@ A ju n ta m e n t de Salt

REVISIÓ DEL PLA GENERAL D'ORDENACIO URBANA

ESTRUCTURA ORGÀNICA DEL TERRITORI SISTEMES BÀSICS I ZONES GENERALS

ANY XXI - NÚM. 182 JUNY 2001 PREU 300 PTA.

AgendaActivitats del mesDe l’1 al 6 de juny• Exposició dels alum nes de l 'A cad èm ia de Paco Morgado.Dies 1, 8, 15 i 22 de juny• XXVII O bert d ’Escacs Restaurants V ilanova - Sa lt 2 0 0 1 , al Centre Cívic la Cooperativa, o rgan itza t pel Club d'Eseaes Salt i Girona.Divendres 1 de juny• "El racó deis contes" a la Biblioteca Jaume Ministral, a les 6 de la tarda. 3a a c t iv i ta t del Cicle de Música i Dansa del Gironès a l'Hotel d 'En t i ta ts Les Bernardes, a les 10 de la nit, actuació de l'Esbarts dansaire, organitza: Salt Sardanista.Dissabte 2 de juny• Ac tuac ió de Jackeline Castellanos "La dama delson", acom panyada pel q u in te t t rad ic ion a l Son de la Loma al Teatre de Salt, a les 10 de la nit. Preu entrada: 1.800 pessetes.Dimecres 6 de juny• "El racó dels contes" a la Biblioteca Jaume Min istral, a les 6 de la tarda.Dijous 7 de juny• Música dels Balcans amb l'Orkestina (a tr io) al Nou Espiral, a 2/4 d '1 1 de la nit, entrada lliure.De l·11 al 23 de juny• Exposició dels alumnes de la Casa de Cu ltura Les Bernardes d 'a rts aplicades, labors, d ibu ix, p in tu ra i fang.Del 14 al 28 de juny• Exposició dels treballs del curs de puntes a l'Hotel d 'Entita ts Les Bernardes, organitza: Associació Puntaires de Salt.Dijous 14 de juny• M úsica e tn o fu n k amb M ondo loco al Nou Espiral, a 2 /4 d '1 1 de la nit, entrada lliure.Divendres 15 de juny• 4a a c t iv i ta t del Cicle de Música i Dansa del G iro

nès al passeig de la Diputació, a les 10 de la nit, o rga nitza: Salt Sardanista.Dijous 21 d e juny• Música andina amb Supay al Nou Espiral, a 2 / 4 d '1 1de la nit, entrada lliure.Dissabte 23 d e jun y• 5a a c t iv i ta t del Cicle de M úsica i Dansa del Gironès al passeig de la D iputació , a les 10 de la nit, o rgan itza : Salt Sardanista. Revetlla de Sant Joan amb Gazpacho al Nou Espiral, preu en trada : 1.000 pessetes.Del 25 al 30 d e juny• Exposició dels alumnes del curs d 'a r t de la Glòria Cortina.Dimecres 27 d e juny• A lfred Bosch presenta N o ve l. la històrica dins el cicle "El menú de l 'escriptor" a la Biblioteca Jaume M in is tra l, a les 8 de la tarda.Dijous 28 d e jun y• Música celta amb Banshee al Nou Espiral, a 2 / 4 d '1 1de la nit, entrada lliure.Divendres 29 d e jun y• 6a a c t iv i ta t del Cicle de Música i Dansa del G ironès al passeig de la Diputació, actuac ió del g rup d 'ha vaneres Terra Endins, o rganitza : Salt Sardanista. Dissabte 30 d e juny• 6 0 3 Audic ió de Sardanes, Festa del barri de la Processó a la plaça Mossèn C into Verdaguer, actuac ió de la Cobla Rosslnyolets, a les 7 de la tarda, o rganitza : Salt Sardanista.Tot el mes d e ju lio l• Exposició de dibuixos de Girona de Pere M atas .Del 3 al 10 d e ju lio l• Curs d 'e laboració de to ta mena de gelats, de 2 / 4de 8 a 2 / 4 de 10 del vespre.Divendres 6 d e ju lio l• Audic ió de sardanes, organ itza : Salt Sardanista.

44PIn ú m . 218

G E S T O R Í A A P I

A gència de la p rop ie ta t im m obilià ria A dm in istrac ió de finques G estoria adm in istrativa

Av. Jaum e l r, 44 baixos - Tels. 9 7 2 20 88 5 4 / 9 7 2 2 0 13 3 5 - Fax 972 21 4 6 0 8 -1 7 0 0 1 GIRONA Passeig Paisas Catalans, 147 - Tel. 9 7 2 2 4 4 4 92 - 1 7 19 0 SALT

i , iZ \ w 'c u m u s MFLECA i PASTISSERIA WmïC/ Llarg, 10 - Tel. 972 23 83 71 - SALT

R.S.1.20 71 40/CAT

Editorial

El Pía general

Editorial3

Història4

Entrevista5

Ensenyament7

El Jovent11

La Gent Gran12

Cultura14

Salut15

Natura16

Esports17

Opinió20

Informació municipal21

Cartes/Gastronomia22

Poti-poti23

LA FARGA NO SE SOLIDARITZA NECESSARIAMENT AMB LES OPINIONS

EXPRESSADES EN ELS ARTICLES SIGNATS.

LA FARGA AUTORITZA LA REPRODUCCIÓ DELS ARTICLES, SEMPRE I QUAN SE

N'INDIQUI LA PROCEDÈNCIA.

Aquests dies i fins al 21 de juny, podem veure a l ’A juntam ent de Salt, posat a exposició pública, el nou Pla General, que serà l ’últim i p er sempre. Un Pla General no és un fet quotidià que passa sovint; l ’anterior tenia data del 1987. El que tenim ara a exposició pública tindrà unes repercussions excepcionals, ja que acaba amb la planificació total del sòl del municipi. Aquest tancament podria sem blar precipitat perquè sembla que al sud de la població encara queden moltes hectàries de terreny agrícola, que sembla que donarien per a molts anys p er anar expandint cap al sud les noves construccions; de fet, tampoc vol d ir que s ’hagi d 'om plir a corre-cuita tot el sòl program at. Es parla de 15 anys.La nova Llei del Sòl aprovada pel Govern central autoritza els prom otors a l ’edificació d ’habitatges en el terreny no program at que més li escaigui, podent, si així ho vol, fer un barri nou en qualsevol terreny rústic i si la consciència d ’especulació no ho atura, ens podem tornar a trobar amb aquelles urbanitzacions que tant de mal han fet a la planificació del territori i tants maldecaps han po ta t als ajuntaments.A m b aquests criteris tan allunyats de la sostenibilitat i convivència ciutadana, planificats p er a l ’especulació més barroera, encara que diguin que és per abaratir el preu del sòl, no quedava cap més rem ei -p e r evitar ensurts- que fer una planificció total del terreny no program at que quedava al municipi de Salt.Ara, aquest projecte està a exposició pública i cal que tots els interessats -no solament els que en poden sortir beneficiats o perjudicats- se ’l mirin amb atenció per si creuen que caldria fer-hi alguna al·legació. El projecte afecta tot el perím etre de Salt, inclosos carrers i vivendes, amb algunes afectacions que amb criteris urbanístics poden ser comprensibles, però pensem que un Pla General ha de com ptar amb les persones, amb els sentiments del poble i am b tota una xarxa de serveis i comunicacions que facin agradable viure-hi.Sembla que ja no tindrem ocasió de parlar més de la planificació de Salt, com no sigui algun Pla Parcial per fer alguna remodelació m olt excepcional i en un espai m olt concret; per tant, no deixem passar aquesta exposició pública per a dir-hi la nostra, que potser la nostra proposta no serà prou encertada?, vés a saber! Ara se’ns presenta l ’ocasió de participar per última vegada en la planificació del nostre poble.

ANY XXI ■ NUM .181 MAIG 2001

EDITA: Casal de Jubilats de Salt

C S D l DAtCI : Joon Boada i Reig, Agapit Alonso i Pont, Ma Helena Romagós i Ribot, Heleno Olivella, Ramon Torramadó i Garcia, Andreu Bover i Pagèspetit, Salvador Sunyer i Aimeric, Jaume Garcia i Navarra, Anna Bonal i Pardo, Àngela Mollera i Casellas, Ramon Ponsatí i Ventura i Àngels Mir i Casas

C AB RAO _ j L :9osep Boo, Ma Carme Bover, Lluís Mateu, Josep Torrente, EAP Gironès Est, Ingrid Santos, Antoni Romero i ABS Salt

P R E M I T R E S D E M A R Ç D E 1 9 8 9

EL CONSELL DE REDACCIÓ

C RR CC I S I : Toni Ruscalleda

a l l P RTADA: Marrecs de Salt de Fina Casellas

DISTRIB Cl C Pitu Geli i Josep Palmarola

ADMI ISTRACI : Joan Boada

I Lli GRA IA: JJ Comunicació

IMPR S B : Impremta Pagès, S.A.

dPcSIT lG A D G I - 356 - 7 9

S BSCRIPCI A ;A : l .800 pTA

HistoriaLa funció de la història és la de crear un nacionalisme, un sentiment de cant a la Pàtria, a fi de preservar-nos de possibles oblits i quedar engolits en un món que res té a veure amb el nostre passat. I això s'aconsegueix si coneixem i mantenim la identitat de les coses, no transformant- les, ni destruint-les. Avui dia, amb el Pía General 2001 de Salt ens trobem amb l’actuació transformadora de tres llocs simbòlics per la seva identitat i peculiaritat, que són característics del tarannà de la zona. Dos de l’època Republicana i un de I época Mitjana, de típica construcció catalana. I aquest Pla ataca i transforma aquest espai viu en què fou creat.

