25MIRANT ENDAVANT8 de juliol de 2010

Igualada enceta les refrescants propostes del festival ImaginaIgualada serveix aquesta setmana

els primers plats del festival d’es-tiu Imagina. La festa del Mestizzat-ge, el certamen de música jove, el cinema per petits, l’handbol sorra, el volei sorra o el microcurt express han de servir per escalfar motors pel gruix d’activitats, que continu-en endavant: el festival Europeu de globus aerostàtics i els concerts de l’Anòlia.

L’European Balloon Festival arriba a la 14a edició

Pel que fa a l’European Ballo-on Festival, ja compta amb 41 pi-lots inscrits que avui dijous 8 ja haurien de ser a Igualada des d’ar-reu d’Europa i fins i tot de la Índia. Tots participaran en la competició que, un any més organitzen les empreses igualadines Kon Tiki i Ultramàgic.

Així des d’avui dijous i fins diu-menge al matí, hi haurà com ja és habitual dos enlairaments de globus al dia, l’un al matí i l’altre a la tarda vespre.

L’alcalde destacava que el seu pes econòmic així com l’organitza-ció d’altres activitats d’aeronàutica a la ciutat, com l’Aerosport, donen a Igualada un paper destacat en el món de l’aire i apuntava que “els globus generen una economia i sobretot un clima que fa possi-ble que en determinats moments ens puguem autoanomenar ciu-tat de l’aire, compromesa amb tot el que fa referència al món de l’aeronàutica. Això també va con-tribuir d’una forma important el fet que l’Aeroport Corporatiu de Catalunya es pogués acabar d’as-signar a la ciutat d’Igualada”.

Un grup de facebook “porten” Pepe i Carme Rubianes al festival

Dins la programació de l’Euro-pean Balloon Festival, no faltarà de nou l’activitat Destijos Enalire en solidaritat amb nens afectats per mucopolisacaridosis, activitat que es farà dissabte a partir de les 7 de la tarda. Es tracta d’un enlai-rament de globus d’heli que tindrà com a protagonistes els nens igua-ladins, als quals se’ls farà una cri-da perquè vinguin (conjuntament amb els seus familiars, que també poden participar) a comprar un globus dintre de la festa, per valor d’1 euro, i fixin en ell el desig que han de portar pensat. Al final de l’acte es farà una enlairada de tots els globus, de tots els desitjos, de cop.

Organitzat per l’associació Globus de la memòria, dissabte tindrà lloc un acte entranyable. Fa uns anys es va convidar a Pepe Rubianes a ser Padrí de la Festa X Àfrica però, per motius d’agenda, no va ser possible. Enguany, amb la complicitat de la seva germana Carmen, i gràcies a una proposta de Xavier Ribera en el grup del

facebook Festa X Àfrica, es podrà fer realitat.

A les 10 de la nit hi haurà el màgic Night Glow. Encesa noc-turna dels globus del festival i pi-romusical a càrrec de Pirotècnia Igual. Seguidament el concert de Los Delincuentes. Com a novetat, la regidora de Promoció Econò-mica, Maria Àngels Gabarró, ha avançat que dissabte dia 10 hi haurà una Mostra de turisme de l’Anoia: Uneix tots aquells produc-tes i els diferents atractius.

Cinema i Festival de Vídeo

El festival d’estiu Imagina manté activitats esportives com l’handbol sorra aquest passat cap de setmana, el volei sorra el vinent i les 12 hores de futbol 7 el dia 17. Com a novetat el 24 i el 25 de juliol hi haurà torneig d’estiu de pàdel a l’Infinit.

El cinema també té el seu espai en el festival. Per una banda hi ha l’Original, que ofereix pel.lícules en versió Original del 19 al 22 de juliol a la plaça Pius XII. Les Nits per petits portaran films per petits i joves els dies 9 i 16 de juliol a la plaça Catarineu. Com explica la regidora d’Educació, tampoc fal-tarà el festival de vídeo Microcurt d’Igualada.

El dia 23 de juliol, divendres, a 2/4 d’11 del vespre es projec-ten els vídeos finalistes del concurs microcurt, en la seva novena edi-ció s’han presentat curtmetratges d’arreu d’Espanya i fins i tot d’Ar-gentina i Mèxic”

D’aquesta manera, l’Ajunta-ment d’Igualada, malgrat la difícil situació econòmica actual ha vol-gut mantenir oferta d’oci per a tot el mes de juliol tot i contenir la despesa.

Anòlia, tot per la música

D’altra banda dimarts va co-mençar un dels clàssics de l’estiu igualadí com és l’Anòlia, un festi-val musical que se celebra en dife-rents indrets de la ciutat.

Precisament, un dels atractius de l’Anòlia és el lloc on es duen a terme aquests esdeveniments. La plaça Pius XII és un dels indrets emblemàtics de la ciutat, tal com explica la regidora de Joventut, Sílvia Torreblanca: “La plaça Pius XII, a nivell acústic, és un dels mi-llors espais i, més a més, la basílica de Sta. Maria dóna sumptuositat a l’espai, per això, la música és més tranquil.la que en altres ocasions”.

La programació de l’Anoia s’intenta formalitzar-la amb molta cura. La regidora igualadina re-coneix que no és senzill aconse-guir un cartell per a tots els gus-tos, malgrat que s’intenta arribar a tothom.

Sílvia Torreblanca clarifica que “la filosofia de l’Anòlia sempre ha estat trobar diferents estils de mú-sica amb la finalitat de què cadas-

cú trobi el seu propi espai o grup i en conegui de nous integrants en el món de la música que comencen a despuntar”. Un dels atractius de l’Anòlia és el concert central que coincideix amb l’European Balloon Festival. Com sempre es du a ter-me a l’Avinguda de Catalunya i es busca un grup de renom. Enguany, el torn serà per a “Los Delincu-entes”. La regidora de Joventut especifica que “són un grup amb potencial i que sol agradar a una majoria de joves, tot i que desco-neguis les seves cançons”.

El fet que estiguem en una època de crisi no ha estat un in-convenient perquè es pogués fer un cartell amb cara i ulls. Sílvia Torreblanca assegura que han fet els possibles per contentar tothom: “L’Anòlia al ser un dels programes forts, juntament amb el de Mes-tizzatge, ja celebrat, hem intentat que no hi faltés la qualitat i la par-ticipació de grups igualadins per donar-los un reconeixement”.

26 MIRANT ENDAVANT 8 de juliol de 2010

DIA A DIA

AVUI DIJOUS■ A 2/4 de 8 del matí, a l’Av. Catalunya (zona globus), primer vol del festival europeu de globus.■ A les 7 de la tarda, a l’Escola de Música d’Igualada, conferència inaugural de les Jornades de formació “Les guerres geoestratègiques”, amb Xavier Badia.■ A les 8 de la tarda, a l’Av. Catalunya (zona globus), vol del festival europeu de globus.■ A les 8 de la tarda, a l’Espai Cívic Centre, passejada nocturna amb patins.■ A les 9 del vespre, al Centre Cívic de Fàtima, viatge aventura: Costa Rica. Amb Lluís Castelltort.■ A les 10 de la nit, al Hot Blues (c/ Tarragona 9 d’Igualada) concert: Urban Tactus.■ A 2/4 d’11 de la nit, a la Plaça Pius XII, concert de Mishima (Anòlia 2010).■ A les 11 de la nit, a la piscina de Montbui, projecció de la pel.lícula “Up”.

DIVENDRES■ A 2/4 de 8 del matí, a l’Av. Catalunya (zona globus), primer vol del festival europeu de globus.■ A les 11 del matí, a Vilanova (zona riu), inauguració ofi cial nova passera de vianants sobre el riu.■ A les 5 de la tarda, al Teatre Foment de Piera, Mostra de tallers de teatre.■ A 2/4 de 7 de la tarda, al Teatre municipal l’Ateneu, xerrada d’economia “Algú ens pot explicar, en realitat què està passant?” amb l’especialista Santiago Niño-Becerra.■ A les 8 de la tarda, a Igualada, cercavila de Sant Cristòfol amb el nou banderer (Garatge Montserrat).■ A les 8 de la tarda, al Teatre Foment de Piera, Mostra de tallers de teatre.■ A les 8 de la tarda, a l’Av. Catalunya (zona globus), vol del festival europeu de globus.■ A les 10 del vespre, al carrer de Santa Caterina, ball de vetlla amb la música d’Oriol i els seus teclats.■ A les 10 de la nit, a la Plaça de la Vinícola de Montbui, concert jove amb El Vado, Robertto i Acadèmia Nocturna.

DISSABTE – Festivitat de Sant Cristòfol■ Al llarg de tot el dia, al Parc de Valldaura, Torneig obert Volei Sorra.■ Al matí, al carrer de Sant Agustí d’Igualada, tirada de bitlles catalanes i esmorzar.■ De 10 a 2 del matí, a la plaça de Cal Font, unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits per a atendre donants.■ De les 11 del matí a les 2, al passeig Verdaguer, benedicció de vehicles.■ A les 12 del migdia, a Capellades (entrada pel c/ Fosssar i sortida per Casa Bas), benedicció de vehicles lleugers.■ A partir de les 5 de la tarda, al carrer de Sant Agustí d’Igualada, animació, festa infantil i xocolatada.■ De 5 a 9 del vespre, a la plaça de Cal Font, unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits per a atendre donants.■ A les 6 de la tarda, a Barcelona (Passeig de Gràcia), manifestació: “Som una nació. Nosaltres decidim”.A tots els que estimeu Catalunya, dissabte dia 10 de juliol, a les 6 de la tarda a Barcelona.■ A les 6 de la tarda, als jardins de la Bassa de Capellades, ballada de sardanes amb la Cobla Selvatana.■ A les 6 de la tarda, a la plaça de Cal Font, taller de cultura popular catalana.■ A les 6 de la tarda, a la plaça de Cal Font, xocolatada popular (festa Sant Cristòfol).■ A les 6 de la tarda, al Teatre Foment de Piera, Mostra de tallers de teatre.■ De 7 a 2/4 de 8 de la tarda, a l’Av. Catalunya (zona globus) d’Igualada, 3r “Desitjos Enlaire”, per MPS, amb enlairament de globus (amb tots els desitjos) i animació musical. ■ A partir de les 7 de la tarda, a la Font Cuitora de Capellades, Festival The Lemon Day: Joan Colomo, Me and The Bees, Pal, Nueva Vulcano, Borrokan, Pony Bravo, Chemical cusins...■ A les 7 de la tarda, a la plaça de Cal Font, “Sarau” espectacle d’animació infantil amb DeParranda.■ A les 7 de la tarda, a l’Av. Catalunya (zona globus), Desitjos Enlaire 2010. ■ A les 7 de la tarda, a Òdena (c/ Guixera), cantada d’havaneres amb el grup L’Espingari.■ A 2/4 de 8 de la tarda, a la plaça de Cal Font, espectacle de màgia i il.lusionisme.■ A 2/4 de 8 de la tarda, al local dels Moixiganguers (baixa St. Antoni), sortida de la Rec Race (10 Km).■ A partir de les 8 del vespre, al Castell de La Pobla, Anoia Folk: animació infantil, concert de Roger Mas, concurs de sonadors d’ampolles d’anís i ball amb la música de Bauma.■ A les 8 del vespre, a la cruïlla del Passeig amb el c/ Sant Joan de Capellades, benedicció de vehicles pesats i lleugers.■ A les 8 de la tarda, al barri de Can Mas de Piera, festa gallega.■ A les 8 de la tarda, a l’Av. Catalunya (zona globus), vol del festival europeu de globus.■ A les 8 de la tarda, al Teatre Foment de Piera, Mostra de tallers de teatre.■ A les 8 de la tarda, a l’Av. Catalunya (zona globus), vol del festival europeu de globus.■ A les 10 de la nit, a la plaça de Cal Font, ball del Conductor amb l’Orquestra Aquarama.■ A les 10 de la nit, al poliesportiu de Piera, Festival de patinatge.■ A les 10 de la nit, a l’Av. Catalunya (zona globus), Night Glow. Encesa nocturna dels globus del festival i piromusical.■ A 2/4 d’11 de la nit, a Òdena (c/ Guixera), gran ball de festa amb “Axis Duet”.■ A les 11 de la nit, a l’Av. Catalunya (zona globus), concert Anòlia amb Los Delincuentes. ■ A les 11 de la nit, a la piscina de Capellades, concert i ball amb l’Orquestra Selvatana.■ A les 11 de la nit, al barri de Can Mas de Piera, ball amb el Duet Tempo.■ A les 11 de la nit, al barri de Montserrat de Piera, ball amb l’Orquestra La Secreta.

DIUMENGE - Campanya solidària Catalunya Mulla’t■ A la piscina de Calaf, Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple.■ A 2/4 de 8 del matí, a l’Av. Catalunya (zona globus), primer vol del festival europeu de globus.■ A les 8 del matí, a l’Ateneu del nucli antic de Montbui, sortida de la caminada popular als Molins de la Font Trobada.■ Al Parc de Valldaura, Torneig obert Volei Sorra.■ Al llarg del matí a Conill (Pujalt), Campionat de Catalunya de trial 4x4.■ De les 10 del matí fi ns a les 6 de la tarda, a la piscina Infi nit d’Igualada, 17a edició del Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple.■ A les 12 del migdia, al Parc de Valldaura, exhibició castellera amb els Moixiganguers, els Castellers de Sants i Xiquets de Reus.■ A les 6 de la tarda, a la Sala Paper de Música de Capellades, concert en record de Robert Shumann, amb Mitsuko Shirai i Francisco Poyato.■ A les 6 de la tarda, al Casal d’Avis d’Òdena, sessió de ball amb el músic Nieto.■ A les 6 de la tarda, a la piscina de Carme, trobada d’esbarts infantils: Esbart Dansot de Capellades, Bitrac Dansa d’Igualada i Esbart Sant Martí de Carme.■ A 2/4 de 7 de la tarda, al carrer de Santa Caterina, espectacle d’humor amb Ramon.■ A 2/4 de 7 de la tarda, al barri de Montserrat de Piera, actuació del grup Aromas del Sur i ball amb el Duet Venus.■ A les 7 de la tarda, al Teatre Foment de Piera, Mostra de tallers de teatre.

DILLUNS■ De 4 a 8 de la tarda, a Piera (zona llar d’infants municipals), Punt d’informació mòbil campanya mosquit tigre.

DIMARTS■ A 2/4 d’1 del migdia, al Parc de la Solidaritat de Montbui, inauguració de l’Espai lúdic i de salut per a la gent gran.■ A les 9 del vespre, al Claustre de l’Escola Pia, adaptació de l’òpera “Dialogues des Carmêlites”. ■ A 2/4 d’11 de la nit, al Parc de l’Estació Vella, concert d’Anòlia amb Xitxarel.los.

DIMECRES■ De 4 a 8 de la tarda, a Piera (zona llar d’infants municipals), Punt d’informació mòbil campanya mosquit tigre.■ A les 8 de la tarda, al local social de Can Canals de Piera, Punt d’informació mòbil campanya mosquit tigre. - A les 9 del vespre, a la Sala Paper de Música de Capellades, concert especial del Curs de Lied amb Carlos Alcocer (tenor) i Francisco Poyato (piano).■ A 2/4 d’11 de la nit, al Parc de l’Estació Vella, concert d’Anòlia amb Los Fulanos.

DIJOUS■ A 2/4 de 8 de la tarda, al Centre Cívic de Fàtima, sortida de la pedalada popular.■ A les 10 de la nit, als jardins de La Lliga de Capellades, cinema a la fresca: Star Trek.■ A 2/4 d’11 de la nit, al Parc de l’Estació Vella, concert d’Anòlia amb Teràpia de Shock.

El Mercat de la Masuca tancarà les tardes del dijousCom és habitual quan arriben els

mesos de més calor, el Mercat Municipal de la Masuca d’Igualada romandrà tancat durant les tardes del dijous. Aquesta decisió es pren exclusivament durant els mesos de juliol i agost, restant inamovi-ble la resta de l’horari comercial del mercat municipal d’Igualada. Així, el centre de comerç tradicio-

nal continuarà obrint els matins, de dilluns a dissabte, i també els divendres a la tarda.

A continuació us recordem l’horari d’obertura del Mercat: Dilluns: 7.30h a 13.45h. Dimarts: 7.30h a 13.45h. Dimecres: 6.30h a 13.45h. Dijous: 7.30h a 13.45h. Di-vendres: 7h a 13.45h i de 16.30h a 21h i dissabte: 6.30h a 14.30h.

Santiago Niño-Becerra tanca el cicle de conferència d’economiaAquest divendres, demà dia 9,

es farà al Teatre Municipal de l’Ateneu, la darrera conferència del Cicle de conferències d’eco-nomia organitzades per Iguland i innovarea Igualada que s’ha cele-brat a Igualada des del passat mes de juny amb la participació ante-rior de Marc Vidal i Joaquim Solé Vilanova.

La xerrada de demà divendres que impartirà Santiago Niño-Be-cerra porta per títol “Algú ens pot explicar, en realitat, què està pas-sant?”.

La xerrada és prevista per co-mençar a 2/4 de 7 de la tarda.

Informació als pierenc sobre Llei de BarrisAquest divendres, a les 20h, a la

Sala de Plens es donarà infor-mació i s’intentarà respondre a totes les preguntes del públic en referència a la recent adjudica-ció de la Llei de Barris a Piera per part la Generalitat de Catalunya, en el que representa una de les subvencions més importants que pot rebre un municipi després de presentar-se, per tercer any conse-cutiu, a la convocatòria. Aquesta és una de les notícies més desta-cades de l’actual mandat, ja que representarà una ajuda de més de 4 milions d’euros per millorar el nucli antic més enllà del tram que

va del Teatre Foment a la nau de Cal Sanahuja. Precisament, aquests dos equipaments es transformaran en els espais clau com a centres cívic, cultural, de formació i d’arts escèniques. La Llei de Barris ser-virà també per resoldre proble-mes estructurals de cases amb risc d’esllavissada, per arreglar façanes i per crear un nucli de connexió amb la resta de barris. La subven-ció representa el 50% del projec-te final, per la qual cosa l’Ajunta-ment de Piera ja treballa en altres vies d’ajudes relacionades a què s’opta quan s’ha aconseguit la Llei de Barris.

Diumenge, trobada d’esbarts infantils a Carme

Qui li agradi la cultura popular i tradicional catalana, diu-

menge té una cita a Carme perquè tres esbarts infantils de la comar-ca s’aplegaran per fer una bona exhibició de balls, en total quinze, que resulten de fer tres balls cada esbart.

L’acte se situa a la piscina de Carme i començarà a les sis de la tar-da. Els esbarts convidats són l’Esbart Dansot de Capellades i Bitrac Dansa d’Igualada, que se sumaran als balls de l’Esbart Sant Martí de Carme.

Amb aquestes trobades es pretén donar a conèixer la cultura

popular i tradicional catalana en-tre petits i grans, motivar els nens i nenes a aprendre els balls tradicio-nals catalans i fer estimar la nostra cultura. A Carme s’ha constituït el grup d’esbart fa prop de tres anys, després d’un llarg període de des-cans, i es pretén donar continuïtat al projecte.

La trobada està organitzada conjuntament entre l’Ajuntament de Carme i el Centre Recreatiu i Cul-tural; rep el suport econòmic del Consell Comarcal de l’Anoia i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

27MIRANT ENDAVANT8 de juliol de 2010

Festes del carrer Sant Agustí d’Igualada

Des de l’Associació de Veïns del carrer de Sant Agustí d’Iguala-

da, s’ha estat treballant en el pro-grama de les festes del carrer que se celebren aquest dissabte dia 10.

Així al matí es farà una tirada de bitlles catalana acompanyada d’un esmorzar col·lectiu (gratu-ït pels assistents). A les 5h de la tarda hi haurà una cercavila amb capgrossos i grallers, seguida d’un espectacle d’animació infantil i d’una xocolatada popular per a petits i grans, també gratuïta. I

al vespre sopar de germanor al carrer a un preu molt popular, 10 euros, amb entrants i amanida, se-guits d’una fantàstica fideuà i amb postres i beguda inclosos. Acabat el sopar hi haurà Ball i rifa sorpre-sa amb obsequis dels comerços del carrer, entre ells un esplèndid per-nil. La venta de tikets pel sopar es pot fer als comerços del barri (Su-permercat Sant Agustí, Granja Bon Gust, Fruites Lourdes, Forn L’Espiga i Carnisseria Cal Passanals).

