“De Xesco Boix a “De Xesco Boix a “De Xesco Boix a “De Xesco Boix a Gangnam styleGangnam styleGangnam styleGangnam style""""

L’animació infantil al segle XXI.L’animació infantil al segle XXI.L’animació infantil al segle XXI.L’animació infantil al segle XXI.

Treball de recercaTreball de recercaTreball de recercaTreball de recerca Berta Ayats GüellBerta Ayats GüellBerta Ayats GüellBerta Ayats Güell Tutor: Albert PonsTutor: Albert PonsTutor: Albert PonsTutor: Albert Pons

Institut Josep BrugulatInstitut Josep BrugulatInstitut Josep BrugulatInstitut Josep Brugulat Banyoles. Banyoles. Banyoles. Banyoles. Octubre 2013Octubre 2013Octubre 2013Octubre 2013

2

Si tens somnis, cuita a realitzar-los.

Si vols créixer: escolta, mira, escorcolla, estima.

Jo, aquesta estona fugissera, em sento el rei de la terra.

Demà m’espera una altra història.

XESCO BOIX

3

AGRAÏMENTS AGRAÏMENTS AGRAÏMENTS AGRAÏMENTS

Primerament m’agradaria dedicar aquest treball a tots els grups d’animació

pel seu ajut desinteressat i interès pel meu treball, per respondre el

qüestionari i per les seves aportacions i suggeriments que l’han fet més

enriquidor.

Al Pot Petit, a l’Ot l’ou i la mandolina i al president de la Xarxa de Banyoles

per la seva amabilitat i per deixar-se entrevistar.

A en Noè Rivas, per la seva especial atenció i per transmetre’m la seva gran

passió per la música i pel món de l’animació infantil.

També m’agradaria dedicar-lo a tots als infants, pares, mares, avis, familiars i

amics que van assistir a l’espectacle, per les ganes i la participació que varen

transmetre durant aquella tarda de juliol.

A en Dilmé, per donar-me una empenta a l’inici del treball, per les seves

idees suggerents i per deixar-me el local per assajar amb el grup.

A l’Andreu, l’Aniol i la Júlia, per ajudar-me amb el muntatge del so i els

instruments, i per filmar tot l’espectacle.

A l’ajuntament de Cornellà del Terri i al dinamitzador del centre cultural, per

donar-me permís per poder realitzar l’actuació, per ajudar-me amb la difusió

i per muntar-me l’escenari.

Al meu tutor, l’Albert Pons, per fer-me costat en tot moment, per ajudar-me i

animar-me, per la seva amabilitat i respecte, per la seva atenció, per

escoltar-me, per totes les tertúlies i cafès compartits, per venir a fer un cop

d’ull als assajos, per assistir a l’espectacle...i molt més!

També donar gràcies al meu tutor de la UDG, en Pere Soler, per les seves

aportacions en el treball.

També m’agradaria dedicar aquest treball a la meva família. A la meva mare,

la qual m’ha ajudat moltíssim, i m’ha donat suport amb tot.

4

Al meu pare i a la seva càmera, per ajudar-me amb els decorats i tirar fotos el

dia de l’espectacle.

A la meva germana Gemma, per la seva gran paciència i per encarregar-se de

la tasca fonamental que va realitzar el dia de l’espectacle.

Finalment m’agradaria dedicar aquest treball a la Clàudia, la Júlia i en Pau,

tres grans persones que sense elles no hagués estat possible viure aquesta

gran experiència, tres peces fonamentals que m’han estat ajudant en tot

moment i que sense la seva col·laboració el treball no hagués estat el mateix.

Gràcies per les ganes, l’energia, l’amor, la imaginació, la participació...que

heu transmès.

5

ÍNDEXÍNDEXÍNDEXÍNDEX

PRÒLEG 7

INTRODUCCIÓ 9

MARC TEÒRIC 11

• OBJECTIUS 12

• L’ANIMACIÓ INFANTIL: QUÈ? 15

Què s’entén per animació? 15

L’animació com a eina educativa 16

L’animació sociocultural 17

Animació infantil i educació en el lleure

- Els esplais, lleure i valors

18

• CONTEXTUALITZACIÓ: ON? 21

Els antecedents 21

Xesco Boix el pioner de l’animació infantil a Catalunya 23

L’animació Infantil a les comarques gironines 27

Les cançons d’abans i les d’ara 30

- L’evolució de les cançons 30

-Tots som súpers 31

- Nous projectes, festivals pels més menuts.

31

• ELS COMPONENTS DEL GRUP D’ANIMACIÓ: QUI? 35

6

Grups, repertori musical, actuacions… 35

Publicitat, per donar-se a conèixer 41

Les entitats

42

MARC PRÀCTIC 45

• PROJECTE D’EMPRENEDORIA: LA CREACIÓ D’UN GRUP

D’ANIMACIÓ INFANTIL

48

1a Fase, la idea 48

2a Fase, l’equip humà 49

3a Fase, l’elaboració de l’actuació 51

4a Fase, valoració de l’espectacle 59

• CONCLUSIÓ 63

• BIBLIOGRAFIA 66

DOSSIER A PART:

• ANNEXOS

• DVD ACTUACIÓ

• ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA PART PRÀCTICA

7

PRÒLEGPRÒLEGPRÒLEGPRÒLEG

Benvolguda Berta,

Em ve molt de gust escriure’t el pròleg del teu treball de recerca, i et diré

per què. El primer dia que vas trucar a la porta del departament de lletres tot

preguntant per mi, el teu futur tutor, em vas causar molt bona impressió,

perquè de seguida vas manifestar les teves ganes de posar fil a l’agulla i

concertar la primera sessió de treball.

A partir d’aquí, tot va anar com una seda. No he comptabilitzat les trobades

de treball, han estat moltes, i totes profitoses, sobretot perquè et quedava

molt clar què s’havia de fer i quan. I també hem de tenir en compte les

sessions de seguiment i orientació del treball a la UDG. Pels teus mèrits, vas

tenir dret a una beca Botet i Sisó. A part de l’ajut econòmic, has comptat

amb el suport d’un tutor de la universitat, en Pere Soler, gràcies al qual hem

pogut aprofundir més en el treball i explorar nous camins.

Tot plegat, Berta, ha suposat molta feina, teva sobretot. M’ha encantat la

teva manera de treballar, constant, perseverant, entusiasta i amb unes

enormes dosis d’il·lusió. Crec que són uns ingredients imprescindibles per

embarcar-te en qualsevol aventura d’aprenentatge. I un cop enfilada l’agulla,

tot ha anat rodat, en el sentit que has sabut moure’t pels camins inexplorats

de la teva recerca que, poc a poc i sense defallir, ha anat prenent cos. A mi

m’ha correspost fer-te el seguiment, aconsellar-te, escoltar les teves idees,

ajudar-te en tot el que ha fet falta, embadalir-me mentre amb la Júlia, la

Clàudia i en Pau creàveu l’espectacle. No cal que et digui que m’ha satisfet

acompanyar-te en tot el teu procés d’investigació. I d’una manera molt

especial m’ha agradat el teu compromís, la teva seriositat i la responsabilitat

demostrades durant aquests mesos.

La teva recerca, Berta, segons el meu parer, ha estat un model de què ha de

ser una investigació. A partir de la idea inicial, t’has mogut adequadament:

un bon guió de treball, una bibliografia útil, i uns bons objectius que has après

a seguir fil per randa fins a les conclusions finals ... Amb tot això i més, vas

començar a escriure l’esborrany, és a dir, a donar forma, a posar ordre al caos

inicial. Aquest estiu el teu treball ha fet un progrés extraordinari, perquè ja

8

trepitjaves un terreny segur i no vas considerar convenient aparcar-lo en un

calaix, in aeternum. L’has mantingut viu fins al moment present, hi has

invertit esforços i temps, has sabut equilibrar el treball i l’oci.

I, per acabar, necessàriament he de parlar una mica de la part pràctica de la

teva recerca, del dia 26 de juliol de 2013, data en què es va materialitzar

l’espectacle d’animació infantil en una plaça de Cornellà molt adequada i,

aquella tarda, molt concorreguda per un públic, pares, mares, nens, nenes...,

entusiasta. És una data que recordaràs, perquè un dels objectius de la recerca

era justament això, experimentar en la pròpia pell com es crea un espectacle

adreçat a un públic infantil. Una creació costosa, però que ha valgut molt la

pena, perquè no ha estat una cosa de bufar i fer ampolles, sinó que al darrera

hi ha hagut molta suor i, sens dubte, talent.

Et felicito, Berta, per tot el que has fet i com ho has fet. Ara, fins al dia 18

d’octubre, toca preparar la presentació oral del teu treball de recerca.

Una forta abraçada

Albert Pons

Banyoles, 1 d’octubre de 2013

9

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

La meva mare sempre em diu que la culpable de que m’agradi tant la música

és ella. La veritat és que els meus records de quan era petita és de quan la

mare em cantava o de quan anàvem a veure espectacles infantils a les places

majors i els teatres.

Escoltar música de Tonietti, dels Ara va de bo, de Xesco Boix...no era estrany

a casa. Encara guardo aquests primers CD’S i algun Casset com una relíquia

dins una capsa a la meva habitació. Més tard va arribar el Super3 i les

Macedònia a les que fins i tot vaig anar a veure en un parell de concerts.

La música sempre ha estat la meva gran passió. La que sovint ha servit per

esbargir-me, per relaxar-me, per evadir-me, per gaudir.

Tenia clar que el meu treball de recerca seria entorn la música. Volia saber si

tot el que jo havia viscut de petita encara existeix.

Els infants d’ara encara escolten música d’animació infantil o es deixen portar

per la música de l’actualitat?

Els grups d’animació infantil continuen tocant en Joan Petit com balla i la

Masovera a les places Majors?

Tots aquells valors que volien inculcar-me els meus pares a través d’aquella

música que parlava de pau, respecte a la natura, amistat...continuen existint

a les cançons dels infants d’avui en dia?

Amb tots aquests dubtes i interrogants m’he endinsat durant tot un estiu a

cercar les respostes tot fent i gaudint del meu treball de recerca.

Fent el treball he recorda’t la meva infantesa, he descobert i he après

moltíssim del que s’està fent actualment pels infants, he tingut la sort de

poder parlar amb persones que estant en actiu: com en Sidharta del Pot petit,

un grup d’animació infantil que ha arrasat aquest estiu a les comarques

gironines i en Noé Rivas un dels companys de Xesco Boix dels Cinc dits d’una

mà que m’ha sabut transmetre la seva passió i il·lusió per la música.

10

Per poder desenvolupar la meva part teòrica a més dels testimonis anteriors

també he parlat amb el president de Xarxa de la ciutat de Banyoles que m’ha

explicat quins eren els criteris que ell considerava essencials en un bon

espectacle d’animació, i quina és la seva opinió dels gustos dels infants d’avui

en dia.

La seva mirada sumada a la recerca de quins han estat els espectacles

d’animació infantil que s’han portat a terme durant aquest darrer any a les

comarques gironines m’han donat una visió global de què s’està fent

actualment pels infants.

Però potser un dels aspectes que més m’han enriquit han estat els nombrosos

correus que he rebut dels diferents grups d’animació infantil que hi ha arreu

de Catalunya i que han respost molt gratament el qüestionari que els he

enviat i m’han suggerit a més: idees i aspectes que potser se m’havien passat

per alt.

Tot aquest material juntament amb la bibliografia m’ha ajudat a fonamentar i

desenvolupar la part teòrica del meu treball i també ha servit per endinsar-

me de valent a la part pràctica:

Muntar un espectacle d’animació infantil!

Empapar-me primer de bons espectacles, tornar a recórrer places i teatres i

començar a rumiar i pensar com volia crear EL MEU PROPI ESPECTACLE

D’ANIMACIÓ INFANTIL .

11

MARCMARCMARCMARC

TEÒRICTEÒRICTEÒRICTEÒRIC

12

OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS

Com ja he esmentat a la introducció són moltes les preguntes i els dubtes que

se’m plantegen a l’hora de conèixer quin és l’estat actual de l’animació

infantil a les nostres comarques.

És important però plantejar-me uns objectius clars i ben definits per tal de

poder obtenir uns resultats fiables. Així doncs a continuació enumero els

objectius que em proposo amb el meu treball de recerca. Aquests objectius

els acompanyo de les activitats que m’han ajudat a aconseguir cadascun dels

objectius plantejats.

OBJECTIU 1

Recollir informació entorn la història de l’animació a Catalunya. Grups i cantants que hi ha hagut al llarg dels temps.

ESTRATÈGIES I ACTIVITATS • Lectura i cerca d’informació en diferents pàgines web i bibliografia

específica del tema.

