1

HISTÒRIA TEMA 3

La crisi de 1909

La política colonial i la Guerra del Rif

-És l’època d’IMPERIALISME de les grans potències: volen colonitzar el continent verge: Àfrica.

Espanya perd prestigi; vol recuperar la seva política colonial; el seu objectiu és el nord d’Àfrica.

Fa el Tractat d’Algesires amb França per repartir-se’l (Tunísia-Atlàntic). Alemanya no té casi

colònies (això és una causa molt important de l’esclat de la Primera Guerra Mundial).

Tunísia/Algèria/Mauritània França (Reconeixen mútuament Guinea Equatorial/Sàhara Occidental Espanya la sobirania dels altres)

El Marroc se’l reparteixen: protectorat francohispànic. Espanya es queda la zona del Rif, França

la resta. El Rif és la zona més rica del Marroc, a nivell geològic: jaciments, fertilitat, ... Però

França els hi dóna perquè és la zona més complicada de controlar a nivell militar (per

muntanyes, ...).

Tenen problemes des dels primers moments. Els rebels s’organitzen; el líder era Abd – El Krim.

Els alemanys donen suport a aquesta guerrilla. El 1909 s’inicia la Guerra del Rif (Guerra del

Marroc) (1909-1925) (Primo de Rivera acaba amb la resistència dels rifenys amb una campanya

militar a gran escala).

El 1909, el juny tenen una derrota important al Barranco del Lobo. La guerra es complica.

Maura decideix cridar 3 lleues de reservistes a la guerra (reservista: soldats que no estan en

actiu). Va ser una mesura impopular. El substitut del servei militar obligatori era el

“personero”; el preu augmentaba per substituir a la guerra.

Els rics es lliuren fàcilment de la guerra; això provocarà una indignació.

-Això esclata a Catalunya el 18 de Juliol de 1909; es van amotinar els militars que estaven

preparats per embarcar (es van negar a pujar-hi). Acaba transformant-se en una revolta

popular de les classes baixes de Barcelona durant una setmana; la Setmana Tràgica.

El govern de Maura envia tropes d’Aragó i València. La Setmana Tràgica és un moviment de

molts peus però de cap cap. No hi va haver cap polític important que es passés al capdavant;

és un esclat anticlerical. La revolta no es va convertir en revolució (ningú va donar ordres

d’ocupar institucions públiques). Va ser desorganitzat i anàrquic.

Hi va haver una repressió ferotge i dura, nombroses detencions... va marcar moltíssim la

societat catalana. DISTENCIONAMENT entre la burgesia i el proletariat (els burgesos els

2

denuncien); neix l’odi. Calia trobar algun culpable dels fets però no en trobaven cap, així que

van culpar a Francesc Ferrer i Guàrdia (acusat de ser l’instigador de la revolta).

Va ser afusellat. Era un pedagog (educador) de fama internacional i fundador de l’Escola

Moderna: laica, progressista, coeducació (nois i noies junts)... Ni tan sols es trobava a

Barcelona durant els fets. La seva execució va ser un escàndol internacional. Els liberals van

recolzar la campanya progressista contra Maura.

Es produeix una crisi el 1909, pel tancament dels torns pacífics. Maura ha de dimitir; Canalejas

és nomenat pel rei com a president.

Conseqüències de la Setmana Tràgica a Catalunya

-Trencament social. La lliga defensa la repressió, es trenca la solidaritat catalana.

-Fi del fenomen lerrouxista. El proletariat es decanta cap a moviments anarquistes (1910: CNT

“Confederació Nacional del Treball”).

La primera guerra mundial a Espanya

- Espanya es va mantenir neutral, estava al marge dels sistemes d’aliances mundials.

Això ho va decidir el GOVERN CONSERVADOR d’Eduardo Dato; la societat, en canvi, es

va dividir en:

Germanòfils: eren els conservadors. Pertanyien a les classes altes i a l’alta

jerarquia de l’Església. Anaven amb els Imperis Centrals (Alemanya, Imperi

austríac i Imperi turc).

Aliadòfils: eren els progressistes i d’ideologies reformistes, sectors del

moviment obrer, republicans. Anaven amb Gran Bretanya i França.

La guerra va comportar un enfrontament entre progressistes (Fr/UK) i conservadors (Imperis

centrals).

L’anarquisme predicava el BOICOT: era un conflicte entre potències capitalistes, en la qual la

burgesia envia el proletariat a enfrontar-se entre ells.

3

Conseqüències econòmiques

-Espanya tradicionalment havia estat un país importador de béns industrials de l’exterior. La

guerra genera una novetat: Espanya exporta els seus béns industrials i de consum als països en

guerra (estan en economia de guerra). Era una oportunitat per l’economia espanyola.

Van ser una anys de bon negoci: els burgesos es van enriquir però els salaris es van mantenir

igual de baixos. El nivell de vida del proletariat va empitjorar. L’exportació va comportar una

INFLACIÓ (augment) dels preus i un empitjorament de les classes baixes.

Les DIFERÈNCIES SOCIALS augmenten. El 1917 es produeix la Revolució Soviètica

(COMUNISME); el moviment obrer es radicalitza. Volen fer una revolució.

El moviment obrer ja estava força organitzat, amb les altres diferències socials i amb el model

rus; és possible una revolució. La burgesia està atemorida i el proletariat il·lusionat.

-Sorgeix una nova branca dins del moviment obrer: comunisme (la societat comença a

radicalitzar-se).

La democràcia esdevé perillosa ja que hi ha sufragi universal; pot ser que guanyin els

socialistes. La burgesia comença a contemplar com a possibilitat règims autoritaris per frenar

el proletariat.

Crisi múltiple del 1917

Crisi militar

-A l’exèrcit espanyol hi havia massa oficials. Estaven dividits en: africanistes i militars de la

Península.

Els africanistes fan de la Guerra del Marroc el seu modus vivendi. Els seus ascensos eren per

mèrits de la guerra i no pas per coneixements (eren més fàcils); el contrari de la Península.

La disminució del poder adquisitiu fa que l’exèrcit comenci a preocupar-se per la política

espanyola. Els polítics no resolen la situació i la societat està a punt de fer una revolució; volen

posar ordre a base d’autoritarisme.

Formen les Juntes de Defensa, associacions il·legals. Davant d’aquestes amenaces, Dato

decideix convertit l’Estat en Estat d’excepció (suspenen la Constitució i tanca les Corts).

4

Davant d’això s’organitza un moviment promogut per la Lliga que és l’Assemblea de

Parlamentaris. No va acabar de quallar (només hi havia diputats republicans i socialistes). Hi va

haver una primera reunió (71 diputats) que el govern va prohibir; les següents reunions no va

tenir importància.

Proposta: en l’estat de deteriorament que tenia la Restauració, volien convocar eleccions a

Corts Constituents. (elaborar una nova Constitució). Canvis en l’estructura de l’Estat

(descentralització, democràcia...).

Crisi social

-Forta conflictivitat laboral per les diferències socials causades per la guerra.

Desenvolupa el moviment vaguístic; baix nivell de vida del proletariat. El 1916 la CNT i l’UGT

(Unió General de Treballadors) acorden afirmar un manifest conjunt en què instaven al govern

a controlar els preus; sinó esclataria una vaga general.

L’agost de 1917 esclata una vaga general. S’inicia a arrel d’un conflicte ferroviari a València i

s’estén per les principals zones industrials (Madrid, Barcelona, Biscaia, Astúries...).

Va ser desigual la zona rural poc mobilitzada. Paralitzen la vida ciutadana. Reacció del govern:

envia l’exèrcit, llei marcial (70 morts i 2000 ferits). Primera gran vaga general i durament

reprimida.

Conseqüències de la crisi de 1917

-Sistema de la Restauració abocat al fracàs (dura uns quants anys més, s’intenta salvar però no

s’aconsegueix).

-Augment de la desocupació (el par), baix nivell de vida, comporta l’augment de les tensions

socials. (Pistolerisme a Barcelona i durant el 1918-1921 hi ha el Trienni Bolxevic a Andalusia en

què els camperols anarquistes impulsen revoltes: ocupació de les terres i repartiment de

propietat; ho defensaven amb violència).

5

Formació d’un sindicalisme revolucionari

-El moviment anarquista es va organitzant i és més potent.

Primer a Barcelona, es funda la Solidaritat Obrera (1907), era el nucli al voltant del diari: “La

solidaritat obrera”, anarquista i poca cosa més.

Els fets de la Setmana Tràgica van manifestar la necessitat de crear un anarquisme estructurat

(sindicat anarquisme ferm) a Espanya.

-El 1911 es funda a Barcelona la CNT, que es consolida de forma ràpida a Catalunya i Andalusia

(organització que va ser la força sindical hegemònica a Catalunya).

El seu programa era reformar un sindicalisme revolucionari, emancipació dels obrers,

s’enderroca el capitalisme (construir una societat basada en el comunisme). El mètode era una

vaga general revolucionària.

