apunts mecanització forestal

APUNTS DE MECANITZACIÓ


JORDI MARGALEF MARRASÉ

TEMA 1: Costos Horaris de la Maquinària Forestal

La previsió del costos unitaris (€/m3) o (€/ha) permet al tècnic forestal:

-Disposar de dades comparatives (Costos diferencials) entre diferents tècniques i

màquines.

-Elegir el procediment més econòmic a l’hora de portar a terme una determinada

operació.

-Fer una previsió del cost tital d’execusió de la repoblació o l’aprofitament.


LLINDAR DE RENTABILITAT Cost unitari

TEMA 2: Serra Mecànica

Motor que mitjançant un embregatge de tipus automàtic transmet el moviment a una cadena de tall.Relació pes - potència: Busquem minimitzar-la. La relació més baixa és de 1,6Kg/CV.Els operaris busquen que la relació pes potència sigui la més baixa possible (pes baix), que tingui equilibri i que vibri poc. També es fixen amb la sortida de gassos, que no han d’anar directe a l’operari.

2.1. Parts de la serra

1) Empunyadura anterior2) Cadena3) Barra o espasa4) Suport d’escorça: permet clavar l’espasa a la fusta i evitar els fenòmens d’estirament o retrocés.5) Estrangulador: Per arrencar en fred6) Mànec posterior.7) Bloqueig del gallet de l’accelerador (Per arrencar en fred)8) Gallet de l’accelerador9) Botó d’encés o apagat10) Arrencador.Descompresor: Serveix a l’hora d’engegar el motor, iguala la pressió del motor i l’atmosfèrica fent menys dificultosa l’arrencada.

2.1.1. Dispositius de seguretat

1) Protector del mànec anterior i fre de cadena (manual o d’inèrcia)2)Subjectador de cadena (recollidor en cas de ruptura de la cadena)3) Protector mànec posterior: evitar lesions al trencar-se la cadena.4) Bloqueig de l’acceleració (No de l’accelerador)5) Dispositius antibrivacions


2.2. Tipus de serres mecàniques

2.3. Característiques tècniques

2.3.1. Motor

Motor monocilíndric de 2 temps. Potència 1,5CV - 8CV DINRelació pes / potència baixa degut a la disposició vertical del cilindre.Disposició vertical: Redueix els contrapesos del cigonyal i redueixes el pes de la màquina, alhora vibra menys.

Relació d / h d>h Cilindre superquadrath: carrerad: diàmetreOli 2T: Barreja gasolina - Oli (5%)Motor de gasolina refrigeració per aire.

Vmitjanap=h·n/30000! ! N=F·v !! Ne=M·n ≈ C·r

Motor a 2 temps: Aconsegueix fer una volta amb dues carreres; completa el cicle baixant i pujant un cop.


Universals - Semiprofessionals Professionals

2,5 - 4CV 4-8CV

Cilindrada: 40 -60 cm3 Cilindrada: 60-125cm3

Vida útil: 1500h Vida útil: 2500h

Grup motor òrgan de tall

Motor Espassa o guia

Disposotiu d’arrencada Cadena

Embregatge i transmissió Dispositiu de tensió

Dispositiu de greixatge

d

h

2.3.1.1. Nomenclatura potència motor

DIN: El motor s’ha mesurat amb normativa europea (Alemanya) en un assaig amb filtre,

carburador, silenciador. És una mesura que penalitza.

SAE: El motor s’ha mesurat amb normativa nordamericana (EUA) en un assaig sense

elements. No penalitza el pes de la màquina.

1CV DIN = 1,3CV SAE

2.3.2. Regulador del carburador Tillotson

T: Serveix per regular l’enrada d’aire en el relentí. sÍ al relentí la cadena gira hem de

baixar l’entrada d’aire.

L: Si al donar gas i la màquina es cala haig de regular la

baixa acceleració, ha d’entrar més aire.

H: Si fa estona que la màquina treballa i es cala haig de

regular l’H, no entra prou combustible.

2.3.3. Dispositiu d’arrencada

Descompresor: Quan està obert comunica el motor amb l’atmosfera

per tant ja no s’ha de fer tan esforça a l’arrencada.

