriasant-gervasi. Les sol·licituds s’hauràn de presen-tar a les oficines de les associacions. A lasol·licitud, s’hi haurà d’adjuntar la docu-mentació requerida. El termini de presenta-ció finalitza el 30 de juny de 2010. Els reco-neixements consistiran en una presentaciópública de les botigues de cadascuna de lescategories, la identificació per mitjà d’unelement visual i la difusió a través del llibre100 anys i més, comerços centenaris a Sarrià-Sant Gervasi.

E L TAULE L L

Identificació dels comerços veterans

Joan Anton Font

Imatge de l’estand de Gallina Blanca a la Fira deBarcelona dels anys 1950-1960.

La Gallina Blanca (II)Poc temps després de la desaparició de les cartilles deracionament, Gallina Blanca va llançar, el 1954, un nouproducte: les pastilles de caldo Avecrem. Unes pastillesque, amb el temps, anaren diversificant-se.Però si una cosa diferenciava els productes Gallina Blancaera també la seva promoció i publicitat en aquella societatamortida per la dictadura i que començava a moure’s enel desarrollismo d’aquella època. I això es trobava en elsprogrames de ràdio i en les planes senceres de diaris, en-tre les quals destaca la portada de La Vanguardia del dia28 de novembre. En els anys cinquanta, destaquen pro-grames com “Jaque a la orquesta”, el programa que cadadimecres a les 9 del vespre emetien les 32 emissores de laSER; “La familia contesta”, de 1959, emès per les llavors40 emissores de la SER, o altres com “Mademoiselle deParis”, “Avecrem llama a su puerta”, “Solo contra todos”,etc. Tot això combinat amb publireportatges, concursosdiversos o la contractació de persones conegudes com laMary Santpere que en català deia “Nois, quina sopa!”, So-fia Loren, etc. A començament dels anys setanta, la im-portància del paper i de la ràdio va anar canviant i GallinaBlanca es va obrir pas amb anuncis a la televisió.Un altre fet important fou la presència de Gallina Blan-ca a la plaça de l’Univers de la Fira de Barcelona en dife-rents certàmens, fins al punt que el 1976 va ser una deles quatre empreses fundadores de l’actual Alimentaria.Una fira que ha anat guanyant adeptes fins a convertir-se en una de les més importants del món. I, pel que fa aGallina Blanca, després de més de setanta anys del seunaixement segueix lligada a la ciutat.Si té fotografies o documents del seu barri, en pot ferdonació a l’ArxiuMunicipal del Districte, 93 256 27 22

J. M. ContelÀLBUM HISTÒRIC

5_SARRIA_61.qxp:bcn 22/4/10 12:33 Página 4

SARRIÀ-SANTGERVASI 5

fProp d'unmilió i mig de barcelonins podran participar en laprimera consulta popular electrònica que es fa en una granciutat per decidir quina serà la Diagonal del futur. A di-ferència d'una jornada electoral política, els ciutadans po-dran votar de manera presencial durant sis dies, des de les10 h del 10 de maig fins a les 21 h del 15 de maig, en qual-sevol dels 108 punts habilitats per tota la ciutat, nou delsquals al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Si ho prefereixen,també podran votar des de qualsevol ordinador amb con-nexió a Internet durant les 24 h a partir del 10 demaig a les10 h fins a la mateixa hora del diumenge 16, a través delweb de la Diagonal. Els vots emesos seran secrets i aniran aparar a una urna virtual única, un procediment innovadorque agilitarà el recompte final de vots i en garantirà alhorala privacitat. Els veïns de Sarrià-Sant Gervasi podranadreçar-se a nou punts presencials al mateix districte perdipositar el seu vot electrònic. Aquests seran:

