atenciÓ a les necessitats educatives especials … › sgfp › llicencies › 199899 › memories...
TRANSCRIPT
-
ATENCIÓ A LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS DELS
ALUMNES D’E.S.O., AMB DISCAPACITAT FÍSICA, DINS L’ÀREA
D’EDUCACIÓ FÍSICA, ALS I.E.S. DE LA CIUTAT DE BARCELONA.
ESTUDI BIOMECÀNIC DELS LLANÇAMENTS DE BOCCIA.
Teresa Calverol Llauró
Curs escolar (1.998 – 1.999)
-
2
Va per tu Alexis.
-
3
Índex
$JUDwPHQWV 53ULPHUD�3DUW���$WHQFLy�D�OHV�QHFHVVLWDWV�HGXFDWLYHV�HVSHFLDOV�GHOV�DOXPQHV�G(62�DPE�GLVFDSDFLWDW�ItVLFD��GLQV�OjUHD�G(GXFDFLy�ItVLFD��DOV�,(6�GH�%DUFHORQD�FLXWDW�����,QWURGXFFLy�1.1.- Antecedents del tema objecte del treball. 71.2.- Explicació del tema. 91.3.- Objectiu del treball. 111.4.- Continguts. 11����7UHEDOO�GXW�D�WHUPH�2.1.- Disseny del pla de treball. 122.2.- Metodologia. 132.3.- Recursos utilitzats. 135HVXOWDWV�REWLQJXWV�3.1.- C1 - Estudi de la mostra. Alumnes amb discapacitat física.C1.1.- Nombre d'alumnes d'ESO, amb discapacitat física, matriculats als IES 14de la ciutat de Barcelona durant el curs 98/99 i relació amb la matriculacióglobal.C.1.2.- Tipus de discapacitat física i/o sensorial i en quin grau d'afectaciófuncional.
15
C.1.3.- Condicions del centre quant a barreres arquitectòniques. 15C2 - Problemàtica en l'àrea d'Educació física.C2.1.- Actitud dels professors d'Educació física. 16C2.2.- Informació que tenen i que volen els professors. 19C2.3.- Tipus d'atenció a les necessitats educatives especials que reben 21els alumnes amb discapacitat física dins del crèdit comú.C2.4.- Crèdits variables que es realitzen per a sensibilitzar els altres alumnes, 23amb o sense participació d'alumnes amb discapacitat física.C2.5.- Activitats del crèdit comú o variable que es realitzen fora del centre. 24C.2.6.- Activitats extraescolars de l'àrea. 24C.2.7.- Suport que reben aquests centres en l'àrea d'Educació física. 24C.2.8.- Material adaptat d'Educació física. 26C.2.9.- Grau d'integració de l'alumne en el grup classe i del grup classe amb 26l'alumne amb discapacitat.C3 - Possibles pautes d'actuació per a solucionar aquesta problemàtica.C3.1.- Converses amb diferents especialistes en activitats físiques adaptades i en 28integració.C3.2.- Adaptacions curriculars. 41����&RQFOXVLRQV� 42
-
4
6HJRQD�3DUW���(VWXGL�ELRPHFjQLF�GHOV�OODQoDPHQWV�GH�%RFFLD�����,QWURGXFFLy�1.1.- Antecedents del tema del treball. 461.2.- Explicació del tema. 481.3.- Objectiu del treball. 521.4.- Continguts. Hipòtesi inicial. 53����7UHEDOO�GXW�D�WHUPH�2.1.- Disseny del pla de treball. 542.2.- Metodologia. 552.3.- Recursos utilitzats. 59����5HVXOWDWV�REWLQJXWV�3.1.- Resultats dels llançaments. 593.2.- Resultats de les variables biomecàniques. 663.3.- Resultats de l'activitat muscular. 72����&RQFOXVLRQV� 74����5HODFLy�GHOV�PDWHULDOV�FRQWLQJXWV�HQ�HOV�DQQH[RV� 76Annex 1 77Annex 2 78Annex 3 80Annex 4 130Annex 5 173Annex 6 178����%LEOLRJUDILD� 186
-
5
Agraïments.
En primer lloc vull agrair al Sr. Ignasi Puigdellívol Aiguadé, Degà de la Facultat de
Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona, la seva ajuda com a tutor d’aquest
treball i els seus consells en l’elaboració del seu contingut.
Aquest treball es composa de dues parts diferenciades però, al mateix temps, molt
relacionades entre elles.
La primera part és l’estudi sobre com s’està duent a terme l’atenció a les necessitats
educatives especials als alumnes amb discapacitat física, dins l’Àrea d’Educació física, en els
I.E.S. de la ciutat de Barcelona.
Per a realitzar aquesta primera part voldria agrair la col·laboració de les següents
persones: Montserrat Sánchez, Belen Escudé i Pilar Cabellos per la seva amistat, els seus
ànims i el seu suport. A Mercedes Ríos, professora de Magisteri d’Educació física de la
Universitat de Barcelona, per la seva ajuda en els plantejaments del treball. I, per últim, i molt
especialment, a tots els professors d’Educació física i alumnes amb discapacitat dels diferents
centres que he visitat, i als especialistes en les diferents discapacitats i en integració, per la
seva col·laboració desinteressada.
La segona part és l’estudi biomecànic de diferents llançaments utilitzats en un esport,
practicat per persones amb Paràlisi Cerebral, anomenat Boccia.
Per a realitzar aquesta segona part m’agradaria donar les gràcies, en primer lloc, a la
Roser Parés, responsable de la Boccia durant els Jocs Paralímpics de Barcelona’92, perquè
sense ella tot això no hagués començat mai.
En segon lloc, agrair a Miquel Chalé, a l’Arantxa González, a Joan Antúnez, tots tres
tècnics de la Federació Catalana d’Esports de Paràlisi Cerebral, i a tots els jugadors de
Boccia, per fer-me costat durant tots aquests anys de lluita per aconseguir que el nostre
esport, la Boccia, arribés a tenir la importància que té en l’actualitat.
En tercer lloc, a José Luis Sirera, responsable de la Boccia dins la Federació
Espanyola d’Esports de Paralítics Cerebrals, per tots els ensenyaments i consells que em va
donar i, sobretot, per ajudar-me a comprendre aquest esport i a fruir-ne.
-
6
Però sobretot vull agrair la col·laboració, desinteressada, del Centre d’Alt Rendiment
de Sant Cugat del Vallès, en concret de dues persones: el seu sots-director Sr. Guillermo
Pérez Recio, per haver-me donat la possibilitat d’accedir en aquest centre, i molt
especialment al Sr. Xavier Balius i Matas, Cap del Departament de Biomecànica, ja que,
sense ell i els seus ensenyaments de Biomecànica, aquest treball no hagués estat possible.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
7
Primera Part – Atenció a les necessitats educatives especials dels
alumnes d’E.S.O., amb discapacitat física, dins l’àrea d’Educació física,
als I.E.S. de la ciutat de Barcelona.
1.- Introducció
1.1.- Antecedents del tema objecte del treball
A principis del curs 96/97 el Departament d’Educació física de l’Institut Ausiàs
March es va trobar amb una situació desconeguda per a ell fins aquell moment, es va
matricular, a primer d’E.S.O., un alumne amb discapacitat física.
Tot i que, ara fa uns deu anys, ja vàrem tenir alguns alumnes cecs o deficients visuals,
mai no ens havíem trobat amb un alumne tan afectat físicament. Aquest alumne era paralític
cerebral i estava afectat, en un 80%, per una tetraplegia espàstica.
Fa deu anys existia la possibilitat, dins els estudis de B.U.P., de demanar l’exempció
en l’assignatura d’Educació física. Només es necessitava presentar un certificat mèdic oficial.
Aquells alumnes es varen acollir a l’exempció.
Actualment, amb la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria, aquesta
possibilitat ja no existeix, tot el contrari, s’han d’atendre les necessitats educatives especials
dels alumnes amb alguna dificultat, com és el cas dels alumnes amb discapacitat física o
sensorial.
Dins l’Educació física es treballen conceptes i actituds però, sobretot, es treballen els
procediments, ja que és una matèria eminentment pràctica.
Quan has de donar una classe a un alumne amb una discapacitat de tipus sensorial,
visual o auditiva, el problema amb què et trobes és que li arribi correctament la informació.
Un cop aconseguit això, aquest alumne pot realitzar moltes de les activitats que es treballen
dins del currículum d’Educació física, i les que no pot realitzar has d’intentar adaptar-les-hi o
bé oferir-li una activitat alternativa. Aquesta activitat alternativa pot realitzar-la sol o bé
acompanyat per un company però, en principi, no planteja possibilitat de perill per a ell.
En el cas d’un alumne amb discapacitat física la informació li arriba correctament en
la majoria dels casos però, degut a la seva discapacitat i depenent del seu grau d’afectació, et
trobes que moltes de les activitats no les pot fer. Algunes pots adaptar-les-hi però, si
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
8
l’afectació és severa, l’única alternativa és fer-li fer activitats totalment diferents a les dels
seus companys, tot i que de vegades aquestes activitats alternatives no les pot realitzar tot sol
sinó que necessita l’ajut per part d’una altra persona.
Aquest va ser el nostre cas ja que aquest alumne estava molt afectat. Tot i que podia
caminar algunes passes sol, amb alguns problemes d’equilibri, necessitava l’ajut d’algú per
caminar distàncies més llargues. Quant a les extremitats superiors, el funcionament del braç
dret era prou correcte, però el braç esquerre estava bastant afectat. Al mateix temps tenia
molts problemes de postura, tant dret com assegut, així com, degut a la seva espasticitat,
bastants problemes en el control del to muscular.
La seva professora d’Educació física era la primera vegada que tenia un alumne
d’aquestes característiques i es va trobar impotent per oferir-li activitats alternatives i, al
mateix temps, tenir cura de la resta d’alumnes de la classe. A més a més, era un grup amb
bastants problemes de disciplina ja que hi havia alguns alumnes molt moguts. Per tant, aquest
alumne assistia a classe però es quedava assegut sense fer res, mirant com els seus companys
realitzaven les activitats. Només intervenia quan es treballaven estiraments o relaxació, o bé
quan els altres jugaven un partit de qualsevol esport i ell feia d’àrbitre.
L’altra professora del departament, especialista precisament en un esport practicat per
paralítics cerebrals, també es va veure superada per la situació, ja que, tot i conèixer activitats
que aquest alumne podia realitzar, mai no s’havia trobat en el cas de tenir vint-i-nou alumnes
sense discapacitat i un que sí, sinó que sempre havia treballat amb un grup de persones amb
la mateixa discapacitat i, per tant, amb les mateixes condicions i característiques.
Tampoc no li vàrem poder donar una atenció individualitzada ja que el departament
no disposava d’hores per oferir-li.
Durant els dos cursos següents, sí que li vàrem poder oferir aquesta atenció
individualitzada ja que el segon any el departament disposava d’hores, i el tercer any,
l’actual, perquè a la professora especialista en Paràlisi cerebral li varen concedir una llicència
retribuïda i li ha seguit donant aquesta atenció.
Com veiem, aquest alumne, durant els dos últims cursos, ha pogut tenir accés a una
sèrie d’activitats, apropiades per a ell, que sense aquesta atenció individualitzada no hagués
pogut realitzar i, per tant, ha pogut desenvolupar un currículum dins l’Educació física, adaptat
a la seva discapacitat, i assolir tota una sèrie d’objectius propis de la seva edat.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
9
1.2.- Explicació del tema
Al mateix temps que aconseguíem atendre les seves necessitats educatives especials
ens plantejàvem tota una sèrie de preguntes. Com ho solucionen en els altres instituts? Podem
demanar ajuda a algú? I si és així, a qui ens hem de dirigir per demanar-la?
Per tal d’obtenir tota aquesta informació i intentar buscar possibles solucions vaig
decidir presentar un projecte al Departament d’Ensenyament, perquè crec que un alumne no
està plenament integrat a l’institut si no pot realitzar, totalment o al menys parcialment,
cadascuna de les matèries que realitzen els seus companys.
En els últims anys hem vist com millorava l’acceptació i la inclusió de les persones
amb discapacitat en totes les àrees de la vida en societat. En molts països s’estan aplicant
noves lleis per tal de poder oferir la igualtat d’oportunitats i la plena participació en la vida
social a tots els membres de la societat, posant especial atenció en la situació de les persones
amb discapacitat.
Cada vegada més les persones amb discapacitat poden practicar un esport durant el
seu temps lliure, gràcies a la supressió de barreres arquitectòniques, a l’especialització de
tècnics i a la gran tasca que desenvolupen les diferents federacions esportives de
discapacitats. Però la diferència entre la participació esportiva dels discapacitats davant dels
no discapacitats encara és molt gran. Crec que la solució passa per oferir, dins del programa
d’Educació física dels diferents centres, una activitat física alternativa, diversificada o no, tot
i saber les dificultats que això comporta, per tal que coneguin quines són les diferents
activitats que poden practicar, i que això faci que en el seu temps lliure puguin gaudir-ne. No
es pot practicar allò que no es coneix.