La situació del 1917 va afavorir l’augment de la CNT i va posar en escac al sistema polític. La

CNT organitza una vaga de forma massiva a l’empresa Barcelona Traction Light & Power (que

va durar un mes i mig i paralitza Barcelona).

Aquesta empresa subministrava electricitat a mitja Catalunya; s’acaba amb la intervenció de

l’exèrcit: detencions, repressió, presa de la fàbrica... La CNT obliga a la patronal a signar un

acord: readmissió dels acomiadats, alliberament dels detinguts, augment dels jornals i jornada

de vuit hores.

El sindicalisme és potent a Catalunya, ambient que es va radicalitzar més durant els anys de

pistolerismes a Barcelona (pistolerisme: conjunt de baralles i morts enmig de tota una espiral

de violència social).

Pistolerisme a Catalunya (1917-1923)

-Hi va haver una guerra social a Barcelona.

Durant la Primera Guerra Mundial, els espies francesos i alemanys passaven els informes des

de Barcelona (estava en una bona situació). Quan s’acaba la guerra, els espies francesos tornen

al seu país, però els alemanys es queden sense feina.

Els alemanys estan disposats a vendre els seus serveis com a mercenaris. El líder era el Buró

Köning; els empresaris contactaven amb ell per amenaçar i assassinar els líders sindicalistes

molestos.

6

Hi ha un sector de la CNT, la FAC (Federació Anarquista Ibèric) que passa a l’acció directa;

atempta contra el sistema capitalista (Durruti, Ascasso, Garcia Oliver).

La patronal aposta pel sindicat lliure (pistolers protegits per les forces d’ordre públic).

Enfrontament entre el sindicat lliure i la FAI. Es produeix un lockout, tancament de la patronal

(vaga de propietaris), el 1919 deixa sense feina a més de 150.000 obrers.

El Governador civil de Barcelona en aquells temps era Martínez Anido (militar) i el comissari en

cap era Arregui. El mateix any es fa la llei de fugues: aquelles persones que fossin aturades per

la guàrdia civil, si intentava escapar se’ls podia atacar a tirs. Durant el 1917 i el 1922 hi van

haver més de 800 atemptats.

Persones importants assassinades pel sindicat lliure: Salvador Seguí (secretari general de la

CNT) i Francesc Layret (advocat laborista). Assassinat per la FAI: Eduardo Dato.

Fallida de Governs de concentració i campanya per l’autonomia

de Catalunya

-Entre el 1917 i el 1923 no hi va haver CAP GOVERN ESTABLE: dos de concentració (dos

fracassos). No s’aconsegueix la unitat buscada.

La Lliga (amb el suport republicà) inicia una campanya per l’autonomia de Catalunya; era un

partit necessari a Madrid ja que no hi ha majories clares i la Lliga és un grup cohesionat. Pels

militars és el primer pas del “separatismo catalán”.

El fet que fa fallar el sistema de la Restauració és el Desastre d’anual (1921) i l’Expedient

Picasso.

El 1921, el general Silvestre (amic del rei) vol acabar amb la Guerra del Marroc i organitza una

gran campanya que és un desastre total (perden la major part del territori controlat i estan a

punt de perdre Melilla). A Espanya reclamen una investigació (premsa i republicans i

socialistes) que acusen al govern de responsable.

El govern accepta i la investigació és dirigida pel jutge militar Picasso (Expedient Picasso), que

descobreix l’estat de corrupció generalitzada per part dels oficials al Marroc. S’embutxacaven

pressupostos del govern per la guerra.

-Els africanistes havien fet de la guerra el seu modus vivendi (no volen que s’acabi), tenen

ASCENSOS i CORRUPCIÓ. Aquesta corrupció arriba fins al rei. Picasso va ser assassinat.

7

Pocs dies abans de que es fes públic l’expedient Picasso, es produeix el cop d’estat de Primo de

Rivera (el rei el va anomenar primer ministre). L’exèrcit, el rei, l’empresariat... estan a favor.

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

-El 13 de Setembre de 1923 es fa el cop d’estat des de Barcelona i ràpidament el manifest rep

el suport de l’exèrcit, i el rei veu una solució per a tapar l’expedient Picasso i l’anomena

president. Causes internes i mundials:

Durant els anys d’entre guerra sorgeix el moviment polític feixista. La fi de la Primera Guerra

Mundial va comportar a molts països el descrèdit de la democràcia (sobretot als països menys

avançats econòmicament d’Europa). El 1922 es fa la Marxa Sobre Roma (cop més aviat polític).

Era un règim autoritari i militarista que controlava el proletariat; la burgesia està contenta amb

ells. A Europa hi ha cops d’estat de tipus no parlamentari.

Les sortides a la democràcia són règims no democràtics: feixisme i comunisme.

Primo de Rivera no era feixista (d’entrada). El primer programa que presenta era de caire

regeneracionista. Serà amb el pas del temps que se n’hi tornarà; copia el model d’Itàlia, però

mai arriba a ser-ho completament (el seu fill sí).

El feixisme és un MOVIMENT CIVIL que copia el MOVIMENT MILITAR. Primo de Rivera vol

combatre el “separatismo catalán”, el pistolerisme, el desastrós govern... Per això aplica un

fort autoritarisme.

Fases:

1) 1923-1925. Directori militar

-El govern estava compost per militars. Les primeres mesures són de caràcter dictatorial:

suspensió de la constitució i dissolució de les corts, prohibició de partits polítics i sindicats,

repressió i militarització de l’ordre públic... El regeneracionisme que predicava era una farsa,

va col·laborar amb els cacics, no va solucionar cap problema...

Intenta crear un partit únic (legal) imitant el model feixista italià: Unión Patriótica Nacional.

L’objectiu principal era acabar amb la Guerra del Marroc, per això va pactar amb França per

organitzar una campanya contra el líder rifeny Abd - El – Krim (1925) i organitzen el

8

Desembarcament d’Alhucemas amb un gran èxit, ja que Abd – El – Krim es lliura a França. Tot i

que els conflictes es van mantenir a un baix nivell, va ser una zona pacífica.

2) 1923-1925. Directori militar

-Primo de Rivera vol que sectors de la societat civil participin del seu projecte, vol

institucionalitzar el règim (copia les institucions italianes). Introdueix polítics afins a ell i creen

un succedani del Parlament, l’Assemblea Nacional Consultiva (1927), els representants eren

escollits per les corporacions.

Aquest sistema no era democràtic ja que només s’escollien els afins al règim i l’Assemblea

només s’utilitza per a demanar l’opinió; el dictador era qui tenia el poder legislatiu.

Política econòmica i social

-Intervencionisme de l’Estat en l’economia. Feia projectes de grans obres públiques i la creació

demana polis estatals era tan sols per a donar una BONA IMATGE (no va resoldre la mala

estabilitat que hi havia).

Durant l’etapa dels anys 20, Primo de Rivera demana varis crèdits a la banca de Nova York,

però un cop el crack, els ha de tornar. Llavors tenia un deute superior al 1923 de set vegades

més gran. Arruïna el país.

Controlava els sectors estratègics de l’economia: petroli, telefonia...

-Estava preocupat per la conflictivitat laboral; creia que podia acabar amb ells (amagar-les sota

una imatge d’unitat nacional). Com que els sindicats estaven prohibits, l’Estat actuava d’àrbitre

entre els dos bàndols a través de l’organització corporativa Nacional (còpia italiana), que

agrupava patrons i obrers.

Oposició a la dictadura

Catalanisme:

Primo de Rivera patia un profund anticatalanisme i fa el Decret de la repressió del separatisme,

que destrueix institucions públiques i privades de Catalunya (Mancomunitat, ateneus, llengua

catalana, sardanes, censura...).

9

Això va provocar una radicalització del Catalanisme (La Lliga va caure perquè estava formada

per burgesos). Es produeixen els Fets de Prats de Molló (1926), encapçalat pel Macià que volia

fer caure la Dictadura de Primo de Rivera.

Era un complot que es va fer des de la localitat de Prats de Molló (Catalunya nord) per ocupar

els quarters generals i el nord de França. La CNT havia de col·laborar amb una vaga general,

també. La policia francesa ho va detectar i hi va intervenir. FRACASSA. Macià va ser jutjat a

París i va tenir molt mal ressò mediàtic, que va servir a Macià per denunciar la dictadura.

Això també li va fer guanyar una GRAN POPULARITAT com a personatge polític; per això el

1931 va guanyar les eleccions ERC (Esquerre republicana de Catalunya).

Republicanisme: va veure una fase de col·laboració i unitat per lluitar contra la

Dictadura. No hi havia un únic partit republicà, però es van unir a l’Aliança.

Republicana i des de França van promoure campanyes propagandístiques contra la

dictadura.

Socialisme: durant les primeres fases tenen una actitud ambigua ja que Primo de

Rivera intenta atreure’ls cap a la seva política perquè volia reconstruir el bipartidisme

anterior. El PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) va participar en certs actes en un

inici però per la pressió de les masses es transforma a l’aposició.

Anarquisme: la CNT és totalment contrària; són els més perseguits i això va

provocar un increment dels sectors radicals de la CNT (FAI).

