els petits de la casa feliciten les festes i el nou any ... · els petits de la casa feliciten les...

Els petits de la casa feliciten lesfestes i el nou any als col·legiats

Article: Balears i el gran repte de donar de menjar de forma segura

Curs de gestió de centres veterinaris centrat en comunicació i màrqueting

El Congrés Mundial de Veterinària arribarà enguany a Barcelona per maig

Avepa #VSF # col·lectiu jubilats # perfil col·legial # les nostres clíniques # cas clínic # art al COVIB # assessoria

Veterinaria 75_ok_Maquetación 1 12/01/2018 10:18 Página 1

editorial

3

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Jesús Martínez. Direcció periodística: Joan Sans (Dirkom). Consell editorial: Lluís Riera, Jorge Cañellas, Manuel Ruiz, Tomeu Martí i Iván Plasencia. Fotografia: Jaime Reina. Maquetació: G. Domenici.Publicitat: COVIB (Av. Comte de Sallent, 2, Principal A i B - Tel: 971 71 30 44/49). Impressió: Gráficas Loyse. Dipòsit legal: PM-495-2013

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles. Veterinària no es faresponsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total oparcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

2018

sumari

2017 ha estat un any frenètic per als que formam la junta degovern del Col·legi. Les nostres pròpies exigències, juntamentamb les lògiques exigències i reivindicacions dels col·legiats icol·legiades, ens duen a acumular satisfaccions i mal de capsquan les previsions no es compleixen o les coses no arriben abon port. No xerram mai de fracassos perquè, encara que hihagi coses millorables, que hi són, allò que pensam, meditam,votam i fem, ho dum a terme amb total honestedat i amb lamillor de les intencions per a tots vosaltres. I així seguirem enaquest 2018. Vos ho podem assegurar.

Del passat exercici, ens agradaria rescatar un grapat de fitescom per exemple el condicionamet de la seu col·legial a nivellaudiovisual per acollir cursos i altres actes que fins enguany ensvèiem obligats a dur a terme en altres indrets per motius d’es-pai, fet que a més ens suposava una despesa afegida. La comprai habilitació del nou espai social ha estat un procés llarg i com-plex, però des del 2017 ja és part de tots vosaltres i ens agra-daria que així ho sentíssiu. També esmentaríem de manera

especial la notable i variada oferta formativa que prepara cadaany la vocal de formació i la tècnica del Col·legi, que han man-tingut uns nivells tècnics extraordinaris que continuaran en-guany. Posaríem igualment de relleu la implicació que han tingutdesenes de col·legiats en diferents projectes i iniciatives inde-pendents o en col·laboració amb el Col·legi que de ben segurcontribueixen a fer més visible la nostra professió com són elscasos de ‘Dogspital’ conjuntament amb la Conselleria de Salut,l’organització del I Congrés Veterinari d’Eivissa, la jornada d’ac-tualitzacions sobre salut mediambiental a Palma, o la jornadade resistències als antibiòtics organitzada en col·laboració ambel Consejo General de Colegios Veterinarios d’Espanya, percitar-ne alguns casos.

Finalment, ens agradaria dir-vos que en breu tindrem notícies delnou programa de gestió del RIACIB, en l’adaptació del qual treballamsense fre per millorar un servei que consideram prioritari.

Gràcies per tot i molts d’anys.

- Avepa: Formació continuada · Actualitat 4

- Veterinaris Sense Fronteres: Aliments sostenibles 5

- Seguretat Alimentària: Seguretat als hotels de Balears 6

- Hª de la Veterinària: Evolució a la professió a Balears 8

- Perfil Col·legial: Arturo Lope y López de Rego 9

- Actualitat: Còctel de Nadal 10

- Portada: Concurs de felicitacions nadalenques 11

- Actualitat: Jornada èquids 12

- Actualitat: Jornada de comunicació i màrqueting de clíniques 13

- Actualitat: Jornada protecció de dades 14

- Actualitat: El Congrés Mundial de Veterinària 15arriba a Barcelona

- Assessoria Jurídica: Bufet Antonio Font 16

- Cas clínic: Presentació · Col·legi 17

- Els nostres centres: Clínica Veterinària Son Moix 18

- Col·lectiu de Veterinaris Jubilats · Art COVIB 20

- Cas clínic: Resolució 22

- Semilla: Utilització de lleguminoses en alimentació animal. 23Limitacions en porcells


4

avepa

actualitat

Formació continuada en traumatologia

L’Organització Col·legial Veterinària aprova els pressupostosde 2018 i se suma al projecte VetFutures Europe

L'Assemblea General de Presidents es va reunir el passat 16 dedesembre per discutir i aprovar els pressupostos de 2018, i dis-cutir altres assumptes de transcendència que afecten la profes-sió, com la iniciativa VetFutures Europe. Els pressupostos varen

ser aprovats amb 31 vots a favor, 10 en contra i 5 abstencions.Durant la reunió es va fer referència als objectius de l'entitat

per a 2018, entre els quals destaca la potenciació de la presèn-cia institucional a nivell internacional, que es concretarà en laparticipació en el pròxim Congrés Mundial de Veterinària, quese celebra al maig a Barcelona , i en l’adhesió a VetFutures, unprojecte estratègic a nivell europeu sobre el futur de la pro-fessió veterinària. Es va parlar també de donar continuïtat a lesaccions celebrades el 2017 sobre benestar animal, sanitat ani-mal i prevenció de multirresistencias microbianes, iniciades jaen alguns col·legis autonòmics, amb l’objectiu que els veterinarises posicionin sobre aquests temes amb millors criteris i mésrigor. Es va abordar també la necessitat de començar a recu-perar els costos d’inversió de la recepta electrònica, renovarles instal·lacions, implementar el model d’excel·lència en la ges-tió FQM, o reduir algunes partides del pressupost com la des-tinada a campanyes d’imatge corporativa en considerar que elproblema del col·lectiu no és d’imatge sinó de salaris.

La vocalia balear d’AVEPA organitzà elpassat 21 d’octubre a la Platja de Palmauna jornada de formació continuadasobre traumatologia dirigida per Cristó-bal Frías, director i cap de cirurgia del’Hospital Veterinari Lepanto, acreditat entraumatologia i ortopèdia per Avepa imembre del comitè científic del GEVO,entre altres destacats mèrits curriculars.Frías exposà de manera clara, senzilla idirecta, emprant casos clínics del dia adia, una sèrie de claus per poder assolirun bon diagnòstic i conèixer les opcionsde tractament més noves que es duen aterme en traumatologia actualment.

Entre altres matèries, s’explicà el pro-tocol per fer una correcta anamnesi i unexamen ortopèdic reglat per poder pre-parar una llista de diagnòstics diferencialsen cada cas, es mostraren les patologiesmés freqüents que produeixen coixesa encans i moixos, segons la seva edat i en fun-ció de diferències racials, s’exposà la formade fer una exploració de maluc i colzes enpacients joves, encaminada a fer un diag-

nòstic precoç, fins i tot en pacients que en-cara no manifesten simptomatologia, s’o-feriren consells per introduir l’examenortopèdic com un protocol més dins de

la medicina preventiva en cadells, o s’ex-posà el protocol per identificar pacientsamb artrosis, així com les pautes de trac-tament multimodal indicades actualment.

Foto

ced

ida

pel C

OLV

ET.


5

veterinaris sense fronteres

Cap a sistemes alimentaris sostenibles

Segons les agències de les Nacions Uni-des (FAO i OMS), l’actual sistema ali-mentari és, en gran part, el responsablede la pobresa, la fam i la mala alimentacióa nivell mundial. A més, és causant de gai-rebé el 50% de les emissions de CO2,fomenta desigualtats entre homes idones i és destructor de l’economia delsector productiu i distribució familiar, for-çant migracions del camp a la ciutat. Da-vant aquesta realitat, les mateixesNacions Unides fan una crida als estats iadministracions de tot el món perquèreconeguin el paper de l’agricultura fa-miliar i pagesa i els mercats alimentarislocals com a peça clau en la lluita contrala fam i la mala alimentació.

Al 2015, en el marc de l’Expo cele-brada a Milà amb el tema “Feeding theplanet, engergy for life” (literalment en ca-talà “alimentant el planeta, energia per ala vida”), diverses ciutats d’arreu del mónes van adherir al Pacte de Política Ali-mentària Urbana, més conegut com aPacte de Milà, a través del qual s’instavena treballar en favor de sistemes alimen-taris sostenibles, inclusius, resilients, se-gurs i diversificats, per assegurar unaalimentació sana i accessible per a totala població.

La FAO ha definit com a sistemes ali-mentaris sostenibles “aquells que tenenconseqüències limitades sobre el mediambient, que contribueixen a la seguretatalimentària i nutricional, així com a la vidasana de les generacions presents i futures.Els sistemes alimentaris sostenibles contri-bueixen a protegir i a respectar la biodi-versitat i els ecosistemes, són culturalmentacceptables, econòmicament equitatius iaccessibles, assequibles, nutricionalment se-gurs i sans i permeten optimitzar els re-cursos naturals i humans”.

Ciutats com Barcelona, Madrid, Valèn-cia, Bilbao o el Consell Insular de Me-norca (amb ratificacions als ajuntamentsde Ferreries, Maó i Ciutadella) ja s’han

adherit al Pacte de Milà amb una claraintenció de treballar sobre les polítiquesalimentàries que desenvolupen i adaptar-les als objectius que marca aquesta de-claració internacional.

