art etrusc. introducciÓ roma

ART ROMÀ: INTRODUCCIÓ

ART ETRUSC

Història de l’art

IES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

ART ROMÀ: INTRODUCCIÓ

ART ETRUSC Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. Introducció.

1.1. Localització.

1.2. Cronologia.

1.3. Periodització.

MONARQUIA.

REPÚBLICA.

IMPERI.

SÍNTESI CRONOLÒGICA.

1.4. Característiques generals.

1.5. Influències i precedents: art GREC i ETRUSC.

2. ARQUITECTURA ROMANA.

3. ESCULTURA ROMANA.

4. PINTURA I MOSAIC ROMANS.

5. BIBLIOGRAFIA.

ÍNDEX ROMA: INTRODUCCIÓ

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

1. CONTEXT HISTÒRIC: Introducció.


Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC: Introducció.

La paraula clàssic fa referència a un autor o una obra que ha representat un

moment culminant dins un art i es té com a model digne d’imitació, i s’identifica

amb allò que no passa de moda. Quan parlem d’art clàssic ens referim a l’art de

les civilitzacions grega i romana, ja que va ser durant aquestes etapes quan es

van crear uns models artístics, especialment en arquitectura i en escultura, que

s’han mantingut i s’han anat recuperant, diverses vegades, al llarg de la història de

l’art. Així, per exemple, en el Renaixement (segles XV i XVI) i en el

Neoclassicisme (segle XVIII - XIX) es van recuperar els ideals clàssics i els

artistes, d’aquestes èpoques, es van inspirar en l’art grec i romà. De fet, encara

avui en dia s’utilitzen elements clàssics, com podem comprovar en molts edificis

institucionals, com ajuntaments, parlaments, etc.


1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.- Localització.


Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.1.- Localització.


La Roma clàssica parteix de l’actual Roma, però va ocupar, primer, la península

Itàlica, el nord d’Àfrica i la península Ibèrica i, després, l’àmbit geogràfic abastà

un immens imperi al voltant de tota la Mediterrània.



L’àmbit geogràfic abastà un immens imperi al voltant de tota la Mediterrània.

Mapa de la màxima extensió de l’imperi romà amb Trajà, 117 dC.



http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/ca/Roman_Empire_Map.png

1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.2.- Cronologia.


Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.2.- Cronologia.


1) La Monarquia etrusca (753-509 aC).

Es pot datar la cultura romana clàssica entre el segle VIII aC i l’any 476 dC

(caiguda de Roma en mans dels bàrbars i germànics, I. R. Occident).

Periodització 2) La República romana (509-31/27 aC).

3) L’Imperi romà (31/27 aC-476 dC).

La Península Itàlica va ser, a partir del segle VIII aC, una cruïlla entre els pobles grecs, els pobles itàlics i les aportacions de la cultura púnica. Dels pobles autòctons destaquen els etruscs, que desenvolupen una cultura refinada i original.

La civilització romana es pot dividir en tres grans períodes històrics:

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització.

1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.3.- Periodització.


Anar a índex…



Anar a índex…

MONARQUIA



Segons la llegenda Roma va ser fundada en set colines (Quirinal, Palatí, Capitolí,

Viminal, Esquilino, Celio, Aventí), al costat del Tíber, l’any 753 aC per Ròmul i Rem,

encara que sembla que va ser fundada per un poble llatí o pels sabins

(característica número 1).



“Ab urbe condita”: “Des de la fundació de la ciutat” és el títol que Livi va

donar a la seva monumental obra, que recollia tota la història de Roma des dels

inicis fins al seu temps.

http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm










1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Roma va ser fundada pels llatins, un poble de pastors que vivien al Latium, en el

centre-oest de la península Itàlica, una zona envoltada de pobles en conflicte:

sabins, etruscos, umbres, samnites,...

1) MONARQUIA ETRUSCA (753-509 aC).

Molt aviat els llatins van ser dominats pels

etruscos, un poble establert a Etrúria, una regió

del centre de la península Itàlica (des del 616

aC, reis etruscos manen a Roma).

La cultura etrusca va determinar, de forma

decisiva, algunes de les característiques de l’art

romà, especialment: culte als morts, alt grau

de realisme en els retrats, arc de mig punt,

ordre arquitectònic toscà...

La dominació etrusca va finalitzar l’any 509 aC,

quan el poble de Roma, els llatins es revolten

i es varen aixecar contra els abusos de l’últim

rei etrusc, Tarquini el Superb, el fan fora i

instauren una República.