Atemptats a la història de Salt• 1r.- Actuació, amb destrucció d’alineació del carrer principal del projecte aprovat, realitzat i únic en portar-se a terme en plena República. De l'insigne arquitecte Ricard Giralt Casa- desús, pioner del Congrés d’Arquitectes dels Països Catalans (1932). Amb un Govern Local Republicà, el consistori saltenc va aprovar el projecte el 3/9/32. Pocs anys més tard, per la Guerra Civil, es va estroncar aquest Pla d'Urbanització. D'ell van quedar-ne poques coses. Una d'elles, i molt important, és el seguit de carrers que van des del carrer dels Camps (avui Cervantes) fins a cals Her- manus (avui Ajuntament), amb l'obertura del carrer Angel Guimerà, autèntica novetat per l'època de llum i amplada. La major part de cases d'aquest carrer tenen el permís d'obra nova de la República. També hi ha planificada la plaça Lluís Companys.S'ha de destacar que les poques àrees en què s'ha portat a la pràctica el pro

jecte de Ricard Giralt Casadesús són indrets que mantenen una harmonia amb l'entorn i són parts perfectament continuadores de l'estructura primer del Veïnat, essent veritable Eixample d'aquest. Per això, podem dir que és una mostra importantíssima en record de l'urbanisme de la República.• 2n.- L'antic Ajuntament de Salt, c/ Llarg, casal i símbol de l'època del Salt Antic, com a primera institució del poble. El 14/4/31, les autoritats locals van posar la bandera tricolor que van portar en concorreguda manifestació de joia des del Centre Republicà (pl. Veïnat).• 3r.- El Sitjar, quant al Pla General, ho contempla com una Zona General Terciària, que vol dir que hi poden posar qualsevol cosa.Si algú vol més informació els la puc facilitar, aquí no tinc més espai.Doncs to t això ho transforma el Pla General del 2001. I buscaran to t tipus de justificacions per fer-nos creure que allò que han presentat és bo. Però la cosa és que s'han equivocat i des d'un punt de vista d'història no és bo.Jo, fa més d'un mes i mig que hi estic treballant, vull donar més informació públicament. Però les coses no les tinc fàcils, els dos primers intents d'aconseguir espai públic han fracassat i no de part de les autoritats. Ja que un és públic d'una manera i l'altre d'una altra. El pimer per culpa de la burocràcia, ja que no hi estic d'acord, i el segon per por dels seus responsables a la possible magnitud que podria assolir el tema. Estem a 14 de maig i ...

AGAPIT ALO NSO I PONT

Professor d e música i p iano, l’Àngel Comalada i V ida l és un personatge m o lt co ne g u t a Salt, on va néixer el 13 d e març d e 1931, p e rq u è va ded ica r-se al taxi, p e r haver regentat el bar Flor i s o b re to t pels p ro p d e 30 anys q u e va to ca r el p iano en d ife rents orquestres i c o n junts q ue fe ien música d e ball, co m ara els “Setson”, un g rup que encara avui continua en actiu i de l qual fou m em bre fundado r.

Ángel Comalada,músic salten!"Just després de la g u e rra c iv il, va ig a n a r a l c o l. le g i de les D om in iques i després va ig e s tu d ia r a ls M a r is tes de S a lt fin s a is 14 anys, quan va ig e n tra r a / 'A cadem ia Cots, on va ig fe r Comerç", explica l ’Àngel, que comenta que, paral· lelament, va estud iar música."De p e t it tocava d 'o ïda e l p ia n o que h i hav ia a l b a r Flor, e s ta b lim e n t que p o rta ve n els m eus pares, en Pepet i la M a ria , i que jo tam bé va ig regentar", explica l'Àngel, que afegeix que "a leshores, e l pare , que ta m bé era m ús ic i tocava e l p ia n o i e l tro m b o i va to c a r am b /'"O rqu e s tra G iro n a " i "els M o n tg r in s ", em va fe r e s tu d ia r p iano"."A is 8 anys va ig co m e n ça r a e s tu d ia r so lfe ig , va ig se r a lu m ne del m estre Francesc C iv il i a is 18 anys va ig a ca b a r la ca rre ra de p iano", comenta l 'Àngel, que té els t í to ls de professor de música i p iano del Conservatori del Liceu de Barcelona. "Després va ig co m e n ça r a e s tu d ia r am b un c a te d rà tic de l Liceu p e r

ser c o n c e rtis ta de p iano, però va ig d e ix a r-h o perqué van v e n ir a busca r-m e perquè m 'a fegís a la "Gran O rquesta P izarro", que va ser la p r im era o rques tra de 14 o 15 músics, to ts de G irona, que fe ia m ús ica de ball.", cont inua.L’Àngel va toca r amb aquesta orquestra, que actuava arreu de Catalunya i al sud de França, des deis 18 f ins ais 27 anys, excepte l 'any i mig que va haver de fer el servei m i l i ta ra Barcelona. A m b 2 7 a n y s , l ’À n ge l,q ue e n tre 1952 i 1953 va tocar amb POrquestra Iris" de Salt, va ser un dels m em bres fun da d o rs del co n ju n t "Tropi- cana" ju n t amb Fernando, Jaume i Agustí Prunell , I ldefonso Rebollo, Román M em brado i Joan BataIler. "Am b aqu e s t c o n ju n t nom és va ig to c a r-h i dos anys, ja que vam d e c id ir d e s fe r- lo i fo rm a r-n e un de nou, els "S e tson" am b els m a te ixo s músics, perquè el nom de Tropicana e l te n ia re g is tra t una a lt ra p e rsona i s i vo líem m a n te n ir - lo havíem

L 'À ngel a m b la seva d o n a , M a r ia D a n ie l G e li.

L 'A ngel to can t el p ia n o en el concert que els alum nes del m estre Francesc C ivil re a litzav e n c a d a a n y al C as in o d e G iro n a .

Entrevista

D 'e s q u e rra a d re ta , els fu n d ad o rs del g rup Setson: Jaum e Prunell, A n g e l C o m a la d a , Rom án M e m b ra d o (Rony V ra y ) , A gustí Prunell, Ildefonso R ebollo , Joan B ata ller i Fern an d o Prunell.

D 'e s q u e rra a d re ta , la p rim e ra fo rm ac ió del con junt "Els H id a lg o s": A n g e l C o m a la d a , Lluís C a rre ra s , Ildefonso R ebollo , Paco C u rt, Rom án M e m b ra d o (R ony B ray), i Lluís C a b a lle r ía .

de pagar", relata l 'Àngel, que l 'any 1956 es va casar a la parròquia de Sant Cugat amb Maria Daniel Geli, amb qui va teñ ir una fi l ia , la Carme, que és metgessa d'Amer i li ha donat tres néts, la Irene, l 'Aniol i en G u illem.L'Àngel va tocar amb els "Setson" du ra n t 10 anys, f ins que el 1965, després de desenes d 'actuac ions i d 'haver grava t 4 discos, va deixar el g rup per fundar, j u n t amb dos músics del mateix Setson, dos més de l 'O rquestra Meravella i un a ltre de la Costa Brava, el co n ju n t "Los Hidalgos” , fo rm ac ió amb qué també va toca r d u ra n t 10 anys i va gravar 4 discos més, quan l 'any 1976 va decidir desvincular-se to ta lm e n t del món de la música.A més de to ca r-h i el piano, l'Àngel tam bé era el representant d 'aquests dos con jun ts i, a més, cobrava un ta n t per qu i lòm e tre perquè portava el vehic le amb què es tras lladaven els músics i els ins trum ents , ja que era l 'ún ic que tenia cotxe. "A p r in c ip is dels 60 va ig co m p ra r una fu rg o n e ta A lfa Romeo de v u it p laces p e r fe r e l tra n s p o rt dels m úsics i dels tra s to s que po rtàvem , que no tenen res a veure am b e l que a v u i en d ia p o rta qua lsevo l g rup , ja que a leshores la p a r t de so n o ritz a c ió era m o lt caso lana i nom és p o rtà ve m un p a re ll d 'a ltaveus...", indica l'Àngel, que assenyala que aquesta mateixa fu rgone ta ja la l logaven abans que

ell la comprés i afegeig que "quan ja era meva, els caps de se tm an a que no tocàvem , la fè iem se rv ir p e r a na r a la p la t ja am b les nostres fam ílies, j a que e n tre els m em bres d e l g ru p ten íem una re la c ió m o lt bona, que no s o la m e n t era p ro fe ss ion a l, s inó d 'a m is ta t" ."Am b la "Gran O rquesta P iza rro " assajàvem a l "C o liseum " de G irona perquè teníem un aco rd am b l'a m o d 'aques ta sa la de ba ll, de m anera que ens h i de ixava assa ja r a c a n v i de fe r - l i un b a ll g ra tis cada mes", refereix l 'Àngel, que comenta que amb el g rup "Tropicana" els assajos els fe ien a la sala de ball del GEiEG, que era al carrer Albereda, al costat del Casino de Girona, i es trobava s ituada en un pr im er pis.A més de les sales de Girona -"e l Coliseum", "la Piscina", "el Globo", "el GEiEG" i "la Residència", que era un hotel que era on ara hi ha l 'a lberg del carrer C iutadans-, ta n t l 'o rquestra com els dos grups musicals actuaven h ab itu a lm en t a diversos locals de la costa g iron ina com el "C lub T ropicana" de Tossa de Mar, "la Masia" de Lloret de Mar, "el Club Català" de l'Estartit, "el Pans & Club" de Roses i " l 'Hotel Don Juan" de Malgrat. "A m és, érem els g rups que sem pre acom panyàvem als a r t is tes que venien a fe r a c tuac ions, de m anera que vam to c a r am b en Luís A g u ilé , e l Duo D inám ico , els Sírex, en Josep G uard io la ....", pun tua li tza

