ANY NOU, VIDA NOVA?

Cine Club Vic enceta el nou any carregat de bons propòsits i amb un desig.

Propòsits en forma d'aventures, animació, thrillers, comèdies, drames, documentals i homenatges a diverses personalitats cinematogràfiques que ens han deixat els últims mesos. En definitiva en la forma de les 12 pel·lícules que conformen aquest nou cicle que avui presentem.

Una dotzena de títols repartits en sessions de Cine Club i Filmoteca que es projectaran de l'11 de gener al 29 de març, alguns d'ells en alta definició gràcies al projector digital que l'entitat va adquirir a finals de l'any passat i que ofereix una qualitat d'imatge excepcional.

I un desig, que aquest 2011 sigui l'any en què finalment Cine Club i tots els seus socis puguin estrenar nova seu. Creuarem els dits perquè ni les estretors econòmiques ni cap altra contratemps posin pals a les rodes a les obres d'adequació que ja s'estan fent al Centre Cívic Remei-Estadi i perquè ben aviat puguem traslladar-nos'hi i, com deien Els Esquirols fa anys, clavar-hi les nostres arrels.

Mentre esperem aquest moment, que podria arribar a mitjans d'any, les sessions de Cine Club Vic mantenen el seu emplaçament al Cinema Nou cada dimarts a les 22.00 hores alternant sessions de Cine Club i de Filmoteca. El 25 de gener, coincidint amb la Jornada de Cinema Amazigh d’Osona, la sessió començarà mitja hora abans, a dos quarts de 10 de la nit, perquè prèviament al visionat de Furigraphier le vide es projectaran dos curtmetratges de Mohamed Amin Benamraoui.

CINE CLUB FILMOTECA

11 de generRescue Dawn (2006)

Inèdita als cinemes del nostre país, Rescue Dawn és una història de supervivència. El tipus d’històries que li agraden al director, Werner Herzog. La guerra del Vietnam li serveix d'excusa per acostar-se al cas real d'un pilot alemany nacionalitzat nord-americà i mostrar la seva odissea per aconseguir la llibertat després de ser capturat i portat a un camp de presoners. Herzog intimitza la guerra i ofereix un retrat visceral de l’esforç humà.

1 de febrer Fantastic Mr. Fox (2009)

L'últim film de Wes Anderson s'inspira en el llibre homònim de Roal Dahl i hi aboca els elements típics del seu cinema: famílies disfuncionals, personatges estrafolaris, la culpa i el pes del passat. La història d'un triple robatori que, com tots els cops perfectes del cinema, també acabarà malament. Tot plegat rodat amb la tècnica d'animació stop motion, que consisteix a capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que visualitzant-les ràpidament sembla que l'objecte es mogui.

18 de generHomenatge a Luis García BerlangaCalabuch (1956)

Amb el seu tarannà irònic i esperit llibertari, Luis García Berlanga va aconseguir amb Calabuch l’obra més subtil de la seva carrera. Sota l’aparença d’una comèdia ingènua de to costumista trobem una fàbula antimilitarista i una sàtira sobre el règim franquista. Una pel·lícula coral, de ritme viu i gran fluïdesa narrativa. Un somni molt bonic on, com sovint passa, el protagonista es desperta enmig d’una realitat despietada.

25 de generJornada de Cinema Amazigh d’OsonaFurigraphier le vide (2009)

La població del Sàhara i el Sahel és criminalitzada, viu en una economia asfixiada i un territori cobejat amb violència per les seves riqueses minerals. Per resistir el caos i el contrasentit, 44 poetes tuaregs es reuneixen per dibuixar recorreguts sonors alliberats de les traves que immobilitzen la seva societat i reinventar, a la seva manera, les trames del present.

Abans del documental es podran veure els curts de Mohamed Amin Benamraoui Sellam et Dematan (Marroc, 2007) i Mariage à la plage (Marroc,2008)

8 de febrer Shi (2010)

Lee Chang-dong ha aconseguit amb Shi el favor de la crítica i diversos guardons, entre ells el de millor guió a Canes. Poesia és un film colpidor, emotiu i una obra imprescindible. Un drama sobre el pas del temps i, alhora, una metàfora sobre la vida moderna, el cinema del passat i la poesia. La veterana protagonista interpreta una dona passional i emotiva que sobtadament es veu abocada a la demència. El lirisme i la delicadesa de l'ambient i la narració no eviten que els personatges mostrin tot el seu dolor i patiment.

