barcelona

redacció: liniasarria@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Núm. 36 · www.liniasarria.cat

líniasarriàsant gervasi 09 de Juliol de 2013

El Teatre de Sarrià tanca finsdesembre per fer-hi obres

La remodelació afectarà només la sala, ja que la caixa escènica es va renovar l’any 2011 i compleix la normativa

Reconeixement pàg 23Marta Mestres i els Ferrocarrils, Medallesd’Honor de la ciutat

Eixos comercialsEls botiguers es formenper dominar les novestecnologies pàg 10

Voluntariat per la Llengua: una dècadad’entrega pel català pàg 14-15

Balanç municipalPuigdollers vol recuperarla centralitat al barri de Sant Gervasi pàg 03

Entrevista pàg 12Vicenç Gasca: “L’alcalde ha dit que no farà res sense el consens del petit comerç”

“Faig polítiques més socials que les que s’han fet durant 32 anys”

Entrevista a Xavier TriasAlcalde de Barcelona

pàg 06 - 07

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 09 Juliol 2013líniasarrià.cat

3 | 09 Juliol 2013En Portada líniasarrià.cat

Objectiu: regenerar Sant Gervasi» El regidor del Districte, Joan Puigdollers, vol crear un nou eix cívic al carrer de Sant Gervasi de Cassoles

» Es reurbanitzarà la ronda de General Mitre, entre els carrers de Balmes i de Mandri

Recuperar la centralitat al barri deSant Gervasi. Aquest és el repteque encara el regidor del Districte,Joan Puigdollers, ara que travessal’equador del seu mandat al cap-davant de Sarrià-Sant Gervasi.Així ho ha expressat en una tro-bada al Centre Cívic Vil·la Flori-da on ha fet una valoració dels dosprimers anys de gestió del governmunicipal i ha presentat els ob-jectius de futur.

La segona meitat del mandatarrenca amb el projecte de rege-neració urbana per crear el noueix cívic al carrer Sant Gervasi deCassoles, al voltant de la futura bi-blioteca, el mercat, el centre deserveis socials i el centre cívic. Lainiciativa busca crear “un espai detrobada cívic que generi cohesiósocial, comunitat i bon veïnatge”,tal com defensa Puigdollers. Peraixò, seguint les demandes delsveïns, es pacificarà el carrer cre-ant una nova plaça que priorit-zarà l’estada dels vianants re-configurant el trànsit de vehiclesa la zona.

La implicació de la ciutadaniaen la millora dels barris és una deles fites assolides en aquests dosprimers anys. De fet, el governmunicipal s’havia marcat com aobjectiu elaborar els Plans d'Ac-tuació de Districte amb el consensdels veïns i veïnes, i tothom hi hacol·laborat activament.

ATENCIÓ A LES PERSONESEn els dos primers anys de man-dat de Puigdollers destaca so-bretot el treball d’atenció a lespersones. En aquest sentit, prenespecial importància la inaugu-ració del CAP de Sarrià, que per-

met la integració de tota l’aten-ció primària i les especialitats enun sol equipament, i la posada enfuncionament de dos nous cen-tres de serveis socials, que donencobertura a gairebé 140.000veïns dels diferents barris del Dis-tricte.

A més, des del mes de maig Sa-rrià-Sant Gervasi acull el segonCentre d’Allotjament Temporalde la ciutat, que l’Ajuntament haposat en marxa al carrer Hort dela Vila, 46 per combatre els pro-blemes d’habitatge. Aquest espaidóna servei a persones soles i aparelles sense fills en una situa-cio de perdua del seu habitatge oamb dificultats per accedir a unallotjament.

DINAMITZACIÓ ECONÒMICAUn altre dels pals de paller delDistricte ha estat impulsar elcomerç de proximitat amb elPla de Comerç de Sarrià-SantGervasi.

Amb la voluntat de potenciarl’oferta comercial del Districte,enguany s’ha organitzat la pri-mera edició del Tast, amb des-comptes especials i promocionsde degustació a locals gastronò-mics i de restauració, i s’ha fettambé la primera Mostra de Co-merç de Galvany. De cara al mesd’octubre, seran els de Sant Ger-vasi els que faran la primeraMostra Gastronòmica.

A més, enguany el Districte hacelebrat els 100 anys del Mercat

de Sant Gervasi amb activitats iuna exposició de fotografies his-tòriques.

MILLORA DE L’ESPAI PÚBLICAbans que finalitzi el 2013, l’A-juntament reurbanitzarà la ron-da del General Mitre, entre els ca-rrers de Balmes i de Mandri, enuna actuació que preveu am-pliar les voreres i eliminar el passoterrat a l’altura del carrer deMuntaner.

Al carrer de Balmes, entre Dia-gonal i Travessera de Gràcia,s'hi invertiran 1,7 milions d’eurosamb l’eliminació d’un dels carrilsde circulació i l’ampliació de lesvoreres.

En matèria de regeneració ur-

bana, el Districte ha recuperat elsespais afectats per les obres de lalínia 9, amb el cobriment delspous, com els de la plaça de Jo-aquim Folguera, al carrer de PauAlcover o de l'estació del Putxet.

APOSTA PER LA CULTURAA part de donar suport al projectede Memòria Oral de Sarrià-SantGervasi i celebrar el cicle d’acti-vitats de la iniciativa Òpera enRuta, Puigdollers té com a ob-jectiu aconseguir nous equipa-ments culturals al Districte. El re-gidor té en ment poder disposarde la Vila Urània, Can Ferrer,l’antiga Clínica del Doctor Ripollo la casa Munoz Ramonet en elspropers anys.

Balanç a l’equador del mandat

Aina GaldufSARRIÀ-SANT GERVASI

Passeig de Sant Gervasi / Joan Puigdollers, regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi des de juliol de 2011. Foto: Flickr Xavier Trias

| 4 09 Juliol 2013 Opiniólíniasarrià.cat

Actualitat a la xarxa

Torre de Guaita Safata d’entrada

@jesscarolbr #nelsonmandela

Hi ha muntat un negocifabulós per les clíniques imetges d’estètica dedicatsa canviar nassos, morros,pits, implants de cabell,etcètera. Fins no fa massaeren les dones, ara jas’hi han afegit els homes.En el fons de tot hi ha undespropòsit, aturar eltemps biològic de les per-sones i anar- les plastifi-cant a pedaços de mica enmica, ara estiro la pell peraquí, ara rectifico per allà,injecto botox als llavis,afegeixo un trosset de nas,“passo el ribot per les pis-toleres” o sigui faig una li-posucció, planxo les ar-rugues, trec les bossesdels ulls, etcètera. Resultatfinal: iniciada la carrera dela cirurgia estètica contrael temps mai s’acaba, sem-pre queda una part a refer,i a més de l’estètica corpo-ral es vesteixen de per -sones joves que fan pena.Hem de prendre conscièn-cia de que a cada edat li

correspon uns límits físics,psíquics i emocionals, lanostra vida és un esdeveniramb canvis constants alsque ens hem d’anar adap-tant, si ho aconseguim vi-urem més tranquils i fe-liços, si no ho acceptem ino sabem adaptar-nosserem uns desgraciats i enstrobarem fora de joc. Ésclar que hi ha persones quetenen greus problemesamb la seva imatge, defor-mitats i defectes que justi-fiquen sobradament unaintervenció correctiva,faltaria més!

