RECEPTES

L’ILLA DEL TRESOR Octubre 2007 – Maig 2015

Quan desembarques a l’Illa del Tresor tot és nou, tot són dubtes i segueixes, sense adonar-te’n, un procés d’adaptació

paral·lel al que segueix el nadó que acompanyes. Primer adaptant-te a una nova vida, compartida amb un ésser que concen-

tra tota l’energia, que t’atrau com un iman i que fa que se t’esgarrapi l’ànima cada vegada que te n’has de separar. Quan has

superat el primer any, descobreixes que lo de l’adaptació serà un aprenentatge de llarg recorregut que hauràs d’acompanyar

tota la vida.

I de nou els dubtes que no havien deixat mai de marxar es fan forts quan t’acostes al tercer any, perquè toca triar una

nova illa, i te n’adones que també t’hauràs d’anar adaptant a deixar situacions de confort per poder avançar, i comences a

mirar-te l’Illa que t’ha acollit durant tres anys amb certa malenconia perquè saps que s’acosta el dia que hauràs de marxar.

I fent costat a totes aquestes emocions i moltes altres experiències trobes unes persones molt especials, no parlo dels

amics, ni de la família, parlo d’uns personatges que moltes vegades, d’entrada, no coneixes de res però que t’acullen amb els

braços oberts i un somriure a la cara, entenent tots els teus dubtes, les teves imperfeccions, els teus oblits… Fent que puguis

delegar en elles les atencions més delicades per tenir cura d’un trosset teu, d’allò que més estimes i més vols protegir.

Aquest és un dels secrets del l’Illa del Tresor que l’habiten uns éssers molt especials.

Des de la cuina fins a la direcció, passant per cadascuna de les aules de P0, P1 i P2, en aquesta illa ens hem sentit

recolzats, acompanyats, protegits, tranquils, sorpresos per rebre una atenció tant acurada, tant dedicada i tant transparent. La

transparència... , una actitud que envolta tot el que passa a l’illa i que ha estat segurament allò que ha fet de l’illa un lloc tant

especial i acollidor. Quan, com a mare i pare treballador, et veus amb la obligació de delegar la cura de les teves filles, no hi

ha res que doni major seguretat que poder entrar fins al darrer racó de l’aula tant quan arribes com quan reculls i rebre infor-

mació detallada de tot allò que ha passat mentre tu treballaves. Això que en aquesta illa ha estat des del seu inici una manera

natural de funcionar no és malauradament gens habitual en altres illes, sinó

més aviat al contrari, podríem dir que és el Tresor del Lledoner. I hem gaudit

d’aquest tresor i de les meravelloses persones que el custodien durant gairebé

8 anys. Gairebé 8 anys!!!, sembla mentida lo ràpid que passa el temps, sobre-

tot quan et sents a gust.

Moltes gràcies per tot i moltes felicitats! Sempre estareu molt presents

en el record d’aquest moment tant especial de la nostra vida.

Una abraçada,

ARES I MÉS

Web de l'AMPA: http://ampalledoner.wordpress.com

AMPA / Actual Butlletí de l’associació de mares i pares de l’Escola Bressol el Lledoner / núm. 27 / Juliol de 2015

SUMARI

Pàg.1

Editorial

Col·laborem

Pag.2

Parlem de...

Pag.3

Petits i eixerits!

Idees refrescants per l’Estiu...

Ens agrada!

Pag.4

Pares/Mares i Més

Receptes

TELÈFONS ÚTILS

Escola Bressol

972 23 83 88

Biblioteca Massa-gran

972 40 50 62

Biblioteca Pública

Lluís Bohigas

972 24 03 22

Ludoteca de Salt

Les Bernardes

972 24 52 33

Ajuntament de Salt

972 24 91 91

CAP - Salt 1

972 24 37 37

CAP - Salt 2

972 43 91 36

Piscina Municipal

972 23 60 21

EDITORIAL

ADÉU I FINS UN ALTRA

Amb l'arribada de l'estiu acomiadem el curs, però per als nens més grans de l'escola to-

ca també dir adéu a amiguets i educadores, i encara que a nosaltres els adults ens pugui

passar per alt, això significa separar-se de qui ha vist com els hi sortien les primeres dentetes,

de qui els ha acompanyat en els seus primers passos, de qui els ha ensenyat les cançons més

xules del món i els ha deixat pintar amb el peus! De qui els ha animat a fer els pipís al vàter, i

de qui els ha abraçat molt fort quan els seus papes no hi eren... És el moment de dir adéu a

persones i a llocs que estimen.

