Arquitectura del segle XX

Manual d’història de l’art. Curs 2n de batxillerat, editorial Castellnou.Muñoz Molina, Julián. El arte contemporáneo. Ed. Acento, Madrid 2000 (pàg. 79-89)

Text: https://sites.google.com/site/artsartistes/1-arquitectura-del-segle-xx

Una nova época

L’arquitectura cobra un nou significat.

Importància de l’interior.La nova estètica radica en la seva funció.No hi ha un lligam amb els compromisos del passat.

Les noves necessitats i els nous materials permetran concebre els espais i els volums amb criteris totalment diferents del passat.

Durant la primera meitat del segle XX hi trobarem dues tendències: el racionalisme i l’organicisme.

Precedents

• Escola de Chicago

• Modernisme

Casa Milà, A. Gaudí, 1906-12, Barcelona

Guaranty building, L. Sullivan, 1894-95, Chicago"les formes segueixen a la funció"

Els precedents del funcionalisme

Protorracionaciolisme:– reacció contra el decorativisme del

modernisme– introducció del ciment armat en les

construccions– abaratiment dels materials – organització dels edificis funcionalment

Protorracionaciolisme

Les primeres avantguardes

En arquitectura sorgeixen propostes arriscades lligades als moviments avantguardistes.

Algunes d’elles constitueixen autèntiques utopies.

– Futurisme– Expressionisme– Neoplasticisme– Constructivisme

Futurisme

Torre Einstein, Eric Mendelsohn, 1921, Postdam

Un dels millors arquitectes, i el més conegut, d’aquesta tendència és Eric Mendelsohn (1887-1953), qui construeix a Potsdam la Torre d’Einstein, edifici que posseeix un aspecte orgànic i una plasticitat quasi escultòrica.

Expressionime

"De stijl" i el constructivisme

Vil·la Schroeder de Gerrit Thomas Rietveld (1888-1964)

• formes geomètriques• volums plans• materials moderns • rebuig de l’ornamentació• parets llises• asimetria

NEOPLASTICISME

A l’URSS, nombrosos artistes posaran el seu art al servei dels ideals revolucionaris.

Es defèn un art útil destinat a les masses, estretament lligat a la tècnica i a la indústria.

Durant aquests anys, es realitzen molts projectes que mai no es duran a terme per manca d’infrastructura.

Monument a la Tercera Internacional, 1912, Vladimir Tatlin (1895-1956),

395 m. d’altura.

Constructivisme

El pintor i enginyer El Lissitzky (1890-1941) realitza atrevits dissenys arquitectònics, com els projectes d’edificis "estribanúvols", en els que idea atrevides construccions horitzontals sostingudes per pilars.

Les seves idees repercuteixen en l’escola de la Bauhaus.

Constructivisme

El Racionalisme

• El racionalisme o funcionalisme, basat en la idea de Sullivan de que "les formes segueixen a la funció", és impulsat per l’Escola de la Bauhaus, gran focus del moviment arquitectònic modern. 

• Le Corbusier difondrà posteriorment el racionalisme.

La Bauhaus

L’estudiant rep una formació completa en el camp artesanal, artístic i del disseny industrial.

Es potencia el treball en comú de tècnics i artistes: la idea de l’escola és que art i enginyeria poden unir-se per crear edificis conseqüents amb la seva  funció, i tanmateix ser bells sense necessitat d’adornaments superflus.

El 1919 Walter Gropius funda la Bauhaus, un centre d’arquitectura i disseny al voltant del qual es concentren les figures més importants de l’avantguarda d’entreguerres.

Walter Gropius (1883 – 1969)

Fagus werk, Gropius i Meyer, 1911, Alfeld, Alemanya

“curtain wall”

El 1925 l’escola es trasllada a Dessau i Gropius projecta el nou edifici.

El substituirà Hans Meyer i dos anys més tard Mies van der Rohe.

El 1933, amb l’arribada de Hitler al poder, el centre és clausurat definitivament.

Alguns dels seus membres pateixen la persecució nazi i el grup es dispersa.

Per la Bauhaus passen els millors arquitectes i artistes de l’època:

Theo van Doesburg, Lazslo Moholy-Nagy, Lyonel Feininger,

Vassily Kandinsky i Paul Klee.