l'Àngel, que recorda que " ta n t am b la P iza rro com am b els Setson i els H ida lgos a S a lt h i tocàvem cada a n y p e r la Festa M a jo r a l'e n ve la t". Parlant de la Festa M ajo r de Salt, l 'Àngel recorda l 'any que va haver d 'acompanyar Mari Santpere perquè l 'o rgan itzac ió no havia con trac ta t cap pianista que l 'acompanyés. "Jo h av ia a n a t a veure l 'a c tu a c ió am b la m eva dona i em van d e m a n a r s i p od ia a co m p a n y a r- la i va ig d ir que sí. Vam a n a r a busca r e l p ia n o de l'O rqu e s tra Iris i j o va ig a com p a n y a r- la sense assa ja r res, però va ser un èxit, to t i que en un m o m e n t d e te rm in a t, e lla va caure a te rra i jo va ig d e ixa r e l p ia n o p e r a ju d a r- la a a ixe ca r-se perquè no sab ia que la ca ig ud a fo rm ava p a r t de l núm ero". Des que l 'any 1976 va deixar el g rup "Los Hidalgos" per dedicar-se al t raspo r t de personal de fàbriques i per fer de taxista, ac t iv i ta t aquesta ú l t im a que va c o n t in u a r rea l i tzan t f ins que es va ju b i la r l 'any passat, l 'Àngel no havia to rn a t a to ca r en públic f ins que fa tres o quatre mesos van proposar-l i tocar el piano amb la coral de la Gent Gran de Les Bernardes, i ac tua lm en t assagen els d i l luns i d ijous de cada setmana, a més de fe r d i fe re n ts actuac ions, com la del passat 20 de maig al Teatre de Salt.

R.PONSATÍ

EnsenyamentLa tarda de l passat 25 d ’abril, la b ib lio te ca d e la nostra escola feia go ig d e d e b ò , i envoltats d e llibres nous flamants un nom brós g rup d e persones s’agrupava entorn d 'unes taules p roveïdes d e canapès de lic iosam ent mengívols.

Aquell acte, que incloïa la re inaugurado de la nostra biblioteca amb el nom de "El pe t it lector", era la cu lm inac ió ins t i tuc iona l de les celebracions del 25è. Aniversari del Col.legi.En un am b ien t t ra nq u i l i favorable, fa m i l ia rm e n t distès, algunes personalitats presents ens adrecen la parau la : la Delegada d'Ensenyament, l'A lcalde, la Inspectora de l 'escola, el Sr. David Pujol - professor d 'Un ive rs ita t - i la nostra Directora- la Pili Alonso. Ens acompanyen dues f i l les i un f i l l del Sr. Silvestre Santaló.Són paraules per encora t ja r la feina dels mestres en el marc de les d if icu lta ts actuals de l 'ensenyament, però a la l lum tam bé de l'escola d 'abans i de f igu res d is t ing ides de la docència, com el m ate ix Santaló, evocat amb emoció pel seu fi l l.A penes fa uns quan ts m in u ts que al pati, davan t de to ts els alumnes, s 'han l l iu ra t els premis pels treballs realitzats d u ra n t la Setmana Cultural, centrada enguany en la f igura deSanta ló i l 'estudi de l'escola en a ltres temps. Els nens i nenes han fe t composic ions escrites i t reballs plàstics que ara reben el reconeixement i les fe l ic itac ions que mereixen, les quals no es l im iten als guardonats , s inó que s'adrecen

El "Silvestre Santaló" fa 25 anys_________

Ensenyament

a la part ic ipac ió il·lusionada de tots. En aquest cas, els par laments de les au to r i ta ts -Delegada, Alcalde de Salt, e tc .- han estat necessàriament breus i adap ta ts a un a ud i to r i poc d isposat als l largs discursos.Però no s'acaben aquí els actes amb els quals vo lem co m m e m ora r el nostre pr imer qua r t de segle d ’existència. Av ia t veurà la l lum una edició especial de la nostra revista, "La S ilvestr ina", en què ap legarem una p lu ra l i ta t de tes t im on is passats i presents dels mestres, pares, d irectors i a lumnes que ha t in g u t l’escola. Volem que sigui una mirada de co n ju n t sobre el que hem estat i el que som, però capaç de projectar-se al que vo lem ser.També en el seu m om e n t ens convert i rem en artis tes per un dia i p in tarem un mural en la llarga paret que ens separa de l ’ l ES Vallvera. En Lluís Mateu, de l’Escola Munic ipa l de Belles Arts, ens assessorarà per fe r-ho .I, f ina lm en t, el dissabte 9 de ju n y una gran festa de germanor, amb un grup d ’an im ació I saborós dinar, clourà les celebracions. Us hi apunteu? Ben segur que us farà un bon p ro f i t la ballaruga.

JOSEP TORRENTE MESTRE DEL CEIP SILVESTRE

SANTALÓ

Noticies breus

L’Escola del Veïnat- A l'escola del Veïnat hem celebrat unes Jornades Culturals que, com cada any, hem procurat que t ingu in relació amb el nostre poble. El tema t r ia t aquest curs ha estat L'aigua i Salt. Els nens i nenes han v is i ta t fàbriques tèxti ls, les Deveses i el riu

Ter, els bombers, ... També han fe t ta l le rs re lacionats amb l'aigua i els més petits de l'escola s'han d ive rt i t m o lt a la Fira de l'Aigua.- El dia de Sant Jordi, a més a més de la sortida al Passeig per veure les parades de roses i de llibres, de realitzar activ i ta ts relacionades amb

CA RPI P IZ Z A( s e r v e i a d o m i c i l i )

® 972 24 58 48SALT

c/ Abat Oliva, 1-3 (Plaça Veïnat)

rnn SewjriFOC s.l

MATERIALS DE;

PRO TECCIO PERSO N AL I EXTIN CIÓ D'INCENDIS

Ps. dels Països Catalans, 1 4 -Tel. 972 23 71 99 - Fax 972 24 28 01 - 17190 SALT (Girona)

Ensenyament

la diada - fe r la rosa, explicar la llegenda i tallers de poesia-, els més petits de l'escola varen anar a visitar els avis i àvies de la Residència Les Vetes i els van portar una rosa. Cada any hi anem dos cops -p e r Nadal i per Sant Jordi. És un acte molt entranyable que agrada a petits i grans.- El divendres 15 de juny, co n jun tam en t amb l'Associació de Mares i de Pares, organitzarem la festa de cloenda del curs. El matí farem una Fira i una exposició dels treballs fets duran t el curs. A la tarda, IAM PA organitza un concurs de coques, un espectacle d 'an lmació in fan t i l , un sopar i ball. Esperem que el temps no ens l'espatlli.

L’Escola del PlaCom cada any, pels vo ltan ts de Sant Jordi, l'Escola del Pla organitza una Setmana Cultural dins el marc de l'Escola i l'Entorn. Enguany hem celebrat la dotzena edició, que sota el tí to l Plats al Pla ha procurat acostarnos al món de l'a limentació.Al llarg de to ta una setmana hem treba l la t al vo ltan t d'aquest tema a part ir de d iferents activ i ta ts que s'han adreçat a to ta la co m un ita t educativa:- Esmorzars saludables- Menjars típics de Catalunya- Tallers de cuina: t ransformació dels

a lim ents - f ru i ta , patata, ou-, creps, dolços i past issos,....- Demostracions culinàries a càrrec de l'Escola d'Hostaleria, del Restaurant V i la n o v a , ...- Xerrades in formatives a càrrec dels Laboratoris Puleva, del Dr. U re ta , ...- Visita a Can Currius per veure el procés d'elaboració del pa.Una tarda vam fer els Tastets al Pla amb la participació de totes les fam ílies de l'escola. Cadascú va portar algun a l im ent cu inat a casa i ens els vam menjar plegats al pati. També hi va haver activitats més lúdiques: sortida al Pla dels Socs, espectacle d 'animació in fan ti l amb el grup La Trupe.

La UOC i el Centre de Suport de Salt___El passat 28 d'abril va ser l 'ú l t im dia que el Centre de Suport de la UOC de Salt, que està ubicat a l'edif ic i de la casa de cu ltura Les Bernades, admetia sol· l ic ituds per accedir a la Univers ita t Oberta. Aquest cop s 'oferien les noves ll icenciatures de Ciències del Treball (2n. cicle), Ciències polít iques i de l 'adm in is trac ió (2n. cicle) i Enginyeria en in form àtica (2n. cicle).A la comarca del Gironès han sol. licitad l'accés a la un ivers ita t un to ta l de 103 persones, de les quals 13 són de la vila de Salt. En aquests m om ents ja són més de 60 els estudiants de la Univers itat Oberta que viuen a Salt i que aspiren a obten ir un tí to l universitar i u t i l i tza n t les noves tecnologies i la fo rm ac ió via internet.Recentment, l 'Internacional Council fo r Open and Distance Education (ICDE), que reuneix inst ituc ions educatives a d istància de més de 140 països de to t el món, ha a to rga t a la UOC el premi ICDE 2001 d'Excel.lència, que reconeix aquest centre com la m il lo r un ivers ita t v irtua l i a distància del món.