L’Educació física, en aquestes edats, no té només com a objectius el desenvolupament
de les qualitats físiques bàsiques (resistència, força, velocitat i flexibilitat) i l’aprenentatge de
les habilitats físiques bàsiques i específiques (desplaçaments, salts, girs, llançaments, etc.),
entre d’altres, sinó que, a més, té com a objectiu que els alumnes es familiaritzin amb
l’activitat física, i en gaudeixin, per tal que en finalitzar la seva etapa educativa la segueixin
practicant.
Tots sabem que realitzar una activitat física o practicar un esport és sa i contribueix a
l’educació integral de la persona. Però en una persona amb discapacitat física és, a més, un
mètode per desenvolupar i mantenir les funcions afectades per la lesió, i és un mitjà
terapèutic funcional que afavoreix la integració social, ja que disminueix les diferències amb
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
10
els altres i aconsegueix una millor adaptació a la seva discapacitat. És prou conegut que
l’esport és la forma més natural de fisioteràpia i de rehabilitació, que, a més, desenvolupa
l’autodisciplina, el respecte envers un mateix, l’afany de superar-se, fa que augmenti
l’autoestima, etc., i tot això és fonamental per a la integració en la societat.
Aquesta integració social crec, per tant, que ha de començar a l’escola.
Ara bé, si ha de començar a l’escola, s’ha de preveure que les condicions d’aquesta,
l’especialització del professorat, les activitats, etc., siguin les idònies per aconseguir-la.
En els últims anys s’ha avançat en aquests temes, s’han adaptat moltes instal·lacions,
s’estan realitzant cursos de postgrau i màsters en activitats físiques adaptades per als
professors i hi ha interès per part de l’administració d’integrar aquests alumnes a les escoles i
instituts. Però crec que encara queda molt per fer.
Perquè cada discapacitat física és diferent i dins d’una mateixa discapacitat cada
persona és un món. Això fa que sigui difícil programar activitats físiques estandarditzades tal
com es fa per als alumnes sense discapacitat.
Però si tenim en compte que fa deu anys aquests alumnes estaven exempts d’Educació
física i, actualment, ja s’estan portant a terme diverses experiències en alguns centres
educatius no especialitzats, crec que hem de ser optimistes cara al futur. L’objectiu de tots és
que aquesta atenció a les necessitats educatives especials dels alumnes amb discapacitat física
es faci correctament, ja que ells s’ho mereixen.
Les persones amb discapacitat són membres de la nostra societat, i com a tals, amb els
mateixos drets que tothom. Un d’aquests drets és el dret a l’educació, però no a una educació
esbiaixada o parcial, sinó total. Tenen dret a formar-se integralment com a persones igual que
les persones sense discapacitat.
Després d’aquesta reflexió se’m varen plantejar les següents preguntes (sempre des
del punt de vista de la matèria de l’Educació física):
Un alumne amb discapacitat física està integrat a un grup-classe pel sol fet d’assistir-
hi juntament amb els seus companys? Quan hi ha alguns moments de la classe, per no dir
molts, en què no pot realitzar l’activitat que fan els seus companys, és més important que es
relacioni amb ells o que aconsegueixi desenvolupar-se motriument dins la seva discapacitat?
Com es poden aconseguir els objectius establerts per a aquell curs dins la matèria, si no
realitza el cent per cent de l’activitat? El podem avaluar amb els mateixos paràmetres que als
altres?
Espero poder respondre aquestes preguntes a les conclusions d’aquest treball.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
11
1.3.- Objectiu del treball
L’objectiu que em proposo és veure quines són les necessitats educatives especials
dels alumnes, amb discapacitat física, dins l’àrea d’Educació física, que assisteixen a Instituts
d’Educació Secundària Obligatòria de la ciutat de Barcelona, i conèixer quin és realment el
seu grau d’integració en aquesta matèria, en el centre i amb els seus companys. Espero poder
enumerar quines són aquestes necessitats, la problemàtica que comporten, i les possibles
pautes per a donar-hi solució, tot això per aconseguir que aquesta integració sigui real i
eficaç.
1.4.- Continguts
El treball està dividit en tres continguts:
C1 – Estudi de la mostra: Alumnes amb discapacitat física.
C1.1 – Nombre d’alumnes d’Educació Secundària Obligatòria, amb discapacitat
física, matriculats als I.E.S. de la ciutat de Barcelona durant el curs 98/99 i relació
amb la matriculació global.
C1.2 – Tipus de discapacitat física i en quin grau d’afectació funcional.
C1.3 – Condicions del centre quant a barreres arquitectòniques, etc.
C2 – Problemàtica en l’àrea d’Educació física.
C2.1 – Actitud dels professors d’Educació física.
C2.2 – Informació que tenen i que voldrien els professors.
C2.3 – Tipus d’atenció a les necessitats educatives especials que reben els alumnes
amb discapacitat física dins el crèdit comú.
C2.4 – Crèdits variables que es realitzen per a sensibilitzar els altres alumnes, amb o
sense participació d’alumnes amb discapacitat física.
C2.5 – Activitats del crèdit comú o variable que es realitzen fora del centre.
C2.6 – Activitats extraescolars de l’àrea.
C2.7 – Hores de suport per part del mateix professorat del departament d’Educació
física o d’especialistes de fora del centre.
C2.8 – Material d’Educació física adaptat.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
12
C2.9 – Nivell d’integració de l’alumne en el grup classe i del grup classe amb
l’alumne.
C3 – Possibles pautes d’actuació per a solucionar aquesta problemàtica.
C3.1 – Converses amb diferents especialistes en activitats físiques adaptades i en
integració.
C3.2 – Adaptacions curriculars.
2.- Treball dut a terme
2.1.- Disseny del pla de treball
Per a desenvolupar el contingut número 1.1 em vaig dirigir en primer lloc a Carme
Riu, professora de l’institut Joan Salvat Papasseit, que el curs anterior havia realitzat un
treball amb persones amb discapacitat, també a través d’una llicència retribuïda. En segon
lloc em vaig dirigir a inspecció de Barcelona ciutat, en concret a la inspectora Sra. Montserrat
Munné, per tal de saber si el Departament d’Ensenyament tenia una base de dades sobre els
alumnes amb discapacitat física i saber, a través de l’inspector Sr. Oriol Busquets, les dades
de matriculació a l’E.S.O. a la ciutat de Barcelona.
Per a desenvolupar els continguts 1.2 i 1.3 he visitat els 22 instituts en els quals se'm
va comunicar que hi havia alumnes amb discapacitat física, realitzant una petita entrevista als
professors d’Educació física dels mateixos.
Un cop visitats i davant la impossibilitat de fer l’estudi en tots ells, vaig decidir triar-
ne sis per a fer l’estudi en profunditat. Aquests sis instituts els he triat per tres raons diferents.
En primer lloc per la seva ubicació dins la ciutat que m’ha permès accedir-hi més fàcilment.
En segon lloc per les facilitats que em varen donar els seus professors d’Educació física, els
seus alumnes amb discapacitat, així com els seus Directors. I en tercer lloc perquè els deu
alumnes amb discapacitat física d’aquests sis instituts estaven afectats per una sèrie de
discapacitats que em permetien veure les diferents situacions, tant pel tipus de discapacitat
com pel seu grau d’afectació.
Per tant, el contingut 2 l’he desenvolupat a partir d’aquestes sis entrevistes fetes amb
més profunditat, afegint en algun cas informació de la totalitat dels 22 centres, així com
opinions donades per especialistes.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
13
Per a desenvolupar el contingut 3 m’he dirigit a una sèrie d’especialistes tant en
activitats físiques adaptades com en integració per tal de buscar les possibles pautes
d’actuació per a solucionar aquesta problemàtica.
2.2.- Metodologia
1.- Mètode descriptiu.
1.1- Valoració quantitativa: recollint tota la informació i confeccionant una base de
dades.
1.2- Valoració qualitativa: Elaboració i realització d’entrevistes estructurades i
obertes a alumnes amb discapacitat, professors d’educació física i especialistes
amb activitats físiques i esports adaptats.
1.3- Un cop feta la valoració quantitativa i qualitativa, procedir a la triangulació
interna per tal d’analitzar-les i interpretar-les.
2.3.- Recursos utilitzats
- Utilització i actualització de la base de dades donada per Inspecció de Barcelona
ciutat.
- Visita a tots els instituts amb alumnes amb discapacitat física coneguts i realització
d’una petita entrevista als Departaments d’Educació física, (model d’entrevista a l’annex 1).
- Diverses visites als sis instituts escollits, realitzant-hi entrevistes amb els professors
d’Educació física i amb els alumnes amb discapacitat física.
Aquestes entrevistes les vaig realitzar estructurades en una sèrie de preguntes, les
quals podien tenir, segons la resposta, altres preguntes conseqüència de les primeres (model
d’entrevista a l’annex 3)
- Visita a vuit especialistes en activitats físiques adaptades i en integració, mantenint
amb ells una conversa sobre la situació actual i les possibles solucions a emprar.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
14
3.- Resultats obtinguts
3.1.- C1 – Estudi de la mostra. Alumnes amb discapacitat física.
Un cop informada per part de la inspectora de Barcelona ciutat, Sra. Montserrat
Munné, de la base de dades que disposa el Departament d’Ensenyament, em vaig dirigir a
tots els instituts que sortien en aquesta base de dades i, també, a altres dels quals tenia
informació per altres vies. No he tingut en compte els centres que depenen de l’Ajuntament o
de la Diputació.
En total varen ser 22 instituts d’ensenyament secundari de la ciutat de Barcelona, i
després de realitzar una petita entrevista als professors d’Educació física d’aquests centres he
confeccionat una nova base de dades (annex 2).
Aquesta nova base de dades l’he elaborada perquè la que té el Departament
d’Ensenyament només contempla una categoria respecte a la deficiència, però no respecte a
les necessitats educatives especials que pugui necessitar. Per exemple un alumne paraplègic,
que a la resta de matèries no té cap mena de dificultat, en l’àmbit de l’Educació física sí que
presenta unes necessitats específiques i això no ho contempla.
D’aquesta nova base de dades se n’extreuen les següents dades:
&�����1RPEUH�G¶DOXPQHV�G¶(GXFDFLy�6HFXQGjULD�2EOLJDWzULD�� DPE�GLVFDSDFLWDW� ItVLFD�
PDWULFXODWV� DOV� ,�(�6�� GH� OD� FLXWDW� GH�%DUFHORQD� GXUDQW� HO� FXUV� ������ L� UHODFLy� DPE� OD
PDWULFXODFLy�JOREDO�
El nombre d’alumnes amb alguna discapacitat física i/o sensorial, integrats als
instituts de secundària de Barcelona ciutat, és de 39. Estan repartits, per cursos, de la següent
manera: onze a primer d’ESO, deu a segon, tres a tercer, cinc a quart, quatre a quart d’FP,
quatre a cinquè d’FP, un a primer de batxillerat i un a COU.
Aquests 39 alumnes estan integrats en 20 centres de la ciutat. A dos dels centres que
vaig visitar, i on hi constaven alumnes amb discapacitat física, se’m va informar que aquests
alumnes ja no hi assistien.
Si observem les dades de matrícula del curs 98/991 trobem que:
1 Dades facilitades per la Inspecció
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
15
El total de matriculats durant el curs 98/99 a l’ESO, a Barcelona ciutat, va ser de
15.079 alumnes, dels quals 29 tenen alguna discapacitat física i/o sensorial.
Com veiem el percentatge és del 0’19, per tant, estem parlant d’un percentatge molt
baix respecte a la totalitat.
Aquest percentatge puja en els sis centres en què he centrat el meu treball, ja que en
un total de 1.328 alumnes matriculats en aquests instituts hi ha 16 alumnes amb alguna
discapacitat física i/o sensorial, que representen un 1'20%.
Si tenim en compte que a Barcelona ciutat hi ha 73 instituts de secundària que
depenen del Departament d’Ensenyament, el percentatge de centres amb alumnes amb
discapacitat física o sensorial és del 27’39%.
&����±�7LSXV�GH�GLVFDSDFLWDW�ItVLFD�L�R�VHQVRULDO�L�HQ�TXLQ�JUDX�G¶DIHFWDFLy�IXQFLRQDO�
Paràlisi Cerebral – 10
Distròfia muscular (en les seves variants) – 4
Espina Bífida – 5
Artrogriposi congènita – 2
Tetraplègic i cec – 1
Efectes d’una operació de tumor cerebral – 1
Artritis deformant – 1
Paraplegia medul·lar – 1
Hemiplegia (causa desconeguda) - 1
D. Visual (total o parcial) – 4
D. Auditiu – 8
Desconeguda – 1
Les dades sobre el nivell d’afectació es poden trobar a la base de dades en l’annex 2.