Envellir amb dignitat ésfer-se càrrec del pas deltemps sense traumes, teniruna postura positiva,reivindicar els espaispropis de l’edat, donar ex-emple i consells als mésjoves i posar-los-hi al’abast les experiènciespròpies viscudes.

No tot és la imatge, en elnostre interior també hi hauns valors que valen la pena.

4Envellir amb dignitat

És en moments com els actualson la política i els polítics estanen el punt de mira dels mitjansde comunicació i conseqüent-ment dels ciutadans -moltes ve-gades amb mes populisme queètica- hi han actituds i posicionsque alguns es podrien estalviarpel seu propi bé i en el delcol.lectiu que representen.

Cercar projecció mediàticaa traves de declaracions popu-listes, posicions i posiciona-ments crítics que no presen-ten alternatives viables sino eldesgast del contrari i la renta-bilitat partidista és el pitjorservei que podem fer al pais i atots aquells que amb un esforçcada cop més gran paguen atràves dels seus impostos elsou d'aquells que haurien desumar esforços per fer-nossortir d'aquesta crisi.

Cal retornar als principisde l'esforç, en tots els camps,però sobretot en el de la polí-tica, cal fugir de l'espectacle icercar l'eficiència, el treball il'empatia amb una societatcada cop més necessitada desolucions i sobrada d'especta-cles esterils protagonitzats perpolítics clarament dirigits quedavant d'un moment irrepeti-ble justifiquen el seu lloc ifeina a través de persecucionsi denuncies prescindibles i al-hora altament costoses.

4La política inútilPer Octavi Despuig / Sant Gervasi Per Jordi Lleal i Giralt / Sarrià4Selecció d'ibèrics

Per David Puentes / Sarrià

Els confesso que, quan en elmeu anterior article vaig parlarde les agressions contra la llen-gua catalana, ni tan sols no se’mpassava pel magí la possibilitatque algú es despengés amb unabestiesa tan sublim com la queha deixat anar el PP aquestasetmana passada. Sí, home, totallò que el valencià no tan solsés una llengua diferent del ca-talà, sinó que ja s’escrivia ambl’alfabet ibèric allà pel segle VIIabans de Crist. Queda clar queaquesta gent no es moquenamb mitja màniga. Ja posats,però, haurien d’haver tingut encompte un parell de coses.

La primera, és que l’escrip-tura ibèrica ha estat descodifi-cada, però no interpretada. Rasi curt: sabem llegir els textosibèrics, però no sabem quèdiuen ni els podem traduir. Pertant, difícilment podrem sabersi allò és valencià fallero o gar-rulo meridional.

La segona, que la llenguaibèrica s’escrivia en tres signa-ris o escriptures diferents. Lamés coneguda i estesa, lanord-oriental, que era habitu-alment utilitzada en una ex-tensa zona peninsular que,veges tu, inclou Catalunya i elPaís Valencià. A veure si en-cara resultarà que els íbers hotenien més clar que ningú,això dels Països Catalans, i re-sulta que els populars els estandonant la raó.

Bromes a part, però, ja esveu que la intenció és clara:desmembrar el català per acon-seguir-ne la desaparició. I unade les maneres és fer això queha perpetrat el PP: presentar, ales Corts valencianes, unamoció reclamant que la RealAcademia de la Lengua Espa-ñola inclogui, en la propera edi-ció del diccionari general queedita aquesta institució, una de-finició del mot “valencià” quepermeti la seva caracteritzaciócom a llengua distinta del ca-

talà. Per cert, que tot això de l’i-bèric és en l’exposició de motiusd’aquesta memorable peça, quesens dubte passarà als annalsde la literatura parlamentària.Entre d’altres motius, perquè elseu autor maltracta despietada-ment l’ortografia.

Jo em pregunto des de quanuna llengua, per afirmar-se iafermar-se, necessita que unaaltra llengua la reconegui. Troboque això implica situar-se en unaposició subalterna; ço és, quecom que la llengua “important”(el castellà) reconeix la llenguasecundària o menor (el valencià“ibèric”), aquesta darrera quedaplenament justificada i no li calres més. Submissió en estat pur.

A què treu cap, tot això?Doncs, deixant de banda l’e-terna tirada dels populars a l’úsde l’anticatalanisme com armapolítica, vet aquí que les darre-res enquestes apunten la fi de lallarga hegemonia pepera al PaísValencià. Diuen, els darrers tre-balls demoscòpics, que els na-cionalistes espanyols de laUPyD poden queixalar un sig-nificatiu nombre de vots als po-pulars, i això els ha posatneguitosos. I ben segur que alcarrer Génova tampoc no estangens tranquils. Si cau València,que és un dels feus importants,què passarà a la resta? Per aixòfan mans i mànigues per seguirgovernant. Malgrat els escàn-dols, els processats i tota lapesca. Per això desenterren lesqüestions relacionades amb lallengua, perquè confien que peraquesta via poden mobilitzaruna part de l’electorat que sem-pre ha estat sensible al missatgeanticatalà.

Feina rai, però. La societatvalenciana ha evolucionat, i re-clama que se la tracti amb elrespecte que es mereix. I aixòinclou que els polítics que la re-presenten siguin capaços dedistingir l’escriptura ibèricad’un plat d’embotits.

líniasarrià.cat

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B.17672-2010

redacció:liniasarria@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

amb el suport de:

@alfonslopeztena: Mentre als catalansens fan cantar que estem tossudamentalçats, els egipcis s'alcen tossudament

@ManuelCuyas: Per què el PSC no or-ganitza un concert al Camp Nou pel federalisme i l'Alícia i en Rivera un per l'u-nionisme?