Cl M a jor d e Salt, 268 - Tel. 972 24 33 04 - 17190 SALT C / M igd ia , 1 - Tel. 972 20 04 29 -17002 GIRONA

C / Pare C oll, 11 - Tel. 972 23 24 97 -17005 GIRONA C tra . B arce lona, 99 - Tel. 972 41 13 58 -17001 GIRONA

# %i GRANJA

< M A R G E N A T >SafiecieUiteU e*t

A ba t O liva , 10 - Tel. 972 23 06 79 / M ajor, 5 7 - Tel. 97 2 23 0 0 -1 7 1 9 0 SALT

SERRALLERIA I FUSTERIA METÀL·LICA EN FERRO I ACER INOXIDABLE

MOBRA, S.L.Canals per a la construcció i lampisteria

Doblat de xapes i talls

TALLER: Camí antic de Salt a V ilablareix - Tel. 97 2 23 5 3 17 - 1 7 1 9 0 SALT

c o n s tru c c io n s el

t

Països C a ta lans , 2 3 0 (b a ixos ) - Tel. 9 7 2 2 4 3 9 11 - 1 7 1 9 0 SALT (G iro n a )

Ensenyament

A Salt ens convé pensar en les escoles i els instituts_Se’ns demana que escrivim un article sobre l’escolarització a Salt. De seguida ens vénen al cap moltes imatges, positives i negatives, aspectes que engresquen i dificultats evidents. Si us sembla com ençarem per situar les dificultats, que hi són, to t i que no v o ldríem fer alarmisme ni destacar exageradament to t allò que ha de millorar. Deixant clara la nostra vo luntat d e fer un discurs constructiu, sí que convé esmentar quatre aspectes que són claus pe r situar-nos:

• Hi ha un degote ig cons tan t de demandes d 'esco larització al llarg del curs. Parlem d 'en tre 130 i 150 noves sol· l ic ituds entre els períodes ord inar is de m atr icu lac ió del curs 2000/01 a l'escola pr imària (ben segur que no hi ha cap a ltre l loc a Catalunya on es doni un fe t semblant). A secundària aquests n úm eros tam bé són m o l t espectaculars.

• Tenim una part de la població amb una s ituació social complicada: deses truc tu rac ió fam il ia r , pobresa, a u g m en t espectacular de la im m i gració de països a fr icans (la in te gració de la qual és d if íc i l en una població de només 22.000 hab itants, molts d'ells im m igran ts també re la t ivam e n t recents d 'a l tres parts de l'Estat espanyol).

• Hi ha una escola amb una població escolar que ultrapassa el 60°/o d 'a lum n a t que prové dels països de l 'Àfrica, La Farga, i les a lt res que en van a u g m en ta n t el °/o cada curs que passa, especia lment les públiques.

• Tot p legat està generan t una d inàmica p reocupan ten tre la pob la ció a l 'hora de t r ia r escola o ins t itu t, ja que va a u g m e n ta n t la f ran ja de pares que opta per esco lar i tzar els f i l ls a centres de fora de Salt (no cal explicar qu in és el perf i l soc ioeco- nóm ic d 'aquestes famíl ies).

Al costat d'això, hi ha un bon grapat de professionals disposats a l lu ita r per m il lo ra r dia a dia la q ua l i ta t de l 'o ferta educativa de la locali tat. Són g en t que necessita recone ixem en t i supo r t per t i ra r endavan t els seus projectes. Ens convé a judar- los, i ha de ser una a juda que ha de l iderar l’A ju n ta m e n t amb la col· laboració de to th o m , però especia lment de la Delegació d ’Ensenyament, que ha de do ta r de més recursos personals i mater ia ls els centres escolars i ha de ten ir per Salt una consideració m o l t pr ior itar ia. I per d am u n t de to t, un e lement clau: hem de ser-h i tots, escola pública, concertada, pares, polítics, ent ita ts ciutadanes... perquè a Salt ens convé m o l t pensar en les escoles i els ins t i tu ts .

RUFINO BARRIENTOS, ENCARNA RISTO, A N N A RIPOLL

I LLUÍS ESPUNYA EAP GIRONÈS EST

O P E L ^G u d a yo l A uto-Taller, S.A .

Exposició i i V en da:c / Major, 156 Telèfon: 972 24 20 43 - 630912481E-maii: gudayol@ grn.esHorari: d e dilluns a dissabte d e 10 a 1 i de 5 a 8

Servei Oficial: c / Mercè Rodoreda, 13 Telèfons 972 24 37 49 Grua 24 hores 907 20 62 30Horari: de dilluns a divendres de 9 a 1 i de 3 a 8 Dissabte al m atí o be rt de 10 a 1

GRAN PROMOCIOr e n d n H a i Ç o r v A k .Grans Ofertes en venda de Cotxes i Serveis J Q ,

Vine a la nostra exposició i veuràs els mrmtammavan ta tges de com pra r un Opel a Salt 1928-1*998

També ens podeu troba r a Internet: h ttp ://w w w .g rn .es /gudayo l

mailto:gudayol@grn.eshttp://www.grn.es/gudayol

El JoventIX Edició del programa Turisme Intercultural 2001Cada any l' INJUVE promou el program a Turisme In te rc u l tu ra l dins una línia de tu r ism e a l te r natiu , on es pretén a favo r ir el coneixem ent de rea li ta ts i c u ltu res d iferents per ta l que hi par t ic ip in sectors de joves d 'à m b it rural o bé de sectors desfavorits. En aquesta proposta s 'inclouen continguts educatius que incideixen en el cone ixem en t i respecte entre cultures, en la to le rànc ia i en la convivència solidària.

Aquest programa s 'organitza des de l'INJUVE amb la col· laboració de to tes les Direccions Generals de Joven tu t de les CCAA, en aquest cas amb la Secretaria General de Jovent u t de la G enera li ta t de Catalunya. L 'activ i ta t es va desenvolupar al Centro Euro la t inoam ericano de Juventud CEULAJ s i tu a t a Mol l ina (Málaga).Els des t ina ta r is als quals va d i r ig i t aquest programa són Centres de Formació Profesional, Escoles Taller i Programes de Garantia Social, en general. En cada to rn partic ipen tres grups -d e 30 joves cada un d 'entre 16 a 19 anys- procedents de tres co m u n ita ts au tònom es d iferents. Durant la setmana del 3 al 9 d'abril les tres co m u n ita ts au tònom es part ic ipan ts van ser: Cantabria, Extremadura i Catalunya. En to ta l eren 66 part ic ipan ts i 8 tu to rs /

acompanyants. Per part de Cata lunya el g rup estava com pos t per 9 nois/es de l'Escola Taller de Girona i 11 nois / es d 'un Cicle Formatiu de Grau M it jà de Gestió A d m in is t ra t iva de l'l ES Vallvera de Salt, tam bé fo rm aven part del g rup 3 tu to rs /acom panyan ts : Josep Ma Rodríguez, d irec to r de l'l ES Vallvera, Joan Massó, professor de l'Escola Taller, i Ingrid Santos, es tud ian t d 'un Cicle Formatiu de Grau Superior d 'An imació Sociocultural, com a com p lem ent de la fo rm ac ió en pràctiques realitzada a l'Estació Jove de Salt.Durant aquesta setmana es van dur a te rme un ampli vental l d 'activitats, des de debats, jocs populars, v isites a Sevilla, Málaga, f ins a tallers de to t tipus. Els ob ject ius d'aquestes a c t i v i ta ts consistien fo n a m e n ta lm e n t a donar a conèixer a ltres realitats, fer un ús cons truc t iu del tem ps ll iure i fom en ta r la in tercu ltura l i ta t . Aquestes ac t iv i ta ts eren dutes a te rme per un equ ip tècn ic fo rm a t per 1 co o rd inadora i 7 monitors/es. Els tu to rs / acom panyants dels grups tam bé van co l· laborar en la rea l i tzac ió d 'a c t i v i ta ts a p o r ta n t in fo rm a c ió i assesso ram ent pedagògic respecte als part ic ipants, en les reun ions amb l'equip tècn ic i en la c o n t in u ï ta t del programa.Com a op in ió personal m 'agradaria destacar que és una experiència

m o l t enr iqu idora per als nois/es part ic ipan ts , tam bé per als tu to rs / acompanyants, perquè poden veure d iferents maneres de treballar object ius m o l t im portan ts . Personalment em va servir de m o l t veure la m e to dologia que uti l i tzen en aquest t ipus de programes. Penso que la setmana va assolir els object ius marcats i que to th o m va acabar sa t is fe t amb l'experiència, crec que és una gran sort poder part ic ipar en una p ro grama d 'aquest t ipus i que no s'ha de deixar perdre l 'o p o r tun i ta t . Estic segura que els nois/es de Girona van aprendre m o l t i no ho oblidaran fàc i lm ent.

INGRID SANTOS ESTUDIANT EN PRACTIQUES A

L’ESTACIÓ JOVE DE SALT

rm m pnroesPasseig Josep Ma Folch i Torres, 21 -17190 SALT

Tel. ¡ Fax 972 23 96 66 - Mòbil: 629 73 83 18

C o tm ia TURRO,S.A.

VENDA I LLOGUER DE MAQUINÀRIA I UTILLATGE PER ALA CONSTRUCCIÓPasseig dels Països Catalans, 56 - Tel. 972 23 37 31 -Fax 972 24 11 81 - 17190 SALT

L'Ingrid sortint d e l'Estació Jove de Salt p e r a n a r cap a M à la g a .

La Gent GranHomenatge als padrins del Casal de Gent Gran "Les Bernardes" de SaltEl p roppassa t dia 27 d e maig, el Casal d e G ent Grant “ Les Bernardes” d e Salt va hom enatjar el padrí Sr. V icenç Soler i Teixidor, d e 92 anys, i la padrina Sra. Encarnació G iró i Brunsó, d e 90 anys.La jornada va començar amb una missa a la Parròquia de Sant Cugat de Salt i, poster iorment, amb una assistència de 500 persones aprox im adam ent, es varen tras lladar a Platja d 'Aro per ce lebra r-ho amb un d inar de germanor, amb ball en d irecte inclòs, al restaurant "La Terrassa". Personalitats de la DGAC, de l 'A ju n tam e n t de Salt, de la D iputac ió de Girona, de "La Caixa", el president del Casal i la responsable del centre, amb altres amics, van assistir a aquest acte en companyia de to ts els usuaris del Casal de Gent Gran "Les Bernardes" de Salt.