&����±�&RQGLFLRQV�GHO�FHQWUH�TXDQW�D�EDUUHUHV�DUTXLWHFWzQLTXHV�
C1.3.1 – Ascensor – Dels 20 instituts, 14 en tenen, però en dos d’ells l’ascensor és
massa petit, degut a la seva antiguitat, i no hi cap una cadira de rodes, i un tercer que té
ascensor però aquest no arriba al gimnàs (a la base de dades l’he fet constar com a sí?). Sis
instituts no en tenen.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
16
C1.3.2 – Gimnàs – La resposta sí, implica que s’hi pot accedir fàcilment. La resposta
no, pot voler dir que no és fàcilment accessible, que aquest gimnàs té dues parts, una
accessible i l’altra no, ja que hi ha unes escales, o bé altre tipus de problemàtica que fa que
aquest gimnàs no estigui ben adaptat.
Sí – 7
No – 13
C1.3.3 – Pistes exteriors – Les respostes impliquen el mateix que en el gimnàs.
Sí – 13
No – 7
C1.3.4 – Lavabos – La resposta sí, implica que hi ha lavabos adaptats i són
accessibles, la resposta no, pot voler dir que no n’hi ha, o bé que n’hi ha però no són
accessibles.
Sí – 15
No – 5
C2 – Problemàtica en l’àrea d’educació física.
Com he dit abans, he centrat l’estudi en sis centres. Vaig tenir una entrevista amb els
professors d’Educació física de cadascun d’ells, en total 12 professors (model d’entrevista i
les seves respostes a l’annex 3).
&������$FWLWXG�GHOV�SURIHVVRUV�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�
Sis dels dotze professors ja havien tingut alumnes amb discapacitat física en altres
anys i sis era la primera vegada que en tenien. Ara bé, en preguntar-los quina sensació van
tenir en saber que tindrien alumnes amb aquestes característiques, la resposta va ser, en la
gran majoria, de preocupació. Dos professors van respondre que varen sentir angoixa, quatre
van sentir impotència i tres van sentir preocupació pel desconeixement que tenien del tema.
Només van ser tres professors els que no van tenir preocupació. Un d’ells perquè es
considerava una mica preparat per donar una bona resposta, degut al fet que havia realitzat un
curs de formació permanent, i els altres dos perquè ja comptaven que s’hi podien trobar i,
segons la seva resposta, “pV�XQ�SUREOHPD�TXH�VHPSUH� HO� WLQGUjV� L� O¶KDV�GH� VDEHU�DIURQWDU� L
LQWHQWDU�IHU�HO�TXH�SXJXLV´�
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
17
Dels dotze professors només va haver-hi dos que declaressin, de manera oberta, no
tenir clara la integració d’aquests alumnes a l’escola ordinària. Els altres deu hi estaven a
favor tot i les dificultats amb què es trobaven.
Ara bé, quan els vaig preguntar si l’alumne amb discapacitat física ha d’estar integrat
dins del grup classe, a l’hora de realitzar la classe d’Educació física, set van contestar que sí,
dos contestaren que sí però depenent de la discapacitat i tres no ho tenien clar.
Tot i això, i malgrat les excuses a les quals s’agafen, algunes amb raó i altres no tant,
crec que, en general, la seva actitud és positiva, perquè, tot i les dificultats, intenten donar
resposta el millor que saben i poden a aquesta problemàtica.
Mercedes Ríos2� qüestiona aquesta actitud del professorat i diu que ³VL� UHDOPHQW
WLQJXHVVLQ�LQWHUqV��SRGULHQ�SRVDU�VH�HQ�FRQWDFWH�DPE�,QVSHFFLy�R�DPE�O¶($3�L�QR�GRQDU�WRWD
OD�FXOSD�D�O¶H[WHULRU��eV�PROW�IjFLO�H[FXVDU�VH��$OJXQV�SURIHVVRUV�QR�VyQ�FDSDoRV�G¶DWULEXLU�VH
FXOSHV�� eV� PROW� IjFLO� GLU� TXH� QR� HV� Wp� IRUPDFLy�� SHUz� TXDQ� KDV� G¶RUJDQLW]DU� XQD� DFWLYLWDW
G¶LQLFLDFLy��SHU�H[HPSOH��O¶HVFDODGD��YHULWDW�TXH�HW�EXVTXHV�OD�YLGD"�6L�QR�SRWV�WX�VRO�KDV�GH
EXVFDU�FROÂODERUDGRUV�
(Q�O¶DUWLFOH�TXH�YDLJ�HVFULXUH�D�OD�UHYLVWD�$XOD��´'LYHUVLGDG���QHFHVLGDGHV�HGXFDWLYDV
HVSHFLDOHV�HQ�HO�iUHD�G¶HGXFDFLyQ�ItVLFD´��YDLJ�IHU�WRWD�XQD�OOLVWD�GH�FRQGLFLRQDQWV�TXH�YDLJ
GHWHFWDU�TXDQ� LQWHQWHP�LQWHJUDU�XQD�SHUVRQD�� L� OD�FRQFOXVLy�pV�TXH�pV�XQ�GHOV�JUDQV� UHSWHV
DFWXDOV�GHO�SURIHVVRU�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�
4XDQ� HO� SURIHVVRU� Wp� XQD� DFWLWXG� SRVLWLYD� DFRQVHJXHL[� XQV� QLYHOOV� EDVWDQW� zSWLPV
G¶LQWHJUDFLy� GH� O¶DOXPQH� DPE� GLVFDSDFLWDW�� HQ� FDQYL� TXDQ� HO� SURIHVVRU� QR� Wp� XQD� DFWLWXG
SRVLWLYD�OD�FRVD�HV�FRPSOLFD�PROW�´
Oriol Martínez3 opina, quant a l’actitud del professorat, que ³MR�HVWLF�FRQYHQoXW�TXH
QR�pV�XQ�SUREOHPD�GH�UHFRO]DU�VH�HQ� OD� LPSRWqQFLD�� VLQy�TXH�pV�XQ�SUREOHPD�SHUTXq�V¶KDQ
WUREDW�DOOj�VROV�D�OD�WULQ[HUD�VHQVH�TXH�QLQJ~�HOV�KL�VROXFLRQL�L��DO�ILQDO��VL�YHXV�TXH�QLQJ~�WH¶O
YRO�VROXFLRQDU��QL�WDPSRF�QLQJ~�W¶H[LJHL[�TXH�HO�VROXFLRQLV��W¶KL�UHFRO]HV��6XSRVR�TXH�SULPHU
KL�KD�XQD�IDVH�HQ�OD�TXDO�LQWHQWHV�IHU�DOJXQD�FRVD��FRPHQFHV�D�YHXUH�TXH�WRW�VyQ�SUREOHPHV�L
QLQJ~� W¶DMXGD�� WDPSRF� W¶H[LJHL[HQ� TXH� KR� VROXFLRQLV�� GRQFV� DO� ILQDO� PLUHV� TXH� IDFL� HO� TXH
SXJXL�
2 Llicenciada en Educació física, professora de la UB, especialista en A.F.A.3 Llicenciat en Medicina, gerent de la F.C.E.M..F.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
18
3HU� WDQW�� MR� FUHF� TXH� HO� WHPD� SURIHVVRUDW� pV� HO� PHQ\V� FRPSOLFDW�� pV� D� GLU�� VL� DO
SURIHVVRUDW� OL� GRQHVVLQ� OHV� HLQHV� SHU� WUHEDOODU� FUHF� TXH� HQ� XQ� ���� GHOV� FDVRV� OD� JHQW
UHVSRQGULD��3HUz�FODU��O¶$GPLQLVWUDFLy�QR�HVWj�SUHRFXSDGD�SHU�DTXHVW�WHPD�´
Ignasi Puigdellívol4 ens diu que ³VL� HOV� SURIHVVRUV� WLQJXHVVLQ� OD� LQIRUPDFLy�� OD
IRUPDFLy�DGLHQW�L�HOV�UHFXUVRV�QHFHVVDULV��OD�VHYD�DFWLWXG�VHULD�GLIHUHQW��'H�IHW�MR�GHWHFWR�TXH�
DTXt�D�OD�IDFXOWDW��L�DL[z�KD�FDQYLDW�PROW�HQ�SRFV�DQ\V��KL�KD�XQ�LQWHUqV�FDGD�YHJDGD�PpV�JUDQ
SHU� O¶HVSRUW� DGDSWDW�� /¶DOXPQDW� G¶(GXFDFLy� ItVLFD� DEDQV� HUD� EDVWDQW� UHDFL� D� WRWHV� OHV
THVWLRQV� TXH� QR� IRVVLQ� PpV� QRUPDWLYHV� GH� O¶HVSRUW� L� DUD�� FDGD� YHJDGD�� YHXV� JHQW� PpV
LQWHUHVVDGD�HQ�DTXHVW�jPELW� L� KL� HVWj�PpV� LPSOLFDGD�� L� WRWHV� OHV� DFWLYLWDWV� TXH� HV� IDQ� VREUH
DTXHVW�DVSHFWH�WHQHQ�PROW�ERQD�DFROOLGD�SHU�SDUW�G¶HOOV��(Q�HO�SRVWJUDX�TXH�KHP�IHW��WRW�L�VHU
XQ�SRVWJUDX�FDU��VH¶QV�KL�KD�DSXQWDW�IRUoD�JHQW��DOJXQV�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�L�DOJXQV�G¶(GXFDFLy
HVSHFLDO�
����pV�XQ�SUREOHPD�GH�IDOWD�G¶LQIRUPDFLy� L�KL�KD�PDQFD�G¶H[SHULqQFLD��HOV�SURIHVVRUV
V¶HVSDQWHQ�GDYDQW�GHO�TXH�pV�GLIHUHQW��-D�KR�VDEUp� IHU� MR��DPE�DTXHVW�QHQ�FHF"�7HQHQ�PROW
DTXHVWD�SRU��TXH�QR�pV�XQ�UHEXLJ�HQ�PROWV�GHOV��FDVRV�
+L�KD�G¶KDYHU�SULPHU�XQ�SURFpV�GH� WUDQTXLOÂOLW]DU�HO�SURIHVVRU� L�GLU�OL�TXH�SULPHU�HO
QHQ�HV�VLWXw�D�OD�FODVVH��V¶LQWHJUL��TXH�HVWLJXL�DPE�HOV�FRPSDQ\V��L�GHVSUpV�OD�UHVWD�pV�XQD�FRVD
VHFXQGjULD��MD�DQLUj�VRUWLQW��HO�SULPHU�pV�TXH�HO�QHQ�V¶LQWHJUL�
���� DPE� DL[z� TXH� HP� GLXV� TXH� WDPEp� KHX� WLQJXW� VHPSUH� DOXPQHV� DPE� DVPD� R� DPE
SUREOHPHV� FDUGtDFV�� TXH�SRGHQ� VHU� VLWXDFLRQV�PpV�SHULOORVHV�DPE� OD� SUjFWLFD� GH� O¶DFWLYLWDW
ItVLFD�SHUz�TXH�QR�HOV�SUHRFXSD�WDQW��pV�SHUTXq�QR�VyQ�GLVFDSDFLWDWV�WDQ�PDQLIHVWHV�R��XQ�FRS
MD�HVWDQ�DYLVDWV��MD�VDEHQ�PpV�R�PHQ\V�HO�TXH�SRGHQ�IHU�L��HQ�FDQYL��HOV�DOWUHV�QHQV�TXH�WHQHQ
XQD�GLVFDSDFLWDW�PDQLIHVWD�TXHGHQ�FODVVLILFDWV�FRP�TXH�VHUj�PROW�PpV�GLItFLO�IHU�DOJXQD�FRVD�
L�HQ�OORF�GH�SODQWHMDU�VH�DPE�PpV�WUDQTXLOÂOLWDW�TXq�SRGHQ�DGDSWDU�L�TXq�QR�SRGHQ�DGDSWDU��L
HQ�DVVHVVRUDU�VH��PLUDU�TXq�QHFHVVLWD�HOO��TXq�SRW�IHU��TXq�SRW�FRPSDUWLW�DPE�HO�JUXS��TXq�KD
GH� IHU� GH� IRUPD� LQGLYLGXDO�� VHQWHQ� DQJRL[D�� 1R� GLF� TXH� VLJXL� XQD� WDVFD� VHQ]LOOD� SHUz�� D
YHJDGHV�� QR� pV� XQD� WDVFD� WDQ� FRPSOLFDGD� FRP� VHPEOD�� -R� KH� WUHEDOODW� DPE� HOV� GHILFLHQWV
PHQWDOV��TXH�pV�HO�PHX�jPELW�PpV�SURSL��L�WDPEp�W¶KL�WUREHV��pV�D�GLU��SHU�H[HPSOH�XQ�QHQ�DPE
6tQGURPH�GH�'RZQ�� HOV� SDUHV� GHOV� DOWUHV� QHQV� GHILFLHQWV� HQFDUD� TXH� VLJXLQ�PpV� GHILFLHQWV�
HQFDUD�TXH�WLQJXLQ�PpV�OLPLWDFLRQV�TXH�HO�QHQ�DPE�6tQGURPH�GH�'RZQ��GRQFV�HOV�VHPEOD�TXH
QR� SRGHQ� WUHEDOODU� MXQWV�� ,�� HQ� UHDOLWDW�� HO� VHX� ILOO� Wp� PROWV� PpV� SUREOHPHV�� Wp� XQ� QLYHOO
4 Doctor en Ciències de l’Educació, Degà de la Facultat de Formació del professorat de la UB,Professor d’Educació especial.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
19
LQWHOÂOHFWXDO�PROW�PpV�EDL[�TXH�HO�QHQ�DPE�6tQGURPH�GH�'RZQ��TXLQD�pV�OD�GLIHUqQFLD"�'RQFV
TXH�OD�6tQGURPH�GH�'RZQ�pV�XQD�WDUJHWD�GH�YLVLWD�L�DPE�OD�FDUD�SDJD��$L[z�SDVVD�PROW�HQ�WRWV
HOV�jPELWV��WRW�L�TXH�MD�ID�WHPSV�TXH�V¶HVWDQ�LQWHJUDQW�DTXHVWV�DOXPQHV��SRWVHU�HQ�HOV�LQVWLWXWV
ID�PHQ\V�WHPSV�´
David Huguet5 ens diu� ³OD� 0HUFHGHV� 5tRV� Wp� XQD� PLFD� GH� UDy� TXDQ� GLX� TXH� HOV
SURIHVVRUV�V¶H[FXVHQ�HQ�HO� IHW�TXH�QR� WHQHQ� IRUPDFLy��SHUz�QR�VHPSUH��'¶DOJXQD�PDQHUD�HO
'HSDUWDPHQW�VL�GyQD�XQ�YHQWDOO�PtQLP�GH�IRUPDFLy��FRP�XQ�FXUV�GH�IRUPDFLy�SHUPDQHQW��L�WX
QR� W¶KL� DSXQWHV�� DOHVKRUHV� Vt� TXH� W¶H[FXVHV� DPE� DL[z�� SHUz� FODU�� VL� QR� KL� KD� UHV� pV� XQ
SUREOHPD�
$�O¶21&(��ILQV�ID�GRV�DQ\V��WDPSRF�V¶DWHQLD�DL[z��pV�D�GLU�TXH�QR�ID�WDQW��SHUz�KH�DQDW
D�PROWV�FHQWUHV� L��SHU� H[HPSOH�� KH� YLVW� SHUVRQHV�DPE�3DUjOLVL�&HUHEUDO� L� HOV�SURIHVVRUV� HP
YpQHQ�D�GHPDQDU�D�PL� LQIRUPDFLy��-R�HOV�DMXGR�SHUTXq� WDPEp�KL�KD�DOXPQHV�TXH�D�PpV�GH
FHFV�VyQ�SDUDOtWLFV�FHUHEUDOV��SHUz�HO�TXH�YHLJ�pV�TXH�QR�KL�KD�FDS�WLSXV�G¶DMXGD�SHU�SDUW�GH
QLQJ~�TXDQ�O¶DOXPQH�pV�SDUDOtWLF�FHUHEUDO�
$UD�Ep��OD�PHYD�H[SHULqQFLD�pV�TXH�HOV�SURIHVVRUV�G¶(GXFDFLy�ItVLFD��TXH�KDQ�YLQJXW
DOV�QRVWUHV�VHPLQDULV�L�TXH�KDQ�WLQJXW�XQ�FRQWDFWH�VRYLQW�DPE�PL��KDQ�DQDW�SHUGHQW�DTXHVWD
SRU� TXH� WHQLHQ� L� KDQ� FDQYLDW� G¶DFWLWXG�� (O� FRQHL[HPHQW� L� OD� LQIRUPDFLy� SURYRFD� XQ� FDQYL
G¶DFWLWXG�´
S’ha realitzat recentment un estudi sobre l’actitud i formació dels docents d’Educació
física de secundària a la ciutat de Barcelona, els autors d’aquest estudi, J. Hernández i V.