I per celebrar-ho....SOPAR + ACTUACIONS

10, 17 i 24 de juliol a partir de les 19,30hEt convidem a fer un “brindis” amb nosaltres.

“Circ a les Feixes” a 2 km. de Copons direcció Veciana.Reserves: tel. 93 809 00 81- 686 83 72 25 / info@totcirc.com

www.totcirc.com

Dins la Festa Major de Vilanova del Camí, baixada d’andròminesLa regidoria de Cultura està

acabant d’enllestir el progra-ma de la Festa Major de Vilanova del Camí prevista per a la prime-ra setmana de setembre. Una de les novetats que s’incorporen en aquesta edició és la Baixada d’Andròmines, una activitat que ha esdevingut en molts indrets de Catalunya una enginyosa manifes-tació festiva.

Al concurs s’hi podrà partici-par individualment o en colla i se-gons les bases que ha publicat la regidoria, les andròmines hauran de ser construïdes per l’equip que s’inscrigui i en cap cas podran ser

vehicles comercialitzats. Tampoc poden portar motor i és obligatori que siguin conduïdes per almenys un pilot.

La inscripció és oberta a tot-hom. Els menors de 14 anys, hau-ran d’anar acompanyats com a mínim per un adult i sota la res-ponsabilitat d’aquest. Els menors d’entre 14 i 18 anys hauran de por-tar un document signat pels pares, mares o tutors en el que es deixi clar el permís per participar.

La baixada d’andròmines es fa-rà en un circuit marcat i un per un. L’ordre de sortida es determinarà seguint l’ordre d’inscripció.

El concurs d’andròmines ha establert diferents categories: pel millor atrezzo, que tindrà en compte el vestuari dels equips i la decoració de l’andròmina. També hi haurà un premi per a la més ràpida i un altre per a la més so-rollosa.

Les inscripcions es poden fer fins el 31 de juliol a les oficines de l’Àrea de Cultura, a la tercera planta de l’Edifici d’Entitats, de dilluns a divendres de 8 del matí a 8 del vespre.

Podeu consultar les bases del concurs al web municipal: www.vilanovadelcami.net

A Capellades, Festival The Lemon DayLa cinquena edició del The

Lemon Day arriba a Capellades. El festival organitzat per l’Associ-ació d’amics del rock’n’roll i una mica de pop, tindrà lloc dissab-te, 10 de juliol, al parc de la Font Cuitora a partir de les 7 de la tar-da i d’entrada gratuïta.Després de l’èxit de les últimes edicions i comptant en la seva petita his-tòria de festival amb noms com Nisei, Nueva Vulcano, Virüs, Tom Cary, Furguson, (lo:muêso), Moya Kalongo, Anímic, Polandsonora o Alado Sincera, The Lemon Day tor-na, un any més, consolidat com a cita musical imprescindible a la comarca de l’Anoia.

Els encarregats d’obrir el The Lemon Day seran Me and The Bees i el seu twee pop de tendència folk, brodat amb la personal veu de l’Esther i la guitarra del Carlot-to (Half Foot Outside). Tancant la part més tranquil.la del festival, els seguirà l’eclèctic i divertit Joan Colomo --component de Zeidun, responsable de La Célula Durmi-ente i partícip dels ja desapareguts The Unfinished Sympathy--, amb el seu debut en solitari: Contra todo pronóstico (BCore).

Al vespre, donant un punt d’experimentació sonora al festi-val: Lasers, amb loops de guitarres i baix distorsionats, teclats i una contundent bateria, al més pur es-til John Stanier. Darrere d’ells, Two Dead Cats presentaran en direc-te la continuació de La curiosidad mató al gato (Aloud Music), un

explosiu còctel a base de rock, ball i diversió.

De cara a la nit, trobem noms com Pal, Nueva Vulcano, Borrokan o Pony Bravo. Després d’un silenci de tres anys, Pal han tornat direc-tes i contundents amb Error de fá-brica (Limbo Starr), ritmes bàsics i guitarres de riffs enverinats. Nueva Vulcano i el seu rock d’impacte, presentaran en directe Los peces de colores (Bcore), el seu darrer

disc, acompanyats per Marc Clos a les percussions. No menys inte-ressants són Borrokan, que amb un peu al hardcore i l’altre al post-rock, fan seva l’essència de grups com Fugazi o els seus veïns Lisabö. I des de Sevilla, Pony Bravo que, per sobre de tot, són un grup de rock, inquiet i carregat de sentit de l’humor. Per acabar, música fins a la matinada a càrrec dels 2Many Dj’s capelladins: Chemical Cusins.

Jornada de portes obertes als pisos de protecció oficial a Prats de Rei

L’Incasòl, en col.laboració amb l’Ajuntament dels Prats de Rei

posa a disposició de totes les per-sones interessades, els habitatges de protecció oficial del Passeig Josep M. Llobet en règim d’arren-dament amb opció de compra.

Per tal de poder veure els pisos es proposa per dimecres vinent

una jornada de portes obertes, a les 11 del matí. El dia 23 de juliol fineix el termini de presentació de sol.licituds per a optar a un dels pisos, així tothom que hi estigui interessat pot passar per l’Ajunta-ment on l’informaran àmpliament. També hi ha dos locals comercials en venda o arrendament.

Observació de cel profund a l’Observatori de PujaltDemà divendres 9 de juliol, a

partir de les 22:30h, es porta-rà a terme una nova observació de cel profund a l’Observatori de Pujalt. L’observació astronòmica la faran possible els telescopis de les agrupacions astronòmiques de l’Anoia, Barcelona i Manresa. L’ob-servació és oberta a tothom de forma gratuïta. Per motius d’orga-nització es demana a les persones que vulguin assistir que truquin a l’observatori als telèfons 93 869 80 22 - 620 136 720.

Cal recordar que tot i trobant-se en ple mes de juliol és aconse-llable portar alguna jaqueta. Tam-bé és necessari portar un lot amb llum vermella o embolicat amb paper de celofà vermell.

Recordem també que les per-sones, que arribin més tard o que marxin abans de finalitzar, vagin en compte en no enlluernar amb els cotxes als que fan les observa-cions ja que es pot malmetre el treball que es porta a terme.

Per últim, l’observació astro-nòmica es podrà suspendre segons les condicions atmosfèriques del dia en qüestió. Des de la web de l’observatori es faria un comunicat en cas de suspensió. www.observa-toridepujalt.cat.

AIGUA • ELECTRICITAT • GAS • CALEFACCIÓ• EQUIPS CONTRA INCENDIS • PISCINES • AUTOMATITZACIÓ GRUP ELECTRÒ-GEN • ASPIRACIO CENTRALITZADA • ENERGIA SOLAR

Tel. 93 803 03 38 - Mòvil 669 700 057escura@angelescura.comC/ Soledat, 24 - 08700 IGUALADA

28 MIRANT ENDAVANT 8 de juliol de 2010

Dissabte 10J manifestació a Barcelona “Som una nació. Nosaltres decidim”El proper dissabte 10 de juliol

s’ha convocat una manifestació de rebuig a la sentència del Tribu-nal Constitucional espanyol sota el lema “Som una nació. Nosal-tres decidim”. L’acte tindrà lloc a Barcelona el dissabte 10 de juliol a les 18 h, començant a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb l’Avinguda Diagonal, i anirà encapçalat per la pancarta “Som una nació. Nosal-tres decidim”, per diverses perso-nalitats de la societat civil i de les principals organitzacions socials, polítiques i culturals del país.

Tots els ciutadans a títol indi-vidual estan convocats, a aquest acte de reivindicació sense prece-dent en els darrers anys.

La manifestació es farà en de-manada de respecte a la voluntat del poble català. Catalunya, com

tota nació, té el dret --inaliena-ble per cap constitució-- de decidir lliurement el seu futur i aspirar a la plena sobirania.

Òmniu Cultural i ERC Anoia organitzen autocars des d’Igualada

La delegació anoienca d’Òmni-um Cultural organitza autobusos per assistir a la manifestació. La sortida serà puntualment a 2/4 de 4 de la tarda des de l’estació d’au-tobusos d’Igualada. Per reservar-hi plaça, cal trucar al 650.878.830 (Núria) o bé enviar un correu elec-trònic a igualada@omnium.cat. El preu de la sortida és gratuïta per als socis d’Òmnium i té un cost sim-bòlic de 5 euros per als no-socis.

La Federació Comarcal d’ERC a l’Anoia, també organitza un auto-car per assolir la màxima afluència ciutadana.

S’ha estimat que la sortida si-gui puntualment a les 4 de la tar-da de l’Estació d’autobusos d’Igua-lada, i la tornada, en finalitzar la manifestació. Assenyalar també que per tal d’ajudar a sufragar-ne les despeses, el viatge tindrà un cost simbòlic de 3 euros.

Les places d’inscripció són li-mitades i, per tant, podeu realit-zar les vostres reserves per cor-reu electrònic a anoia@esquerra.org, o bé als telèfons 93.805.00.18 / 653.901.395 / 686.815.714, tot indicant-ne el nom i un telèfon de contacte.

Aquest dissabte, 14a edició de l’Anoia Folk Animació infantil, concert del

cantautor Roger Mas, concurs de sonadors d’ampolles d’anís i ball amb la música del grup Bau-ma, és la proposta d’aquesta 14a edició del Festival de Música d’Ar-rel Tradicional Anoia Folk que té com a escenari el magnífic marc medieval del castell de Claramunt, que esdevé alhora un pretext per promocionar el magnífic monu-ment, declarat Bé Cultural d’Inte-rès Nacional.

Aquesta catorzena edició que novament organitza La Llobreia, associació cultural de la Pobla de Claramunt continua amb el mateix esperit de promocionar la música popular i tradicional dels Països Catalans i els balls que l’acompa-nyen.

Enguany, el festival Anoia Folk es celebra el dissabte 10 de juliol

Animació infantil, concert del cantautor Roger Mas, concurs de sonadors d’ampolles d’anís i ball amb la música del grup Bauma

Per segon any consecutiu els organitzadors han apostat per in-cloure els nens i les famílies en el festival, és per això que a les 8 del vespre, un altre hereu d’en Xesco Boix, en Miqui Giménez, oferirà l’espectacle “Qui canta i balla no dorm a la palla”.

A 2/4 de 10 del vespre un convidat de luxe: Roger Mas ens presenta “A la casa d’enlloc”. El repertori del proper dissabte acull temes de la discografia de Roger Mas que es compon de set cd’s editats durant l’últim decenni.

A les 11 h del vespre el tradi-cional Concurs de sonadors d’am-

polles d’anís. En el concurs és im-prescindible combinar versots amb molt enginy i ironia acompanyats del so dringant de l’ampolla d’anís. Per millorar la sonoritat de l’am-polla és imprescindible extreure el paper de l’etiqueta i lliurar el plàs-tic que conté el coll de l’ampolla. Perquè la sonoritat de l’ampolla millori cal evitar l’ús de cullera o forquilla, es recomana un objecte metàl·lic de gruix consistent i d’un diàmetre entre 5 i 9 mil·límetres amb la superfície rugosa per apro-fundir en la sonoritat vítrica de l’objecte. Aquests aspectes i alguns d’altres que no es revelen, són la tècnica del guanyador de tres edi-cions, Pere Regordosa.

Els concursants han de seguir però, les següents bases: Mínim 30 segons d’interpretació fins a un màxim d’1 minut. Es pot parti-cipar tant a nivell individual com col·lectiu, fins un màxim de 5 com-ponents. És imprescindible combi-nar versots amb el so de l’ampolla d’anís. El guanyador, segons criteri del jurat serà premiat amb un per-nil.

A 2/4 de 12 de la nit, ball amb Bauma, formació que presenten música folk d’Europa i l’arc Me-diterrani, i sobretot molt ball col-lectiu on no calen gaires coneixe-ments per participar. Bauma és un grup inquiet que basa el seu tre-ball en el ball folc i peces pròpies d’aquest estil, amb set músics en directe i barrejant una instrumen-tació no massa habitual, acústica i d’arrel tradicional.

Per pujar al castell hi hau-rà servei gratuït d’autobús des de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt (cada 25 minuts apro-ximadament) i fins a 2/4 de 2 de la matinada. El preu de l’entrada és de 5 euros i els menors de 16 anys acompanyats d’adults no paguen. Al castell hi haurà servei de men-jars i begudes durant tota la nit.

Els organitzadors conviden tot-hom a venir i afirmen que el públic “troba en aquesta festa una opor-tunitat única de gaudir de l’entorn de nit, de la posta de sol i del nos-tre castell com a monument”.

I concurs de “gaspatxo”, per la Festa Major de MontbuiEl proper 17 de juliol tindrà lloc

una de les novetats de la Festa Major: el I Concurs de “Gaspatxo”, que es durà a terme a la Sala d’Ac-tes de l’ajuntament.

Totes les persones interessa-

des a inscriure’s poden trucar al telefon 93 801 75 81. Es lliurarà un únic premi de 80 euros. Un ju-rat qualificarà, segons el seu propi criteri, els diferents gaspatxos pre-sentats. Els participants hauran de

lliurar a l’organització un litre de gaspatxo entre les 11 i les 12 hores del dia 17 de juliol a la Sala d’Ac-tes de l’Ajuntament.

A Igualada, Sopar de benvinguda als nens saharauisPer donar la benvinguda als

nens saharuis que han vingut a la Comarca des d’ACAPS ANO-IA es prepara per aquest proper divendres 9 a les 21:30 un sopar al Museu de la Pell d’Igualada.

El preu del sopar és de 10 eu-ros pels adults i de 6 euros pels nens fins els 12 anys. El sopar es-tarà amenitzat per un show es-pectacle sorpresa per acabar amb ball amb música en directe amb el Grup de la Llacuna Dia i Nit.

Els beneficis obtinguts d’aquest acte són destinats als projectes que desenvolupa la ONG ACAPS ANO-IA als campaments de refugiats.

Campanya “Vacances en pau”

La campanya “Vacances en Pau”, organitzada per l’ACAPS Anoia (Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí), ha fet possi-ble que, un any més, nens i nenes sahrauís puguin passar dos mesos de vacances a terres catalanes. En-guany, uns 800 infants, procedents de diferents camps de refugiats sahrauís del desert algerià, parti-cipen en aquestes colònies d’es-tiu solidàries amb un poble sense terra.

ACAPS ANOIA ha fet possible l’estada d’11 nens, acollits per di-

ferents famílies de la comarca que donen l’oportunitat a aquests nens de viure una realitat diferent, al temps que s’enriqueixen ells ma-teixos amb la visió del món radi-calment diferent d’aquests nens.

De fet, un dels objectius d’aquesta iniciativa és donar a co-nèixer la realitat del poble sahrauí, impulsar l’apropament entre el po-ble sahrauí i el nostre i realitzar un intercanvi cultural entre els nens i nenes sahrauís i els nens i nenes de la comarca.

Alguns infants repeteixen es-tada i tornen de nou a terres ca-talanes per a passar dos mesos de jocs, excursions, piscina i vacances. D’altres, és la primera vegada que surten del seu poble i se separen de la seva família. Tot els sorprèn. La platja, els electrodomèstics o l’aigua corrent són elements es-tranys per ells, però amb els què ràpidament es familiaritzaran.

Un aspecte molt posit iu d’aquestes estades és que es fa-cilita als nens l’accés a tots els re-cursos sanitaris, gràcies a un acord amb l’Institut Català de la Salut.

En arribar, tots els infants dis-posen d’una tarja sanitària i al llarg del mes de juliol han pas-sat una revisió mèdica als Centres d’Atenció Primària

Terratombats enceta el Tomb 2010!

La formació anoienca Terratom-bats engega el TOMB 2010,

nom amb el qual han batejat la seva gira de concerts d’estiu d’en-guany. La banda, que ja compta amb més d’un any de presència constant als escenaris catalans, posa fil a l’agulla a una llista com-pleta de fins una dotzena de con-certs arreu del territori. Destaca la seva participació en festivals de renom com el Desfolca’t, celebrat a finals de juny a Calaf, on van compartir escenari amb artistes de folk de renom, i també la seva propera actuació en el marc de l’Acampada Jove de Montblanc el proper 15 de juliol, amb motiu de la seva victòria en el concurs de grups del 2009.

Aquesta gira d’estiu és una oportunitat per presentar nous temes musicals que han treballat durant l’hivern i mostrar els canvis

que ha experimentat la formació. La incorporació d’una nova guitar-ra i el treball de la banda fa palesa una notable evolució musical que serà recollida en un nou disc de registres innovadors que s’enregis-trarà un cop entrada la tardor.

Disposats a amanir vetllades festivo-reivindicatives, es podran sentir en diversos indrets com ara a Igualada en el context de l’Anòlia el proper 17 de juliol, Sant Vicenç dels Horts el 24 de juliol, a Cervera durant l’Aquelarre, a la capital de l’Alt Urgell a finals d’Agost i en molts altres indrets. El grup anima a tothom a sumar-se al seguiment d’aquesta gira arreu per tenir l’oportunitat de compar-tir Festes Majors i altres celebraci-ons estiuenques, la informació de les quals es pot trobar en el seu web: www.terratombats.cat.

Sant Magí, 109 Tel. 93 805 06 08 Fax 93 805 36 23IGUALADA

DISTRIBUÏDORS AUTORITZATS

29OPINIÓ8 de juliol de 2010

LA ROTONDA Enric Senserrich i Vives

Socors! el llop!, que ve el llop!.... I així 4 anys dient que ve el llop, i ja el tenim aquí. I ara què? Doncs la sentència del

Tribunal Constitucional (el llop) se’ns ha menjat la part més important del nostre Estatut nou, i ens ha ferit altres parts del mateix, encara que per saber exactament la destrossa que ha fet “el llop” falten uns dies, però mentrestant l’aperitiu ha estat fort, i més quan saben que la nostra dignitat està tocada i enfonsada.

He llegit que Miquel Roca diu: “El projecte comú de 1978 s’ha esgotat. El Tri-bunal Constitucional l’ha enterrat. La sentència no resol res i ho reobre tot.”

Jimmy Carter, expresident dels EUA i premi Nobel de la Pau, ha visitat Catalunya en un dels moments transcendentals de la nostra història, i en diferents llocs ha opinat del TC, i ens ha reco-manat al poble català dosis de “paciència i a empènyer el futur amb coratge” davant la sentència, i continuava dient: “Cap tribunal no podrà canviar el caràcter únic de la cultura de Catalunya, que serà perpetuada i admirada durant els pròxims mil anys”, i seguia... “la sentència crearà una ano-malia temporal entre Catalunya i Espanya...”, però va demanar “confiança” a la societat catalana. Però jo voldria destacar el que va dir en la inauguració d’un temple a Terrassa i, recordant Sant Pau, va assegurar que “les coses més importants de la vida són aquelles que no es poden veure, com ara la llibertat, la pau, la igualtat, la humilitat, el servei als altres i l’amor”. Jo això ho aplicaria a Catalunya, en aquests moments difícils, perquè no oblidem que el TC ens ha volgut treure, pre-cisament, aquestes coses importants de la vida d’una persona, i també d’un país, aquestes coses essencials per a l’esperit, per a l’ànima, per al significat del què és Catalunya, però a més a més, també ens volen fotre els nostres diners, amb un finançament miserable i controlat per l’Estat.

Què més ens poden prendre?, només la vida, com en el 1714?... Per això cal que no claudi-quem, i com que de moment ni ens fa mal el cap, ni hem visualitzat cap cosa estranya, no cai-guem en el conformisme, doncs la retallada de l’Estatut ens farà mal a l’ànima, a l’esperit de la Nació, a la butxaca i potser, si ara no plantem cara, a totes les parts del cos, doncs darrera aquest tribunal no hi ha res més que una agressió a la Nació Catalana amb totes les de la “llei” i el que no han aconseguit mai els conqueridors castellans, per les armes, ara ho fan darrera la “democrà-cia” i l’Estat de Dret. No ho oblideu.

El President Montilla deia, entre moltes coses, “amb aquesta sentència, nosaltres hem sigut maltractats, però no pas derrotats”... Espero i desitjo que els pròxims dies faci els passos correspo-nents per demostra-ho, i no caigui en l’oblit.

Artur Mas ha dit: “Zapatero no ha salvat l’Estatut que va votar i s’ha apuntat a mutilar-lo com ha fet el PP”. De cara al futur, Artur Mas ha apuntat que “els partits catalanistes haurien d’arribar a un denominador comú de la catalanitat per defensar allò que el TC està desnaturalitzant i allò que els partits d’àmbit estatal consideren que ja està bé”: la realitat nacional de Catalunya, la llengua, les competències, dret de finançament”. “Aquesta columna vertebral i codi genètic ha de quedar salvat”, ha afirmat, i ha continuat dient que una manera de fixar aquest denominador comú podria ser una resolució al Parlament. Artur Mas ha deixat clar que anirà a la manifestació perquè amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim” “m’hi sento perfectament còmode” i “si fos president de la Generalitat també”.