Espai Putget (Putget i Farró), Marmellà, 13-21Institut Serrat i Bonastre (Putget i Farró)C. Marquès de Santa Ana, 4Biblioteca Clarà (Les Tres Torres), Dr. Carulla, 22-24Seu del Districte (Sarrià), plaça Consell de la Vila, 7Centre cívic Casa Sagnier (Sant Gervasi-Galvany)Brusi, 51-61Centre cívic Can Castelló (Sant Gervasi-Galvany)Castellò, 1-7Centre cívic Vil·la Florida (Sant Gervasi-Bonanova)Muntaner, 540-548Centre cívic Pere Pruna (Sant Gervasi-Bonanova)Ganduxer, 130Centre cívic Vallvidrera-VázquezMontalbán(Vallvidrera, El Tibidabo i Les Planes)Reis Catòlics, 16-34

Aspecte actual del carrer Gironella, un cop remodelat.

Diversos carrers i places del districte, totalment renovatsDaniel Romaní

Diversos carrers i places deldistricte han estat com-

pletament renovats: el carrerde la Gleva, el carrer Nena Ca-sas, el carrer Gironella i la plaçaNarcisa Freixas. A més decomptar amb un nou pavi-ment, se n’ha millorat el mobi-liari urbà i l’enllumenat gràciesal soterrament de línies aèries.Uns quants carrers s’han inte-grat a zones de plataforma úni-ca, de manera que ara és molt

més còmode caminar-hi. És elcas dels esmentats carrers de laGleva i Gironella. També caldestacar que segueixen lesobres a la plaça Joaquim Fol-guera, que permetran la cons-trucció de la nova estació delPutget de la línia 9 del metro. Ial juliol ho faran les obres de laplaça de la Torre i els seus en-torns: els carrers Camps i Fa-brés, Mare de Déu de Gràcia,Mossèn Xiró, Sant Magí, Mon-troig i de la Torre. Tota aquesta

àrea també esdevindrà de pla-taforma única, amb prioritatper als vianants.D’altra banda, el 15 de maig télloc una jornada de portesobertes al futur centre esportiumunicipal El Putget (Marmellà,13). El centre ocupa una super-ficie de gairebé 6.000 m². For-ma part d'un conjunt d'equipa-ments públics que ja estan enfuncionament: una escola bres-sol municipal, l’Espai Putget iun aparcament soterrani.

Maig 2010

ON VOTAR

Redacció

Després de gairebé dosanys d'un procés partici-

patiu sense precedents a laciutat per transformar eltram central de l’avingudaDiagonal –per a la qual elsbarcelonins han aportat lesseves idees–, i un cop s'hanposat sobre la taula les duespropostes de reforma, haarribat l'hora de decidir.Del 10 al 16 de maig, tots elsciutadans empadronats a laciutat i més grans de 16 anyspodran votar una de les duesalternatives presentades perl'Ajuntament que convertiranla Diagonal en un gran pas-seig , o bé decantar-se perl'opció C, que descarta lesdues anteriors.En concret, l'opció A apostaper un bulevard amb unacalçada central, on circularàel transport públic i el vehicleprivat, però amb més espaiper als vianants als lateralsde la via. L'opció B, en canvi,s'inclina per una rambla cen-tral envoltada d'arbres a cadacostat, amb dues calçades la-terals on passarà el transportpúblic i dos carrils més.A més de convertir la via enuna avinguda amable per ales persones, amb més oferta

de transport públic i més es-pai per passejar i anar en bici-cleta, la reforma de la Diago-nal representarà una millorade la qualitat de vida dels ar-bres i un increment del seunombre.