La cultura etrusca influirà en l’art romà, especialment:



Pel culte als morts, que els feia decorar les

tombes (arquitectura) amb frescos (pintura) i

estàtues i sarcòfags (escultures) amb escenes

alegres de la vida, a fi d’allunyar la tristesa de la

mort.

Aquest culte als morts va portar als

etruscos a esculpir les efígies dels

difunts en posició de repòs i

somrients, a vegades reclinats

sobre els sarcòfags.

En aquestes pintures etrusques

s’hi comencen a manifestar

algunes característiques que

influiran de forma determinant en

la pintura romana com, per

exemple, l’alt grau de realisme en

els retrats.

La cultura etrusca influirà en l’art romà, especialment:



També provenen de la cultura

etrusca uns altres elements, com

ara l’ordre arquitectònic toscà,

caracteritzat pel fust llis, amb

base, sense mètopes ni tríglifs.

Els etruscos van aportar

també a l’arquitectura

romana l’ús de l’arc de mig

punt, element creat a la

cultura mesopotàmica

però que els etruscos van

desenvolupar amb la

perfecció suficient per

poder-lo transmetre

tècnicament perfecte als

romans.



La dominació etrusca va

finalitzar l’any 509 aC quan

el poble de Roma, els

llatins es revolten i es

varen aixecar contra els

abusos de l’últim rei

etrusc, Tarquini el Superb,

el fan fora i instauren una

República.



Anar a índex…

REPÚBLICA


2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).

La nova República està dirigida pel Senat i controlada pels patricis, marginant

els plebeus, que lluitaran per aconseguir la igualtat, amb un sistema polític, força

complex, que duraria uns 500 anys. El poder polític i domini econòmic el tenien els

magistrats (sobretot, cònsols i pretors, elegits anualment) i les comitia o

eleccions per zones de la ciutat, que feien els ciutadans.


En aquest període, Roma esdevé molt poderosa, amb el seu exèrcit al

capdavant, i comença l’època de la gran expansió territorial, que du al domini del

Mediterrani.



Roma passa de ser una ciutat-estat (ss. V-III aC) a conquerir, gradual però

imparablement, tota la península Itàlica. Forma part de la Lliga Llatina (s. IV).

Roma durant la República: inici de l’expansió.



Roma sotmet, primer, els llatins i

dissol la Lliga llatina, a continuació

vencerà els samnites i altres pobles

itàlics (sabins, etruscos...).

Forma part (s. V)

de la Lliga llatina

amb altres ciutats-

estat del Laci.

La Lliga llatina s'enfronta i venç als pobles veïns:

gals, tres guerres acarnissades contra els samnites.



Així, els romans primer conqueriren tota la península Itàlica.



S’apoderaren de la Mediterrània occidental, d’Hispània i el nord d’Àfrica.



El nord d’Àfrica

(després de tres

llargues guerres contra

els cartaginesos i la

seva derrota en les

Guerres Púniques).

I GUERRA PÚNICA



II GUERRA PÚNICA


El nord d’Àfrica

(després de tres

llargues guerres contra

els cartaginesos i la

seva derrota en les

Guerres Púniques).


I també s’annexionaren la Gàl·lia i Grècia.



Per estendre la seva cultura i el seu poder varen construir vies de

comunicació que unien tots els punts de l’Imperi.



Al segle I aC, Roma ja controla tota la Mediterrània i ha construït un gran

imperi, romanitzant tots els territoris i apropiant-se d’allò que veu profitós

(influència de la Grècia hel·lenística).



La conquesta de Grècia va ser decisiva en la configuració de l’art

romà, ja que es va produir un intens procés d’hel·lenització.

Els romans adoptaren els déus

grecs canviant-los els noms, a

la vegada que van copiar

moltes obres gregues.

Un gran nombre

d’artistes grecs van

arribar a Roma com

a esclaus i d’altres hi

van anar

voluntàriament per

satisfer la clientela

romana.

Va tenir lloc una veritable colonització cultural dels vençuts sobre els vencedors.



Amb Britània, Dàcia, Ponto..., durant la següent etapa imperial, es va

completar el gran domini territorial.



Però, el segle I aC es produeix una guerra civil pel poder, entre Cèsar i Pompeu,

que acaba amb la victòria de Juli Cèsar i la seva proclamació com a dictador

vitalici.




I Juli Cèsar serà assassinat en la cúria del teatre de

Pompeu, on es reunia el Senat.


Octavi August aconseguirà el poder i serà

proclamat el primer emperador, posant fi a la

República (31/27 aC).




Anar a índex…

IMPERI


3) IMPERI ROMÀ (31/27 aC- 476 dC).