Hospital, constaten que la resposta del professorat d’Educació física és positiva cap a la
integració, encara que no de forma categòrica
&������,QIRUPDFLy�TXH�WHQHQ�L�TXH�YROGULHQ�HOV�SURIHVVRUV�
C2.2.1 - Informació que tenen de la discapacitat dels seus alumnes.
Cinc diuen que la coneixen, cinc només la coneixen una mica, i dos la desconeixen.
Aquesta informació la reben des de diverses fonts. En primer lloc del mateix alumne i
després dels pares. Alguns tenen informació a través del certificat de disminució, d’altres ni
tan sols l’han vist. També reben informació, a vegades, del fisioterapeuta de l’alumne, del
psicopedagog del centre o de la persona de l’Equip d’Assessorament Pedagògic (EAP), però
5 Llicenciat en Educació física, professor d’Educació física integrada del centre Joan Amades de laONCE.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
20
diuen que aquesta informació és massa minsa, ja que no els aporta el necessari perquè puguin
saber què és el que pot o no pot fer aquest alumne a l’àrea d’Educació física. Tenen por de
fer-li fer alguna cosa que pugui ser perjudicial per a la seva salut, sobretot als alumnes
severament afectats.
Mercedes Ríos opina que ³OD�FODVVH�PqGLFD�V¶KDXULD�G¶LPSOLFDU�PpV�GLHQW�TXLQHV�VyQ
OHV�FRQWUDLQGLFDFLRQV��$�PL�HP�ID�SHQVDU�PROW�HO�SHUTXq�QR�YROHQ�LPSOLFDU�VH��6XSRVR�TXH�pV
SHU�XQ�SUREOHPD�GH�UHVSRQVDELOLWDW�FLYLO�´
Aquesta opinió, que els metges no s’impliquen, la corrobora l’Oriol Martínez.
Els que tenen alumnes amb discapacitats sensorials reben informació detallada de
l’Organització Nacional de Cecs (ONCE) o del Centre de Recursos Educatius per a
Deficients Auditius (CREDA).
La informació sobre discapacitats físiques no saben molt bé a on anar-la a trobar.
C2.2.2 - Informació que tenen de les activitats físiques adaptades que pot fer l’alumne
Dels dotze professors, tres diuen que saben què pot fer, i els altres nou només ho
saben una mica.
Com he dit abans, en casos d’alumnes molt afectats i davant la poca informació que
tenen de la discapacitat, primer hi ha un sentiment de por a fer mal. En segon lloc, la
informació a què poden accedir, bibliografia, cursos, etc., està centrada, sobretot, en activitats
físiques que pot realitzar un grup de persones amb discapacitat i no en grups mixtos, a on hi
ha una majoria d’alumnes sense discapacitat i uns altres, normalment un de sol, amb
discapacitat.
En aquests moments només hi ha un llibre que tracti sobre activitats físiques
adaptades per a grups mixtos, “El juego y los alumnos con discapacidad” (Ríos, Blanco,
Bonany i Carol), tot i que aquest llibre es centra només en jocs, activitat que no es
desenvolupa principalment a secundària.
C2.2.3 - Informació que tenen de les Federacions o Associacions de discapacitats.
Dels dotze professors, un contesta que les coneix, set en coneixen algunes i quatre les
desconeixen.
Com veiem, la majoria desconeix les Federacions d’esports o Associacions esportives
per a discapacitats. La majoria et contesta l’ONCE, suposo que és per la presència als mitjans
de comunicació, però en desconeixen moltes altres, tot i que podrien rebre informació i
assessorament d’aquestes.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
21
Aquest desconeixement és normal ja que, generalment, la societat també les desconeix
bastant.
C2.2.4 - Informació que voldrien tenir els professors.
Tots els professors opinen que hauria de ser el Departament d’Ensenyament qui fes
arribar tota la informació referent a aquesta problemàtica.
Durant la primera entrevista creien necessari que es realitzessin més cursos de
formació permanent, però en la segona entrevista, alguns d’ells posaven en dubte els
possibles coneixements a rebre en aquests cursos. Opinen que acostumen a ser de quinze
hores i que no dóna temps a adquirir uns bons coneixements.
En primer lloc perquè el món de les discapacitats físiques és molt ampli i, en quinze
hores, només es poden donar petites pinzellades de cadascuna d’elles.
Diuen que, en aquests moments, ells estan interessats en unes discapacitats concretes,
que són les que afecten als seus alumnes en aquests moments, i degut al poc temps no arriben
a conèixer-les amb profunditat.
En segon lloc, es queixen que en aquests cursos s’acostuma a informar de les
activitats físiques adaptades que existeixen i que practiquen persones amb discapacitat, però
no s’acostuma a donar solucions quan el grup està format per un grup reduït o un sol alumne
amb discapacitat i la resta d’alumnes sense discapacitat.
Una opinió bastant generalitzada és que els professors d’Educació física no surten
suficientment preparats després d’estudiar la llicenciatura. Abans l’assignatura d’Educació
física especial era obligatòria, tot i que només la feien durant l’últim any de carrera.
Actualment és una assignatura optativa i, per tant, només la trien els alumnes voluntàriament.
Tot i aquesta opinió pocs d’ells han assistit a algun d’aquests cursos, la majoria diuen
estar interessats a assistir-hi en un futur si la dinàmica d’aquests canvia.
També demanen informació de com poder posar-se en contacte amb les diferents
federacions o associacions de discapacitats.
&�����±�7LSXV�G¶DWHQFLy�D�OHV�QHFHVVLWDWV�HGXFDWLYHV�HVSHFLDOV�TXH�UHEHQ�HOV�DOXPQHV�DPE
GLVFDSDFLWDW�ItVLFD�GLQV�GHO�FUqGLW�FRP~�
Tots els professors consultats, majoritàriament, a part de fer palesa la seva falta
d’informació i de formació descrita abans, afegeixen els problemes que tenen de conducció
de grup. Enumeren dos factors que fan que aquesta conducció els sigui dificultosa:
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
22
En primer lloc el fet que el grup classe és molt nombrós, normalment trenta alumnes.
Això fa que els sigui molt difícil poder atendre, com ells creuen que s’ha d’atendre, a un
alumne amb necessitats educatives especials, sobretot quan aquest alumne està molt afectat
físicament. Amb aquesta opinió també hi està d’acord el Sr. Pere Ruiz6.
En segon lloc fan referència als problemes actuals de disciplina que dificulten, encara
més, la possibilitat de poder atendre aquests alumnes amb dificultats d’una manera més
individualitzada.
D’altra banda opinen que la dificultat d’atenció varia depenent del contingut de la
sessió. No és el mateix quan la sessió és de preparació física, d’esport individual, d’esport
col·lectiu, etc.
A tot això hi afegeixen el fet que alguns instituts no tenen les instal·lacions totalment
adaptades, per tant les dificultats amb què es troben fan que se sentin bastant impotents per
atendre com cal aquests alumnes amb discapacitat.
Quant al tipus d’atenció que reben els 29 alumnes d’ESO amb discapacitat física dins
del crèdit comú la dividirem, com a registre a la nova base de dades, en sis tipus:
• Ho fa tot – Hi ha vuit alumnes que pel seu tipus de discapacitat poden realitzar la totalitat
dels continguts del crèdit comú. Aquests alumnes són deficients auditius i, per tant, un
cop reben correctament la informació del que han de fer no tenen dificultat física per a
realitzar les tasques. Si no reben bé la informació recorren al mimetisme.
• Ho fa quasi tot – Hi ha dos alumnes que pel seu poc grau d’afectació poden realitzar la
majoria de les tasques, i les que no poden fer els són adaptades mínimament perquè les
puguin realitzar. Són dos alumnes amb paràlisi cerebral molt poc afectats.
• Adaptació curricular parcial – En aquest cas són 16 alumnes els que es troben en aquesta
situació.
Dins d’aquest grup trobem tres alumnes amb deficiència visual o amb una discapacitat
física, amb un nivell prou baix d’afectació, que els permet realitzar moltes de les tasques i
les que no poden fer els són adaptades o variades.
En canvi els tretze restants realitzen els exercicis que poden fer i els que no poden fer
s’adapten, si poden, o no els fan. Quatre d’aquests tretze alumnes, degut al seu grau
d’afectació, treballen molt poc els procediments, alguns dels quals, no els són avaluats, i
el seu treball se centra en els conceptes i els valors i normes.
6 Llicenciat en Educació física, professor d’activitat física adaptada a l’INEF de Lleida.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
23
• Adaptació curricular total amb atenció individualitzada – Hi ha dos alumnes que realitzen
una adaptació total del currículum en el crèdit comú, això és possible degut al fet que, en
un cas, el professor rep l’ajut d’un monitor de suport que ve de l’exterior i, en l’altre cas,
el Departament d’Educació física d’aquest centre, en els dos darrers anys, ha tingut la
possibilitat de realitzar un desdoblament de professorat.
• Exempt – Tot i la legislació actual, vigent des de l’any 1995, hi ha un alumne que està
exempt d’Educació física. Tanmateix, hem de dir que és l’alumne amb més afectació ja
que està afectat de dues discapacitats alhora, física i sensorial.