La 3a Trobada de Puntaires que va tenir lloc al passeig de la Ciutat de Girona el passat dia 12 de maig

GAMTGE INTERNACIONALROBERT N ID AL, SN.CONCESSIONARI

sa n a LANCIA

( J ) r e t 9 v i s i o n ®am9na

Si ets autònom o professional, vine’ns a veure i et regalarem el telèfon

C / Barcelona, 95Tel. 972 20 68 68 - Fax 972 20 69 66 1 7003 GIRONA

CulturaEl Grup Poètic Gironí_____El mes d 'oe tubre de 1994 naixia el Grup Poètic Gironí -e n s explica un dels seus co fundadors i actual p res ident de l’en t ita t , Josep Morano, a la seu de l ’Hotel d ’Entitats, on es troben des de l 'any 1997.Un programa de ràdio a l’emissora m un ic ipa l de Sarrià de Ter ded ica t a la poesia i bate ja t "Duende y poesia" va ser el d e ton a n t perquè qua tre persones am ants del tema es reunissin i es convert issin en comissió gestora del g rup : A lvaro Molina Vázquez, Jordi Peralta M ur i l lo , Josep M orano Álvarez i A n to n io López Martín , p r im er pres ident del recent c o ns t i tu ï t g rup i que va m or ir el mes de novembre de 1999.L'any 1995, per Sant Jordi s'editen 500 exemplars del seu pr im er l libre "El Gironès, sus Poetas y Versos", que conté un ampli recull de poemes dels companys in teg ran ts del g rup i amb el qual arriben a la publicació d 'una 3a edició, co nve r t in t -se en un notab le èx it de vendes. Aquest fe t seria, però, el resu lta t de nombrosos esforços ta n t econòmics com personals, to t i que tam bé de molta il . lusió en el projecte. A part ir d 'aquest m o m e n t publicaran un llibre a l'any: "Versos del alma, versos de l'ànima", "Confesiones poéticas", "Preludi d 'am or" o "Vivències poètiques" en són tes t im on i.Per Sant Jordi del 2001, Enric Pallàs, reg idor de Cu ltu ra de l 'A ju n ta m e n t de Salt, i Toni Ruscalleda, cap del Servei de Català del mate ix a jun tam en t, presenten el nou ll ibre del Grup Poètic G ironí t i t o la t "Flors de l 'àn ima - Flores del alma" con jun tam en t amb les publicacions independents de quatre dels seus poetes: " Insp irac ió i m om e n ts " de Josep M orano Álvarez, "Los mejores poemas" d'Elias Cruz, "Añoranza de mi t ie rra " de Joan C.Velasco i "El paso de la brevedad” de Lorenzo Medel Romero.La m o r t d 'A n ton io López M art ín marca i r rem eiab lem ent el grup, que dec ideix nom enar el concurs anual de poesia ina ugu ra t el desembre de 1999 com a certamen l iterari M em oria l A n to n i López Martín .Josep M orano m'explica que va començar a escriure l 'any 1961 i que no fa gaire ha dona t a la Biblioteca M un ic ipa l de Salt la seva an to log ia poètica recollida en 5 toms. Per altra banda, des de l’any 1993, és nom ena t delegat de Girona i província de la Fundació A n to n i Machado de Cotl l iure.Per acabar, Elías Cruz, que tam bé és present amb nosaltres, ens obsequia amb la recitació del seu poema més cèlebre, "H istòria de los emigrantes", guanyador del 8è accèssit del concurs de poesia M em oria l A n to n io López Mart ín del 1999.

Sant Jordi a la BibliotecaEl dia 25 d'abril a la Biblioteca Jaume M in is tra l t in gu é lloc un interessant acte que sota el t í to l de "Una a p ro x imació imag inativa al riu Ter" co m binava im a tges h is tò r iques del riu Ter procedents del fons documenta l del Museu de l'Aigua, projectades en una pantal la gran, amb textos l i te raris de d ife rents escrip tors d 'abans i d'ara que ten ien com a f i l co n d uc to r l'aigua i el riu Ter. Sobre les fo to s projectades a la paret, les escriptores Francesca Laguarda i Eva Naranjo anaven descabdellant els d i fe rents textos l iteraris que procedien de fo n ts m o l t diverses: Paul Celan, Sebastià Goday, Francesca Laguarda, Marià M anent, M iquel Pairolí, M iquel de Palol, Josep Pla i Joan V inyo li . La q u a l i ta t de l'acte es basà ta n t en el co lp im e n t de les imatges com en l 'excel.lent in terpretació dels textos l iteraris que realitzaren Francesca Laguarda i Eva Naranjo.

FRED i C M -O RG IRO N A

AIRE CONDICIONAT CALEFACCIÓ

PRODUCCIÓ D’AIG UA CALENTA (am b recuperac ió d e calor)ENERGIA SOLAR

CLIMATITZACIÓ DE PISCINESCl Dr. Ram on S am bola, 13 - Tel. 972 24 29 70 - Fax 972 40 22 32 - 17190 SALT

Horari d'estiu de la Biblioteca Jaume MinistralLa Biblioteca Jaum e M in is tra l de S a lt no tanca d u ra n t l'estiu, i t in d rà el següent horari:• Secció d'adults: de d il luns a divendres de 10 del

matí a 1 de la tarda i de 5 a 2/4 de 9 de la tarda.• Secció in fan t i l : de dil luns a divendres de 5 a 8

de la tarda. El mes de ju l io l també s'obrirà d '1 1 del matí a 1 de la tarda. A l 'agost només hl haurà servei de préstec.

SalutEp! Compte amb les caigudes, pots evitar fractures

Programa de prevenció de caigudes a la gent gran__

L'osteoporosiEls ossos són un te ix i t que requereix ser nod r i t i exercitat per m an ten ir - lo fo r t . Com altres òrgans del cos, ha de ser p ro teg it de malalt ies. L'osteoporosi n'és una. La prevenció o l’endarre r im ent de l'aparició de l 'osteoporos i requere ix la ingesta e levada de calci a través de l 'a l im entac ió en to tes les etapes de la vida. Així doncs, hem de m anten ir els ossos fo r ts i sans mentre ens fem grans.L'exercici retarda la desm ineral i tza- ció òssia, augmenta la força m uscular i m il lora l 'equil ibri i la coordinació, cosa que ajuda a prevenir caigudes. De sempre s'ha considerat que cami- n a ré s u n e x e rc ic ia p ro p ia tc o m a part del t ra c ta m e n t de certes mala lt ies; però també és úti l ballar, reforçar la m uscu la tura1 abdom ina l, m a n te nir postures adequades, aprendre la fo rm a correcta d'asseure's, saber com recoll ir coses del terra, evitar

m ov im en ts bruscos, no estar massa hores assegut i sobretot evitar males postures de la columna.Cal una a lim entac ió equilibrada. Amb un apo rt adequat de calci, p roteïnes i v i tam ina D. El calci és un mineral m o l t im p o r ta n t en el nostre cos, té un paper essencial en la fo r mació dels ossos. La fo n t de calci a la dieta més fàcil d 'ob ten ir és la l let i els seus derivats. Hi ha d 'altres a l i m ents que tam bé tenen calci, com per exemple: horta lisses de color verd fosc, espinacs, bròquil, l lenties, avellanes i nous, figues, prunes, dàtils, sardines i salmó enllaunats si es mengen amb l'espina, musclos, cloïsses... Però si no es consumeixen productes làctics, resulta d if íc i l a r r i bar a les q ua n t i ta ts diàries recomanades.Cal evitar l'excés de proteïnes i de begudes amb gas. Aquests a l im ents d ism inueixen l 'absorció del calci a causa del seu gran c o n t in g u t de fòsfor.

Per altra banda cal assegurar una correcta aportació de v itam ina D per poder a p ro f i ta r el calci que prenem a la nostra dieta. Els a l im ents rics en v i ta m in a D són: peixos grassos, tony ina, ou, fetge, cereals d 'esm orzar i derivats làctics com la m argarina. Així mateix és necessària l 'exposició a la l lum solar per poder s in te t i tza r la v i tam ina D. Caminades a bon r itme a una hora del dia que faci sol, compliran la doble func ió de l'exercici físic i aportació correcta de v i tam ina D a l 'organisme, to ts dos necessaris per a la prevenció de l 'osteoporosi.A ltres recomanacions de prevenció són: rebaixar el consum de begudes a lcohòliques, no fum ar, d ism inu ir l'excés de pes, evitar s ituacions que propic iïn una caiguda i seguir el t ra c ta m en t mèdic, si s'escau.

ABS SALT

Frigorífics del Ter, s.a.E scorxador genera l fr igo rífic

i sa la d ’espece jam en t núm . 10 .4125 /ca t-10 .03930 /ge

C/ Major, 419 - Tel. 972 23 31 11 - Fax 972 24 45 18 - 17190 SALT

Télex 56204 FTER-E - Apartat Correus, 239 - 17080 GIRONA

NaturaArbres catalogats a Salt (protegits?)

Pi pinyer_____El pi p inyer és d e la família d e les pinàcies, q u e té m olts parents: el p i b lanc, tam bé d it pi b o rd , i el p i garriguenc. El p i insigne. El p icea (avet roig). El pinassa.El p i roig (p i melis, p i mèlic, p i rojal). L’avet (p ive t, p inavet). El ced re , i p o tse r algun més q ue m e ’n de ixo .De to ta la colla, el pi p inyer és el més fàcil d e d istingir d e to ta la família p e r la forma: brancada obe rta am b la capçada a rrodon ida i, sob re to t, p e r les fulles, les pinyes i els seus fruits: els p inyons, tan apreciats en rebosteria. Les fulles, d e c o lo r verd , apareixen p e r parelles, són d ’una llargada d e 10 a 15 cm am b una curta beina q ue les envolta, són dures i en form a d 'ag u lla. Les pinyes m aduren al te rce r any i c o m p a rte ixen l'arbre am b les més joves.