A tots els que estimeu Catalunya, dissabte dia 10 de juliol, a les 6 de la tarda a Barcelona. TOTS A LA MANIFESTACIÓ!! Hi ha autocars.

Ja n’hi ha prou!Crideu amb mi “JA N’HI HA

PROU!”. Crideu fort, crideu emprenyats, molt emprenyats: “Ja n’hi ha prou”. I no, no és el lema de la propera manifesta-ció del 10 de juliol a Barcelona. Només és l’estat d’ànim d’una gran part (potser una majoria?) de la població de Catalunya.

Sincerament, no esteu farts de tot plegat? Creieu que ha valgut la pena tot el desgast que ens ha suposat el procés estatutari? S’ha aconseguit real-ment alguna cosa significativa i rellevant que suposi una millo-ra clara del progrés econòmic i social per a Catalunya, o ans al contrari, en alguns aspectes encara estarem pitjor que amb l’anterior Estatut? Més enllà dels aspectes tècnics i dels arti-cles retallats i interpretables, el que realment ens ha “tocat” és la dignitat nacional, i això és ja l’únic que ens queda.

Pobre Estatut! Ha estat a l’UVI els últims quatre anys, i ja sabíem que acabaria així un dia o altre, oi? El deslegitimat TC ha sentenciat i ha aplicat l’extrema unció a un debilitat i moribund Estatut, declarant-lo inconstitu-cional parcialment. La voluntat de la majoria del poble català no ha estat respectada i l’en-terrament de l’Estatut serà el proper 10 de juliol. I dic enter-rament perquè la unitat catala-na és pur tacticisme polític. Què passarà l’endemà?

Si pensem en petit, ens que-

darem sempre petits! Dignitat és patriotisme, i patriotisme és independència!

Fixeu-vos bé que aquí tot-hom està dient: “Ja n’hi ha prou!”. L’Estat espanyol, a tra-vés del Tribunal Constitucional i amb el suport dels dos partits nacionalistes espanyols, PSOE i PP, han dir, molt claret, que fins aquí hem arribat, que és el fi de trajecte i que deixem d’empre-nyar, amb l’excusa de la “indiso-luble unidad de España”. Que el PP i el PSOE estiguin contents i satisfets de la sentència és real-ment molt significatiu...

Per altra banda, tenim els polítics catalans, més preocu-pats de les seves expectatives electorals que de l’interès na-cional de Catalunya (cosa que confonen habitualment). El pas-sat dijous, mirant el programa Àgora de TV3, vaig constatar que l’únic que els uneix és la se-va mediocritat. Alguns es posen la senyera per tapar-se les ver-gonyes del cas Millet i derivats, altres mostren incoherència to-tal per mantenir-se al govern, i els altres simplement sembla que viuen en un altre món i la seva miopia no els deixa veure la realitat actual de Catalunya. D’aquesta colla, també en co-menço a estar cansat, molt can-sat… Per sort tothom sortirà re-tratat a la foto electoral de la tardor. Cada partit s’ha posicio-nat envers el seu projecte polític de Catalunya. Tothom sap quin

peu calcen cadascú i molts ja els hi diem: “Home, ja n’hi ha un tip!” (àlies “ja n’hi ha prou!”).

Però, quina és la realitat ac-tual de Catalunya? Què vol la majoria dels catalans? Continu-ar com estem o viure en un país millor? Viure de lloguer en un pis amb més veïns envejosos o bé anar-se a viure a una gran casa pròpia? La realitat és que Catalunya està sofrint una gran crisi econòmica, social i d’iden-titat nacional. L’atur, els actuals índexs de pobresa del nostre pa-ís, són molt preocupants i això m’entristeix molt. El nostre petit país és molt gran! No ens po-dem permetre viure resignats! Ja n’hi ha prou de camins equi-vocats, només la independència ens portarà el progrés social i el benestar al nostre país.

I per aconseguir-ho, ens cal una alternativa política que si-gui transversal, equilibrada i unitària que prioritzi la inde-pendència. Caldria convocar una Conferència Nacional del Sobiranisme en la que s’hi pu-guin adherir i reagrupar totes aquelles sensibilitats polítiques nacionals que vulguin lluitar re-alment per la dignitat nacional de Catalunya. L’objectiu bé que s’ho mereix! Ha arribat el mo-ment de dir ja n’hi ha prou, do-nar un pas endavant i posar-se a treball realment pel futur del nostre país.

Sergi de la Fuente

Greu col·lisió democràticaCrec que la frase qualifica el

procés polític/jurídic a què ha estat sotmès el nostre Esta-tut durant, abans i després dels darrers quatre anys, vist amb el desig de guardar la màxima objectivitat possible per un català de ciutadania espanyola desencisat.

L’Estatut va ser articulat per totes les forces vives que hi van voler participar i el text resultant va ser enviat al Par-lament, que hi va fer algunes esmenes. Aquest Estatut és el que va ser aprovat per un no-ranta per cent de la representa-ció Parlamentària. Traslladat a les “Cortes Generales”, després d’una dura “cepillada”, va ser aprovat per majoria simple i seguidament aprovat en refe-rèndum pel poble català. Co-bert el procés democràtic i el constitucional, “el Rey lo san-cionará y lo promulgará como ley.” (Art. 151, 4º)*. Això seria el final normal en pura demo-cràcia, malgrat que l’article 152 - 2º * diu: “... los respectivos Estatutos solamente podrán ser modificados mediante los procedimientos en ellos esta-blecidos y con Referéndum del censo inscrito”. També hi ha el título IX* que crea el Tribunal Constitucional, format per dot-ze juristes amb poder suficient per esmenar qualsevol llei del Legislatiu, título III *. El fet de que en la mateixa Constitució hi hagi un poder creatiu com el “Demo” Legislatiu Títol III, i el Títol IX amb poder de correcció, aquest anul·la el valor de l’arrel del grec “demo” i ens queda una democràcia tutelada.

Utilitzant aquesta possibi-litat legal, el Partit Popular va impugnar 120 articles de l’Es-tatut. El Defensor del Pueblo i dues o tres Autonomies s’hi afegeixen en uns pocs temes puntuals. Cal tenir en compte que el Partit Popular va par-ticipar en la “cepillada” a les Cortes Generales, i que el seu no en la votació definitiva va quedar en minoria. Perdre o guanyar una votació en el Par-lament és el joc normal i accep-tar el resultat, sigui quin sigui, també. Però no va ser així i la derrota parlamentària va voler

corregir-la via judicial. El Tri-bunal Constitucional ha tardat quatre anys en cercar i trobar uns raonaments jurídics dintre una Constitució on hi ha col-lisió de poder decisori entre al-guns Títols.

Fent un repàs del desen-volupament polític de l’embo-lic estatuari durant els quatre anys, i en espera de llegir la sentència al BOE, serà quan els nostres polítics podran planejar les tàctiques oportunes. Ara, els ciutadans només podem fer la pròpia valoració d’estimaci-ons d’altres. En el transcurs dels quatre anys s’ha fet evident, d’una manera accentuada, el clima hostil a Catalunya, a la llengua, a la historia, a l’apor-tació fiscal, etc. Recordarem només els temes de l’aigua, el boicot al cava i l’estesa de tau-les per signar al peu de l’eslò-gan “heche una firma contra Cataluña”; l’èxit va ser tal que, recollides uns tres milions, van plegar per falta de lloc per po-sar el paper.

La frase de Zapatero: “Ob-jetivo cumplido” dóna la mesu-ra de la gran diferència que hi ha entre l’Estatut aprovat per les Corts Catalanes i el que ens torna el Constitucional. Aquest objectiu ja va ser iniciat per Fernando, hereter de la Corona de Catalunya, al maridar amb Isabel reina de Castella, en el 1469. Matrimoni que va unir els regnes peninsulars, Luso Ga-laico, Vasco-Navarrés, Grana-da, Aragó i Catalunya. Quatre Regnes, quatre pobles, quatre llengües, Realitat històrica que Castella voldria anul·lar perquè el bloc estatal creat fos monolí-tic. Castella no vol amics, no vol aliats. Exigeix submissió.

D’això fa cinc-cents anys; moltes són les vicissituds pas-sades (alguna sagnant) i totes superades. La d’ara, la més di-fícil perquè és la que tenim al davant. No podem defallir, som la majoria de ciutadans que de-sitgem la plenitud de regir el nostre propi destí. Hi ha camí, hi ha manera, la trobarem.

(*) Referència de la Consti-tució.

Jaume Ribera

Administradors de Finques

FINQUES VICTÒRIA

Administrem la seva comunitat de veïns.Demani’ns pressupost sense compromís.

Tel. 93.801.91.37NOVA ADREÇA:

Av. Mestre Montaner, 28(a 50 mts. de l’antiga adreça)

08700 IGUALADA

30 OPINIÓ 8 de juliol de 2010

Anar-se’n de cosEls afeccionats als

toros del Tribu-nal Constitucional (TC), els que els agrada el futbol, la F1 o l’òpera, tin-guin o no tinguin els poders caducats --i algun de particu-lar, també-- ja han dictat sentència d’execució sobre l’Estatut. L’Estatut d’autonomia de la més autèntica entitat històrica europea sense Estat que es resisteix a diluir llur forta personalitat dins la vulgaritat de la uniformitat espa-nyola. Una nació, però, que per vella i fonamentada més que Esta-tuts havia tingut ja Constitucions d’Estat. D’Estat propi, vés per on. Cartes i pals que van ser anorreats per deliris de grandesa borbònica i d’expansió imperial. Estatut d’avui que després de ser esquilat per barbers i xolladors forasters --molts de forassenyats-- el van deixar en ‘estatutet de simple comunitat regi-onal’. Tot i això, --donat per vàlid en referèndum-- el marc legal cata-là va ser posat sota sospita per un grup polític advers a respectar ni la nostra identitat nacional, ni la dels indis. Coses de tolerants. Suposo que psicoanalitzar el text qüestio-nat, redactat des d’un punt de vista climàtic i geogràfic mediterrani, a l’enteniment “mesetari” --colonial per antonomàsia-- no ha estat fàcil i s’ha anat fent entre ‘corrida’ i ‘corri-da’, entre partit i partit, entre cursa i cursa, entre acte i pacte. I per això han trigat uns quants anys a donar-li la temuda estocada. Em queda el dubte si les deliberacions s’han anat fent amb sopor o sense. El sopor de la somnolència i el cansament, és clar, no pas del dinar.

Tocant de peus a terra, malpen-so que més aviat ha estat que des del TC s’ha volgut donar temps als també excels companys membres de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola per tal que acabessin de corregir les definicions de certes pa-raules ‘clau’ i així en l’entretemps ‘colar’ al diccionari normatiu del castellà les redefinicions concep-tuals que fessin convergir al mo-del d’interpretació de mots comú i universal que segueix la ciència del dret, amb la particular i interessada jurisprudència d’altiplà local i pro-vincià del Regne d’Espanya. Seguir l’‘obra’ de construcció de l’idioma castellà ens dóna moltes pistes de com es fa per ser. L’apropiació i la tergiversació és un fet inherent a l’esperit de tot imperi que hi posa tots els recursos i mitjans per man-tenir-ne el control econòmic del tot, ni que sigui ofegant les parts. Una constant en la història, que escriu i ven qui guanya guerra, no pas raó.

I no tan important és la man-ca de legitimitat per caducitat del càrrec, com sí que ho és en un jutge la manca d’independència. Circum-stància que per si sola inhabilitaria per exercir aquelles funcions de lec-tura i extrapolació d’idees i virtuts més que no pas de condicionants i la interpretació docta i equànime d’altes Lleis amb l’objectivitat i im-parcialitat desitjada. I sí, cavallers, ja veiem que per als catalans sense independència no hi ha justícia i de

vergonya aliena n’hi ha massa.Al TC protagonitzen una juga-

da més --amb trampa constitucio-nal, sí-- en l’intent de dissipar que es poguessin reconèixer prejudicis --que hi són, no en tingueu dubte-- sobre els ciutadans europeus cata-lans i bascos, aversió que sorprèn la comunitat científica internacional i al món jurídic professional de debò, en i del saber. No es pot oblidar que som davant d’una sentència dictada per àrbitres fortament polititzats, no catalans ni en formació ni en convicció, condicionats o familiarit-zats amb ràdio, premsa o televisi-ons de continguts a-plurals, que ni veuen TV3 ni llegeixen diaris no cas-tellans, i capitalitzats en l’aurèola de brillantina i cop de laca tan típic a l’àrea federal de Madrid. Entorn associat a notoris grups de poder i xarxa de negocis que amb l’impres-sió que dóna veure’ls, aconseguei-xen l’efecte de la distracció, al què diuen i al què fan. I tots plegats, de grossa que l’han fet, s’ha embussat la tassa. És com haver anat a la co-muna a fer de cos tots alhora.

Ho demostra el desfici i la insis-tència embafadora que ratlla, sinó fa, ridícul la tan suada i assenya-lada indivisibilitat d’Espanya, una gran Espanya que com amb la gran França es divideix per si sola només de viatjar-les, de pagar-les i d’esti-mar-les. Perquè precisament el que enamora és el gust per la diferèn-cia i la diversitat. Ho demostra la càrrega contra la llengua catala-na que no és que us preocupi sigui ‘preferent’ és que n’és la natural! L’idioma que per naturalesa ha nas-cut aquí i que com tota parla es desenvolupa en un territori con-cret: ni invasora, ni substitutiva, la per original de tots! Probable que en el vostre condicionat interior --o designi?-- la voleu substituïda en aquest territori pel romanç en que us pronuncieu i que ningú us nega en canvi a vosaltres. Llengua la vostra que sí ha estat atorgada –exportada-- de manera no fortuïta i sí poc ortodoxament a continents on ni havia d’altres que s’han dut a l’extinció o vora. Ja veiem per on va allò del bilingüisme unidireccional, absurd en llengües llatines veïnes. Es va fer amb el lleonès. Ho practi-queu contra el català.

Per això aquest dissabte 10 de juliol torneu a fer sortir al carrer cansada, avorrida i indignada la so-cietat civil catalana, les associaci-ons, sindicats i partits polítics. Tots al passeig de Gràcia, a Barcelona, a la ciutat comtal, per dignitat, per ràbia, per dir-vos amb el vostre llen-guatge i des d’aquesta nació: no hi teniu dret!

Manel Ramoneda i Coch

Sobre la sentència de l’EstatutEl Tribunal Constitucional ha dic-

tat sentència després de qua-tre anys de creixent desprestigi i d’haver perdut tota la seva legi-timitat. Ara, ha sumat a la seva actuació lamentable la irresponsa-bilitat d’afegir, a una situació molt complicada per una greu crisi eco-nòmica, una crisi institucional de conseqüències imprevisibles que qüestiona no tan sols el pacte que va fer possible l’Estatut, sinó tam-bé el pacte constitucional.

Els membres del Tribunal Constitucional han decidit tractar l’Estatut com una llei qualsevol, oblidant que, per mandat consti-tucional, aquesta és l’única llei que és aprovada per la ciutadania, con-ferint-li un caràcter constitucional. Per això els membres del tribu-nal seran recordats com a pèssims juristes per haver avantposat els seus interessos corporatius a l’al-ta responsabilitat d’interpretar la Constitució.

El Partit Popular ha declarat que no hauria d’haver-hi ni ven-cedors ni vençuts, després d’ha-ver atacat Catalunya, perquè la presentació del recurs no era per

una llei, era contra una idea de Catalunya i només per guanyar vots a la resta de l’estat espanyol, o ja han oblidat la recollida de signatures contra Catalunya? Espe-rem que tothom tingui memòria.

Ara, s’imposa la màxima unitat i fermesa. També serenitat, però també fermesa. Per això és im-portant que ben aviat es concreti una resposta institucional del Par-lament i que la manifestació del 10 de juliol sigui un èxit. Després, durant la campanya electoral, ca-da força política oferirà, legítima-ment, les seves alternatives a la ciutadania i la nostra passa per retornar al poble la capacitat de rebutjar en referèndum la modi-ficació d’allò que va votar per tal d’evidenciar la ruptura del pacte que va originar l’Estatut, una pro-posta que coincideix amb la del president Maragall.

La sentència és inacceptable i preocupant. Aspectes com la llen-gua, el blindatge de les compe-tències, la protecció dels drets, la descentralització de la justícia o l’exigència d’un esforç fiscal similar per a totes les comunitats queden

qüestionats per una sentència que encara no coneixem en detall.

És cert, però, que, en contra del que volia el PP, l’Estatut conti-nua vigent i caldrà concretar totes les mesures legals possibles per assegurar la recuperació d’allò que el tribunal ha retallat. Segur que a través de reformes legals es poden aconseguir moltes coses, però això no és el més important. Des d’ICV no acceptem que s’ha-gi modificat la voluntat popular i tampoc acceptem això que “aquí no passa res”. Sí passa. La voluntat d’un poble, oblidant que el po-ble és l’essència de la democràcia, ha estat esmenada pels interessos particulars d’un partit polític i la incompetència manifesta i interes-sada d’uns membres del Tribunal Constitucional que ara entenem que van ser nomenats per ajudar qui els va nomenar a imposar una idea d’Espanya per sobre de la vo-luntat dels pobles als quals hauri-en de servir.

Eusebi Alonsopresident ICV-Anoia

Declaració de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya davant la sentència dictada pel Tribunal Constitucional en relació amb l’EstatutLa Comissió Executiva de CCOO

de Catalunya ACORDA:1. Rebutjar la sentència perquè

qüestiona la voluntat expressada pel poble català a través de refe-rèndum, atempta contra el pacte

constitucional i posa en qüestió l’encaix entre la realitat nacional de Catalunya i Espanya.

2. Qüestionar la legitimitat moral i jurídica del Tribunal Cons-titucional, viciat en la seva compo-

sició i funcionament per lògiques partidistes.

3. Reafirmar la plena valide-sa de l’Estatut d’Autonomia, fruit d’un pacte polític entre el Parla-ment de Catalunya i el Congrés dels Diputats i que respecta el marc procedimental que estableix la Constitució espanyola.

4. Reafirmar que l’exercici de l’autogovern és la millor manera de donar resposta a les necessitats i els problemes de la ciutadania des de la proximitat de les seves institucions.

5. Considerar que, en cap cas, la sentència pot invalidar l’acord de finançament que ha de per-metre que la contribució fiscal dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya reverteixi en la inversió suficient en serveis públics i infra-estructures de qualitat.

6. Instar el Govern i el conjunt de les forces polítiques a compro-metre’s en el desplegament ple de l’Estatut i posar-lo al servei dels drets socials de les persones, en-cara més en aquests moments de profunda crisi econòmica.

7. Treballar per construir una resposta unitària del poble català encapçalada per les seves institu-cions i forces polítiques i socials, i rebutjar qualsevol tacticisme que busqui treure profit de la situació.

8. Fer una crida al conjunt dels treballadors i treballadores de Catalunya a participar en les mobi-litzacions unitàries en defensa de l’Estatut i de rebuig a la sentència, en especial a la manifestació del 10 de juliol a Barcelona.

Comissió Executiva de CCOO de Catalunya

Barcelona, 29 de juny de 2010

EDIFICI DE NOVA CONSTRUCCIÓ HABITATGES A LA VENDA

C/ Bisbe Robuster 7-9-11 – Igualada

- Edifi ci de 16 habitatges, dues escales de 8 habitatges.- Planta soterrània aparcament opcional, planta baixa locals

i/o aparcament.- Planta 1a, 2a i sotacoberta habitatges.- Planta 1a habitatges d’un dormitori de 42 a 45 m2 i terrasses

de 25 a 29 m2.- Planta 2a i sotacoberta formant dúplex habitatges de 60

a 67 m2 amb terrasses de 8 a 10 m2 i trasters a la planta sotacoberta.

- Pocs veïns i zona molt tranquil.la.- Ascensor per a sis persones.- Acabats de qualitat.- Fusteria exterior i persianes d’alumini pont tèrmic.- Fusteria interior marcs i portes revestits de cedre llis

vernissat.- Paviment de gres i escala de granit.- Sanitari i aixetes monocomandament Roca.- Preinstal.lació de rentavaixelles, rentadora i d’aire

condicionat.