Els canvis viscuts a la societat, fan ques’hagin de replantejar les estratègies ques’han dut a terme per a fer front a la vul-neració del Dret a una Alimentació Ade-quada, ja que la realitat socioeconòmicaactual és molt diferent de quan es vanestablir, i es demostra que no fan el seuefecte. El fet que la població cada vegadasigui més urbana o que els circuits curtsde comercialització i mercats locals s’ha-gin reduït front als sistemes de distribu-ció moderna (supermercats) i el comerçde llarga distància, són canvis transcen-dentals que s’han de reflectir a l’hora deprendre mesures.

Les administracions públiques juguenun paper clau dins aquest context, aixícom les organitzacions de productors/es,les de consum i els diversos agents de lasocietat implicats en la comercialització ila distribució alimentària.

La posada en marxa de formes de co-mercialització com els mercats municipals,

la venda directa d’aliments per part de lapagesia i el món de la pesca i la innovacióa mercats alimentaris són alternatives ambun clar potencial de contribuir de maneraeficaç a la reducció de la mala alimentacióen totes les seves vessants.

A les Illes Balears la connexió entrel'alimentació i l'agricultura encara no hadesaparegut del tot, la proximitat terri-torial entre la població i l'àmbit rural, faque encara siguem conscients de la im-portància estratègica que té el sectoragrari. Tal vegada, però, el consideremmés important per a la gestió territoriali paisatgística que fa, que per la produc-ció d'aliments. Un 70% de la nostra ali-mentació prové de productes processatso ultraprocessats, deixant cada vegadaun percentatge més petit als productesfrescos. Aquest fet fa que l'alimentacióinsana sigui la primera causa de malaltiaal món i a l'estat espanyol. A les Illes Ba-lears 1 de cada 5 morts està vinculada auna alimentació insana.

En aquest sentit, es veu molt importantdur a terme accions des de les administra-cions, amb el paper exemplificador i ambl'abast que poden arribar a tenir, fomen-tant l'economia local, tant l’estrictamentproductiva així com les diverses conne-xions i sinergies que es puguin generaramb altres sectors.

Durant aquest 2017, VSF ha treballatconjuntament amb el Consell Insular deMenorca i els diferents ajuntaments del’illa, per a la realització d'un diagnòsticde polítiques alimentàries i el dissenyd’una Estratègia Alimentària, amb el su-port de la Fundación Daniel & Nina Ca-rasso. L’estratègia proposa una sèried’accions que apropen les polítiques ali-mentàries de l'illa als principis del Pactede Milà, i marquen el full de ruta per alspropers anys.

VSF BalearsJustícia Alimentària Global

VSF i alguns ajuntaments de Menorca treballen en una sèrie d’accions que apropenles polítiques alimentàries de l'illa als principis del ‘Pacte de Política Alimentària Urbana’o Pacte de Milà i marquen el full de ruta per als propers anys

El Pacte de PolíticaAlimentària Urbana, mésconegut com a Pacte deMilà, encalça l’assolimentde sistemes alimentarissostenibles, inclusius,resilients, segurs idiversificats, perassegurar una alimentaciósana i accessibleper a tota la població


6

seguretat alimentària

Baleares y el gran reto de darde comer de forma segura

Desconozco desde cuándo Mallorca seconsidera un destino turístico… algunosno habíamos nacido… ¿o sí?

¿Sería alrededor de 1838, cuando Fre-deric Chopin y George Sand, aconseja-dos por algunas amistades que yaconocían la isla y que se la aconsejaronpor razones terapéuticas, establecidos enella durante un tiempo, publicaron “UnHivern a Majorque”?

¿O sería unos años después, sobre1880, cuando el Archiduque Luis Salva-

dor de Austria, enamorado de ella, la dioa conocer con su obra “Die Balearen” y,posteriormente, constituida en 1905 laentidad “Foment del Turisme” para lamejora de la oferta turística y la promo-ción positiva de Mallorca en el exterior,fue nombrado Presidente Honorario?

¿O ya, años después, en 1950, cuandoSantiago Rusiñol cantó sus alabanzas en“La isla de la calma” obra que, a la larga,daría el sobrenombre por el cual se co-noce a la isla?

Lo cierto es que, mucho tiempo des-pués, en el pasado año 2016, llegaron ala isla solo por vía aérea, más de 13 mi-llones de viajeros. Ello ha supuesto, desdeaquellos años que no sabemos ubicarcon certeza, un gran reto para los em-presarios isleños que han debido adap-tarse día a día a semejante vorágineinvasora creando modelos de negocio,infraestructuras y capital humano capazde atender a todos esos visitantes. Unode los retos más importantes, sin duda,

Durante muchos años, los empresarios turísticos han contado con la inestimableayuda de los Servicios Veterinarios Oficiales especialistas en Seguridad Alimentaria, conquienes han ido mejorando sus cocinas y procesos productivos hasta llegar al modeloactual de implantación de Sistemas de Calidad y de Autocontrol


7

seguretat alimentària

es dar de comer a tanta gente de formasegura, sanitariamente hablando. Paraello han contado con la inestimableayuda de los Servicios Veterinarios Ofi-ciales especialistas en Seguridad Alimen-taria, con los que, codo con codo, hanido mejorando sus cocinas y sus proce-sos productivos hasta llegar al modeloactual de implantación de Sistemas deCalidad y de Autocontrol.

Hace unos años, a principio de este siglo,algunas cadenas hoteleras optaron por elsistema del “todo incluido” mediante el cualel cliente tiene, además del alojamiento,todos los gastos de manutención incluidosen el precio que paga. Esta estrategia, a lalarga, ha resultado nefasta sobre todo en loque se refiere a los turistas británicos (2’5millones de ellos en 2016).

A partir de 2013 se comenzaron a pre-sentar demandas en los tribunales británicospor intoxicaciones alimentarias contraídaspor visitantes ingleses durante sus vacacio-nes en Mallorca. Estas demandas eran aten-didas por una legislación británica quepermite que, incluso unos años después(entre 3 y 5 años según los casos), y con lapresentación de un simple ticket de farmaciade haber comprado un antidiarreico, sepueda alegar una intoxicación alimentaria,debiendo ser (según su permisiva legisla-ción) el tour-operador el que demuestreque no ha habido tal intoxicación. Tour-ope-rador que, por su parte y con el fin de aho-rrarse los altísimos costes que le podríasuponer el litigio, acepta la reclamación sincuestionarla, indemniza al demandante y,posteriormente, pasa la factura al hotelero,el cual a la hora de contratar con estos gran-des comercializadores se ha visto “obligado”a firmar una cláusula mediante la que se res-ponsabilizaba de los posibles daños.

Y como todo lo que nace tiende acrecer, resulta que esta “presunta” estafacreció (podemos llamarla así a la vista delos hechos): en el año 2016, la facturapor estas falsas denuncias ha supuesto aun hotelero con solo tres establecimien-tos alrededor de 4 millones de euros,por 797 reclamaciones atendidas (un700% más que las recibidas en años an-teriores), según manifiesta el propio afec-tado; 10 millones de euros a tan solo tresde las cadenas hoteleras afectadas, segúninformaciones de los investigadores; y,según la patronal hotelera, 50 millones

de euros de indemnizaciones en el con-junto de las islas Baleares.

Según fuentes próximas a las investi-gaciones de la Guardia Civil, es muy po-sible que este “modus operandi” se hayaextendido, incluso, al Levante y a las IslasCanarias, y llegar a los 60 millones deeuros a nivel nacional.

¿Cómo se ha llegado a esta situación ex-trema? Algunos bufetes de abogados ingle-ses se han dedicado a captar a estos “falsosenfermos” y proponerles el suculento ne-gocio de repartirse la indemnización. Alcliente le podían salir las vacaciones gratis yel bufete solo cobraba si obtenían sentenciafavorable (el 60% de la indemnización).

Al principio eran pocos, pero con eltiempo se han llegado a desplazar a la isla cap-tadores de posibles demandantes que se ins-talaban cerca de las puertas de los hoteles aproponer el “negocio” a los turistas ingleses.Posteriormente, estos “claim farmers” vieronapoyada su labor incluso con furgonetas ro-tuladas ofreciendo los servicios con total des-vergüenza e impunidad. E incluso parece serque, en los últimos tiempos, una empresariainglesa relacionada con negocios de promo-ción de locales de ocio, instalada en Mallorca,puso su infraestructura de medios materiales(vehículos) y humanos (tiqueteros) a disposi-ción de la red de presuntos estafadores.

Afortunadamente, a finales de este ve-rano de 2017, y gracias a la colaboración detodas las partes afectadas: Tour-operadoresy hoteleros, con un mayor control sobre susclientes y mejora de los sistemas de calidad;las fuerzas policiales y judiciales españolas,con su investigación y detención de los pre-suntos estafadores; las autoridades británicas,a través de su Ministerio de Justicia y el CMR(organismo gestor de las reclamaciones),que ya no aceptan las reclamaciones contanta facilidad, y han procedido a la retiradade la licencia y el cierre de alguna empresadedicada a estas denuncias de falsas intoxi-caciones; y, por último, fuentes diplomáticasespañolas representadas por el Consejo deTurismo de la Embajada Española en Lon-dres a través de su “Informe sobre la crisisde las reclamaciones gástricas” en el cualaconsejaba al sector hotelero buscar alter-nativas al cliente británico (la patronal hote-lera se planteó entonces, dejar de contratarcamas con este mercado y así se hizo eco,incluso, un diario alemán: “Los hoteles deMallorca no quieren más británicos”).