De manera presencialo per InternetEn total, 1.415.065 persones,entre les quals més de250.000 ciutadans estrangers,podran participar en la queserà la primera consulta popu-lar electrònica que es fa en unagran ciutat, i ho podran fer através de diferents canals: desde casa a través del webhttp://www.bcn.cat/diagonalo de manera presencial en els

108 punts distribuïts per totsels barris de la ciutat. Aquests108 punts estaran oberts desde les 10 hores del dillunsfins a les 21 hores del dissab-te. Un cop identificat el parti-cipant dins del cens electoralúnic, se li lliurarà una targetaamb la qual podrà votar en elpunt de vot, per mitjà d'unapantalla tàctil. Aquests puntsestaran adaptats per a lespersones amb discapacitat vi-sual o de mobilitat.Si ho prefereixen, els barcelo-nins podran votar des dequalsevol ordinador ambconnexió a Internet les 24hores del dia fins al diumen-ge 16 de maig a les 10 hores.Els usuaris es podran identi-ficar mitjançant un certificatdigital, a través del portald'algunes banques electròni-ques i universitats o mit-jançant el telèfon mòbil, onrebran una clau de vot d'unsol ús.

Els barceloninspodran decantar-seentre un granbulevard, unarambla central ocap de les anteriorspropostes

Les dues opcions de canvi proposen més espai per als vianants.

Serà la primeraconsulta ciutadanaelectrònica que es faen una gran ciutat

És elmoment d’escollir elfutur de l’avinguda Diagonal

5_SARRIA_61.qxp:bcn 22/4/10 12:33 Página 5

SARRIÀ-SANTGERVASI6 Maig 2010

BelénGinart

Sempre havia pensat que no sabiadibuixar. Fins que la realitat, tossu-

da, va acabar per imposar-se. DavidForgas, naturalista aficionat, va trobaren la ploma el millor aliat per retratarels animals i les plantes que l’apassio-nen. Des del 2004, Forgas, veí de laFont del Mont, té una secció fixa en la

revista La Vall de Vidre, editada a Vallvi-drera. Hi parla de la flora i la fauna deCollserola i il·lustra cada article amb undibuix. El centre cívic Vallvidrera-Váz-quez Montalbán exposarà durant tot elmes de juny una trentena d’aquestesobres que confirmen el seu talent artís-tic. Un drac, un ratpenat, un garrover,una mosca, una abella… La galeria de

retrats de Forgas esdevé un completmanual dels éssers vius que es podentrobar en una visita a la muntanya bar-celonina. Ell la coneix a fons perquèsempre se n’ha sentit fascinat. Nascuta l’Eixample fa 68 anys, Forgas viu albarri de la Font del Mont, enmig delbosc, fa gairebé mig segle. La il·lusió decompartir generosament els seus co-neixements i encomanar l’amor a la na-tura el va portar a col·laborar amb elcentre cívic Vallvidrera, on cada mesorganitza una passejada per diferentsindrets de Collserola. Guia excepcional,condueix grups de fins a 30 persones(de totes les edats) i els explica lesanècdotes i els detalls més divertitsdels animals i les plantes que es vantrobant pel camí. La passejada del mesde juliol, preludi de les vacances esti-vals, es fa excepcionalment de nit,aprofitant la lluna plena. L’exhibiciódels seus dibuixos al centre cívic (de l’1al 30 de juny), sota el títol de “Natura”,és la seva primera exposició.

Més informació:Centre cívicVallvidrera-VázquezMontalbánC. Reis Catòlics, 16-34Telèfon 93 406 90 53

La flora i la fauna de Collserola,dibuixades per David Forgas

EQU IPAMENT S

Un dels dibuixos de David Forgas que es mostren a l’exposició.

ArquitecturaindustrialL’arquitectura industrial va serun bastió de la modernitat arqui-tectònica a Barcelona durant elsanys cinquanta. Les fàbriques deSEAT, Lámparas Z, Hispano Oli-vetti, o les seus d’empreses coml’Editorial Gustavo Gili o els La-boratoris Uriach, són algunes deles icones de l’estètica arquitectò-nica moderna de la postguerraque recull aquest llibre.