@Mtudela: Pocs han estat els pobles quehan assolit la llibertat per la via pacífica.Farem història #ConcertPerLaLlibertat#FreedomCatalonia2014

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 09 Juliol 2013 líniasarrià.cat

| 6 09 Juliol 2013líniasarrià.cat Entrevista

“Faig polítiques més socials que les que s’han fet durant 32 anys”

Han passat dos anys de mandat.En què ha canviat Barcelona desque vostè és alcalde?Ha canviat en les prioritats. Hihavia uns plantejaments urba-nístics i de funcionament de laciutat basats en models d’a-bans de la crisi i ara s’està mar-cant com a prioritat atendre lagent i, per tant, donar respostasocial. De fet, la despesa enaquest sentit ha augmentat un15%. També ens hem marcatcom a prioritat la creació dellocs de treball i habitatge delloguer a un preu assequible.Un altre objectiu ha estat quela ciutat funcionés a nivell deseguretat, neteja, transport pú-blic i il·luminació, el que ha su-posat un canvi important.

Les persones per sobre deltotxo...Ningú pot creure’s que aquestpaís o aquesta ciutat pugui con-

tinuar amb aquella filosofia de“requalifiquem i amb el que gua-nyem podrem fer coses”. Aixòs’ha acabat, és un model obsoletque ens ha portat a la catàstrofe.

Què està fent aquest Ajunta-ment per pal·liar els efectes dela crisi?Per pal·liar la crisi el primer quecal és que hi hagi feina. El ques’ha de fer és donar oportunitatsa la gent perquè treballi i esti-mular la creació d’empreses. Ensegon lloc, també cal atendre lagent que ja no pot seguir. Enaquest sentit, tenim Serveis So-cials de l’Ajuntament i col·labo-rem amb les entitats del tercersector. La nostra obsessió és queno hi hagi cap nen ni cap per-sona amb desnutrició, per aixòtenim el Banc dels Aliments, lesbeques menjador, l’atenció a lagent sense sostre...

Ni cap persona sense llar...L’habitatge és el tercer pilar.Hem signat un acord amb CaixaBanc que ens cedeix la gestió depisos que tenen buits per a les

persones que es troben en unasituació límit. A més, hem des-envolupat una nova operacióde construcció de mil habitat-ges de lloguer assequible. Nopodem abaixar la guàrdia per-què hi ha molta gent que viu enuna situació difícil, però crecque estem en una bona línia detreball.

De cara als propers dos anys, qui-nes són les màximes prioritats delgovern?La prioritat més important ésque Barcelona esdevingui unaciutat de cultura, de coneixe-ment, de creativitat, de benes-tar... Des del punt de vista socialaixò significa col·laborar ambles entitats del tercer sector perpoder prestar la màxima aten-ció possible i estar a prop delsciutadans. D’altra banda, Barce-lona està davant el repte de lesnoves tecnologies.

Que implica un canvi de modeleconòmic...Ser la capital dels mòbils i ferl’aposta per les smart cities

crearà una nova economia, n’es-tic segur. Donarà llocs de treballa la gent que s’hagi especialitzaten aquests temes i podran apa-rèixer petites i mitjanes empre-ses al seu entorn. Això sí, hohem de fer de manera que res-pongui al benestar de les perso-nes. Crec que estem en unaposició de liderar aquest àmbita nivell mundial.

Vostè diu que cal aconseguir “sercapaços de demostrar que urba-nisme, medi ambient, habitatgei tecnologia són compatibles”.Com es fa això?No és compatibilitat, és una filo-sofia de futur de veure tot aixòglobalment. Cal entendre quetota l’administració ha de partird’aquest idea i, aleshores, aplicar-ho. El primer impulsor d’aquestafilosofia ha de ser l’administraciópública, però el sector privattambé s’hi ha d’apuntar.

Posi’ns un exemple... Quan ets la capital dels mòbils ifas un sistema de lloguer demotos, és lògic que estigui lligat

a la tecnologia. No té gaire sen-tit que posis un sistema de llo-guer d’aquest estil i que no vagilligat amb el mòbil o que no espugui pagar per contactless.Com a administració públicahem d’afavorir aquesta possibi-litat, per exemple incentivantque les empreses s’instal·lin a lazona del 22@, però a més hemd’actuar sempre amb aquestamentalitat si no volem fracas-sar. Qui no estigui en aquestarevolució s’equivoca.

El seu Govern ha ratificat l’apostapels Jocs Olímpics d’Hivern del2022. Com és que finalment hoveu amb bons ulls?Sempre ho he recolzat. Mai hedit que no. És una d’aquestescoses estranyes. Si llegeixes queBarcelona es presenta als JocsOlímpics d’Hivern, d’entrada etquedes estorat. Però quan veusla reacció del Pirineu a favord’això i el seu interès te n’ado-nes que no anem mal encami-nats. Jo sempre he dit que aixòté lògica si és a favor del Pirineui si Barcelona pot ajudar-lo.

Xavier TriasAlcalde de Barcelona

A. Galduf / A. NadeuBARCELONA

7 | 09 Juliol 2013 líniasarrià.catEntrevista

“L’alcalde i l’Ajuntament estem al servei del país i del seu Govern pel que necessitin. També per caminarcap a nous horitzons”

Nosaltres, com a capital de Ca-talunya, hem d’ajudar la restadel país. No sé com anirà, peròel sol fet de presentar la candi-datura ja és un benefici per alPirineu. A més, jo crec quetenim possibilitats i, si d’a-questa manera podem ajudar elPirineu, endavant.

Un altre sector que també volenajudar i que figura entre les sevesprioritats de govern és el comerçde proximitat. Estan aconseguintels resultats que esperaven quanvan començar el seu mandat?En el moment actual, el comerçen general pateix molt i el deproximitat encara més. Per sort,

Barcelona va impulsar l’organit-zació basada en eixos comer-cials i això ha estat un èxit.També tenim els mercats, unaeina especial que s’està remode-lant i que ajuda molt en aquestsentit. Nosaltres no farem resque no parteixi d’un acord delscomerciants.

Qui també necessita acords pertirar endavant és el seu execu-tiu, que ha de pactar amb el PPper desbloquejar partides pres-supostàries. I tot això mentre al’altra banda de la plaça, el seupartit aposta pel dret a decidir...Nosaltres estem complint el nos-tre programa i pel que fa al pro-

cés sobiranista no fallarem. Peròno només això. Nosaltres exer-cim de capital de Catalunya i, adiferència d’anys enrere, l’Ajun-tament no fa la guitza a la Gene-ralitat. És a dir, no intentemdisminuir el Govern de Catalu-nya, sinó que intentem col·labo-rar-hi. Ells saben, com tambésap el Parlament de Catalunya,que l’alcalde i l’Ajuntament deBarcelona estem al servei delpaís i del seu Govern pel que ne-cessitin. També per caminar capa nous horitzons.