Gracias a todo ello se ha puesto fin aunas prácticas que han dañado la imagenturística y de la Seguridad Alimentaria delos hoteles de Baleares y han supuestopérdidas millonarias al sector hotelerodurante los últimos años, y que amena-zaba con extenderse por el resto dedestinaciones turísticas españolas.

Gabriel de Juan Socias

Creada la comissió deseguretat alimentàriadel COVIB

La junta de govern del COVIB aprovàen la seva darrera reunió la creaciód’una comissió de seguretat alimen-tària com a eina de suport de les opi-nions tècniques i criteris que impulsiel Col·legi en aquesta matèria a nivelllegislatiu, administratiu i formatiu. Elsseus integrants se donaran a conèixeren els pròxims dies.

Per altra banda, Joan Oliver és desde fa poc el nou delegat a Balears d’A-VESA, l’Associació de Veterinaris Espan-yols de Seguretat Alimentària. Oliversubstitueix d’aquesta manera a Gabrielde Juan, el qual s’ha jubilat. Nascut aMuro el 1962, Joan Oliver és llicenciaten Veterinària per la Universitat de Sa-ragossa (1980-1985), titular de la Clí-nica Veterinària de Can Picafort iveterinari oficial del Servei de SeguretatAlimentària i coordinador de Protec-ció de la Salut a la delegació de Mana-cor de la Conselleria de Salut.

Joan Oliver.


8

La rápida evolución y presencia de laprofesión Veterinaria en BalearesOrdenando hace pocos días la docu-mentación acumulada durante la redac-ción del Libro del I Centenario delColegio de Veterinarios de nuestras Islas,me entretuve en revisar la evolución, es-pecialmente numérica, sufrida por la pro-fesión veterinaria desde sus inicios enBaleares hasta el día de hoy.

Los primeros datos de que se disponesobre esta materia, llevada a cabo con ca-rácter oficial, se remontan a 1797 y son co-nocidos como el “Censo de Godoy”, en elque figuran los datos referidos a los “albéi-tares”, conocidos con el nombre de “me-nescal” en Baleares. De acuerdo con elcenso realizado en todas las provincias, lasIslas Baleares disponían de 25 albéitares, 24en Mallorca y uno en Ibiza. En el censo fi-gura Menorca con Cero Albéitares, proba-blemente debido a que en los momentosen que se realizó, la Isla había sido cedida alos ingleses con motivo del Tratado deUtrecht, y sus posibles “menescals” o “ma-riscals”, como también se les conocía enesta Isla, no se debieron contabilizar. Otrofactor que debe tenerse también en cuenta,ante la ausencia de veterinarios, es, que losestudiantes de la primera promoción de laReal Escuela de Veterinaria de Madrid, queabrió sus puertas en 1793, no habían finali-zado sus estudios.

El segundo censo de que se dispone,es el realizado por la Junta General de Es-tadística del Reino de España, en 1860, enel que Baleares, figura con 60 profesionalesentre Veterinarios y Albéitares, todavía conun claro predominio de los Albéitares (48)sobre los Veterinarios (12).

En 1911, el Colegio de Veterinarios deValencia, publicó un libro titulado “Vete-rinarios Españoles”, en el que figura elcenso de los Veterinarios de toda España,y en el que Baleares figura con 43 Vete-rinarios, y 1 Albéitar, distribuidos de la si-

guiente forma: Mallorca: 37 Veterinariosy 1 Albéitar ; Menorca: 5 Veterinarios; eIbiza: 1 Veterinario.

Ya más adelante, en 1928, en la edicióndel “Directorio del Aniversario Balear”, sereseñan todos los Veterinarios de Balearesy municipio o área donde ejercen su pro-fesión. El total de Veterinarios es de 43,que distribuidos por islas, son 33 en Ma-llorca, 8 en Menorca y 1 en Ibiza.

Siete años más tarde, la publicaciónde “Información Estadística Ilustrada deBaleares 1935”, publicaba la relación deVeterinarios por municipios en los queejercían su actividad, que alcanza la cifrade 60 profesionales que se distribuíanpor islas de la siguiente forma: Mallorca:51; Menorca: 8; e Ibiza: 1.

De los datos obrantes en el ColegioOficial de Veterinarios de Baleares, refe-rentes al año 1963, el número de veteri-narios colegiados en Baleares era de 129,de los que 110 pertenecían a Mallorca,13 a Menorca y 6 a Ibiza.

Ya más adelante, por la publicacióndel Consejo General de Colegios, “La Ve-terinaria en España” editado en 1989, seconoce que Baleares tenía 141 veterina-rios colegiados en 1985 y 161 en 1987,lo que significaba un aumento del 14,1%,en apenas dos años.

Igualmente, en la reedición actualizadade “La Veterinaria en España”, publicada en1995, el censo de veterinarios colegiadosen Baleares, alcanza la cifra de 256, ya conuna siempre agradable novedad de equi-paración en el trabajo profesional: el por-centaje de veterinarias colegiadas seelevaba ya al 29,30% del total.

Por último y ya más recientemente, laAgenda del COVIB 2016, con los datosde final del 2015, ponía de manifiestoque los colegiados en Baleares duranteeste año fueron 596, de los cuales 280son varones y 316 hembras, lo que sig-nifica ya la superior presencia femeninaen la profesión con un porcentaje del53%, cifra que todavía aumentó en 2’45puntos durante 2016, de acuerdo conlos datos reflejados en la Agenda delCOVIB 2017, sobre un total de 606 ve-terinarios colegiados.

Ello implica que en estos últimos 30años, (1987 – 2017), el censo de Veteri-narios en Baleares ha aumentado de 161a 606 colegiados, con un promedio deedad que ronda los 40 - 45 años, creci-miento que entiendo, que si no ha lle-gado, está llegando a sus límites.

TOMEU ANGUERA

La Història de la Veterinària a les Illes Balears

Foto

ced

ida

per T

omeu

Ang

uera

.

“Según el Censo de Godoy(1797), en aquella época enMallorca había 24 albéitares(‘menescals’) y otro más enIbiza. En Menorca no secontabilizaron pues estabaen manos inglesas”


9

perfil col·legial

Arturo Lope y López de Rego,veterinario, militar, artesano, coleccionista…

En determinadas situaciones de la vidamedia hora puede dar para mucho, perolo cierto es que tras pasar ese tiempo conArturo Lope y López de Rego (Villa delRío, Córdoba, 1948), charlando en Sa Flo-rida, una preciosa e inacabable casa ma-llorquina llena de tesoros situada en lacarretera de Valldemossa, uno se quedacon la sensación de poco y, sobre todo,con ganas de más. Treinta minutos de con-versación en la sala de estar y un posteriorpaseo por sus estancias y su jardín sirvenpara conocer sólo una pequeñísima partede una vida bien exprimida y aprovechada.Porque Arturo Lope, veterinario jubiladohace año y medio cuando se le diagnos-ticó párkinson, militar, artesano, animalista,estudioso, coleccionista, jardinero… pa-rece venido de aquella época del Renaci-miento en que los hombres trataban dedesarrollar al máximo sus capacidades y,además de tener mucho que contar, re-sulta difícil dejar de escucharle.

El menor de siete hermanos, cuatroniños y tres niñas, de una familia de far-macéuticos, médicos e inventores, suabuelo, Miguel Lope Rupérez, descubriólas grageas para combatir el paludismo enel continente americano a principios desiglo XX, con excelentes resultados. Tam-bién realizó junto a su hijo, Miguel LopeGaya (padre de Arturo), importantes in-vestigaciones que les llevaron a descubrirel dispositivo para conocer la acidez delaceite, un hecho que les llevó a ganar elprimer premio del Sindicato Nacional delOlivo. Arturo, por su parte, sintió desdecrío una gran atracción por los animales,algo que le llevó a estudiar Veterinaria enMadrid. Allí, al margen de la carrera y, portanto, de adquirir los conocimientos queencaminaron su vida profesional, sucedióotro hecho importantísimo para él ya quefue donde conoció a la que luego sería sumujer, Concha Gómez, en una fiesta preu-niversitaria en su casa. La casualidad quisoque acabara en Palma de Mallorca ha-ciendo la ‘mili’, concretamente en la Uni-dad de Veterinaria Militar, y poco después,tras 16 meses, en 1976, preparó y sacó laoposición a veterinario militar en la Aca-demia General Militar de Zaragoza, de

donde salió Caballero Alférez Cadete.Tras pasar por la Academia de SanidadMilitar, en Madrid, de donde salió teniente,fue destinado al Cuartel de Sementalesde Manacor, donde se encargó durantemás de una década del control de la re-producción de una treintena de caballosde Cría Caballar. En 1986, a los 38 añosde edad, antes de ser ascendido a coman-dante y, por tanto, ser previsiblementetrasladado a otro destino, Arturo Lope seacogió a la situación de reserva transitoriacomo él mismo dice “porque me pudoMallorca” y pasó a una situación especial.Unos años antes, en 1980, en previsión defuturo, Arturo Lope había abierto una pe-queña clínica en la calle Patronato Obrerode Palma, que fue su centro de actividaddesde entonces hasta su jubilación. En superíodo militar inicial, además, había em-pezado a forjar su actividad clínica cola-borando de manera altruista con laSociedad Protectora de Animales y Plan-tas de Mallorca gracias al empuje de supresidenta, Luisa Perelló, un cargo quedespués ostentaría él durante tres déca-das. Sobre la actividad de veterinario depequeños animales, que hoy ve con pers-pectiva tras su jubilación, Arturo Lopeasegura que “por fortuna se ha producidoun progreso lógico que nos ha llevado ala especialización y ahora es una maravilla

el nivel que llegan a alcanzar los profesio-nales; antes hacíamos de todo. La profe-sión ha cambiado ‘un mundo’ en muypoco tiempo”.