El pi pinyer, o r iünd de l 'o r ien t m ed ite rran i, no va te n ir com pe tènc ia a les nostres contrades f ins que es varen im p o r ta r a ltres espècies de pins de cre ixement més ràpid i de fusta més dòcil per a treballs de fus teria i mobles; tam bé per a pasta de paper i embalatges. El pi pinyer, per la duresa de la seva fusta i la resistència als corcs, ja que la resina els repèl, s 'u t i l i tzava com a jàceres de supo r t dels teu la ts dels masos i tam bé per encavallades per a obres més grans. D'aquest arbre s 'ap ro f i tava to t , la resina, de la qual se'n treia l 'aiguarràs, l 'oli de t rem en t ina i a lt res productes; de la fusta, a més del que hem dit, tam bé se'n feia carbó; de l'escorça, un t i n t per a cu ir -a ls anys quaran ta encara hi havia una fàbrica d 'extracc ió d 'aquest p roducte a la plaça Poeta M arqu ina de G irona -, els p inyons, que to ts hem saborejat en una bona coca o en suculents panellets, el

fu l la m tam bé s'usava per a jaç del bestiar i per adob per als camps.El pi p inyer s 'ac l im ata a qualsevol te r reny amb preferència a les vessants assolellades, no és un arbre de ribera, però ta m po c la defu ig , així podem veure 'n a les nostre deveses, a més del pi prou sum ptuós que ten im ca ta loga t com a arbre a p ro tegir. Potser ten im la so rt que la fus ta del país no és tan apreciada com la im p o r ta da i que les b igues de c im en t han sup ler t la fusta i que altres energies han ocupa t el lloc del carbó, el que ha fe t possible que a lguns arbres pugu in anar su m an t anys. El pi po t v iure 250 anys; m a lgra t que la seva alçària no sol passar dels 25 metres, el seu t ronc pot agafar gruixos d'un metre de d iàmetre.ASalt, ten im una plaça dedicada a la seva memòria , dic a la seva m em ò ria, perquè resulta que l 'exemplar que hi ha p lan ta t a la plaça del Pi no és un pi, és un cedre, però tam poc desdiu massa, encara que hom s 'adoni que no és el clàssic pi i que f ins i t o t és més úti l quan arriben les festes nadalenques, per enga lanar- lo amb lluminàries represen tan t l'arbre de Nadal.

R A M O N TO R RA M ADÉ

EsportsClub Bàsquet Salt________El Club Bàsquet Salt fou fu n d a t l 'any 1972 per un grup de saltencs estusi- astes, entre els quals hi havia un dels actuals regidors del nostre poble, el Sr. Joan Canals, el qual va ser el p r im er president de l 'en t i ta t. Des de l lavors han anat passant jun tes directives presidides per m it ja dotzena de persones, amb m il lo r o p i t jo r encert, però to tes amb una gran v o lu n ta t i dedicació, f ins arr ibar a l 'actual president, el Sr. Francesc Varela.La idea del club és que els nens del poble s'in icien en aquest esport a l'escola on estudien i que quan su rt in pugu in c o n t in ua r p rac t ica n t - lo sense sort ir de la nostra vila.A c tua lm ent el club està fo rm a t per 14 equips, amb un to ta l de 150 jugadors, co n v e r t in t - lo en un dels clubs de bàsquet més grans de les comarques g iron ines pel que fa al nombre de llicències.En l 'actual tem porada com ptem amb un equip masculí i un de fem ení que m il i ten a 1a Catalana, un a 2a i qua tre en edat de p rom oc ió a categoria preferent, m entre la resta d 'equips juguen a les com pe tic ions provincia ls de Girona.El C.B. Salt, a més de part ic ipar en les com pe tic ions esmentades, que estan o rgan itzades per la Federació Catalana de Bàsquet i duren de setembre f ins al juny , tam bé o rganitza a ltres esdeveniments re lacionats amb aquest esport, com són el torne ig de Nadal de cadet femení, que enguany arribarà a la 8a edició, i on part ic ipen equips de to t Catalunya, o el trad ic iona l to rne ig 3x3 Vila de Salt, que cada any com pta amb la part ic ipac ió de més de 150 persones de to ta la província.El c lub té la seu social al pavelló d'esports, on es juguen to ts els part i ts de casa. N o rm a lm en t els equips més joves juguen els dissabtes al matí i els grans els dissabtes a la tarda i d iumenges, de manera que els a f ic iona ts a aquest esport poden gaud ir cada cap de setmana d 'un to ta l de 6 o 7 part i ts entre les d ife rents categories.

Club Petanca Salt_______Com cada mes, els d is sabtes a la tarda es juga la “m é lée” p e r sorte ig d e trip le tes i jo estic m o lt co n te n t p e rq u è la pa rtic ipa c ió és m o lt bona, les pistes s’em plenen d e gent i fins i to t es com ença a veure alguna cara nova q ue feia tem ps q ue no vè iem jugant a petanca.

S'han posat ja rd ine res amb f lo rs a la pare t del fons de les pistes, que donen una im atge més alegre de l'entorn, s'han m un ta t unes estante- ríes a la "barraca" per ten ir les eines més ben desades, s'ha fe t neteja de la zona del cos ta t del l l im oner i s'han instal· la t uns sacs per guardar la sorra que s 'ut i l i tza per m an ten ir les pistes en bon estat.Pel que fa a la part esportiva, els guanyadors dels to rne jos dels d is sabtes del mes d'abril han estat Pepita Cobos, Maria González i Quim Brugués, per aquest ordre, als quals s 'han en trega t els corresponents obsequis cedits pel club.El d ium enge 22 d'abril , una m o lt bona representació del Club Petanca Salt va pa r t ic ipa r en el ca m p io n a t d ispu ta t a Anglès, i to t i que els resu lta ts no van ser massa bons, la t r ip le ta fo rm ada per Carme Muñoz, Angelina Busquets i Pepita Cobos van assolir el p r imer l loc de la con solació.El Primer de Maig es va o rgan itza r a les pistes del c lub un c a m p ion a t amb arrossada inclosa que va dura r to t el dia i va com p ta r amb 48 partic ipants, que es van d iv id ir en dos

vummzm a u u c

Esports

grups. En el g rup "A" va quedar en p r im er l loc la dup le ta fo rm ada per Josep Ros ¡ A n to n io Muñoz, m entre que el segon lloc fou per la tr ip le ta de Salvador Gamundi, An ton ia Espinosa i Narcís Ros. En el g rup "B" va guanyar la tr ip le ta fo rm ada per Ferran Márquez, A n ton i Ortiz i Joan Casas, i van quedar segons la in te grada per Isabel Rodríguez, Lluís Roca i Joan Ramió.El dia 8 de maig es va fer el d inar per ce lebrar la fi de la Lliga In te rc lubs de Jubila ts que es jugava entre setmana des de feia dos mesos. El Club Petanca Salt va assolir el p rimer lloc per equips i va quedar segon en dupletes. Van pa r t ic ipa r-h i les dupletes de Quim Brugués i Joan Casas, Josep Jorquera i Isabel Rodríguez i Josep Ros i Pilar Vila. A més, dues dupletes de jub i la ts del club ens representaren tam bé en el ca m p io n a t d is p u ta t amb m o t iu de les Fires de la Santa Creu de Figueres.També a Figueres, tres tr ip le tes de sèniors i dues de fèm ines van part ic ipa r a l'Open In ternaciona l que es va d isputar a la capita l de l 'A lt Empordà. La tr ip le ta fo rm ada per Lluís Roca, Gregori A n ton i Joan Roldan va assolir el 3r l loc de la

general.Volem anunc ia r que el p roper 10 de ju n y celebrarem el concurs p rov in cial "Trofeu Eugesa” , que com cada any patroc ina l 'empresa que d ir i geix Joan Paulí, a qui agraïm la seva col· laboració. Aquest campionat, al matí es juga rà al camp que hi ha darrera la pista coberta i a la tarda, les semifina ls i f inals, es d isputaran a les pistes del Club Petanca Salt. Esteu to ts conv ida ts a presenciar les partides, ja que hi haurà el bo i

m il lo r de la petanca provincia l.Per acabar, i en nom de la Junta del Club Petanca Salt, vu ll donar les gràcies a la gen t que col·labora i a juda a l 'hora de fe r les ac t iv i ta ts , la neteja i el m an te n im e n t de les pistes. Gràcies.

JOSEP BOÓ

VEHICLES TOT TERRENY

TOTES LES MARQUES 4X4

SERVEI: SPORT GARAGE

Passeig Marquès de Camps, 1 -3 - Tel. 972 23 78 83 - 17190 SALT

Esports

,KSF>vreU

Club de Futbol Salt______Hola! Em dic Club de Futbol Salt i fa m o l t de tem ps que vaig néixer, cap a l 'any 1935, gràcies a un projecte d 'un grup d 'a f ic iona ts de la vila, però o f ic ia lm e n t consto a la Federació des de l 'any 1939. Tota la meva d ocu m entac ió an te r io r al 1939 es va cremar a causa de la Guerra Civil.Es consolida com a club a part ir de l 'any 1939 gràcies a uns senyors que van fo rm a r la ju n ta gestora i es va proc lam ar com a Club de Futbol Salt. Volem esmentar d 'aquests honorables senyors, que to t segu it relacionem, per recordar- los: Esteve de Ferrer i Vernedas, Josep Taberné i Casademont, M iquel Portabella i Pons, Ju lio Fortià i Padrosa i Francesc Moré i Serra. C o n t inu a n t amb la nostra his tòria, l’any 1940 sorgeix el pr imer president del Club de Futbol Salt, Joaqu im M uñoz i Ravellat, exalcalde de la Vila deSalt, que va ser al capdavan t del club f ins a l 'any 1944.Des d'aleshores, el nostre club ha t in g u t els següents presidents:• Del 1944 al 1949, Josep Carbó i Ciurana, de les "Juventudes de Acción

Católica Española, (JACE)".• Del 1949 al 1951, Joan Pi i Perecaula (S.D. la Salle de Salt).• Del 1951 al 1954, Joan Pi i Perecaula (C.F.Salt).• Del 1954 al 1956, Francesc Grau i Ferrers (C.F.Salt).• Del 1956 al 1961, M iquel M elc io r i Espigui, fus ió entre U.D. Coma Cros

i C.F.Salt.• Del 1961 al 1962, A lfons Moré i Paretas (U.D.Coma Cros i C.F.Salt).• Del 1962 al 1963, Francesc Coll i A lem any (C.F.Salt).• Del 1963 al 1967, Enric Ferreiro i Fernández (C.F.Salt).• Del 1967 al 1972, Jordi Carbellido i Mateu (C.F.Salt).• Del 1972 al 1979, Manel Hadó i Mas (C.F.Salt).• Del 1979 al 1985, Joan Font i Figueres (C.F.Salt).• Del 1985 al 1988, Pere Vila i V i lahu r (C.F.Salt).• Del 1988 al 1991, M iquel Pardo A lv iñana (C.F. Salt, fu n d a d o r de l'Escola

de Futbol).• Del 1991 al 1992, Narcís V iño las i A m at (C.F.Salt).• Del 1992 al 1995, Josep A n to n i Díaz i Rey (C.F.Salt).• Del 1995 al 1999, Josep M. M uñoz i M art ín (C.F.Salt).