2.3.4. Embregatge i Transmissió

L’eix motor al tenir velocitat fa que els contrapesos

toquin el tambor i el fan girar per arrossegament,

aquest tambor alhora acciona el moviment de la

cadena. Al relentí els contrapesos no arriben de girar

del tot i per tant no són capaços d’arrossegar el tambor

i la cadena no es mou.

La transmissió pot ser directa o bé de multiplicació, és a

dir a menys velocitat més força de tall.


2.3.5. Cadena

Peces de la cadena:

a) Baula guia

b) Baula tallant (gúbia)

c) Baula d’unió

e) Rebló

La gúbia té dues funcions: tallar i

arrossegar les serradures. Les part de la

gúbia són el bizelat (tall) i el taló, que

marca la profunditat del tall.

Cadena de seguretat: Rampa progressiva davant del taló, així hi ha menys possibilitat de

rebot.

2.3.5.1. Paràmetres que caracteritzen la cadena

Galga: Espessor de la secció anterior de la bomba motriu.

Ve expressada en polzades.

Pas de la cadena: Distància entre 3 reblons dividit entre 2.

Es dóna en polzades, serveix per adequar la cadena al

pinyó d’arrossegament.

Paràmetres d’identificació de la cadena:

Marca o model de la cadena

Nombre de baules o guies motrius

Pas i galga de la cadena

Tipus de dent de tall

Afilat de la cadena:

Angles de baula tallant: S’han de respectar a l’afilar. Sempre s’ha de llimar de dins a fora.

Cada 2 o 3 afilats s’ha de rebaixar el taló de profunditat


2.3.6. Espasa

Longitud de tall = Longitud específica < longitud total

∅ <2,5L (longitud de tall), ∅=diàmetre de l’arbre

A vegades però ∅ > 2,5L

Hi ha diverses tècniques en funció de la situació.

2.3.6.1. Tipus d’espases

1) Espanta amb punta endurida

2) Espasa amb pinyons (Pinyons que es desgasten)

3) Espassa amb pinyons intercanviables (Si es gasta el

pinyó es pot canviar)

4) Espassa assimètrica: Redueix el quart superior per

evitar al màxim el rebot.

2.3.7. Dispositiu de tensió

Cargol d’ajust lateral

Cargol d’ajust frontal

Serveixen per seprar o ajuntar l’espasa del pinyó d’arrossegament i així es tensa la

cadena.

Tensat manual: STIHL, poc utilitzat.

2.3.8. Dispositiu de greixatge

Bomba d’oli manual: L’operari ha d’anar apretant un botó.

Bomba d’oli automàtica: pot ser accionada per:

-Accionament eix motor (cigonyal)

-Accionament per l’embregatge centrífug, només lubrica quan es mou la cadena.

(Al relentí s’acciona)


2.4. Riscos i PrevencióAccidents habituals:

Rebot

Talls

Soroll excessiu (provoca sordesa)

Vibracions (Provoca la malaltia dels dics blancs)

Trencament de la cadena

Rebot:

Es produeix quan el quart superior toca el tronc, acostuma a passar en el debrancatge

Prevenció del rebot:

Cadenes de seguretat: Minimitzen la probabilitat de que el teló penetri a la fusta

Utilització de Safe-T-Tip (protectors de la punta de l’espasa)

Fre de cadena: Pot ser manual o automàtic (actua per inèrcia). Atura el tambor i fa parar la

cadena.

Soroll:-Causes: Escapament de gasos, centrifugació, vibració, etc... Reduir aquests factors

augmentaria el pes i disminuiria la potència.

S’ha de garantitzar que en màxim funcionament no superem els 105-110 dB (A) a màxima

acceleració. Al relentí ha de funcionar entre 70 i 85 dB (A).

Vibració

La vibració pot provocar malalties circulatòries (dels dits blancs). Per reduir les vibracions

tenim sistemes d’antibivració que són elements de cautxú o silentblock que separen el

motor de les empunyadures. Hi ha fabricants que a més han posat escalfadors a les

empunyadures

Trencament de la cadena

La cadena es pot trencar pel mal greixatge o per un mal tensat.

La serra té un recollidor de cadena per recollir la cadena trencada en cas de ruptura, i un

protector de la mà dreta per evitar que l’impacte de la fuetada de la cadena impacti a

l’usuari.


2.5. Tècniques de tala

1tall diagonal

2Tall horitzontal: ha de ser 1/4 del diàmetre de l’arbre.