El veterinario tiene en su casa avestru-ces, ñandúes, emúes y muflones, ademásde otras especies más comunes, y se de-dica a cuidar la tierra y el jardín de su casa,algo que le lleva horas infinitas pero quele apasiona. Como pasión siente por laobra y la vida del pintor croata KristianKrekovic, afincado en Mallorca desde losaños 60 hasta su muerte, en 1985, y aquien define como “una personalidad im-presionante y un artista monumental”,tras seguir sus pasos y conseguir decenasde obras suyas para una espectacular co-lección privada. Impresiona también lacantidad de horas que se ha pasado tra-bajando ‘marès’, otra de sus aficiones, ha-ciendo bóvedas, bancos, columnas,paredes y hasta un pequeño retablo ensu jardín, además de hacer a mano dece-nas de bastones con diferentes empuña-duras adquiridas en distintos mercadillosa lo largo y ancho de la geografía espa-ñola. “Para cuando me llegue la hora deusarlos”, bromea el veterinario antes dedespedirse y de presumir de familia (tieneuna hija y un hijo) ante un gran retrato delos cuatro que preside una de las estan-cias de la casa.


actualitat

10 El COVIB celebra el brindis de Nadal amb desenes de col·legiats i col·legiades i elstransmet els seus millors desitjos personals i professionals per al nou any

Molts d’anys i feliç 2018

Com és habitual per aquestes dades, elCol·legi convocà als manescals de Mallorca ala celebració del tradicional brindis de Nadal,

un acte que serveix de comiat d’any i de puntde trobada per al col·lectiu illenc. El còctel vaser el 18 de desembre en un local pròxim a

la seu col·legial, al centre de Palma, i comptàamb l’assistència de vàries desenes de col·le-giats i col·legiades.


11

portada

El concurs de felicitacions nadalenques del COVIB ha complit la cinquena edició

La màgia de les festes sotael prisma dels més petitsExisteixen poques maneres millors de veureles festes de Nadal i d’explicar la màgia queamaga aquesta època de Reis d’Orient, ar-bres endomassats, reunions familiars, paresnoels, regals, betlems i sorpreses... que els ullsdels infants. I amb aquesta intenció el Col·legiinicià fa cinc anys, en el 2012, el concurs defelicitacions nadalenques, amb l’objectiu de ferpartícips als més petits de les famílies veteri-nàries de les Illes en una activitat col·legial. Elsfills, filles, néts o nétes poden enviar els seusdibuixos amb temàtica nadalenca i sota unescondicions determinades al Col·legi, on sóndividits en cinc categories segons l’edat, i con-corren a un concurs amb premi final: ser el

dibuix elegit per il·lustrar la felicitació nada-lenca institucional del COVIB.

Enguany, per una qüestió de comoditaten el disseny, el dibuix triat ha estat un (elsaltres anys han estat tres, quatre o cinc, se-

gons la participació) i la guanyadora haestat Mar Vinent Huguet, de 6 anys, filladels manescals menorquins Joan Vinent iMarian Huguet. Els altres dibuixos guan-yadors han estat el de Javier Chacártegui(nét de Tomeu Anguera), en la categoriade fins a 3 anys; Martina Oliver Contestí(filla de Miquel Oliver i Eva Contestí), enla categoria de 7 a 9 anys; i la seva ger-mana major Àgueda Oliver Contestí, en lacategoria de 10 a 12 anys. El passat 21 dedesembre se va celebrar un senzill acte ala seu col·legial en el qual es donaren a co-nèixer els guanyadors, que reberen elsseus corresponents obsequis.

Martina Oliver. Àgueda Oliver.

Mar Vinent.

Javier Chacártegui.


12

actualitat

ramaderia

Tres ponents aborden en una doble jornada a la sala de formació del COVIB un temarisobre vies respiratòries i cirurgia de cap i coll del cavall; acabà amb un taller pràctic

Jornada formativa d’èquids

Els dies 1 i 2 de desembre, la sala de for-mació de la seu del COVIB acollí unadoble jornada formativa organitzada pelCol·legi en col·laboració amb Optomedsobre medicina d’èquids. Els ponentsvaren ser Miguel C. Llorca Miravet, llicen-ciat en veterinària per la Universitat deSaragossa, inspector veterinari de laConselleria d’Agricultura de Castelló,membre de la Junta de Govern de la Fe-deration Equin European Veterinary Asso-ciations (FEEVA) i responsable del grupde treball de la xarxa de vigilància FEEVA;Juan A. Muñoz, diplomat ECVS i cap delservei de Cirurgia de la Universidad Al-fonso X El Sabio de Madrid, i Víctor DíazPadín. Doctor of Veterinary Medicine iclínic equí especialista en ortopèdia ambactivitat basada principalment en cavallsde carreres i esport d’alt nivell.

El primer dia es parlà del RD 804/2011sobre ordenació d’explotacions equines:tipus i condicions mínimes, es féu un repàsal programa de prevenció davant malaltiesinfeccioses i parasitàries i al programa bàsic

en bioseguretat i benestar animal, entred’altres. El dissabte, per la seva banda, esxapà en una sessió de matí teòrica en laque s’abordaren nocions d’anatomia i pa-tologies de cavitats sinusals i borses gutu-

rals, de patologies i tractaments de paladarblan i laringe i d’altres temàtiques relacio-nades, i una d’horabaixa que fou un tallerpràctic en cadàvers i endoscòpies en ani-mals vius.

S’agreuja la situació de la pesta porquinaafricana a l’est d’Europa amb nous casos a PolòniaEls Serveis veterinaris oficials de Polònia han comunicat re-centment tres focus de pesta porcina africana (PPA) en sissenglars trobats morts en dos districtes del país. Aquestscasos confirmen d’una banda el lent, però continu avanç dela malaltia des de l'est d’Europa cap a regions més occidentals,i de l’altra, la capacitat d’aquesta malaltia per saltar llarguesdistàncies, probablement ajudada pel factor humà i el trans-port de productes contaminats. Aquests esdeveniments fanaugmentar el risc de propagació de la malaltia i fan recoma-nable extremar les mesures de vigilància i prevenció en laresta d’Estats Membres.

Durant l’any 2017 la PPA ha seguit activa en els països del'est de la UE, amb un repunt de casos a senglars i també enexplotacions de porcí domèstic des d’inicis d’estiu a Estònia,

Polònia, Letònia i Lituània, així com l’aparició per primera ve-gada de la malaltia en porcs senglars a República Txeca a finalsde juny i en dues explotacions de porcí domèstic de Romaniaal juliol. Des de començaments de 2017 han estat declarats peraquests països 2.949 focus en senglars i 123 en porc domèstic.

Per aquests motius, es recorda la importància de l’aplicaciód’adequades mesures de bioseguretat, tant en les explotacionsde porcí com en relació a les condicions de neteja i desinfecciódels mitjans de transport d’animals, tant de porcí com d’altresespècies, especialment si hi ha relació amb països afectats o enrisc, així com el reforç dels sistemes de vigilància passiva per ala detecció i notificació immediata als serveis veterinaris oficialsde qualsevol sospita per detecció de símptomes compatiblesamb la malaltia.


13

actualitat

13

Jaume Roig, titular de Vetersalud Zooclínic i membre del Grup de Gestió d’AVEPA (GGA),imparteix a la seu col·legial un curs sobre comunicació i màrqueting en els centres veterinaris

“L’aplicació de la gestió empresarial en lesclíniques illenques és molt deficitària en general”

El veterinari Jaume Roig, fundador i propie-tari de Vetersalud Zooclínic a Manacor desde fa més de dues dècades, ha mostratsempre una especial inclinació per la gestióde la seva clínica a tots els nivells, al margede vessants més tècniques com la cirurgia,especialment la traumatologia ortopèdia icirurgia oncològica, un fet que juntamentamb altres companys arreu de l’estat eldugué a incorporar-se l’any 2006 al grup‘Optimus’, llavor del que posteriorment seriael Grup de Gestió d’AVEPA (GGA). El pas-sat 30 de novembre impartí a la seu col·le-gial la segona part del ‘curs d’elementsessencials en la gestió de centres veterinaris:comunicació i màrqueting’ i, de passada, ensdeixà el seu punt de vista al respecte delque succeeix a les Illes.

Quina és la teva impressió (o coneixe-ment) de la situació de les clíniques illenquesquant a gestió i comunicació es refereix?

Els coneixements i l’aplicació de la gestióempresarial en les clíniques illenques és moltdeficitària en general. La gran majoria de ve-terinaris segueixen pensant que no és unacosa “tan important” com la medicina o l'e-quipament de la clínica, però seguesc insistintque les clíniques veterinàries són empresesi s'han de gestionar com a tals. Com vaig dir

a la xerrada, la bona comunicació tant in-terna com externa és la pedra angular del’èxit de la clínica veterinària.