Preus des de 100.900€ (16.788.347 ptes.)TAMBÉ HABITATGES EN LLOGUER

Tracte directe amb el promotor.

G.I.O.S.A. GENERAL DE INSTALACIONES Y OBRAS S.A.C/ Òdena, 95 - 08700 IgualadaTels. 93 803 1567 (hores d’ofi cina) - 630 21 28 61

318 de juliol de 2010 CARTES DELS LECTORS

La secció de “Cartes dels Lectors” és una tribuna oberta al que els nostres lectors vulguin manifestar. Per a la seva publicació, els escrits que ens vul-gueu fer arribar han de tenir com a condició que estiguin degudament identificats (nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon), que siguin respectuo-sos amb les persones i institucions i que tinguin una llargada màxima de 20 línies; en cas de tenir més extensió, no podem garantir la seva publica-ció per motius d’espai. D’altra banda, L’ENLLAÇ no s’identifica necessària-ment amb les opinions que puguin sortir publicades en aquesta secció.

El Servei de Cardiologia d’Igualada

En contestació a una carta lle-gida a L’Enllaç número 431, en la que un senyor deia que hi havia malalts de primera i de segona, vull comentar-li que no és així.

Ja saben que al servei de car-diologia hi manca personal, pe-rò quan un cas és urgent es posa en marxa tot el sistema i en poc temps t’han operat, tot i haver-hi una llista d’espera de dos anys. Aquest és el meu cas, i sense la intervenció de la doctora Romeu, a la qual no podré agrair mai el que va fer, jo no estaria en aquest moment aquí i no podria escriure aquesta carta, ja que en només 3 mesos em van diagnosticar un pro-blema cardíac molt greu i, gràcies al Servei de Cardiologia d’Igua-lada i al Servei de Bellvitge, em van salvar la vida. Si no arriben a operar-me el 29/01/10 i haguessin esperat un mes més, jo no hi hau-ria arribat.

Per això vull donar les gràcies a tot el Servei de Cardiologia, però també vull dir que entenc perfec-tament l’angoixa d’aquest senyor, ja que tota persona amb un pro-blema de cor, fins que no es soluci-ona o es millora, és un no viure.

El que sí vull denunciar públi-cament són les revisions mèdiques que fan fer a les empreses, ja que el meu problema de cor es remun-ta a quan era petita i durant 20 anys m’han estat fent revisions mèdiques d’empresa i, segons els papers que tinc, no hi van trobar mai cap problema, ni el més petit, cosa que hagués evitat el fet de que ara sigui una persona relativa-ment jove però amb una vida molt limitada, ja que el meu cor ha fun-cionat malament des que era peti-ta i, malgrat haver canviat les dues vàlvules, la mitral i l’aòrtica, mai més no podré fer vida normal.

Montserrat Valero Pérez

Sobre un manifest concret

Part de la societat civil catòlica s’està mobilitzant per expressar el seu suport i satisfacció per la visita del Sant Pare a Espanya el pro-per mes de novembre a Barcelona i a Santiago de Compostel.la. La iniciativa ha quallat a través d’un manifest que, fins ara, han firmat més de deu mil persones.

Al papa Benet XVI, diu el docu-ment entre altres coses, cal agrair-li públicament el seu exemple, el seu extraordinari Magisteri i la seva incansable defensa de la dignitat humana, així com dels valors que necessita el món d’avui dia. El ma-nifest també segueix reconeixent el Papa per la seva advertència, a tots els homes de bona voluntat, d’un relativisme que pretén pres-cindir de les categories del Bé, la Veritat i la Bellesa, fomentant un

individualisme insolidari, origen principal de la crisi de la nostra so-cietat. Relativisme, font inspirado-ra d’iniciatives contràries al dret a la vida, a la família i als drets dels pares com a primers responsables de l’educació dels seus fills.

Igualment, i amb raó, el do-cument mostra gratitud al Papa de Roma, pel compromís social de l’Església que avui, com sem-pre, ha estat la primera en ajudar els més necessitats de la societat: malalts de SIDA, drogodepenents, presos, malalts mentals i terminals, víctimes de la prostitució, menors abandonats i els milions de per-sones que viuen en la pobresa en els països menys afavorits. I que davant de conductes indignes d’al-guns membres de l’Església, que a tots ens ofenen, Benet XVI ha donat exemple d’humilitat i trans-parència exigint, a més de la con-seqüent reparació per l’acció de la justícia, una profunda purificació en l’Església.

Aquest és un succint resum del manifest. Per afegir-se a la decla-ració es pot entrar a la web www.bb16.org.

Amèlia Morera

Salvem l’ermita de la Sala

L’ermita romànica de la Sala (segle XII) es troba en un indret preciós, envoltada de bosc i bells paisatges. Una bella mostra de l’art romànic primitiu que es troba a prop de Sant Genís, per als que no ho sàpiguen.

Aquest lloc és freqüentat pels esportistes de la “bici”, entre d’al-tres. L’ermita, però, pateix el pas del temps i el seu campanar es troba en mal estat, amb perill de caure. Dissortadament, fa poc va caure el sostre d’una nau adjacent, que possiblement pertany a la casa de l’ermità, i que té un escut a la pedra molt antic (1704?). Al costat de l’antic escut hi ha una inscripció mariana posterior.

Voldria conscienciar les enti-tats culturals, ajuntaments, UEC, CECI… i particulars de la necessitat de fer un petit esforç econòmic per tal de no perdre aquesta bella mostra del romànic. Pensem que els antics feligresos van fer aporta-cions durant 7 anys per conservar-la, la darrera al 1802.

A l’Anoia ja n’hem perdut prou, de llocs interessants, o que estan molt malmesos. Recordem amb pena l’enderroc de l’església de la Pietat, com a exemple des-tacat, o l’abandó de l’església de Sant Miquel, al costat del túnel del Bruc, que formava part d’un poble perdut ja, i que també hom podria fer quelcom per netejar-la i evi-tar-ne l’esfondrament. No acabaré aquestes peticions sense un record a la família de la masia de Can Cansalada, al costat de l’ermita, que ens va explicar la situació greu de la Sala, ens va mostrar l’interior i encoratjar per salvar-la, donat

que els dos indrets tenen una his-tòria comuna.

Potser hom podria tornar a ce-lebrar-hi aplecs a la gran esplana-da de davant, com al segle passat, o si més no els nostres descendents o els turistes “civilitzats”, els dife-rents esportistes i els seus fills po-drien seguir gaudint-ne. Posats a demanar, seria un gran plaer que les campanes de la Sala tornessin a tocar per a algun aplec de sar-danes, tornant a temps passats de joia i omplint de música aquest llogarret encisador, amb onze se-gles d’història.

Joan Badia i Sendra

Coses…És temps d’estiu. Tot sembla

més relatiu. Fa molta calor i sem-bla que cansi una mica parlar de polítics i politiquets, uns per la pe-nínsula i d’altres de viatge... per no perdre el costum.

- Mira que són frondosos i bo-nics els plàtans que no s’han podat de la carretera. Els que en el mo-ment els van deixar pelats encara ara no saben que estem a l’estiu...

- El que en el seu moment va impactar-me, no cal enganyar-nos, va ser que el DNI ja no l’hagués de refer mai més. Deixem-nos de comèdies, crec que l’administració podia tenir en compte el mal que psicològicament ens fa i deixar-nos continuar com si tal cosa... o no?

- El bosc tan gran, tan ben situat i tan ple de vegetació que s’està desintegrant gràcies a la gran quantitat de passavolants i residents porcs que tant i tant l’embruten. No podríem tenir un parc diürn? No podíem fer-ne ús? No es podria netejar? De qui és? És de l’Ajuntament?

- Podria ser que ara, gràcies a la suculenta subvenció que l’Ajun-tament ha rebut per la Llei de Bar-ris, una de les coses que s’intentés arreglar fóra la de l’aparcament de la Plaça? El lloc hi és, cal arreglar-ho bé i amb qui calgui per fer les coses com cal .Podria ser un espai molt gran i interessant, i sobretot molt necessari .

Felicitats!Maria Teresa Mora i Sanahuja

Piera - Anoia (rica en aboca-dors, presons i males comunicaci-

ons... i què?)

Veritats sobre mentides

Traiem a la llum la campanya de mentides del PSC-IC-Verds so-bre l’IBI, no denunciades per CiU i ERC.

- Qui va demanar la revisió de l’IBI? Joan Vich Adzet, com a al-calde l’any 2006. Dada facilitada per Enrique Múgica, Defensor del Poble.

- Tenia l’alcalde l’obligació de sol.licitar la revisió de l’IBI? No; hi ha ajuntaments a Espanya que mai l’han demanat.

- Ho sabien tots els regidors del PSC i IC-Verds, que l’alcalde havia demanat la revisió? No.

- Sabia l’alcalde que no podia fer marxa enrere a la revisió una vegada demanada? Sí, ell sap que no es pot revisar novament fins d’aquí a 10 anys, encara que ara menteix dient que ho rebaixarà i anuncia falses promeses i docu-ments.

- Va participar algun polític o tècnic municipal en la revisió dels valors cadastrals? Cap, es va deixar en mans de la Direcció General del Cadastre.

- És cert que els valors cadas-trals van ser presos d’anuncis de venda per Internet, sense taxació de cap tipus? Sí.

- Hi ha alguna possibilitat de revisar abans de 10 anys? No, cap. La llei només permet la revisió parcial i justificada cada 5 anys de zones concretes (com ara nous barris o urbanitzacions). No de tot el municipi en conjunt.

- El valor de Vilanova és de 3 a 5 vegades superior al d’Igua-lada? Só. Un habitatge dels ma-teixos metres i característiques a Vilanova té un valor 5 vegades su-perior que si estigués situat a la Rambla d’Igualada.

- De què va servir el viatge de regidors del PSC i IC-Verds a Madrid, pagat amb els nostres im-postos, per demanar la rebaixa de l’IBI?: De res, perquè tots sabien que era un viatge lúdic. Es tractava d’escenificar davant dels veïns que estan preocupats pel tema.

- Ha fet alguna cosa CiU i ERC per posar fre a tota aquesta obra teatral, de suposats documents que demostrarien una possible revisió de l’IBI?: Res de res. Possi-blement estiguin esperant a les properes eleccions. Com a polítics que viuen de la política, saben que no han de fer enfadar l’alcalde per estar disponibles a pactar amb ells l’any vinent.

- Tenen intenció real de revisar a la baixa l’IBI, d’aquí a 10 anys el PSC, IC-Verds, CiU, ERC i PP? Cap intenció. És més, cap d’ells no ha realitzat una declaració pública

sobre el tema. Saben que amb l’alt nivell de despeses municipals una revisió a la baixa suposaria deixar de fer obres. Així com abaixar-se el sou com a regidors amb dedicació o alcalde.

- És possible alguna altra via alternativa, per baixar immediata-ment l’IBI sense esperar 10 anys? Sí. Des d’IPV-VV (Veïns amb Veu - Independents) hem realitzat diver-sos Registres d’Entrada i propostes que consisteix en: Ordenança de bonificació de l’IBI. Un cop com-provat el pagament del rebut i de forma automàtica, l’ajuntament en el mateix compte corrent retor-na part del rebut. Fins a un 50% del cost. Encara no hem rebut cap resposta.

- Aquesta mesura que propo-sa VV-IPV, es podria haver posat en marxa el mateix any 2007? Sí, per descomptat. És una mesura exclusivament municipal. Només cal tenir la valentia política i per-sonal per aprovar l’ordenança en qualsevol ple.

- Es compromet IPV-VV a po-sar en marxa aquesta mesura si teniu possibilitat de governar el proper any? Sí, està en el nostre programa electoral i serà de forma immediata.

- Què necessita IPV-VV per posar-la en marxa i tornar els di-ners als veïns? Que tots els votants donin una lliçó al PSC, CiU, ERC, IC-Verds i PP i escullin una nova manera de gestionar amb VV-IPV (Veïns amb Veu - Independents). I sobretot els que es queden a casa sense votar, que són ja més del 55%.

Tots junts podem.Independents per Vilanova

- Veïns amb veu / IPV-VV

MOBLES

Av. Balmes, 29 - Igualada - Tel. 93 803 27 52

REBAIXESLiquidació especial

d’exposició

32 8 de juliol de 2010CARTES DELS LECTORS

Mala còpia del Golden Gate

Com a contribuent que sóc de l’Ajuntament d’Igualada, m’agra-daria exposar tant a aquest Ens com a en Carles Cuerva, com a “vocero” que sembla ser-ne, el meu punt de vista sobre el que es diu al “Joc de Cartes” del 23 de juny sota el títol “Passarel.la de futur”.

Una vegada vist el pont per a vianants i ciclistes, francament diré que he quedat sorprès. Si m’ho permeten, perplex i tot. Accep-tat que ni el Torrent de l’Espelt és l’Oceà Pacific, ni Igualada és San Francisco llavors trobo totalment fora de lloc aquesta mena de mala còpia del Golden Gate que ens han perpetrat. Si l’ínclit Ajuntament d’Igualada volia una “passarel.la”, amb molt menys de la meitat del ferro que s’hi ha gastat n’hi havia prou per a una construcció dig-na i un pas segur per a persones, bicicletes i fins i tot, “tàndems”. Això si, fent el projecte adaptat a les necessitats reals que es volien cobrir. Suposant, naturalment, que hi hagués alguna necessitat real a cobrir.

A part d’una estètica més que discutible, allò que més m’ha sor-près és la manca de sentit comú a l’hora d’autoritzar aquesta in-versió. I no ho dic només amb el pensament posat en l’actual situa-ció de crisi com algú podria supo-sar. Si ens trobéssim en un període de vaques grasses em semblaria igualment deplorable. Imposar la (suposada) monumentalitat per sobre dels requeriments reals pot alimentar egos però és un error. I ho és molt més quan es fa amb les “peles” d’altres. I dic jo, malgastar deu ser malversar. O no?.

Posats a fer, com a ciutadà aliè a l’oportunisme polític cínic que es menciona a l’article, m’agradaria que algú autoritzat informés amb veracitat al públic que paga quin va ser el cost pressupostat i quin ha estat el cost real al finalitzar l’obra.

Ah! I també seria bo saber si alguna de les ments preclares de l’Ajuntament, sigui del cos tècnic o polític, ha fet cap càlcul del cost de manteniment que representarà

i en cas afirmatiu (que ho dubto), quines previsions s’han fet.

Personalment i crec que molts ciutadans, preferiríem menys “pas-sarel.les de futur” i més tocar de peus a terra.

Jaume Rosich i Balcells

Amants de la terra de cultiu

No sé si la majoria ens hem aturat a pensar en l’important que són dits amants. Jo recordo els meus avis materns, seixanta-cinc anys enrere, que la seva manera de subsistir era la de treballar a la vinya i al camp, conjuntament amb el seu hortet, del qual també s’alimentaven bona part dels seus animals comestibles: el garrí, les gallines, els ànecs, les oques, etc.

Cultivar la terra era una feina no gaire segura, jo havia viscut que faltant pocs dies per a la co-llita del raïm, una turmenta de pedra s’ho emportava tot. Imagi-nem-nos la fe i amor a la terra que portaven com a escut per passar aquell any amb les mans buides, buscant si algú els podia fiar algu-nes pessetes a canvi de jornals, per les despeses que comportava pre-parar la pròxima collita amb l’ai al cos, desitjant que el temps tingués misericòrdia.

Cal remarcar l’esforç i sacrifici dels nostres avantpassats per tirar el carro endavant. Crec que és bo que la gent actual sàpiga aquestes coses i que si tenen el que tenen, és gràcies a aquests grans lluita-dors i sacrificades persones. No oblidem que gràcies als fruits de la terra ens alimentem, perquè tal com em deia un bon amic i veí meu, Antoni Barranco i Martínez, que havia seguit molt món, que en temps de guerra i postguerra, per més diners que tinguessis no te’ls podies menjar, necessitaves d’aquests productes de la terra, cal tenir-ho ben present.

De tots els homenatges que es fan, jo voldria retre’n un dedicat a aquests amants de la terra de cultiu acompanyat d’un fort agra-ïment.

Gràcies.Joan Pujol Bartrolí

Els Hostalets de Pierola

D’AQUI… I D’ALLÀ Carmel.la Planell

Montserrat, l’ànima de Catalunya El Monestir (2a part)

I les entranyes d’aquest sòlid massís, des d’un remot segle XI, alberguen i custodien la imatge de la Moreneta en el si del Monestir de Santa Maria; un dels convents bene-

dictins més importants de Catalunya i per extensió de la Península Ibèrica. Montserrat, la Moreneta i el Monestir amb la seva força espiritual i amb la seva computable fesomia han esdevingut un testimonial punt de pelegrinatge per a un sempitern nombre de creients i també la cita obligada d’un poble català que més enllà del silenci i la pau etèria hi ha sabut trobar els més ferms ciments de la pàtria catalana. És el lloc sagrat més visitat de casa nostra i, al marge de qualsevol confessionalitat, tothom s’hi arriba amb la voluntat de venerar la Moreneta, així com d’intentar escoltar els cants angelicals de l’Escolania, tot complaent-se amb el seu majestuós embolcall monacal.

Tot i la incertesa dels seus orígens, algunes fonts acreditades situen el santuari en la categoria d’ermita a finals del segle IX per a convertir-se el 1031, de la mà de l’Abat Oliba, en un autèntic cenobi benedictí, annex del Monestir de Ripoll. D’ençà la seva fundació, aquest monestir, anomenat Santa Maria aviat s’esdevindria un important santuari i destacat punt de pelegrinatge, amb una respectable font d’ingressos generadora de greus discòrdies entre les Corones de Castella i d’Aragó. Al segle XII, el pare abat va ampliar la comunitat per a guanyar el títol d’Abadia i un segle més tard va començar la lluita per a independitzar-se de Ripoll. Amb el córrer dels segles, Montserrat va viure intermitentment dominis castellans i catalans fins al moment en què va passar a dependre només de la custòdia de l’ordre benedictina, i de Catalunya.

El santuari, des d’una perspectiva arquitectònica, està format per dos immobles amb unes funcions di-ferenciades, com ho són la Basílica, amb el recinte claustral del monjos benedictins i el cor dels escolanets --fundat al segle XIII-- que formen l’Escolania de Montserrat; i aquelles construccions que alberguen restau-rants i botigues, així com les cel.les per a pelegrins i visitants. El seu cos principal se’t presenta configurat per una gran basílica que va veure realitzada en no més de trenta anys la seva construcció el 1592, a partir d’una planta d’una sola nau on hi llueixen imponents unes sinuoses arcades gòtiques i sis capelles per a cada lateral. Tanmateix, al fons, una simple ullada, no et permet d’endevinar la presència d’un discret absis d’inspiració romànica, que hi va ser incorporat tres segles més tard, conformant amb el cimbori un esplèndid passeig engalanat per a accedir al tron de la bellíssima imatge romànica de la Mare de Déu de Montserrat que presideix el temple.

L’església, més endavant, va ser objecte d’actes de pillatge i devastació, sobretot arran de la desfeta de la Guerra del Francès. Després, la desamortització del 1835 va abocar-la a un lamentable abandonament, tot i que no es tardaria gaire a dur a terme una intensa restauració que havia de convertir Montserrat en el mo-nestir-santuari dels nostres dies. Amb tot, a pesar d’un aleatori valor artístic, d’un estil proper a un art bizan-tí renovat i ple de pompositat, aquest bloc apunta a ser l’edifici principal de Montserrat des de la més recent reconstrucció del segle XIX. Per les seves intestines dependències, la sala capitular i el refectori, ambdós del segle XVII i reformats l’any 1925, et transmeten aquell segell regi de les sacres destinacions. Més endavant, empara també el monestir entre els seus murs un importantíssim museu --el Museu de Montserrat-- que et regala unes seccions d’inexcusable deteniment: una, dedicada a la prehistòria, una altra amb exposició de materials arqueològics relacionats amb la Bíblia; i, una altra, la pinacoteca on hi trobes exposades obres des dels segles XVI al XIX. I, en un altre sentit, en cap cas no pots esquivar una visita a la seva biblioteca, una de les millors del país.

A una banda d’aquesta magnífica planta, el claustre, que és d’estil neo-romànic, se’t descobreix amb una disposició de dues plantes equitativament separades per refinades columnes de pedra. I, d’aquí estant, amb la mirada a l’exterior del temple, la plaça de Santa Maria et ve a trobar com a un esplèndid receptacle per a l’accés al monestir, de la qual urbanització en tres nivells en va ser artífex Puig i Cadafalch. I aquest gloriós punt de trobada veu sumada la seva rellevància amb la sensació de monumentalitat de tot un conjunt que li confereixen la plaça de l’Abat Oliba --punt d’entrada als albergs de pelegrins-- i una retalladeta plaça de la Santa Creu.