Després d’una sèrie de guerres civils en les

quals els plebeus van lluitar per aconseguir

la igualtat de drets amb els patricis, i

després d’una aferrissada lluita pel poder

polític, tot el poder es concentra en

l’emperador Octavi August (any 31/27 aC),

considerat com un Déu i adorat com a tal.

Etapes

ALT IMPERI (31/27 aC-193 dC).

BAIX IMPERI (193 - 476 dC).


El Senat de Roma va perdre el poder de prendre decisions polítiques i es va

convertir en un simple òrgan assessor de l’emperador, que concentra tots els

càrrecs i va passar a dirigir la política.

ALT IMPERI

(31 aC -193 dC).

Octavi August, primer

emperador, va iniciar un

llarg període de pau,

que durà fins al segle

II dC. Aquest llarg

període és conegut com

a pax romana.



Època que posa fi a les lluites internes pel poder i les fronteres arriben a la

màxima extensió territorial (Trajà, 117 dC) i va haver una intensa activitat

econòmica i cultural, amb un poder, cada vegada major, de l’exèrcit sobre la

política.

ALT IMPERI

(31 aC -193 dC).

Llarg període

conegut com a

pax romana.



3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).

Sota el mandat de l’emperador Trajà, no sols s’amplien al màxim les fronteres

sinó que s’aconsegueix una completa romanització de tots els territoris de l’imperi.

ALT IMPERI

(31 aC -193 dC).



3) IMPERI ROMÀ (31/27 aC - 476 dC).

La frontera oest era l’oceà Atlàntic; i a l’est era la zona

de Palestina; i al sud es trobava al desert del Sàhara.

Màxima extensió imperi i completa romanització (Trajà).

La frontera nord

continuava a la zona

continental pel rius

Rin i Danubi, que

separaven als romans

de les bel·licoses

tribus germàniques.

Al nord-oest, la

frontera era Britània,

on es va construir el

mur d’Adrià, que

separava la zona

romanitzada de la

zona dels bàrbars

(l’actual Escòcia).

ALT IMPERI

(31 aC -193 dC).

3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).

ALT IMPERI

(31 aC -193 dC).

Màxima extensió imperial i

completa romanització (Trajà).



3) IMPERI ROMÀ (31/27 aC - 476 dC). BAIX

IMPERI

(193 - 476 dC) Període de decadència: l’immens imperi comença a

trontollar en el segle III, quan s’aturen les conquestes

militars, es produeixen les guerres internes.

Van augmentar les

incursions bàrbares o

germàniques dins les

fronteres romanes.

El centre de

gravetat de l’Imperi

es desplaça cap a

Orient.

Així, des del segle

III comença una

greu crisi de les

ciutats i un procés

de ruralització.



IMPERI

(193 - 476 dC)

En el segle IV es van fer intents de recompondre el poder de Roma, i el 313

Constantí proclama, mitjançant l’Edicte de Milan, la llibertat religiosa pel

cristianisme i el paganisme acaba com a religió oficial de l’Imperi.


Però, a la mort de l’emperador Teodosi l’any 395, l’imperi es divideix entre els

seus dos fills. Flavi Honori, el fill menor, queda amb l’Imperi romà d’occident

amb capital primer a Milà i després a Ravenna, i Arcadi es queda amb l’Imperi

romà d’orient (Imperi bizantí), amb capital a Constantinoble (Bizanci).


BAIX

IMPERI

(193 - 476 dC)


BAIX IMPERI

(193 - 476 dC)

395 mort de l’emperador Teodosi.

Arcadi (Imperi bizantí)

Flavi Honori (fill menor)



IMPERI

(193 - 476 dC) En el segle V l’avanç dels huns dirigits per Atil·la des

de l’interior d’Àsia, empeny a les tribus germàniques a

cercar refugi a l’interior de l’imperi romà.

Els germànics van

travessar les

fronteres romanes,

primer mitjançant

pactes amb els

romans. Però amb el

temps es van establir

per la força i van

acabar apoderant-

se de Roma.



BAIX

IMPERI

(193 - 476 dC)

L’any 476 dC les tropes bàrbares

envaeixen Roma, Odoacre, rei del

Hèruls, deposa a Ròmul August,

l’últim emperador de l’Imperi romà

d’occident i de la Roma clàssica.

REPÚBLICA

(509-31/27 aC).

IMPERI

(31/278 aC – 476 dC).

-753 Fundació

llegendària (Ròmul).

- Roma conquesta el

Latium (domini

etrusc).

- 7 reis: Ròmul

(fundador) , Numa,

Tul·li, Tarquini Prisco,

Sevi, Tul·li i Tarquini

Superb).