Ignasi Puigdellívol ens diu ³WHQV� UDy� TXH� IDOWD� ELEOLRJUDILD�� SHUz� WDPSRF� pV� QRPpV
DL[z�� V¶KD� G¶DQDU� H[SORUDQW�� 3HO� TXH� WX� GLXV�� FDGD� QHQ� pV� GLIHUHQW� L� DOHVKRUHV� HQ� XQHV
VLWXDFLRQV�HV�QHFHVVLWHQ�XQHV�FRVHV�L�HQ�XQHV�DOWUHV�VLWXDFLRQV�VH¶Q�QHFHVVLWHQ�G¶DOWUHV��(O�TXH
YD�Ep�pV�WHQLU�LGHHV�GH�OHV�GLIHUHQWV�SRVVLELOLWDWV�GH�FRVHV�TXH�SRWV�IHU��TXH�SRWV�WUHEDOODU�DPE
JUXSV�JUDQV��DPE�JUXSV�SHWLWV��TXH�SRWV�IHU�WXWRULW]DFLy��TXH�SRW�HVWDU�WUHEDOODQW�HO�QHQ�DPE
DIHFWDFLy�G¶XQD�PDQHUD�LQGLYLGXDO��DXWzQRPDPHQW�SHUTXq� WDPSRF�VH� O¶KD�GH�VREUHSURWHJLU�
pV�D�GLU��YHXUH�XQD�PLFD�OHV�GLIHUHQWV�FRPELQDFLRQV�L�DL[z�WHQLU�KR�FODU�D�QLYHOO�GH�FODXVWUH��L
TXH�HV�UHVSHFWL�TXH�DTXHVW�WUHEDOO�pV�XQ�WUHEDOO�LPSRUWDQW��4XH�HO�WUHEDOO�GH�O¶(GXFDFLy�ItVLFD
SHU�DOV�QHQV�DPE�GLVFDSDFLWDW� ItVLFD� pV�XQ� WUHEDOO� TXH� MR� FRQVLGHUR�EjVLF�� SHU�DL[z� VHPSUH
P¶KH� KRUURULW]DW� WDQW� TXDQ� H[LVWLHQ� OHV� H[HPSFLRQV�� SHUTXq� GHLD�� Ep�� VHUj� O¶H[HPSFLy� GHO
PLQLVWHUL� R� GH� TXL� VLJXL� TXH� HV� OOLXUD� GHO� QHQ�� SHUTXq� HO� TXH� pV� DO� QHQ� O¶LQWHUHVVD� IHU
O¶DFWLYLWDW�´
&����±�&UqGLWV�YDULDEOHV�TXH�HV� UHDOLW]HQ�SHU�D� VHQVLELOLW]DU� HOV�DOWUHV�DOXPQHV��DPE�R
VHQVH�SDUWLFLSDFLy�G¶DOXPQHV�DPE�GLVFDSDFLWDW�ItVLFD�
Cap dels 22 instituts visitats realitza un crèdit variable sensibilitzador, només en un
d’ells se’n va fer un durant el curs 97/98, ja que hi havia un professor especialista en
activitats físiques adaptades i aquest curs ja no hi era.
Només conec una experiència d’aquest tipus que es porta a terme a l’Institut Bisbe i
Berenguer de l’Hospitalet del Llobregat, és un crèdit variable que porta per nom “Conèixer és
estimar” i que pel que jo sé té molta acceptació.
Tots els professors consultats creuen que seria una possibilitat interessant de fer si
tinguessin la preparació adequada.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
24
&����±�$FWLYLWDWV�GHO�FUqGLW�FRP~�R�YDULDEOH�TXH�HV�UHDOLW]HQ�IRUD�GHO�FHQWUH�
Quan es realitza una activitat fora del centre el problema s’agreuja, ja que els
professors es troben amb problemes afegits.
En primer lloc, per la mateixa activitat que es realitza, normalment de tipus pràctic.
Ara bé, tots els professors creuen convenient que l’alumne amb discapacitat, tot i que no
pugui realitzar-la, hi assisteixi.
En segon lloc, el desplaçament, per una banda els alumnes ambulants, però que
caminen amb dificultat, necessiten a vegades una cadira de rodes que els faciliti el
desplaçament a la mateixa velocitat que els seus companys. Moltes vegades no saben on
trobar-ne una. Per una altra banda, els alumnes que ja van amb cadira de rodes, i sobretot els
que van en cadira elèctrica, es troben amb el problema que la majoria de transports no estan
adaptats.
Tots aquests problemes condicionen aquestes sortides, però tots estan d’acord en el fet
que són molt importants per a tots els alumnes, també per als alumnes amb discapacitat.
&����±�$FWLYLWDWV�H[WUDHVFRODUV�GH�O¶jUHD�
Els alumnes amb discapacitat es troben que no hi ha activitats extraescolars de les
quals ells puguin gaudir-ne. Totes acostumen a ser esports, individuals o col·lectius,
normalment de cara a la competició escolar, o bé activitats molt mogudes com aeròbic, dansa,
etc., activitats que la gran majoria no poden realitzar a no ser que la facin amb altres persones
amb discapacitat.
Ara bé, a les persones amb discapacitat també els agrada practicar activitats
esportives, no només perquè els és convenient sinó perquè gaudeixen fent-les, és per això
que, dels deu alumnes consultats, set practiquen algun o diversos esports, però ho fan com a
lleure o a través de les associacions o federacions esportives de discapacitats i a nivell
competitiu.
&�����6XSRUW�TXH�UHEHQ�DTXHVWV�FHQWUHV�HQ�O¶jUHD�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�
Dels 20 instituts, n’hi ha 13 que tenen alumnes amb discapacitats físiques, 3 que tenen
alumnes amb discapacitats de tipus sensorial (visual), 3 que tenen alumnes amb discapacitats
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
25
físiques i altres amb discapacitat de tipus sensorial (visual i auditiva) i un institut en què
l’alumne té, al mateix temps, una discapacitat física i una altra de sensorial (visual).
Dels 13 instituts que tenen alumnes amb discapacitat física només n’hi ha 3 que
tinguin un suport a les hores d’Educació física, dos d’ells mitjançant un monitor de suport
que ve de fora, i un tercer institut que realitza un desdoblament amb professors d’Educació
física del mateix centre, quan disposen d’hores.
Els tres instituts que només tenen alumnes amb discapacitat visual reben un
assessorament per part de l’ONCE, un d’ells el rebia ja que en l’actualitat el seu alumne fa
COU i, per tant, no fa Educació física. Aquest assessorament consisteix en un Seminari, a
començament de curs, que es realitza en el Centre de Recursos Joan Amades, i en un contacte
permanent durant tot el curs, a nivell telefònic, de visites, etc.
Dels tres instituts que tenen tant alumnes amb discapacitat física com altres de
sensorial només n’hi ha un que tingui un monitor de suport que ve de l’exterior. Tots tres
reben ajuda per part del CREDA a nivell d’assessorament per a facilitar la comunicació amb
els alumnes amb problemes auditius, i un d’aquests centres rep l’ajuda de l’ONCE ja que té
alumnes amb problemes visuals, rebent la mateixa ajuda descrita anteriorment.
L’institut que té un alumne amb discapacitat física i al mateix temps una discapacitat
sensorial, tot i tenir un monitor de suport, està exempt d’Educació física. Aquest monitor de
suport, que ve de l’exterior, l’ajuda tan sols en els desplaçaments per dins del centre, etc.
Com veiem, el professor d’Educació física no compta amb massa ajuda, per no dir
cap, a l’hora de realitzar la classe, sobretot quan l’alumne té una discapacitat motòrica.
Tots els professors opinen que haurien de poder rebre aquest suport, a poder ser d’un
professor d’Educació física del mateix centre. D’aquesta manera podrien oferir a l’alumne
amb discapacitat una sèrie d’activitats alternatives, sobretot en els casos d’alumnes
severament afectats.
Perquè com diu Pere Ruiz ³HO� IHW� TXH� O¶DOXPQH� SDUWLFLSL� PpV� R� PHQ\V� D� OD� FODVVH
G¶(GXFDFLy� ItVLFD�� DFWXDOPHQW�� GHSqQ� H[FOXVLYDPHQW� GHO� JUDX� GH� UHVSRQVDELOLWDW� TXH� YXOJXL
DVVXPLU�HO�SURIHVVRU��/D�PDMRU�SDUW�G¶HOOV��WRW�L�HOV�SRFV�UHFXUVRV��WHQHQ�OD�YROXQWDW�GH�IHU�KR�
SHUz� TXHGD� WRW� D� OHV� VHYHV� PDQV�� &DOGULD� DQDU� XQD� PLFD� PpV� HQOOj�� ,� SHUTXq� DL[z� VLJXL
SRVVLEOH�IDQ�IDOWD�WRWD�XQD�VqULH�GH�FRQGLFLRQV�� L�DTXHVWHV�FRQGLFLRQV�SDVVHQ�SHUTXq�SXJXLQ
WHQLU�XQ�DVVHVVRUDPHQW�H[WHUQ��SHUTXq�KL�KDJL�FRQGLFLRQV�HVSHFtILTXHV�D�O¶HVFROD��SHUTXq�SDUW
GHO�FXUUtFXOXP�HV�SXJXL�GHVHQYROXSDU�D�QLYHOO�GH�JUXS�L�SDUW�GHO�FXUUtFXOXP��HQ�FHUWV�FDVRV�
HV�SXJXL�IHU�GH�IRUPD�LQGLYLGXDOLW]DGD�´
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
26
&����±�0DWHULDO�DGDSWDW�G¶(GXFDFLy�)tVLFD�
Dels 22 instituts consultats només n’hi ha dos que tinguin alguna mena de material
adaptat.
Un d’ells té una cadira de rodes comprada per l’Associació de pares i l’altre té un joc
de Boccia deixat per un club de paràlisi cerebral.
Els professors diuen que els és difícil comprar material adaptat perquè és car i no
disposen de gaires recursos econòmics, a més diuen que no sempre tindran alumnes amb el
mateix tipus de discapacitat, cada curs pot variar i, per tant, no poden comprar tot el material
adaptat cada vegada que es matriculi un alumne amb unes característiques concretes.
&����±�*UDX�G¶LQWHJUDFLy�GH�O¶DOXPQH�HQ�HO�JUXS�FODVVH�L�GHO�JUXS�FODVVH�DPE�O¶DOXPQH
DPE�GLVFDSDFLWDW�
Quant a l’actitud dels alumnes vers l’assignatura d’Educació física, els professors dels
sis instituts entrevistats opinen que és molt bona en sis casos, regular en dos i dolenta en un
cas (annex 3). Ara bé, quan preguntes als alumnes si els agrada l’assignatura, tots nou
contesten que sí. Fins i tot un d’ells, l’alumne que està rebent una atenció individualitzada,
contesta que sí perquè ara creu que està aprofitant el temps de la classe (annex 4).
El que haurien de tenir clar tots els professors és que la integració dels alumnes amb
discapacitat física és important i necessària. Aquesta opinió és generalitzada entre tots els
especialistes consultats.