Volem expressar la nostra g ra t i tud a tó ts aquests personatges per la tasca realitzada envers el nostre esport.En l 'ac tua li ta t el club disposa d'unes im m il lo rab les instal· lacions per a la práctica esportiva, f r u i t d 'una polít ica munic ipa l d ' invers ió en el m an te n im e n t , p rom oguda pel responsable de l'Àrea d'Esports de la nostra vila.Durant la tem porada 2000-2001, el c lub m anté un equip amateur, un equ ip femení, dos equips ju v e nils, dos equips cadets, dos equips in fan ti ls , dos equips alevins i quatre equips ben jam ins i prebenjamins. Volem donar les gràcies a to ts els estaments o fic ia ls i privats, als socis i a les persones que col· laboren amb el nostre club, perquè, sens dubte, sense la seva aportació , ta n t personal com econòmica, no podríem porta r a te rme aquesta activ i ta t . Gràcies a to th o m !

EL PRESIDENT DEL C.F.SALT

L'avarícia, la borsa i Internet____Encara hi ha qu i s 'esforça a buscar exp licac ions com p lica d es a l’enfonsam ent dels valors borsaris relacionats am b internet. L’avarícia és la cu lpab le , més de l que ens pensem , d e molts dels p rob lem es q ue ens tro b e m en la v ida quotid iana. I en aquest cas penso q ue tam bé hi ha tingut m o lt a veure.

20

Ens ha arribat a La Farga la nova revista q ue l’Esco la d ’A du lts ha tre t al carrer: “ La C oo p era tiva” . N o cal d ir que heu encerta t d e ple: alumnes d e l’escola que mai s’haurien imaginat ser capaços d e fe r una re d a cc ió escrita, aquí els tenim expressant-se am b to ta claredat, com si res.

Que per m o lts anys aquests pro fessors tan constants i abnegats c o n t i nuïn amb la tasca de despertar unes inqu ie tuds a persones noves en to t el sen t i t de la paraula.L’excel.lent portada de la revista fa parella amb la que vau ed ita r amb m o t iu dels 25 anys. Per cert, La Farga té un deute amb els autors de la coberta d'aquestes dues revistes de l'Escola d 'Adu lts . Sense consu l- ta r-vos, V icenç Huedo i Pep Caballé, sense pensa r-nos-ho gaire, ve ient com era d'atractiva, la vàrem tras lladar a La Farga núm. 180; no vàrem caure en l 'a tenció que us mereixíeu de fe r -v o s -h o saber.

L 'anomenada revo lució d ' in te rne t està canv ian t i canviarà encara més les nostres vides, no hi ha dubte, igual que ho va fe r el te lè fon , o el tren o la televisió . A part ir d'ara les coses ja no seran com abans. Segura m e n t m o ltes coses seran m il lo rs i d 'a ltres p it jors, però no hi haurà marxa enrera. Està naixent una nova manera de treba l la r i de c o m u n icar-se a mesura que la població i les empreses van aprenen t els av a n ta tges que ofere ixen les noves te c n o logies. Però aquests canvis s'estan p rod u in t més len tam en t del que m olts esperaven.Les excel·lències que s'explicaven sobre les noves tecnologies, com la m il lo ra de la p rod uc t iv i ta t , la poss ib i l i ta t de te n ir co m u n ica c ió amb to t el món i de poder vendre els p roductes de manera global, va crear unes expectatives increïbles que van com p o r ta r una eufòr ia sense precedents. Empreses com Amazon o Yahoo o Terra, dia rere dia veien com les seves accions m u l t ip l ic a ven el seu preu. Va arr ibar un p un t que qualsevol petita empresa, per absurda que fos la seva idea, pel s imple fe t de ten ir la seva a c t iv i ta t bolcada a in ternet, ja estava en el p u n t de mira dels inversors. Uns inversors, d i t sigui de passada, avaric iosos f ins al p u n t de com pra r les

accions per vendre- les im m e d ia ta m en t amb un guany considerable, i sense saber en què havien invert i t . Que aquesta bogeria s'havia d 'acabar es veia a venir, t o t i que m olts analistes van esperonar f ins al f ina l els inversors a seguir co m p ra n t accions d 'empreses d ' in te rne t, en nom d 'unes expectatives fu tu res inexplicables. La rea l i ta t ha to rn a t a dem ostra r com pot arr ibar a ser de crua, i ha en fonsa t els valors te cn o lògics, en m o lts casos, per sota del seu va lo r de sort ida al mercat.La pressa per ob ten ir un benefici fàcil, sense esforç, de manera especulativa, sense m iraments, i la progressiva popu la r itzac ió popu la r i tzac ió de les invers ions en borsa han p rovoca t en bona part aquest desgavell. M 'agradar ia pensar que aquest entrebanc en el camí ajudarà a recondu ir les coses, a pensar en la feina ben feta, en la recompensa de l’esforç personal i la te n ac i ta t de qui persegueix una idea. I si po t ser to rn a r a u t i l i tza r el sen t i t comú, no estirar més el braç que la màniga, i tocar de peus a TERRA!

AN T O N I RO MERO I SOLER

Informado munidpalLlista de naixements, defuncions i casaments a SaltDel 15 d ’abril al 15 de maig de 2001

NaixementsM anal E l-M ghar¡ (21 d 'ab ril)N il M u rías Falgàs (23 d 'ab ril)Pau M urias Falgàs (23 d 'ab ril)Keva Conteh (26 d 'ab ril)Biel Turón Piña (26 d 'ab ril)Estel Gras M edina (30 d 'ab ril)M a rtin a Pérez A n to lín (2 de maig) M arta M aldés Fernández (3 de m aig) A isa tu Touray (3 de maig)Yessin Kadri (4 de maig)Alba C aballero G onzález (4 de m aig) U m aru Tangara (5 de m aig)A bu da lah i Fofana (6 de maig)Pau Sorribas A rijó n (6 de maig)N úria Fabrellas Espinal (11 de maig) M oham ed Lam nauar (11 de maig) Sara Ramos C ap itán (11 de m aig) Sidíya D iakíte (13 de m aig)

Defuncions (*)Enriqueta Font Esteba (6 de maig) José V en tu ra P u ig d e m o n t (15 de m aig)

Coso mentsFrancisco-R am ón A gu ile ra Ocaña i Isabel Sánchez Sánchez (21 d 'ab ril) David M a sfe rre r Tarifa i Francisca San Rom án Rivera (21 d 'ab ril)Enrique Pérez H ue te -H ue rta í Ana B onm atí Fornells (23 d 'ab ril)A n to n io Ramos M a rtín ez i Ana M aria Càceres (29 d 'ab ril)M arcos G utié rrez B e lm onte i M iriam Espinar O rtega (5 de m aig)M anue l R ivera Saavedra í M aria Ade la ida López (12 de maig)(*) Nom és es reg ístren les d e fun c ions que es produe ixen al nostre m u n ic ip i.

Nova escola bressol municipalEl propassat 21 de maig es va presentar a l’Ajuntament de Salt el projecte d ’una nova escola bressol municipal amb 82 places de capacitat. Aquest equipament té un pressupost previst de 91.800.000 pessetes i podria començar a cons- tuir-se a la tardor i acabat per al curs 2002-2003.L'edifici, p ro jecta t per l 'a rquitecte Manuel Alemany, se situarà entre el carrer Sant Dionís i la ronda Monar, a la zona nord de la vila. L ' immoble estarà encarat al sud per apro f i ta r al màxim el sol í el projecte contempla una gran superfíc ie v idr iada que ha estat estudiada per permetre l 'entrada del sol els mesos d 'hívern i p r iva r-ne l 'entrada a l'estiu, quan el sol és més alt. L'escola bressol constarà de 6 aules de 30 m2 de superfíc ie cadascuna i tam bé disposarà d 'una aula po l iva len t que es podrà u t i l i tza r de m en jador i una cuina. En un a ltre edif ic i hi haurà la sala de professors, la zona a dm in is tra t iva i l 'aparcam en t de cotxes. El pati t ind rà 350 m2 de superfíc ie i disposarà d 'un gran sorral.A la teulada de l'escola bressol es col· locaran 50 plaques fo tovo ltà iques que generaran 5kw de potència i permetran vendre a les companyies elèctr iques l’energia produïda que no s 'u t i l i tz í per a l 'equipament.