I comença una nova etapa, i tenim la tranquil·litat que l’afronten amb unes bases molt

sòlides, i ho sabem perquè el fet de formar part de l'AMPA ens permet estar molt a prop de la

vida escolar dels nostres fills.

Volem acomiadar el curs amb les mateixes paraules que el vam iniciar:

Us animem a formar part d'aquest grup de persones anomenat AMPA, us assegurem que cal-

drà dedicar-hi alguna horeta al mes, però el goig que se sent al saber que estàs aportant un

granet de sorra per millorar el lloc on el teu fill passa bona part del dia es immens.

Us desitgem que tingueu un molt bon estiu...

L’EQUIP DE L’AMPA

GELATINES DE MADUIXA

Margarida i Pep mare i pare de la Sofia, la Sara i la Sílvia. COL·LABOREM

Aquí tenim un recull de les activitats del darrer

trimestre que els membres l’AMPA han creat,

organitzat o han participat activament:

Excursió de final de curs de P2 a la Granja

Confecció de l’Orla dels alumnes de P2

Plantada de flors a l’escola

Video-muntatge dels millors moments del curs dels nostres menuts

Continuarem sol·licitant l’espai de l’escola per fer els Casals d’estiu

i de nadal. ...i moltes cosetes més.

- Pàg.4 -

PIZZA CASOLANA

Ingredients:

250 g de farina 100 g d'aigua

10 g oli d'oliva 5 g de llevat fresc

3 g de sal Preparació: -Fer un volcà amb la farina i introduir-li dins la resta d'ingredients. -Tapeu el volcà agafant la farina de fora capa dins i amassar be tot el conjunt fins que agafi tel. -Deixar reposar fins que augmenti el seu volum el doble. -Tallar la bola en 4 i fer les bases amb el rotllo ben fines. Cocció: -Precuinar una mica al forn a 180 , treure del forn i posar els ingredients: primer el tomàquet, després els ingredients que vosaltres vugueu, orenga i el formatge mozzarella. -Tornar al forn i cuinar fins que estigui a 180 graus i gaudir...

Neus Blanch, mare de la Neus de P2

Ingredients:

5 cues de gelatina 1 litre de suc de taronja

Maduixetes de bosc o maduixes tallades en daus petits

Motlles per fer glassons (si són de figures els agradarà més

Preparació: -Posar les cues de gelatina en aigua freda i després desfer-les amb una mica de suc de taronja calent. -Tot seguit es barreja amb la resta de suc i es van emplenant els motlles posant també les maduixetes. -Desar a la nevera fins que es quallin i gaudir.

Pare d’en Roc Perramon, P1

SALT: The Penguins en concert! Festa Major, divendres 24 juliol, 19.30h Era de Cal Cigarro

LLOC: Casa rural Can Galló, Llanars 972.740.199

CONTE: El ratolí que es va menjar la lluna Ed. Joventut

REVISTA: Viure en família Ed. Graó

TINC DENTS... PUC MOSSEGAR

En aquest últim trimestre ens hem trobat amb una situació habitual

a les escoles bressol, i que sovint no agrada gaire, ja que es tracta d'un

comportament de descoberta que resulta visualment desagradable ja

que deixa marca sovint “escandalosa” a la ma, esquena, cara, braç o a

qualsevol part del cos que l'infant troba primer. No és un comportament

estrany, sinó que forma part de l'aprenentatge natural del nens, una

forma de conèixer el seu entorn i als altres. Altres accions com picar, les

estirades de cabells, esgarrapades, etc., moltes vegades es duen a ter-

me amb el mateix objectiu, però no solen ser vistos de la mateixa mane-

ra, ja que el resultat d'aquestes no és tant visual, no acostumen a deixar

tanta marca. Sabeu de que parlem? De les mossegades.

Les mossegades solen aparèixer al voltant de l'any de vida. En aquesta edat els infants no saben expressar-se verbalment,

i sovint, la seva manera de fer-nos entendre el seu descontent, és recórrer a aquestes accions instintives i primerenques: mos-

segar, picar, estirar cabells, empènyer, esgarrapar, …. Una mossegada no sempre és un acte de defensa del material, personal

o espai que el petit considera “seu” sinó que, sovint, és una mostra d'afecte que es descontrola, un petó que va acompanyat

d'unes dents. A vegades també es realitza com a crida d'atenció i fins i tot quan les genives molesten a causa de la dentició.