Mercedes Ríos diu: ³(VWLF�HQ�OD�OtQLD�GH�GHIHQVDU�OD�LQWHJUDFLy�HQ�O¶jUHD�G¶(GXFDFLy
ItVLFD��HO�TXH�SDVVD�pV�TXH�KH�GHWHFWDW�TXH�D�VHFXQGjULD�KL�KD�PpV�GLILFXOWDW�G¶DFRQVHJXLU�XQD
SDUWLFLSDFLy� DFWLYD� TXH� D� SULPjULD�� $� SULPjULD� KH� EXVFDW� VROXFLRQV� D� WUDYpV� GH� O¶~OWLPD
SXEOLFDFLy�TXH�KHP�UHDOLW]DW��³(O� MXHJR�\� ORV�DOXPQRV� FRQ�GLVFDSDFLGDG´��RQ�KHP� LQWHQWDW
GRQDU�SURSRVWHV�L�UHFXUVRV�SHU�D�IDFLOLWDU�OD�LQWHJUDFLy�HQ�VLWXDFLRQV�GH�FRPSHWLWLYLWDW�
3HUz�HO�TXH�KHP�GHWHFWDW�pV�TXH�TXDQ�PpV�VRUJHL[HQ�HOV�SUREOHPHV�pV�HQ�OHV�DFWLYLWDWV
G¶LQLFLDFLy� HVSRUWLYD� L� VREUHWRW� HQ� HO� PRPHQW� GHOV� SDUWLWV�� L� DTXt� pV� RQ� XV� PRYHX
SULQFLSDOPHQW�D�VHFXQGjULD�
$UD�Ep��V¶KD�GH�WHQLU�FODU�TXH�OD�LQWHJUDFLy�pV�IRQDPHQWDO��SHUTXq�XQ�GHOV�YDORUV�TXH
Wp�O¶(GXFDFLy�ItVLFD�pV�TXH�pV�XQD�GH�OHV�PDWqULHV�PpV�VRFLDOLW]DQWV��HQ�DTXHVWD�jUHD�HOV�QHQV
FRPSDUWHL[HQ� GHFLVLRQV�� ILQV� L� WRW� VHQWLPHQWV�� DUULEHQ� D� QHJRFLDFLRQV�� SULQFLSDOPHQW
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
27
PLWMDQoDQW�HO�MRF��1R�SRWV�QHJDU�DTXHVW�PLWMj�WDQW�QHFHVVDUL�HQ�HGDW�HVFRODU�D�XQ�DOXPQH�DPE
GLVFDSDFLWDW��
/¶~QLF�TXH�HW�GLULD��pV�TXH��HQFDUD�TXH�QR�SXJXL�IHU�DOJXQHV�DFWLYLWDWV��KDV�GH�EXVFDU
DOJXQD�PDQHUD�SHUTXq�HO�VHX�URO�VLJXL�PpV�DFWLX�D�OD�FODVVH��DOJXQD�SDUW�GH�OD�FODVVH�TXH�OD
IHV�VRO��FODU�TXH�VHULD�QHFHVVjULD�OD�ILJXUD�GHO�PHVWUH�GH�VXSRUW��L�O¶DOWUD�SDUW�FRPSDUWLGD�
%XVFDU�VROXFLRQV�SHUTXq�HO�Pj[LP�GH�WHPSV�SRVVLEOH�O¶DOXPQH�SXJXL�SDUWLFLSDU�DPE
HO� JUXS� FODVVH�� 3HUTXq� TXDQ� SDUWLFLSD� DPE� OD� UHVWD� GH� OD� FODVVH� LQFUHPHQWD� OD� VHYD
LQWHUUHODFLy�DPE�HOV�FRPSDQ\V��L�HO�DOWUHV�QHQV�HQWHQHQ�TXH�pV�QHFHVVDUL�TXH�HV�IDFLQ�DOJXQHV
DGDSWDFLRQV�� L� HQFDUD� TXH�� DO� SULQFLSL�� KDJL� FUHDW� HQ� DOJXQV� LQFRPSUHQVLy�� GHVSUpV� VyQ
FRQVFLHQWV� TXH� DTXHOOD� SHUVRQD� QHFHVVLWD� XQD� VqULH� G¶DGDSWDFLRQV�� L� VL� VyQ� FDSDoRV
G¶HQWHQGUH�KR�� TXDQ�DUULELQ� D� DGXOWV� VHUDQ� FDSDoRV� G¶HQWHQGUH� TXH� XQ� DXWRE~V� KD� G¶HVWDU
DGDSWDW�
/HV�H[SHULqQFLHV�HQ�LQWHJUDFLy�VyQ�XQD�QRYHWDW�� L�HO�SUREOHPD�pV�TXH�KL�KD�SHUVRQHV
TXH�HVWDQ�IHQW�FRVHV�PROW�SRVLWLYHV�SHUz�GHVSUpV�QR�OHV�SXEOLTXHQ�´
Quant a la relació amb els companys de classe, els professors responen que aquesta és
bona en set dels casos i regular en dos. Els alumnes contesten que la relació és molt bona en
quatre casos, dos diuen que està bé encara que hi ha algun company que no col·labora massa,
dos diuen que és prou correcta i un diu que la relació és regular.
Com veiem, la visió que tenen els professors és molt més optimista que la dels
alumnes, penso que això és degut al fet que el professor moltes vegades no s’adona del que
passa realment dins del grup, ja que un alumne poc col·laborador, o fins i tot amb actituds de
rebuig, no fa palesa aquesta actitud quan el professor està mirant o escoltant.
A la pregunta de si s’han sentit alguna vegada rebutjats pels companys només n’hi ha
tres que contesten que no, tres diuen que a vegades algun graciós els n’ha fet alguna, dos
responen que a l’altra escola s’han sentit ignorats i un diu que no se sent rebutjat però que sí
nota que no el tracten com als altres.
Tot i així, a sis dels nou alumnes els agradaria fer més coses de les que fan, un altre
diu que com que ho pot fer quasi tot no troba a faltar fer més coses, un altre, l’alumne amb
una atenció individualitzada, diu que ja en té prou amb el que fa, i el novè contesta que no vol
fer més coses, que ja està bé com està, perquè quan no pot fer alguna de les activitats s’ho
passa bé tot mirant què fan els altres. S’ha de dir que a aquest darrer alumne no li agrada
massa aquesta assignatura.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
28
Dels nou alumnes, vuit prefereixen fer la classe conjuntament amb els seus companys,
tot i que a cinc d’ells els agradaria tenir un professor que, quan els seus companys fessin
coses que ells no poden fer, els fes realitzar tasques que sí que poden fer. Un d’ells, l’alumne
amb atenció individualitzada, diu que prefereix treballar tot sol i que ja està amb els
companys la resta d’hores.
Ignasi Puigdellívol ens diu: ³/¶HQWUHYLVWD� DPE� HOV� DOXPQHV� GyQD� XQD� VHQVDFLy�� HQ
JHQHUDO��EDVWDQW�SRVLWLYD��WDPEp�pV�OD�WHQGqQFLD�TXH�WHQHQ�VHPSUH�HOV�QHQV�GH�YROHU�VH�YHXUH
SRVLWLYDPHQW��L�DPE�DTXHVWV�WLSXV�G¶HQTXHVWHV�KR�UHIOHFWHL[HQ�L��GH�YHJDGHV��EDUUHJHQ�WDPEp
HO�TXH�pV�L�HO�TXH�YROGULHQ�TXH�IRV�
'H� WRWD� PDQHUD� D� PL� QR� P¶HVWUDQ\D�� HOV� SURIHVVRUV� HQV� SUHRFXSHP� EDVWDQW� PpV� L
YHLHP�PROW� OHV�GLILFXOWDWV��SHUz�HQ�UHDOLWDW�YHLHP�TXH�DTXt�HOV�QHQV��HQ�JHQHUDO�� HOV�DJUDGD
DQDU�D�O¶LQVWLWXW�
(V�GHWHFWD�TXH�KL�KD�DOJXQV�SUREOHPHV��TXH�SRGHQ�KDYHU�VHQWLW�UHEXLJ�DOJXQD�YHJDGD�
R� TXH� QR� IDQ� FRVHV� TXH� IDQ� HOV� DOWUHV�� SHUz�� HQ� JHQHUDO�� GyQD� XQD� YLVLy� PpV� RSWLPLVWD
O¶HQWUHYLVWD� �GHOV�DOXPQHV�TXH� OD�GHOV�SURIHVVRUV��/ODYRUV��GDYDQW�G¶DL[z�� HO�TXH� MR�GLULD�pV
TXH�QRVDOWUHV� KHP�GH� VHU� FUtWLFV� L� KHP�GH� YHXUH� WRWHV� OHV�PDQFDQFHV� TXH� WHQLP�SHUTXq� OHV
FRVHV� IXQFLRQLQ�� SHUTXq� UHDOPHQW� SHQVR� TXH� QR� IXQFLRQHQ� SURX� Ep�� L� PHQ\V� D� VHFXQGjULD�
SHUz�WDPEp�HQWHQGUH�TXH�HVWHP�HQ�XQ�SURFpV�HQ�TXq�O¶DOXPQH��G¶HQWUDGD��QR�HVWj�SHUMXGLFDW
SHU�DL[z��SRGHQ�KDYHU�KL�H[FHSFLRQV��SHUz�G¶HQWUDGD�QR�HVWj�SHUMXGLFDW��(O�TXH�SDVVD�pV�TXH
SRWVHU�QR�VH�OL�HVWj�GRQDQW�WRW�HO�TXH�VH�OL�KDXULD�GH�GRQDU�´
C3 – Possibles pautes d’actuació per a solucionar aquesta
problemàtica.
&���� ±� &RQYHUVHV� DPE� GLIHUHQWV� HVSHFLDOLVWHV� HQ� DFWLYLWDWV� ItVLTXHV� DGDSWDGHV� L� HQ
LQWHJUDFLy�
Un cop visitats tots els centres, entrevistats els professors d’Educació física i els nou
alumnes amb discapacitat vaig enumerar una sèrie de propostes:
a) Realització de més cursos de formació permanent.
b) En l’ensenyament secundari obligatori, per normativa, les assignatures de Llengua
castellana, Llengua catalana i Matemàtiques, anomenades instrumentals, de cada tres hores de
crèdit comú una d’elles ha de tenir un desdoblament de professorat per tal d’oferir una
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
29
atenció a la diversitat. Això també es fa, per a les pràctiques, a Ciències de la naturalesa i a
Tecnologia.
La meva proposta és que, si més no en els casos en que hi hagi alumnes amb
discapacitat i amb una afectació molt severa que els impedeixi realitzar un percentatge prou
alt de la classe d’Educació física, hi hagi la possibilitat de desdoblament de professorat i que
això es faci constar a la normativa.
c) Davant la poca disponibilitat econòmica dels Departaments d’Educació física dels
instituts per a comprar material adaptat, la meva proposta és que aquest material es trobi en
els Centres de Recursos, si no a tots almenys que estigui centralitzat en un d’ells per tal que el
centre que el necessiti en pugui disposar.
d) Com a quarta proposta, crec que hi hauria d’haver una persona al Departament que
tingués tota la informació concentrada i a qui es poguessin dirigir els professors per demanar
informació de les diferents associacions i federacions de discapacitats, així com de la
bibliografia existent.
Un cop fet això em vaig dirigir a una sèrie d’especialistes en activitats físiques
adaptades i en integració amb els quals vaig mantenir una conversa. Un cop els vaig ensenyar
un resum dels resultats de les entrevistes amb els professors i els alumnes, els vaig fer saber
les meves propostes.
Aquests especialistes varen ser:
Mercedes Ríos Hernández. Llicenciada en Educació Física. Professora de la
Universitat de Barcelona, especialista en Activitats Físiques Adaptades.
Oriol Martínez Ferrer. Llicenciat en Medicina. Gerent de la Federació Catalana
d’Esports de Minusvàlids Físics.
Pere Ruiz Sánchez. Llicenciat en Educació Física. Professor d’Activitat Física
Adaptada a l’INEF de Lleida.
Miquel Chalé Gómez. Diplomat en Treball Social. Mestre de Taller de la Fundació
Llars de l’Amistat Cheshire. Coordinador Tècnic de l’Agrupació Catalana d’Esports de
Paràlisi Cerebral.
Ignasi Puigdellívol Aguadé. Doctor en Ciències de l’Educació. Degà de la Facultat de
Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona. Professor d’Educació Especial.
David Huguet Mora. Llicenciat en Educació Física. Professor d’Educació Física
Integrada del centre Joan Amades de l’ONCE.
Javier Hernández Vázquez. Doctor en Ciències de l’Educació. Professor d’Activitat
Física Adaptada a l’INEF de Barcelona. Director del Màster en Activitat Física Adaptada.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
30
Neus Carol Gres. Llicenciada en Educació Física. Professora d’Educació Física a
l’IES Terrassa. Especialista en Activitat Física Adaptada per la Universitat d’Estrasburg.
Tots aquests especialistes em varen donar la seva opinió sobre les meves propostes.