Intel·lectuals espanyols: tots contraris (Unamuno, Blasco Ibáñez, Ortega y

Gasset...).

El 1924, més de 100 intel·lectuals espanyols van promoure un manifest de suport a la llengua

catalana.

La caiguda del dictador i la fi de la monarquia alfonsina

-Va ser precipitada i igual que l’estat de la crisi mundial. El Crack del 29 fa que l’economia de

Primo de Rivera s’enfonsi i Alfons XIII li demana que presenti la dimissió. El gener de 1931, la

presenta i s’exilia a París.

Alfons XIII demana com a president del govern el general Damasco Berenguer; volia fer una

transició (canvi) cap a l’antiga situació abans de la dictadura (Constitució de 1876, democràcia

light...). La van batejar com Dictablanda; era una dictadura de factor, però a la pràctica no.

El rei volia salvar la situació de la monarquia, ja que estava debilitada perquè s’havia associat

amb Primo de Rivera, però ja era massa tard.

10

El rei era un personatge del qual es mofava la població. Aquest intent de salvació fracassa.

El 1930 se signa el Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes, anarquistes, catalanistes...

Oposició). Pacten organitzar un comitè revolucionari per proclamar la República i es

comprometen a dotar d’autonomia política a les comunitats històriques.

El primer intent de convertir l’estat en república va ser el setembre de 1930 amb els Fets de

Jaca, en que part de l’exèrcit fa una insurrecció republicana; va ser un fracàs. (Hi ha militars

que estan en contra de la monarquia...). Ho van liderar els capitans Balán i García Hernández.

El febrer de 1931, el rei anomena president l’Almirall Aznar, el qual ha de completar la

transició (canvi). Aznar convoca ELECCIONS MUNICIPALS el 12 d’Abril de 1931 (hi participen

tots els partits; Aznar volia tantejar la situació).

Les eleccions van suposar la proclamació de la República i l’enfonsament de la monarquia; la

societat ho interpreta com un referèndum (com una votació/consulta...). Es proclama la

República a les principals poblacions i el 14 d’abril el rei s’exilia a Itàlia.

11

TEMA 5: LA SEGONA REPÚBLICA

Eleccions d’Abril i proclamació de la República II

-El 12 d’abril hi ha les eleccions municipals, i la població ho va interpretar com decidir què

volien: si una monarquia o una República.

Va haver-hi bastant participació; les eleccions van ser força netes (excepte en les zones rurals).

El dia 13 es comencen a saber alguns resultats; a les grans ciutats guanya la candidatura

republicana (41/50). El 14 al matí, el primer municipi en que el regidor electe va proclamar la

República va ser Eibar (Guipúscoa); cap al migdia ho va fer Barcelona com a primera gran ciutat

(guanya ERC).

A Barcelona hi ha una SEGONA PROCLAMACIÓ per part de Macià, que va sentir-se guanyador a

tot Catalunya (líder d’ERC). Va al Palau de la diputació de Barcelona i li demana al governador

civil que abandoni el càrrec. Des d’allà, proclama la República Catalana dins de la Federació

Ibèrica.

Hi ha riuades de gent que ocupen els carrers de les grans ciutats i donen suport a la República.

El rei té dos opcions: repressió per part de l’exèrcit i risc de que es produeixi un conflicte civil o

exiliar-se. Apta per la segona i marxa a Itàlia.

El vespre del 14 d’abril, un comitè de representants del Pacte de Sant Sebastià van al ministeri

de governació. Allà, Niceto Alcalà Zamora proclama la República. Es consolida un govern

provisional.

Formació del govern provisional

-Niceto Alcalá Zamora és el líder d’aquest govern provisional, ja que hi ha d’haver-hi unes

eleccions. Tasques d’aquest govern:

Controlar l’exèrcit.

Convocar eleccions al Parlament (28 de Juny de 1931) i a Corts Constituents.

També van aprovar alguns decrets de poca importància, com per exemple la jornada laboral de

8h, però tan sols era per donar una imatge social.

PROBLEMA: què fem amb els catalans?

12

Macià havia creat un govern provisional a Catalunya, i ell i Alcalà pacten: Macià RENUNCIA a la

República catalana, però amb el reconeixement a una mena de govern provisional català

anomenat Generalitat (compromís d’Alcalà a que arribarien a l’autonomia política.).

Alcalà té por que l’exèrcit es revolti per culpa d’aquesta República Catalana, ja que veuen el

“separatismo catalán” com una amenaça. El nom de Generalitat el treuen de les institucions

catalanes anteriors a Felip V, la qual l’anomenava Diputació del General (poble). La gent, com

era un nom molt llarg, li van acabar dient Generalitat.

El govern provisional ja ha realitzat totes les seves tasques.

L’opinió pública sobre la República era noves il·lusions/expectatives. Ho veien com un règim

que modernitzés el país i posés fi a les desigualtats socials. També generava pors.

Problema: què fem amb els catalans?

Macià havia creat un govern provisional a Catalunya i tant ell com Alcalá decideixen pactar:

Macià renuncia a la República Catalana, però amb el reconeixement a una mena de govern

provisional català anomenat Generalitat (compromís d’Alcalá a que arribarien a l’autonomia

política).

(El nom de Generalitat el treuen de les institucions catalanes anteriors a Felip V, la qual

s’anomenava Diputació del General (poble); la gent va abreviar el nom a Generalitat)

Alcalá té por que l’exèrcit es revolti per culpa d’aquesta República Catalana, ja que veuen el

“separatismo catalán” com una amenaça.

El govern provisional ja ha realitzat totes les seves tasques.

L’opinió pública sobre la República era noves expectatives/il·lusions. Ho veien com un règim

que modernitzés el país i posés fi a les desigualtats socials. També generava pors.

Eleccions de juny de 1931 i la Constitució Republicana

-Hi va haver una participació d’un 70% i van ser bastant netes. La conjunció republicana

socialista va obtenir una clara majoria (250/464 diputats).

ERC (Esquerre Republicana de Catalunya) va obtenir 30 diputats. Les de rectes i tradicionals

tenen 80 diputats. També hi havia un centenar de diputats de diversos partits de centre. Hi

havia 14 diputats nacionalistes bascos.

13

La Constitució de 1931 té un to bastant progressista; era força avançada, hi havia pressupostos

socials... (era el primer cop a Espanya que les esquerres dominaven a les Corts). Les dretes van

interpretar-la com una imposició.

Reconeix certa autonomia per alguns llocs, i les regions que vulguin aconseguir autonomia

política administrativa havien de presentar un estatut. Declara que Espanya no té una religió

oficial (laïcitat); això és un cop dur per l’Església. També diu que l’Església no serà mantinguda

per l’Estat. Aprova la igualtat total a nivell de lleis entre homes i dones, matrimoni civil i el

divorci, secularització dels cementiris (secularització: procés en el qual una cosa perd el seu

caràcter religiós per passar a ser laic), ensenyament laic i mixte...

Tots els sectors de l’Església es van sentir atacats per aquesta Constitució.

Òrgans de l’Estat: divisió de poders

Poder legislatiu: Corts (escollides per sufragi universal).

Poder executiu: President del govern & ministres.

Poble Corts Cap d’Estat

President del govern

Poder judicial: Tribunal de garanties constitucionals.

Proclamació de la República II

Govern provisional Front popular

14/04/31 “Sanjurjada” agost 31 Eleccions Eleccions febrer 36

Eleccions juny 31

Constitució desembre 31 1935

Bienni d’esquerres Bienni de dretes

Hi ha moltes expectatives de canvi, esperances per part de les classes populars i pors pels

propietaris.

14

Les repercussions de la crisi econòmica mundial a Espanya

-Va ser un període marcat per la depressió econòmica mundial; la crisi s’introdueix a Espanya

de manera més feble que altres països.

Els països europeus afectats eren els que depenien molt dels préstecs americans (Alemanya,

Àustria); Espanya no en depèn molt però la paràlisi del comerç exterior si que l’afecta. Hi ha

menys importacions i exportacions; sobretot en sectors agrícoles que Espanya era exportadora

(cítrics i oli d’oliva).

Es retreuen econòmicament a ells mateixos, mercat nacional. Els problemes econòmics

espanyols eren d’origen domèstic. La crisi s’aguditza: atur agrícoles, repartiment desigual de

les terres, poc interès dels capitalistes en l’economia, manca de competivitat internacional...

El temor de mesures econòmiques desfavorables als seus interessos va fer que els capitalistes

no invertissin i descapitalitzin el seu patrimoni. La inversió privada descendeix, creix l’ambient

de desconfiança econòmica i política.

El dèficit heredat de la Dictadura primoriverista

La dictadura no té cap mena de control sobre el que gastava; dèficit a causa de la política

d’infraestructures que no va ser tan rendible. (dèficit: quantitat negativa que resulta quan els

gastos són majors que els ingressos)

S’han de reduir les despeses; aquesta mesura era poc popular. Es va notar en els sectors

industrials amb participació de l’Estat.

Contradicció: règim que vol fer grans reformes socials però que es veuen col·lapsats pel dèficit.