Lamodernitat a la Barcelonadels cinquanta.Arquitectura industrialAutora: Isabel SeguraEdita: Ajuntament de BarcelonaPVP: 30 euros

LLIBRES

E L S GRUPS MUN IC I PA L S OP INENO

GRUPS MUNICIPALS

Aquestes paraulesdel nostre alcalderesumeixen lanova cita de laciutat, que ha

evolucionat sempre amb pasdecidit i mirant cap al futur.Aquesta visió és la que ens haportat a la gran urbs que és avuiBarcelona. 175.000 aportacionsde 30.000 persones ens han de-manat majoritàriament trans-formar una Diagonal que va serconcebuda per Cerdà fa 150anys i avui necessita un canvi.És per això que el Govern de laciutat fa dues propostes inno-vadores de millora d’aquestaavinguda, que donen prioritat ales persones, al transport públici a l’espai verd. També existeixuna tercera opció més immobi-lista que opta per no fer res.Per primera vegada, la ciutatobre les portes perquè barcelo-nins i barcelonines mitjançantuna consulta s’expressin lliura-ment sobre un projecte de fu-tur. La Diagonal és un dels car-rers més importants de la ciutati la seva nova configuració seràel nostre llegat per a les futuresgeneracions.

La Diagonal,una nova i granoportunitatPSC. Sara Jaurrieta

En una ciutatmodèlica pel seucivisme i pel res-pecte als ciuta-dans, és impres-

cindible que en la gestió delsseus carrers i places es doniprioritat a les persones que ensdesplacem a peu. Aquest prin-cipi també s’ha d’aplicar a Sar-rià-Sant Gervasi i resoldre si-tuacions caòtiques com la delcarrer Balmes, on les voreressón impracticables per a lespersones que es desplacen apeu i les de mobilitat reduïda.Cal tenir un projecte de barrique prevegi espais públicsagradables, amb serveis i mo-biliari urbà racionals, pensatsper fer més còmoda la vida dela ciutadania, no per obstacu-litzar i incomodar els via-nants. És de sentit comú el de-sitjar les voreres del carrerBalmes amples, netes i ben pa-vimentades, sense conteni-dors i motos que dificulten elpas i amb una senyalitzacióclara i no reiterativa (que mésque informar, desinforma), boi eliminant pòsters inútils iamb una il·luminació decentque també ens mereixem.

La prioritatha de ser per alsvianantsCiU. Joan Puigdollers

L’alcalde Hereu,conjuntamentamb CiU i ERC,ha convocat laconsulta per re-

formar la Diagonal que es vo-tarà el mes demaig. Nomésaquest procés ens costaràmésde 2milions d’euros, un dispen-di econòmic en època de crisique no es pot consentir. El grupPopular vol transformar la Dia-gonal, però no estem d’acordcom s’ha plantejat, ni amb elsprojectes presentats. Per aixòhem estat l’únic grup que ensoposem a aquesta consulta. He-reu ens planteja dues opcionsde reforma que són les dues ca-res d’unamateixamoneda, in-cloent-hi el tramvia i expulsant-ne el cotxes i motos. Els dosprojectes de la consulta col·lap-saran els carrers del nostre dis-tricte. Sarrià-Sant Gervasi tienemuchos problemas a resolveren seguridad, en atención a laspersonas y en lucha contra lacrisis. Hay Barcelonamás alláde la consulta de la Diagonal ylos Juegos Olímpicos de Invier-no, la ciudad no acaba en estosdos proyectos que obsesionanal alcalde Hereu.

Barcelonamés enllàde la Diagonal

PPC. Àngels Esteller

Des d’ICV-EUiAtreballem perquèBarcelona avancicap a unmodel demobilitat sosteni-

ble, que deixi enrere l’ús irracio-nal del cotxe a la ciutat i doniprioritat als desplaçaments apeu, amb bicicleta i amb trans-port públic. Una ciutat col·lap-sada pel trànsit no és amableper a la gent que hi viu. Hem decapgirar la lògica d’un espai pú-blic, on la presència del vehicleprivat encara pesamassa. Hemde recuperar el carrer per a lespersones. Amb aquest objectiu,el Governmunicipal ha desple-gat en aquestmandat un con-junt d’accions que tenen sentiten la seva acció combinada: l’in-crement d’oferta de transportpúblic, l’exitosa implantació delBicing, l’Àrea Verda d’aparca-ment, l’eixamplament de vore-res, o la progressiva extensió deles zones 30 a tots els districtesde la ciutat, unamesura que su-posa pacificar el trànsit en unamalla de carrers no principals ique es tradueix directament enunamillor convivència i qualitatde vida per als veïns i veïnes.