L'Ajuntament convoca el concurs per escollir el cartell de la Festa Major de SaltL’A jun ta m en t ha convocat el concurs per escollir el cartell de la Festa Major de Salt d 'enguany, que se celebrarà a f ina ls del mes de ju l io l .El concurs és obert a la part ic ipac ió de to ts els a rt is tes que ho desitg in i l'obra guanyadora, que passarà a ser p rop ie ta t de l 'A jun tam ent, està dotada amb un premi de 150.000 pessetes.Les propostes han de p resentar-se abans del dia 15 de j u n y a l'Àrea de Cultura de l 'A jun tam ent de Salt i el veredicte del ju ra t, in teg ra t per persones relacionades amb el món de l 'a r t i la cu ltura , es farà púb l ic en un acte que t indrà lloc el 20 de juny , a les 8 de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa de la Vila.Entre d 'altres requis its, les bases del concurs estableixen que en el cartell, que po t e laborar-se en qualsevol tècnica -p ic tò r ica , fo tog rà f ica , in fo rm à tica -, ha de f ig u ra r -h i o b l iga tò r ia m en t el lema "Festa M ajo r de Salt 2001" i que les seves mides han de ser de 60 x 40 centím etres en fo rm a t vert ical.

Repartiment de roses per Sant JordiAm b m ot iu de la diada de Sant Jordi, el passat 23 d'abril al matí, el regidor de l'Àrea de Q ua l i ta t de Vida de Salt, Ba ldomer Gudayol, va repart i r roses a les usuàries del Centre de Día de les Bernardes de Salt i a les dones ateses pel Servei d 'A tenc ió Domic i l ià r ia de l ’A jun tam en t. Als homes se’ ls va l l iu rar unes postals de la vila de Salt.

Cartesa la faRga

En un moment tristVagi per e ndavan t que sóc una persona que m 'agrada escriure, fa m o lts anys que estic a La Farga. Fie p a r t ic ip a t en diverses pub licac ions/llib res . I p o rto 34 anys d 'ac- tiv ita ts , d 'una m anera o a ltra , en el poblé. He tre b a lla t la seva h is toria . No m 'agrada escriu re e l que a c o n t in u a d o diré, però arriba un m o m e n t que la irra c io n a lita t, el sense sen tit, la m e d ioc rita t, etc., és tan grossa que a lgú ho ha de dir.L 'a ltre dia es va re p a rtir una carta e n tre la g e n t gran, de més de 75 anys, a f i de fe r un h om e na tg e a les persones grans. D iu la ca rta : "Elles han c o n tr ib u ï t am b el seu esfo rç persona l a fo rm a r la nostra Vila..." Com a re tòrica està m o lt bé, però la re a lita t és una a ltra , perqué en la s o c ie ta t h i ha de to t. Unes que han pen ca t i d 'a ltres que no han fo tu t res. I com a sadisme, és m estre en saber. Perqué com es p o t d ir a ixò a una persona i a a ltra g e n t gran, s i es troben en aquesta s ituac ió , s i els fo ts la casa a terra?, am b to tes les m atisac ions que v u lguis, però és així, perquè de m o m e n t ja les han desvaloritzades. És c la r que elles no ho veuran, però e l m a l ja esta fet. I buscaràs to t tipus de ju s tific a c io n s . El cu rs ilism e no dóna p e r a tan t. I no so la m en t e l pob le és el B a rri Vell. És m o lt més am p li. Vegeu el m eu tre ba ll de La Farga, 8 en 1, núm . 141. I no em re fe re ixo que 8 fam ílie s c o n tro len el poble. No, no, déu m e'n lliu r i, és una a ltra cosa. Am én. Un m u n t de g e n t a n ò n im a ha fe t m o lt més del que fan els 4 que ens tenen acos tum a ts a d ir que ells s í que estim en el poble. Com s i els a ltres fóssim to ts una co lla de penjats. Quan no cone ixen res de res. Però ca l a ixecar banderes per a fe r mal. I nom és el que fan és es tab lir una so c ie ta t consum ista 100%, és a dir, se rven ts de l cap ita l. I no em re fere ixo, n i m o lt menys, a q u i ha s ig n a t la carta, que em consta que és un bon noi. Però s í que l i d iria que vagi en com p te am b possibles coneixences perilloses. A m b amor.

AGAPIT ALONSO I PONT

GastronomiaPrimavera, temps de peix blauEl pe ix blau és gustós, sa i barat. Els mesos d e maig i juny són el tem ps ideal p e r a consum ir-lo .

Sardina al forn_____Ingredients (per a 4 persones):1/2 kg de sardina, dues o tres l limones (depèn de la mida), sal, pebre, oli i un raig de vi blanc sec.

Preparació: J- Escalfeu prèviament el forn.- En una plata per anar al fo rn poseu-hi una mica d'oli i una capa de rodanxes de l limona tallada prima.- Netegeu les sardines tra ient- los el cap i la tripa, salpebreu-les i poseu-les dam unt la llimona. Al cim poseu-hi una altra capa de rodelles de ll imona tallada prima que les cobreixi to ta lment, ru ixeu-ho to t amb un gotet de vi blanc sec i poseu-ho al forn 20 o 25 minuts.- Aquesta recepta té a més l'avantatge que amb la llimona queda to ta lm ent eliminada l'olor desagradable del peix blau.

Vc mt_ci I_\ orn_______Ingredients (per a 2 persones):1/2 kg. de verat, 1/2 kg. de tomata, 3 o 4 grans d'all (segons la mida), una branqueta de jul ivert, pa torrat, unes nous de mantegai un petit raig de conyac.

Preparació:- Netegeu els verats de cap i tripa, tra ieu-los l'espina del mig.- Una vegada oberts salpebreu-los, enfarineu-los, freg iu - los ireserveu-los.- En una paella amb un xic d'oli feu una salsa de tomata normal, a fegiu-hi una mica de sucre i un pet it raig de conyac.- Traslladeu els verats a una plata d'anar al forn, cobriu-los amb la salsa de tomata, l'all i el ju l ive r t picat, el pa to rra t i una nou de mantega. Poseu-los a gratinar al fo rn fins que quedin rossets.

M A R IA CA RM E BOVER I CALVO

SERRALLERIA

U ju u à V a t e n t l , s i .

Ferro i AluminiC / Lluí M oreno , 11 - Tel. 9 7 2 2 3 7 5 0 0 - 1 7 1 9 0 SALT

Poti - potiClar i CatalàHa o a"El noi no ha v ingut a sopar". Els dosmots destacats d'aquesta frase a vegades ens provoquen dubtes perquè no sabem quin ha de dur anteposada la hac. Evidentment correspon al primer, ja que és una forma verbal composta del verb VENIR i l’auxiliar HAVER, el qual, sigui dit de passada, en català s’escriu sempre amb Hac i V baixa. La a del segon mot solament enllaça els mots del conjunt.Voleu resoldre el dubte? Res més fàcil. Obriu bé l’orella, pronuncieu-los en veu alta i escolteu-los bé. Veureu com en el primer mot la A us sonarà clara i neta com PA, MÀ, BLAT; al segon, en canvi, la A us sonarà mig fada, amb un so intermedi entre A i E. Doncs, la hac només es posa davant la A que soni clara. "A l’hora de sortir el sol, ha plogut".

SALVADOR SUNYER

Problema d'escacs núm.3(Valoració 4punts)Posició d e les peces:Blanques: Tg2, Rf3, Cf5, pf6.Negres: pa7, pb7, pf7, ph7, Ta8, Rh8.Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.1 /Blanques (.....), Negres (.....); 2/B(.....), N (..... ); 3/ B (.....) mat.

Totes les persones que facin arribar la solució correcta al Casal de Jubilats de Salt, abans del 17 de juny, entraran amb 4 números (els mateixos de la valoració del problema) en el sorteig d’un joc d'escacs (tauler i peces), obsequi del Club d'Escacs Salt i Girona.

Solució al problem a núm. 2: El d o m in i de les file s i co lum nes. En aquesta posició és fà c il fe r el m a t en q u a tre o c in c jugades, però am b el d o m in i de la fila c inquena i segona ob liguem el rei a to rn a r a la posició in ic ia l e fe c tu a n t el m at en tres jugades. 1N/ T (en qualsevol casella a, b, c, d, de la fila cinquena), B lanques (obligat) Rh3; 2N / T (fila ) 2, B (ob liga t) Rh4; 3N / Th2++

El tempsTem peratures i pluja a Salt de l 15 d ’abril al 14 d e maigSegons les dades recollides per l'Estació Metereològica del Museu de l'Aigua, en el període comprès entre el 15 d'abril i el 14 de maig a Salt, la temperatura màxima es va assolir el dia 14 de maig, amb 27'5°, i la míníma els dies 15 i 22 d'abril i 1 de maig, amb 4 °. En aquest mateix període va ploure un total de 9 dies i es van recollir un total de 54'6 litres. La precipitació màxima va tenir lloc el dia 1 de maig, que van caure 14 litres.

L'acudit foll per í’ . S’ ¡- Y . i

x e , h o c o n r e s s o ./ /O T / n c H i M Ò O U

I

El gran SALT d e la te v a vida!■■■ Gran sala-estar Garatge a planta baixa■■■ Cuina equipada Acabats de qualitat

Estudi i 4 dormitoris mm Preinstal-lació fibra óptica

mmm 2 banys i lavabo

Planta BaixaCasa MITGERA_______

Sup. construïda: 242,39 m2

Planta Sota Coberta

Planta Primera

Prom oció: m C. Dr. Ferran / c. Prat de la Riba

Altres prom ocions f l de Residencial Maçana

INFORMACIÓ I VENDA:

E U G E S AC ONSTRUCTO RA • IM M O BILIÀR IA

Carrer Major, 182 - SALT

© 972 235 561

PROMOU:. . ResidencialMaçana *S O C I E T A T I I M I T A D A

INI PROCAMGrup Immobiliari CAIXA CATALUNYA