La Moreneta La Mare de Déu que es troba en aquest santuari tan estimablement popularitzada --pel color fosc que

reflecteix la talla en mans i cara-- amb el motiu de La Moreneta troba els seus orígens --segons conta la llegenda-- arran d’una visió que es va repetir diverses vegades per part de persones de credibilitat avalada. Mentre la notícia s’escampava, va ser trobada la talla de la Verge en una cavitat anomenada des d’aleshores la Santa Cova. En un intent de trasllat, l’inesperat pes de la figura va ser interpretat com una voluntat de la Verge de romandre a la muntanya; raó per la qual se li va erigir una capella allà mateix, primitiva seu del futur monestir. La figura que actualment es venera és una peça del romànic del segle XII i està esculpida amb fusta d’àlber, amb una alçària de 95 centímetres, que representa la Verge amb el nen assegut a la falda. L’expressió de la Mare de Déu, d’una exòtica bellesa i d’una elevada serenitat divina, sembla contrastar amb la saludable naturalesa d’un infant eixerit i rodanxó. El contingut temàtic de la talla se’t fa majúscul en ob-servar la mà dreta de la Verge sostenint una esfera --tot un símbol de l’univers-- i el nen agafant una pinya amb la mà esquerra i aixecant els ditets de la dreta, en senyal de benedicció.

I al capdavall, havien de transcórrer centúries fins que l’11 de setembre de 1844, el Papa Lleó XIII fes un reconeixement oficial i declarés la Mare de Déu de Montserrat patrona de la diò-cesi de Catalunya, amb benefici de tenir missa i oficis propis. No podien passar gaires més anys, però, per a què el 1880, amb motiu de la celebració del mil.lenari d’aquesta troballa, el poeta nacional de Catalunya, Mossèn Cinto, escrivís el famós cant devot d’un poble en ho-nor a La Moreneta, el “Viro-lai”. Des del misteri de la gran poesia, els versos i estrofes d’aquest emotiu poema s’en-testen a conjugar la senzillesa i la profunda espiritualitat amb què qualsevol ànima sensible és capaç d’honorar els seus dé-us i la seva pàtria.

ANUNCI

BEQUES AUSIÀS MARCHL’Ajuntament d’Igualada té previst atorgar dues beques per assistir

a la 39 edició dels PREMIS D’OCTUBRE, organitzada per la Fundació Ausiàs March a la ciutat de València del 26 i 31 d’octubre de 2010.

Poden ser benefi ciaris d’aquests ajuts les persones que compleix-in els requisits següents:

- Haver nascut o estar empadronat a Igualada.- Ser estudiant universitari o tenir alguna obra publicada.- Tenir menys de 30 anys.- No haver sol·licitat l’ajut a cap altra entitat o institució.- Tindrà prioritat no haver obtingut la beca en cap altra ocasió.Les persones interessades a obtenir una beca amb aquesta fi -

nalitat han de presentar una sol·licitud a l’Ajuntament d’Igualada, de-pendències de l’Institut Municipal de Cultura situades al c/ de Sta. Maria, 10, baixos, adjuntant-hi el seu currículum.

La presentació de la sol·licitud haurà de ser abans del dia 30 de setembre d’enguany.

Igualada, juny 2010

L’ALCALDEJordi Aymamí i Roca

33OPINIÓ8 de juliol de 2010

DIJOUS, TEMES NOUS Peius Cotonat

La Comissió TrilateralEl juliol del 1973 va néixer oficialment la Comissió Trilateral rere any i mig de

reunions. Es tractava d’una associació de caràcter privat en la que l’ideòleg més destacat és Zbigniew Brzezinski, que la va definir com “el més gran conjunt de potències financeres i intel·lectuals que el món hagi mai conegut”. Brzezinski és un polític nord-americà d’origen polonès, considerat com un dels analistes més prestigiosos en política americana del món.

La Comissió Trilateral (Trilateral Commission, en anglès) és una organització internacional es-tablerta per a fomentar una major cooperació entre els Estats Units (UEA), Europa i Japó. Va ser fundada per iniciativa de David Rockefeller, membre executiu del Grup Bilderberg i del Council on Foreign Relations, una organització no partidista dedicada a la política exterior que aglutina les personalitats més destacades de les finances i els negocis de les tres zones principals de l’eco-nomia capitalista: Nord-Amèrica, Europa i Àsia-Pacífic. Precisament, la inclusió de membres del Japó és la principal diferència amb el Grup Bilderberg.

Origen i funcionament de la TrilateralEn la reunió del Grup Bilderberg el 1972, David Rockefeller proposà la creació de la “Comissió

Internacional per a la Pau i la Prosperitat” (International Commission of Peace and Prosperity), coneguda comunament com “Comissió Trilateral”. La iniciativa no cal dir que va gaudir de molt bona acollida en la reunió.

La Comissió Trilateral està vinculada --i forma part-- del Grup Bilderberg i del Council on es-mentat. La Trilateral s’articula atenent les zones geogràfiques (d’aquí li ve el nom) que regeixen el planeta: Amèrica del Nord (EUA i Canadà), Europa i Japó. Cadascuna d’aquestes divisions dispo-sa d’un Comitè Executiu que elabora les “receptes” econòmiques per a la seva àrea d’influència.

En quant a l’anomenat Tercer Món, aquí no té ni representació. Per als membres d’aquest Grup és únicament una zona d’escamoteig encara major que la de les seves respectives àrees. De fet, segons el propi Brzezinski, un dels objectius de la Comissió és “l’establiment d’un sistema internacional que no pugui veure’s afectat pels ‘xantatges’ del Tercer Món”. Per aquest grup de cleptòmans, els països pobres són els responsables de la seva pròpia misèria.

L’òrgan màxim de direcció és el “Comitè Directiu Mundial”, presidit per David Rockefeller. El 1975 es publicà l’ideari polític i econòmic de la Comissió després de reunir-se a Kyoto.

A totes les assemblees de la Trilateral hi ha assistit la Unió Soviètica, sense produir cap pertor-bació als seus membres, atès que el gran conjunt econòmic soviètic aferma unes fortes unitats de producció que, essent encara nacionals, operen amb capacitat d’acció multinacional. La Comissió comercia amb la URSS de forma massiva, fins i tot en tecnologia punta (petroquímica, sistemes electrònics, equipament industrial, etc.) malgrat la Guerra Freda. A la llarga això va fer que l’eco-nomia soviètica depengués excessivament de la Comissió.

La Comissió Trilateral es congrega mantenint unes trobades en les que s’uneixen membres procedents de les tres àrees geogràfiques: polítics, empresaris i personalitats acadèmiques.

La importància dels seus membres li genera crítiques que alimenten la coneguda teoria de la conspiració.

Qui governa el món?Qui governa de veritat el món? Es planteja l’altermundisme, segons el qual els poders execu-

tius nacionals han perdut la capacitat de decisió política i per convertir-se en mers gestors admi-nistratius. Són molts els que creuen que la globalització ha enterrat definitivament el concepte d’Estat o està en vies de fer-ho en breu.

Qui governa, llavors, el món? No n’hi ha prou en dir senzillament que són les multinacionals, perquè per grandiosa que sigui la seva influència en la societat actual, segueixen essent necessà-ries certes institucions que dicten regles (es compleixin o no) per a repartir-se el pastís econòmic. Quan es realitzà, des de fa una dècada, la campanya “Amb cinquanta anys ja n’hi ha prou” s’asse-nyalava a les institucions de Bretton Woods, Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial com a regidores del món (l’Organització Mundial de Comerç naixeria poc després). Acabava de caure el bloc socialista i s’albirava un nou ordre mundial.

Avui, anys després, aquestes velles organitzacions internacionals han augmentat la seva influ-ència i el moviment contra la globalització capitalista assenyala com a principals responsables del malestar mundial les següents entitats: FMI, BM, OMC, G8 i Fòrum Econòmic Mundial.

D’aquest repoker neoliberal, les tres primeres haurien de ser les que assenyalen les pautes, i especialment l’OMC, atès que és la que gaudeix d’una major capacitat coercitiva contra els Estats i també és la més nociva, perquè si el BM o el FMI realitzen algun projecte mínimament humani-tari, l’OMC ja s’encarrega prou de destruir-lo.

Curiosament, no s’organitzen grans marxes de protesta quan es reuneix la Trilateral, com suc-ceeix amb altres institucions del neoliberalisme, passant gairebé desapercebuda, malgrat tenir una tasca molt activa.

El pensament polític i econòmic de la TrilateralEl 1975 els seus membres declaraven d’una forma que semblava molt ètica i solidària que “la

Comissió Trilateral espera que tots els Governs participants posaran les necessitats d’interdepen-dència per damunt dels escafits interessos nacionals o regionals”. Mentre Brzezinski afirmava que “en els nostres dies l’Estat-Nació ha deixat de jugar el seu paper”.

Amb més claredat encara, s’ha explicat Rockefeller: “Del que es tracta en la Trilateral és de substituir l’autodeterminació nacional, practicada en el passat, per la sobirania d’una elit de tèc-nics i financers mundials”, o sigui, que la Tecnocràcia i el poder de l’oligarquia econòmica és la que ha de governar el món. Si més no, cal reconèixer que és sincer en aclarir-nos el desitjat --per ell-- domini mundial de la Comissió Trilateral.

Peiusc@hotmail.com

COSES PETITES Jordi Dalmau

Avui va de millores

1.- Han retirat el pal de fusta. La setmana passada parlàvem que al carrer de l’Aurora, molt a prop de la plaça de Cal Font, feia anys que hi ha-via un pal de fusta que subjectava el fanal elèctric i que molestava el pas per la vorera. Ara l’han col·locat més avall, a la façana d’un edifici de recent construcció. Tot i que s’agraeix la millora i la rapidesa, els propietaris no troben gaire encertat que els hi hagin col.locat en una façana d’obra vista, i amb les connexions a la vista (no com les seves).

2.- L’edifici dels Mossos amb l’escala nova. Finalment, després de diversos mesos amb l’escala destrossada, aquests dies s’està enllestint l’escala nova per accedir a les dependències dels Mossos d’Esquadra, al polígon de Les Comes. Ha costat molt temps, però al final ha que-dat correcta.

3.- Substituïts els llums trencats. En les darreres fotografies podeu observar que en poc temps (un dia), han substituït els llums del parc situat al carrer Salvador Espriu. És davant els Maristes. Algú va apro-fitar la revetlla de St. Joan per a fer les destrosses, i ara tot ja torna a ser al seu lloc.

I 4.- Retirat el moll de càrrega del carrer del Rec. L’empresa que te-nia el moll de càrrega privat col·locat a l’espai d’aparcament del carrer del Rec ha procedit a retirar-lo. Benvinguda la millora i la rapidesa.

AclarimentLa setmana passada parlàvem de les molèsties d’un camió de

recollida selectiva d’escombraries a la plaça Castells. Una lectora ens ha indicat que el tracte de l’empleat sempre l’ha trobat correcte i que deu ser un fet ocasional. També creu que és responsabilitat dels pares i mares vetllar perquè els seus fills no trepitgin les zones enjardinades. De totes maneres, en el que sí que estan d’acord uns i altres és que potser el lloc no és el més indicat per a estacionar-hi el camió que, d’altra banda, fa una tasca molt necessària.

Plaça Catalunya, 5 - Tel. 93 803 54 66 IGUALADA

No has trobat L’Enllaç?Encara hi ets a temps!

Busca’l a internet: www.latossa.com

34 OPINIÓ 8 de juliol de 2010

POLIFONIES

La riquesa en la diferènciaQuan naixem hi ha algú que ens espera, que té unes expectatives,

uns ideals del que serem, del que ens agradarà, del que no, del nostre aspecte,… Sense aquest altre tant important que es manté atent a la nostra vinguda al món i que ens construeix aquest llit teixit d’amor i paraules, la nostra arribada quedaria un tant a la deriva, i sense les paraules que els altres ens atorguen quedaríem suspesos en un mar d’incertesa. Aquestes paraules ens ajuden a construir-nos i a desenvolupar-nos com a persones que som.

Els autors/creadors de significants per la criatura que arriba es converteixen sovint en el seu mirall. Un mirall en què el nen es veurà reflectit i mitjançant el qual podrà anar decidint, sempre de forma inconscient, en quins punts es queda més lligat i quins són els punts més traumàtics (petites ferides) que li caldrà tota una vida per anar elaborant. La màgia d’aquest procés recau en la seva exclusivitat. Cada moment, cada vivència, són irrepetibles. Així doncs, formem part d’un procés en que cadascú de nosaltres és únic. Les paraules que ens han dipositat al néixer, les pròpies vivències, els encontres amb els altres,…ens fan éssers diferents. En aquesta diferència recau la nostra riquesa. I poder parlar de riquesa en temps de crisi, és molt!

La diferència és, doncs, allò que ens acaba definint com a éssers únics i irrepetibles, amb els nostres malestars, les nostres idees, les nostres creences, i amb els nostres símptomes. Dins d’aquesta con-cepció, cada malestar que patim mai serà homòleg al patiment d’un altre. No hi haurà una causa-efecte definida i caldrà, doncs, buscar en la singularitat de cada persona l’inici i la causa d’aquest malestar. Que un nen es mogui massa, que no atengui, que estigui massa inhibit o que no dormi bé, només ens dóna una idea de quina ha estat la fórmula que ha trobat el propi subjecte per tirar endavant amb el seu patiment. No voler tapar massa ràpid les ferides de cadascú, permetrà poder entendre quins han estat els mecanismes que han portat a de-terminades conductes i per tant ens deixarà veure qui és aquell ésser en singular, quines estratègies ha desenvolupat i quins elements li podem aportar per curar les petites ferides. Tot aquest delicat procés requereix d’un temps; un temps que en l’actualitat sembla cada dia més difícil d’aconseguir. Necessitem ser competitius, rendir, produir i, així, cada pedreta que apareix en el camí ha de ser retirada ràpi-dament, per no perdre temps. Poder fer una aturada per entendre la singularitat de cadascú ens permetrà fixar millors ancoratges per continuar viatjant.

Maria MolinaPsicòloga del CDIAP/SAP d’Igualada / m.molina@apinas.org

HISTÒRIA DELS AIXAFARROCS

Formació de les colles sardanistes “Aires Catalans”, “Petits Catalans” i “Caliu d’una Terra” (2a part de 4)

Sempre conservant la seva identitat pròpia, Aixafarrocs mai no va voler emparar-se sota un paraigua pro-tector d’alguna o altra entitat. Afrontant sols el seu destí, emprengueren amb dignitat, alegria i genero-

sitat el seu camí.Corrien temps contestataris i de protesta, l’antic règim estava a punt de caure, es defensava Catalunya i

el català d’una manera tossuda i constant, Aixafarrocs no era aliè a aquesta causa.Per contribuir a aquest esperit nacional es va crear una colla sardanista amb el nom d’“Aires Catalans”

(1969).Just al començar les seves activitats es van desestimar conscientment les ofertes provinents de la “Dele-

gación de Educación y Descanso” d’Igualada, i del seu local el “Centro Nacional”, actual Ateneu, descartant d’aquesta manera substancioses subvencions a nivell de vestuari, dietes i desplaçaments.

I és que tot té un preu; per no tenir, no teníem ni un local per assajar. Per sort, els pares d’un dels mem-bres tenien una parcel.la de terreny allà on és ara el carrer Comarca, sense llum ni cap mena de servei. Eren les èpoques fortes de construccio i expansió d’Igualada. Fos hivern o estiu assajàvem al vespre de vuit a deu, a l’aire lliure, amb un tocadiscs de piles d’aquells que ens emportàvem a les nostres revetlles i celebracions, i per il.luminar-nos utilitzàvem llums de carbur, comprant la matèria prima a l’emblemàtica botiga igualadi-na de “Cal Parera”. Les espardenyes les guardàvem dins els forats dels materials de construcció, totxanes i matxembrats, que hi havia a la tanca del terreny.

Tot plegat, a ulls d’ara, del tot surrealista!, però en aquells temps no ho vèiem tan descabellat. És exacta-ment la dita de “pobrets i alegrets”… i joves!

Vàrem recuperar el mes-tratge d’un antic sardanista, en Pere Bosch, que amb molta atenció i dedicació ens va guiar en l’aprenentatge i ens acom-panyava en tot moment, fins i tot en la nostra faceta excursi-onista.

Qualsevol oportunitat era aprofitada per ballar sardanes i a qualsevol lloc, el neguit in-quiet i creatiu de la colla, va fer que aquesta organitzés els primers cursets a les esco-les d’Igualada per a aprendre a ballar sardanes, essent els mateixos membres de la colla els monitors. Escoles com les Escolàpies, els Maristes i “Can Colapi” foren el marc d’aquests cursets dirigits bàsicament a la quitxalla de set a dotze anys. Amb aquesta finalitat es van imprimir fulletons divulgatius, que es van repartir per tot Igualada.

Aixafarrocs, tot i tenir aquesta branca d’“Aires Catalans”, mai no es van disgregar els uns dels altres, ans al contrari, hi havia una estretíssima relació i col.laboració.

Gairebé al cap de dos anys d’assajar en aquestes condicions, ens va sortir l’oportunitat d’assajar als locals de la “Cooperativa La Victoria”, ara Aurora. Gràcies a la generositat i altruisme del Sr. Riba, president de l’entitat, vàrem tenir uns assajos més tranquils, a l’hivern al teatre i a l’estiu al terrat que dóna al carrer Sant Magí.

Els cursets continuaven, però ja no a les escoles, sinó que es traslladaren al nostre local d’assaig de la Cooperativa. Com a fruit d’aquests cursets va néixer la colla infantil “Petits Catalans” (1971), que va ser la primera colla sardanista infantil d’Igualada, portada per Jaume Torras i Susanna Carpi i ajudats pels mem-bres de la colla, tal com s’havia fet durant els cursets. Les dues colles anaven plegades als concursos que aleshores es feien regularment per totes les ciutats i pobles de Catalunya, sempre acompanyats per en Pere Bosch juntament amb els pares que s’afegien. Tots junts, omplíem autobusos, ja sigui per participar en els diversos concursos o per assistir als aplecs, com els de Calella de la Costa, Parc Güell o Can Macià, i es gaudia de la companyia de tots plegats, incloent els altres membres dels Aixafarrocs que no ballaven.

El temps va anar passant i va sorgir l’oportunitat de crear una colla juvenil amb el nom de “Caliu d’una Terra”, essent novament la primera colla juvenil que es va constituir a Igualada, formada per alguns dels membres dels “Petits Catalans” que ja havien crescut i amb l’arribada de nous components per les dues co-lles procedents dels cursets que encara continuaven.

Durant un temps, les tres colles van anar plegades a tot arreu, fins que la majoria dels membres funda-dors, per raons d’edat i obligacions, com ara el servei militar i impediments laborals, es van veure obligats a deixar aquestes activitats. Era l’any 1975. Poc abans es va fer el relleu d’en Pere Bosch, que ho va deixar per causes personals, i va continuar la seva tasca el Sr. Canet.

Les tres colles continuaren el seu camí, els “Aires Cata-lans” amb una majoria de nous components i amb els “Petits Catalans” i el “Caliu d’una Ter-ra” feren créixer encara més la llavor iniciada en els seus orí-gens.

La colla “Aires Catalans”, des del seu inici, deixa un fort impacte en el món igualadí de la sardana. Manuel Pedrago-sa va compondre una sardana

amb el nom “Aires Catalans”, dedicada a la colla, fet que ens omple d’orgull i agraïment.

RectificacióEn les dades de l’article anterior, del dia 1 de juliol, en l’apartat de la relació de components, a causa

d’una errada, no hi apareixen els noms d’en Joan Plans i Mariàngels Rodríguez, membres de la primera for-nada de la colla --1969/70-- i la Dolors Salas, incorporada el 1972).

CALAIX DE SASTRE Gaspar Vilarrubias

El do de la pregària

En una publicació italiana, Pietro Squassabia ens presenta aquestes consideracions aptes per als que tinguin la sensibilitat d’aprofundir en aquest tema.

“Mai agrairem prou a Déu el do de la pregària. La capacitat de pregar no ens pertany, és un do que ens ve de Dalt perquè ‘nosaltres no sabem pregar com cal, però és l’Esperit mateix que intercedeix amb gemecs que no es poden expressar’ (cf Rm 8,26).