La intensa conflictivitat social dels anys trenta

-Aquesta època no va ser pacífica; tot això coincideix amb els èxits recents de l’URSS (la CNT

volia proclamar la revolució social-anarquista). Hi havia un ambient revolucionari.

Mentre els obrers estan radicalitzant-se, els grans capitalistes tenen por; això fa que li caiguin

bé els feixistes (sistema políticoeconòmic capaç de superar les difícils condicions).

La República està en un context econòmic internacional i nacional de crisi potent.

15

Grans fases polítiques de la república: modernització i

resistències Bienni d’Esquerres (1931-1933)

-Va ser un govern de centre esquerre presidit per Manuel Azaña, que estava format per

diversos partits més el suport parlamentari dels socialistes (es mantenen al marge), per tant

depenien moltíssim d’aquest suport.

Els grans projectes reformistes: esperances i desconfiances

-Volen democratitzar la societat i modernitzar-la. Espanya patia un cert retràs a nivell

econòmic i encara més a nivell cultural; calia superar-los.

Tenen molt bones intencions però el problema és la manca de pressupostos. Genera moltes

expectatives als camperols però la reforma agrària és limitada. Pels latifundistes la República

és el dimoni.

Reforma militar

-L’exèrcit era un perill per democratitzar la societat; era majoritàriament monàrquic i

conservador. Azaña volia crear un exèrcit professional, democràtic i modern.

Volia solucionar la macrocefàlia, per això estableix l’obligatorietat per a tots els oficials de jurar

fidelitat a la República. Aquells que no ho volguessin, el govern els permetria retirar-se pagant-

los íntegrament el sou. Es treu de sobre els menys favorables. Un 35-40% dels oficials de baixa

graduació ho accepten. També tanca l’acadèmia militar de Saragossa (considerada un niu

feixista i dirigida per Franco).

Creació: Escala de complement

Escala de complement: fer un exèrcit civil, tenir oficials de mitjana graduació en reserva.

Fan el servei militar durant l’estiu (3) i així poden continuar els estudis. Quan surten tenen una

mitjana graduació però estan en reserva; així no se’ls paga sou i no estan en contacte amb la

ideologia de l’exèrcit. (es tanca la dinàmica corporativista de l’exèrcit)

Guàrdia d’Assalt Republicana: contraresta la possible infidelitat de la guàrdia civil creant un

cos similar.

16

Rebien ordres directes del president. Eren una força de xoc en cas de desordre públic i cop

d’Estat.

La reforma estava, tècnicament, ben plantejada: modernitza l’armament, crea menys oficials

corporativistes... un exèrcit a l’alçada de les necessitats espanyoles.

Resultats limitats: s’aconsegueixen reduir despeses, però hi ha bastants sectors de l’exèrcit

que la van rebre com una agressió militar; sobretot pels africanistes.

La dreta s’aprofita per atreure’ls.

La qüestió religiosa

-El seu objectiu era reduir la influència de l’església catòlica en la societat espanyola. La nova

Constitució parlava de la no confessionalitat de l’Estat i la llibertat de culte; se suprimien els

pressupostos de “culto y clero”.

Això fa mal a l’església (entre altres, també es produeix la secularització Dels cementiris i la

dissolució dels jesuïtes pel vot d’obediència al Papa). Tot aquest procés es completa amb la llei

de congregacions (maig 1933), que limitava la possessió de l’església de bens de les ordres

religioses.

L’Església s’ho pren com una agressió a la religió i engega ferotges campanyes

antirepublicanes. El cardenal Segur va ser expulsat d’Espanya per les seves declaracions contra

la República.

Hi va haver molt pocs sectors que van intentar conviure amb la República (minories). Ex: el

cardenal Vidal i Barrequer i els seus seguidors; va ser l’únic cardenal espanyol que no va donar

suport al cop d’Estat de Franco.

Reforma agrària

-Azaña considerava que era la reforma més important; s’havia de fer perquè la reforma agrària

del S. XIX havia estat un fracàs. El principal problema era el predomini del latifundisme a

Espanya (centre i sud).

Les grans propietats i els pocs propietaris provocaven una poca motivació per la modernització

de la indústria. Es pretenia millorar la vida dels 2.000.000 jornalers espanyols, que a més a més

començaven a organitzar-se per seguir el model anàrquic o revolucionari; eren un perill. Els

primers decrets del govern provisional ja van atacar el problema agrari (horari i salari).

17

La Llei de reforma agrària de setembre de 1932 aprovada per les Corts pretenia transformar el

latifundisme en petites i mitjanes propietats; s’havien d’expropiar les terres i repartir-les. Per

posar-la en marxa, es va crear l’Instituto por la reforma agrària (IRA).

Pretenia l’expropiació de les terres de la monarquia i l’aristocràcia (s’havien exiliat), però era

un percentatge molt petit. El problema eren les terres en què el propietari hi era present i era

el propietari legal aleshores; aquells propietaris que no aprofitessin les terres, l’Estat les podria

expropiar sense indemnització. Problema: a nivell tècnic era difícil determinar si estava ben o

mal explotada. El propietari també podia posar el problema als tribunals (lent).

N’hi havia que podia ser indemnitzats, però no tots per culpa del dèficit.

Tenien bones intencions però els resultats són limitats, els camperols insatisfets i els

propietaris en contra la República.

L’obra educativa i cultural

-S’havia d’acabar amb l’analfabetisme. El sistema educatiu estava controlat per l’Església;

estava antiquat. La República vol crear un nou model pedagògic: mixte, laic, obligatori i gratuït.

Pels sectors conservadors va ser una altra aberració; fan campanyes en contra (mixte). La

República també augmenta el pressupost fins a un 50% (primer cop que passava a Espanya). El

dret a l’educació estava a la Constitució i s’escolaritzava fins a l’ensenyament primari. Es creen

10.000 noves escoles i 7.000 noves places de mestre.

L’educació passa a ser l’element central de la política cultural del govern. Es fan altres

projectes d’educació popular en els quals hi participen varis intel·lectuals (voluntaris); es fan

campanyes per promoure-ho als sectors desafavorits: missions pedagògiques.

El grup més famós va ser: La Barraca (impulsat per Federico Garcia Lorca), i feien

representacions de teatre.

Reformes laborals i conflictes socials: la radicalització del sindicalisme

-En els primers mesos del Bienni d’Esquerres es van fer les reformes laborals. El ministre de

treball socialista, Francisco Largo Caballero, fa la Llei de contractes de treball, el qual

legalitzava la negociació col·lectiva de forma lliure.

També intenta crear assegurances socials, però no hi ha pressupostos. Intenta una fórmula de

seguretat social: subsidis, atur, assegurances mèdiques... Problema: pressupostos (s’havia

d’esperar un cert temps perquè pogués funcionar).

18

Les organitzacions patronals s’indignaven per aquestes propostes descabellades i la

insuficiència de les reformes fa que els treballadors estiguin enfadats. Això fa que la

conflictivitat social augmenti. La CNT predicava la destrucció de la república burgesa i havia

sorgit el comunisme.

Trentistes: Joan Feiró, Àngel Pestanya (moderat)

Faistes (FAI): Garcia Oliver, Ascasso, Durruti (radical) accions violentes contra

A la UGT, sindicat proper als sindicalistes, també es produeix una radicalització i Federació dels

Treballadors de la terra (camperols sense terra), i desplacen al sector moderat.

Es crea el partit comunista (1921), resultat d’una part del partit socialista i estava en augment

(comença a ser de masses a partir de la guerra civil).

El 1932-33 es produeixen una sèrie de revoltes per ocupar ajuntaments i propietats... La

Guàrdia d’Assalt hi posava ordre però a vegades ho feia d’una forma brutal.

El projecte d’autonomia per Catalunya: Estatut de Núria i Estatut del 32

-Els diputats escollits a Catalunya el 1931 s’havien d’encarregar de confeccionar l’Estatut. El

juny del 31, a través d’una comissió d’experts, es reuneixen a Núria i es crea l’Estatut de Núria

o Estatut del 31. Al mateix mes queda escollit.

Deia que totes les competències de govern requeien sobre la Generalitat (excepte: moneda,

exèrcit i representació diplomàtica); també tenia la idea federal d’Espanya. Es parla de

Catalunya com a un estat autonòmic dins la República. S’havia de fer un Referèndum popular

(es fixa pel 2 d’agost del 31).

Es posen condicions per discutir l’Estatut a Corts:

85% Municipi -100% Municipi 200.000 firmes de residents no censats a Catalunya

70% de participació -75% de participació + 400.000 firmes de dones

75% Vots favorables -99% Vots favorables

Els sectors de dretes estan indignats; a Corts es formen tres sectors:

Diputats catalans – Sí

Organització de dreta – No

Centreesquerra republicà espanyol – s’havia de fer autonomia a Catalunya

19

Azaña no vol descontentar els catalans; retallen l’Estatut, passa a ser l’Estatut del 32

(contingut mínim de competències), les Corts l’aproven el Setembre del 32 (hi ha cert grau

d’autogovern a Catalunya de caràcter liberal).