Menys cotxes,millor convivència

ICV-EUiA. QuimMestre

Barcelona cele-brarà per prime-ra vegada un pro-cés consultiu ontotes les perso-

nes empadronades amb ante-rioritat a l’1 de gener de 2010més grans de 16 anys podranparticipar. Aquest procés d’es-tricte aprofundiment de-mocràtic fou una propostad’Esquerra Republicana de Ca-talunya per tal que la nova or-denació de la Diagonal, una deles vies mes importants de laciutat, es decidís en una con-sulta ciutadana. El govern bi-partit de la ciutat la va assu-mir. La consulta ciutadana pera la transformació de la Diago-nal no és, ni ha de ser, la triadel mitjà de transport públic,perquè això no ha estat tractatni és l’objecte de la consulta. Elque han de decidir els ciuta-dans i ciutadanes de Barcelonaés si volen un bulevard o unarambla o cap de les dues op-cions. El govern bipartit (PSC-PSOE, ICV-EUiA) no pot con-fondre’s: la consulta és unmecanisme d’aprofundimentdemocràtic, no un plebiscit.

Consulta o plebiscit

ERC. Ester Capella

5_SARRIA_61.qxp:bcn 22/4/10 12:33 Página 6

SARRIÀ-SANTGERVASI 7Maig 2010

MULT IMÈDI A

TELEVISIÓ

BTV“Connexió Barcelona”De dilluns a divendres, de 17 a 20 h“Info barris”: divendres a les 14.40 hCanal 39 TDT i Canal 26 TDTwww.btv.catwww.btvnoticies.cat

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FMTravessera de les Corts, 139Tel. 93 508 06 00

Ràdio Sarriàwww.radiosarria.com

PUBLICACIONS

La Veu de SarriàCanet, 20. Tel. 93 204 40 26acs@eixsarria.com

Línia SarriàTel. 93 519 44 10liniasarria@comunicacio21.com

SarriàC/ Canet, 4. Tel. 93 204 90 58

La Torre de BarcelonaC/ Esteve Terrades, 9. Tel.: 93 418 19 19

La Vall de VidreC/ Reis Catòlics, 2.aavallvidreravv@yahoo.es

Putxet ActiuP. Sant Gervasi 39-47. Tel. 669 30 61 64

INTERNET

Portal Barcelona Bressol

Ja es pot consultar el portal BarcelonaBressol, el punt d'entrada a cada una deles 73 escoles bressol municipals.El web també inclou tota la informaciód'interès per als pares i familiars d'in-fants de 0 a 3 anys.w110.bcn.cat/portal/site/Portal-Bressol

Web Idea Diagonal

Del 10 al 16 de maig té lloc la consultasobre la reforma de la Diagonal. Hipodran votar, de manera presencial o através d'Internet, les persones més gransde 16 anys empadronades a Barcelona.Durant aquest procés participatiu, elsciutadans podran escollir entre unaopció A, una B o cap de les dues.A Internet es podrà votar en el webd'Idea Diagonal.www.bcn.cat/diagonal

wPOL I E SPORT IU

Pere S.Paredes

El dissabte 10 d’abril es va cele-brar la X edició del cros de

muntanya de Can Caralleu, el qualaquest any ha tornat a aconseguirbatre tots els rècords en exhaurirels 400 dorsals previstos per l’orga-nització.Els 347 atletes que finalment hivan participar, cent més que l’anypassat i nou sostre, enguany vanfer un recorregut total de 9,5 quilò-metres. En el recorregut de la provahi havia alguns arbres caiguts a cau-sa del passat temporal de vent i deneu. Les xifres d’aquesta prova atlè-tica “han estat un veritable èxit, so-bretot gràcies a les inscripcions perInternet”, afirma Núria Sabartés,directora del complex esportiu mu-nicipal Nou Can Caralleu.De cara al pròxim any, els organit-zadors no es plantegen de momentun augment del nombre de partici-pants, “ja que les nostres instal·la-cions potser no podrien assumir un