• Entrevista a Noé Rivas. (ANNEX 4)

• Vídeos Xesco Boix.

OBJECTIU 2

Analitzar la situació actual dels grups d’animació infantil que actuen avui en dia a Catalunya.

ESTRATÈGIES I ACTIVITATS • Qüestionari realitzat amb el google drive enviat a 50 grups d’animació

infantil de tot Catalunya. (ANNEX 1)

• Entrevista a diferents animadors infantils. (ANNEX 4)

• Entrevista al president de l’associació de Xarxa de Banyoles. (ANNEX 4)

13

• Graella recull dels diferents grups d’animació infantil de Catalunya.

(ANNEX 3)

• Fitxes dels diferents grups d’animació infantil. (ANNEX 5)

• Visita a la Mostra d’Igualada.

• Visita a l’Acustiqueta de Figueres.

• Visita a diferents espectacles d’animació infantil: El Pot petit,

Tonietti, Fefe i Cia, etc.

OBJECTIU 3

Analitzar quines són les activitats d’animació infantil que s’estan realitzant a les comarques gironines, i quins són els grups que més actuen durant l’any 2013.

ESTRATÈGIES I ACTIVITATS • Buscar els programes de les festes majors dels 221 municipis de

Girona de l’any 2013.

• Recollir en una graella totes les activitats d’animació infantil que es

porten a terme. (ANNEX 2)

OBJECTIU 4

Comparar els valors que transmetien les cançons de Xesco Boix amb les que es canten actualment.

ESTRATÈGIES I ACTIVITATS • Qüestionari realitzat amb el google drive enviat a 50 grups d’animació

infantil de tot Catalunya. (ANNEX 1)

• Escoltar cançons d’animació infantil de diferents períodes.

14

OBJECTIU 5

Crear un grup d’animació infantil i realitzar un espectacle d’animació a la plaça Major de Cornellà del Terri.

ESTRATÈGIES I ACTIVITATS • Entrevistes a diferents animadors infantils. (ANNEX 4)

• Mirar espectacles infantils.

• Pensar fil conductor per l’espectacle.

• Elaborar un guió de l’espectacle. (ANNEX 6)

• Pensar cançons, buscar partitures. (ANNEX 7)

• Buscar persones adequades i adients per fer un grup d’animació.

• Assajar.

• Preparar decorats i material per l’espectacle.

• Proposar al regidor de cultura de l’ajuntament dia actuació.

• Fer rètol de difusió. (ANNEX 8)

• Enviar correus electrònics a famílies amb infants petits.

• Portar rètols de difusió a la llar d’infants de Cornellà, la escola bressol

municipal de Banyoles (La Balca) i als casals d’estiu.

• Sol·licitar a l’Ajuntament col·locació d’un escenari, balles per tallar el

trànsit de la plaça, altaveus.

• Buscar un tècnic de so.

• Buscar persona perquè filmi l’actuació.

• Fer l’actuació.

• Recull de les sensacions i comentaris dels espectadors de l’actuació.

• Valoració de l’actuació amb tots els membres del grup.

15

L’ANIMACIÓ INFANTIL: QUÈ?L’ANIMACIÓ INFANTIL: QUÈ?L’ANIMACIÓ INFANTIL: QUÈ?L’ANIMACIÓ INFANTIL: QUÈ?

QUÈ S’ENTÉN PER ANIMACIÓ?

Parlar del concepte animació no és gens fàcil, ja que aquest té nombrosos

significats. El mot animació prové de la paraula llatina animātiō que significa

“l’acte de portar a la vida”. D’una banda procedeix d’anima, que significa

vida, sentit o alè, i per l’altra d’animus, que significa motivació, moviment o

dinamisme.

El diccionari d’estudis catalans ens diu que la paraula animació significa:

Acció d’animar; l’efecte / Acció destinada a crear i desenvolupar activitats

amb una finalitat educativa o recreativa.

Per tant podem dir que l’animació és l’acció de dinamitzar un grup de

persones amb l’objectiu de donar-hi ànima, engrescar-lo i alhora educar-lo.

L’encarregat de fer això és l’animador o educador.

L’animador és la persona destinada a acompanyar el grup, i a partir d’unes

tècniques expressives i educatives concretes assolir uns objectius. Es

comunica amb el grup a partir de diàlegs, cançons, rondalles, danses, ... i un

dels seus objectius principals és que el públic sigui el principal protagonista

de l’espectacle.

Una altra de les seves tasques és la transmissió de valors humans, cultura i

continguts didàctics, el qual ho fa tot d’una manera molt lúdica, festiva i

dinàmica.

Trobem tres tipus d’animació:

- L’animació conduïda, la qual està dirigida pel propi animador.

- L’animació presenciada, on l'animador no intervé directament, però

acompanya el grup.

- L’animació lliure, que sorgeix del mateix grup sense la presència de

l'animador, una animació de gresca.

Dins l’animació infantil es comparteixen unes característiques bàsiques que

s’estableixen entre tots els grups.

16

En primer lloc s’intenta trencar amb la franja d’edat, és important que cada

vegada hi hagi edats més diverses per això també es busca que els espectacles

cada vegada s’aproximin més a l’experiència familiar. Per altra banda

s’intenta professionalitzar els espectacles intentant realitzar unes

interpretacions musicals més acurades, amb tècniques d’expressió més

treballades i amb treballs escènics més elaborats.

I per finalitzar, una de les peces clau, l’animador, que, com hem dit

anteriorment, és l’encarregat de dinamitzar el grup.

L’ANIMACIÓ COM A EINA EDUCATIVA

Dins el procés d’aprenentatge global al qual estem submergits les persones,

trobem tres modalitats educatives.1 Aquestes són: l’educació formal,

l’educació no formal i l’educació informal.

L’educació formal és l’aprenentatge reconegut pel sistema educatiu. Està

estructurada en nivells educatius que es posen en pràctica en un lloc i en un

temps determinat per llei, i que un cop finalitzada dóna dret a un títol amb

validesa oficial. És una educació reglada.

L’educació no formal es diferència de l’anterior per no estar reglada i perquè

es distribueix en funció de les possibilitats i necessitats que tenen les

persones. És un aprenentatge que també està estructurat. És a dir, té uns

objectius prèviament planificats. Podem realitzar aquest tipus d’educació en

llocs molt diversos: ludoteca, club infantil, esplais,centre cívic,places

majors...El temps tampoc està establert, però normalment s’acostuma a fer

durant el temps lliure.

L’educació informal és aquella que s’aprèn mitjançant les activitats

quotidianes, interaccionant amb l’entorn físic i social, sense haver-hi cap

planificació. No està estructurada, i la persona rep constantment la influència

1 Castillo, S.; Sánchez, M. (2007). Animació i dinàmica de grups. Barcelona: Altamar.

17

de tot el que l’envolta: la família, les seves amistats, mitjans de comunicació,

la ciutat o el barri on viu...

Encara que aquestes tres modalitats educatives es diferencien clarament

l’una de l’altra, en la vida real s’entrecreuen.

Un dels exemples més comuns és a l’escola, un sistema d’educació formal, on

els infants estan envoltats d’educació informal pel fet de comunicar-se amb

els seus companys o professors i que alhora també trobem educació no formal

a través de les activitats extraescolars que es poden organitzar.

L’ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

Després d’haver vist els tres tipus de modalitats educatives, ens centrarem en

l’educació no formal, la qual es relaciona fàcilment amb l’animació

sociocultural.

I què és l’animació sociocultural?

L’expressió animació sociocultural, d’origen francès, és relativament recent.

Es va difondre a partir dels anys 60 i es basava en un tipus d’intervenció

educativa la qual tenia com a objectiu donar resposta a les necessitats de

participació dels ciutadans de la comunitat mitjançant la cultura. Podem

introduir l’animació infantil dins l’animació sociocultural.

Els seus elements essencials són: Educació, participació i transformació.

Aquest tipus d’animació, es dedica a accions planificades amb una finalitat i

es realitzen fora del sistema reglat d’educació. L’oferta és d’un ventall molt

ampli i es dirigeix a tots els sectors de la població, des de la infantesa fins a

la vellesa.

Per tant l’animació sociocultural és una professió que es pot desenvolupar en

diferents àmbits, amb diferents col·lectius i amb diferents objectius. És una

modalitat d’intervenció educativa, generalment en els àmbits no formal i

informal.

18

Segons Pere Soler2, l’animació sociocultural es preocupa de les relacions

socials, la transformació social que pot generar l’acció en qüestió i l’acció de

proximitat, acompanyant a les persones en el seu procés.

ANIMACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ EN EL LLEURE

EEEEls esplais,ls esplais,ls esplais,ls esplais, lleure i valorslleure i valorslleure i valorslleure i valors

"Les cançons poden ser coses vives que produeixen sentiments de joia, de

ràbia, d’esperança, d’unió, de calma, de tendresa. Sort en tenim de les

cançons! No heu cantat mai després d’haver plorat? Quan heu sentit aquella

sensació que fa brillar els ulls de nou, quan se’n va una cabòria i dius: No, no

està tot perdut."

XESCO BOIX

La música sempre ha estat molt present en el món del lleure: com a eina

educativa i en moments puntuals com els àpats, l’hora de llevar-se o anar-

se’n al llit.

La música és un element essencial, ja que és un bon mitjà de cohesió i de

socialització. És una altra manera d’expressar-se, un llenguatge més.

Xesco Boix i Ara va de Bo van ser els que van començar a introduir les seves

cançons als cançoners dels esplais, caus i escoles. Eren cançons senzilles,

fàcils de recordar i totes pensades per transmetre valors i educar.

En aquells temps es donava molta importància a reivindicar l’espai públic i es

sortia molt a cantar i a fer danses pels carrers i places del poble.

Avui en dia la música ha anat evolucionant, i evidentment les cançons dels

cançoners també han canviat. Algunes de les cançons que es cantaven s’han

perdut, però tot i així encara es conserven o s’intenta conservar les més

típiques. Podem dir però, que s’ha anat passant del folk al rock català, avui

en dia les cançons que tenen més èxit en els cançoners dels nostres infants

són melodies com l’Empordà de Sopa de Cabra, Boig per tu de Sau, o Bona nit

dels Pets. D’altra banda cada vegada els cançoners es van adaptant més a la

2 Soler Pere (coord.). (2011) L’animació sociocultural. Una estratègia pel desenvolupament i

l’empoderament de comunitats.Barcelona: Ed. UOC

19

música del moment i s’introdueixen cançons catalanes de grups actuals com:

Manel, Els amics de les Arts...o fins i tot podem arribar a trobar la cançó

típica de l’estiu!

Descobrim així que la importància dels valors que hi havia abans a les cançons

ha anat canviant, totes les cançons tenen un missatge però potser abans es

tenien més en compte i se’ls donava més importància que ara.

Un altre fet característic de la música en els esplais és el so de la guitarra,

instrument fàcil de transportar i que serveix per animar les festes, els jocs i

els focs de camps. Tocar la guitarra als esplais o als caus no es pot perdre, és

una activitat molt positiva ja que avui en dia tothom va amb el seu ipod i això

fa que la música perdi el seu sentit de cohesió i socialització.

El cançoner és l’eina bàsica de les vetllades i els focs de camps i perquè tingui

èxit és molt important fer una bona selecció de cançons. Per una banda s’han

d’escollir cançons que als nens i les nenes els agradin, però també és

important triar cançons que transmetin uns valors. Moltes d’aquestes cançons

s’utilitzen o són referència dels espectacles d’animació infantil, ja que

aquests també pretenen transmetre un seguit de valors educatius en les seves

actuacions, encara que els nens no en siguin conscients.

Per realitzar el treball, vaig passar un qüestionari (ANNEX 1) a uns 50 grups

d’animació infantil de tot Catalunya. Per fer-ho vaig agafar el llistat de grups

d’animació que hi havia a l’apartat d’arts escèniques de la pàgina web de la

diputació de Girona i de la pàgina Cercat3. Un cop vaig tenir els 50 grups

d’animació classificats per províncies (ANNEX 3) , vaig decidir enviar un

correu a cada un d’ells demanant-los-hi si volien col·laborar amb el meu

treball de recerca responent un petit qüestionari. La veritat és que vaig

quedar sorpresa dels grups que em van respondre. Dels 50 grups vaig obtenir

3

http://www.cercat.cat/cgiCerCAT/templates/temes3.CFM?CerCAT__tema=animamusica&CerCAT__1=a

rtsesceniques

20

resposta d’ aproximadament la meitat (ANNEX 1). A més a més la gran

majoria es va interessar pel meu treball i em van suggerir noves idees.