La “Sanjurjada”: el primer intent de cop d’Estat militar (agost 32)

-Va ser encapçalat pel general Sanjurjo; va fracassar. Demostra que la República no estava tan

consolidada com es pensava i en va sortir reforçada.

Raons militars del cop d’estat: reformes militars (Azaña volia que els militars abandonessin els

ideals conservadors), laïcització, Estatut (“separatismo catalán”).

Els incidents de Casas Viejas i la marxa dels socialistes del govern (1933);

- Caiguda del govern d’Azaña i convocatòria d’eleccions per

novembre del 33

-El maig de 1933 es produeix l’ocupació d’unes finques a Casas Viejas i intervé la Guàrdia

d’Assalt Republicana i se’ls hi va anar la mà (acabant afusellant 12 camperols desarmats i

incendien). Massacre.

La premsa en fa molt de ressò i el govern que s’aguantava pel suport dels socialistes, després

dels fets el retiren. El govern d’Azaña es queda en minoria (govern bloquejat).

Aquest fet precipita la caiguda del govern. Alcalà Zamora (president de la República) li demana

a Azaña que dimiteixi. Es convoquen eleccions el novembre de 1933.

Bienni de dretes (1933-1935)

La reorganització de la vella dreta i l’aparició de la falange

-Panorama polític: les dretes estan organitzades (diferent del 1931), han sorgit nous partits de

dretes (nous programes, nous discursos, nous líders...).

Monàrquics: volen restaurar la monarquia. Estan organitzats en un partit: Renovació

espanyola (Calvo Sotelo).

C.E.D.A. (Confederación Española de Derechas Autónomas): Era un partit de dretes

republicà (conservador i autoritari). No eren feixistes però tenien algunes pinzellades

(el feixisme era un sistema polític religiós, vist a la situació Europea). El líder era José

20

Ma Gil Robles (era admirador de Hitler i li deien “el Jefe”). Aspira a ser un partit de

masses (afiliats), intenta captar les classes urbanes ben aposentades.

Falange española y de las JONS (Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista): es funda a

principis del 33 y és una fusió de la Falange Española (Jose Antonio Primo de Rivera) i

la JONS (Onésimo Redondo). Eren feixistes; creen un discurs innovador de la dreta. Té

pinzellades revolucionàries (anticapitalista i comunista), revolució nacional sindicalista

espanyola. El seu discurs era imprecís, malgrat tot, donaven una imatge autoritària i

paramilitar (organitzats igual que l’exèrcit), crea una idea d’igualtat que dissol les

desigualtats socials. Intentava atreure les classes populars.

Comunión tradicionalista: antics carlins.

Les conspiracions militars

-Hi ha uns quants oficials de l’exèrcit que conspiren contra la República, de forma clandestina

estan organitzats en l’UME (Unión Militar Española). També hi havia alguns afiliats a la CEDA, la

Falange...

Les eleccions de novembre del 33

-Es produeix un gir electoral, predominaven les dretes a Corts. El partit amb més escons: CEDA,

però no arriba a la majoria. Es forma un govern de centredreta liderat pel Partit Radical més

diversos partits agraris i el suport parlamentari de la CEDA. Estava encapçalat per Alejandro

Lerroux.

Tenia una política contrareformista. Causes del gir electoral: vot femení (afavoreix a les

dretes), organització de les dretes, fracàs del reformisme de la República del Bienni

d’Esquerres i el propi context internacional de crisi (feixistes semblen haver trobat les vies per

resoldre els problemes econòmics del moment).

El govern de Centredreta de Lerroux: frenada de les reformes

-Contrareformista: la reforma agrària paralitzada i es retorna algunes terres als latifundistes;

es suavitza molt la laïcitat de l’Estat (concordat amb el Vaticà, es torna a aplicar el pressupost

de “culto y clero”).

La reforma militar no es tira enrere del tot, però hi ha amnistia (perdó) pels militars que van

intervenir a la Sanjurjada. Les autonomies també queden paralitzades (l’estatut d’autonomia

basc va quedar arxivat, va ser impulsat pel PNB (Producte Nacional Brut), fins llavors era un

partit conservador i catòlic, perd la fe en les dretes i busca aliances amb l’esquerra). A

21

l’educació no hi ha molts canvis però baixen els pressupostos dedicats (és evident la necessitat

de renovació del sistema educatiu).

Radicalització del PSOE i la UGT i el context internacional: ascens del

feixisme a Europa

-El gir conservador i la contrareforma fan que el PSOE (sempre havia seguit una línia política

reformista i progressista, i respectuós amb el sistema parlamentari) es radicalitza.

Els sectors més radicals adquireixen el comandament; liderats per Francisco Largo Caballero

(radical) (Indalecio Prieto, moderat). Largo Caballero també dirigia la UGT. Deixen de

col·laborar amb la burgesia i avancen cap a la revolució de caràcter social (causa: ambient

racional i internacional).

A nivell internacional, el feixisme s’ha imposat a Alemanya i Itàlia. Allà els socialistes estan

perseguits; el PSOE està espantat. Hi ha risc de feixistització de la República espanyola.

Cada vegada hi ha un trencament més profund a Espanya. La democràcia queda apartada. Les

esquerres es decanten pel comunisme i les dretes al feixisme.

Conflicte entre la Generalitat i el govern central: la Llei de contractes de

conreu

-El Parlament de Catalunya estava controlat per les esquerres, lleis i reformes progressistes. Es

produeix un conflicte: entre el govern de dretes de l’Estat i el govern d’esquerra català. Es

materialitza en la Llei de contractes de conreu.

Era una reforma agrària però adaptada a l’estructura agrícola de Catalunya (els problemes

agraris a Catalunya són diferents als de la resta d’Espanya). Predominava el sistema de

contractes d’arrendament (el propietari llogava al pagès a canvi d’una mena de lloguer, eren

molt nombrosos), el conreu fonamental era la vinya; coneguts com: rabassaires (eren un

suport important a la república catalana).

La Llei acaba amb algunes pràctiques antiquades (ex: rabassa morta, si al rabassaire se li moria

la plantació estava obligat a replantar-la), establia que el propietari que alquilés les terres a un

pagès, li passava les terres al pagès.

La Llei molesta molt als propietaris, que organitzats en l’Institut de Sant Isidre (patronal dels

propietaris a Catalunya), impugnen la llei davant del Tribunal Constitucional (dretes) i falla (no

és autoritzada ni pel govern central ni pel Tribunal Constitucional).

22

Es torna a debatre el setembre del 34 al parlament català, hi ha una manifestació de

rabassaires que dóna suport a la Generalitat, que aprova la llei sense modificar-la. Trencament

entre els dos governs.

Fets d’octubre del 34: la revolució asturiana i el 6 d’octubre a Catalunya

-A la primera quinzena d’octubre, Lerroux convida a la CEDA a entrar el govern amb 3

ministeris. Lectura d’esquerres: i si passa a ser dictadura? Es crida a una vaga general

(impulsada pel PSOE, PCE i la UGT). Són els fets d’octubre del 34. Problema: la CNT no va

respondre de forma unànime. Punts calents:

- Astúries: la UGT, socialistes, comunistes i CNT (suport clar) van estar coordinats,

moviment obrer potent. El govern es va veure amb problemes molt greus, (els miners

es van armar) i van controlar pràcticament Astúries. Estableixen la República de comitè

obrers (comunisme).

- Catalunya: la CNT no va donar suport; la protesta queda restringida als nuclis

socialistes i comunistes. Va ser la Generalitat qui va impulsar la protesta. Hi ha una

aliança obrera. El 6 d’octubre, el president Companys trenca les relacions amb el

govern de Madrid i proclama l’Estat Català Republicà, convida esquerres a formar un

govern. La manca de suport de la CNT va ser clau, ja que l’exèrcit no va tenir

problemes per restablir l’ordre. Catalunya perd tots els poders, hi haurà estat

d’ocupació durant tot un any.

Conseqüències dels Fets d’octubre del 34

- Hi ha una divisió patent a Espanya (preàmbul de la guerra civil), la por ho envaeix tot.

Hi ha Depressió.

- Repressió, empresonaments... uneix les esquerres, hi ha una consciència d’unitat

d’acció.

- Enfortiment de la CEDA, Lerroux va perdent pes.

o A Catalunya:

Empresonament del Govern de la Generalitat.

Suspensió de l’Estatut d’Autonomia.

Època dura, estat d’ocupació.

El Partit Radical-Cedista pateix crisi ambl’escàndol de l’Estraperlo (negocis bruts en el mercat

negre), que provoca definitivament la caiguda de Lerroux. El nom d’estraperlo ve dels tècnics

de joc holandesos, Strauss i Perlowitz, els quals van introduir una ruleta trucada. Un policia la

descobreix a un casino de Sant Sebastià, però pel que es veu, a tots els casinos hi havia alguna

ruleta estraperlista. La investigació arriba fins al govern; Lerroux s’hi veu implicat, els membres

del partit radical... Lerroux es veu obligat a dimitir.