Amb la crossa Popular...Nosaltres tenim un problema.Som 14 regidors i per governar

se’n necessiten 21. Per tant,per tirar endavant la ciutat re-querim la col·laboració d’altresgrups. Sempre tenim la col·la-boració més o menys explícitad’Esquerra, però només són 2regidors i, per tant, no sumem.I si a això li afegeixes que niPSC ni Iniciativa no em donenmai suport...

La situació es complica.Crec que ambdós s’equivoquen,però evidentment ho respecto.Vull demostrar que faig políti-ques més socials que les ques’han fet durant 32 anys. I elque no ens podem permetreara, en un moment de crisi eco-

nòmica com l’acutal, és paralit-zar la ciutat.

Descarta tornar a intentar en-tendre’s amb el PSC?Els hi he demanat moltes vega-des. Quan vam començar, quanva entrar el Jordi Martí... Jo maidescarto res i qui vulgui col·la-borar amb mi té la porta oberta.Però hi ha grups que no tenenvoluntat de col·laboració. És in-comprensible la gent que no espot entendre amb res. Diuenque fan d’oposició dura, però josempre els pregunto perquè nohan fet res del que ara exigeixendurant els 32 anys que han go-vernat la ciutat.

Darrerament ha tornat la po-lèmica per les maniobres mi-litars a Collserola. Què pot ferl’Ajuntament en relació ambaquestes pràctiques? Com espot tranquil·litzar els veïns? Des de l'Ajuntament i tambécom a membres del Consor-ci de Collserola, hem instat elMinisteri, en tots els òrgansque pertoca, a eliminar lespràctiques amb armes per la

serra de Collserola, atès quees tracta d'un espai més de laciutat, on hi conviu la naturaamb escoles, habitatges, equi-paments, etc. La serra estàoberta a tothom per gaudir-hi, però no ens sembla co-rrecte que s'utilitzi per fer-himaniobres militars al costatde nens que van a l'escola ogent que passeja el gos o fa es-port.

“No ens sembla correcte que s’utilitzi la serra de Collserolaper fer-hi maniobres militars”

SARRIÀ-SANT GERVASI

09 Juliol 2013

Sarrià-Sant Gervasi| 8

líniasarrià.cat

El Teatre de Sarrià torna a tan-car les seves portes des d’a-quest mes de juliol i fins a prin-cipis de desembre per poderreprendre aleshores les repre-sentacions de l’Estel amb nor-malitat. El motiu del tanca-ment és la segona fase de la sevaremodelació, en la qual es rea-litzaran les obres que permetranobtenir la llicència d’activitatsdefinitiva.

Els treballs de remodelacióafectaran només la sala, ja quela caixa escènica es va remode-lar l’any 2011 i compleix la nor-mativa. Les obres es realitzaranen dues intervencions, una arai l’altra el 2014. Aquest any s’a-dequarà la sala a les normativesvigents d’accessibilitat, aïlla-ment acústic, aïllament tèrmic

i aïllament al foc. L’accessibili-tat comportarà passadissos mésamplis i, per tant, una pèrdua debutaques a la platea que escompensarà amb les butaquesque es podran col·locar al balcódel primer pis. Totes elles sesubstituiran per unes de novesresistents al foc. El terra serà an-

tilliscant, l’aïllament acústicamortirà el so de cara els veïnsi, sobretot, l’aïllament tèrmicpermetrà tenir una tempera-tura de confort tant a l’hiverncom a l’estiu.

Per altra banda, també es re-modelaran els lavabos, tant elsdel primer pis com els del segon.

El Teatre de Sarrià, en obres. Foto: Teatre de Sarrià

La segona fase de la reforma delTeatre de Sarrià ja està en marxa

» L’espai romandrà tancat fins a principis del mes de desembre » Les obres permetran obtenir la llicència d’activitats definitiva

L’Aerobús obté la certificacióde qualitat UNE 13816

SERVEIS4Serveis Generals deMobilitat i Transport S.L., em-presa concessionària del serveiAerobús, ha rebut la certificacióUNE 13816 per les seves dues lí-nies que atenen entre les ter-minals T1 i T2 de l’Aeroport i elcentre de Barcelona.

La norma UNE 13816 deter-mina les condicions en les quees presta el servei des de l’òpti-ca del viatger. La certificació su-posa assolir la major aproxi-

mació entre la qualitat espera-da per l’usuari i la que realmentpercep.

PUNTUALITAT I CONFORTEls criteris de qualitat que con-templa la norma europea, i queAerobús acaba d’aconseguir,són l’accessibilitat, la informa-ció, la regularitat i puntualitat,l’atenció al client, el confort, laseguretat i el respecte al mediambient.

Trias vol crear un ‘carril 30’ dins del carrer Balmes

MOBILITAT4L’Ajuntamentaposta per la bici. Així ho de-mostra l’anunci de l’alcalde,Xavier Trias, d’ampliar un 25%la malla ciclista, col·locar mésgomes separadores i, sobretot,crear carrils 30 en algunes viesprincipals de la ciutat, com perexemple el carrer Balmes.

Segons Trias, “s’ha de can-viar el paradigma perquè els ci-clistes pedalegin amb seguretatper carrers importants”. L'al-calde tampoc va descartar queles bicis, en alguns casos, puguinusar el carril bus-taxi.

Torna el concurs de directes al centre cívic Sarrià

MÚSICA4El centre cívic Sarriàconvoca de nou el concurs de di-rectes, una oportunitat per alsgrups amateurs de prendre parten un concert de grans dimen-sions i renovar el seu material.

Hi poden participar tots elsgrups amateurs de la ciutat queno tinguin cap contracte disco-gràfic vigent. Per fer-ho noméscal presentar una gravació ambun màxim de dues cançons i quesiguin íntegrament composi-

cions del grup. El termini perpresentar les obres està obertfins el 19 de juliol.

De tots els grups concur-sants se seleccionaran 5 finalis-tes que actuaran divendres 4d'octubre en un concert de granformat. Un jurat integrat permúsics i professionals del mónde la música escolliran el grupguanyador, que s'endurà unpremi de 500 euros per gastaren material musical.

RedaccióSARRIÀ

Puigdollers: “El Monestir dePedralbes tornarà a Sarrià”

CULTURA4El regidor de Sa-rrià-Sant Gervasi, Joan Puig-dollers, es manté ferm en la sevalluita pel Monestir de Pedralbes.Puigdollers assegura que el mo-nument “tornarà algun dia” albarri que, segons la seva opinió,pertany per justícia històrica.