Una de les preguntes del qüestionari feia referència als valors. Els vaig

preguntar quins creien que eren els valors que més es transmetien als seus

espectacles. Una vegada recollida les respostes, els resultats han estat els

següents:(Quadre 1)

El valor més comú i més valorat entre totes les respostes és la participació.

Crec que és un dels objectius principals de cada espectacle. És important

perdre la vergonya i obrir-se, col·laborar ajudant-se els uns amb els altres.

Els valors més transmesos han estat el respecte i la tolerància, i la felicitat,

a continuació la imaginació, el civisme i la solidaritat, i la cooperació.

Finalment trobem la fermesa i la generositat, l’esforç, l’organització i el

treball.

Algun dels participants també han respost el respecte a la natura, crec que

també és molt important, ja que hem d’ensenyar a cuidar-la si volem

mantenir un planeta net. També:la sensibilitat, la honestedat i la igualtat.

Si es compleixen cada un d’aquests valors, aconseguirem que el grup

evolucioni i mica en mica vagi creixent, assolint els seus objectius.

Els infants aprendran d’una manera més lúdica, diferent de l’educació més

formal.

Quadre 1

21

CONTEXTUALITZACIÓ: ON?CONTEXTUALITZACIÓ: ON?CONTEXTUALITZACIÓ: ON?CONTEXTUALITZACIÓ: ON?

ELS ANTECEDENTS4

La figura de l’animador ens acompanya des de segles enrere, començant per

la prehistòria, on segur que hi havia algun personatge el qual, a partir de

relats, mites, rondalles, cançons entretenia la població o bé pretenia

conservar a partir de transmissió oral la tradició cultural d’aquella comunitat.

A l’edat mitjana l’animador també el tenim present, ens el mostren els

joglars, els bufons, els malabaristes... els quals recorrien països per

transmetre el seu art i engrescar la gent del poble. El fet que aquests

personatges es donessin tant a conèixer va fer que mica en mica es

convertissin en el centre d’atenció dels hostals, castells, places majors...i que

comencés a aparèixer la tradició popular. Aquesta tradició es va escampar

arreu del món, ja que a l’Àfrica trobem la figura del griot, un músic ambulant

que va de poble en poble narrant històries i fent participar el seu públic. A

cada país trobem músiques, danses, teatres, manifestacions culturals i

tradicionals, ritus religiosos, festius... d’una gran infinitat de cultures

diverses, les quals totes estan emmarcades dins el món de l’animació. Així

doncs, podem dir que la figura de l’animador sempre ha existit.

Si ens centrem en Catalunya, veiem que hem tingut la sort de comptar amb

grans folkloristes, els quals conjuntament amb un grup d’educadors han

recollit bona part de la cultura popular: cançons, rondalles, llegendes i danses

que actualment trobem als Països Catalans, i mica en mica l’han anat

introduint en l’educació musical dels infants.

Durant la postguerra, a Catalunya es va instaurar l’escoltisme, el seu impulsor

va ser Antoni Batlle, i a partir dels anys 50 van néixer els primers esplais. Però

4 http://www.rah-mon.com/ca/historia-de-lanimacio-catalunya

http://www.xtec.cat/~nrivas/animacio/breu1.htm

22

el món escolta ja es duia a terme a França en el qual ja es trobaven forces

indicis de l’animació com vetllades, danses...

Tota aquesta tradició tenia el rere fons de transmetre uns valors educatius

aplicats a la convivència i la responsabilitat de les persones.

Per altra banda, la revolució industrial, els sindicats, la lluita per la

llibertat... dels EUA van fer aparèixer un seguit de cantautors, entre ells Pete

Seeger, els quals van recórrer Nord-Amèrica amb la guitarra a l’esquena

cantant en manifestacions i concentracions de sindicats tot reivindicant-se i

revoltant-se pels drets dels treballadors, la justícia social, la igualtat de

races.

Pete Seeger5 (1919) és un cantautor

americà de música folk, el qual

acompanyat del seu banjo i

conjuntament amb Woody Guthrie es

dedica a cantar cançons reivindicatives.

És un activista comunista, això fa que

molts dels seus concerts s’hagin

prohibit. Seeger ha publicat més de 400

discos, ha escrit una gran quantitat de llibres i ha participat a l'edició de

nombroses revistes de música i tradició. D'altra banda, Seeger també s’ha

dedicat a recopilar cançons d'infants i antics contes, a investigar i a

enregistrar una enorme quantitat de material. Xesco Boix serà el gran pioner

de l’animació dels Països Catalans, després del seu viatge als EUA on coneix

Pete Seeger.

5 http://peteseeger.net/wp/

23

XESCO BOIX EL PIONER DE L’ANIMACIÓ INFANTIL A CATALUNYA

“L’espurna que va fer explosionar l’espectacle infantil en aquest país” :

(NOÈ RIVAS)

Xesco Boix Masramon (3/02/1946-21/07/1984) va ser el pioner

de l’animació a Catalunya. Des de ben petit ja mostrava interès

per la música, és per això que molt aviat va entrar al moviment

escolta.

Format per Mn. Batlle, amb ell va aprendre una gran quantitat

de cançons que després va poder introduir-les dins el seu

repertori musical. La família d’en Xesco pertanyia a la classe

mitjana. El seu pare Josep Maria Boix i Selva va ser un reconegut poeta del

nostre país.

Als 17 anys va decidir viatjar per estudiar fins als EUA, un gran canvi per ell,

ja que allà va sentir parlar per primer cop de Bob Dylan, Joan Baez i Pete

Seeger, un dels seus grans referents. També va aprendre a tocar els seus

primers acords de guitarra, i va començar a descobrir tot el món de la música

folk.

Va retornar a Catalunya, i amb 18 anys va començar els seus estudis de

pedagogia. En aquell moment però, Catalunya es trobava en ple franquisme, i

el moviment de la Nova Cançó, impulsat per Miquel Porter, Remei Margarit i

Josep Maria Espinàs, que l'any 1961 havien fundat els Setze Jutges, s’anava

consolidant.

Xesco va conèixer Seeger, del qual va rebre grans influències, això va fer que

tingués clar el que volia fer, i veiés que la Nova Cançó no responia a les seves

expectatives. Xesco volia un moviment més viu, més participatiu, necessitava

fer un canvi, i així ho va fer. Aleshores amb l’ajut de cantants com Pau Riba,

Jaume Sisa, Jordi Pujol, M. del Mar Bonet...va formar un grup de folk. Aquest,

tenia l’objectiu de retornar a la cançó popular i fer participar activament el

públic. A diferència dels Setze Jutges, que s’influenciaven per la cançó

francesa, el Grup de Folk pretenia recuperar la cançó catalana i deixar-se

influenciar pel folk nord-americà de Bob Dylan, Joan Baez...

24

El Grup de Folk tenia molta empenta, hi participava molta gent i tenia molts

objectius col·lectius, és per això que el 1967 va decidir exposar les seves

obres al carrer.

El 1968 es va celebrar el primer festival de folk. El grup va reunir al Parc de la

Ciutadella entre 6.000 i 10.000 persones en una macro actuació que va durar

aproximadament 9 hores i on es van cantar més de 200 cançons.

El festival va ser un èxit, però el Grup de Folk només va durar dos anys. Mica

en mica els cantants que el formaven es van anar separant per diverses causes

fins que el grup va desaparèixer.

És llavors, pels volts del 71, quan Xesco Boix va decidir començar una nova

etapa de la seva vida i dedicar-se a la mainada.

"La meva finalitat és la d’arribar a ser un flautista d’Hamelin que pogués

enllaminar els infants per tal de canviar les coses, perquè penseu que les

coses es poden arreglar començant per la base, és a dir, la mainada."

XESCO BOIX

Xesco Boix juntament amb Jordi Roure, (antic

membre del Grup de Folk), Laura Pérez, Josep

Maria Pujol i Laura Ventura va crear el seu

primer grup d’animació infantil, anomenat:

Ara va de bo!

A partir d’aquell moment el grup va començar a tenir molt d’èxit, la mainada

del poble no estaven acostumats a veure espectacles d’aquell tipus, on tots

poguessin participar i aprendre d’una manera diferent, és per això que l’any

1973 Boix va desvincular-se del grup Ara va de bo, i va decidir dedicar-se

professionalment i en solitari a l’animació infantil.

Xesco Boix tenia el títol de mestre, i tot i dedicar-se a l’animació, no volia

deixar la magnífica vocació de ser educador. És així com anava d’escola a

escola compartint el seu repertori musical amb els infants. Actualment, la

seva tasca encara s’utilitza com material didàctic per mestres i educadors.

25

El conegut pioner també va convertir els esplais en un dels seus llocs preferits

per actuar i ensenyar cançons, i va deixar el seu rastre a una bona part de

cançoners.

Un cop va deixar enrere Ara va de Bo, va passar a formar part de El Sac de

Cançons, un equip de treball amb qui es va dedicar a fer recerca, recopilació i

difusió de cançons populars catalanes, tot publicant un gran nombre de

cançoners i alguns enregistraments. També, va fer algunes adaptacions de les

cançons d’en Seeger, un dels seus grans referents dels EUA.

A partir d'aquest moment a Catalunya neix un nou concepte d’espectacle per

a la mainada i Xesco Boix passa a ser un referent molt clar del món de

l'animació.

La gran tasca d’en Xesco fa que pels volts del 77 es comencin a obrir noves

portes i apareguin nous animadors. Aquest és el cas d’Àngel Daban, Toni

Giménez, Noè Rivas, Lluís M. Panyella, els quals són els seguidors de la feina

començada d’en Xesco i els components del seu nou equip de treball: Els cinc

dits d’una mà. Un grup on l’objectiu principal és compartir el seu treball,

passar-se material, cançons, tècniques i fer alguna actuació en grup.

A partir dels anys 80 apareixen més animadors i comencen a sorgir alguns

grups d’animació, entre ells: Sac de Gemecs, Els Farsants, Xerric...

El fet que Catalunya es democratitzés va obrir una porta a la cultura popular i

els grups van començar a tenir molt d’èxit. Mica en mica la gent del poble va

començar a descobrir aquell nou món, fins i tot els mitjans de comunicació ho

van donar a conèixer. Cada vegada hi havia més programes televisius, i es

feien més activitats per la mainada. L’animació era necessària, era una

activitat molt sol·licitada per les escoles, agrupacions, esplais, festes majors i

cada vegada hi havia més grups que s’endinsaven dins aquest món.

A partir de les bases instaurades pels d’Ara va de bo i el propi Xesco Boix els

nous grups d’animació han arribat a definir-se en un estil propi, a crear-se el

seu propi públic, a transmetre valors educatius a partir de cançons,

rondalles...

26

Xesco Boix Masramon va morir el juliol del 1984 a Malgrat de Mar. Catalunya

estava de dol. Una tragèdia així no se l’esperava ningú, i tota la població de

Catalunya va decidir fer un homenatge en record seu. El 8 de desembre del

1984 unes 100.000 persones es van reunir el Parc de la Ciutadella de

Barcelona per escoltar els més de 50 grups que tocaven en la seva memòria.

Més de 500 entitats de Catalunya es van unir a l’acte, i hi van ser presents

tots els mitjans de ràdio, televisió i premsa, els quals posteriorment en van

fer ressò.

El camí estava començat, però calia continuar endavant, és per això que es va

decidir crear la fundació Xesco Boix. Aquesta no va tenir gaire èxit, les

institucions no s’hi van implicar i va haver-hi un gran descontrol. Van

començar a sorgir nous grups d’animació per arreu de Catalunya, tot i que

eren d’una duració molt limitada.

A partir d’aquell moment es van començar a formar dos grans blocs, per una

banda hi havia els grups que es dedicaven a l’animació professionalment, un

grup molt reduït, i per l’altra banda hi havia el grup més nombrós. Aquest

estava format per animadors que sorgien de l’àmbit de l’educació en el

lleure.

Amb la seva guitarra, les seves cançons i la voluntat de canviar el món, Xesco

al llarg de la seva vida va gravar 35 discos i cassettes, va publicar 10 llibres,

entre ells Sopa de pedres un dels més coneguts, i a més, va fer més de 6.000

actuacions en directe, majoritàriament per a la mainada.

El 21 de juliol del 2009 va fer 25 anys que Xesco Boix va morir. Per

commemorar el seu 25é aniversari, es van fer un conjunt d’actes per

recordar-lo. L’AMAPEI (Associació de Músics Animadors Professionals

d’Espectacles Infantils), va proposar a les escoles realitzar un cançoner amb

25 cançons representatives de la trajectòria d’en Xesco. A més a més el grup

Enderrock va presentar el documental 'Xesco Boix, 25 anys: Vull ser lliure' en

el qual s’entrevisten companys i familiars d’ell. També músics explicant com

els ha influït la música d’en Xesco en la seva trajectòria com a artistes. Cada

un d’ells explica com era Xesco, el meravellós poder que tenia amb la

mainada, les ganes que tenia de canviar les coses. Finalment els vint

27

protagonistes del documental, expliquen un dels contes més característics de

Xesco Boix, Sopa de pedres.