3Tall de caiguda de caiguda

La direcció de caiguda ha de ser la bisctriu entre la línia de

màxima pendent i la de cota.

2.6. Estimació de rendiments

Taula de rendiments mitjans: Tracta de rendiments històrics mitjans de motoserra,

màquines i esquemes de treball. Cada empresa té les seues taules.

Es donen en funció de:

Tallada: (Mida dels arbres i pendent)

Desbrancat: Mida dels arbres i pendent

Trossejament: Mida dels arbres, pendent i longitud dels trossos

Per a arbres de 0,21m3/peu i pendent del 60%, capacitat de treball:

CT= 6,37m3/h productiva o bé CT= 5,22m3/h treball.

2.6.1. Models de Temps

Fòrmules on donem un rendiment en funció d’alguns paràmetres.

Models globals: Expressió matemàtica que dóna el rendiment pel conjunt de tot el

cicle de traball. Tala, desbrancatge i trossejament.

R=7,5·V^0,4/p^0,2

Models analítics: Donen un model de temps per acada fase del cicle. TB = temps

bàsic. Si sumem els models analítics no ens donarà el model global perquè

l’analític està fet en condicions ideals. Se li aplica un factor de correcció.


TEMA 3: Màquines Bifuncionals (Taladores-Apiladores)

Màquines quasibé nomes existents a Amèrica. TALADORA-APILADORA (Feller-Buncher)

Un cop es talla l’arbre el pot apilar. S’utilitza en aprofitament d’arbres complets i en

tallades arreu sobretot.

Part d’una Feller-Buncher:

1Màquina base

2Dispositiu d’unió

3Capçal de tala

3.1. Màquina base

Pot ser per tracció pneumàtica (35% de pendent) o bé per orugues (45% de pendent, més

adherència)

Les rodes pneumàtiques poden ser d’alta flotació; rodes desinflades que augmenten la

superfície de contacte i compacten menys. Compacta més que l’oruga però poden talar

150 arbres/h.

Rodadura en orugues:

Pot arribar al 45% de pendent.

Provoca menys compactació del sòl.

Té més adherència al sòl.

Menys maniobravilitat (110 - 120arbres/h).

3.2. Dispositiu d’unió

Pot ser:

Braç grua

Dispositiu de volteig (incorporat al xasís)


3.3. Capçal

Parts del capçal:

1) Urpes inferiors

2) Urpes superiors

3) Element de tall

3.3.1. Element de tall

Pot ser serra de cadena o ganivetes

Serra de cadena: Accionament i moviment hidràulic, potència superior N=20CV,

presència d’una carcassa protectora.

Funcionament serra de la Feller-Buncher

Ganivetes: Proporcionen talls menys nets i poden deformar la fusta (20 cm de deformació

a partir del tall). Aventatges: són més ràpides i poden tallar més arran de terra.

Tipus:

Dalla

Cisalla

Guillotina

Doble guillotina


Motor Tractor Bomba Hidràulica

Motor Hidràulic

Cadena

3.3.2. Elecció entre capçals de tala

Serra mecànica

Ganivetes:

Capçal lleuger: Tala l’arbre però no l’aguanta, el dirigeix.

Capçal pesat: Pot aguantar arbres de fins a 50 cm i pot acumular 3 o 4 arbres al capçal.

Les taladores - apiladores amb capçal al xassís estan especialitzades en tales selectives.

Sistema de treta 1+1: Feller - Buncher + Skidder

3.3.3. Rendiments

El rendiment és independent de l’arbre: 150 - 200 arbres/h, (3 arbres per minut).


Ventatges Desaventatges

Més qualitat de tall Pesa menys

Necessita menys potència Més manteniment

No tallen arran de terra

Menys velocitat de tall

Ventatges Desaventatges

Requereixen menys manteniment Deformen 20 cm de tronc

Permeten tallar arran de terra Necessiten més potència

Pesen més

Més velocitat de tall

TEMA 4: Màquines Multifuncionals (Processadores i Recol·lectores)

4.1. Màquines processadores

Agafa l’arbre ja tallat: No talla,

Desbranca i processa.

Compta amb una plataforma de

processat: Desbranca i trosseja.

En el tractor hi ha més pes que a la

plataforma

Parts:

Màquina base + Braç grua amb grapa + Plataforma de processat.