No obstant això, perquè elretorn sigui possible caldriaaconseguir un pacte amb LesCorts, districte que no sembladisposat a posar-ho fàcil. El seu

regidor, Antoni Vives, ja va as-segurar en el seu moment que“el Monestir és de la ciutat, nod’un barri” i que el que cal fer“és utilitzar-lo”, afegint queconsidera “ridícul” que Sarrià-Sant Gervasi vulgui recuperar elmonument.

La reclamació de Puigdo-llers ve de lluny. Quan estava al’oposició ja va exigir sense èxital PSC el retorn del Monestir aldistricte que ara lidera.

Ronda de Dalt | Accident mortalDijous de la setmana passada es va produir un accident de trànsit a la

ronda de Dalt a l’alçada de l’accés número 6 (sentit Llobregat), al districtede Sarrià-Sant Gervasi. Una moto de gran cilindrada va xocar contra uncamió d’escombraries i el conductor de la primera va resultar-ne mort.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 889 | 09 Juliol 2013 líniasarrià.cat

09 Juliol 2013

Sarrià-Sant Gervasi| 10

líniasarrià.cat

MEMÒRIA HISTÒRICA4Els veïnsdel barri de Sant Gervasi-La Bo-nanova s’han marcat un objectiumolt clar: recuperar el seu pas-sat i la identitat de la zona. Ambaquesta finalitat neix el projec-te Vivències, històries i recordsde Sant Gervasi-La Bonanova:La identitat d’un barri finançatamb les aportacions dels veïns,entitats i fons documentals.

El projecte impulsarà diver-sos grups de treball que apor-

taran vivències, coneixements ifotografies. El Districte, per laseva banda, s’encarregarà derealitzar una cerca històrica através de l’experiència i la his-tòria dels veïns i veïnes de lazona, la col·laboració dels qualsserà clau per assolir l’objectiu.

El resultat de tot plegat que-darà reflectit en un llibre i elmaterial recopilat es conser-varà a l’Arxiu Municipal de Sa-rrià-Sant Gervasi.

El Plenari del Consell Municipalha aprovat l’atorgament de lesMedalles d’Honor de Barcelona2013 a Marta Mestres, directo-ra de la Llar de Mossèn Lluís Vi-dal, i als Ferrocarrils de la Ge-neralitat de Catalunya (FGC).

En el primer cas, els veïnsvolien que s’homenatgés Mar-ta Mestres pels seus 17 anys dededicació al casal de gent gran,els quals ha exercit amb voca-ció de servei i molta humanitat.

Per altra banda, el Districtehavia proposat també els FGCperquè, coincidint amb el 150èaniversari de la inauguraciódel tren de Sarrià, es reconeguila seva importància en la ver-tebració i la comunicació delDistricte entre ell mateix i ambla resta de la ciutat.

El regidor de Presidència iTerritori, Jordi Martí, ha des-tacat que les persones i entitatsguardonades “encarnen la cons-tància, la il·lusió, la creativitat,la capacitat d’iniciativa i l’esforç,que són condicions per rebreaquesta distinció”. El regidor haremarcat la importància dels

guardons per donar visibilitat ales entitats i persones que con-tribueixen a millorar la ciutat “iserveixen d’exemple i motivacióper a tothom”.

Les Medalles d’Honor sónun guardó creat l’any 1997 quereconeixen la labor professionalo social envers la ciutat.

Tren de Sarrià. Foto: Treneando.com

Marta Mestres i els Ferrocarrils,Medalles d’Honor de la ciutat

RedaccióSARRIÀ-SANT GERVASI

Sant Gervasi-La Bonanovarecupera la memòria històrica

COMUNICACIÓ4El Consell del’Audiovisual de Catalunya(CAC) deixa l’edifici que ocu-pava al districte 22@ i traslla-darà la seva seu al número 36del carrer Dels Vergós, a Sarrià-Sant Gervasi.

Amb aquesta mesura, l’or-ganisme estalviarà uns 800.000euros a l’any en concepte de

renda i de despeses de mante-niment.

Fins ara el CAC pagava81.000 euros al mes al Consorcide la Zona Franca de Barcelo-na (CZFB), que tenia els dretsde superfície de l’edifici. ElConsorci ja ha posat al mercatl’immoble, que consta de qua-tre plantes i dos soterranis.

El CAC deixa l’edifici del 22@i es trasllada a Sarrià

Agenda nacional | La cadena humana, en marxaJa estan obertes les inscripcions per poder participar a la Via Catalana capa la independència, la cadena humana que impulsa l’Assemblea Nacional

Catalana (ANC) de cara a la propera Diada Nacional de l’11 de setembre. Elformulari per inscriure’s-hi es pot omplir a la pàgina web de la iniciativa.

Amb la voluntat de conèixer iadaptar els seus comerços almón 2.0, els botiguers de Bar-navasi, l’Eix Sarrià i TuróParc co-mencen aquesta setmana elscursos de formació contínua ques’inclouen dins el programaObert al Futur, que impulsa elDistricte.

“És un programa que té per ob-jectiu millorar les possibilitats desuperar la crisi per part dels co-merciants, utilitzant tecnologiesactuals i reconvertint la comu-nicació de les botigues envers elsclients”, comenta a Línia Sa-rrià-Sant Gervasi Salvador Al-buixech, president de Barnava-si.

Es tracta d’una formació queimpartiran membres de Barce-lona Activa a la Vil·la Florida alllarg d’aquest mes i els mesos desetembre i octubre, i que és to-

talment gratuïta pels associats alseixos comercials i els seus tre-balladors.

El primer dels cursos s’ence-tarà demà (17h) i té per objectiuexplicar als comerciants compromocionar un bar o restaurantper internet. Els hostalers apren-dran com comencar una cam-panya 2.0, coneixeran webs, pu-blicacions i recursos específicsper a l'hostaleria, i analitzaranmaneres efectives d’usar les xar-

xes socials per atraure mesclients.

El dia 11, a partir de les 14h, elsbotiguers aprendran a utilitzar elscodis QR com una bona estratè-gia de comunicació de les em-preses. Finalment, el dia 18, a lesdues del migdia, coneixeran tèc-niques per posicionar cadascunade les empreses als cercadors.

Al setembre, tornaran els cur-sos amb les xarxes socials com atema estrella.