L’ANIMACIÓ INFANTIL A LES COMARQUES GIRONINES:

Dins aquest apartat analitzaré quines són les activitats d’animació infantil que

es porten a terme a les Festes Majors que trobem als diferents municipis de la

província de Girona.

Per fer-ho he recollit en una gràfica (ANNEX 2) totes les activitats d’animació

infantil que es porten a terme als 221 municipis de la província de Girona. Per

recollir tota aquesta informació m’ha calgut anar a les pàgines web dels

ajuntaments dels diferents municipis i buscar la programació de la Festa

Major. En alguns casos ha estat complicat trobar aquesta programació ja que

les pàgines web d’alguns pobles, sobretot els de menys població, no estaven

actualitzades.

El recull d’aquestes dades m’ha permès fer una valoració de les activitats

d’animació infantil que es duen a terme a la província de Girona.

La majoria de les poblacions fan propostes d’activitats pels infants. Són pocs

els municipis on hi ha una Festa Major sense cap activitat per la mainada.

Les activitats adreçades als nens i les nenes s’acostumen a fer els dissabtes a

la tarda o bé algun matí. Depenent de quina època de l’any sigui la Festa

Major (quadre 2) es fan un tipus d’activitats o d’altres, així per exemple durant

l’estiu proliferen activitats com festes de l’escuma, guerres d’aigua,

xeringades, inflables, discos mòbils...

En canvi a l’hivern s’estilen més activitats com el teatre, les titelles o

espectacles de circ i/o màgia que poden realitzar-se en un espai tancat.

28

(quadre 2)

Observant la gràfica ens adonem que un xic més del 65% de les Festes Majors

que es fan a les comarques gironines es fan durant l’estiu.

He realitzat un recull de totes les activitats infantils que s’han fet des de

l’agost del 2012 a l’agost del 2013, i les dades obtingudes han estat les

següents: (Quadre 3)

Quadre 3

29

Analitzant el quadre obtingut de recollir quin tipus d’activitats adreçades als

infants es fan en els diferents municipis gironins ens adonem que les quatre

activitats més freqüents són: les cercaviles, els jocs, les festes de l’escuma i

en el darrer lloc els grups d’animació. En la majoria de les poblacions es fan

cercaviles, acostumen anar molt lligades a la cultura popular dels gegants i

capgrossos. Sovint en aquestes cercaviles a més dels grallers i percussionistes

de la localitat hi trobem grups d’animació, xaranga i percussió que

acompanyen la cercavila. Aquesta acostuma a ser una activitat molt gaudida

pels infants.

Els gegants acompanyats de grallers o un grup de percussionistes acostumen a

atraure molt el públic que engloba una franja d’edat molt variada, i a més a

més les cercaviles creen molt d’ambient al carrer.

Seguidament trobem els jocs de cucanya i els inflables, un altre recurs per

entretenir la mainada, més barat que contractar un animador infantil. Molts

jocs de cucanya són organitzats pels caus o esplais dels pobles.

També es realitzen moltes gimcanes que es troben comptabilitzades dins la

columna d’altres. Són activitats que es realitzen sobretot durant l’estiu. Els

inflables estan col·locats en un recinte durant un dia o més dies de la festa.

En tercer lloc trobem les festes d’escuma i les disco mòbils. Són activitats que

han anat creixent al llarg del temps. Hem de dir però, que en aquestes

activitats la música ja no és el típic folk o les cançons populars que canten els

animadors, sinó que és música actual, de la ràdio, que tots els nens i nenes

d’avui en dia coneixen d’allò més bé. Aquest estiu concretament la cançó més

ballada ha estat el Gagnam Style.

En aquest tipus d’activitat no es transmet cap valor, l’únic que es té en

compte és la diversió de l’infant.

En quart lloc trobem els grups d’animació, cal esmentar que a més de les

actuacions en les Festes Majors també es fan altres actuacions sobretot en

pobles costaners, que sovint setmanalment fan alguna activitat d’animació

adreçada a la mainada.

Aquest estiu el grup que més actuacions ha fet dins l’estudi realitzat ha estat

El Pot Petit, el qual ha actuat en un gran nombre de municipis realitzant els

seus dos espectacles. Altres animadors han estat Jordi Patxeco, Jordi

30

Tonietti, Fefe i Companyia i The Penguins, un grup de reeage pels més

menuts.

També trobem activitats com les titelles, el teatre i la màgia. Hi ha municipis

que ho potencien més que d’altres. Sobretot, com he esmentat anteriorment,

són poblacions que fan les seves festes majors en temps que no és l’estiu i no

poden gaudir tant de les actuacions a l’aire lliure.

Una de les altres activitats és la xocolatada, que s’acostuma a realitzar

després d’una de les altres activitats. Finalment ens trobem els contes, una

activitat que no crida gaire l’atenció ja que es fa a molts pocs llocs. Potser té

poc èxit, però crec que és una de les activitats més semblants a l’animació ja

que es té en compte transmetre un seguit de valors.

A part de totes aquestes activitats, hi ha municipis que busquen alternatives i

activitats d’un cost més baix com concursos de dibuixos, xeringades i guerres

d’aigua, cinema, o bé activitats més esportives com jugar a futbol,

bicicletades, passeig amb poni...

LES CANÇONS D’ABANS I LES D’ARA.

L’evolució de les cançonsL’evolució de les cançonsL’evolució de les cançonsL’evolució de les cançons

Tal i com hem dit anteriorment, les cançons han evolucionat, i molt. Només

cal anar a una aula d’educació infantil i dir els nens i nenes que et cantin una

cançó, segur que més d’un et canta el WakaWaka de la Shakira, o el Gagnam

Style!

Això ens demostra que aquell folk dels anys 70 i aquelles cançons tradicionals

populars, s’han anat perdent. L’aparició i el gran ús de les noves tecnologies

ha esdevingut un gran canvi en l’animació, l’estil d’animació que hi havia

abans, no serà mai el que hi ha avui en dia. La televisió, l’ordinador, i els jocs

electrònics són un dels factors d’aquest gran canvi.

Però han sorgit nous projectes, projectes on els infants i els joves són els

protagonistes. Un d’aquests és el famós grup de les Macedònia, sorgit l’any

2000. El conjunt el formen un grup de 5 noies d’entre 12 i 21 anys. Aquestes

31

van començar a tenir èxit en les escoles i actualment s’han convertit en un

referent de molts infants i preadolescents. Les seves cançons ens parlen del

món de l’escola, de fer-se gran, de la rebel·lia... El seu públic acostuma a ser

d’entre 6 i 12 anys. Cada 5 anys es fa un càsting per substituir les 5 noies del

grup, l’estiu del 2011 es va fer l’últim càsting i s’hi van presentar 467 nenes.

Tots som súpers6

Per altra banda, trobem un altre factor que crec que ha influït molt en el món

de la mainada, el qual també ha format part de la meva infància. Aquest és

l’anomenat Club Super3. Tots hem sigut súpers, i tots ens hem fet grans!

El Club Super 3 va sorgir el febrer del 1991, des de llavors que reuneix milers

de socis i seguidors, tots orgullosos de tenir el seu carnet. Va començar sent

un programa contenidor de sèries infantils, i ha acabat sent un canal televisiu

el qual ja fa més de 20 anys que existeix. Els personatges del Club Super3 han

atret sempre als infants de Catalunya, fins i tot podríem dir que als mateixos

pares també!

Fa 15 anys que es celebra la Festa dels Súpers, una festa la qual durant dos

dies els nens poden fer més de 200 activitats. Les cançons del super3 han

esdevingut molt conegudes per tots els infants i és per això que també

intenten transmetre un seguit de valors. Entre ells la confiança, la proximitat

i el protagonisme. Fins i tot ja s’ha estrenat l’aplicació que permet mirar-se

videoclips i escoltar les cançons del programa des del mòbil!

Nous projectes, festivals pels més menuts (Sónarkids, Acustiqueta de Figueres, Minimúsica, 123 pica bressola...)

Actualment trobem també grans festivals de música per al públic més menut,

entre ells l’Acustiqueta de Figueres, el SónarKids, o el Minimúsica del

Primavera Sound de Barcelona el qual va ser el pioner. Aquests intenten

6 Gilbert, Trinitat (2011, octubre). “Tots som súpers, tots som grans!”. Diari Ara.

Aracriatures (pàg 4).

http://www.super3.cat

32

promoure l’activitat familiar fent que els infants siguin els protagonistes de

l’espectacle, i tots ells estan vinculats a l’Acústica.

El SónarKids7, permet que cada nen pugui realitzar una activitat al mateix

temps que escolta música. Es troben nens de franges d’edat molt diverses,

però tots tenen més d’una distracció, des de aprendre a fer de DJ, a ballar

hip-hop, a cantar o dibuixar...

L’objectiu principal és poder gaudir de la música i la cultura en família, a part

que tot està pensat per als nens ja que els organitzadors del Sónar són pares.

Aquest projecte fa 4 anys que s’ha engegat i cada vegada causa més furor, és

una activitat concebuda pel Sónar, el Festival Internacional de Música

Avançada i Art Multimèdia de Barcelona la qual es realitza en tres espais,

entre ells dos espais culturals emblemàtics com el Museu d’Art Contemporani

de Barcelona (MACBA) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

(CCCB).

A les terres gironines tenim l’Acustiqueta8 de Figueres que aquest any és la

seva segona edició i ha estat d’un gran èxit.

Personalment vaig poder gaudir de dos grups d’animació infantil entre ells

molt diferents. El primer, Landry el rumbero, era un grup que adaptava les

cançons populars a la rumba. Hi havia un gran nombre d’espectadors els quals

van estar ballant i cantant durant tota l’actuació. El segon grup era el de Di-

versiones, un grup acostumat a tenir un públic jove. Fa poc han creat el

projecte de Diverkids. Amb aquest projecte els nens i les nenes tenen la

possibilitat de pujar dalt l’escenari a tocar algun instrument de percussió,

ballar i saltar amb els components del grup. Les cançons del seu espectacle

són bàsicament cançons d’adults de diferents èpoques i estils, que han anat

adaptant pels infants. En aquest projecte però, trobem també cançons

infantils adaptades als nous ritmes.

Un altre dels projectes interessants que s’ha dut a terme aquest any

relacionats amb l’animació infantil és el que pertany a la Bressola, una

7 http://www.sonarkids.com/ca/info

8 http://www.festivalacustica.cat/

33

associació cultural creada a Perpinyà l’any 1976 per promoure una xarxa

d’escoles a la pràctica del català de les comarques de Catalunya del Nord.

Aquest projecte musical dut a terme per Marc Serrats és l’anomenat 123 Pica

Bressola9. Consta d’un CD amb un seguit de cançons populars catalanes

cantades per cantants coneguts i nens de 4 a 14 anys.

És un projecte molt enriquidor ja que consisteix en fer una selecció de

cançons infantils i canviar-los el ritme, convertir-les en un estil més pop o

rock. El fet de fer aquest petit canvi fa que els nens més grans tinguin

curiositat per aquest projecte i s’interessin per les cançons que segur que ja

cantaven quan eren petits. Però com hem dit anteriorment, el públic d’avui

en dia està criat en un entorn digital i més d’un animador té el repte

d’aconseguir sorprendre’l.

“L’arrel de l’animació és dotar d’ànima el grup, saber comunicar” diu Rah-

mon Roma un dels animadors infantils amb més anys d’experiència. Rah-mon

treballa en escoles, en festes populars o festes majors i fent formació a

docents. Com tots els animadors pateix la crisi, és per això que contínuament

es va reinventant. I per renovar-se, l’any 2012 van es va unir amb el grafiter

Werens, i amb el bateria i músic electrònic Oriol Cases i va crear un

espectacle diferent, el qual consistia en barrejar l’animació infantil, la

música electrònica i els grafitis. Aquest projecte, va tenir molt d’èxit, és per

això que no només Rah-mon Roma ha decidit fer aquest canvi en l’animació.

A finals del 2012, veient aquesta gran evolució en la mainada, va aparèixer la

companyia d’animació infantil Mainasons, una nova proposta musical i

audiovisual per als infants. L’objectiu del grup és recuperar les cançons

populars catalanes com En Joan petit, El cargol treu banya,... i versionar-les

en ritmes moderns com la samba, el jazz, el reggae... El fet de tenir un

nombrós públic, han aconseguit realitzar un paquet audiovisual que té un CD

amb les cançons, un DVD amb una pel·lícula i un conte amb les lletres de les

cançons.