22 de febrerAbel (2010)

Abel és el primer llargmetratge de ficció de l’actor Diego Luna en la seva faceta de director. Produïda pels actors John Malcovich i Gael García Bernal, s’ha convertit en una de les pel·lícules més taquilleres de l’any a Mèxic. El punt fort d’Abel és la forma com es mou entre gèneres. El film arrenca com una comèdia surrealista. El públic no acaba d’entendre què passa i riu. Però la pel·lícula avança i descobrim el drama d’una família amb la qual ens podem sentir identificats. El resultat és un retrat emocionant del nostre món, vist a partir de la mirada particular d’Abel.

15 de febrerHomenatge a Dino De LaurentiisLe notti di Cabiria (1957)

Desprès de l’èxit internacional de La Strada, amb Oscar inclòs, Federico Fellini va repetir-lo amb Les nits de Cabiria en què la seva dona interpretava a una prostituta de bon cor i gran innocència de la qual s’aprofitaven els homes. Un film imprescindible del mestre Fellini que serveix també per homenatjar un dels grans productors del cinema europeu recent: Dino De Laurentiis.

1 de març50 aniversariOne, Two, Three (1961)

Al ritme frenètic de la música de La dansa del sabre, Billy Wilder desenvolupa una divertida comèdia al servei de James Cagney, en una de les millors interpretacions de la seva carrera. Filmada en plena guerra freda, la narració es una àcida paròdia dels dos models que dominaven el món. La pel·lícula ridiculitza el fanatisme totalitari del Berlín oriental a través del personatge d’Otto, però no oblida la hipocresia capitalista ni el passat nazi dels ciutadans alemanys. Els diàlegs que se succeeixen a tota velocitat, els gags enginyosos i un excel·lent recull de secundaris fan de Un, dos, tres una de les millors comèdies de la història.

8 de marçExit Through the Gift Shop (2010)

Banksy, l'artista de carrer conegut a nivell mundial, firma aquest documental, o fals documental, que ha merescut l’admiració de la crítica i ha obtingut una gran repercussió internacional, especialment després de la presentació als festivals de Sundance i Berlín. És la història de l’Street Art, filmada des de dins mateix d’aquest univers tan popular i alhora tan desconegut. Un film provocador i divertit que reflexiona sobre la relació de la fama i els diners, el prestigi i el vandalisme, i sobre com l’art del carrer ha abandonat la seva essència i s’ha convertit en un símbol d’estatus social.

22 de marçLoong Boonmee raleuk chat

Guanyadora de la Palma d’Or a l’última edició del Festiva de Canes i del Premi de la Crítica al Festival de Sitges, Uncle Bonmee recuerda sus vidas pasadas és una pel·lícula d’una bellesa extraordinària, amb un temps narratiu dilatat que reclama l’atenció de l’espectador en tot moment. La pel·lícula d’Apichatpong Weerasethakul és també un homenatge a l’audiovisual tailandès i el seu substrat de relats fantàstics, en el qual tenen cabuda des d’una presència que torna del passat en plena sobretaula, fins a un peix gat que penetra una dona enmig d’un llac.

15 de marçHomenatge a Tony CurtisThe Boston Strangler (1968)

Encasellat com a actor de comèdia i cintes d’aventures, Tony Curtis va guanyar-se el reconeixement definitiu amb la interpretació brillant de l’anomenat estrangulador de Boston. La pel·lícula descriu el pànic provocat a la puritana ciutat per la mort de 13 dones, la persecució policial, el procés d’atracció-repulsió entre acusat i fiscal i l’estudi psicològic de la seva personalitat. Tot amb un plantejament formal excel·lent. El cas real és ple d’interrogants i encara avui es dubta si de Salvo va ser o no l’estrangulador, però el llegat fílmic de la pel·lícula és innegable.

29 de marçHomenatge a Leslie NielsenForbidden Planet (1956)

Aquest clàssic del gènere fantàstic és també una de les obres claus de l’anomenada ciència-ficció adulta. Adaptació de La tempestat, de William Shakespeare, i rodada en una època en què proliferaven les gens subtils metàfores anticomunistes amb alienígenes envaint la Terra, Planeta Prohibit es va atrevir a utilitzar la ciència-ficció per parlar de l’estupidesa dels homes i alertar que el desenvolupament material d’una civilització sense el desenvolupament espiritual i intel·lectual acabarà en autodestrucció.