- Primeres

institucions (Senat).

- Lluites amb ciutats

veïnes.

- Últim rei: Tarquí, fou

deposat pel Senat,

sorgint la República

(509 aC).

- Senat i cònsols.

- Patricis i plebeus.

- Diferents magistrats.

- Canvis legals a Roma (Tribuns

de la Plebs).

- Comença expansió per

Mediterrània: Península Itàlica,

Mediterrani occidental i

Mediterrani oriental.

- Guerres civils final República.

- Triumvirats.

- Fins s. III aC l’art s’ha de

considerar dins de l’art etrusc. –

Entre ss. III i I aC es pot

començar a parlar d’un art romà

d’època republicana (SÍNTESI de

CORRENTS ETRUSCS, ITÀLICS

i HEL·LENÍSTICS).

- Fundat per Octavi August (31/27aC-

14dC).

- ALT IMPERI (ss. I-III).

- Dinasties (Julia-Clàudia, Flàvia,

Antonina...).

- Classicisme romà, amb una revifada

de les influències hel·lenístiques.

-S’arriba a la màxima expansió

territorial.

- BAIX IMPERI (III-476) art romà

tendeix a la monumentalitat, però

també a un cert esquematisme

d’influència oriental i a la introducció

de representacions simbòliques

d’origen cristià.

- Divisió de l’Imperi Teodosi (395).

- Cau Imperi romà occident a causa

impuls dels huns.

- 476 Ròmul August darrer emperador.


3 ETAPES


MONARQUIA

(753-509 aC).

Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC:

1.4.- Característiques generals.


Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.


1.- Segons la llegenda Roma va ser fundada en set colines (Quirinal, Palatí,

Capitolí, Viminal, Esquilino, Celio, Aventí), al costat del Tíber, l’any 753 aC, per

Ròmul i Rem, tot i que sembla que va ser fundada per un poble llatí o pels

sabins. Trobem l’empremta romana en l’urbanisme, la cultura i l’art de tots els

territoris que foren romanitzats.



2.- Economia: combinen una base agrícola i ramadera amb un comerç i una

artesania cada vegada més importants, especialment amb l’expansió per tota la

Mediterrània.



3.- Societat esclavista

(divisió en amos i esclaus),

però els lliures es dividien

també en ciutadans

romans amb drets (dividits

en el patriciat descendent

dels primers pobladors i els

plebeus o poble pla) i no

ciutadans.



4.- El principal lloc de la ciutat és el fòrum o plaça principal (semblant a l’àgora

grega), situada en el lloc on es creuen els dos carrers principals.

4.- Urbanisme. Civilització

urbana: les ciutats són molt

importants, centre de

l’economia i la cultura

romanes. L’urbanisme grec,

probablement a través dels

etruscos, influeix en el romà.

Es planifiquen les ciutats de

nova fundació seguint el

model del campament romà:

a partir de dos carrers

principals perpendiculars

anomenats cardo (nord-sud) i

decumanus (est-oest), es

dissenyen la resta de carrers,

formant una quadrícula.



5.- Centralització: encara que l’imperi es dividirà en províncies per a gestionar-

les millor, totes les grans decisions es prenien a Roma, des d’on es dirigia tot

l’imperi.

6.- Esperit militarista: la seva situació en el centre de la península itàlica i

amenaçats per molts pobles que els envolten, els faran ser un poble guerrer i

amb un esperit militarista, que els durà a dominar tot el seu imperi (afany de

dominació política i econòmica).



7.- Romanització: implanten la seva

llengua i la seva cultura en tots els

territoris que ocupen, encara que

procuren enriquir-la amb els

elements culturals interessants i

pràctics de cada lloc.



8.- L’art romà es caracteritza, en primer lloc, pel seu caràcter pràctic i

funcional: cerquen per damunt de tot que les seves obres acompleixin la funció a

què estan destinades.



8.- Aquests pragmatisme explica el major desenvolupament de l’arquitectura

(teatres, aqüeductes, amfiteatres, ponts, edificis,...), molt per damunt de les altres

manifestacions artístiques, encara que també l’escultura denota funcionalitat

(retrats o relleus commemoratius o de propaganda).



8.- Es passa, per tant, del platonisme de l’art grec, que buscava la bellesa per

damunt de tot (abstracció i idealisme), a l’aristotelisme romà, centrat en allò

pràctic, sensitiu i concret.

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals


9.- Individualització: ja no sols es fan

les coses pensant en els homes

(antropocentrisme), sinó en individus i

fets concrets (relleus de fets concrets

amb personatges, retrats,...).