Una de les altres propostes educatives que s’ha dut a terme aquests últims

anys, és al Palau de la Música Catalana. L’objectiu d’aquest és crear un

9 http://www.espaibressola.cat/artilce/el-videoclip-de-lestiu-123-pica-bressola

34

projecte educatiu propi on es fomenti la participació del públic, s’incrementi

la relació entre les diferents generacions, es potenciï el patrimoni artístic.

Aquest projecte consta de dos espectacles. Un d’aquests és l’anomenat

Kantikipugui al Palau, on es tracta de gaudir de l’expressivitat de la veu i el

cant coral amb l’ajut de 22 cantants del Cor de Cambra del Palau. L’altre

projecte es diu Cobla 2.0 i el seu objectiu principal és oferir una visió

moderna de l’agrupació instrumental d’una Cobla.

Però a banda d’aquests dos projectes trobem l’Abans de néixer al Palau, una

proposta dirigida a embarassades i acompanyants, en què es fa un trajecte

sonor cap al món auditiu del nadó.

Trobo molt interessant que ja des de ben petits els infants puguin relacionar-

se amb la música, i crec que a part de l’aprenentatge que es pot fer en

aquests projectes també és una manera de conèixer espais nous i relacionar-

se amb gent que té les mateixes aficions i interessos que tu.

35

ELS COMPONENTS ELS COMPONENTS ELS COMPONENTS ELS COMPONENTS DEL GRUP D’ANIMACIÓ: QUI?DEL GRUP D’ANIMACIÓ: QUI?DEL GRUP D’ANIMACIÓ: QUI?DEL GRUP D’ANIMACIÓ: QUI?

GRUPS, REPERTORI MUSICAL, ACTUACIONS...

Dins el territori català trobem centenars de grups, però cada un segueix unes

tendències diferents, segons Noè Rivas:

Hi ha qui opta per la música tradicional, hi ha qui opta per les composicions

pròpies, hi ha qui fa un còctel de músiques d'arreu, de diversos estils

musicals...Hi ha qui prefereix treballar al carrer, hi ha qui amb el temps ha

optat per dedicar-se gairebé en exclusivitat als cicles escolars.

Hi ha qui opta pel grup, hi ha qui opta per anar sol o en duet, hi ha qui opta

per les dues línies alhora.

Hi ha qui utilitza com a úniques tècniques d'animació la música i la dansa, hi

ha qui introdueix la figura del pallasso, o el mag, o...

Així, doncs, he decidit fer una petita investigació preguntant a diversos grups

d’animació de Catalunya (ANNEX 1) quines són les característiques del seu

grup, i així poder fer una comparació entre els diferents grups i veure què els

diferencia a cada un d’ells. (Quadre 4)

Els resultats dels 25 grups que m’han respost el qüestionari han estat els

següents:

Quants components té el grup?

(Quadre 4)

36

La majoria dels grups d’animació infantil estan formats per més de 4

persones. En molts d’ells, depenent de l’espectacle que es realitzi, el nombre

de components canvia, és per això que no tenen un nombre de músics

concret.

És bo ser un grup petit, per tal de repartir-se les tasques i mentre uns toquen

els altres poden estar ballant i cantant entre el públic amb la mainada.

Per altra banda també trobem grups creats per un duet de músics. Un

d’aquests acostuma a cantar i engrescar el públic mentre l’altre acompanya i

intervé en petites ocasions.

L’últim cas és el cantautor, el que opta per cantar sol i que per tant ell és qui

toca, qui canta, i qui fa ballar els nens i nenes.

Quins són els instruments principals del grup?

(Quadre 5)

En la majoria de grups d’animació trobem que l’instrument principal és la

guitarra. Crec que és un dels instruments bàsics i essencials. A part que et

permet cantar i tocar al mateix temps, i això és un punt a favor en

l’animació, és un instrument que el pots tocar de moltes maneres diferents, i

que tan pots acompanyar, com fer la melodia d’una cançó. Trobem grups que

substitueixen la guitarra per un guitarró, o un charango.

A part de la guitarra un dels altres instruments fonamentals és la veu. Aquest

és el mitjà d’expressió de tots els grups, és important que encara que no es

37

canti, hi hagi sempre el “feedback” del grup amb el públic. L’animador ha de

saber interactuar amb la mainada.

Per altra banda trobem la percussió, la qual hi dóna un ambient més animat,

trobem des de bateries, panderetes, maraques...També trobem instruments

de vent com la gralla, l’acordió, l’harmònica i finalment trobem el teclat, que

com veiem, pocs grups l’utilitzen.

Les cançons que interpreteu són de creació pròpia?

(Quadre 6)

Un gran nombre elevat de grups combina les cançons tradicionals amb les de

creació pròpia. El fet d’utilitzar cançons tradicionals fa que la majoria dels

nens i nenes del públic ja se la sàpiguen, una bona part dels casos és perquè

ja l’han treballat prèviament a l’escola, o bé perquè són cançons senzilles i

fàcils de recordar.

Tot i així molts dels grups fan una versió de la típica cançó tradicional, tan

poden canviar el ritme, com afegir-hi nous instruments... l’intenten fer del

seu estil, i de la manera més engrescadora possible perquè el públic s’animi i

participi en l’actuació. Així és com podem sentir el bugui-bugui a ritme de

rock, rumba, salsa...

El % més baix el formen els grups en que totes les seves cançons són creades

per ells mateixos. A part que és una tasca molt més difícil, ja que has de

saber escollir bé dels temes que vols que parlin i de quins valors vols

transmetre. D’altra banda ens donen l’oportunitat d’aprendre cançons i

danses noves.

38

Dedicació exclusiva a l’animació infantil, o altres feines?

(Quadre 7)

Davant la crisis que estem patint aquests últims anys, la situació actual que

trobem dins el sector laboral d’avui en dia no és del tot bona.

Dedicar-se exclusivament a l’animació infantil és un risc, no obstant això

requereix un gran esforç ja que a part de donar-te a conèixer en diversos

llocs, has d’estar renovant constantment els teus espectacles. El públic és

molt exigent. La gran majoria d’animadors però, es dedica a altres feines les

quals es complementen amb aquesta tasca.

A quines altres feines us dediqueu?

(Quadre 8)

39

Com hem vist anteriorment, pocs grups es dediquen exclusivament a

l’animació infantil, és per això que els he preguntat quines altres feines

realitzen. La gran majoria es dediquen al món de l’educació. Alguns són

mestres d’educació infantil o primària, d’altres són mestres de música o

d’educació física, d’altres són monitors, d’altres es dediquen a l’educació

social. L’altra part més nombrosa la trobem dins al món cultural, molts d’ells

estan en companyies de teatre, o bé fan titelles, festivals de música o

activitats relacionades en l’animació. Dins al món del comerç, l’empresarial i

l’agrícola en trobem pocs, suposem que no se’n troben gaires ja que són

tasques molt diferents a la de ser un animador. Tot i així podem dir que tots,

absolutament tots els animadors, són educadors.

Quin és el cost d’un espectacle?

(Quadre 9)

Actualment en la majoria dels grups ,el preu dels espectacles oscil·la entre

els 300 i els 600 euros. Trobem grups que fan dos tipus d’espectacles

depenent de la quantitat de gent que tenen i això fa que el preu

s’incrementi. Gran part d’aquests grups els contracten escoles, AMPES o

Ajuntaments per Festes Majors, és per això que normalment acostumen a

pactar un preu raonable, ja que si aquest és molt alt acaben fent altres

activitats com gimcanes, jocs de cucanya, guerres d’aigua... Pocs grups

passen dels 1000 euros, els que ho fan són els que es dediquen

40

excepcionalment a l’animació i acostumen a ser espectacles que requereixen

d’una gran despesa amb decorats i material tècnic.

Aquest últim any hem viscut també l’increment de l’IVA en tots els

espectacles culturals fet que ha agreujat la situació.

Teniu alguna vinculació amb el món de l’esplai?

(Quadre 10)

Un 60% dels grups ha respost que tenen vinculació amb el món de l’esplai.

Molts monitors d’esplai saben tocar la guitarra, i els agrada la música, això fa

que una bona part dels grups d’animació sorgeixin als esplais o caus.

Aquests acostumen a tenir més facilitat a treballar amb els infants i alhora,

de realitzar activitats més dinàmiques i de lleure.

L’altre 40% no hi té vinculació, però la majoria es dedica a l’educació, o al

món cultural.

Teniu algun referent a seguir en l’animació infantil

(Quadre 11)

41

Els resultats d’aquesta pregunta m’han sorprès, estava convençuda que molts

més grups tenien un referent a seguir, però pel que veiem 14 dels 25 grups en

tenen, i els altres 11 parteixen de la seva pròpia experiència, o es consideren

a ells mateixos com el seu referent. Els referents més comuns dels 14 grups

han estat Xesco Boix i Ara va de bo, dels qual hem parlat anteriorment. La

feina de Xesco encara segueix vigent per molts grups i escoles d’arreu de

Catalunya. Alguns dels altres grups més escollits han estat la Tresca i la

Verdesca, Jordi Tonietti, Pep Puigdemont, Yakumba, Toni Giménez, La

Bicicleta i música tradicional com en Joan Petit...

Per altra banda els que no tenen referent, acostumen a ser grups acabats de

sorgir o sorgits fa relativament poc.

PUBLICITAT, PER DONAR-SE A CONÈIXER

Pocs cops hem sentit a parlar de l’animació infantil a la televisió, a la ràdio o

als diaris. El diari ARA amb pocs anys d’existència (nascut el novembre del

2010) només ha dedicat dos articles a parlar amb profunditat de l’animació

infantil.

Si que, en canvi, trobem difusió d’espectacles, concerts i festivals que es fan

a tot Catalunya en els diferents canals de difusió. Tot i així crec que hi ha una

manca de publicitat sobre aquest tipus d’activitat. Per tal de que els grups es

puguin donar a conèixer, o bé puguin fer possible la creació d’alguns dels seus

projectes, es pot utilitzar la plataforma de crowdfunding o micromecenatge

Verkami. Aquesta no només té a veure en l’animació, sinó que hi participen

des de fotògrafs, associacions, centres de dansa i teatre, escoles, ...Tothom

que vulgui finançar un dels seus projectes pot participar-hi. Un dels grups que

hi ha participat és el Pot petit, o l’associació de la Bressola, de la qual hem

parlat anteriorment, per tal de finançar-ne el seu treball discogràfic.

El projecte Verkami consisteix en finançar el teu projecte a partir de la suma

de les aportacions que fan els mecenes. Aquests, a canvi de les seves

aportacions reben recompenses exclusives (CDs, descomptes, edicions

limitades...) de la persona o grup amb qui ha col·laborat. El fet de que tot

42

sigui via online fa que sigui més senzill i més viable per tothom, crec que és

un projecte amb moltes sortides i una bona manera de donar-se a conèixer.

A part d’aquest projecte, podem dir que avui en dia la majoria dels grups

tenen una pàgina web que els permet donar-se a conèixer arreu del món. En

aquesta trobem els esdeveniments que tenen previst fer, fotos dels

espectacles, discografia, agenda...

Una de les altres formes on els grups poden mostrar el seu talent, és en les

Fires o Mostres Infantils. La Mostra d’Igualada n’és un bon exemple, aquesta

va néixer el 1990 i a més d’un mercat d’exhibició i compravenda, és un

excel·lent espai per al contacte, l’intercanvi i la difusió entre professionals

del sector de les arts escèniques per a tots els públics. Consta de més de 500

artistes professionals que principalment provenen de Catalunya, i que durant

4 dies actuen per donar-se a conèixer davant d’un nombrós públic, entre els

quals programadors d’espectacles d’associacions, ajuntaments...

Un dels principals objectius és la difusió de les millors produccions per

aconseguir introduir-se dins les programacions dels municipis del territori

català. Per tot això, “La Mostra” s’ha convertit en un punt de trobada

excel·lent per als professionals del sector, i alhora en una gran ocasió per

gaudir en família dels millors espectacles per a tots els públics.

Aquest any “La Mostra” es va realitzar de l’11 al 14 d’abril, vaig tenir la sort

de poder-hi assistir i passar una jornada veient actuacions de diversos grups.

Vaig poder veure l’espectacle Balla, canta i riu!, del Pot petit, i Cançons de

plaça i cantonada, d’Ot, Lou i el Noi de la Mandolina.

La gran majoria d’actuacions eren obres de teatre, circ al carrer,

tallers...però de grups d’animació infantil n’hi havia ben pocs!

LES ENTITATS

La tasca dels grups és actuar davant d’un públic, però qui els contracta?

Aquesta és la feina de les entitats, una d’aquestes, la Xarxa, la fundació

d’espectacles infantils i juvenils de Catalunya.