Quin element li manca a l’empresari-ve-terinari per millorar aquest àmbit de la sevaactivitat professional?

Simplement, com en qualsevol cosa, calformar-se per a millorar. El que preteníemen la xerrada era mostrar uns pinzelladesde tot el que es pot fer per millorar.

Com és per norma general la comuni-cació clínic-client? Què falla i per què?

En general crec que és bona, però tambées cometen molts d'errors. No disposamde prou coneixements o eines per a maxi-mitzar l'enteniment professional-client, tantpel que fa a comprendre les necessitats i lesdemandes dels nostres clients com per a sercapaços de fer-los entendre i convèncer-losd’allò que necessita la seva mascota. Tenimmolta simpatia i no massa empatia i moltpoca capacitat de convicció. No tenim co-neixements de tècniques de venda (nonomés de productes, sinó venda dels nos-tres serveis) i moltes vegades prejutjam elclient. Tot això són errors que cal corregir sivolem sobreviure en un entorn cada vegadamés complicat i competitiu.

Aconselles, des de la teva experiència, in-

cloure la publicitat dins el pla de màrqueting?I si és així, en quin tipus de negocis?

Publicitat, màrqueting i comunicació vaníntimament lligades. La publicitat és neces-sària. Els nostres clients necessiten saber quèels podem oferir. Si no els ho deim, no hopoden conèixer i no ens ho poden "com-prar". Si el meu client no sap que jo puc feruna cirurgia d'esterilització, no em sol·licitaràque esterilitzi la seva mascota. En tot cas, emdemanarà si conec algú que ho faci i es sor-prendrà quan jo li digui que jo li ho puc fer.I com aquest exemple tan simple, tot eldemés i a tots els nivells. Cadascú ha de pen-sar quin tipus de publicitat vol fer, en quinsmitjans i de quina manera. I això és el "Plade màrqueting" de manera molt resumida.

Fas referència als ‘trolls’ en l’àmbit de lesxarxes socials? Com poden afectar al negocii quins consells dones?

Al final vàrem parlar molt poc de xarxessocials, només ho vàrem esmentar com unmitjà més de publicitar allò que som i allòque feim. Però el que és important és ques'usin també les xarxes socials com a partdel pla de màrqueting i fer-ho de maneraprofessional com empresa, evitant moltsdels errors que cometem quan en feim úsa nivell particular. Una crisi de reputació enles xarxes suposa un gran maldecap i moltapèrdua de credibilitat per al professional ve-terinari, i tots coneixem ‘animalistes’ i altrestipus de Trolls que opinen gratuïtament isense conèixer ni tan sols aquell al queestan criticant. El meu consell és triar moltbé en quines xarxes socials es vol tenir pre-sència i fer un curs sobre màrqueting enxarxes socials, o cercar un professional per-què ens les gestioni.

En l’avaluació dels resultats parles de fercoses ‘a la mallorquina’. A què et refereixes?

Bé, com tu ja saps, els mallorquins somd'un tarannà que sempre “tot va bé” permalament que vagi, som reservats i no con-tam mai les nostres coses als altres. Ambaixò vull dir que l’avaluació de resultats nopodem fer-la ‘a la mallorquina’. Era una es-pècie de broma. Les coses ‘a la mallorquina’sempre van bé, encara que vagin malament.


14

actualitat

La nova norma es farà efectiva el 25 de maig de 2018 i continua mantenint una proteccióespecial a les dades relatives a la salut; Salvador Serrano, de PSN, en va ser el ponent

Jornada sobre l’adaptació al nou ReglamentEuropeu de Protecció de Dades

Estem preparats per adaptar-nos al Regla-ment General de Protecció de Dades? Di-mecres 15 de novembre, Salvador SerranoFernández, responsable de l'Àrea de Pro-tecció de Dades de PSN Sercon, va impar-tir una conferència a Palma centrada en laprotecció de dades en l'àmbit de la salut.Entre d'altres, va destacar els relacionatsamb la nova figura del delegat de Proteccióde Dades, la importància de preparar-seamb antelació per evitar problemes en laimplementació i el canvi profund que lanova regulació suposa per a la protecció dedades personals i la privacitat.

Els assistents varen tenir oportunitat nonomés de conèixer de primera mà totsels detalls de la propera aplicació del Re-glament General de Protecció de Dades

(RGPD), que es farà efectiva el 25 de maigde 2018, sinó també de resoldre els seusdubtes en el debat posterior a la ponènciaentre les quals varen destacar sobretot lesrelatives a les professions sanitàries.

El RGPD continua mantenint una pro-tecció especial a les dades relatives a lasalut, cosa que ja recollia l’anterior Direc-tiva europea, i afegeix les dades genètiquesi biomètrics a la llista de categories dedades especialment sensibles i que, pertant, requereixen una especial protecció.

Entre les principals novetats delRGPD destaca el major poder sanciona-dor de les autoritats de protecció dedades i l’obligatorietat de la contractacióde Delegats de Protecció de Dades pera totes aquelles organitzacions que re-

captin i processin dades de pacients agran escala, com ara hospitals.

Tots els professionals sanitaris que pro-cessin dades personals de pacients neces-siten conèixer en detall les noves provisionsdel RGPD de manera que puguin prepa-rar-se per a la seva pròxima aplicació. ElRGPD tindrà un impacte significatiu en lesactivitats d’hospitals, consultes, farmàcies iinstitucions d'investigació científica. Per tant,totes les organitzacions que processindades relatives a la salut hauran de revisar iadaptar les seves polítiques, procediments ipràctiques per assegurar-se que complei-xen amb la nova llei.

Aquesta jornada ha estat organitzada encol·laboració amb els col·legis de Metges,Farmacèutics i Veterinaris de les Illes Balears.


El pasado día 30 de octubre, BartoloméAnguera Sansó, presidente de honordel COVIB, dio en la sede de la RealAcademia de Ciencias Veterinarias deEspaña, ubicada en Madrid, una elabo-rada conferencia titulada “Un largo ca-mino: Historia de los équidos de lasIslas Baleares”. Presentó al conferen-ciante, el presidente de la Real Acade-mia, Dr. Arturo Anadón, al queacompañaban en la tribuna su Secreta-rio General, Dr. Salvio Jiménez, y el pre-sidente de su Sección 5ª, Historia de la Veterinaria, Dr. LuisÁngel Moreno Fernández-Caparrós.

El Dr. Anguera disertó sobre la presencia de los équidos,desde sus inicios en las Islas a partir del siglo I a.C., una vez su-perada ya la fase de domesticación del Género Equus por elhombre, y desarrolló las incidencias, los hechos y datos histó-ricos destacables que afectaron a los équidos durante las ocu-paciones de las Islas por pobladores de distintas procedencias,que nuestras Islas sufrieron en una larga etapa de su Historia,que se estabilizó en el siglo XIII, con la conquista de Mallorcapor el Rey Jaime I de Aragón, y que finalizó en Baleares a prin-cipios del siglo XX, motivada por la irrupción del motor en el

transporte urbano, trabajo agrícola yen las entonces existentes unidades decaballería del Ejército, hechos estos,que provocaron una notoria disminu-ción del censo de équidos.

Para finalizar su disertación, informósobre la situación actual de los équidosen Baleares, que se ha estabilizado, enbase a su reorientación hacia el de-porte ecuestre, las actividades recrea-tivas y también las actividades hípicas,fomentadas estas por la popularidad

de las apuestas, que han motivado un desarrollo importante delos caballos de trote, y por lo que se refiere a las razas autóc-tonas de las islas, la raza menorquina sigue creciendo, en tantoque la raza mallorquina y el asno de raza balear, después de undespegue importante a principios de este siglo se mantienenen la actualidad en una fase estacionaria, estando reconocidaslas tres por el Ministerio de Agricultura e integradas en elGrupo de Razas Autóctonas en Peligro de Extinción.

Al concluir la exposición del tema, se estableció un largo einteresante coloquio sobre la materia tratada por parte delnumeroso público veterinario asistente, que al finalizar premióal Dr. Anguera con un largo aplauso.

15

actualitat

La World Veterinary Association i l’Organització Col·legialVeterinària nomenen el Rei Felipe VI president d’honor i elconviden a l’obertura

El Congrés Mundial de Veterinàriaarribarà per maig a Barcelona

Conferencia de Bartolomé Anguera en la RealAcademia de Ciencias Veterinarias de España

Feia molt que el Congrés Mundial de Ve-terinària no trepitjava territori espanyol.Succeí fa 58 anys a Madrid, on es celebrà

la quinzena edició, i enguany ocorrerà no-vament, en concret entre el 5 i el 8 de maig,quan arribarà a Barcelona organitzat per la

World Veterinary Association, l’entitat querepresenta a mig milió de veterinaris de totel món. Precisament el president d’aquestaentitat, Johnson Chiang, va ser rebut fa pocen audiencia Reial al palau de la Sarsuelapel monarca Felip VI, en companyia d’unaampla representació de l’OrganitzacióCol·legial Veterinària espanyola, per expli-car-li els detalls del Congrés i convidar-lo ala seva obertura com a president d’honordel mateix.