Sistema d’alimentació: Són 2 rodets l’eix dels quals és perpendicular a la plataforma. Els

rodets han de tenir molta adherència. Poden ser pneumàtics, metàl·lics o d’oruga.

Problemàtica rodets d’alimentació:

Rodets de ferro: Malmeten la fusta

Rodets pneumàtics o de goma: Poca adherència

Rodets d’oruga: Són els més útils i eficaços.

Sistema de desbrancat: Sistema de ganivetes

Sistema de trossejament: Serra circular que trosseja.


4.2. Màquines Recol·lectores

Poden fer tot el procés: Tallada, desbrancada, trossejament, escorçament (A cegades) i

desplaçament. Distingim dos tipus de recol·lectores:

- Two-Grip Harvester

- One-Grip Harvester

4.2.1 Two-Grip Harvester

Les Two-Grip Harvester compten amb un capçal i una plataforma processat. El capçal

només fa la funció de tallada. Són poc usades, tenen menys movilitat, més complexitat i

més pes.

Màquina Base + Plataforma de Processat + Capçal tallador

4.2.2 One-Grip Harvester

En les One-Grip Harvester (Grape Harvester) el capçal recol·lector fa totes les funcions.

Màquina Base + Grua + Capçal tallador i processador

4.2.2.1. Capçal recol·lector:- Sistema de tallada: Serra accionada hidràulicament.

- Sistema de desbrencatge: Primer desbranca i després trosseja

- Sistema d’alimentació (rodets o braç extensible)

- Sistema de mesura (medeix la longitud del tros i cubica)

- Descorçat: Amb el desprancatge podem descorçar si augmentem la pressió.


Alimentació: Poden ser de dos tipus:

Rodets: oruga, pneumàtics: més ràpids (30 - 40s / arbre)

De braç extensible: Millor qualitat però tenen problemes amb arbres torts (40 - 50s/arbre)

Situació del capçal

- En punta de grua: Més gran, millor aprofitament en les tallades arreu.

- Incorporat al xasís: Més movilitat, és adient en aclarides.

4.2.2.2. Cicle de Treball

Tallada 5%

Desbrancatge 25 -35%

Trossejament 10 - 20%

Desplaçament 50%


Rendiments

90 - 120 arbres /h (tallades arreu)

30 - 60 arbres /h (tallades selectives)

TEMA 5: Màquines Escorçadores

L’escorçat de la fusta normalment es fa a fàbrica. Tot i així, depenent de la possibilitat de

la fusta es pot escorçar al bosc. L’escorçat es pot fer:

-A peu de tallada amb tècniques manuals.

-Escorçat a llocs de reunió o apilada de fusta.

Avantatges:

Facilita l’assecat. Elimina volum i pes fet que provoca un abaratiment del transport.

Si s’escorça al bosc el blavejat disminueix. Si hi ha podridura la resistència mecànica de la

fusta disminueix i se’n perd el seu valor econòmic.

Els nutrients de l’escorça e queden al bosc.

Desaventatges:

Cos elevat, sobretot si és manual.

Les màquines s’espatllen contínuament.

Dificultosa movilitat de certes escorçadores.

5.1. Tipus d’escorçadores:

Manuals:

- Dauner: Pala destral)

- Portàtils: Aparell acoplat a la serra

Mecàniques

- Plantes escorçadores mòbils

- Plantes escorçadores fixes

- Escorçadores mòbils

5.1.1. Escorçadores mòbils

Tractor agrícola que mitjançant la presa de força farà l’escorçat mòbil. Permeten fer

l’escorçat al bosc.


5.1.2. Plantes escorçadores mòbils

Màquina o planta que es pot transportar. Són plantes sobre una base del camió. Parts de

la planta:

- Base o plataforma

- Grua auxiliar

- Transportador d’alimentació

- Transportador d’evaquació

- Element escorçador: Generalment sol ser

d’anell giratori.

- Estan situades als parcs de recepció de fusta

o a zones intermitges.

5.1.3. Plantes escorçadores fixes

Estan situades a les industries. Poden ser de 3 tipus diferents de sistemes d’escorçat:

- Anell giratori

- Ganivetes

- Tambor (Utilitzat en la indústria del paper)

Anell giratori:

Consta de 4 ganivetes i 4 urpes. Les ganivetes van

tallant l’escorça mentre ue les urpes desprenen l’escorça.