43

Fa 40 anys, gent compromesa amb la cultura catalana i el seu futur, va

començar a fer programacions de teatre per a nens i nenes d’arreu del país.

Aquests van formar el Moviment Rialles de Catalunya. El 1995 una

cinquantena d’aquest grup de voluntaris van formar el que actualment és la

Xarxa.

Avui en dia la Xarxa està formada per 77 grups repartits a 29 comarques del

territori català. Aquestes estan agregades a l’entitat i segueixen treballant

amb l’objectiu de mantenir la llengua, la societat i la cultura a través de les

arts escèniques per un públic infantil, juvenil i familiar. La Fundació Xarxa i

els diferents grups xarxa de Catalunya són promotors i organitzadors, així

doncs són els encarregats d’organitzar Mostres i Festivals de teatre i titelles,

Maratons de contes, tast d’espectacles, mostra butaka... També actuen com a

col·laboradors en Festes Majors i altres esdeveniments culturals de la seva

localitat.

44

Tal i com hem dit abans, la Xarxa va sorgir a partir del moviment Rialles, el

qual encara segueix vigent. L’objectiu principal de Rialles és exactament el

mateix que el de la Xarxa, acostar la cultura catalana de qualitat als infants i

les famílies de Catalunya. Actualment trobem poques poblacions on tenen

Rialles com a fundació d’espectacles infantils i juvenils, que programi i

contracti diverses companyies. Entre elles trobem Olot, Blanes, Roses, Prats

del Vallès...

Per altra banda trobem l’AMAPEI (Associació de Músics Animadors

Professionals d’Espectacles Infantils). Aquesta està formada per un gremi de

músics animadors, els quals comparteixen uns objectius comuns. La seva

dedicació laboral, és el món de l’espectacle, i tots estan units per la música.

Principalment s’adrecen al públic infantil, i un dels seus propòsits és que els

infants siguin els protagonistes dels seus espectacles.

Membres que formen l’AMAPEI:

- Ai Carai

- Amadeu Rossell

- Àngel Daban

- Articulat

- Can Cantem

- Carles Cuberes

- Corrandes Animació

- El Tramvia Blanc

- Fefe i Cia

- Jaume Barri

- Jaume Ibars

- Jordi Jubany

- Jordi Tonietti

- Jordi Patxeco

- La Bicicleta

- Lluís Atcher

- Lluís Pinyot

- Miqui Giménez

- Noè Rivas

- Oriol Bargalló

- Oriol Canals

- País de Xauxa

- Pep puigdemont

- Quina Xerinola

- Rah-mon Roma

- Roger Canals

- Santi Ortiz

- Sona que trona

- Toni Vives

- Toti Roger

45

MARC MARC MARC MARC

PRÀCTICPRÀCTICPRÀCTICPRÀCTIC

46

I aquí comença la part pràctica del meu treball, ara us explicaré com va

començar aquesta petita aventura dins al món de l’animació infantil, el qual

jo només havia experimentat com a una nena més del públic, i tenia ganes de

descobrir què s’amagava darrere l’escenari...

"Per ser un bon animador cal primer de res: una gran il·lusió de voler-ne

esdevenir. Coneixement psicològic de l’ànima infantil i humana. Domini

de la cançó popular. Coneixement profund del nostre idioma. Saber

"estar" en públic. Tenir un estil personal i desimboltura. Dominar els

instruments que fan al cas. Uns coneixements bàsics de música. Afinar

molt bé. Tenir oïda. Saber cantar fluix però amb intensitat. Fer-se un

extens repertori. Tenir memòria. El do de la comunicació. Saber

encomanar alhora tremp, coratge, energia, poesia, calma, serenor. A

l’escena, mantenir un to vital alt, i el més important de tot: les ganes

d’estimar l’auditori... La dimensió real de l’art no s’obté només amb

amor a la vocació; cal amor a la professió."

XESCO BOIX

La il·lusió de voler esdevenir animadora ja la tenia, el coneixement

psicològic de l’ànima infantil i humana bé, no sóc una experta en això, però

alguns coneixements dec tenir, vaig pensar!

El domini de la cançó popular i el coneixement del nostre idioma no em va

fer cap por, estimo la meva terra, i parlo en català!

El saber estar en públic...la veritat és que em feien més por els pares que

els nens i nenes, suposo que el fet d’haver estat treballant en casals em va

ajudar a perdre la vergonya davant els espectadors, tot i que he de dir que els

nervis hi eren igualment!

Tenir un estil personal i desimboltura,crec que sóc força introvertida amb

la gent, i de caràcter obert i afable. I relacionat amb l’estil, tothom té el seu!

El domini dels instruments i els coneixements bàsics de música no em

preocupaven gens ni mica, sempre m’ha agradat la música i durant molts anys

he tocat instruments, així com l’afinar molt bé, el tenir oïda i el saber

47

utilitzar bé les intensitats, m’encanta cantar i escoltar música, això no vol

dir que tingui una veu brillant, però crec que em sé defensar prou bé!

Fer-se un extens repertori, tot i que no era de creació pròpia podem dir que

vam cantar 12 cançons! Per tant, entra dins el repertori extens.

Tenir memòria...buf! aquí em vaig començar a preocupar de valent,

m’encanta tocar la guitarra però sóc incapaç d’aprendre’m els acords de les

cançons de memòria! Tot un repte per mi, però ho vaig aconseguir!

El do de la comunicació i el saber encomanar tremp, coratge,

energia...tot és qüestió de pràctica, per ser el primer cop no ho vam fer gens

malament, i finalment les ganes d’estimar l’auditori, en el meu cas la Plaça

Major, que crec que amb l’energia, l’amor i la motivació que hi vam posar els

quatre va sortir una actuació d’allò més engrescadora!

48

PROJECTE D’EMPRENEDORIA: LA CREACIÓ PROJECTE D’EMPRENEDORIA: LA CREACIÓ PROJECTE D’EMPRENEDORIA: LA CREACIÓ PROJECTE D’EMPRENEDORIA: LA CREACIÓ D’UN GRUP D’ANIMACIÓ INFANTIL.D’UN GRUP D’ANIMACIÓ INFANTIL.D’UN GRUP D’ANIMACIÓ INFANTIL.D’UN GRUP D’ANIMACIÓ INFANTIL.

1a FASE, LA IDEA

M’encanta la música, i adoro els nens petits, és per això que amb l’ajuda de

tres companys vaig decidir crear un grup d’animació infantil.

Abans de crear el grup, vaig assistir a la mostra d’Igualada on vaig veure més

d’un espectacle infantil, i vaig tenir la sort de poder entrevistar algun

animador. Tenia ganes de posar en pràctica tot el que havia vist, volia saber

quina era aquella sensació de ser animador, aconseguir un públic participatiu i

que ballés i cantés durant l’actuació, transmetre uns valors...

Així, doncs, vaig posar fil a l’agulla, i vaig demanar a la Clàudia, la Júlia i en

Pau si volien col·laborar amb el meu projecte. El principi van quedar un xic

sorpresos, no s’ho esperaven, però de seguida es van animar a participar-hi!

Per tots quatre era un repte, no havíem fet mai cap espectacle infantil però

tots fem de pre-monitors i ens agrada molt la música, així doncs vam decidir

tirar-ho endavant.

49

2a FASE: L’EQUIP HUMÀ (QUI HO FA?)

Aquesta és la Clàudia, una estudiant de

17 anys. Cursa el batxillerat científic i

és la primera component del grup.

Podríem dir que la Clàudia és una

apassionada de la música, canta i toca

a totes hores!

Ha cursat 5 anys a l’escola de música

de Banyoles en la qual hi ha realitzat

llenguatge musical, clarinet, cant coral

i piano.

La Clàudia és una noia reservada, alegre, sincera, optimista, espavilada,

creativa, comprensiva... En un futur li agradaria dedicar-se a l’enginyeria

agroalimentària, això si, sense deixar de banda la música.

Aquesta és la Júlia, una estudiant de

17 anys. Cursa el batxillerat social i és

la segona component del grup.

Fa de pre-monitora a l’esplai Ei, gent!

de Banyoles. Li agrada molt la música,

ha realitzat llenguatge musical, cant

coral i guitarra durant molts anys a

l’escola de música de Banyoles.

Com hem dit anteriorment a la Júlia li

agrada molt cantar, és per això que

porta 5 anys realitzant els pastorets de Banyoles com a membre del cor.

Li encanta fer teatre, forma part de la companyia Boswèlia de Banyoles, i

aquest any ha pogut fer d’assistent de direcció al curtmetratge Brigid i Alienor

dirigit per Joan Solana.

La Júlia és divertida, riallera, dolça, imaginativa, comprensiva, participativa,

enèrgica...

En un futur li agradaria dedicar-se al món de les arts escèniques, anar a

l’institut del teatre, o quelcom relacionat amb el cinema i la multimèdia.

50

Aquest és en Pau, un estudiant de 17

anys. Actualment cursa el batxillerat

social, i és l’últim fitxatge del grup.

Fa de pre-monitor a l’esplai Ei, gent!

de Banyoles, i li agrada molt la

música. Toca la guitarra i la gralla.

També li agrada el teatre, fa 4 anys

que realitza pastorets, és per això

que vaig pensar que era la persona

ideal per fer de Morgat, el

protagonista de l’espectacle.

En Pau és una persona sociable, divertida, riallera, comprensiva, enèrgica,

ordenada, optimista, treballadora...

En un futur li agradaria dedicar-se al món de la comunicació audiovisual o

quelcom relacionat amb el cinema o la interpretació.

Aquesta sóc jo, la Berta, una estudiant

de 17 anys. Actualment curso el

batxillerat social amb una modalitat de

l’artístic, la música.

Des de petita que vaig a classes de

música, he fet molts anys de llenguatge

musical, he tocat el teclat, la flauta

travessera i actualment toco la

guitarra.

També faig de pre-monitora amb la

Júlia i en Pau.

Em considero una persona oberta, riallera, treballadora, enèrgica, un xic

tossuda, xerraire...

En un futur m’agradaria dedicar-me al món de l’educació.

51

3a FASE: L’ELABORACIÓ DE L’ACTUACIÓ

3.1 EL FIL CONDUCTOR I LA TRIA DE CANÇONS (ANNEX 6 I 7)

La veritat és que organitzar un espectacle d’animació infantil és més difícil

del que em pensava. El primer que vaig fer va ser posar-me en contacte amb

el meu professor de guitarra per explicar-li quina era la meva idea. Em va dir

que el primer pas era pensar un fil conductor per a la meva actuació.

Necessitava una història que em guiés durant l’espectacle, la qual podia ser

creada, podia ser totalment inventada, o podia ser una barreja entre les dues.

Em vaig decantar per la tercera opció.

Així, doncs, vaig decidir pensar en alguna de les llegendes del Pla de l’Estany,

per després poder-la modificar i crear-ne una de nova. És aquí on va aparèixer

en Morgat, el protagonista de la meva història.

Em vaig basar en la seva llegenda, el pagès el qual perd totes les seves terres

ja que aquestes són inundades per l’Estany de Banyoles. A partir d’aquí vaig

començar a crear el fil conductor del meu espectacle. I és que en Morgat

estava molt trist, no tenia terres, i vaig pensar que seria una bona idea

ajudar-lo a trobar-ne unes de noves!

Així, doncs, amb l’ajuda del tren Pinxo en Morgat decideix recórrer els 11

municipis del Pla de l’Estany. La història comença a Cornellà del Terri, on un

grup de noies (Júlia, Clàudia i Berta) s’estan preparant per fer un espectacle i

de sobte apareix en Morgat. Aquest ens explica qui és, què li passa i ens

demana ajuda.

De cop i volta, abans que comenci l’espectacle es senten unes veus. Són les

veus d’unes goges que li diuen a en Morgat que si vol unes terres haurà

d’aconseguir llavors. En Morgat comença a voltar de municipi en municipi on

troba un seguit de personatges amb els quals canta i balla una cançó. És

finalment, quan després d’haver cantat les 12 cançons, aconsegueix

recol·lectar tots els pots de llavors. En acabar, torna a sentir les veus de les

goges que el feliciten per la feina feta. Les goges, com a mostra d’agraïment,

li regalen unes terres.

52

El plantejament que ens vam fer per realitzar aquest fil conductor, va ser

crear una petita història en cada un dels municipis.

Com hem dit anteriorment la història va començar a Cornellà del Terri on ens

vam trobar amb en Morgat el qual ens va explicar que s’havia quedat sense

terres i necessitava la nostra ajuda. Vam cantar la cançó del tren Pinxo per

anar direcció a Palol de Revardit, el següent municipi. A Palol, ens vam trobar

amb un castell, i el rei ens va demanar que ens convertíssim amb cavallers

per protegir el seu reialme. Així, doncs, vam cantar la cançó de Som els

cavallers. Com que vam fer molt bé de cavallers el rei ens va regalar el

primer pot de llavors.