Quant a la proposta que s’haurien de programar més cursos de formació permanent les
seves opinions van ser:
• Mercedes Ríos – ³$�QLYHOO�GH�IRUPDFLy�OD�OtQLD�TXH�GXHP�HQ�HO�PHX�'HSDUWDPHQW�
GLQV� OD�8QLYHUVLWDW��pV� LQWHQWDU�GRQDU�UHVSRVWD�D� OHV�QHFHVVLWDWV�GHOV�SURIHVVRUV��EDVDQW�QRV
SULQFLSDOPHQW�HQ� O¶DSUR[LPDFLy�D� OD� UHDOLWDW�� RIHULQW� UHFXUVRV�SHU� IDFLOLWDU� OD� LQWHJUDFLy�GH
O¶DOXPQH�DPE�GLVFDSDFLWDW�
1R�Vp�D�RQ�V¶KDQ�IRUPDW�DTXHVWV�SURIHVVRUV�TXH�WX�KDV�HQWUHYLVWDW��SHUz�DOV�TXH�KDQ
SDVVDW�SHOV�FXUVRV�PRQRJUjILFV��TXH�QRVDOWUHV�DQHP�RUJDQLW]DQW��HOV�LQWHQWHP�GRQDU�UHVSRVWHV
D� DTXHVWHV� QHFHVVLWDWV� G¶LQWHJUDFLy�� $TXHVWV� FXUVRV� VyQ� REHUWV� WDQW� D� HVWXGLDQWV� FRP� D
DOXPQHV�
+HP�GHVHQYROXSDW�FLQF�MRUQDGHV�HQ�UHODFLy�D�FDGD�GLVFDSDFLWDW��L�DUD�HQV�FHQWUHP�HQ
O¶HVSRUW�DGDSWDW��eV�FtFOLF�
(O� TXH� SDVVD� pV� TXH� OD� LQIRUPDFLy� G¶DTXHVWV� FXUVRV� QR� DUULED� DOV� SURIHVVRUV
G¶LQVWLWXWV�� DUD� Ep�� QRVDOWUHV� WDPSRF� WHQLP� OD� UHVSRQVDELOLWDW� GH� OD� IRUPDFLy� SHUPDQHQW�� L
VXSRVR�TXH�GHSHQHQW�GHO�IRUPDGRU�TXH�KL�HVWLJXL�GDUUHUD�V¶LPSUHJQDUj�PpV�R�PHQ\V�DPE�OD
VHYD�PDQHUD�G¶DFWXDU�OD�GLQjPLFD�GH�IRUPDFLy�
'H�YHJDGHV�V¶HVWj�PROW�DOOXQ\DW�GH�OD�UHDOLWDW�
/D� IRUPDFLy� SHUPDQHQW� KD� GH� WHQLU� HQ� FRPSWH� HOV� UHFXUVRV� GLGjFWLFV� SHU� D� OD
LQWHJUDFLy�GH�OHV�SHUVRQHV�DPE�GLVFDSDFLWDW��SHUTXq�OD�IRUPDFLy�pV�EjVLFD��(OV�PLWMDQV�MD�HV
WUREDUDQ�GHVSUpV�´
• Oriol Martínez ±� ³/¶DQ\� ������ XQD� QRLD� TXH� WUHEDOODYD� DO� 'HSDUWDPHQW
G¶(QVHQ\DPHQW�� DUD� QR� UHFRUGR� HO� QRP�� DPE� O¶DMXW� G¶XQ� QHGDGRU� QRVWUH�� HQ� -RDQ� &DUOHV
&DVWDQ\HU�� WDPEp� GHO�'HSDUWDPHQW�� L� MXQWDPHQW� DPE� HQ� 6DQWL� 6DQ]�� TXH� HQ� DTXHOOD� qSRFD
WUHEDOODYD� DPE� HO� -DYLHU�+HUQiQGH]� D� O¶,�1�(�)��� YDUHQ� SUHVHQWDU� XQ� SURMHFWH�� VHPEODQW� DO
WHX��SHUz�FHQWUDW�DO�9DOOpV�2FFLGHQWDO��L�OHV�GDGHV�TXH�VRUWLHQ�HUHQ�PpV�R�PHQ\V�DTXHVWHV�´
Consultat en Joan Carles Castanyer em va dir que no varen rebre cap suport del
Departament i ho varen deixar estar.
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
31
³-R�HVWLF�DO�&RQVHOO�$VVHVVRU�GH�6DOXW�)tVLFD�L�O¶(VSRUW�GH�OD�*HQHUDOLWDW�HQ�TXq�KL�KD
XQD�QRLD�GHO�'HSDUWDPHQW�SHUz�FDGD�YHJDGD�TXH�WRTXHP�DTXHVW�WHPD�VHVFDSROHL[�
(O�'HSDUWDPHQW�PDL� V¶KD� GLULJLW� D� QRVDOWUHV� SHU� SDUODU� G¶DTXHVW� WHPD��1RVDOWUHV� Vt
TXH�HQV�KHP�GLULJLW�D�HOOV��SHUz�QR�KHP�WLQJXW�UHVSRVWD��&ODU�TXH�QRPpV�HQV�YjUHP�GLULJLU�DO
'HSDUWDPHQW�GXUDQW�HO�SHUtRGH�TXH�YD�GHO����DO�����GHVSUpV�QRVDOWUHV��HQ�YLVWD�GH�OD�UHVSRVWD�
KR�YjUHP�GHL[DU�FyUUHU�WRWDOPHQW�´
• Pere Ruiz – ³/HV�VLWXDFLRQV�TXH�HV�SURGXHL[HQ�HQ�XQD�VHVVLy�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�VyQ
PROWHV� L� GLIHUHQWV�� 'HSHQHQ�� SHU� FRPHQoDU�� GH� OHV� GLIHUHQWV� GLVFDSDFLWDWV� TXH� HQV� SRGHP
WUREDU��L�WDPEp�GHOV�GLYHUVRV�JUDXV�G¶DIHFWDFLy�GH�FDGDVFXQD��eV�LPSRVVLEOH�GRQDU�VROXFLRQV
HQ�XQ�FXUV�GH�IRUPDFLy�SHUPDQHQW�D�WRWHV�OHV�GHPDQGHV�
3HU� WDQW�� HQ� HOV� FXUVRV� HV� GRQHQ� JHQHUDOLWDWV� L� GHSqQ� GHVSUpV� GHO� SURIHVVRU� SRGHU
SDVVDU�G¶DTXHVWD�JHQHUDOLWDW�D�OD�FRQFUHFLy�GHO�VHX�FDV��3RWVHU�pV�HO�TXH�MR�WURER�D�IDOWDU�
3HU�SDUW�GH� O¶$GPLQLVWUDFLy�KL�KD�PROW�GHVFRQHL[HPHQW��3HU� H[HPSOH��HQ� HOV�FHQWUHV
G¶HGXFDFLy�HVSHFLDO��OD�ILJXUD�GHO�SURIHVVRU�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�QR�H[LVWHL[�L��HQ�FDQYL��Vt�TXH�KL
pV� OD�GHO� ILVLRWHUDSHXWD��3HUz�FODU�� WRWV�HOV�SURFHGLPHQWV�TXH�XWLOLW]HQ�HOV� ILVLRWHUDSHXWHV�QR
VyQ�SURFHGLPHQWV� HGXFDWLXV�� SHUTXq�QR� pV�DTXHVWD� OD� VHYD� IRUPDFLy��+L� KD� IRUoD� GLVFXVVLy
HQWUH� OHV� DVVRFLDFLRQV� GH� SDUHV� L� O¶$GPLQLVWUDFLy� SHUTXq� HOV� SULPHUV� UHLYLQGLTXHQ� TXH
H[LVWHL[L�OD�ILJXUD�GHO�SURIHVVRU�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�D�O¶HGXFDFLy�HVSHFLDO�
$FWXDOPHQW��D�TXDUW�FXUV�G¶,1()����GHOV�����DOXPQHV�TXH�KL�KD��KDQ� WULDW� OD�PHYD
DVVLJQDWXUD��L�D�FLQTXq�FXUV����
3HUz� DTXHVW� pV� XQ� DOWUH� GHOV� SUREOHPHV�� SHUTXq� WRW� L� WHQLU� OD� IRUPDFLy� GHVSUpV
SURIHVVLRQDOPHQW�QR�KL�KD�VRUWLGD�
7DPEp� FUHF� TXH�� D� QLYHOO� GHO� TXH� VHULD� OD� IRUPDFLy� GH� OD� JHQW� TXH� HVWj� D
O¶$GPLQLVWUDFLy�L�TXH�Wp�FHUWD�UHVSRQVDELOLWDW��KL�KD�XQ�WUHQFDPHQW�HQWUH�HO�TXH�pV�O¶(GXFDFLy
ItVLFD�L�OD�3VLFRPRWULFLWDW�
4XDQ�QR�KL�KD�FDS�PHQD�GH�GLILFXOWDW�� DOHVKRUHV� VyQ� HVSRUWV� L�� VL� VyQ� HVSRUWV�� pV� HO
SURIHVVRU�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�TXL�KR�KD�GH�IHU��4XDQ�KL�KD�DOJXQ�WLSXV�GH�SUREOHPD��DOHVKRUHV
KD�GH�VHU�HO�SVLFRPRWULFLVWD�
&UHF� TXH� DTXHVWD� FRQFHSFLy� GH� VHSDUDU� HO� TXH� pV� G¶XQD� EDQGD� O¶(GXFDFLy� ItVLFD� L
G¶DOWUD�EDQGD�HO�TXH�pV�3VLFRPRWULFLWDW��HQJOREDQW�GLQV�OD�3VLFRPRWULFLWDW�WRW�HO�TXH�VHULHQ�OHV
GLILFXOWDWV�G¶DSUHQHQWDWJH��FRQGLFLRQD�PROW�O¶HVWUXFWXUD�TXH�WHQLP�HQ�DTXHVWV�PRPHQWV�
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
32
7RW�L�TXH�D�QRVDOWUHV�HQV�SXJXL�VHPEODU�TXH�DL[z�MD�ID�PROWV�DQ\V�TXH�HVWDYD�VXSHUDW�
HQFDUD�Wp�PROWD�IRUoD�GLQV�GHOV�jPELWV�QR�HVSHFtILFV�GH�O¶(GXFDFLy�ItVLFD�
+L�KD�OD�WHQGqQFLD�GH�IHU�GH�O¶DOXPQH�TXH�Wp�XQD�GLVFDSDFLWDW�ItVLFD�PpV�GLVFDSDFLWDW
GHO� TXH� pV�� 3HO� IHW� GH� WHQLU� XQD� GLVFDSDFLWDW� QR� ID� UHV�� HQ� QR� IHU� UHV�� GRQFV� Wp� WRWV� HOV
VtPSWRPHV� GHO� VHGHQWDULVPH� L�� DO� WHQLU� WRWV� HOV� VtPSWRPHV� GHO� VHGHQWDULVPH�� HQFDUD� HVWj
LQFUHPHQWDQW�PpV� OD�VHYD�GLVFDSDFLWDW��eV�XQ�FHUFOH� WDQFDW� L�GHV�GH� O¶$GPLQLVWUDFLy�PDWHL[
V¶HVWj�FRQGHPQDQW�TXH�DTXHVW�FHUFOH�HV�YDJL�GRQDQW�FDGD�YHJDGD�DPE�PpV�IRUoD�´
• Miquel Chalé – (Q�HOV�FXUVRV�TXH�HV� IDQ�D� O¶,1()�D� O¶HVWLX��Vt�TXH�V¶LQIRUPD�GHOV
HVSRUWV�TXH�SRGHQ�IHU�HOV�DOXPQHV�DPE�GLVFDSDFLWDW��'HVSUpV�HO�SURIHVVRU��D�WUDYpV�G¶DTXHVW
HVSRUW��KD�GH�VDEHU�H[WUDXUH�HOV�SRVVLEOHV�MRFV�SHU�D�IHU�D�FODVVH�L�HQ�TXq�V¶KL�SXJXLQ�LQFORXUH
DTXHVWV�DOXPQHV��&ODU�TXH�WDPEp�WHQV�UDy�TXDQ�GLXV�TXH�D�VHFXQGjULD�QR�HV�IDQ�WDQWV�MRFV�R
WDQW�WUHEDOO�PRWULX�VLQy�TXH�HV�WUHEDOOHQ�PpV�HOV�HVSRUWV�UHJODPHQWDWV�
$FWLYLWDWV�GH�UHFLFODWJH�L�GH�IRUPDFLy�VH¶Q�IDQ��GHV�GH�0jVWHUV��SDVVDQW�SHO�SRVWJUDX
G¶(GXFDFLy�ItVLFD�DGDSWDGD�TXH�V¶KD�UHDOLW]DW�~OWLPDPHQW�D�OD�9DOO�G¶+HEURQ��HOV�FXUVRV�TXH
V¶KDQ�IHW�D�O¶,1()��SHUz�HO�TXH�SDVVD�pV�TXH�HQ�DTXHVWV�FXUVRV�KL�YD�JHQW��EjVLFDPHQW��TXH�QR
Wp�IHLQD��TXH�V¶HVWj�SUHSDUDQW��L�TXH�V¶LQWHJUD�HQ�DTXHVW�WLSXV�G¶DFWLYLWDW��3HUz�GHVSUpV��TXDQ
DFDEHQ�QR�WUREHQ�IHLQD��QR�VDEHQ�RQ�DSOLFDU�DTXHVWV�FRQHL[HPHQWV�
$L[z�V¶KDXULD�GH�WHQLU�HQ�FRPSWH�SHUTXq�DTXHVWD�JHQW��TXH�Wp�JDQHV�GH�SRUWDU�D�WHUPH