Juan José Badiola, president del Con-sell General de Col·legis Veterinarisd’Espanya, va destacar davant del Reique aquest congrés es desenvoluparàen el marc del nou concepte d’Un món,una sola salut (One World, One He-alth), que reconeix que animals i homescomparteixen el mateix entorn naturali, per tant, els problemes de salut hand’enfocar des d’una perspectiva co-muna. El president del Consell també vainformar a Sa Majestat de la realitat dela professió Veterinària a Espanya, la re-llevància històrica del paper dels veteri-naris i els nous reptes que afronten perlluitar contra el maltractament animal ipromoure el benestar dels animals.

Foto

ced

ida

per T

omeu

Ang

uera

.


16

La Rambla, 17. 07003 Palma de MallorcaTel. 971 229 160. Fax 971 713 806

www.bufeteantoniofont.com

AbogadosEconomistas

Graduados SocialesAsesoría Laboral y Tributaria

sea a la Consellería o Ayuntamiento correspondiente en cuanto a lainfracción administrativa). El COVIB está legitimado y dispone de losinstrumentos necesarios para denunciar e intervenir en el subsiguienteproceso que todo ello pudiera originar. A estos efectos, el veterinariodenunciante deberá colaborar con el COVIB, mediante la entrega detodos los datos que disponga del pasaporte en cuestión y de todosaquellos hechos que puedan ser trascendentes y a los que él haya te-nido acceso. Consideramos fuera de lugar (incluso ilegal) retener el pa-saporte supuestamente falsificado, pero quizás sea posible obtener unafotocopia del mismo como prueba esencial de la comisión del delito.Su testimonio será igualmente de gran valor en el ulterior proceso quetodo ello origine. De esta manera el colegiado no debe soportar elcoste económico del seguimiento de estos hechos y se evita su des-gaste personal en un proceso de este tipo y envergadura.

Es posible también que el veterinario desee denunciar directa-mente tales hechos, y tiene pleno derecho de hacerlo, porque no po-demos olvidar que la firma falsificada es la suya. Ahora bien, aún enese caso, no deja de tener la obligación de poner en conocimientodel COVIB la existencia de estos hechos, por así venir impuesto enlos Estatutos colegiales a los que hemos hecho referencia.

Esperamos con ello haber dado respuesta a la consulta planteada, res-puesta que sometemos a cualquier otra mejor fundada en Derecho.

Se hace necesario indicar, en primer lugar, que la falsificación deuna firma en un documento constituye un delito (artículos 390 a 394del Código Penal), y en el caso sometido a consideración (un pasa-porte de perros, gatos y hurones, oficial, y por tanto público) ademásse trataría de un delito cualificado (de mayor gravedad): falsificaciónen documento público. Además, si esa firma la plasma una personaque no tiene la condición de veterinario colegiado, estaríamos a lavez ante un delito de intrusismo e incluso podríamos encontrarnos,también, ante otro por usurpación de funciones públicas (artículos402 y 403 del mismo Código Penal).

En definitiva, el colegiado se encontraría frente a una actuación de-lictiva y, en consecuencia, con la obligación inexcusable de denunciarlo.

Esa obligación le viene dada porque es un deber general de todociudadano denunciar la existencia de un delito del que tiene conoci-miento, pero además, y muy específicamente, por el artículo 72.f) delos Estatutos Generales de la Organización Colegial Veterinaria Espa-ñola, aprobados por Real Decreto 1840/2000, de 10 de noviembre(cuyo artículo 106 califica como falta la omisión de este deber).

Al margen de la existencia de un delito, al tratarse de la falsificaciónde una firma que legitima la supuesta aplicación de una vacuna o laimplantación de un microchip, ese acto supone la alteración (fraudu-lenta) de un proceso administrativo reglado. Esa alteración afecta aAdministraciones que deben ser informadas de todo ello.

En estos casos, somos de la opinión que lo más recomendable esque el veterinario lo ponga en conocimiento del COVIB para que seadicho Colegio quien se encargue directamente de gestionar esa denun-cia ante las Administraciones correspondiente (ya sea la Policía Nacional,el SEPRONA o el Juzgado de Guardia, en cuanto actuación delictiva, ya

Si un colegiado detecta la falsificación de una firma, propia o ajena,en un pasaporte animal, relacionada con una vacunación o con unaidentificación, ¿cómo debe proceder para denunciarlo?

“Lo más recomendable es que el veterinario loponga en conocimiento del COVIB para que seadicho Colegio quien se encargue directamente degestionar esa denuncia ante las Administracionescorrespondiente”


Altes752 - Mario Enrique Revello DraperDes de l’1 d’octubre de 2017Recol·legiació1125 - Elena E. Verger SalomDes de l’1 d’octubre de 20171126 - Dario ArduinoDes de l’1 d’octubre de 20171127 - Maria del Mar Rigo VivesDes de l’1 d’octubre de 20171128 - Alicia Jillian Miota ShepherdDes de l’1 d’octubre de 20171129 - Raquel Prats DíazDes de l’1 d’octubre de 20171130 - Juan José Moreno MoraledaDes de l’1 d’octubre de 20171131 - Elena Causanilles MaríDes de l’1 d’octubre de 20171132 - Maria Cristina Llecha JofreDes de l’1 d’octubre de 20171133 - Nuria Torres BonetDes de l’1 d’octubre de 20171134 - M. Teresa de la Puerta FerriolDes de l’1 d’octubre de 20171135 - Eliseo González FernándezDes de l’1 d’octubre de 20171136 - Vanesa Castillo LópezDes de l’1 d’octubre de 20171137 - Eva de Masy PedrósDes de l’1 de novembre de 20171138 - Ariadna García MayansDes de l’1 de novembre de 20171139 - M. del Rosario Gutiérrez PeñaDes de l’1 de novembre de 20171140 - Isabel Sarrión SarasolDes de l’1 de desembre de 20171141 - Katharina Marie LutzDes de l’1 de desembre de 2017

1142 - Guiem Oliver PastorDes de l’1 de desembre de 20171143 - Cristina Cifre PallicerDes de l’1 de desembre de 2017

Baixes842 - Maria Isabel Paz MorodoDes de l’1 d’octubre de 2017902 - Lucía Vicens ZanogueraDes del 6 d’octubre de 20171117 - Franc. Xavier Salord TorresDes del 15 d’octubre de 20171124 - Teresa Oliver RocaDes del 29 de novembre de 2017

Centres VeterinarisAltesCentre Veterinari Sant LluisAvda. Sa Pau, 14 Bajos07710 Sant LluisTitular: Raquel Aranda Luz

Centre Veterinari MariscalAvinguda de sa Industria, 84 Baixos07730 AlaiorTitular: David Sintes Vinent

Clínica Fundación GossosCrta. Ibiza - San Antonio, km 507816 San RafaelTitular: Belén Balaguer Ferrer

Exòtics i + (Clínica)C/ Cardenal Rossell, 1507007 PalmaTitular: Antonio Durán Munar

Clínica Veterinaria ExotelyC/ Joan Alcover, 6407006 PalmaTitular: Elizabet Fdez. Palomares

Cl. Vet. Santa Gertrudis (Clínica)C/ Venda de Parada, 1907814 Santa GertrudisTitular: Haike Braun

Consultori Veterinari San TelmoC/ Dels Carreters, 8 Bajo07150 AndratxTitular: Antonia Tous Porcel

BaixesCentre Veterinari Sant LluísAv. Sa Pau, 2207710 Sant LluisTitular: Raquel Aranda Luz

OftalvetC/ Caro, 3707013 PalmaTitular: Amparo Jover Casasnovas

Clínica Veterinaria B. CardonaC/ San Fernando, 2907702 MahónTitular: Bartolomé Cardona Miquel

Exòtics i + (Clínica)C/ Trafalgar, 1607007 PalmaTitular: Antonio Durán Munar

Veterinaria SantanyíC/ Bisbe, 1007650 SantanyíTitular: Mª Isabel Mayol Seguí

17

cas clínic

col·legi

Cas clínic presentat pel Servei d’Oftalmologia de l’HospitalVeterinari Canis: Mar Fortuny Giró

Se presentó en nuestra consulta una carlina hembra de 6 años, no castrada por-que desde hacía meses perdía visión en ambos ojos hasta llegar prácticamentea ceguera completa. Fue tratada en otros centros con múltiples colirios de antibióticos, antiinflamatorios,inmundosupresores (ciclosporina) y lágrimas artificiales sin respuesta. El examen físico general no presentaba alteraciones evidentes y aparentemente nopresentaba apatía pero su visión estaba muy reducida.Esta es la imagen que presentaban sus ojos en el momento de llegada.

Resolució a la pàgina 22

• ¿Cómo se describen las lesiones que presenta?• ¿Cuál es el diagnóstico diferencial? • ¿Cuál es el plan diagnóstico?• ¿Qué tratamiento establecería?


18

coneguem millor les clíniques veterinàries de Balears

Clínica Son Moix

Voleu que els vostres col·legues coneguin com i onfeis feina? Si estau interessats en que la vostra clínicasurti a la revista , no heu de fer resmés que posar-vos en contacte amb el Col·legimitjançant la pàgina web www.covib.org

Fitxa

Nom: Clínica Veterinària Son Moix.

Titulars: Belinda Valls Moldenhauer.

Adreça: C/ Bartomeu Sureda Miserol, 1- Local 5.

Telèfon: 971 790 999.

E-Mail: [email protected]

Teniu obert des de: 2002.

Equip humà que conforma la clínica: 3 veteri-naris i 2 auxiliars tècniques i administratives.

Equip tècnic: Rx, ecografia, laboratori complet,quiròfan.