Les xarxes socials centren gran part de la formació. Foto: Arxiu

Els botiguers es formen perdominar les noves tecnologies

RECONEIXEMENT4La Funda-ció Barcelona Comerç va rea-litzar la setmana passada un so-par on es van atorgar un premii un reconeixement a dues per-sones que han vetllat pel sectordel petit comerç.

“El reconeixement és per l’Al-bert Gonzàlez, que havia estat Di-rector de Comerç de l’Ajunta-ment de Barcelona, i que va mo-rir l’any passat”, comenta a LíniaSarrià-Sant GervasiVicenç Gas-ca, president de la Fundació.

D’altra banda, el premi d’en-guany de la Fundació ha estat perMaria Segarra, Directora del De-partament de Competitivitat iFormació de la Cambra de Co-merç de Barcelon. “És una per-sona molt estimada pel conjuntdel comerç de Barcelona”, afirmael president de l’entitat.

A l’acte de reconeixement hivan assistir 230 persones, entreelles l’alcalde de Barcelona, Xa-vier Trias, i el Director General deComerç de la Generalitat, JosepMaria Recasens.

Barcelona Comerçfa un homenatgea Albert Gonzàlez

Convocat el premiBarcelona, la millorbotiga del món

PREMIS4L’Ajuntament de Bar-celona ha tornat a convocar lasetzena edició del premi Barce-lona, la millor botiga del món. Estracta d’un guardó que reconeixles empreses, entitats i personesdel món del comerç que, durantel 2012, han contribuït a poten-ciar el sector a la ciutat. Les can-didatures es poden presentarfins el dia 15.

Enguany, el premi del consis-tori s’amplia amb dues modali-tats: comerç sostenible i culturalde proximitat. Per una banda, elnou Premi al comerç sosteniblereconeix a aquell establiment co-mercial que introdueixi paràme-tres ambientals tant als seus pro-ductes com al serveis que ofereixal consumidor.

Per altra banda, el Premi al co-merç cultural de proximitat s'a-torgarà per primera vegada a lapersona, entitat, iniciativa, esta-bliment o projecte que, per laseva trajectòria o activitat, hagicontribuït en el desenvolupa-ment cultural de Barcelona.

ComerçEix Sarrià |Web adaptada per a dispositius mòbils

L’Eix Sarrià ha inaugurat recentment la seva web adaptada per a dispositius mòbils. Elscomerciants han integrat a la seva pàgina d'inici d'aquesta versió mòbil, el seu directoricomercial que, vinculat a la geolocalització de l'usuari mitjançant el GPS del dispositiu

mòbil, podrà generar rutes a peu des de la ubicació actual cap als comerços seleccionats.

RedaccióSARRIÀ-SANT GERVASI

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8811 | 09 Juliol 2013 líniasarrià.cat

Comerç

| 12

09 Juliol 2013

L’Entrevistalíniasarrià.cat

L’alcalde Trias ha afirmat queapostaria per una tímida libera-lització horària els diumenges ien zones turístiques. Què n’o-pina la Fundació?L’alcalde ha dit que no farà ressense el consens del sector iaquesta és la mateixa posturaque ha mantingut sempre.Fins que no quedi clar el marclegislatiu en el què ens movemno es podrà prendre cap deter-minació.

Per defensar el model catalàheu fet arribar un document alParlament...És un manifest de bones inten-cions. Volem preservar elmodel català i regularitzar-nosper les lleis del nostre Parla-ment, no per les que tinguin aMadrid. El model català és unmodel d’èxit i un referent per aaltres ciutats.

El Pla de Suport al Comerç, finsa quin punt ajudarà a parar lacrisi que pateix el sector?El comerç paga les conseqüèn-cies de la situació econòmicaque està vivint el país. Creiemque aquest pla estratègic aju-

darà a ressituar-nos en el mo-ment en què estem ara. S’ha detornar a un consum responsa-ble i el comerç de proximitat ésuna peça clau.

Amb tantes promocions i ofer-tes al llarg de l’any, han perdutsentit les rebaixes? No és el mateix que tinguis al-guns productes en promociócom a reclam a que tots els arti-cles estiguin rebaixats. A les re-baixes els comerciants posemtot el que tenim a les nostresbotigues a preus especials i aixòpel consumidor és molt mésatractiu que promocions ennomés alguns productes.

Aquest any es cuidaran més elsaccessos i la part exterior de lapista de gel? Els problemes els vam tenirmés el primer any, l’any passatja va sortir molt millor. La su-perfície va ser molt més gran ino hi va haver les cues que hihavia a la primera edició. Cadaany aprenem alguna cosa i es-perem que aquest tercer anysigui millor. A més incorpora-rem novetats.

Està assegurada la continuïtatde les passarel·les?Sí, sempre que hi hagi la volun-tat dels eixos. En aquest mo-

ment més de la meitat delseixos de Barcelona volen seguirfent les passarel·les de moda il’Ajuntament els dóna el recol-zament.

Assegureu que les vendes s’hanestabilitzat durant el primer tri-mestre de 2013. Es veu la llumal final del túnel?A l’Indicador de Comerç deBarcelona vam observar que labaixada de vendes era méssuau. Properament comença-rem l’estudi del segon trimestreperò puc avançar que ha sigutmés dificultós perquè les tem-peratures, que no han estat leshabituals per aquests mesos del’any, ha perjudicat a diferentssectors.

Malgrat aquesta desacceleracióde la caiguda de les vendes, el2013 serà el pitjor any de lacrisi? Cada vegada es desaccelera peròbaixa, i baixa sobre el que jahavia baixat. Estem patint molti tenim l’esperança, més que laconfiança, de que això arribi aestabilitzar-se perquè nosaltresja hem fet molts sacrificis.

Hi ha un càlcul de quantes boti-gues han tancat a Barcelona enels darrers anys? No. En aquest sentit, demanem

que l’Impost Sobre ActivitatsEconòmiques (IAE) es torni aposar en vigor, no amb finalitatrecaptatòria, sinó perquè siguiuna espècie de cens.

Darrerament s’han inauguratdiversos mercats remodelats.Quina valoració en fa? Els mercats municipals són elspals de paller de la multicen-tralitat de Barcelona per aixòtrobem bé tota la inversió ques’està fent. Ajuda a reactivarl’activitat econòmica i el co-merç a les diferents zones de laciutat.

Els problemes d’execussió ambels Encants, però, ha posatsobre la taula el dubte de si calfer obres tant faraòniques... Moltes d’aquestes obres es vancomençar a fer abans de la crisi.Barcelona té el boom turístic, apart de pel clima, per les sevesobres. Si mirem al futur, crecque s’han de fer obres emble-màtiques i dignes. Això sí,penso que el disseny no ha d’es-tar renyit amb que no siguinmés cares del que han de ser ique donin una funcionalitat.