23

Alcalà Zamora ha de nomenar algú com a president del govern, i el més idoni era Gil Robles,

però no l’agafa per possibles conseqüències de transformació república dictadura. La

solució: nomenar un govern interí format per Portela Valladares (per un govern de cap color);

dissoldrà les corts i convocarà unes eleccions el febrer del 1936.

Les eleccions del febrer del ’36 i govern del Front Popular

La Polarització dretes-esquerres

Dretes i esquerres es presenten en dos grans coalicions.

Esquerres: Front Popular (partit centre-republicà, esquerres, socialistes,

comunistes, anarquistes...) empresonats del 1934, molts eren militants i un dels

punts del programa del Front Popular era l’amnistia pels presoners.

Dretes: Coalició monàrquics + CEDA Bloque Nacional. No hi ni la Falange ni els

Carlins, però eren organitzacions amb poc pes electoral, encara.

A Catalunya passa el mateix, però amb noms diferents: Front esquerre Vs Front Català

d’ordre.

Guanyen les Esquerres (48% de vots); Dretes (46,5%). Resta algun partit del centre, falange...

Hi ha una diferència mínima, el sistema electoral és poc proporcional, però a les Corts les

esquerres aconsegueixen la majoria absoluta.

Hi ha govern d’esquerres, però repeteixen els errors de l’etapa passada = són dèbils. Dirigit per

Casares Quiroga (líder de l’esquerra gallega: ORGA Organización Republicana Autonomista

Gallega). El Front Popular recupera la política de reformes, però són massa lentes, hi ha

crispació generalitzada.

Tot i així, a la primavera del 1936 només hi ha calma a Catalunya, no pas a la resta d’Espanya.

Madrid batalles campals entre obrers i falangistes (punys i pistoles). A aquest clima

s’afegeixen ocupacions de finques... Això fa que l’endemà de les eleccions els feixistes planegin

un cop d’estat secret, amb el recolzament d’Itàlia i Alemanya. El súmmum és el doble

assassinat el matí del 14 de Juliol del 1936 de José Calvo Sotelo (líder dretà, diputat de Corts) i

del tinent Castillo (guàrdia d’assalt, esquerrà-comunista). La nit del 17-18 hi ha una revolta

militar; el Cop d’Estat, que fracassa en unes províncies i triomfa en altres. El país queda dividit

Guerra Civil.

24

TEMA 6: LA Guerra Civil (1936-1939)

Molts historiadors la consideren com un preàmbul de la 2ª Guerra Mundial.

Causes principal

Causes més profundes:

A base de Pronunciamientos. No hi ha mobilització del poble contra l’Antic Règim

(encara queden vestigis), dóna importància als militars.

Manca de tradició democràtica.

Actitud i mentalitat de l’exèrcit: es vol implicar cada cop més en la política, veu

amb desconfiança el procés de descentralització d’Espanya (obsessionats amb la

Unitat Patriòtica). No els agrada la reforma militar, hi ha un endarreriment

ideològic.

Retard en mentalització ideològic i econòmica del país: excepte Catalunya i el País

Basc, Espanya està endarrerida en la revolució industrial; abandonat el tema de

l’educació, l’Església manté l’Estat analfabet. No hi ha una majoria de classe

mitjana que pugui tirar endavant el país i donar estabilitat. Odis socials. La 1ª

constitució realment laica és la del 1931.

Context internacional: eclosió del moviment obrer, es van reduint els discursos

revolucionaris, es redueix l’anarquisme.

Causes més pròximes:

Europa està debatent-se amb tres models polítics:

Reformisme Democràtic: Regne Unit, França... reforma moderada,

democràcies parlamentàries.

Sistemes Autoritaris Feixistes: racionalisme agressiu, autoritat, ordre.

Revolució Comunista: URSS... economia diferent.

Espanya també, no sap quin model triar, ja que cap és prou fort com per ser

imposat.

Cop d’Estat del juliol del 1936

Preparat des de feia temps. S’inicia el vespre del 17-18 de juliol del ’36. Els generals

confabulats (Mola...) es van posar en moviment per organitzar el cop en les províncies. Ni

triomfa ni fracassa. Tots dos bàndols estaven equivocats perquè creien que l’oponent era més

dèbil i seria ràpid, cosa d’una nit. Durarà 3 anys.

Triomfa a: Nord de Castella, Navarra, Galícia, Cadis, Rif del Marroc, Sevilla.

Fracassa a: Catalunya, València, Madrid, País Basc, Menorca, Andalusia i la Manxa.

Fracassa a les zones industrials, on són importants els moviments obrers, els quals van plantar

cara. El govern es veu superat, i reparteix armes entre la població, per fer front.

25

Problema: el govern republicà queda afeblit, els obrers volen acabar amb el govern

burgès revolució: els obrers col·lectivitzen les fàbriques, ocupen terres

Hi ha una contrarevolució a la zona nacional des del primer dia es converteix en la “Caza del

Rival” = enemics polítics. La població es troba que no pot triar on anar, hi ha qui es troba en

llocs on no comparteixen la seva ideologia. Es produeixen matances per part dels obrers en

tots dos bàndols. Va morir més gent executada (els anomenats “Paseos”) que en combat, més

del 50%. És un conflicte que no comença com una guerra convencional.

El 19 de juliol, un gruix de tropes d’èlit sollevades es trobaven al Marroc, no hi havia tropes a

Espanya, pel que si s’haguessin quedat allí, els nacionals no haurien guanyat. Mussolini deixa

vaixells per arribar a la Península, i Hitler deixa avions. No compten amb l’exèrcit de l’aviació ni

de la marina perquè s’havien mantingut fidels a la República. La seva intervenció va ser clau.

Internacionalització del conflicte

La Guerra Civil Espanyola és la que ha tingut més intervenció internacional al llarg de la

història, centenars de soldats estrangers van venir a lluitar. És una prèvia de la 2ª Guerra

Mundial:

Aliança: Republicans.

Feixistes: Nacionals.

L’opinió pública és progressista i d’esquerres a nivell mundial: simpatitzen per la República, hi

empatitzen fins el punt d’anar a Espanya de manera voluntària a lluitar americans, italians,

francesos, polonesos, anglesos... per reprimir el feixisme.

Ex: Guerra de Guadalajara: Italians contra Italians.

Molts voluntaris eren comunistes, liberals... per evitar l’extensió del feixisme. Formaran les

Brigades Internacionals. El govern republicà els concentra a Albacete, on s’agruparan tots els

voluntaris en les brigades organitzats per països (qüestió d’idioma). Van arribar a ser uns

60.000, claus per la batalla de Madrid. Marxen d’Espanya a mitjans del 1937 a demanda del

govern republicà; molts no van marxar, i es van allistar a l’exèrcit regular republicà.

Potències Europees (Gran Bretanya, França, Itàlia i Alemanya) davant el

conflicte

Només començar la guerra, es reuneixen a Londres i signen un tractat de no-intervenció en el

conflicte espanyol NO enviar armament, soldats... Problema: França i Gran Bretanya

respecten el pacte, mentre que Itàlia i Alemanya donen ajuda descarada. Els primers fan veure

que no passa res per evitar un conflicte internacional.

26

Intervencionisme Italoalemany

Es diu que el “Corpe di Truppe Volantaire” enviats per Mussolini, uns 73.000 soldats militars,

eren voluntaris. Això no és veritat, ja que estaven destinats a Abissínia i acaben a Màlaga. Hi ha

213 bombardejos italians, 458 caces d’atac.

“Legió Còndor”, alemanys, 17.000 “voluntaris”. Són instructors militars i pilots. Formen part de

les unitats regulars de l’exèrcit militar. Envien 120 tancs alemanys.

No els van pagar res; Alemanya i Itàlia van utilitzar Espanya com a camp de proves d’armes

modernes que utilitzarien més tard, tècniques...

A favor de la República:

Mèxic una ajuda simbòlica, de bona voluntat, des de l’inici de la guerra. Per això,

quan acaba, molts s’exiliaran a Mèxic. El problema és que no envien un armament

nou, i la munició europea era diferent, no servia pels fusells.

Unió Soviètica va subministrar, vendre armes. Es van pagar amb els diners de les

arques de l’Estat; l’”Oro de Moscú”. Principalment per interessos:

Econòmics.

Posar a proba l’armament rus.

Projecció política internacional.

Augmentar la influència del partit comunista a Espanya.

Intervenir en afers polítics interns per liquidar comunistes de

la POUM (partidaris de Trotski).

Fases militars de la guerra

Estiu del 1936:

A l’estiu comencen a estabilitzar-se els fronts, no poden avançar més, es consolida la línia de

demarcació dels fronts. N’hi ha 3:

Front del Nord: tota l’àrea cantàbrica controlada pels republicans).

Front d’Aragó: mig republicans, mig nacionals.

Front de Madrid: republicans, però els nacionals a les portes.

Rereguarda: zones relativament lluny del front.

València esdevé la capital de la República (estava a la rereguarda), la guerra comença a

allargar-se.

Intenció nacional ofensiva ràpida a Madrid (dissenyada per Franco).