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9a/M-T-Cicero.jpg

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals


10.- Art propagandístic i commemoratiu: l’art és per a fer propaganda d’aquell

qui paga (comitent), ja sigui l’Estat o un individu particular (els grans edificis i

obres públiques, les escultures,...).



11.- Art realista, especialment en l’escultura (retrats) i la pintura.



12.- Monumentalitat i colossalisme: la grandiositat dels edificis i obres públiques

denotava major poder d’aquell que havia pagat l’obra, a més de donar cabuda a

grans masses.



13.- Aplicació d’avanços tècnics, que fan possible la grandiositat i monumentalitat.

14.- Escassa teorització: les solucions es prenen més en la pràctica que en la teoria.

Si te haces escultor, no serás más que un peón, agotarás tu cuerpo (…), no percibirás más que un salario vil y módico (…), no serás más que un obrero, un hombre perdido entre la multitud, arrodillado ante los grandes, humilde servidor de los que poseen la elocuencia; vivirás como una liebre destinada a ser presa del más fuerte,. Y, aunque llegues a ser un Fidias o un Policleto, aunque realizases mil obras maestras, lo que se alabará será tu arte, y entre aquellos que lo contemplen no habrá uno solo que desee emularte, ya que, por muy hábil que seas, siempre serás considerado un artesano, un vil obrero que vive del trabajo de sus manos.”

LUCIANO, siglo II d. C.



15.- Anonimat dels artistes, considerats artesans: allò que importa és el nom

del mecenes.

16.- Influències i precedents: l’art clàssic romà es caracteritza pel seu

ECLECTICISME, és a dir, agafen i mesclen elements i influències artístiques de

diversa procedència, de cada lloc que conquereixen, i les fusionen amb la resta,

creant un art nou.




1.5.- Influències i precedents.


Anar a índex…

ECLECTICISME a causa de l’expansió territorial que va permetre el contacte

cultural entre els romans i molts de pobles diferents. L’art romà està especialment

influït per l’ART ETRUSC i l’ART GREC, dels quals van prendre alguns elements

artístics, adaptant-los a les seves necessitats. Considerem com a influència més

important l’art grec, especialment l’hel·lenístic, i com a precedent l’art etrusc.

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.





Anar a índex…

Així rep les següents influències:



a.- Del propi substrat de les cultures llatines primitives, la llengua,

sentit pràctic o funcionalisme i esperit militar o imperialisme.

b.- De la cultura i l’art etruscos del centre i nord de la península

itàlica, el realisme i el culte als avantpassats.

c.- De la cultura i art grecs del sud d’Itàlia (que coneixen a través de

la Magna Grècia durant les Guerres Púniques) i del contacte directe

amb els propis regnes hel·lenístics, quan els envaeixen i

conquereixen, quedant fascinats per la seva cultura (sobretot de

l’hel·lenisme), d’ells prenen la filosofia, la religió, la literatura i l’art.

No es tracta de copiar directament tot l’art grec, sinó d’agafar allò

que els interessa i adaptar-lo a les seves necessitats i gust.

Influències




GRÈCIA

Anar a índex…

La conquesta de Grècia va ser decisiva en la configuració de l’art romà, ja que es

va produir un intens procés d’hel·lenització. Empremta grega evident a causa de:

3) Conquesta Grècia (s. II aC) incrementà empremta (importació,

usurpació, còpia obres d’art). Es produeix un curiós fenomen: una

veritable colonització cultural dels vençuts sobre els vencedors.

GRÈCIA



1) La formació i primera expansió de la

República romana coincideix amb el

classicisme grec i l’admiració per la cultura

hel·lènica s’estén per tota la Mediterrània.

2) La presència grega a Itàlia i Sicília

(Magna Grècia) suposa un contacte

directe i facilita la importació d’obres

gregues, així com el fet que un gran

nombre d’artistes grecs van arribar a

Roma com a esclaus i d’altres hi van

anar, voluntàriament, com artesans

lliures per satisfer la clientela romana.

ART GREC. Referent a

les creences, la religió

politeista romana està

clarament basada en la

grega (els mateixos

déus grecs canviant

els noms), però

incorpora el culte als

avantpassats dels

etruscos, el culte a

l’emperador com un

déu i elements de les

religions mistèriques

orientals (tolerància

religiosa).

1. CONTEXT HISTÒRIC.



GRÈCIA



El cristianisme anirà guanyant pes des de finals del segle I dC i acabarà substituint

el politeisme anterior: l’any 313, Constantí (Edicte de Milan) declara la llibertat

religiosa i obrirà les portes per què el cristianisme esdevingui religió oficial.