Seu de la Bauhaus a Dessau, Alemanya

Característiques de la Bauhaus• Veneració pels nous materials (vidre,

acer, formigó)

• Predomini de la línia recta i les formes simples.

• Supressió de qualsevol decoració.

• Àmplies superfícies de vidre que recorren tot el parament.

• Estructura de formigó en columnes que marquen la verticalitat del conjunt i que estan interrompudes per plans horitzontals.

Determina una nova forma d’entendre

l’arquitectura, tant en el pla teòric com formal.

Seu de la Bauhaus a Dessau, Alemanya

Seu de la Bauhaus a Dessau, Alemanya

Seu de la Bauhaus a Dessau, Alemanya

1º andar

Cadires de tub d’acer, creades per la Bauhaus

Ludwig Mies van der Rohe (1886 -1969)

Principis constructius de Mies Van der Rohe

• Planta lliure• Flexibilitat• Coberta plana• Fusió d’espais• Volum rectangular• Joc de llums• Senzillesa compositiva• Construcció amb proporció humana

“menys és més”

Apartaments Weissenhof de Mies van der Rohe, 1927, Stuttgart, Alemanya

Urbanització Weissenhof de Mies van der Rohe, 1927, Stuttgart, Alemanya

Pavelló alemany per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929

Arquitecte: Ludwig Mies van der RoheCronologia: construït el 1929, reconstruït el 1986Materials: diferents tipus de marbre, ònix, acer i vidre.Localització: Avda. Marquès de Comilles, Montjuïc, BarcelonaEstil:Sistema constructiu:

Mies van der Rohe: Pavillón alemán expo de Barcelona (1929)

Pavelló d’Alemanya de Mies van der Rohe per a l’Exposició Universal de Barcelona el 1929, reconstruit el 1989

Mies van der Rohe: Pavillón alemán expo de Barcelona (1929)

Mies van der Rohe: Pavillón alemán expo de Barcelona (1929)

Cadira Barcelona, Mies van der Rohe

Casa Farnsworth, Mies van der Rohe, 1946, Illinois

Apartaments Lake Shore Drive, Mies van der Rohe, 1951, Chicago

Le Corbusierla difusió del racionalisme

Charles-Édouard Jeanneret, més conegut com Le Corbusier és el gran impulsor del racionalisme a França.

Les seves idees constructivesi urbanístiques es difonen mitjançant publicacions com Cap a una arquitectura (1923),un dels llibres més llegits sobre arquitectura contemporània, i també gràcies als Congressos Internacionals d’Arquitectura Moderna.

Le Corbusier (1887-1965)

Casa Savoie, Le Corbusier, Poissy, 1928 i 1930.

Els principis bàsics de l’arquitectura de Le Corbussier:

• els "pilotis", mena de pilars o columnes, gràcies als que la casa queda lliure i isolada del sòl. El carrer i el jardí poden seguir un traçat independent, els locals foscos i les humitats desapareixen;

• les terrasses-jardí. El terrat és aprofitat per a solàrium, jardí, piscina, camp d´esport, etc.;

• la finestra longitudinal, allargada, no treu espai i il•lumina més. És conseqüència de la pèrdua de la funció sustentadora del mur;

• la planta oberta, cada pis pot ser distribuït amb independència del superior a l´inferior, gràcies al sistema de pilars i absència de parets de càrrega;

• la façana lliure, pot ser dissenyada en funció de les necessitats de cada pis, car ja no cal subjectar-se a una ordenació regular imposada per les parets de càrrega.

Casa Savoie, Le Corbusier, Poissy, 1928 i 1930.

“màquina per a viure-hi”

Model de vivenda, feta en sèrie i amb una gran economia d’espai.

Unitat d’ habitació

Unité d’habitacion, Le Corbussier, 1947-1952, Marsella

El seu veritable projecte arquitectònic es vincula a l’urbanisme i es basa en la "unitat habitació", és a dir, un bloc-ciutat autosuficient que proporciona allotjament i serveis, a les famílies que l’habiten.

Le modulor de Le Corbussier, principi teòric-pràctic en el ques’es fixen les proporcions que permeten construir harmànicament

Capella de Notre-Dame du Haut, de Le Corbussier, 1950-1954, Ronchamp

Chandigar, Le Corbusier, Índia

Fundació Miró, Josep Lluís Sert, 1975, Barcelona