L’home, per si sol, no sap pregar, no sap què ha de demanar, què li ha de dir al seu Senyor, no el sap lloar. Quan l’esperit prega en no-saltres sí que preguem bé, i es crea la comunió amb Déu en una rela-ció d’amistat i d’amor. Per tant, és important pregar segons l’Esperit. No sempre som conscients de la gràcia, que és aquesta pregària per la qual el Pare ha ofert el Fill. Sense la pregària, què seria Déu per a nosaltres? Quina seria la relació amb Ell?

Amb la pregària podem parlar-li per dir ‘les nostres coses’, per conèixer el seu pensament però, sobretot, per descobrir el seu amor. Amb la pregària Déu es posa, com si diguéssim, a la nostra disposi-ció, per escoltar-nos i per manifestar-se a nosaltres. La pregària és un encontre, un estar amb Déu, de qui podem entreveure’n la seva bellesa. Quin do més gran! Com hem d’agrair-lo! Per això, la pregària no està necessàriament lligada a paraules, funcions o ritus particulars, sinó que està directament connectada al do que Déu fa sempre als seus amics, “també durant el son”. Així és que podem pregar sempre amb la condició que acollim aquest do. Aleshores tot el que fem pot esdevenir pregària, fins i tot el que no en podria tenir l’aparença. Ale-grem-nos i donem gràcies d’aquest do extraordinari que pot transfor-mar tota la nostra existència, també quan es fa més feixuga.

Que Maria ens agafi la mà per tal que tot sigui pregària, com ho ha estat per a Ella. No oblidem de dirigir-nos, amb confiança, a la Mare, el més bell model de pregària, tota semblant al Fill, per obtenir també nosaltres aquest do, com Jesús, com Maria.

Així sabrem veure sempre l’amor de Déu en nosaltres, en els al-tres i en la creació que ha posat al nostre abast.”

358 de juliol de 2010

TAULELL D’EXPOSICIONS■ A la seu de l’entitat, Amics de Sant Martí de Tous presenta la mostra “Fotos de Tous, fetes per gent de Tous”. Fins al 29 d’agost. Visites: dissabtes de 5 a 7 de la tarda. ■ Al punt dels lectors de la Biblioteca Central d’Igualada, “Seda per mirar i tocar”, pintures de Lídia Borràs. Fins al 31 de juliol.■ A la Sala Municipal d’Exposicions d’Igualada, “Línia i volum”, amb obres dels alumnes dels cur-sos de Dibuix i Escultura de l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps. Fins diumenge.■ Al vestíbul de l’Ateneu Igualadí, exposició de fotografi a pictòrica de Javier Chávez. Fins al 23 de juliol.■ A la sala d’exposicions del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, “Bronzeja’t” (escul-tura clàssica en bronze). Fins al 12 de setembre. ■ A la Sala La Talaia del Centre Cívic de Fàtima, “Aigua”, treballs dels alumnes del taller de dibuix i pintura. Fins al 23 de juliol. ■ A la Biblioteca Central d’Igualada, “El concepte d’infantesa en l’obra de Lola Anglada”. Fins al 30 de juliol.■ A la sala infantil de la Biblioteca Central d’Igualada, “100 anys d’en Massagran”. Fins al 27 d’agost.■ A la sala d’exposicions de la Biblioteca Central d’Igualada, “El treball i els ofi cis”. Fins al 30 de juliol.■ A la Sala Municipal d’Exposicions, “Indonèsia: El somriure permanent”, fotografi es de Jaume Singla. Del 14 de juliol a l’1 d’agost. (S’inaugura dimecres, a 2/4 de 8 del vespre).■ A la Sala Municipal d’Exposicions de la Pobla de Claramunt, obres dels pintors de l’Escola de la Pobla de Claramunt. Fins al 18 de juliol.

Concurs de fotografia per a joves de 12 a 30 anysDes del Punt Municipal d’Infor-

mació Juvenil d’Igualada es convoca el I concurs de fotografia, obert als joves d’entre 12 i 30 anys (dividits en dues categories) que aquest estiu participin en un camp de treball, projecte de voluntariat, facin el Camí de Santiago, vagin d’InterRail, facin unes acampades, colònies, estades esportives... Els i les joves poden enviar un màxim de 3 fotografies representatives de l’activitat que hagin fet a l’es-tiu. Poden guanyar 120 euros o un val del mateix import en mate-rial fotogràfic; com a segon pre-mi es donarà al guanyador un cap de setmana en un alberg de Catalunya en pensió completa i el tercer premi rebrà un val de 30 euros en llibres de l’Abacus.

Cada participant pot presen-tar fins a tres fotografies que ani-ran dins d’un sobre. A l’exterior del sobre només es farà constar el

pseudònim, el text “1r Concurs de Fotografia del PIJ d’Igualada”, la categoria en la qual participa (a): Joves nascuts entre l’any 1992 i 1998. b): Joves nascuts entre l’any 1980 i 1991), i un lema (comú per a totes les fotografies). Darrere de cada fotografia hi constarà el lema (el mateix per a les tres fotografi-es) i un títol diferent per a cadas-cuna. Junt amb les fotografies cal posar un sobre tancat amb un full on s’especifiqui el lema de la col-lecció, el títol de les fotografies, el pseudònim, el nom i cognoms del participant, una fotocòpia del seu DNI i un telèfon de contacte.

L’autoria de l’obra ha de ser del participant. Imatge fotogràfi-ca de màxim 20x30cm, vertical o horitzontal, en qualsevol tècnica fotogràfica, en color o blanc i ne-gre. Es recomana que la imatge vagi degudament reforçada amb cartolina de 30x40cm.

El lliurament dels originals es pot fer personalment al Punt Mu-nicipal d’Informació Juvenil, ubicat a l’Equipament Juvenil La Kaserna (Travessia Sant Jaume sense núme-ro, 08700 Igualada).ÇHorari juliol: de dilluns a divendres de les 10h a les 13.30 h i de les 17.30h a les

20.30h; dissabtes de les 11h a les 14h i de les 17.30h a les 20.30h. Horari agost: de dilluns a diven-dres de les 8h a les 15h.

El lliurament també es pot fer per correu postal en la direcció a dalt indicada.

Amb les obres presentades se’n farà una exposició, i no seran retornades. Finalitzada l’exposició, totes les obres quedaran en pro-pietat de l’Ajuntament d’Igualada que en farà l’ús que cregui, sem-pre fent constar el nom de l’autor.

El termini de presentació fina-litza el dia 18 de setembre.

A la Municipal, Jaume Singla retrata el somriure d’IndonèsiaDimecres vinent dia 14, a 2/4 de

8 del vespre, a la Sala Munici-pal d’Exposicions d’Igualada s’in-augurarà la mostra fotogràfica que Jaume Singla hi presenta sota el títol “Indonèsia: El somriure per-manent”.

L’exposició, que es podrà vi-sitar fins al dia 1 d’agost, recull fotografies preses a Jakarta, Yog-jakarta i l’illa dels Déus, Bali, i vol mostrar en setanta imatges un pa-ís que rep el visitant amb un som-riure permanent.

Les fotografies són obra de Jaume Singla i altres periodistes viatgers com ell, que aporten a la mostra una fotografia cadascun.

Exposició de pintors de l’Escola de la Pobla de ClaramuntUn any més, i coincidint amb

la Festa Major poblatana, la Sala Municipal d’Exposicions de la Pobla de Claramunt acull una mostra de les creacions dels pin-tors de l’Escola de la Pobla, forma-da per Josep M. Cugat, Angelina Solé, Josep Sabatas, Rosa Sabaté, Josep Bertran, Montserrat Vidal, Roser Chiva, Pepita Vilamajó, Rosa Romeu i Pascual Gomicia.

Des de fa uns anys, els dimars a la tarda, en una de les aules del Local Social de l’Ateneu Gumersind Bisbal, es troben un grup de pobla-tans i poblatanes que tenen una afició: plasmar en una tela una

realitat o els seus pensaments. So-ta l’ensenyament i els consells de la professora, la Pilar Gil, aquests pintors i pintores, que són auto-didactes, aprenen noves tècniques per perfeccionar les seves obres.

L’exposició, que es va inaugu-rar diumenge passat al migdia, es pot visitar fins al 18 de juliol, els dies feiners de 6 a 8 de la tarda i els festius de 12 a 2 del migdia i de 6 a 8 de la tarda.

OPINIÓ - EXPOSICIONS

UNA POTA QUE BALLA Joan Pinyol

La piscina dels ColomA l’empresa constructora del meu besavi

Antoni Colom Sabater li van encarregar de construir la Piscina Blava de Capellades a finals de 1932. Corre un document audiovisual enre-gistrat a l’època en què es veu primer els terrenys on es va decidir construir-la “en l’espai comprès entre el Rec del Corronaire i el passeig, tocant al Molí de la Vila”i on temps després s’observa com tot d’operaris, entre ells el meu avi Joan Colom Solé, fan les tas-ques de construcció de la piscina amb gran eficàcia tot i els mitjans constructors d’aleshores. Finalment, el mateix document visual dóna compte del dia de la inauguració, el 25 de juliol de 1934, i en un moment concret les imatges es concentren en tres persones. L’alcalde, Pau Vich i Freixas, el president del Patronat Capelladí de l’Esport de la Natació, senyor Jaume Rius i el meu besavi Antoni, en qualitat de constructor, un home de somriure entranyable que en el seu moment no va voler emigrar a Cuba en vaixell amb els seus germans perquè li feia por l’aigua. Temia l’aigua i va construir la piscina. Buida, és clar. I inaugurada aprofitant la revetlla de sant Jaume. Els que m’honoreu cada setmana amb la lectura d’aquests articles segur que recordareu que fa just un any vaig parlar durant setmanes d’aquest esdeveniment. Més que res perquè es va escau-re el 75è aniversari d’una solemne inauguració presidida per l’ales-hores Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ventura Gassol i participada per nombroses altres autoritats comarcals, molts nedadors de clubs de natació de primera línia nacional i per milers de persones encantades de tenir a Capellades un espai lúdic d’aquestes característiques. Il·lús de mi, jo creia que aquells articles de fa un any se sumaven a un record col·lectiu del meu poble, però al final van ser una flor que no va fer estiu perquè --a banda dels lectors que em vau agrair les lletres-- a nivell oficial no hi va haver cap més commemoració pública dels fets de l’any 1934. Fins i tot vaig considerar un lleig en majúscules que durant la Festa de l’Esport que es va celebrar el juliol de l’any passat a la mateixa Piscina Blava, a ningú no se li acudís el detall de fer la més mínima al·lusió a la commemoració dels 75 anys d’una inauguració tan sonada com aquella. En fi, hi deu haver coses que se m’escapen. Però d’altres no. Com ara el fet que, tot i que el cost econòmic de la piscina, tal com deia el Butlletí del Grup Excursionista del Centre Moral de Capellades el novembre de 1932 , se sufragà “amb valu-oses aportacions de quantitats de generosos particulars, a més de l’apoi decidit del nostre ajuntament”, al final les obres quedaren impagades i l’empresa constructora del meu besavi no veié ni un ral. Ni acabada d’inaugurar ni sobretot dos anys després per culpa de l’esclat de la guerra civil. Conclusió estiuenca! La piscina encara és dels Colom i, si m’apureu, també dels descendents de Mario Rotllant i Folcarà, que va sert l’arquitecte que es va encarregar d’elaborar el projecte d’obres que va executar l’empresa Construc-cions Colom. No ho dic només jo. En data de 15 d’agost de 1934 el Patronat Capelladí de l’Esport de la Natació, a través del seu presi-dent Jaume Rius va emetre i va fer arribar al meu besavi el següent comunicat: “En Junta celebrada el dia 12 d’agost d’enguany foren posats de relleu els esforsos efectuats pels co-operadors per portar a terme la construcció de la Piscina a Capellades i que gracias a la seva col·laboració s’ha pogut portar a termini. El PATRONAT acor-dà, per unanimitat, correspondre al seu bon zel i treballs per la realització, concedint-li a vosté i familia, entrada gratuita durant cinc anys d’aquesta data. Será per nosaltres un gran honor que vul-gui acceptar aquest acord com a mostra de pregon agraiment que envers vostè sent el Patronat. Rebi el testimoni sincer de la nostra consideració. Jaume Rius.” El meu besavi va morir el novembre de 1938, i el seu fill gran, el meu avi Joan, mesos després. I la guerra va perpetuar el deute respecte de la piscina fins al punt que el 5 de desembre de 1984, en plena commemoració --aleshores sí-- del cinquantenari de la inauguració de la Piscina Blava, el Club Natació Capellades va fer arribar a Antoni Colom Saumell, un altre nét del constructor la següent carta: “Benvolgut amic, assabentats que sou el familiar més directe del vostre avi Antoni Colom i Sabater, aquesta Junta Directiva, amb reunió celebrada el passat dia 30 de novembre, vàrem prendre per unanimitat l’acord de concedir-vos una placa commemorativa del nostre Cinquantenari en homentage a la memòria de la persona que va construir la nostra Piscina Blava, assabentats d’altra banda que ni l’esmentat senyor Antoni Colom ni els seus hereus, han rebut cap mena de reconeixement per part dels estaments oficials de la Vila, tot i donant-se el cas d’haver-hi pendent de pagament bona part de les obres de construcció des de l’any 1934. Signat Enric Ballabriga i Nat. President del Club Natació Capellades.” Entrada gratuïta durant cinc anys que ningú no va poder gaudir, una placa d’homenatge, més que reclamar ara els diners que es deuen, insisteixo a proposar a l’actual consistori capelladí que, com a mínim, arribi a plantejar-se la possibilitat de col·locar una placa commemorativa en un dels racons de la piscina en record del seu constructor. I ara que la calor és severa, com cada dia me n’hi vaig. Pagant és clar.

www.joanpinyol.net

36 ESPORTS 8 de juliol de 2010

Disminueix l’estrèsEn el dia a dia, i cada vegada

més, es va a un ritme accele-rat. Els problemes a la feina, la compaginació dels horaris laborals amb els de casa, la convivència, els fills... Tot això es va acumulant i acaba repercutint en el nostre cos. A nivell de l’esquena apareixen importants contractures musculars que causen dolor i limitació de la mobilitat, tensió cervical (que a més del dolor pot donar mareig i mal de cap), o pinçaments d’algu-nes vèrtebres, causant formigueig a les mans o ciàtica. A nivell del sistema nerviós, cada vegada s’es-tan diagnosticant més casos d’an-sietat, angoixa i estrès tensional.

Per sort van sortint diferents teràpies que tracten aquests símp-tomes i així no sempre hem de recórrer als medicaments. Totes elles van dirigides a disminuir to-ta aquesta simptomatologia i així ajudar a tenir una vida més salu-dable.

En el camp de la FISIOTERÀPIA, seguim tractant les contractures i tensions musculars amb el massat-ge i electroteràpia descontractu-rant i analgèsica. Però a més estem

introduint un nou tractament amb infrasons que, de manera molt re-laxada per part del pacient, dóna uns efectes al cos que combaten els problemes musculars i tensio-nals. Es tracta d’una teràpia que es pot o no combinar amb altres tractaments de fisioteràpia, i on el pacient no es treu ni la roba i du-rant 15 o 30 minuts gaudeix d’un tractament que:

- Disminueix de manera molt important el to muscular relaxant la musculatura. Per això està in-dicat tan en les contractures mus-culars de l’esquena, com després

d’una intensa activitat esportiva per evitar les conseqüents rampes.

- Disminueix l’activitat cere-bral combatent així els símptomes de l’ansietat i angoixa. Disminueix notablement el mal de cap i el ma-reig tensional.

- La persona pot dormir amb més facilitat i adquireix un estat de benestar que perdura en el seu cos. Aquesta tècnica es va comen-çar a introduir pel tractament de la fibromiàlgia i fatiga crònica, ja que relaxa la musculatura i l’estat ansiós de la persona.

- A l’augmentar la circulació sanguínia i limfàtica del cos, està molt indicada per a la retenció de líquids, la flebitis i la mala circu-lació.

- És un potent antioxidant ja que elimina les toxines del cos.

- Actua desinflamant en els pinçaments vertebrals.

L’avantatge més important d’aquest tractament és que l’única contraindicació que té és l’emba-ràs (per la important mobilització de líquids que fa al cos podríem adelantar el part). Per la resta no deixa de ser un tractament global de tot el cos; al mateix temps que relaxem la zona cervical (o lum-bar, o de cames... depenent del programa) també es relaxa la res-ta de musculatura del cos, estem eliminant el líquid que el cos no necessita i les toxines creades i el nostre sistema nerviós es destensa com quan estem dormint. És un tractament que no requereix que sigui diari, ja que els efectes per-duren en el cos i en tot moment la persona que el rep està relaxada.

Així doncs, des de FISIOTERÀ-PIA ANOIA, us invitem a provar, de forma gratuïta (promoció vàli-da fins al 30 de juliol), una sessió d’aquesta nova teràpia que ens ajudarà en el nostre benestar físic i psíquic.

Maria Vidal i Ribas (Col. 1.248)FISIOTERÀPIA ANOIA

Maria Vidal RibasC. Esquiladors, 29 - 08700 IgualadaTel. 93 805 01 23 - maria@fi sioterapia-anoia.com

• Rehabilitació

• Massatge terapèutic

• Massatge esportiu

• Massatge antiestrés

• Drenatge limfàtic

• Electroteràpia

• Gimnàstica correctiva

• Gimnàstica pre-postpart

- artrosi- ciàtica- escoliosi- fractures- luxacions- lumbago- paràlisi- mal d’esquena- hèrnia discal- esquinços- tendinitis- lesions esportives

Ernest Parcerisas, rècord d’Espanya en 400 m estils● NATACIÓ ●

La turística població de San Lorenzo del Escorial, a 50 km. de Madrid, acollia els passats dies 3 i 4 de juliol el VI Trofeu i la V Copa de Madrid dels màsters de natació a les seves magnifiques instal.laci-ons esportives.

En total van ser 19 clubs i 93 nedadors (56 homes i 37 dones), els que van convertir la prova en un èxit de participació.

El Club Natació Igualada hi va estar representat, una vegada més, per Ernest Parcerisas, el qual

va aconseguir 4 medalles d’or, en les modalitats 200 i 400 estils i 50 i 100 braça.

En el 400 estils va assolir el rè-cord d’Espanya.

El President de la Federació Màsters de Madrid, Dionisio Rodríguez, felicitant el nedador igualadí.

Participació del CNI a la Final Territorial

● NATACIÓ ● Durant els dies 3 i 4 de juliol

s’ha celebrat, a les Piscines Ber-nat Picornell de Barcelona, la Fi-nal Territorial de natació. Aquesta competició és el Campionat de Catalunya per a tots els nens i ne-nes de la categoria benjamí.

Per poder participar-hi, tots els nens i nenes d’aquesta categoria han hagut de participar en les di-ferents jornades de lliga que s’han nedat amb el club durant tota la temporada. Les nenes nascudes a l’any 2001 i els nens nascuts als anys 2001 i 2000 han hagut de ne-dar les proves de 50 m de cada estil, sense ser desqualificats, des-prés s’han sumat els temps i els 100 millors de cada any podien participar en el campionat. Amb els nens nascuts al 1999 el proce-diment és el mateix, però amb les proves de 100 m.

Un total de quatre igualadins han baixat a competir a les pisci-nes que a l’any 1992 van ser la seu

de la natació olímpica. Entre ells podem destacar el quart lloc del Jaume López en els 50 m braça, mentre que en papallona va ser el 27è. Un altre participant va ser l’Àlex Varea, que en les tres pro-ves en que va participar sempre es va classificar entre el 14è i el 17è. Mentre que els resultats de l’Àlex Ros i del Bernat Esteban no van ser tan espectaculars a nivell de classificació, sí que ho van ser a nivell individual, aconseguint les seves millors marques personals i a més a més amb un estil força bo, cosa que fa pensar en una millora molt bona i també s’ha de tenir en compte que aquesta ha estat la se-va primera temporada al club.

Així doncs, comença la tem-porada d’estiu amb molt bons re-sultats per part dels nedadors del Club Natació Igualada. Aquest cap de setmana serà el torn de l’Aina Fitó, que participarà als Campio-nats de Catalunya júnior que es fa-ran a les piscines del CN Sabadell.

Diumenge, 17a edició del Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple a la piscina Infinit d’Igualada

● NATACIÓ ● Aquest diumenge, dia 11 de

juliol, a la piscina de l’Infinit tin-drà lloc el Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple.

Aquesta campanya de sensi-bilització social va ser una idea de la Fundació Esclerosi Múltiple, que treballa des de l’any 1989 amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia i potencia la in-vestigació.