De l’ART GREC prenen l’ús dels ordres arquitectònics (afegint-ne dos més

el toscà i el compost).

GRÈCIA

DÒRIC JÒNIC CORINTI

Dels GRECS prenen els models per a alguns edificis (temples

rectangulars, teatres,...), l’ús d’estructures arquitravades i els models

oficials d’escultura (fan nombroses còpies directes).



GRÈCIA



Dels GRECS prenen el model de tholos. GRÈCIA



Dels GRECS prenen els

models dels teatres.

GRÈCIA

1. CONTEXT

HISTÒRIC.

1.5.- Influències

i precedents.


Dels GRECS no tan sols

prenen els models oficials

d’escultura, sinó que fan

nombroses còpies directes i

segueixen la tècnica i la

temàtica.

GRÈCIA




ETRUSCOS

Anar a índex…

Poble d’origen incert (Àsia Menor, possiblement), que habitaven el centre-nord de

la península Itàlica (Etrúria) i, des del 616 aC, el seu domini s’estén cap al sud, la

regió del Laci, i els reis etruscos dominen als llatins de Roma. Tenien un art que

combinava elements de la Grècia arcaica i d’Orient.

ETRUSCOS





Un dels aspectes que va influir especialment va ser el culte als morts, que els

feia decorar les tombes (arquitectura) amb frescos (pintura) i estàtues o

sarcòfag (escultures) amb escenes alegres de la vida, a fi d’allunyar la

tristesa de la mort.

Art senzill i quotidià, que va determinar, de forma decisiva, algunes de les

característiques de l’art romà.

ETRUSCOS



Art fonamentalment religiós (temples) i funerari (tombes: importància del

culte als morts).

ETRUSCOS



Tombes Eren edificis molt importants. Les tombes es podien trobar a l’exterior

i cobertes per un cos cònic de pedra (precedents dels de l’època imperial

romana), o excavades en la roca, amb capitells que imitaven l’ordre jònic si

eren molt amples. A vegades, també es decoraven amb pintures.

ETRUSCOS



ETRUSCOS

NECRÒPOLI DE CERVETERI Les necròpolis etrusques constitueixen conjunts

molt importants: fora de les ciutats amb estructura urbanística.

Aportacions

a l’art romà en

ARQUITECTURA

1) Ús de l’arc de mig punt i la volta.

2) Ús habitual de la fusta i la rajola.

3) Model de temple (a partir del temple grec).

4) Ordre arquitectònic toscà.



ETRUSCOS



1) Ús de l’arc de mig punt i la volta

(procedents d’Orient, creat a la

cultura mesopotàmica), que els

etruscos van desenvolupar amb la

perfecció suficient per poder-lo

transmetre tècnicament perfecte als

romans.

ETRUSCOS

PORTA DE VOLTERRA L’arc,

generalment, no s’utilitzava amb

finalitat estètica sinó en obres

d’enginyeria, tot i que els etruscos

els usaren en les portes de les

murades, decorades amb caps

d’éssers humans de pedra, com es

pot apreciar en la Porta de Volterra.



2) Ús habitual de la fusta i la

rajola com a materials

constructius.

ETRUSCOS




ETRUSCOS

3) Model de temple (a partir del temple grec).

Temple Edifici més

important. Deriva del

temple grec, però té

planta quadrangular,

s’aixeca sobre un podi o

basament i té una sola

entrada o escalinata

frontal; té dues parts: la

meitat anterior està

ocupada per columnes, és

el pòrtic, i l’altra meitat, la

cel·la dividida en tres

naus (en honor als tres

déus principals, Júpiter,

Juno i Minerva), a més

els alers del sostre

sobresurten molt de la

superfície del temple.




Planta del temple de Júpiter Capitolí i reconstrucció

d’un temple amb característiques etrusques.

Escultura d’un

temple etrusc.

ETRUSCOS

4) Introduïren la columna de l’Ordre arquitectònic toscà.

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.-

Influències i precedents.


Ordre arquitectònic toscà

Deriva del dòric, però la columna

té base i el fust és llis, no estriat,

i capitell geomètrics, arquitrau

llis, fris senzill sense tríglifs ni

mètopes, i cornisa.

35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)

• 35.12.- COLUMNA TOSCANA.

Columna romana semblant a la

dòrica, però sol tenir el fust llis i

base. Utilitzada pels romans.

• 100.- ORDRE TOSCÀ

Columna amb fust llis i base,

amb capitell geomètric, arquitrau

llis, fris senzill (sense tríglifs ni

mètopes), i amb cornisa.