Seguidament vam anar cap al següent municipi, Camós. Allà ens vam trobar

amb un llop, el qual era molt amic dels nens i nenes i ens va demanar si

volíem jugar a amagar amb ell. Vam cantar tots la cançó de Passegem-nos

pel bosc, i el llop es va posar tan content que ens va regalar un pot de

llavors.

La pròxima parada va ser a Porqueres. Allà vam arribar a les Estunes, i ens

vam trobar la Margarideta, una goja que tenia moltes ganes de jugar. Vam

cantar la cançó de Peu Polidor i la Margarideta ens va regalar un pot de

llavors.

Seguidament vam agafar el tren Pinxo i vam anar direcció Sant Miquel de

Campmajor. A Sant Miquel ens vam trobar en Gepet, un pagès, molt amic

d’en Morgat, i ens va explicar que se li havien escapat tots els animals de la

granja. Vam decidir ajudar-lo cantant A la granja d’en Gepet, i vam

aconseguir que els animals tornessin a la granja. En Gepet per agrair-nos-ho

ens va regalar un altre pot de llavors.

Vam agafar el tren Pinxo i vam anar direcció Serinyà. A Serinyà ens vam

trobar un prehistòric i vam decidir cantar amb ell L’home de Cromanyó. Com

que ho vam fer tan bé, vam aconseguir un altre pot de llavors.

Seguidament, vam anar direcció al mercat d’Esponellà, allà vam trobar molts

masovers, i tots junts vam cantar la cançó de la Masovera.

Un cop aconseguit el pot de llavors vam anar cap a Crespià. A Crespià és molt

típic la mel i les nous, i vam trobar una abella que estava molt trista perquè li

53

havia desaparegut la mel. La vam animar cantant La cançó de la felicitat. Es

va posar tan contenta que ens va regalar un pot de llavors.

Seguidament vam arribar a Vilademuls. Allà hi havia molts pagesos i els vam

ajudar a llaurar el camp tot cantant el Ball de la civada.

Un cop aconseguit el pot de llavors vam anar cap a Fontcoberta. Allà vam

trobar uns pagesos que estaven molt enfadats a causa dels cargols. Resulta

que es menjaven les hortalisses dels horts i no hi havia manera de fer-los fora.

Nosaltres vam decidir cantar la cançó del Cargol treu banya. Com que vam

aconseguir fer marxar els cargols, els propietaris dels horts ens van regalar un

altre pot de llavors.

Finalment vam arribar a Banyoles, i a qui vam trobar?, el drac!! La gent de

Banyoles ens va demanar que convertíssim el drac en vegetarià perquè es

menjava tot el bestiar de les seves granges. Així, doncs, vam cantar la cançó

del Monstre de Banyoles i vam aconseguir el nostre repte. La gent estava tan

contenta que ens va regalar l’últim pot.

De cop, vam tornar a sentir les veus de les goges. Aquestes ens van felicitar

per la nostra feina i ens van fer tornar a Cornellà del Terri ja que ens van dir

que allà trobaríem unes terres per plantar totes les llavors que havíem

aconseguit. A Cornellà ens vam acomiadar de tots els nens i nenes cantant

Passi-ho bé.

Entre cançó i cançó els quatre components del grup representàvem un petit

diàleg i intentàvem interactuar al màxim amb el públic.

Vam elegir aquestes cançons ja que vam intentar relacionar-les amb alguna

cosa típica de cada municipi: Palol – castell, Serinyà – coves prehistòriques...

3.2 AJUNTAMENT, TÈCNIC DE SO, CÀMERA

Un cop vaig tenir el fil conductor pensat, vaig posar-me en contacte amb

l’ajuntament de Cornellà del Terri. Els vaig demanar permís per poder

realitzar el meu espectacle a la plaça major del poble, i ràpidament em van

donar un sí de resposta!

54

El projecte estava encarrilat, així que vaig començar a dedicar-me a preparar

els decorats per al dia de l’actuació.

Abans però, vaig posar-me en contacte amb l’Aniol i la Júlia, els encarregats

de filmar l’espectacle, i amb l’Andreu, el tècnic de so.

3.3 ELS DECORATS

El primer que vaig realitzar va ser un mapa enorme de la comarca del Pla de

l’Estany. Vaig pensar que fent-ho tot tan visual agradaria més als infants.

Utilitzant un retroprojector vaig poder calcar el mapa en un paper d’embalar,

i a continuació vaig començar a pintar cada municipi d’un color diferent.

Seguidament vaig preparar els pots de llavors. Vaig pintar cada pot d’un color

diferent, i vaig escriure a cada un d’ells el nom d’una fruita o verdura.

En tercer lloc vaig pintar els personatges de cada municipi i, finalment, vaig

posar un tros de cinta adhesiva a cada dibuix per poder-los enganxar al mapa.

El fet de poder-los enganxar, em permetia poder treure i posar els

personatges dels municipis i els pots després de cada cançó, i així poder

acabar completant tot el mapa. La figura del tren pinxo era l’única que

s’anava traslladant d’un lloc a l’altre depenent del municipi en què estàvem.

55

El tren comença a Cornellà

3.4 ARRIBEN ELS ASSAJOS

Mica en mica el projecte avançava, cada vegada quedaven menys dies per

l’actuació, i havia arribat el moment dels assajos. La veritat és que van ser 10

dies molt intensos però ens en vam sortir d’allò més bé. Cal dir que vam tenir

la sort de poder assajar a Can Cisa, al local on en Pau la Júlia i jo anem a

guitarra. Això ens va permetre molta més llibertat i tranquil·litat a l’hora

d’assajar.

El primer dia d’assaig ens vam reunir tots quatre, i els vaig presentar el fil

conductor i les cançons que tocaríem a l’espectacle. Entre els quatre vam fer

alguns retocs i vam canviar alguna de les cançons. Vam dedicar els dos

primers assajos a fer el diàleg de l’espectacle i a pensar la manera de lligar

les cançons, els balls, la participació del públic. Un cop vam tenir aclarit

aquest tema, vam posar fil a l’agulla amb les cançons.

Vam pensar que era una bona idea posar dos dels quatre components del grup

a baix l’escenari, ajudant i ballant amb els nens i les nenes. Així ho vam fer.

En Pau que feia de Morgat, i la Júlia que cantava i feia la percussió, estaven

entre el públic. Per altra banda, la Clàudia i jo no ens vam moure de dalt

l’escenari ja que la Clàudia tocava el teclat, la caixa en algunes de les

cançons i cantava, i jo tocava la guitarra i cantava.

56

Els deu dies anteriors a l’actuació, ens vam reunir cada tarda al local per

assajar les cançons i practicar o crear alguna coreografia senzilla i fàcil de

recordar.

Abans de fer l’espectacle però, quedava un últim pas, la difusió.

3.5 LA DIFUSIÓ

Per fer la difusió em vaig reunir amb la Clàudia. Vam pensar amb un estil de

cartell molt vistós, que cridés l’atenció als nens i nenes i a totes les persones

que se’l creuessin. Es tractava d’un cartell de color verd amb el mapa de la

comarca del Pla de l’Estany, que havia fet prèviament, i el dibuix del tren

Pinxo.

Per altra banda vam fer una pluja d’idees per pensar el nom de l’espectacle,

el qual, finalment es va anomenar Un tren de cançons.

Un cop finalitzat el cartell de difusió vaig anar al casal d’estiu de Cornellà del

Terri i al de l’escola de la Draga, on havia estat treballant durant el mes de

juliol, per repartir algun dels cartells. També en vaig portar a les diverses

botigues de Cornellà, a la perruqueria, la papereria i la llar d’infants.

57

3.6 EL DIA DE L’ACTUACIÓ

26 de juliol...un dia de molts i molts nervis!

Havia arribat el dia de posar a la pràctica tot el que havíem assajat i après

durant aquelles setmanes. Els quatre components del grup vam quedar per fer

un últim assaig abans d’anar cap a la Plaça Major a muntar els instruments i a

preparar-nos per l’actuació.

L’últim assaig va ser molt intens, a més a més, va venir la Júlia, la noia que

ens va gravar durant l’assaig i que llavors conjuntament amb l’Aniol ens van

gravar durant l’espectacle.

Vam repassar tots els detalls, vam cantar totes les cançons, vam ballar totes

les coreografies...fins que finalment va arribar l’hora d’anar cap a la plaça.

Un cop allà vam començar a muntar el que quedava de l’escenari, ja que al

matí havia passat la brigada de l’ajuntament i ens havia avançat feina. També

vam fer algunes proves de so amb l’Andreu per assegurar-nos que tot sortís a

la perfecció.

Ens vam canviar el vestuari, ja que en Morgat anava vestit de pagès i

nosaltres, les tres noies, ens vam vestir amb roba de colors. Vam repassar per

última vegada el guió, i vam esperar que el campanar de l’església del poble

toqués les 7.

La primera impressió va ser molt negativa, només hi havia 8 nens a la plaça i

nosaltres ens esperàvem un xic més de públic. Estàvem molt engrescats,

teníem moltes ganes, però alhora estàvem molt nerviosos i vam decidir

esperar deu minuts per veure si la plaça s’emplenava una mica més. De sobte

van començar a aparèixer cotxes, i nens i nenes de tot arreu! Vam decidir

començar l’espectacle ja que a la plaça hi havia molt bon ambient.

58

Així, de mica en mica l’espectacle avançava, la participació del públic era

fantàstica. Els nens i nenes no van deixar de cantar i ballar en cap moment, i

podem dir el mateix dels pares ja que van col·laborar en tots els balls i

cançons.

A la plaça hi havia nens i nenes d’entre 3 i 7 anys, en total érem unes 40

persones. L’espectacle va durar una mica més d’una hora.

59

4a FASE: LA VALORACIÓ

Un cop acabat l’espectacle, al cap d’uns dies, ens vam reunir amb el grup per

fer una petita valoració de com havia anat l’actuació.

L’espectacle en general va anar molt bé, però sempre hi ha coses a millorar.

Aspectes que valorem positivament dels assajos:

Com a aspectes valorats positivament dels assajos, dir que el fet de tenir un

local per a nosaltres sols i que ningú ens molestés va anar molt bé. Per altra

banda el bon ambient que hi havia entre nosaltres, a part que hi havia molta

coordinació, i anàvem molt per feina, ens enteníem molt bé.

Aspectes que valorem negativament dels assajos:

Un aspecte negatiu sobre els assajos és que no hi ha nens i nenes! I per tant és

molt diferent actuar posteriorment amb el públic, ja que no estàs acostumat,

i no saps què t’espera.

Aspectes que valorem positivament de l’espectacle:

Com a aspectes valorats positivament de l’espectacle, simplement dir que va

ser fantàstic! Hi havia moltes famílies, les quals van col·laborar moltíssim a

l’hora de fer els balls, els ponts del tren Pinxo... Les coreografies eren molt

senzilles i tothom tenia les capacitats necessàries per ballar-les i memoritzar-

les.

Per altra banda va anar molt bé que no toqués el sol a la plaça, no em vull

imaginar què hagués passat si no hi hagués hagut ombra!

Una de les altres coses que valorem positivament va ser el fet de poder anar

abans de fer l’actuació a la plaça major a preparar-ho tot i a veure com

muntaven l’escenari. La duració creiem que va ser la correcta, no es va fer

llarg. Per altra banda la difusió també va ser molt bona, vaig repartir cartells

als casals d’estiu i a les botigues de Cornellà del Terri, a part d’enviar correus

a amics i familiars.

Un dels altres aspectes positius va ser l’equip de so, la sonoritat era molt

bona i no vam tenir cap problema durant l’actuació. Creiem que els quatre

components vam anar molt coordinats, no ens vam trepitjar en cap moment i

60

el fet que tots ens sabéssim el guió de tots va fer que ens poguéssim ajudar

mútuament si en algun moment un dels quatre es quedava en blanc.

Tenir, la Gemma, la meva germana, darrere el tauló de fusta, ajudant-nos i

preparant-nos el material o encarregant-se d’enganxar els personatges del

mapa, ens va anar molt bé, la veritat és que ens va ser molt útil una persona

destinada a fer aquesta tasca.

Aspectes que valorem negativament de l’espectacle:

Com a aspectes negatius podem dir que els nervis van jugar alguna mala

passada i això va fer que ens mostréssim una mica insegurs. Tot i així vam

anar agafant confiança i mica en mica vam anar trobant els nostres llocs dalt

l’escenari.