Especialitats: Vacunacions, cirurgia, RX, netegesdentals, perruqueria, esterilitzacions...

Nº de clients al mes: Uns 300.

“L’estudi diari és allò que val per estar aldia en veterinària”. La frase és de DonPep Aguiló i la recorda Juanjo Calafat, co-titular de la Clínica Veterinària Sant Mar-çal, de Marratxí, juntament amb BelindaValls, i un dels tres veterinaris de la Clí-nica Veterinària Son Moix, situada a unaplanta baixa a l’extraradi de Ciutat, a unsolar pròxim al costat dels equipamentsesportius de Son Moix. Evoca Juanjo lafigura del mestre de veterinaris, que ensdeixà enguany (any 2017) als 90 anys,per explicar el que, segons ell, és la claude la professió veterinària d’avui en pe-tits: la formació de portes endins, l’estudii l’especialització. “Nosaltres, per exem-ple, som els millors del món en castra-cions”, bromeja per explicar el tipus defeina que majoritàriament desenvolupaSon Moix, un dels centres de referència

per molts de residents de les barriadesde la zona com són Son Roca, Son Vida,Son Rapinya o La Vileta.

La clínica va ser fundada per JordiGonzález fa una quinzena d’anys i des-prés de la seva mort passà a mans deBelinda Valls. Es tracta des dels seus orí-gens d’un establiment que cultivà unanotable activitat i que ha requerit, depe-nent de l’època, de dos o tres veterinarisi de dues auxiliars. S’hi realitzen consultes,tractaments profilàctics i cirurgies bàsi-ques, entre altres coses, a més de comp-tar també amb servei de perruqueria. Lamort del seu fundador, primer, i l’arribadade la crisi econòmica, després, especial-ment en els anys 2009 i 2010, feren tron-tollar el negoci amb un descens del’activitat d’un 40%, però la feina s’anànormalitzant progressivament coincidint

amb l’arribada de Juanjo Calafat, l’any2011, fins recuperar uns nivells òptimsmalgrat entrebancs com ara la pujada del’IVA veterinari o la ferotge competència.El propi Juanjo forma, juntament amb Sil-via Colom i Marc Sánchez, l’equip actualde veterinaris des de fa un temps, que escompleta amb Yolanda Ramírez i ElenaNogales com a auxiliars veterinàries.

Son Moix obre de dilluns a divendres


19

Balears

de 9 a 20 hores i els dissabtes de 10 a13.30 hores i funciona normalment ambcita prèvia “per comoditat de tothom i perpracticitat”, assenyala Juanjo que avui té unmatí de bojos perquè just està sol i a hos-pitalització dues moixes esperen per sercastrades i dos cans per a una neteja deboca, un, i per ser intervingut d’una hèrniaperineal, l’altre. “En tot cas –afegeix– inten-tam no deixar d’atendre ningú, encara queno tengui cita, però no és allò habitual. Lagent s’ha acostumat molt prest a no haverd’esperar i està contenta”.

La clínica ha patit pocs canvis estruc-turals des dels seus orígens ja que, se-gons refereix Juanjo, “en Jordi tenia lesidees molt clares i posà els mitjans peraconseguir-les. La clínica estava conve-nientment equipada i, certament, al llargdels anys hem hagut d’incorporar po-ques coses per necessitat, com la radio-grafia digital i alguna altra coseta”. Així,Son Moix té dues consultes, quiròfan, la-boratori, sala de rajos, hospitalització, salad’estar amb tenda i perruqueria, unesinstal·lacions més que suficients per aten-dre una cartera de clients estable ques’ha anat formant al llarg dels anys gràciesal bon servei i a la situació estratègica delcentre. Juanjo xerra clar sobre el seu en-focament: “Tractam de fer molt bé allòque sabem i derivar o esternalitzar allò

que no, perquè no fer-ho, i més en unaèpoca d’especialitzacions com la quevivim, és mala praxis perquè el veterinarideixa de ser honrat amb el client i ambell mateix. I això ho acabam pagant tota

la professió... i se dóna més del que enspensam”, clou després de telefonar lapropietària de la primera moixa castradaper informar-la de que tot ha anat comestava previst. Tal com li agrada fer.


20

col·lectiu de jubilats

Intenso último trimestre de añodel colectivo de jubilados

L’Aventura de Fèlix Coll

Una vez finalizado el verano, el pasado 19 de octubre,el colectivo de jubilados celebró en Palma una comidaen el restaurante Azabache, que resultó muy concu-rrida, y donde durante la sobremesa se comentaron ydecidieron las actividades a celebrar hasta fin de año:visita al Puig de San Salvador de Felanitx y celebraciónde la tradicional comida de Navidad.

La visita al Puig de San Salvador se celebró el 23 de di-ciembre, con desplazamiento en minibús y con la gransuerte de un día soleado, que permitió disfrutar de lasmagníficas vistas de la zona Este de Mallorca y también, eldía lo permitía, de Cabrera.

De regreso, el Colectivo se paró en Campos para al-morzar en un nuevo restaurante, cercano a la Plaza delAyuntamiento, donde se aprovechó, aparte de disfrutar dela comida, para decidir ya la propuesta de celebrar el 14de diciembre, la comida de Navidad a la que tradicional-mente acuden miembros de la Junta Directiva Colegial.

TOMEU ANGUERA

art al COVIB

Un quadre pertanyent a la col·lecció ‘Aventura’ del pintor mallorquí FèlixColl (1985) ha romàs exposat a la seu col·legial en el darrer trimestre de2017. L’autor, amb estudis universitaris en Enginyeria Tècnica Industrial i es-tudis no reglats de dibuix i pintura, defineix la seva obra com a “fruit de l’ob-servació, investigació i memòria dels esdeveniments socials que ocorren alnostre voltant i confeccionen el comportament social”.

Fèlix Coll ha pres par t en diferents exposicions individuals i col·lec-tives de 2007 ençà i ha guanyat premis com el XXVII cer tamen inter-nacional de pintura Vila de Costitx, el VI certamen de pintura Vila Lloseta,el V Certamen de Pintura Vila d’Algaida, l’emergents 2013 de la GaleriaWabi Sabi, a Sevilla, o les I Jornades de r te Jove a Castella Lleó, a Sala-manca, entre altres.

Foto

ced

ida

per T

omeu

Ang

uera

.


21

col·lectiu de jubilats

21

Animat dinar de Nadal del col·lectiude jubilats al Club Nàutic del Molinar

El Club Nàutic del Molinar acollí a finalsde desembre el dinar de Nadal que or-ganitza el col·lectiu de veterinaris jubilatsper acomiadar l’any i transmetre els mi-llors desitjos per a tots els seus compo-nents. En aquesta ocasió, una trentenad’assistents ocuparen un lloc privilegiat alcostat del moll del petit club mariner icompartiren confidències acompanyatspels membres de la junta de governRamon Garcia i Vicenç Busquets, i tambéd’un dia esplendorós.

Els ‘joves’ Bernat Sastre i Miquel Ros-selló, que hi assistiren per primer cop,foren la saba nova del dinar i el momentmés sentit es produí quan el presidentdel col·lectiu, Tomeu Anguera, lliurà el re-coneixement a títol pòstum a PereBauçà, que va ser recollit per la sevavídua Joana Dalmau. Després de moltesedicions, el dinar de Nadal dels veterina-ris jubilats s’ha consolidat com un puntde trobada ineludible per als membresdel col·lectiu i la seva família pròxima,una cita que, com assegurà Anguera, téla continuïtat garantida gràcies al suportinestimable de l’actual junta de govern,que sempre ha donat suport a les activi-

tats dels membres més antics de la famí-lia veterinària balear, als que obriren elcamí d’una història de la que encara

s’han d’escriure moltes pàgines. Algunesd’elles es recorden amb nostàlgia estreestovalles en aquesta reunió.

Pere Bauçà Vila va ser reconegut a títol pòstum pels seus col·legues; Hi assistiren uns 25 comensals


22

cas clínic. resolució

En el examen oftalmológico, la reacción deamenaza fue negativa, pero el reflejo dedazzle estaba presente en ambos ojos. ElTest de schirmer fue de 5 mm/min en ojoderecho y 7 mm/min en ojo izquierdo (VR>10mm/min), consistente en un déficit delágrima bilateral.

Además presentaba una blefaritis, mei-bomitis en párpado superior e inferior yuna episcleroqueratitis nodular multifocalsevera bilateral junto con una queratitispigmentaria bilateral.

Las Presiones intraoculares fueron de7 mmHg en ojo derecho y 10 mmHg enizquierdo (VR 10-20 mmHg) y el fondode ojo fue invalorable debido a la opaci-dad corneal por lo que se realizó una eco-grafía ocular que no presentó alteraciones.

El diagnóstico diferencial que se esta-bleció fue en primer lugar de un procesoinflamatorio/infeccioso incluyendo enfer-medades como Leishmania, Toxoplasma,Neospora entre otras; en segundo lugarun proceso inflamatorio/autoinmune; y entercer lugar neoplasia.