35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)

L’Ordre Toscà en Andrea Palladio,

Quattro Libri di Architettura de 1570

MODEL DE TEMPLE ROMÀ AMB

COLUMNES TOSCANES d’influència grega

(directament o a través del temple etrusc):

sobre podi, amb una sola entrada (major

importància a la façana a través d’una

escalinata); té dues parts: pòrtic amb

columnes i cel·la dividida en tres parts (en

honor als tres déus principals, Júpiter, Juno i

Minerva). Són pseudoperípters (columnes

adossades). 35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)

Aportacions

a l’art romà en ESCULTURA

1) Realisme en els rostres (derivat de les

màscares funeràries de cera).



2) Importància dels retrats en la

decoració escultòrica dels sarcòfags.

3) Materials emprats: la terra cuita i el

bronze.

ETRUSCOS




Retrat Lucius Iunius Brutus (s. III a. C. ) ETRUSCOS




ETRUSCOS

Escultura religiosa es troba en els temples i

destaca l’estatuària que decorava el temple

d’Apol·lo, els etruscos tenen una forta influència

de la cultura grega arcaica, però l’escultura

etrusca és mes realista, posseeix una major

expressivitat (expressió irònica). Conserva restes

de policromia.

Apol·lo de Veyes. Museu Vil·la Giulia. Roma

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Funerària Són característiques les

escultures de caire funerari.

Sarcòfag dels esposos (520 a. C.) Cerveteri.

2) Importància dels retrats en la

decoració escultòrica dels sarcòfags.

Funerària Es poden distingir dues èpoques: en la primera les figures són

estilitzades i fines; i en la segona són més tosques, més robustes, grosses i

menys estilitzades, però els rostres són vertaderament retrats. Exemple de la

primera etapa és un sarcòfag etrusc amb totes les característiques esmentades

Sarcòfag de Cerveteri.

Sarcòfag dels esposos (520 a.C.). Cerveteri. Exemple de la 1a etapa.





Escultura funerària Apareixen els

sarcòfags de fang cuit, representant el

difunt sol o acompanyat de la seva dona. El

culte als morts va portar als etruscos a

esculpir les efígies dels difunts en posició

de repòs i somrients, a vegades reclinats

sobre els sarcòfags o llit mortuori.

Sarcòfag dels esposos (520 a. C.) Cerveteri. ETRUSCOS

Funerària Guarden cert

paral·lelisme amb les estàtues

gregues d’època arcaica, presenten

el somriure estereotipat o arcaic,

ulls ametllats i convergents, tot i

que tenen una expressió alegre a

causa de la seva visió optimista

de la mort.




ETRUSCOS Sarcòfag de Cerveteri.



Funerària És molt peculiar

la postura de les mans.

Sarcòfag dels

esposos (520 a. C.).

Cerveteri. Exemple

de la 1a etapa.



Funerària Les mans

semblen subjectar una

moneda, una copa o un

pergamí amb oracions

funeràries.

Sarcòfag dels esposos (520 a. C.) Cerveteri.

1) Realisme en els rostres

(derivat de les màscares

funeràries de cera).

ETRUSCOS

Retrat Luci Juni Brut (s. III a. C., cap 300 )

3) Materials emprats: la terra

cuita i el bronze.




L’orador realitzat en bronze, representa

un home que pronuncia un discurs. Va

influir moltíssim en les estàtues de l’època

imperial romana (August de Prima Porta).

ETRUSCOS

3) Materials emprats: la terra

cuita i el bronze.

8

AUGUST DE PRIMA PORTA (original

bronze s. I aC, 19 aC; còpia marbre 14

dC, any mort August, o 19 dC)

DESCONEGUT

MUSEU VATICÀ (Braccio Nuovo).

ROMA. ITÀLIA



Representació dels animals Es realitzen en bronze i destaquen per l’expressió

de feresa de l’animal, molt aconseguida. Es representativa la Quimera de

Arezzo un animal fantàstic.

ETRUSCOS

Un animal fantàstic format per cos de lleó, garres d’àguila, cola de serp i sobre el

llom un cap de cabra. És de finals del segle V aC. Es discuteix si és romana o

etrusca. Destaca per la seva ferocitat. És una mescla de terra, aigua i aire.

Quimera de Arezzo

ETRUSCOS

TEMA ART

CLÀSSIC ROMÀ

ART ETRUSC o… ROMÀ?

Quimera de Arezzo

(final s. V a. C.)



ETRUSCOS

La lloba capitolina realitzada en bronze, la Lloba destaca per l’expressió

ferotge. És del segle V- IV aC. Apareixen, també Ròmul i Rem, fundadors de

Roma. Els nins són còpies dels originals, perquè es perderen.