Creiem que la primera cançó no va ser la més adequada perquè vam començar

fent una rotllana i ballant tots el bugui-bugui. Potser hagués estat més

encertat fer una cançó encarada a la coneixença. Tot i així els nens van

respondre molt bé.

Un dels altres aspectes negatius va ser el to d’algunes cançons, en especial

l’home de Cromanyó. Creiem que el to no era el més correcte ja que pels

nens i nenes potser era massa greu. Això també va fer que hi hagués cançons

on nosaltres no estiguéssim còmodes cantant.

Coses que ens van sorprendre

Una de les coses que ens va sorprendre va ser la quantitat de nens i nenes que

van venir, Cornellà és un poble petit i no m’esperava que vingués tanta gent.

Això ens va animar molt a l’hora de començar.

Valoració sobre el fil conductor de l’espectacle

Creiem que el fil conductor va ser correcte. Tenir el mapa va ajudar molt, i

ens permetia fer-ho tot molt visual.

Entre cançó i cançó potser hi va haver moments de silenci, tot i així no ens

van significar un problema ja que el públic va col·laborar molt.

De tant en tant, en Pau feia un recompte de pots de llavors. Va ser una

activitat completament improvisada i la valorem molt positivament ja que els

61

nens i nenes es van motivar molt i tenien ganes d’arribar a aconseguir tots els

pots.

El fet de posar elements representatius en algunes de les cançons també va

ajudar molt, (ex: un collaret de flors a la cançó de la Margarideta, una pistola

d’aigua per ruixar els nens i nenes a la cançó del cargol treu banya...) creiem

que en podíem haver introduït algun més, ja que van agradar molt.

La reacció dels infants

La reacció dels nens i nenes va ser molt bona. Com hem dit anteriorment, al

principi els va costar, però poc a poc es van anar engrescant. Fins i tot vam

haver de repetir una cançó al final de l’espectacle, cap dels quatre s’ho

esperava, va ser una sorpresa molt agradable.

Vam decidir repetir la primera cançó, hei bugui- bugui.

Valors que creiem que vam transmetre durant l’actuació

En primer lloc els nens estaven a l’aire lliure, per tant es van estar movent,

saltant i ballant durant una bona estona i creiem que això és molt important

ja que podien haver estat asseguts al sofà mirant la televisió.

En segon lloc, hi va haver molta relació entre els nens i nenes, i vam fomentar

també la relació entre pares i fills, això va fer que comencessin a perdre la

vergonya i mica en mica sorgissin més voluntaris a ballar.

També vam ensenyar conceptes nous, si més no per alguns dels infants, com

els noms dels municipis, conceptes dreta - esquerra, els nombres, cançons

populars...

Si ens centrem en els valors, creiem que un dels que vam transmetre més va

ser l’autoestima. Tots els nens i nenes formaven part de l’espectacle, tots

tenien el mateix objectiu i les mateixes oportunitats de participar ballant i

cantant. Creiem que això fa que es sentin valorats d’una altra manera.

Valoració exterior: (familiars, amics,...)

Un cop acabat l’espectacle tot van ser felicitacions! Evidentment que hi ha

moltes coses a corregir, però per ser el primer cop el públic, els amics, i els

familiars...ho van valorar molt positivament.

62

Fins i tot ens van dir que s’haurien de fer espectacles d’aquest tipus més

sovint! Creiem que el públic va marxar molt content després de l’actuació.

Com ens vam sentir nosaltres dalt de l’escenari

La veritat és que és una sensació magnífica, fer el que t’agrada i que als nens

i les nenes els agradi és meravellós. Ens vam sentir realitzats i és una molt

bona experiència que els quatre tenim ganes de repetir!

Com hem dit anteriorment, vam començar amb molts nervis, però a mesura

que avançàvem anàvem creixent i ens sentíem cada cop més segurs de

nosaltres mateixos.

63

CONCLUSIÓCONCLUSIÓCONCLUSIÓCONCLUSIÓ

Finalment ha arribat el moment d’acomiadar-se. Encara recordo el dia que la

tutora ens explicava què era això del treball de recerca, ens deia que era un

treball de camp que durava tot un curs i que per tant havíem d’escollir un

tema que ens agradés molt.

Després d’estar tot un curs convivint amb el treball de recerca és en aquest

moment el qual te n’adones de que tot allò que et semblava una feinada ara

ja està fet, que tot i que has tingut moments de desànim en què ho

engegaries tot a pastar fang, ha valgut la pena l’esforç dedicat, i que és

genial la gran quantitat de coses noves que has arribat a aprendre.

La veritat és que estic molt satisfeta amb tota la feina que he realitzat. Estic

orgullosa d’haver assolit tots els objectius que em vaig proposar, puc dir que

fins i tot n’he afegit algun més que ha sorgit al llarg del procediment del meu

treball.

Abans de començar aquest treball tenia dos objectius molt clars, l’un era

saber si el món de l’animació infantil encara perdurava, si encara era viu, si

tenia el mateix èxit i el mateix públic que els anys 70... l’altre, era una mica

especial, diferent, era una cosa que no m’hagués pensat mai que acabés fent,

però que quan m’hi vaig trobar no volia que s’acabés! Aquest objectiu era

crear el meu propi grup d’animació infantil, i conèixer les sensacions d’un/a

animador/a.

Vaig començar aquest treball buscant el significat del terme animació

infantil, a partir d’aquí, mica en mica vaig ampliar els meus coneixements

buscant d’on venia tot aquest món, qui era el pioner de l’animació infantil...

Me n’he adonat de que a Catalunya hi ha molts més grups d’animació dels que

pensava. La veritat és que quan em vaig decidir a fer un llistat de tots els

grups per poder enviar-los-hi el qüestionari vaig al·lucinar de la gran quantitat

de grups que vaig trobar. Vaig quedar ben sorpresa, la major part d’aquests es

localitzen a la província Barcelona, seguidament de la de Girona, la de

Tarragona i la de Lleida.

64

També he vist que Xesco Boix ha significat un gran referent en l’animació

infantil, se l’ha mitificat molt, però actualment trobem grups que parteixen

de la seva pròpia experiència i que ja no li donen tanta importància.

Alhora de cercar informació sobre els grups d’animació infantil que trobem a

Catalunya vaig haver d’entrar a cada una de les webs dels grups. Tan he

trobat grups amb pàgines web molt actualitzades, amb una gran quantitat

d’informació els quals m’era molt més senzill omplir i recollir dades, com

grups que no tenien pàgina web o feia temps que no l’actualitzaven.

Un cop introduïda dins al món de l’animació infantil a Catalunya, vaig centrar-

me dins la província de Girona i vaig fer un petit estudi sobre totes les festes

relacionades amb l’animació infantil que trobem dins dels 221 municipis. Fent

això vaig adonar-me que són moltes les festes on hi ha una petita part

dedicada a la mainada, però que cada vegada més, proliferen un gran nombre

d’activitats en què la música deixa de ser animació infantil i passa a ser

música de l’actualitat, la qual els nens coneixen molt bé.

En torn a la recerca d’activitats, no ha estat gens fàcil, per una banda perquè

a molts pobles petits no he trobat la programació de l’últim any, i per l’altra,

perquè no hi ha un blog comú on indiqui totes les activitats realitzades any

per any de les festes majors.

Crec que és una bona proposta per fer ja que és una molt bona manera de

tenir ordenades i classificades per categories les festes de cada municipi.

Un altre dels meus objectius era fer una comparació entre els valors que

transmetia Xesco Boix i els que es transmeten a les cançons d’avui en dia.

Podríem dir que quasi tots els grups d’animació que m’han respost el

qüestionari, el la pregunta que fa referència als valors, transmeten el mateix

que transmetia Boix. Això significa que encara són valors actuals, i que tot i

els canvis que hi ha hagut en aquesta societat encara es duen a terme.

Trobarem grups que en potenciaran més un que d’altres, però els valors

comuns mai desapareixeran.

65

Per acabar, el meu últim objectiu, la creació del meu propi grup d’animació

infantil.

La veritat és que ha estat una feinada, això de muntar un grup és més difícil

del que em pensava!

Tot i així, després de passar molts nervis i de fer un gran esforç estic molt

contenta dels resultats obtinguts. Tan l’espectacle com els assajos van anar

molt bé, em vaig adonar que tenir el do de ser un bon animador té les seves

dificultats, que no és senzill guanyar-te el públic i transmetre aquell punt de

màgia als infants. No ha estat fàcil però el pessigolleig a la panxa que vaig

tenir el 26 de juliol a dalt l’escenari i l’adrenalina que vaig sentir durant tota

una hora veient com ballaven els infants que van venir a la Plaça Major del

meu poble ha valgut la pena!

També m’he adonat que és un espectacle pensat per fer exclusivament al Pla

de l’Estany ja que es basa en els 11 municipis de la comarca. Tot i així és un

espectacle molt adaptable que es podria realitzar en qualsevol comarca.

No em vull allargar ja que anteriorment he fet la valoració de l’espectacle i us

he explicat detalladament tot el seu procés.

Per últim m’agradaria fer esment al títol del meu treball: “De Xesco Boix a

Gangnam Style” quan vaig començar aquesta recerca em feia por pensar que

actualment l’animació infantil s’hagués convertit en només escoltar música

actual, música que dura tant sols un estiu. Afortunadament després

d’aprofundir en el tema, m’he adonat que malgrat la crisi actual, malgrat el

poc resó mediàtic l’animació infantil a Catalunya continua viva, amb gent

molt compromesa i amb ganes d’innovar per continuar captant l’atenció dels

infants i transmetre uns valors.

Així que acabo aquí, satisfeta de la feina feta i d’haver pogut formar part

d’una experiència tan enriquidora i fantàstica com aquesta.

66

BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFIA DVD

Xesco Boix, 25 anys: Vull ser lliure [Documental] (2009). Carme Canet (dir.).

Grup Enderrock

LLIBRES

Castillo, S.; Sánchez, M. (2007). Animació i dinàmica de grups. Barcelona:

Altamar.

Soler Pere (coord.). (2011) L’animació sociocultural. Una estratègia pel

desenvolupament i l’empoderament de comunitats.Barcelona. Ed. UOC

Ventosa, Víctor J. (1999). Expresión musical, Educación y tiempo libre (2ª

ed.). Alcalà: Editorial CCS

ARTICLES PREMSA

Alemany, Núria (2010, desembre). “El retorn de l’Upalí”. Diari Ara.

Aracriatures (pàg 8).

Gilbert, Trinitat (2011, abril). “I la música amanseix les feres...”. Diari Ara.

Aracriatures (pàg 10).

Tedó, Xavier (2012, juliol). “Música per a petites orelles”. Diari Ara.

Aracriatures (pàg 8).

Arenós, Paloma (2013, febrer). “Nous camins, animadors en evolució”. Diari

Ara. Aracriatures (pàg 8).

Brullet, Anna (2011, febrer). “Fills de Xesco Boix”. Diari Ara. Aracriatures

(pàg 12).

Tedó, Xavier (2011, octubre). “Lleure i valors, ensenyar ciutadania”. Diari

Ara. Aracriatures (pàg 12).

Arenós, Paloma (2011, juliol). “Un minimón per als més petits”. Diari Ara.

Aracriatures (pàg 4).

67

Arenós, Paloma (2012, agost). “Gran festival per a públic petit”. Diari Ara.

Aracriatures (pàg 14).

Gilbert, Trinitat (2011, juny). “Pares i fills al mateix ritme”. Diari Ara.

Aracriatures (pàg 4).

Gilbert, Trinitat (2011, octubre). “Tots som súpers, tots som grans!”. Diari

Ara. Aracriatures (pàg 4).

WEBGRAFIA

http://www.ddgi.cat/catalegescenics/faces/categories.jsp

http://www.fundacioxarxa.cat/index.php?id_seccio_menu=5&846022#

http://www.cercat.cat/cgiCerCAT/templates/temes3.CFM?CerCAT__tema=an

imamusica&CerCAT__1=artsesceniques

http://www.animacioinfantil.cat/barcelona_p10/

http://www.amapei.com/

http://www.xesco.cat/plantilla1.php?id=37480682

http://www.angeldaban.com/

http://www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm

http://www.tv3.cat/videos/205100233

http://www.ddgi.cat/web/noticia.seam?nivellId=6&noticiaId=1031&cid=54692

0&categoriaId=6

http://www.rah-mon.com/ca/historia-de-lanimacio-catalunya

http://www.xtec.cat/~nrivas/animacio/breu1.htm

http://www.fundacioxarxa.cat/index.php?id_seccio_menu=1

http://www.sonarkids.com/ca/info

http://www.lamostraigualada.cat/index.php

http://www.festivalacustica.cat/

http://peteseeger.net/wp/