Trias ha anunciat que presen-tarà candidatura pels JocsOlímpics d‘Hivern de 2022. Ésuna forta promoció de la granbotiga que és Barcelona... La Fundació Barcelona Comerçrecolza la candidatura perquèestà totalment a favor d’aques-tes experiències que poden por-tar riquesa a la ciutat, com vapassar al 1992.

Barcelona és una festa constantamb les diverses activitats depromoció dels eixos. Aquestmodel és únic al món? Si, és un model envejat permoltes altres ciutats. Dema-nem que continuï la sensibilitatde l’Ajuntament per recolzar-nos en totes les activitats de di-namització.

El consistori també persegueixla venda ambulant i il·legal quetant us afecta...En aquest punt sí que exigim al’administració que lluiti contraaquesta pràctica. Reconeixeml’esforç de la Guàrdia Urbanaperò voldríem que aquestapressió anés tant als que estanal carrer com als que no.

Vicenç Gasca“L’alcalde ha dit que no farà res sense

el consens del petit comerç”

Aina GaldufSANTS-MONTJUÏC

Vicenç Gasca /és el president de la Fundació Barcelona Comerç

El president dels comerciants barcelonins destaca la crua situació que pateix elsector però manté l’esperança que la crisi comenci a estabilitzar-se.

Gasca agraeix la dedicació dels eixos comercials i el suport de l’administració.

Agenda Nacional | A favor del dret a decidirPreguntat pel procés nacionalista, el president dels comerciants barcelonins,

Vicenç Gasca, afirma que “el dret a decidir és tant bàsic que jo crec que ningúpot estar en contra”. Per Gasca, “la gent té dret a escollir el que vol. Després

s’haurà de ser respectuòs amb el que esculli la gran majoria”.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8813 | 09 Juliol 2013 líniasarrià.cat

| 14 09 Juliol 2013líniasarrià.cat

ENTREVISTA4Marcel Pellejà és el respon-sable del Voluntariat per la Llengua delCNL de Barcelona. Va començar a peu decarrer com un voluntari més i ara es dedi-ca a gestionar el projecte. Hi creu ferma-ment i en destaca els avantatges, no nomésper als aprenents, sinó també per als ca-talanoparlants. Assegura que la societat engeneral hi surt guanyant.

Es diu que el Voluntariat per la Llengua esva pensar per ajudar els aprenents a prac-ticar el català i ha acabat ajudant també elspropis catalanoparlants. Ho comparteix?Totalment. El projecte té molts avantatges.Els aprenents poden practicar la llengua ca-talana mentre que els voluntaris catala-noparlants s’adonen que no hi ha cap raóper no utilitzar-la, ja que se’ls entén. Aixòcanvia els hàbits del catalans, que quanveiem una persona de fora de Catalunyacanviem automàticament de llengua.

Per educació...Ens equivoquem. Durant tots aquests anysde Voluntariat per la Llengua he pogutcomprovar que els aprenents ens diuen elcontrari. “Cada vegada que canvieu dellengua, que l’amagueu, ens esteu fent unlleig”, asseguren. I això fa reflexionar els ca-talanoparlants i fa canviar els seus hàbits,perquè després ho apliquen al seu dia a dia.No podem pressuposar que no ens entenensi parlem en català, perquè sovint estem fentun lleig canviant de llengua. És per això queels voluntaris també hi surten guanyant.

I la societat en el seu conjunt...Així és. L’aprenent té un espai on potpracticar el català i el voluntari creix per-sonalment i s’adona que no cal que ama-gui la seva llengua. El Voluntariat per laLlengua fa perdre aquests hàbits. Els ca-talanoparlants estan canviant les sevesconductes aquí i a la resta de la seva vidai això repercuteix en la societat. La gentcada cop parla en català amb més natura-litat. Si no se’ns entén ja canviarem de llen-gua, però fer-ho preventivament no cal.

El context polític està enfortint el sentimentnacional. Això es tradueix en un augmentde voluntaris per la llengua?No sé si hi ha pujades o baixades. A Cata-lunya es fan 10.000 parelles lingüístiquesa l’any. En termes polítics, potser sí que hiha participants que tenen aquest tipus demotivacions. Però nosaltres pensem queaixò és una manera simpàtica, relaxada idesenfadada de fer llengua i de fer cultu-ra. Volem fugir una mica de la política per-què aquí practiquem la llengua. I és que,malauradament, molts aprenents no ho po-den fer durant el seu dia a dia per culpa delsmals hàbits dels catalanoparlants.

Facilitar que persones catalano-parlants es trobin amb altres per-sones que volen aprendre catalài puguin conversar així en unambient real i distès. Això és el Vo-luntariat per la Llengua, un pro-grama que impulsa la DireccióGeneral de Política Lingüística ique enguany celebra els seus 10anys d’història.

Gestionat pel Consorci per a laNormalització Lingüística (CPNL)a través dels 22 Centres de Nor-malització Lingüística (CNL) d’a-rreu del territori, el programaserveix perquè les persones quevolen aprendre català adquireixinseguretat i perquè les que ja el par-len s’acostumin a no canviar dellengua innecessàriament.

Més de 70.000 parelles lin-güístiques s’han beneficiat delsavantatges del programa durant laseva dècada d’història. Durant unmínim de 10 hores, voluntaris iaprenents han conversat on hanvolgut, quan han volgut i del quehan volgut amb un objectiu com-partit: utilitzar el català.

El Voluntariat per la Llen-gua va néixer l’any 2002 a Cornellàamb 19 parelles participants. Sotael nom de Voluntaris per la llen-gua, el programa va sorgir com unrecurs més per facilitar l’aprenen-tatge de la llengua catalana delsalumnes dels cursos de català pera adults del CPNL. Paradoxal-ment, aquests es queixaven quequan sortien de l’aula no podienpracticar la llengua que estudiaven

per integrar-se a Catalunya perquèningú no els parlava en català.

Des d’aleshores, la iniciativa haexperimentat moments d’extensió,de reorientació i de consolidació.L’any 2007, i ja sota el nom de Vo-luntariat per la llengua, el pro-grama va rebre un impuls defini-tiu per part de la Generalitat, queva considerar prioritari augmen-tar-ne l’impacte i estendre’l a totCatalunya i a qualsevol persona in-teressada independentment deles classes de català.