DTXHVWD�DFWLYLWDW��SRGULD�GRQDU�VXSRUW�D�OHV�HVFROHV�L�DOV�LQVWLWXWV�L��HQ�FDQYL��QR�WHQHQ�VRUWLGD
SHUTXq�SRVVLEOHPHQW�WRW�DTXHVW�WHPD�pV�EDVWDQW�GHVFRQHJXW�
3HU� H[HPSOH�� DOXPQHV� TXH� KDQ� IHW� HO� SRVWJUDX� HW� SUHJXQWHQ� RQ� SRGHQ� WUREDU� IHLQD
G¶DL[z��SHUTXq��EjVLFDPHQW�� GLQV�GH� O¶HVSRUW�D� OHV� IHGHUDFLRQV�GH�GLVFDSDFLWDWV� HV� IXQFLRQD
PROW�SHU�YROXQWDULVPH��KL�KD�PROW�SRFV�SURIHVVLRQDOV��
• Ignasi Puigdellívol – ³(OV�SURIHVVRUV�HV�TXHL[HQ�TXH� OD� IRUPDFLy�TXH�UHEHQ�HQ�HOV
FXUVRV�GH� IRUPDFLy�SHUPDQHQW�QR�pV�DMXVWDGD�H[DFWDPHQW�DO� FDV�DPE�TXq� HVWDQ� WUHEDOODQW�
SHUz� MR� SHQVR� TXH� HO� TXH� WX� SUHWHQV� DVVLVWLQW� D� DTXHVWV� FXUVRV� pV� DJDIDU� UHFXUVRV� G¶XQD
PDQHUD�JHQqULFD�SHU�WHQLU�XQD�DFWLWXG�GLIHUHQW�GDYDQW�OD�SUREOHPjWLFD��3HUTXq�VL�WX�FRQHL[HV
GLIHUHQWV�PDQHUHV� G¶HQIRFDU� HOV� MRFV� L� OHV� DFWLYLWDWV� SHUTXq� KL� SXJXLQ� SDUWLFLSDU� QHQV� DPE
GLIHUHQWV�GLVFDSDFLWDWV��VL�WHQV�XQD�QRFLy�GHO�TXH�pV�OD�GLVFDSDFLWDW�L�GHO�TXH�LPSOLFD��GH�TXLQV
VyQ� HOV� VHQ\DOV� GH� ULVF� TXH� W¶KDQ� IHW� GHPDQDU� DEDQV� XQ� GLDJQzVWLF� PqGLF�� VL� WHQV� DTXHVWD
LQIRUPDFLy�JHQqULFD��SHQVR�TXH�DL[z�HW�VHUYHL[�SHU�DGDSWDU�OHV�DFWLYLWDWV�
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
33
$UD�Ep�� HVWLF� FRPSOHWDPHQW� G¶DFRUG� DPE� WX� TXH� FDGD� GLVFDSDFLWDW� pV� XQ�PyQ�� DPE
XQHV�QHFHVVLWDWV�SUzSLHV� L��SHU� WDQW�� WDPEp�FUHF�TXH�KL�KDXULD�G¶KDYHU�XQ�DVVHVVRUDPHQW� LQ
VLWX��QR�FDOGULD�TXH�IRV�FRQVWDQW��SHU�H[HPSOH�FDGD�TXLQ]H�GLHV�� WHQLQW�HQWUHYLVWHV�FRQFUHWHV
DPE� XQD� SHUVRQD� G¶XQ� FHQWUH�� G¶XQ� ($3�� G¶RQ� VLJXL�� TXH� KDJL� WUHEDOODW� L� TXH� FRQHJXL
SUREOHPjWLTXHV� VHPEODQWV� D� OHV� TXH� Wp� HO� QHQ�� L� TXH� SXJXL� GRQDU�WH� XQHV� SDXWHV� R� DOJXQD
RULHQWDFLy��3HUz�QR�VHULD�SHU� WUDFWDU�KR�HQ�XQ� FXUV��SHUTXq� pV� OzJLF�TXH�HOV�FXUVRV� WLQJXLQ
DTXHVW� FDUjFWHU� HPLQHQWPHQW� PpV� JHQqULF�� 3HQVR� TXH�� SHO� TXH� HV� YHX� DTXt�� HQ� DOJXQV
SURIHVVRUV�HOV�FRQYp�WHQLU�DTXHVWD�YLVLy�XQD�PLFD�PpV�JHQqULFD�SHU�SRGHU�IHU�DGDSWDFLRQV�´
• David Huguet – “(VWLF�G¶DFRUG�DPE�WX�TXH�HOV�FRQWLQJXWV��SHU�H[HPSOH�G¶XQ�0jVWHU�
VyQ� PROW� GLIHUHQWV� DO� TXH� SDVVD� D� OD� UHDOLWDW�� )HU� XQ� 0jVWHU� HVWj� PROW� Ep� SHU� WHQLU
FRQHL[HPHQWV�SHUz�GHVSUpV�TXDQ�HVWjV�D�O¶LQVWLWXW�pV�GLIHUHQW�
6¶KDQ�GH�GRQDU�UHFXUVRV�FRQFUHWV�DOV�SURIHVVLRQDOV��FRP�HO�TXH�IHP�DTXt�D�O¶21&(�
6¶KDXULD�GH�IHU�XQD�FRVD�VHPEODQW�SHUz�TXH�YLQJXpV�GHO�'HSDUWDPHQW�G¶(QVHQ\DPHQW�
&ODU� TXH� WDPSRF� KL� KD� XQD� VRUWLGD� SURIHVVLRQDO� SHU� D� OD� JHQW� TXH� Wp� OD� IRUPDFLy
DGHTXDGD�D�QLYHOO�HGXFDWLX�L�DPE�FRQHL[HPHQWV�GH�O¶DFWLYLWDW�ItVLFD�DGDSWDGD�
(O�'HSDUWDPHQW� QR� FUHF� TXH� VjSLJD� HO� TXH� MR� HVWLF� IHQW� D� QLYHOO� G¶(GXFDFLy� ItVLFD�
7HQHQ�FRQHL[HPHQW�GHO�PHVWUH�GH�VXSRUW�SHU�D�GLVFDSDFLWDWV�YLVXDOV��SHUz�D�QLYHOO�G¶DXOD��QR
D� QLYHOO� GH� O¶(GXFDFLy� ItVLFD�� /¶21&(� SRVD� XQ� PHVWUH� LWLQHUDQW� TXH� GyQD� VXSRUW� DOV
SURIHVVRUV� G¶DXOD�� pV� DTXHVW� D� TXL� ID� UHIHUqQFLD� HO�'HSDUWDPHQW� TXDQ� HW� GLX� TXH� KL� KD� XQ
SURIHVVRU�GH�VXSRUW´�
• Javier Hernández – ³&UHF� TXH� WRWV� HOV� SURIHVVRUV� G¶(GXFDFLy� ItVLFD� KDXULHQ� GH
IRUPDU�VH� HQ� DTXHVW� FDPS� L�� SHU� WDQW�� VHU� FDSDoRV� GH� SRGHU� GRQDU� XQD� DWHQFLy� D� DTXHVWV
DOXPQHV�DPE�QHFHVVLWDWV�HGXFDWLYHV�HVSHFLDOV�´
• Neus Carol – ³7RWV� HOV� SURIHVVRUV� KDXULHQ� GH� IHU� FXUVRV� GH� IRUPDFLy� SHUPDQHQW�
LQGHSHQGHQWPHQW�TXH�HQ�DTXHVWV�PRPHQWV� WLQJXLQ�R�QR�DOXPQHV�DPE�QHFHVVLWDWV�HGXFDWLYHV
HVSHFLDOV��(O�'HSDUWDPHQW�KDXULD�G¶RIHULU�DTXHVWV�FXUVRV�
(O�TXH�SDVVD�pV�TXH�WHQV�UDy�TXDQ�GLXV�TXH�DTXHVWV�FXUVRV�VyQ�QRPpV�GH�TXLQ]H�KRUHV�
1RPpV�HV�SRW�GRQDU�XQD�SLQ]HOODGD�PROW�WHzULFD�L�QR�GyQD�WHPSV�D�DQDU�D�OD�SUjFWLFD��&ODU�
OD�JHQW�TXH�DQLUj�D�DTXHVWV�FXUVRV�GHPDQDUj�VROXFLRQV�MD��GH�WLSXV�SUjFWLF��L�HQ�TXLQ]H�KRUHV
DL[z�QR�HV�GyQD�´
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
34
Quant a la segona proposta, de desdoblament de professorat, aquests especialistes em
varen donar les següents opinions:
• Mercedes Ríos – ³(Q�HOV�FDVRV�HQ�TXq�O¶DOXPQH�HVWj�PROW�DIHFWDW��pV�PROW�LPSRUWDQW
OD� ILJXUD� GHO� SURIHVVRU� GH� VXSRUW� SHU� D� SRGHU� UHDOLW]DU�� HQ� DOJXQHV� SDUWV� GH� OD� VHVVLy�� XQ
WUHEDOO�PpV�LQGLYLGXDOLW]DW��6REUHWRW��D�VHFXQGjULD�SHUTXq�D�SULPjULD��H[FHSWH�HQ�DOJXQ�FDV�
KHP� DFRQVHJXLW� TXH� DOXPQHV� DPE� XQD� JUDQ� DIHFWDFLy� SDUWLFLSLQ� HQ� WRWD� OD� VHVVLy�� VHQVH
QHFHVVLWDW� GH� UHFyUUHU� DO� SURIHVVRU� GH� VXSRUW�� QRPpV� SHU� SUHVHUYDU� OD� VHYD� VHJXUHWDW�� SHU
FROÂODERUDU�DPE�HO�SURIHVVRU�HQ�O¶RUJDQLW]DFLy�GHO�JUXS�FODVVH�
(O� 'HSDUWDPHQW� G¶(QVHQ\DPHQW� KDXULD� GH� UHVSRQVDELOLW]DU�VH� G¶DTXHVWD
SUREOHPjWLFD�� 1R� SRW� VHU� TXH� KL� KDJL� FROÂOHFWLXV�� FRP� O¶21&(�� TXH� WLQJXLQ� XQ� FHQWUH� GH
UHFXUVRV�SHU�DOV�DOXPQHV�DPE�GLVPLQXFLy�YLVXDO�R�FHJXHVD�WRWDO�L��HQ�FDQYL��HOV�DOXPQHV�DPE
GLVFDSDFLWDW�PRWzULFD� R� SVtTXLFD� QR� WLQJXLQ� FDS� DMXGD��8QD�GH� GRV�� R� HV� FUHHQ� FHQWUHV� GH
UHFXUVRV�SHU�PRWzULFV�R�SVtTXLFV�R�HO�'HSDUWDPHQW�KD�G¶DEVRUELU�OD�GHPDQGD�TXH�H[LVWHL[�GH
QHFHVVLWDW�GH�VXSRUW�SHU�IDFLOLWDU�OD�LQWHJUDFLy�G¶DTXHVWV�DOXPQHV�´
• Oriol Martínez – ³(O� TXH� V¶KDXULD� GH� IHU� SULPHU� pV� XQD� DYDOXDFLy� GH� O¶DOXPQH�
SHUTXq�QR�WRWKRP�SRGUj�IHU�PROWHV�FRVHV��+L�KDXUj�JHQW�TXH�SRGUj�IHU�QH�PROWHV�L�QHFHVVLWDUj
SRF�DMXW�
6L�SDUOHP�GH�SDUjOLVL�FHUHEUDO��XQ�KHPLSOqJLF�SRF�DIHFWDW�R�XQ�PRQRSOqJLF�TXDVL�QR
QHFHVVLWHQ�UHV��L�XQ�DPSXWDW��VHJRQV�HQ�TXLQHV�FRVHV�L�VL�PpV�R�PHQ\V�HVWj�EHQ�DGDSWDW��WDPEp
SRTXHV�FRVHV�QHFHVVLWDUj�
(Q� DOJXQ� OORF�� GHSHQHQW� GHO� 'HSDUWDPHQW� G¶(QVHQ\DPHQW�� KL� KDXULD� G¶KDYHU� XQV
HTXLSV�G¶DYDOXDFLy��$TXHVWV�DOXPQHV�KDQ�GH�VHU�DYDOXDWV� L��GHVSUpV�GH� O¶DYDOXDFLy�� VDEUHP
YHULWDEOHPHQW�OHV�QHFHVVLWDWV�TXH�WLQGUDQ�L�HOV�UHFXUVRV�TXH�VH�OL�KDQ�G¶DSRUWDU�´
• Pere Ruiz – ³&RQWHPSOD� O¶$GPLQLVWUDFLy� OD� SRVVLELOLWDW� TXH� OD� GHGLFDFLy� G¶XQ
SURIHVVRU�SXJXL�VHU�FREHUWD�DPE�VHVVLRQV�LQGLYLGXDOV�G¶DWHQFLy�D�DOJXQV�DOXPQHV"�
(O� SUREOHPD� G¶RULJHQ� pV� TXL� FRQWUROD� UHDOPHQW� VL� KL� KD� QHFHVVLWDW� TXH� DTXHVWD
GHGLFDFLy�V¶KDJL�GH� IHU��(Q� WRW�FDV�KL�KD�G¶KDYHU�R�Ep�XQD�FRPLVVLy�DYDOXDGRUD�R�HO�SURSL
($3�TXH��H[WHUQDPHQW��SXJXL�YDORUDU��FRQMXQWDPHQW�DPE� O¶HVFROD� L�DPE� LQVSHFFLy��TXDQWHV
KRUHV� IDQ� IDOWD�G¶DWHQFLy� LQGLYLGXDOLW]DGD� L�� OODYRUV��HOV�SURIHVVRUV�G¶DTXHOOD�HVFROD�KDXUDQ
-
Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró
35
GH�WHQLU�QHFHVVjULDPHQW�DTXHVWD�GHGLFDFLy��$TXHVWD�GHGLFDFLy�V¶KDXULD�GH�FREULU�DPE�KRUHV
RUGLQjULHV�
eV� PROW� GLItFLO� DWHQGUH� Ep