EUROPA AL SEGLE XX

Europa durant el segle XX ha patit guerres i enfrontaments, sorgiment i desaparici de pasos, aparici de idees totalitries per tamb l'extensi de la democrcia i el naixement de la idea d'una Europa unida.

LA I GUERRA MUNDIAL

A Europa, quan va comenar el segle XX, hi havia diversos pasos enfrontats entre ells pel domini del continent i pels territoris que els pasos europeus havien conquerit a altres continents. Per una part, Gran Bretanya, Frana i Rssia i per l'altre els imperis alemany, austrac i turc. La tensi entre aquests pasos provoc una guerra general que dur quatre anys (1914-1918) i en la que moriren milions de persones. Gran Bretanya i els seus aliats venceren i els imperis alemany, austrac i turc s'enfonsaren.

EUROPA ABANS I DESPRS DE LA I GUERRA MUNDIAL

LES IDEOLOGIES TOTALITRIES

Desprs de la I Guerra Mundial Europa va quedar en molt mala situaci econmica i amb un fort descontent entre la poblaci. Aquest estat de coses va provocar que sorgissin lders poltics que atacaven la democrcia i defensaven un estat que ho controls tot.

EL COMUNISME SOVITIC

La ideologia comunista prov de les idees de Karl Marx, un filsof alemany que davant l'explotaci que patien els treballadors defensava que aquests es revoltessin i agafessin el poder per construir un estat ms just. La seva concepci triomf a Rssia i all es va establir el primer estat comunista del mn. s el que s'anomena revoluci russa de 1917 i estava dirigida per Lenin. En teoria la revoluci volia aconseguir una millor vida pels treballadors, a la prctica -sobre tot a l'poca que Rssia fou governada per Stalin Rssia es va convertir en un estat policial. Milions de persones foren empresonades o ajusticiades per no estar d'acord amb el govern comunista.

FEIXISME I NAZISME

A Itlia va aparixer el partit feixista dirigit per Benito Mussolini que agaf el poder el poder l'any 1922. A Alemanya el partit nacional-socialista (nazi) encapalat per Adolf Hitler es va fer amb el poder l'any 1933. Tots dos exerciren una durssima dictadura, eliminaren les opcions poltiques diferents a la seva, empresonaren i feren matar els qui no estaven d'acord i construren un estat on tot estava supeditat a la seva voluntat.

El nazisme alemany, a ms, tenia una concepci sobre la humanitat que provoc una de les situacions ms terribles de tota la histria. Segons els nacionals-socialistes els alemanys formaven una raa superior i tenien el dret d'esclavitzar les races inferiors. Defensaven que els jueus era infrahomes i havien de ser eliminats. Aix posaren en marxa tot un sistema industrial, creat per assassinar tots els jueus europeus.
Les idees de Hitler de dominar Europa provocaren la II Guerra Mundial, i ,els primers anys d'aquesta, Hitler conquer la major part del continent. Durant aquests anys aconsegu capturar i assassinar a ms de sis milions de persones de religi jueva. s el que es coneix com l'Holocaust.

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

L'any 1931 a Espanya s'havia instaurat una Repblica democrtica i el rei Alfons XIII havia hagut de marxar fora del pas. Aquesta Repblica intent un gran canvi social, aix va suposar clars avanos per tamb desordres. Aprofitant la situaci una part de l'exrcit comandat per Francisco Franco va intentar un cop d'estat contra el govern legtim i esclat la que es coneix com Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Franco, amb l'ajuda de Hitler i Mussolini, va vncer. Llavors va agafar el poder i establ una dictadura que dur fins a la seva mort l'any 1975. Aquesta dictadura reprim durament qualsevol idea contrria. Moltes persones foren afusellades o empresonades..

LA II GUERRA MUNDIAL

Les idees nazis de dominar Europa suposaren l'atac alemany a altres pasos europeus. L'any 1939 envaren Polnia. Aix provoc l'esclat de la II Guerra Mundial. D'una part hi havia la Itlia feixista, l'Alemanya Nazi i el Jap , i de l'altra part les democrcies (Gran Bretanya, Estats Units, etc) i la Rssia comunista. La guerra va durar ms de cinc anys i va causar milions de morts. En un principi els alemanys conquistaren la major part d'Europa i els japonesos gran part d'sia, per finalment la victria va ser per l'aliana entre les democrcies i la Uni Sovitica (el nom de Rssia a l'poca comunista). La guerra a sia va acabar quan Estats Units va llenar dues bombes atmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, dues ciutats japoneses que varen ser destrudes absolutament.

LA GUERRA FREDA

Desprs de la II Guerra Mundial els pasos vencedors prest s'enfrontaren entre s. Europa va quedar dividida entre els pasos comunistes dominats per la Uni Sovitica per una part i per l'altra els pasos aliats d'Estats Units. No va arribar a esclatar la guerra per els dos blocs es prepararen amb molta despesa militar. s el que s'anomena la Guerra Freda que va durar fins l'enfonsament del sistema comunista el 1989.