nombre més alt de persones. Hau-ríem de canviar el circuit de sortidai, a més a més, no volem saturar lesmuntanyes”. El recorregut d’aquest

cros de muntanya va ser, per a lamajoria dels participants, “unamica dur. Ens hem hagut d’esforçarmolt, però ha estat molt saludable i

divertit”, va confessar un dels atle-tes.El guanyador de la cursa d'enguanyva ser Carles López Ramírez, deVertic Runners, amb un temps de42'40'', mentre que en dones vaguanyar Meritxell Llinàs Pons, delclub CEUEUTIL, amb una marca de53'59''.

Més informació:CEM Nou Can CaralleuC. Esports, 2-8Telèfon: 93 203 78 74www.claror.cat

Carles López, en homes,i Meritxell Llinàs, endones, els guanyadorsde l’edició

Sortida de la prova, que es va celebrar el 10 d’abril.

Èxit de participació al crosde muntanya de Can Caralleu

RedaccióL’Ajuntament ha posat en marxaun nou servei de recepció de resi-dus domèstics que continguinamiant al Punt Verd de Zona de laVall d’Hebron (av. de l’Estatut deCatalunya/Camí de Can Travi). S’hipoden deixar objectes fets ambamiant o els seus derivats (fibro-ciment), com ara plaques d’uralitallises o ondulades, canonades,dipòsits d’aigua, jardineres o reixesde ventilació, entre d’altres.Aquests residus es traslladen poste-riorment a un abocador autoritzat.Les fibres d’amiant van ser unmaterial molt utilitzat al sector dela construcció per fabricar bai-

xants, canonades o elements d’aï-llament tèrmic. És un material pe-rillós per a la salut quan es talla otrenca, ja que les fibres es despre-nen i poden entrar a l’organisme através de la respiració. Una ordreministerial del 7 de desembre del2002 va prohibir-ne la producció,l’ús i la comercialització.A causa de la seva perillositat, l’a-miant requereix una manipulaciómolt delicada. Els ciutadans quevulguin portar aquest tipus de re-sidus al Punt Verd s’han d’infor-mar prèviament al telèfon 010(0,39 euros + IVA d’establimentde trucada més 0,05 euros + IVAper minut tarifat per segon), al012 (Generalitat) o al mateix PuntVerd de Zona de la Vall d’Hebron(T. 93 428 04 96). Es recomanano trencar el material i utilitzarguants i mascareta d’un sol ús.

Nou servei de recepció deresidus domèstics amb amiant

S ERVE I PÚBL IC

L’organitzacióaconsegueix un nourècord de participantsgràcies a les inscripcionsa través d’Internet

5_SARRIA_61.qxp:bcn 22/4/10 12:33 Página 7

SARRIÀ-SANTGERVASI8 Maig 2010

Quan es va crear l’associaciól’ARC?L’any 1967, a Sant Gervasi. Ens vaminiciar fent classes de plàstica, expres-sió oral i música. Unes activitats quevam mantenir fins a l’any 1992 en quèens vam quedar només amb la de mú-sica.Per què?Perquè va ser el moment en què vamtraslladar l’escola a Can Ponsic.Com va anar això?Vam guanyar el concurs que va convo-car l’Ajuntament de cessió d’ús de lacasa de Can Ponsic i ràpidament tras-lladàrem el taller de música a Sarrià.Això va donar una empenta importanta l’escola, perquè a Sant Gervasi ja nohi cabíem i, a més a més, aquest canviens va permetre ampliar el nombred’instruments que es podien aprendre.Quan es van convertir en escolamunicipal demúsica?Penso que l’any 2001, l’Ajuntament vaexposar les bases per a la creació d’una