El Mulla’t comptarà amb l’ad-hesió de més de 600 piscines de Catalunya i, com cada any, es compta amb la col.laboració del Club Natació Igualada.

La jornada serà de les 10 del matí fins a les 6 de la tarda a la

piscina d’Infinit, on tothom que vulgui podrà fer metres per la cau-sa i també hi haurà una botiga amb el material de la Fundació.

L’objectiu d’aquest any es ba-tre el rècord de persones que es tiren simultàniament a la piscina per una causa solidària a les 12 del migdia. Sincronitza el teu rellotge!

Com sempre, la campanya Mu-lla’t necessita del suport de vo-luntaris, per això us demanem la vostra participació.

Per a més informació o per oferir-se com a voluntari podeu trucar al telèfon 902 11 30 24 de la Fundació Esclerosi Múltiple o bé a les oficines del Club Natació Igua-lada 93.803 00 38/648. 689.411

37ESPORTS8 de juliol de 2010

Projecte per a la temporada 2010-11 del primer equip de la UD San Mauro● FUTBOL ●

Com ja és sabut, la passada temporada va presentar la seva dimissió el tècnic de la UD San Mauro Xavi Bernal, ocupant el càr-rec de màxim responsable tècnic, durant les tres darreres jornades, Fernando Díez.

El darrer entrenament del pri-mer equip de la UD San Mauro, abans de les vacances d’estiu, es va fer el dimarts 8 de juny. Per això calia tancar el tema del nou entre-nador i la configuració de la no-va plantilla de jugadors abans del període de vacances. Així, en els últims dies, la junta directiva que predideix Fermín Cid va intensifi-car notablement les gestions per tal de tancar el tema, amb diverses reunions i una intensa activitat a les oficines del club que van donar com a fruit la nova contractació de Francesc Xavir Bernal García en el càrrec de màxim responsa-ble tècnic i entrenador del primer equip de la UD San Mauro per a

la temporada 2010-11. D’aquesta manera, la junta directiva aposta fermament pel retorn de Xavi Ber-nal a la direcció tècnica del primer equip.

Després de signar el nou con-tracte d’entrenador, el tècnic va facilitar la relació de persones que integraran el cos tècnic, que ja està configurat, així com la plantilla de jugadors, que encara podria patir alguna variació d’aquí al principi de la temporada, amb noves incor-poracions.

Cos tècnic. Entrenador: Xavi Bernal. 2n entrenador: Eduardo Berrocal Sevilla (Edu). Prepara-dor de porters: Pendent de con-firmació. Fisio (massatgista): Juan Manuel Ballesteros Luque (Juan-ma). Delegat de camp: Pendent de confirmació. Responsable de ma-teial: Juan Gámez Conde. Premsa i comunicació: Pendent de confir-mació.

Altes per a la temporada 2010-11: Alberto (porter), procedent

del Sant Joan Despí; Canín (mig), del Sant Pere Molanta; Berenguer (defensa), del Sant Pere Molanta; Paquito (central), del CF Igualada; Balle (davanter), del Cervera. Cal remarcar que Canín i Berenguer van jugar en la UD San Mauro la temporada 2008-09.

Pugen del juvenil : Aitor Martínez (davanter) i Dani Muñoz (mig).

Participaran en la pre-tempo-rada: Bernat Benito (mig) i Mari-mon (lateral esquerre), ambdós del juvenil A.

Baixes per a la propera tem-porada: Sarabia (central), Corbi (mitja punta ofensiu), Armando (davanter), Balle (mig defensiu), Antonio (davanter), Dani Rivero (defensa lateral), Abel Martínez (porter), Néstor (defensa) i Enric García, que fitxa pel CF Igualada.

Paco DíazDpt. de Premsa de la UD San

Mauro

El Futsac 3x3 de Calaf recull 2.210 euros per a la Fundació FC Barcelona

● FUTBOL 3X3 ● El cap de setmana passat va

tenir lloc la setena edició del Campionat de Futbol 3x3 i Tercer Memorial Jordi Borràs, organit-zat per la Penya Barcelonista de Calaf, que enguany ha comptat amb 31 equips participants. El torneig va començar dijous al vespre, i es van disputar partits durant tot el cap de setmana. Diumenge a la tarda va ser l’ho-ra de l’entrega de premis per als equips guanyadors de cada categoria.

En la categoria babies, es van proclamar campions el Calaf A; en prebenjamins-benjamins, la Unió Esportiva Calaf A, en alevins van quedar primers el Bar El Kau, en infantils, Discapa; en fèmines es van imposar les Estètica Bell-Relax; en veterans la Penya Barcelonista de Calaf i Comarca; i en sèniors, el primer lloc va ser per a l’Injurie Team. El punt i final emocionant de la vetllada va tenir lloc amb l’entrega del trofeu Jordi Borràs al millor jugador del torneig, que aquesta vegada va recaure en Al-

fred Martínez. Al final de l’acte es va lliurar la recaptació del torneig, 2.210 euros, en forma de taló, a un representant de la Fundació FC Barcelona.

CLASSIFICACIÓBabies: 1r Calaf “A”, 2n Calaf

“C”, 3r Calaf “B”, 4t El Petit En-cant “B”.

Benjamins: 1r UE Calaf “A”, 2n UE Calaf “B”.

Alevins: 1r Bar El Kau, 2n Los Terremotos “A”, 3r Discapa, 4t The Boomerang.

Infantils: 1r Discapa, 2n Bar El Kau.

Femení: 1r Estètica Bell-Relax, 2n Facebook, 3r La Coppe Girls, 4t Bar El Kau.

Sènior: 1r Injurie Team, 2n Penya Barcelonista de Calaf i Co-marca, 3r Maccabi de levantar, 4t Informàtics.

Veterans: 1r Penya Barcelonista de Calaf i Comarca, 2n Los Intoca-bles, 3r TV3, 4t Penya Barcelonista de Coma-ruga.

Demà comencen a Capellades les 24 hores - IV Memorial Ramon Sans Guix● FUTBOL SALA ●

La XXXII edició de les 24 ho-res de futbol sala més antigues de la comarca, organitzades pel CFS Ondulados Carme Capellades, amb la col·laboració de l’Ajuntament, restaurant Camaró i Megafonia Vallbona, i com a espònsor princi-pal Ondulados Carme, es presenten com a cada edició molt igualades, destacant tres equips que en prin-cipi surten com a favorits per dispu-tar-se la final que es jugarà dissabte a les 19:45 hores. Aquests equips són el Frankfurt Farolillo i Cafè Soul, guanyador i subcampió, res-pectivament, de la passada edició, juntament amb l’Afilados Camaró.

En el sorteig celebrat al res-taurant Camaró el passat dissabte 3 de juliol, els equips van quedar distribuïts en els següents grups:

- Grup 1r: Frankfurt Farolillo, Tecni Pou, Restaurante Camaró i Kampa.

- Grup 2n: Cafè Soul, Afilados Camaró, FS Montbui i Gamper Sport.

- Grup 3r: Carme, Forn l’Espi-ga, Bar Ca La Sonia i “Esto no es Bamby”.

- Grup 4t: Bar Simón, Asses-soria Rovira, Ondulados Carme i Talleres Aznar.

Com a novetat, a les 19:00 ho-res de dissabte, just abans de la gran final, hi haurà una exhibició per part de l’escola de gimnàstica rítmica de Capellades.

En acabar la final es lliuraran els trofeus a cada equip partici-pant, al màxim golejador, a l’equip menys golejat i al MVP de la final. Aquest acte serà efectuat amb la

presència de l’alcadessa de Cape-llades, Anna Maria Sánchez; el re-gidor d’Esports, Francesc Sabater, i Ramon Sans, gerent de l’empresa que esponsoritza aquestes 24 ho-res i el CFS Capellades.

12 h de futbito a Carme

● FUTBOL SALA ● El dissabte 3 de juliol va te-

nir lloc a Carme un altra edició de les tradicionals 12 hores de fut-bol sala, que se celebren des de fa força anys. En aquesta ocasió s’hi van aplegar fins a cinc equips, que van adoptar, tenint en compte les dates en que ens movem, noms d’equips del mundial de futbol de Sud-àfrica: Brasil, Portugal, Itàlia, Costa d’Ivori i Holanda.

En aquesta ocasió la selecció

campiona va ser la canarihna, que va tenir més sort que la selecció oficial de Brasil en el mundial.

La jornada es va repartir en una primera fase classificatòria pel matí, d’on van sortir els quatre equips que a la tarda van disputar les eliminatòries. Al final, per com-pletar una jornada entretinguda i relaxada, hi va haver obsequis del Consell Esportiu de Carme per a tots els participants.

Eleccions de la nova junta directiva del CF Capellades● FUTBOL ●

La junta directiva del Club de Futbol Capellades, després de l’as-semblea de socis del diumenge dia 4 de juliol, convoca eleccions per a la formació d’una de nova.

Ja s’ha constituït la junta electoral, formada per tres socis de l’entitat: Joan Martínez i Ri-fa, Jordi Bartrolí i Tutusaus i Ma Teresa Costas Palomo, els quals han establert el següent calendari electoral: el dia 18 de juliol, com a termini de presentació de candi-

datures, i el 25 de juliol, celebració d’eleccions a la seu del club, amb l’escrutini i proclamació de la can-didatura guanyadora.

Amb aquest pas es dóna com a finalitzada la presidència de Josep Ma Rovira i Bernadet, juntament amb la majoria de membres de la fins ara junta directiva, destacant com a aportació principal les gesti-ons per a la total remodelació del Camp Municipal, durant la seva legislatura.

FERNANDEZ SANGLAS, S.L.Elaboradors oficials de DECEUNINCK

C/ Còrdova, 14 - Tel. 93 805 27 94 SANTA MARGARIDA DE MONTBUI

info@fernandezsanglas.com - www.fernandezsanglas.com

ESPECIALISTES EN PVC i ALUMINI Sostres i recobriments

Fabricants de:

FINESTRESPORTESBALCONERESCORREDERES

Amb la confiança

38 ESPORTS 8 de juliol de 2010

Els Descartats d’Igualada s’imposen a l’OK Titans infantil de Reus

● HOQUEI PATINS ● El cap de setmana passat Reus

va acollir l’OK Titans infantil, que va comptar amb la participació de diversos equips formats per juga-dors de l’Igualada HC.

Dissabte a la tarda es van dis-putar dos partits; en el primer es van enfrontar Caespa de Reus i Descartats d’Igualada (equip for-mat per Joel Sebastian, Edgar Pe-ralta i Jordi Masoni), perdent 2-0, mentre que el segon partit va ser contra el Tiki Taka d’Igualada (for-mat per Cesc i Arnau Figuerola, Jordi Basols i Adrià Rodríguez), amb un resultat de 8-1 a favor de l’equip Descartats. Amb aquests resultats es van classificar per dis-

putar la final de diumenge a la tarda, enfrontant-se de nou al Ca-espa, al qual van guanyar per 2-0, emportant-se així la victòria final del Torneig Mini Titans de Reus en categoria infantil.

Joel, Edgar i Jordi van rebre el trofeu commemoratiu del torneig de mans del porter de l’Igualada Jaume Llaverola i de Joan Gras-as, ex-jugador de l’Igualada que actualment milita al Liceu de la Corunya.

També l’equip benjamí d’Igua-lada, format per Santi Canales, Sergi Costa i Albert Doncel, van acabar en segona posició del seu grup.

Dissabte, Festival de Patinatge a Piera● PATINATGE ●

Aquest dissabte, a les 10 de la nit, l’Escola de Patinatge de Piera ofereix el tradicional Festival que se celebra al final de temporada. L’espectacle de ball inclou la pre-sentació dels patinadors i les ac-tuacions dels musicals de Grease, Abba i Fama sota la coordinació de l’entrenadora Begoña Horne-

ro. També hi haurà dansa sobre l’espectacle To Italian i dansa sen-se patins Disney amb Blancaneus, Peter Pan i princeses Disney. Des de l’organització es convida a tot-hom a viure un dels més grans es-pectacles que es fan al pavelló de Piera i poder veure l’evolució dels patinadors. Com sempre l’entrada és lliure.

CONVOCATÒRIA DE L’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

Temporada 2009-2010- Data: 15-07-2010- Lloc: Sala d’Actes del Pavelló de les Comes.

C/ Carles Riba s/n- Hora: a les 20:00 h. en primera convocatòria i a les

20:30 h. en segona convocatòria.

Ordre del dia:1.- Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de

l’assemblea anterior.2.- Informe de Presidència3.- Balanç econòmic de la temporada 2009-20104.- Pressupost per la temporada 2010-20115.- Balanç esportiu de la temporada 2009-20106.- Projecte Esportiu 2010-20117.- Projecte Social 2010-20118.- Precs i preguntes

Torneig de l’amistat d’hoquei línia, i internacional● HOQUEI LÍNIA ●

Dissabte passat dia 3 de juliol es va fer la cloenda de la tempo-rada de l’Igualada hoquei línia, amb un seguit de activitats que va tenir el seu inici amb un torneig d’hoquei línia amb la participació de diferents equips catalans a les categories infantil i juvenil i de fèmines, comptant amb la partici-pació de l’equip belga de les Pink Poodles, el torneig es va desen-volupar al llarg de tot el dia amb una participació massiva de juga-dors i jugadores en un ambient festiu que va fer gaudir a jugadors i aficionats del bon hoquei.

Les jugadores belgues van venir a participar el torneig dins d’una estada esportiva que fan a Catalunya. La seva participació va donar un punt de color i un ambient en el que s’escoltava no sols català o espanyol, sinó també alemany al pavelló de les Comes.

El torneig es va desenvolupar amb un seguit de partits amb el qual el rellotge no s’aturava i el més important era el ritme i la sin-tonia que hi havia amb els juga-dors dels diferents equips, (barre-jats que jugaven junts per primera vegada) això va fer que tots els

jugadors i jugadores participessin d’una forma més intensa i amb una actitud molt més oberta i po-sitiva.

Totes les impressions que s’ana-ven rebent eren molt positives i denotavent el grau de satisfacció dels participants.

Al migdia, just abans de plegar per anar a dinar es va fer un sor-teig de material esportiu que va donar un toc simpàtic i alegre al final del matí .

A la tarda es va reprendre el torneig amb una altra tanda de partits i diferents equips que va fer gaudir de nou a tots els parti-cipants del torneig que no volien

que acabés. Sols els pares cansats i suats de tan animar i de l’ambient estival demanaven la finalització del torneig , passades les 8 del ves-pre.

Encara la festa no havia aca-bat, quedava el sopar final de temporada que es va celebrar en un conegut restaurant de la co-marca i que va posar el punt i final a una temporada plena d’èxits i de sensacions que una vegada aca-bat, sols ens queda pensar en un merescut descans i fins la propera temporada.

Bon estiu.Josep Anton Ropero

Sant Esteve Sesrovires i Santpedor s’enduen els principals trofeus del 12è Handbol Sorra Ciutat d’Igualada● HANDBOL SORRA ●

L’equip “Los Patinados”, for-mat majoritàriament per jugadors de Primera Divisió estatal del Club Handbol Sant Esteve Sesrovires, va guanyar el 12è torneig Hand-bol Sorra Ciutat d’Igualada en la categoria de sènior masculí fede-rat. Van disputar la final contra els “Catacracks”, companys seus de club. En les categories sènior fe-mení i sènior mixt federat, els tro-feus van anar cap al CH Santpedor, mentre que en la categoria JxD (jugar per disfrutar) la copa va quedar-se a l’Anoia, en mans de l’“Amb X de Mixta”. El torneig celebrat dissabte al Parc Valldaura va aplegar 48 equips, 11 més que el 2009.

Hi va haver 18 equips federats (des d’infantil fins a sènior) i 30 equips més en les categories ama-teur (des de prebenjamí fins a sè-nior), JxD i Special Handbol per a discapacitats psíquics. Aquesta participació es pot considerar un èxit de l’organització, atès que en-guany l’Handbol Sorra va coincidir amb el VI Open Handbol Platja de Calella. Tot i aquest inconve-nient, diversos clubs van portar equips al torneig igualadí, com ara el CH El Papiol, el CH Pallejà, el CH

Santpedor i CH Sant Esteve. També van presentar-hi equips tots els clubs anoiencs: el CH Igualada, el CH Vilanova i el CH Montbui.

La principal novetat de la dot-zena edició va ser el fet que tota la competició se celebrés en un sol dia, durant 12 hores ininter-rompudes d’handbol. Altres canvis van ser el “shot-out” per a desfer els empats, en comptes del “gol d’or”, com en edicions anteriors.

L’acció solidària d’aquesta edi-ció va ser el partit que va enfrontar nens del Club Handbol Igualada amb nens sahrauís que estiu rere estiu vénen a l’Anoia. La iniciativa, emmarcada en l’acord d’enguany entre el club i l’Associació Amics

del Poble Sahrauí de l’Anoia, va servir per presentar l’handbol als infants sahrauís, ja que es tracta d’un esport del tot desconegut al seu país.

L’Handbol Sorra és un esde-veniment organitzat pel Club Handbol Igualada, amb el suport del Patronat Municipal d’Esports d’Igualada, el Consell Esportiu de l’Anoia, la Federació Catala-na d’Handbol i la Diputació de Barcelona. Enguany ha comptat amb el patrocini de Tuttodonna, Munich, Gràfiques Cubí, Aqua-centre, Construcciones y Reformas Montvall tiendabalonmano.es, In-finit, Paintball Els Maquis, El Cofre, Ràdio Igualada i Illa Fantasia.

J.M. MORROS i ASSOCIATS, S.L.A S S E S S O R A M E N T G E S T I Ó D ' E M P R E S E SO R G A N I T Z A C I Ó A D M I N I S T R A T I V AO F I C I N A C O M P TA B L E - F I S C A L - M E R C A N T I L

P. Verdaguer, 120, entl. - IGUALADA - Telèf. 93 804 52 62 - Fax 93 805 29 98 - e-mail: jmmorros@jmmorros.com

39ESPORTS8 de juliol de 2010

Sheila Avilés i el relleu masculí de 4x400 m del CAI, campions de Catalunya juvenils

● ATLETISME ● Diumenge passat, en doble

jornada de matí i tarda, els atletes de categoria juvenil del Club At-lètic Igualada van protagonitzar, a l’Estadi Municipal de la pobla-ció tarragonina d’Amposta, una magnífica actuació als Campionats de Catalunya juvenils (aire lliure), assolint un total de 2 medalles d’or, ademés de diversos llocs de finalista en les proves respectives, que comptaren amb una impor-tant participació d’atletes catalans nascuts els anys 1993 i 1994.

La montbuienca Sheila Avi-lés va imposar-se clarament en la prova del llançament de javelina, guanyant l’or amb un millor intent de 39,60 m, que millora en 2 m la seva millor marca personal en la prova, i és mínima per als estatals juvenils de Nerja, en una magnífi-ca actuació.

La segona medalla d’or va ser l’assolida pels components del re-lleu de 4x400 m del CAI, guanya-dors de la darrera prova dels cam-pionats, amb un molt bon registre de 3’36’’82, formant l’equip Sergi Carrero, Jordi Font, Ferran Pau i Albert Hernàndez, en una magní-fica actuació dels anoiencs, que es van imposar a equips del nivell del

Girona Costa Brava / Palafrugell, segons amb 3’37’’74, i al CA Manresa, tercers amb 3’40’’27, en-trant l’Agr. At. Catalunya en 4a posició amb 3’41’’16.

Van sobresortir ademés, d’en-tre els 8 atletes del CAI partici-pants, les actuacions d’Albert Her-nàndez, 4t a la final dels 400 m tanques, amb marca personal de 58’’16, mínima per als Campionats d’Espanya juvenils de Nerja, des-prés d’entrar 3r de la semifinal corresponent amb 1’02’’46, i que era ademés 5è en el salt d’alçada amb 1,71 m.

Sergi Carrero era 5è en els 3.000 m llisos, amb un bon registre de 9’43’’40, en una destacada ac-tuació de l’igualadí.

Altres destacades actuacions foren les del reaparegut Ferran Pau, 3r de la 1a semifinal en els 800 m llisos, amb 2’08”04, classi-ficant-se per a la final, cursa en la que va abandonar per molèsties fí-siques, en una molt bona actuació del pierenc.

Clàudia Gilabert era 6a en els 800 m llisos, amb un registre de 2’37”03, també en una destacada actuació de la barcelonina.

Albert Agut era 11è en els 1.500 m llisos, amb 4’33”92, en una bona actuació.