Una mossegada no és un acte agressiu conscient i premeditat, ja que el nen no sap la força i el mal que pot causar amb la seva

boca.

Poc a poc, a mesura que l'infant va creixent i va obtenint altres recursos per expressar-se, sobretot amb l'aparició del llenguatge

verbal, aquests actes van desapareixent. Hem de ser pacients.

Per què sapigueu com treballem aquesta situació a l'escola bressol, us fem una petita pinzellada.

Com actuem les educadores amb el nen que han mossegat?

Sempre atenem primer al nen que han mossegat. La mossegada fa mal, per tant intentem calmar al petit abraçant-lo, mi-

mant-lo i fent-li petonets, cantant-li una cançó o utilitzant qualsevol altre recurs que ens funcioni en cada moment i amb cada

infant. Tot i els plors del primer moment degut a la sorpresa de l’acció i al dolor que els han causat aquestes ràpides dents, els

infants solen calmar-se ràpid. La marca de la mossegada surt a causa de la concentració de sang, per això intentem alleugerir-

la fregant la zona amb una tovalloleta humida.

Com actuem les educadores amb el nen que ha mossegat?

Al petit que mossega li expliquem que això que acaba de fer no

ens agrada, i li diem que fa mal, i que per això el seu company plora. En

casos de nens que repeteixen varies mossegades en poca estona, apar-

tem un instant al nen de la resta del grup, com a negativa de l'acció de la

mossegada, per què vegi que d'aquesta manera no cridarà la nostra aten-

ció. Intentem normalitzar la situació atenent a l'infant, com a qualsevol

altre, en tot el que necessiti, i entendrem les mossegades que és un apre-

nentatge socialitzador més. D'altra banda, potenciem altres accions posi-

tives que faci: deixar una joguina a un altre nen, apropar-se a l'educado-

ra, buscar-lo per fer-li mimitos quan no s'ho esperi, … ja que sovint les

mossegades són a causa de cridar la nostra atenció. Li facilitarem objectes que pugui mossegar per si té mal a les genives, així

sabrà que pot fer-ho i això el tranquil·litzarà. Estar pendent de possibles canvis en l'infant que puguin alterar la seva tranquil·litat

(potser els pares viatgen sovint per motius de feina, la mama està esperant un germanet, separacions familiars, a canviat algu-

na educadora de l’escola,etc.). Buscarem les mil i una estratègies que calguin per resoldre aquesta situació...

Els pares dels dos infants sempre seran informats, de manera que entre tots facilitem solventar aquesta situació el més rà-

pid possible, sempre entenent-la com a un instint natural i primitiu, no com a un acte agressiu ni premeditat.

Per acabar, us recomanem dos articles molt interessants: “Petons i queixalades”, d’Imma Riu, a la revista Infància núm.

170; i “Mossegar és cosa de criatures”, d’Ana M. López Fuentetaja, a la revista Guix d’Infantil del juliol del 2001.

Neus, Pili i Patty, educadores de P0

AMPA / Actual

PARLEM DE...

ENS AGRADA!

PETITS I EIXERITS!

Més anècdotes dels nostres menuts!

- “ Papa, si plogués aigua amb sabó quedaríem brillants, oi? “

- La iaia de la Sílvia estava asseguda a la cadira després de dinar i se li anaven

tancant els ulls. La Sílvia li diu: “ Ep iaia, que els ulls et somien! ”

- El pare diu: “ Avui hi ha crema de carbassó per sopar, menja-t’ho tot que està molt bo ”. El nen menja dues

cullerades i diu: ” Papa, tu i jo tenim gustos diferents ”

- El menut diu: “ Casal pels papes no n’hi ha? ”

Són imprevisibles!

AMPA / Actual

IDEES REFRESCANTS PER L’ESTIU...

Fer glaçons amb aigua i colorant alimentari i pintar

sobre un gran paper (i sobre el cos!)

A Sta Coloma de Farnés hi ha el Parc de Sant Salva-

dor, un paratge natural amb fonts i una riera, ideal per

anar amb els nens a buscar peixets i animalons... o

simplement per remullar els peus.

- Pàg.2 - - Pàg.3 -