La Batalla de Badajoz (agost 1936), és la primera real a nivell militar. Simultàniament es

produeix la primera matança. 400 presoners, tots executats. La resposta la milícia i els

comunistes i anarquistes carreguen camions amb presoners nacionals i els afusellen a

Paracuellos.

27

Problema del pla de Franco els madrilenys es van organitzar i sublevar. El lema: No pasarán.

La presa de Madrid no serà gens fàcil. Van ser els primers bombardejos de la història sobre una

gran ciutat; volien mirar la voluntat de resistència.

6 de novembre el govern republicà decideix anar a València, que esdevé la capital de

l’Espanya republicana, ho fan per por que caigui Madrid.

Desembre del 1936 arriben a Madrid una part de la Columna Durruti i les Brigades

Internacionals. Consoliden el front i la defensa.

Batalla del Jarama (febrer 1937) i Batalla de Guadalajara (març 1937) hi ha problemes amb

la victòria nacional, el front resisteix. Fracassa l’ofensiva ràpida, pel que es plantegen una nova

ofensiva en un territori més feble: el Front del Nord.

Molts bombardejos, el més important “El Guernica” (26 d’abril del 1937) va ser un

experiment, volen comprovar com queda una població després d’un bombardeig. Volen

sotmetre la població, destruir la moral, provar els Stukas (bomba + incendi que no es pot

apagar) és un avió petit, no tirava gaires bombes, però era molt precís. L’únic edifici que no

queda destruït és una fàbrica-arsenal.

Franco va dir que els culpables eren els Rojos, l’àmbit internacional s’ho creu.

Octubre del 1937 caiguda de Bilbao. Tot el cantàbric cau en mans dels nacionals. La zona

era important pel fet de que tenia matèries primeres (metall, carbó...), i el bàndol nacional no

tenia cap fàbrica.

República ha de reaccionar:

1- Dissoldre les milícies: formar l’exèrcit popular (copiant l’exèrcit roig soviètic);

comandaments centralitzats; militars experimentats... a l’estil. Fins llavors havia lluitat

a través de milícies. Crea l’exèrcit popular. Corresponen al moviment romàntic. Lluiten

per fer una revolució.

- Dissolució & integració (no agrada a tothom; element ideològic). No agrada a

tothom:

Anarquistes

POUM

Govern ajudat pels comunistes (CPCE/PSUC)

El govern republicà, ajudat pels comunistes, vol recuperar l’autoritat (estat que han perdut en

donar armes). Vol sotmetre les milícies per recuperar autoritat.

Tant el bàndol dels anarquistes com del POUM van fer una guerra civil dins de la plena Guerra

Civil. Dura uns 5 dies (fet que es coneix com Fets del Maig del 1937).

28

S’elimina el POUM; es fa una purga de comunistes crítics; se’ls carreguen. Va augmentant

l’influència política i del govern. La majoria de classes mitjanes són comunistes; imatge

d’ordre, disciplina, acció.

Ofensives republicanes a Catalunya:

Batalla de Teruel (desembre 1937-1938): la política havia d’actuar. Van aconseguir

alleugerir el front de Madrid gràcies a diverses baralles & a una gran ofensiva. La

situació va canviar a ser favorable.

Efectivament, hi ha una gran moguda. Vicente Rojo (militar jefe) batalla molt

dura. Després d’un gran esforç cau en mans dels republicans, però Teruel torna a

mans nacionals el febrer del 1938. A partir d’aquí, cadascú sap qui va perdent i qui

guanyant. No és una batalla decisiva però sí influent.

Batalla decisiva i fi del conflicte: batalla de l’Ebre: Batalla ofensiva sobre Aragó i

Catalunya; França ho veu molt clar: separar Catalunya de la resta, l’única que

encara pertanyia a la República (si s’ocupa Catalunya, es guanya la Guerra).

Març 1938: les tropes de Franco inicien una ofensiva sobre Catalunya.

3 d’abril 1938: ocupen Lleida.

Finals d’abril: arriben a Vinagròs, a Catalunya. Aïllen Catalunya.

Juliol 1938 (batalla de l’Ebre): inici de la Batalla de l’Ebre contra la ofensiva republicana en

defensiva que durarà fins el novembre de 1938, on Franco fa trencar cartuchos a tots.

Tema Republicà “resistir és vèncer”; la República va acabar depenent del

que faria Hitler ja que si ens atacava, tant França com Gran Bretanya enviarien

tropes per lluitar en contra.

Hitler tenia molta pressa perquè s’acabés la guerra. Per un altra banda, gran

quantitat d’armament soviètic. En conclusió, tant l’una banda com l’altra van estar

experimentant amb noves armes.

Novembre 1938: derrota dels republicans. Guanya França, però entre els dos bàndols moren

aproximadament 60.000 persones.

IMPORTANT: 1 maig del 1938: canvi de govern al bàndol republicà. Caballero

decideix dimitir, i Juan Negrín ocupa el seu lloc, últim cap del govern (socialista

moderat) intenta resoldre-ho des d’una via diplomàtica: proposa una

negociació amb França per acabar amb el conflicte d’una bona manera. Proposa

29

els “13 punts de Negrín”: que marxin les tropes extrangeres i que es faci una

amplia amnistia dels detinguts intent de reconciliació d’espanyols).

Així, fa fora les tropes britàniques, però Franco, que se sent guanyador, decideix respondre de

manera que o es rendeixen incondicionalment o res. La República està acabada.

Exili i repressió dels vençuts

A partir de la ofensiva de l’Ebre, s’ataca Catalunya (23 de Desembre). S’intenta frenar al màxim

per donar temps a la gent perquè es puguin exiliar. El 15 de gener de 1939 s’ocupa Tarragona;

el 26 de gener de 1939 s’ocupa Barcelona; l’11 de febrer, finalment, es troben les tropes

franquistes a la frontera.

Es calculen uns 500.000 exiliats. Quan s’estaven acostumant a França, són invadits per

alemanya. Alguns tornen a la lluita.

Els que s’havien exiliat a França eren els que eren més pobres i hi van anar a peu, però els que

tenien més calers van exiliar-se ricament cap a Mèxic/Londres... (200.000)

Simplement quedava ocupar Madrid, València i Alacant (1 d’Abril del 1939 – última part de la

guerra)

Reacció de la rereguarda

Bàndol Nacional

-Militars conservadors d’exèrcit espanyol desconcertats amb les reformes;

tradició de cops d’Estat. Militars conspiradors. Constituirà la base fonamental del

règim franquista. Nova espanya.

Monàrquics: conviccions religioses; restauració ràpida de la monarquia;

ràpidament decebuts (van veure que Franco no pretenia restablir-la, sinó montar

una dictadura).

Conjunt catòlic: Església al capdavant (amb excepcions). Santificaven l’alzamiento

nacional.

Tradicionalistes (antics carlins) i Falange: la gent es troba incòmoda; pensaments

polítics perillosos, atrevits. Quan Franco regna i imposa unió de tradicionalistes i

falangistes Falange española i de les JONS i Neutralització dels 2 bàndols. Únic

partit. Ningú realment va imposar les seves ideologies.

La ideologia de Franco, al contrari dels Nazis, no era gaire complexa.

30

Com es va escollir Franco per ser el Generalísimo?

En un principi, havia de ser el general Sanjurjo (exiliat a Portugal), però quan torna cap a

Salamanca, hi ha un accident i mor (20 juliol 36). Per culpa d’això es comença a descontrolar

una mica el que havien pactat. A Burgos (capital nacional) creen la junta de defensa nacional el

24 de juliol del 36 (va prohibir polítics/Constitució... tots els drets).

S’escull Franco perquè tenia molt prestigi militar; creien que era el més idoni per dirigir les

operacions militars.

No tenia cap perfil polític concret/definitiu (camaleònic). Era militar africanista i com que el

bàndol nacional era bastant heterogeni, responia al perfil buscat.

Quan a més a més, Franco és conegut com interlocutor nacional per Hitler i Mussolini l’1

d’octubre del 1936, és nomenat Cap d’Estat i “Generalísimo de todos los ejércitos”.

Forma el seu primer govern a Burgos i esdevé líder d’un partit únic. Es veu molt afavorit pel

afusellament del fill de Primo de Ribera l’intercanvi de presoners no l’interessa. Això li

suposa l’eliminació de l’única figura que li podria fer ombra políticament.

L’abril del 1937 Franco ordena la fusió en la Falange española tradicionalista com a partit únic.

Durant la guerra es va limitar a algunes aportacions.

Fuero del trabajo, 1938, únic intent de còpia de la Carta de Roma. Imita el model italià.

Església com a element ideològic (Estat Nacional Catolicista); Estat corporativista amb sindicat

vertical imita el feixisme italià.

Les Consignes que llencen els militars des del 1r moment (s’ aplica una violència

extrema sobre els republicans; trencar qualsevol possible desig de resistència). El

Govern Republicà mai va ordenar matances.

Nacionals repressió organitzada i dirigida des del govern objecte de repressió

global per purificar la societat espanyola.

El Govern Republicà va fer el que va poder per limitar el nº de morts. Es va imposar una

política de terror, camps de concentració, sales d’afusellaments... tot molt burocràtic. També

consells de guerra, judicis sumaríssims... per justificar aquestes matances.