La iniciativa també ha rebutel suport de la Comissió Europeaen forma de reconeixement, sentconsiderada una de les 50 millorspràctiques europees d’aprenen-tatge d’una llengua.

MÉS ENLLÀ DE LA LLENGUAA més de conversar en català du-rant una hora a la setmana en ellloc i l’horari que decideixen, les pa-relles lingüístiques poden partici-par en les activitats complemen-tàries de coneixement del territo-ri, la cultura i la societat catalanesque també impulsa el programa.Tots els participants disposen d’uncarnet que els permet gaudir d’a-vantatges arreu de Catalunya.

En aquest sentit, el Volunta-riat per la Llengua compta ambla col·laboració de moltes entitatsi establiments que transporten elprograma al teixit social i asso-ciatiu. Durant l’últim any, prop de700 entitats i més de 2.000 esta-bliments hi han donat suport.

Actualment, la iniciativa s’haintroduït a diversos àmbits secto-rials, com ara l’empresa, la sanitat,la justícia, l’esport o els Institutsd’Educació Secundària, on ha tin-gut també una molt bona acollida.

» Més de 70.000 parelles lingüístiques participen en el programa del Voluntariat per la Llengua» Prop de 700 entitats i més de 2.000 establiments col·laboren amb la iniciativa durant l’últim any

Arnau NadeuSARRIÀ

del Voluntariat per la Llengua

“Quan canviem de llengua pereducació ens equivoquem”

Una dècada d’entregadesinteressada pel català

Reportatge fotogràfic: Pamela Martínez

15 | 09 Juliol 2013 líniasarrià.cat

La història de l’Adrián Murga il’Eulàlia Silvente va començar fanomés un mes amb un joc de tar-getes. “La primera trobada va sera la Casa dels Entremesos on ensvan repartir uns papers amb unanimal dibuixat i es tractava detrobar la nostra parella”, comen-ta l’aparellador toledà. La imatged’un bou els va unir com a pare-lla lingüística i des d’aleshores hancompartit més d’una canya i jahan fet plans de futur com anar apatinar, assistir a un concert demúsica clàssica o fins i tot ajudar-se a fer els forats per a penjar unaprestatgeria. I és que qualsevol ex-cusa és bona per practicar el ca-talà.

Per a aquesta voluntària provi-nent del Montseny “és molt po-sitiu que algú vulgui aprendrecatalà perquè molta gent apostaper estudiar anglès, francès o rusperquè amb el castellà ja els en-tenen a tot arreu”. De fet, tal i comcomenta l’Adrián, “hi ha llocs,com les Rambles, on és més ha-bitual trobar-te una persona queparli anglès que una que parli ca-talà”.

Asseguda a la terrassa d’unbar, la Pamela Campoverde, unaestudiant d’origen equatorià,manté una conversa amb la sevavoluntària, l’Isabel Baeza, sobrel’hàbit dels catalanoparlants decanviar de llengua davant d’un in-terlocutor estranger. “El que emfa sentir discriminada és que lagent em senti parlar en català i emcontesti en castellà”, comenta laPamela. Els aprenents que parti-cipen al Voluntariat per la Llen-gua coincideixen en destacar lesdificultats que tenen per poderconversar en aquest idioma.“Diuen que et parlen en castellàper ajudar-te però jo sempre dicque així no m’estan beneficiant”,destaca la futura dissenyadora.

Per la Isabel, veïna de Sant Boii filòloga, “costa molt no canviarde llengua perquè tenim la ideaque som poc respectuosos si no hofem”. Es tracta d’un sentimentcompartit entre els voluntaris,però la Pamela hi fa un incís: “José que no sóc catalana però m’es-

timo aquesta llengua i m’entristeixque els catalans no defensin el seuidioma perquè amb el temps esperdrà”.

La Pamela i l’Isabel només s’hanvist tres vegades però han con-nectat de meravella. “Estem co-mençant però estic encantadaperquè la veig amb tantes ganesd’aprendre...”, comenta la volun-tària.

Els que sembla que es coneguinde tota la vida són en FerranCastilla i la seva aprenent, la Ma-ria Isabel Pereyra. Originària del’Argentina i periodista de pro-fessió, el seu primer contacte ambel català va ser precisament a laCiudad de La Plata. “Em vaig ca-sar amb en Jordi, que era de Ca-talunya però es considerava to-talment castellanoparlant i novolia tenir res a veure amb el ca-talà. Un dia vaig haver de fer unreportatge sobre un casal català im’hi va acompanyar. Després detres anys de resistència a l’idiomava ser escoltar ‘Bon dia’ i posar-sea plorar”. Per la Maria Isabelaquest va ser un punt d’inflexióperquè “vaig veure la part emo-cional de la llengua, com hi con-nectes, i vaig decidir posar-me aestudiar”.

Un temps més tard, el destí lava fer creuar el Pacífic per venir aBarcelona i després de dotze anysa la ciutat va decidir intentar,per tercer i últim cop, treure’s elnivell C de català. Segons explicala Maria Isabel, “tenia molts pro-blemes de fluïdesa i vaig demanarun voluntari molt estricte i em vanpresentar el Ferran, el qual m’haajudat a treure’m el títol”.

“Des del mes de gener hemanat al Palau de la Música, al Li-ceu i a l’Auditori, he conegut elMuseu d’Història i el MNAC im’ha explicat la història dels edi-ficis modernistes de la ciutat”, co-menta la periodista.

En Ferran té clar els beneficisque ha extret d’aquest programa:“A part d’ajudar a aprendre i di-vulgar la llengua i la cultura ca-talana, el voluntariat ha estatmolt enriquidor perquè he cone-gut a una gran persona”. Enaquest sentit, els aprenents no esvolen perdre l’oportunitat de viu-re el Voluntariat per la Llenguades de l’altra banda i assegurenque “si arribem al nivell suficientde català algun dia també faremde voluntaris”.

Aina GaldufSARRIÀ

“Em sento

discriminada quan

em contesten

en castellà”

“Hem anat al Palau

de la Música, al

Liceu, a l’Auditori i al

Museu d’Història”

“A les Rambles és més habitual trobar-te una persona que parli anglès que una que parli català”

Línia Sarrià comparteix una jornada amb sis participants del Voluntariat per la Llengua

“Diuen que em parlen en castellà per ajudar-me peròjo sempre dic que així no m’estan beneficiant”

“A part d’ajudar a aprendre i divulgar la llengua i la culturacatalana, el voluntariat ha estat molt enriquidor”

Tres parelles, el mateix objectiu

del Voluntariat per la Llengua

Propera edició 3 Setembre| 16 09 Juliol 2013líniasarrià.cat