5.2. Presa de força econòmica

Per activar una escorçadora necessitem 30CV però el

motor del tractor pot fer-ne 75CV.

No cal que possem el motor a 2000 rev/min, si tenim

l’opció de mantenir una revolució més baixa ja serà

suficient i optimitzarem energia.

Normalment podem controlar dues revolucions a

2000 i a 1400 rev/min.

5.3. Factors limitants de la productivitat

- Diàmetre de la fusta ( < 35cm ∅)

- Forma i homogeneïtat de la fusta

- Anivellament de la màquina i continuïtat en l’alimentació

5.4. Exemple d’escorçadora mòbil


0

20

40

60

80

0 1400 2000

CV

Transmissió amb regulació

mecànica o hidràulica.

Alimentació: 2 rodets (Tecform)

o 3 rodets (Cambio)

Velocitat: 15-60m/min

Diàmetre: < 35cm ∅

TEMA 6: Canals artificials

Sistemes i màquines per a la treta de la fusta. Tan per a la reunió com al desembosc.Pot ser per arrossegament total o parcial, estimbament o transport suspés.

Reunió de la fusta

Desembosc de la fusta

Força necessària pe a la treta

La que necessita el tractor per poder transportar els troncs.


Estimbament Arrossegament

Canals artificials Skidder

Tractor agrícola + cabrestant

Cables d’arrossegament semiaeris

Transport suspés Arrossegament

Autocarregador Skidder

Tractor agrícola + remolc + grua Tractor agrícola + cabrestant

Cable aeri

6.1. Estimbada lliure de la fusta

Sistema ideat per el servei de Parcs

Naturals de la Diputació de Barcelona

(SPNDB) als anys ‘80 per tal de

malmetre al mínim els boscos durant

l’aprofitament.

6.1.1. Característiques

- Semitubs de polietilè d’alta densitat de 4-5 metres de longitud

- 30 - 70 kg de pes per tub. ∅ de 40, 45 o 50 cm.

- S’utilitza per fer fusta trossejada (0,5 - 2 m)

- Polietilè: Material lleuger, rígid i resistent a les inclemències de l’esterior.

6.1.2. Muntatge i Utilització

- S’ha d’ancorar de dalt a baix perquè el pes es reperteixi adequadament i evitar que els

ancoratges inferior carreguin tot el pes.

- S’ha de fer el desembosc en descens.

- ∅ de fusta de 30 - 35 cm.

- Pendents del 20 - 60% i distàncies màximes de desembosc de 200 m (millor no superar

els 100 m).

- Rendiment: 4 - 8 m3 / operari i dia (És un rendiment baix)

6.1.3. Factors limitants de productivitat

Tècnics:

Per aprofitament de fusta petita i llenyes

Ha d’haver-hi una pendent regular

El material del canal ha de ser de polietilè

Ambientals:

Sistema aventatjós (No crea impactes)

Socioeconòmics: Certs rematants tenen una visió negativa del sistema


TEMA 7: Tractors forestals

Bàsicament en la treta de fusta i en l’activitat forestal utilitzem 4 tipus de tractors:

- Tractor forestal arrossegador (Skidder): Reunió i desembosc per arrossegament.

- Autocarregador (Forwarder): Desembosc per suspensió

- Tractor agrícola amb cabrestant

- Tractor agrícola amb remolc i grua.

7.1. Limitacions del terreny forestal

- Pendent major- Presència d’obstacles- Sòls de diverses resistènces i característiques.Tot això fa que el tractor agrícola en alguns casos no sigui del tot pràctic o segur d’usar.Els tractors forestals per contra estan més adaptats i presenten- Millor monbilitat, maneig i maniobrabilitat.- Més capacitat de tracció (Adherència)- Més estabalitat- Més seguretat i ergonomia

7.2. Tractor arrossegador(Skidder)

El més important en la maniobravilitat és la batalla, en aquest cas és més gran que en els agrícoles per millorar l’estabilitat. L’ample de via també afavoreix a l’estabilitat però s’ha d’arribar en un equilibri òptim d’estabilitat - maniobravilitat.