31

B) LA REREGUARDA REPUBLICANA

Bàndol republicà esclata la revolució popular, donant un cop d’estat, en fi un govern

desbordat. Donen armes a la població; com a conseqüència, aquesta s’organitza i

provoca una situació d’esmicolament governamental. Apareix una xarxa de poder

popular format per comitès, brigades , milícies,....

Allau de violència descontrolada ( vip Catalunya) persegueixen el facciosos de

dretes. Aquesta repressió es produeix per espontaneisme popular, no pel govern

sistemàtic. El Govern de la Generalitat va concedir passaports a gent de dretes per

salvar-los de gent que volien acabar amb ells. Van ser entre dos i tres mesos de

descontrol.

Govern de Largo Caballero ( setembre del 1936) al govern de Casares Quiroga,

president del govern, desbordat presenta la seva dimissió. Aleshores es forma un

govern d’unitat antifeixista format per rares forces polítiques i sindicals que estan

defensant el republicanisme.

Largo Caballero, socialista, aconseguirà convèncer als anarquistes per entrar a formar

part del govern amb tres ministres ( una d’aquests era una dona, Federica Montseny

que és la primera dona que entra a formar part d’un govern).

A nivell polític res i l’objectiu és controlar la guerra. Hi ha un debat entre govern i

revolucionaris en el territori republicà. Quan Largo Caballero decideix desafiar les

milícies i integrar un exercit regular, provoca un enfrontament entre partidaris de

desfer les milícies i els partidaris que preferien la idea romàntica. És una petita guerra

civil dins de la Guerra Civil ( CNT I POUM contra el Govern i els comunistes). Amb el

Fets de Maig succeeix una divisió interna. Els pitjors sortits va ser la POUM.

La guerra civil a Catalunya : col·lectivitzacions, la revolució social i les

lluites pel poder ( fets de maig del 1937).

a) La victòria popular del 18 de juliol del 36.

El cop d’estat a Barcelona és dirigit per Goded, va fracassar. El 18 de juliol, estava frenada per

voluntaris que van muntar barris, carrers.... . Aquesta victòria va implicar una etapa

d’autèntica eufòria “militar”. Calien milícies, però també calia mantenir la societat. Els obrers

prenen l’economia a Catalunya, es produeix l’autogestió obrera, es té consciència que s’han

acabat les relacions capitalistes i prenen control dels sindicats. Volien organitzar una revolució,

però necessiten organitzar-se. El president Companys els diu “ el carrer és vostre” i cedeix el

poder a la CNT-FAI no ho volem assumir-lo, perquè no era l’únic comitè.

SOLUCIÓ creació del COMITÈ DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES, substitueix el

govern generalitzat i el republicà. El formen tots els bàndols republicans; Catalanistes,

Comunistes.

El govern generalitzat s’encarrega de tot: organitza el front ,estableix el control militar,

proveïments per les milícies i la gent que es queda, fan una economia de guerra ...

32

Esdevé un autèntic GOVERN DE CATALUNYA que substituïa el govern regular que

s’havia fos. També passa a altres com per exemple a Madrid Dualitat de poders.

Conseqüències: les col·lectivitzacions i l’economia de guerra.

Col·lectivitzacions de comitès. La fi de la propietat privada de mitjans de producció i

col·lectivitzar-los, fan fora els cacics. També fan el mateix a la Industria per necessitat. Les

Col·lectivitzacions donen un resultat d’ambient revolucionari. Calia organitzar-ho i establir una

legislació sobre les col·lectivitzacions. A l’Octubre de 1936 s’aprova el DECRET DE

COL·LECTIVITZACIONS.

Regularitzar-ho a partir de tipus d’empreses que es poden col·lectivitzar; mantenir

petits negocis, regular qui manava ....

Economia de Guerra reconversió industrial. La indústria passa a ser una industria de

Guerra. Proveïment: evita que falti menjar, roba ... planificar-los. És una industria

controlada i només fabrica productes per la guerra.

El consell d’economia de Catalunya planificava la industria. A l’Agost del 1936 regula la

situació d’Economia de Guerra.

c) La socialització de la vida quotidiana.

Tothom havia de mostrar implicació en el que estava passant. Es necessiten voluntaris. La vida

deixa de ser privada i passa a ser social. Les noies joves tenen una oportunitat ja que calia

ocupar els llocs dels homes ( conducció , mecànica...) en fi , la socialització de la vida

quotidiana.

d) Els fets de Maig del 37 a Catalunya.

Què fa que l’Estat tingui poder autoritari sobre nosaltres?

Doncs les armes per monopolitzar la violència. Per això, ara el govern vol recuperar l’autoritat

(revolució social).

El govern de la Generalitat volen recuperar el control de la companyia Telefónica. No vol que

hi hagi intermediari, que estava controlada per la CNT ( empresa colonitzada).

La Guardia d’Assalt ( ½ policial ½ militar ) ocupa la Telefónica amb tirs que es van escampar

per tota Barcelona . La CNT defensa la companyia col·lectivitzada llavors Barcelona es va

omplir de barricades per ,mantenir les milícies de la guerra revolucionària. Per un cantó tenim

la CNT i la POUM i per l’altre tenim el PSUC i UGT que són favorables a recuperar el poder.

Els FETS de MAIG del 37 van durar tan sols tres dies. Van acabar fent una crida de l’Estat a la

calma i la tranquil·litat. La cosa es va apaivagar. Marca un descens important de la CNT i

33

POUM I augmenta el poder del govern. La POUM ho paga tot ja que és acusat del fets i de

col·laborar amb els feixistes i Stalin ho aprofita per desfer-se dels partidaris de Trotski.

Andreu Nin , el líder del POUM és detingut; desaparegut pels comunistes i és quan es dissolt.

No toquen la CNT perquè era massa potent.

A partir dels FETS de MAIG, la república es va transformant en un “règim soviètic”, encara més

autoritarista.

e) Viure durant la guerra a Catalunya

Escassetat de queviures, va afectar a la zona republicana, però a mesura que la

guerra avançava, la dificultat de proveïments augmentava, ja que les zones

productores d’aliments estava en mans dels nacionals. Va anar in crescendo. Va

provocar desgavells en els intercanvi, conductes insolidàries d’acaparaments. El valor

de la moneda anava baixant... . El més important era el menjar més que no pas els

diners. Aquesta situació va obligar al racionament i la fam cada vegada més present ,

mentre els preus anaven pujant. Es van fer campanyes ben intencionades però

delimitades.

El problema dels refugiats són gent que marxaven dels llocs que ocupaven els

nacionals ( per la seva repressió) i per haver estat implicats a la política, ( només

durant l’any 36 , a Catalunya es desplacen 300 000 refugiats: nens , vells, dones... més

persones per alimentar, educar, ...). A finals del 1938 va arribar a haver-hi 1.000.000

de refugiats a la Catalunya republicana, la major part poc vàlida productivament. Per

tant van sorgir tensions “insolidàries” entre municipis per les quotes de refugiats que

hi havia en cada municipi.

Bombardejos aeris els atacs aeris brutals eren inesperats. Els militars sublevats van

arribar a bombardejar contra la població civil indefensa. Els primers bombardejos van

tenir lloc a Madrid. Però la ciutat més bombardejada va ser Barcelona. ( Guernica va

ser cruel). Barcelona va patir bombardejos aeris i navals.

Objectiu: aterrir i desmoralitzar la voluntat de la resistència( causar terror a la

població). Barcelona es va començar a bombardejar el 13 de Febrer del 1937 fins que

va finalitzar la guerra , és a dir va durar aproximadament dos anys. Van haver-hi 384

atacs aeris a Barcelona ( pràcticament dia si i dia no). Es diu que es van arribar a

construir uns mil refugiats antiaeris construïts pels mateixos veïns.

Al final de la guerra han mort entre 5 i 6 mil a Catalunya, dels quals més de la meitat a

Barcelona. Es van destruir uns 6 mil edificis. Va ser una guerra molt cruel.

Incomprensible el bombardeig a la columna d’exiliats.

34

La militarització obligatòria; la “lleva del biberó” i els emboscats.

Problemes a rereguarda, cada cop més, veritable obsessió pels quintacolumnistes

els que des de dins del territori republicà feien actes d’espionatge per part dels

nacionals que amagava gent de dretes, persones importants a Catalunya.

Ingent quantitat de desertors de l’exèrcit, gent que marxava de casa per no anar a

l’exèrcit. Aquests eren coneguts com el emboscats, vivien al boscos que fugien de la

militarització obligatòria de desertors.

Aquest fenomen es va fent més gran a mesura que el front s’acosta. La república va

esdevenint més autoritària, SIM servei d’intel·ligència militar espionatge que

buscaven quintacolumners, emboscats, i derrotistes pessimistes.

A partir de la Batalla de l’Ebre es decreta a la seu republicana les lleves del 1929 al

1920 representa que tots els homes entre 35 i 17 anys Militarització obligatòria

(lleva del biberó).