La presentación ocular está descrita en un16-80% de los animales afectados por Leis-hmania Infantum. Puede presentarse comoúnico signo clínico de la enfermedad o acom-pañada de más signos. Los tejidos ocularesafectados en orden de frecuencia son con-juntiva, párpados, limbo, cuerpo ciliar, iris, cór-nea, esclera, ángulo iridocorneal, coroides ynervio óptico donde se observa un infiltradoinflamatorio granulomatoso con la presenciao no de amastigotes de Leishmania (detec-tados en un 26,6% de los casos biopsiados).Las lesiones más frecuentes son, por tanto,blefaritis, queratoconjuntivitis y uveitis. Lesio-nes en los anejos como alopecia periocular,nódulos parpebrales y queratoconjuntivitisseca (KCS) son también frecuentes.

La presencia de KCS reportada en pe-rros con Leishmania varía de un 2,8 a26,4% y no se recomienda el uso de in-munomoduladores como la ciclosporinaya que puede empeorar el cuadro si nose controla la enfermedad.

Las lesiones nodulares granulomatosaspueden presentarse en párpados, córnea,esclera y úvea. En las tres primeras, la ci-tología es fácilmente realizada y se ob-serva la presencia del parásito en lamayoría de casos (foto1). Si no se observa,la realización de biopsia + PCR de Leis-hmania junto con una serologia de Leis-hmania son las siguientes pruebasdiagnósticas recomendadas.

En nuestro caso se realizó una citologíade las lesiones nodulares donde se de-tectó una inflamación granulomatosa juntocon la presencia de amastigotes de Leis-hmania (foto1). Se le realizó también unaanalítica general que incluía un hemo-grama y una bioquímica que fueron nor-males, un proteinograma con unasgammas globulinas de 2,8g/dl (VR 0,28-1,27) y una serología positiva de 1/320.

Los signos oculares responden al trata-miento sistémico del protozoo y tópico conantiinflamatorios, corticoides de primeraelección. Si hay afectación del polo posteriortambién se requieren a nivel sistémico.

En el caso de afectación intraocular,como en las uveítis, requieren tratamientoantiinflamatorio a largo plazo y son fre-cuentes las recidivas. Las complicacionesmás frecuentes son sinequias posterioresde iris, glaucoma, cataratas y desprendi-

miento de retina, en estos casos el pro-nóstico visual es reservado.

Nuestra perra fue tratada con Antimo-niato de meglumina (glucantime) 75-100mg/kg, vía subcutánea, una vez al día du-rante 4 semanas y Allopurinol 10mg/kg dosveces al día durante 1 año como mínimo,según controles de serología, proteino-grama y examen clínico. Tópicamente setrató con colirio de dexametasona 4 vecesal día y lágrimas artificiales 4 veces al día.

Su evolución fue favorable y, además derecuperar vitalidad, las lesiones ocularesdesaparecieron, recuperando visión conun test de lágrima de 15mm bilateral ypermaneciendo una queratitis pigmentariaen ambos ojos, característica de esta raza.

Actualmente como tratamiento demantenimiento toma allopurinol oral ydexametasona colirio junto con lágrimasartificiales dos veces al día. No hay reca-ídas después de 1 año de tratamiento(fotos 2 y 3).

Se recomiendan controles a los 3 -6 y12 meses del diagnóstico de la enferme-dad y después cada 6 meses.

Es importante recordar que con laLeishmaniosis:

• La presencia y el grado de lesionesoculares no van asociadas al grado depresentación sistémica. • La presentación ocular puede ser elúnico signo clínico de una enferme-dad sistémica.• El pronóstico visual es reservado sino se controla la enfermedad ocular ymuchos casos requieren de una “lucha“ constante para preservar la visión.

La flecha señala la presencia de amastigotes de leishmania con presencia de inflamación granulomatosa.

Foto 2.

Foto 3.

Foto

s ce

dide

s pe

r M

ar F

ortu

ny.


Taula 2. Limitacions en l’utilització de lleguminoses gra en l’alimentació de porcs(FEDNA; 2013)

Animal Lleguminoses gra Torta de soja tractadaPorcell en lactació 0% 7%Porcell desmamat* 5-10% 20%Porc engreix 10-20% LliureTruges 15-16 Lliure*Porcells de més de 21 dies

23

Utilització de lleguminoses en alimentacióanimal. Limitacions en porcells

Des del punt de vista de la nutrició animales poden considerar dos grups de llegu-minoses: les farratgeres i les de gra.

Lleguminoses farratgeres: alfals (Medi-cago sativa), alfals d’hivern (Trifolium ale-xandrinum), trèvols (Trifolium sp), veça(Vicia sativa), enclova (Hedysarum coro-narium)...

Lleguminoses-gra: fava (Vicia faba),pèsol (Pisum sativum), veça (Vicia sativa),ciuró (Cicer arietinum), tramús (Lupinusspp), guixa (Lathyrus sativus), ...

Les lleguminoses són imprescindiblesen les rotacions de cultiu dins d’una agri-cultura sostenible, gràcies a la simbiosi ambbacteris, fixen el nitrogen de l’aire del sòl,milloren la fertilitat del fòsfor, explorenmés volum de sòl que els cereals i son unbon precedent cultural.

Aquests bacteris formen en les arrelsde les lleguminoses els nòduls. Aquí el ni-trogen atmosfèric present al sòl es trans-forma en composts nitrogenats que laplanta aprofita per al seu creixement.

Els bacteris per nodular una llegumi-nosa son específics. Per això es sembrar-les a un lloc on no n’hi ha hagut, la llavors’ha d’inocular.

Gràcies a aquesta simbiosis, les llegumi-noses no necessiten aportacions de nitro-gen i en deixen al conreu següent quantitatsimportants:

- Lleguminoses-gra: 20-80 KgN/Ha.- Lleguminoses farratgeres anuals: 80-

150 KgN/Ha.- Alfals de tres anys 250 –300 KgN/Ha.Les lleguminoses tenen un elevat con-

tingut en proteïna (PB) i en energia meta-bolitzable (EM) com es veu a la taula 1.

A les Illes Balears es dedica poca super-fície al conreu de les lleguminoses. Sols3.216 Hes de lleguminoses-gra (39.877Hes de cereals per gra) i 450 Hes de lle-guminoses farratgeres de les 20.500 Hesde farratgeres.

Així, l’ús de les lleguminoses cultivadesa les Illes Balears tant en alimentació ani-mal com humana, està molt lluny d’arribara l’autoabastament tant de les explota-cions ramaderes com de cada illa.

La dependència de l’exterior de ferti-litzants nitrogenats, de l’energia necessàriaper fabricar-los i de lleguminoses -especial-

ment la soja- suposa un greu risc per a lanostra balança de pagaments, i el que ésmés greu, suposa un risc de seguretat ali-mentària. Al mateix temps la rendibilitat dela producció ramadera queda afectada perles oscil·lacions del preu de la soja.

Els factors anti-nutricionals presentsen les lleguminoses-gra causen desordresdigestius en els animals, especialment alsmés joves. El torrat al que es sotmet al lasoja disminueix el nivell de factors anti-nutricionals, però no els elimina de tot.Això limita l’ús de les lleguminoses, fins itot de la soja torrada.

L’alimentació que rep un animal és unfactor condicionant de la seva salut intes-tinal i de les patologies digestives que potsofrir. Així, l’alimentació pot ser una bonaeina per la prevenció o la curació de pro-cessos digestius, o per contra afavorir-los.

Els desordres digestius que provoquenels factors antinutricionals presents a leslleguminoses son:

- Danys a la mucosa intestinal. Fermen-tacions excessives al colon i al cec. Inflor idiarrees.

- Dèficit de proteïna. Resposta immu-nològica. Mal creixement.

- Problemes pancreàtics.Una part del midó i altres carbohidrats

dels aliments -com els oligosacàrids, Beta-glucans solubles, pectines, la cel·lulosa o les

hemicel·luloses- sofreixen fermentacionsen el cec i el còlon, que produeixen àcidsgrassos volàtils que són absorbibles perl’obtenció d’energia. El resultat d’aquestafermentació és el creixement d’una floramicrobiana estable.

Un bon equilibri en la flora bacterianate una sèrie d’avantatges:

1. Resistència al creixement de bacterispatògens.

2. Generació de nutrients com àcidsgrassos volàtils de cadena curta i vitaminesdel grup B i K.

3. Estimulació del desenvolupament deles defenses intestinals.

Els porcells desprès de néixer i durantles primeres setmanes de vida són immu-nològicament immadurs, el que fa que es-tiguin especialment predisposats a patirpatologies digestives i pulmonars. Com amamífers tenen el seu sistema digestiu pre-parat per digerir la llet materna -o produc-tes substitutius- però l’activitat dels enzimsnecessaris per digerir aliments vegetalscreix setmana a setmana.

La limitació de la inclusió de llegumino-ses-gra en dietes de porquí s’utilitza peraprofitar les avantatges d’aquests alimentsi per evitar l’aparició de desordres diges-tius. Així FEDNA (2013) recomana limitarla inclusió de lleguminoses-gra a les dietesper ramat porquí (taula 2).

Jaume JaumeCap de Promoció de Semilla

Bibliografia a consultar amb l’autor a:[email protected]

Taula 1. Valors nutritius de lleguminoses i cereals (IBABSA)CONREU HUMITAT EM PBAlfals Vegetatiu 87.22 2.80 29.98Alfals Botó floral 83.65 2.61 31.17Alfals Inici floració 78.83 2.36 24.28Civada espigat 71.31 1.96 8.92Favó 12.03 3.15 26.43Ordi 10.96 3.57 11.73


els petits de la casa feliciten les festes i el nou any ... · els petits de la casa feliciten les...

Documents