Dimensions

Batalla (Distància entre eixos): 2 - 3,5 m

Longitud total: 4 - 8 m

Alçada del xasís (Alçada lliure de vestidor): 40 - 65 cm

Ample de via: 2 - 2,5 m

Amplada toal: 2,5 - 3 m

7.3. Autocarregador (Forwarder)

7.4. Movilitat i facilitat de maneig

Xasís: Pot ser articulat o rígid. L’articulat permet més maniobravilitat, ja que al girar només deixa unes roderes, el tractorista no s’ha de preocupar per si la part posterior passa pel lloc en qüestió.

Eix oscilant: Configuració una articulació o dues articulacions

Angle de gir: En skidders sol ser de 55º i un radi de 3,5 m. El radi de gir d’un xasís articulat és més elevat.En tractors d’orugues el radi pot ser 0, el seu propi eix de gir.


Dimensions

Batalla (Distància entre eixos): 4,5 - 5,5 m

Longitud total: 8 - 10,5 m

Alçada del xasís (Alçada lliure de vestidor): 60 cm

Ample de via: 2 - 2,5 m

Amplada toal: 2,5 - 3 m

Alçada del transport: 3,5 - 3,7 m

(Quan més fusta, més inestabilitat)

7.5. Transmissió de la Potència

- Mecànica / Mecànica sota càrrega

- Hidrocinètica (Convertidor de parell + canvi de marxes mecànic)

- Mecanicohidrostàtica

- Hidrostàtica

7.5.1. Transmissió mecànicaAquella que té una relació de transmissió limitada per 8 marxes o

relacions.

Caixa de canvis: Té un canvi de velocitats (1, 2, 3, 4) i un de Grups (L, H) 4 x 2 = 8 marxes

Potència: Ne = M · n on M és el parell i n el règim.

Relació de transmissió:i = n / n’ (règim motor / règim rodes). µ=0,9 (en transmissó mecànica), és el rendiment de

la transmissió, es perd un 10%. Si el motor ens proporciona 100 CV, a la roda n’arribarà

90CV.

*Diferencial: Element que tranmet la potència del motor als eixos de les rodes.

*Desembregar: Quan apretem l’embregatge és desembregar

Transmissió mecànica sota càrrega: Permet canviar de marxes sense desembregar.

Soluciona la problemàtica de càrrega en pujada.

Caracterítiques transmissió mecànica:

- És més ràpid accelerar i perd menys potència.

- És més lenta en desaccelerar.

- Utilitzat en skidders


Motor Tractor Embregatge V

Caixa de canvis

G Roda

M’

n’

7.5.2. Transmissió Hidrocinètica

Consisteix en un convertidor de parell. Quan el ytractor redueix la velocitat la força del

tractor augmenta.

7.5.3. Transmissió Hidrostàtica

No necessiten canviar de marxes

B= Bomba hidrostàtica M’= Motor hidràulic C.C. = caixa de canvis q= cabal d’oli

Caixa de canvis:

- I: 0 - 5km / h

- II: 0 - 15 km / h

Des d’un joystick podem regular el cabal d’oli, el règim i podem fer marxa endavant o

enrere canvaint el sentit del cabal d’oli.

En tractors TTAE hi ha 4 motors un per a cada eix de roda.

7.6. Adherència i capacitat de tracció

Com més pes té el tractor, més força

adherent té. Quan se sobrepassa la força

adherent hi ha risc de trencament del sòl i

patinament.


Motor Tractor B M’

C.C.

I II Roda

q

∆i = n / ∆n’

Amb la mateixa velocitat puc establir diferents règims.

7.6.1 Millora de l’adherència

Tipus de pneumàtics utilitzats

- Tòric

- Radial

- Baixa pressió

Augmentar el pes adherent o el coeficient d’adherència:

- Tracció 4 rodes

- Pes elevat del tractor (Però buscar l’equilibri de no compactar).

- Millora del perfil pneumàtic (pneumàtics més amples, a baixa pressió).

- Repartiment del pes: 2/3 davant i 1/3 darrere, per minimitzar l’efecte de translocació de

la força Pes.

Roda tàndem: Baixar la pressió encara més: P2 = P1 / 1,76. Es reperteix millor el pes.

7.7. Estabilitat transversal

Si força P cau dins el quadrat de sustentació, el tractor no volcarà

Càrregues: - Arrossegada: és més estable però té més fregament.- Semiarrossegada: té menys fregament però és menys

estable.

7.8. Estabilitat transversal

Estable mentre la força P caigui dins la base de sustentació.


+ adherència

apunts mecanització forestal

Documents