escola municipal de música a Can Pon-sic, i nosaltres, l’ARC, ens hi vam pre-sentar i vam guanyar el concurs.Per què es van convertir en unafundació?La fundació, la vam constituir l’any1992 per poder prendre part en el con-curs per a la cessió d’ús de Can Ponsic,ja que havíem de ser una entitat jurídi-ca. Llavors, a l’hora de triar, vaig pensarque per les meves característiques i perla meva manera de pensar era millorfer una fundació.Quina valoració fa de l’escola?Quan es va crear l’escola, es va fer pen-sant que no només tingués una funcióprofessionalitzadora, ja que per a aixòja hi havia els conservatoris. Jo vaig co-mençar a fer música amb grups, ambequips, i va resultar una escola ambuna pedagogia innovadora basada enunes conviccions educatives i pedagò-giques renovadores i que potser es po-drien resumir de la manera següent.Sí...Considerar la música com un llenguat-ge imprescindible per al desenvolupa-ment emocional, social i espiritual.Creure en l’activitat, en la creativitat ien la vivència com a principi d’una pe-

dagogia activa. Planificar un projecte allarg termini que permeti un desenvo-lupament progressiu sense renunciarmai a una ètica docent en la qual es fo-namenta. Agrupar en un equip profes-sors que comparteixin els mateixos ide-

als educatius i la voluntat clara deprojectar-se en la societat i fer partícipsels altres de la pròpia capacitat per gau-dir de la música i col·laborar amb totesaquelles causes que necessiten ajuda isolidaritat.Per cert, fa pocs dies que li vanlliurar una medalla. Què me’n potdir, d’això?Sí, el 24 de març, el Districte de Sarrià-Sant Gervasi em va lliurar la Medalla dela Dona, que em va atorgar el Consellde Dones del Districte, per la feina fetaen l’educaciómusical al llarg de 40 anys.I què li va semblar?Els primers moments em va fer una

mica de vergonya, ja que hi ha moltagent al Districte que també s’homereix.Després, un cert orgull que un grup dedones pensessin enmi. És una cosa queels ho agraeixomolt.A banda del centre de Sarrià, entenen un altre a Ciutat Vella, oi?Sí, Xamfrà, un centre de música i esce-na per a nens i nenes que viuen al barridel Raval.Com va sorgir Xamfrà?De la idea que podíem ajudar els nens iles nenes que no tenien les mateixesoportunitats que les criatures queviuen en altres districtes de Barcelona,amb la creació d’un centre on l’educacióes fes a través de l’art i on els infantsaprenguessin a comunicar-se i a treba-llar en equip, a fomentar una autoesti-ma i compartir emocions a través de lamúsica i de les arts en general.I els objectius?Nosaltres treballem amb “l’art i la mú-sica per l’esperança, en un objectiu hu-manitari que té dos pilars importants,la música i l’ètica”. Utilitzem l’art pereducar, perquè el nostre pensament pe-dagògic es basa en els beneficis que potaportar l’educació a través de l’art i de lamúsica en particular.

ENTR EV I S TA Maria Dolors Bonal, Medalla de la Dona de Sarrià-Sant Gervasi

Maria Dolors Bonal a Xamfrà, l’escola de música i escena que va fundar a Ciutat Vella.

Fa pocmés d’unmes que el Districte de

Sarrià-Sant Gervasi lliurar la Medalla de la Dona,

atorgada pel Consell de Dones del Districte,

a Maria Dolors Bonal, fundadora de l’escola

demúsica l’ARC

“Ens vam iniciarfent classes de plàstica,expressió oral i música”

“Lamúsica ésimprescindible peral desenvolupamentemocional i social”

Josep MariaContel

5_SARRIA_61.qxp:bcn 22/4/10 12:33 Página 8