Lloba Capitolina (ss. V-IV a. C.). Bronze

ETRUSCOS




NECRÒPOLI DE CERVETERI Fora de les ciutats

amb estructura urbanística.

Als enterraments són presents les pintures murals.

ETRUSCOS

1. CONTEXT. 1.5.- Influències i precedents.


1) La pintura etrusca és mural i funerària (decoraven les parets de les tombes per

recrear l’ambient familiar que gaudiria el difunt en l’altra vida).

Tomba dels Lleopards. Necròpolis de Tarquinia

ETRUSCOS


1) Realitzada al fresc i de clara influència grega i oriental (línies, desproporció,...),

però és més realista, cosa que influirà en el realisme dels retrats romans.

ETRUSCOS

Tomba dels Lleopards. Necròpolis de Tarquinia

1. CONTEXT. 1.5.-

Influències i precedents.

ETRUSCOS

Retrat Luci Juni Brut (s. III a. C., cap 300 )

2.- Aquestes pintures etrusques influiran,

de forma determinant, en la pintura

romana, per exemple, en l’alt grau de

realisme en els retrats.

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3.- És una pintura amb bastants convencionalismes

(no n’hi ha perspectiva, ni profunditat, diferent color per

a dones i homes).

ETRUSCOS




ETRUSCOS

3.- Convencionalismes. En certs casos s’usà la llei de la frontalitat egípcia (visió

simultània de les figures humanes amb part del cos de front i part de perfil), tot i que

presenten dinamisme; allarguen peus i dits de mans per simular més moviment.

Es perfilen les figures en negre, tonalitats més fosques en cossos masculins i

vermell fosc en estructures arquitectòniques i ocre al fons.

Ballarins. Fresc. Tomba Lionesses.

Necròpolis de Tarquinia (489-479 a. C.)



Flautista. Tomba dels Lleopards.

Necròpolis de Tarquinia

ETRUSCOS

4.- La temàtica representada és d’escenes

de banquets, festes amb gran colorit, balls

i música que demostren la seva concepció

alegre de la vida i del món d’ultratomba.

Aportacions

a l’art romà en

PINTURA

1) És mural i funerària, al fresc i té clara influència

grega i oriental, però és més realista.

2) Influiran força en la pintura romana, per exemple, en

l’alt grau de realisme en els retrats.

3) Pintura bastant convencional (no perspectiva, ni

profunditat, diferent color per dones i homes, figures

humanes amb part del cos de front i part de perfil). Si

dinamisme.

4) Temàtica: escenes de banquets, festes, balls

(concepció alegre de la vida i del món d’ultratomba).



ETRUSCOS

La dominació etrusca va finalitzar l’any 509 aC, quan el poble de Roma, els

llatins es revolten i es varen aixecar contra els abusos de l’últim rei etrusc,

Tarquini el Superb, el fan fora i instauren una República.

ART ETRUSC o… ROMÀ?

Quimera de Arezzo

(final s. V a. C.)

http://www.slideshare.net/salvavila

http://www.slideshare.net/maricarmearanda

Assumpció Granero. www.slideshare.net

Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears.

Palma, 2002.

Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es

SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)

http://www.slideshare.net/landa

Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez

http://www.wikipediaenciclopedia libre

sapiens.ya.com

almez.pntic.mec.es

Wikimedia Commons

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

Anar a índex…



http://www.slideshare.net/maricarmearanda

http://www.slideshare.net/.../art-de-les-primeres-civilitzacionsmesopotmia-i-egipte

http://www.slideshare.net/landa

http://www.slideshare.net/tomperez

http://www.slideshare.net/joand

http://commons.wikimedia.org/

www.enciclopedia.cat

www.slideshare.net/amarcos

www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro

ciencias.sociales2006.googlepages.com

quedearte.blogspot.com

arteenlasculturas.8m.com

www.artehistoria.jcyl.es

www.artecreha.com

www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An

www.bloganavazquez.com

http://es.wikipedia.org

http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943

www.museoromano.com

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

http://commons.wikimedia.org/

http://www.enciclopedia.cat/

http://www.slideshare.net/amarcos

http://www.slideshare.net/amarcos

http://www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro

http://www.artehistoria.jcyl.es/

http://www.artecreha.com/

http://www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An

http://www.bloganavazquez.com/

http://es.wikipedia.org/









http://www.museoromano.com/

ART ROMÀ




ARQUITECTURA-I

ART ROMÀ: ARQUITECTURA-I




Anar a índex…

art etrusc. introducciÓ roma

Education