Aïda Sànchez era 5a de la 1a semifinal en els 100 m tanques, amb 20’’08, completant la gran actuació dels juvenils del CAI a Amposta.

En el decurs de les diferents proves es va assolir un nou rècord de Catalunya juvenil, per part de Beatriz Caspar (ISS Hospitalet) en els 2.000 m obstacles, amb 7’08’’71, i millorant-se ademés dos rècords dels Campionats.

Níria Pascual (CAI) bronze en javelina als Campionts d’Espanya júnior● ATLETISME ●

Les atletes del Club Atlè-tic Igualada Níria Pascual i Ester Montaner van protagonitzar una excel.lent actuació als Campionats d’Espanya júnior d’atletisme, dis-putats a les pistes del Complex Po-liesportiu Municipal Gaietà Cornet de Castelló, el passat dissabte al matí.

Níria Pascual va assolir la me-dalla de bronze en el llançament de javelina, amb un millor intent de 44,46 m, en la prova domina-da per Carmen Sánchez (Playas de

Castellón) amb 48,55 m, quedant-se la igualadina a només 7 cm de la medalla d’argent, assolida per Cristina Santiago (Pozuelo-Madrid) amb 44,53 m, entre un total de 10 atletes classificades.

La marxadora pierenca Ester Montaner assolia una molt desta-cada 4a posició (plaça de finalista) en la final dels 10 Km marxa, amb un bon “crono” de 55’37’’01, la seva millor marca en pista d’en-guany en la distància. L’esportista de 18 anys es va posicionar des de l’inici de la cursa entre les 6 pri-

meres atletes i a partir del cinquè quilòmetre va aconseguir escalar posicions.

La campiona estatal va ser Sandra Yerga (CAP Alcobendas) amb 48’54”18, fins a un total de 14 marxadores participants en la prova.

El CPP Igualada Suro Pub completa el Campionat d’Espanya

● TENNIS TAULA ● Durant la darrera setmana,

l’equip benjamí del CPP Igualada Suro Pub ha disputat les modali-tats que quedaven del Campionat d’Espanya celebrat a Avilés. La set-mana passada, el conjunt igualadí havia aconseguit una excel·lent tercera plaça en la competició per equips. Aquesta setmana no s’ha pogut repetir un resultat tan des-tacat, però els palistes igualadins també han fet un bon paper en la competició individual i de dobles.

En l’apartat individual, Joan Masip va arribar als quarts de fi-nal després de superar sense pro-blemes la fase de grups i passar tres rondes eliminatòries fins a trobar-se amb Guillermo Bastos (Galícia), que li va impedir l’accés a les semifinals. Francesc Masip, per la seva banda, també va passar la fase de grups i una eliminatòria, fins que va caure als setzens de

final a mans de José Antonio Díaz (Balears).

En dobles, la parella igualadi-na també va topar amb la fronte-ra dels quarts de final, on es van veure superats per Xavier Abeijon - Uxio Regueiro (Galícia), parella que es proclamaria més tard sub-campiona d’Espanya.

Un cop acabat el campionat benjamí, Joan Masip va disputar també l’aleví. En la competició in-dividual, Masip va arribar als vui-tens de final, on va ser eliminat per Jesús Dehesa (Castilla y León). Cal remarcar que a aquesta ronda només hi van arribar dos jugadors catalans. En dobles, el jove iguala-dí va formar parella amb el palista del Cassà Eudald Elias. La parella catalana va posar fi a la seva pro-gressió també als quarts de final, on va caure davant de Joakim Fer-nández (Asturias) - Mikel Padial (Balears).

Joan Bertran, quart classificat al Top 10 de l’Open Barcelona● TENNIS TAULA ●

El palista del CPP Igualada Su-ro Pub Joan Bertran va disputar el cap de setmana passat el Top 10 de l’Open Barcelona. La competi-ció aplegava els deu palistes amb millor classificació en cada catego-ria després de les diferents fases

de l’Open Barcelona disputades durant la temporada. El jugador igualadí va assolir una destacada quarta posició final en la catego-ria de veterans +40, després d’una llarga jornada de partides on els deu participants es van enfrontar entre tots ells.

Final de temporada del CPP Igualada Suro Pub● TENNIS TAULA ●

El CPP Igualada Suro Pub dóna per finalitzada aquesta setmana la temporada de competició oficial i ho celebrarà amb un sopar per als socis el proper dissabte 17 de juliol al restaurant Exquisit d’Igualada, a les 10 del vespre.

La temporada ha estat mar-

cada pel retorn del primer equip a Primera Nacional. Però cal des-tacar també el títol de la lliga de Superdivisió Catalana aconseguit pel segon equip, la bona tempo-rada de l’equip de Preferent i la pluja de trofeus que ha aconseguit l’equip benjamí en competicions catalanes i espanyoles.

Compra venda

2a màRECOLLIM A DOMICILI• Llibres• Revistes• Còmics• Pel.lícules• Discos• Antiguitats• Papers…

Abans de llençar res truqui’ns al 687 436 909

Obert tots els dissabtes de 10 del matí a 2 de la tarda i de 5 a 8.30També el 2n i últim diumenge de cada mes

de 10 a 2.C/ Esquiladors 16 d’Igualada

40 ESPORTS 8 de juliol de 2010

Luis Alejandro Matamoros, policia local de Vilanova del Camí, aconsegueix un or i una plata L’Associació de Cossos Especi-

als d’Andorra va organitzat el passat cap de setmana el Campi-onat Europeu Esportiu de Policies i Bombers 2010. Una competició en la que s’inclouen més d’una quarantena d’esports i activitats que es reparteixen per totes les instal.lacions del país i en la que hi poden participar agents de policia, de duanes, de centres penitencia-ris, forestals, agents de circulació i bombers entre altres de tota Euro-pa, en actiu o jubilats. Enguany la competició ha comptat amb la par-ticipació de prop de 3.000 agents, entre ells el vilanoví Luís Alejandro Matamoros.

L’agent de la policia local vi-lanovina ha aconseguit l’or en el campionat de karate, en disciplina kumite master per a competidors de menys de 84 kg. També s’ha

fet amb la segona posició, i per tant, medalla de plata, a l’open de kumite.

El sergent de la Policia Local de Masquefa guanya una medalla d’or en tir de precisió El sergent de la Policia Local de

Masquefa, Josep Maria López, és el nou campió d’Europa de tir de precisió de 9 mm, en categoria de veterans, gràcies a la seva bri-llant actuació en els tercers Jocs Europeus de Policies i Bombers dis-putats a València del 7 al 13 de juny. El policia masquefí va acon-seguir la medalla d’or d’aquesta especialitat després de demostrar la seva punteria i quedar el primer entre els quinze tiradors europeus que van competir en aquest grup.

La competició va constar d’una prova de tir estàtic i una altra de tir ràpid. En la primera els participants van disparar 30 trets (en ràfegues de 5 trets cada 150 segons) a una diana situada a 25 metres. En la segona van disparar 30 trets en rà-fegues de 5 trets cada 20 segons.

Els Jocs Europeus de Policies i Bombers van comptar amb la par-ticipació de més de 4.000 atletes dels diversos cossos de policia i de bombers de 10 països.

Bona actuació dels infantils del CAI a la XXXI Cursa de Pallejà● ATLETISME ●

Amb una molt nombrosa parti-cipació, diumenge passat es va dis-

putar la XXXI Cursa de Pallejà, sota una calor sufocant que va fer que els corredors patissin de valent.

A les curses infantils hi van prendre part un total de tres atle-tes del Club Atlètic Igualada. Així, a la categoria infantil masculí, so-bre una distància de 1.500 m i per a nois de 13 a 15 anys, hi va parti-cipar el Guillem Lampreave, que va entrar a la meta en 7a posició. A la categoria fèmines, també de 13 a 15 anys, la Diana González va asso-lir la 3a posició i va fer pòdium.

Pel que fa a la cursa per a atle-tes de 10 a 13 anys, la Paula Blasco va ser 1a amb un apretadíssim fi-nal de cursa sobre la distància de 1.000 metres.

Triatló passat per aigua a Puigcerdà per als triatletes del CAI Triatló Petromiralles● ATLETISME ●

El passat diumenge 27 de juny es va disputar la 10a Triatló de Puigcerdà sobre la distància sprint (750-20-5). La jornada va estar marcada per la dura clima-tologia que els triatletes es van trobar. A pocs minuts de comen-çar la prova, es va desencadenar una forta tempesta amb cala-marsa. Prop d’una trentena de corredors es van veure obligats a retirar-se per la duresa meteoro-lògica. La prova va iniciar-se amb dues voltes al llac de Puigcerdà per completar 750 m. Seguida-ment, es va realitzar el tram ci-clista de 20 km amb una forta pujada a la Collada de Tosses. La forta calamarsada va dificultar el ritme i la visibilitat dels triatle-tes. I per acabar, es va córrer per un circuit amb pluja.

Els guanyadors de la prova van ser Xavi Llobet, del CT Manresa, amb un temps de 1:00:19, i Núria Pubill, del CTSJ Abadesses, amb 1:11:38.

Per part dels triatletes del CAI Triatló Petromiralles, van partici-par 2 triatletes de l’equip masculí: Dani Segura i Albert Bacardit; i 3 components del femení: Anna No-guera, Elena Barlabé i Mar Franco. La climatologia també va passar factura als de l’Anoia i Elena Bar-labé i Anna Noguera van haver de retirar-se de la prova. En el cas de l’Anna, va ser tractada per hipo-tèrmia. Afortunadament, a hores

d’ara ja està totalment recupera-da. Per altra banda, cal ressaltar la meritòria 4a plaça absoluta de la Mar Franco.

Aquests van ser els resultats dels corredors i corredores del CAI Triatló Petromiralles: Dani Segura, amb un temps de 1:16:19, va que-dar 72è absolut; Albert Bacardit, amb 1:24:41, va ser 133è absolut; i Mar Franco, amb 1:24:52, es classi-ficà 4a absoluta.

El 17 de juliol, 7a cursa de 10 Km de Santa Margarida de Montbui● ATLETISME ●

El proper 17 de juliol, dissabte, a les 7 de la tarda, es durà a terme la 7a edició de la Cursa de San-ta Margarida de Montbui, prova mixta per asfalt i per camins fores-tals, amb sortida situada al passeig d’Espanya i amb un recorregut pel nucli urbà, continuant pels camins forestals indicats i finalitzant al nucli antic de Sta. Margarida de Montbui, a la plaça de Catalunya, amb un recorregut total de 10 Km. El control d’arribades es tancarà a les 2 hores de cursa. La prova està organitzada per l’Ajuntament de Montbui, amb la col.laboració del Club Atlètic Igualada i el suport del Consell Català de l’Esport.

La participació és oberta a at-letes majors de 17 anys. Les inscrip-cions poden efectuar-se per fax, al 93/8033396, i per internet a la pàgina web del CAI: www.clubat-leticigualada.com, essent l’import dels drets d’inscripció de 9 euros. Les inscripcions anticipades per fax

han d’anar acompanyades d’ingrés al compte de Caixa de Manresa - 2041- 0087-63 - 0040020276, i omplint totes les dades del cupó d’inscripció que es pot recollir a l’Estadi Atlètic Municipal igualadí. Caldrà portar el comprovant de l’ingrés a la recollida del pitral. Les inscripcions anticipades es tan-caran el divendres 16 de juliol, o quan s’arribi als 500 participants, i el dia de la cursa, mitja hora abans de la sortida.

D’altra banda, el mateix dia de la cursa, i des d’una hora i mitja abans, es podran efectuar també inscripcions, al preu de 15 euros.

Pel que fa als premis, hi haurà trofeus als 3 primers i 3 primeres classificats de la general absoluta masculina i femenina. També hi haurà premis per als 3 primers de cada categoria i als primers classi-ficats locals masculí i femenina de la cursa. Hi haurà uns premis espe-cials en metàl.lic de 200 euros als guanyador-a absoluts de la prova,

de 100 euros al segon-a classificats i de 50 euros, al 3r-a de la general de la prova. Els premiats a la clas-sificació general no tindran premi a la seva categoria. Els premis que no es recullin durant l’acte de clo-enda es declararan deserts. L’orga-nització pot demanar el DNI per comprovar l’edat de l’atleta.

Es donarà també una bossa amb provisions i una samarreta. Hi haurà avituallament cada 3 km i a l’arribada de la cursa avitualla-ment amb fruita, servei de dutxes al Club d’Esports les Moreres i ser-vei de bus, durant 3 hores, fins al casc urbà de la població.

Els pitrals es recolliran a la pla-ça Vista Alegre (casc urbà) a partir de 2/4 de 5 de la tarda del dis-sabte. La sortida es donarà a les 7 de la tarda des del lloc indicat i posteriorment, pels volts de les 8,30 h del vespre, s’efectuarà el lliurament de premis a la plaça de Catalunya del nucli antic. La cursa es tancarà a les 2 h de la sortida.

Èlia Pascual (CAI), campiona d’Espanya promesa en javelina● ATLETISME ●

La llançadora igualadina del Club Atlètic Igualada Èlia Pascu-al va assolir brillantment el títol de campiona d’Espanya promesa i la medalla d’or, en la prova de llançament de javelina correspo-nent als 24ns campionats estatals a l’aire lliure per als atletes nascuts els anys 1988/89/90 que es dugue-ren a terme a les pistes de Calvià (Mallorca), els dies 3 i 4 de juliol.

Hi van participar un total de 390 atletes, 206 homes i 184 do-nes, entre els quals dos atletes del CAI, sobresortint Èlia Pascual, que amb un millor llançament de 47,45 m s’imposava àmpliament en jave-lina per davant de Patricia Pérez-

Moneo, del Playas de Castellón, 2a amb 40,54 m, i era 3a Gemma Bri-sa (Aquadiver GE i EG) amb 39,31 m, fins a un total de 8 atletes clas-sificades.

Marc Moreno, debutant als estatals promesa, era 7è en la se-

mifinal corresponent dels 400 m llisos, amb 51’’24, en una destaca-da actuació de l’igualadí, mermat de condició física per una afecció respiratòria, el que no li va perme-tre la classificació per a la final de la prova.

41ESPORTS8 de juliol de 2010

MOTOR Joan Vidal

Dues opcions, dues sensacions Renault Mégane CC 1.5 dCI

Ja tenim la sisena carrosseria de la família Méga-ne a punt per passar un estiu que diuen que

serà calent. El nou Coupé-Cabriolet és un atractiu automòbil que li toca expressar el caràcter més extravertit entre els components de la nissaga Mégane de la firma francesa. I és que en tan sols 21 segons i de manera totalment automàtica, mitjançant un mecanisme electro-hidràulic, es passa de conduir una carrosseria coupé a una descapo-table.

El nou CC hereta la tradició del Renault 19 Cabriolet primer i de l’anterior Mégane Cabrio, dos cotxes amb èxit perquè, com el model que avui provem, porten la capota del sostre rígida que s’amaga hà-bilment en la part superior del maleter, podent viatjar dos passatgers al darrera, i en aquest cas disposa d’un bon maleter de 417 litres de capacitat (211 quan la capota es plega), una xifra que cal tenir en compte perquè és de les més grans del seu segment.

Per dins ens recorda l’aparença comú de la família Mégane. És un habitacle ben estructurat, amb una posició al volant perfecta, molt ampli per a les places davanteres i correcte per a les del darrere. Tam-bé m’agrada el tamany del volant, la posició dels tres pedals i, sobre-tot, la precisió i guiatge de la palanca del canvi de marxes.

La gamma del Coupé-Cabriolet es compon de cinc versions; dues de gasolina, la Tce Dynamique de 130 CV i la 2.0 litres de 140 CV amb canvi automàtic. Pel que respecta a les dièsel hi ha motoritzacions dCi de 110, 130 i 160 CV de potència. Tots porten el canvi manual de sis velocitats, però una de les grans novetats d’aquests dies és que el motor de 110 CV ja es pot demanar amb el canvi automàtic de doble embragatge EDC. Una meravella i totalment recomanable per la seva efectivitat i plaer de conducció. Preus de la nova gamma del CC: entre 25.850 i 31.000 euros.

Entre les qualitats a destacar d’aquest atractiu automòbil hi ha la seva línia coupé, on podem veure que el sostre rígid té la superfície completament de vidre enfosquit. Per dins, a més, hi ha una cortineta per evitar que el sol ens molesti i, quan no la utilitzem, per exemple de nit, la sensació d’espai és francament espectacular. És aquest as-pecte, i quan entra en acció la seva faceta descapotable, que fa que el Coupé-Cabrio segueixi essent la referència entre els seus adversaris.

Quan el conduïm a cel obert i a una velocitat de passeig no notem cap soroll ni turbulència de l’aire gràcies a un petit deflector de vidre, situat al darrere dels seients posteriors. És interessant destacar-ho ja que ho porta de sèrie. I de les demés sensacions al seu volant em quedo amb la sorprenent progressivitat d’aquesta mecànica dièsel i el confort en general, una particularitat de tota la gamma Mégane que complementa amb el generós equipament que ja inclou de sèrie i que fan del CC un capritx a bon preu.

Cilindrada: 1.461 cc / Potència: 110 cv / Acceleració 0 a 100 km/h: 11,8 segons / Consum mitjà: 5,7 litres/100km / Pes: 1.510 kg. / Preu: 27.050 euros.

Campionat de Catalunya de trial 4x4 a l’Alta Anoia● MOTOR ●

El municipi de Conill (Pujalt) al terme de l’Alta Anoia, acollirà diu-menge la 5a prova del campionat de Catalunya de trial 4x4.

De la vintena de participants que s’esperen, 6 són pilots ano-iencs que lluitaran per tal de gua-nyar aquesta primera prova que es durà a terme a Conill.

A les 10 del matí comença aquesta espectacular prova d’au-tomobilisme, en la que els pilots tenen 3.5 h per superar les 12 zo-nes establertes per l’organització.

Per a més informació: www.trialosona4x4.com.

Torna el clàssic Torneig de Vòlei Sorra Ciutat d’Igualada, al Parc de Valldaura● VOLEI SORRA ●

Com cada any torna el ja clàs-sic Obert Vòlei Sorra Ciutat d’Igua-lada, aquest any amb la 18a edi-ció. Un torneig popular de vòlei sorra pensat i dissenyat per a tots els públics i tots els nivells. Any rere any, el torneig ha anat crei-xent, tant quantitativament, pel que fa al nombre de participants, com qualitativament. En les últi-mes edicions, l’aspecte quantitatiu s’ha estancat un xic per la man-ca d’espai i per l’evident restricció temporal que suposa la disputa del torneig en un cap de setmana. No és un cap de setmana qualse-vol, és un cap de setmana intens de vòlei, sorra, sol (esperem-ho), on tant participants com visitants poden gaudir i compartir experi-ències que ens enriqueixen. És per aquest motiu que el torneig ha evolucionat en l’únic aspecte que ha pogut créixer: donar un bon servei al participant i que no sola-ment es senti part del seu equip.

Enguany, les dates de torneig són 9, 10 i 11 de juliol. La ubica-ció del mateix és el Parc Valldaura (Ronda de Fàtima).

El període per poder trame-tre les vostres inscripcions ja està obert. De manera global es tanca-ran les inscripcions demà divendres 2 de juliol. Però recordeu que les inscripcions estan limitades per ca-tegories i es podrien tancar abans de la data màxima esmentada. Po-deu fer les vostres inscripcions al web o bé als punts d’inscripcions del Base Pedraforca, Patronat Mu-nicipal d’Esports o La Kaserna. Al tríptic s’especifica els passos a se-

guir i la forma de pagament per a cada modalitat. El tríptic el podeu trobar als punts on heu de fer les inscripcions i als punts més aflu-ents de la ciutat. Podeu consultar l’estat de les vostres inscripcions al web.

Els horaris dels partits sortiran publicats al web del vòlei sorra (www.voleisorra.cat) dies abans de l’inici del torneig.

Quant a categories, totes s’ofe-reixen en masculí, femení i mixt. La categoria anomenada “coste-llada” és per a aquells participants que juguen a vòlei independent-ment del marcador, amb un menor grau de competitivitat que la res-ta. Aquest any es manté la catego-ria minivoleisorra, creada per als igualadins més joves. La diferència d’aquesta respecte les altres és la dimensió del camp de joc, que serà de 12x6, i l’altura de la xarxa, que serà de 2 metres. Amb aquestes condicions, els més petits podran gaudir, encara més, del vòlei.

Les grans finals de cada cate-goria es disputaran el diumenge a la tarda, després de dinar. A més de gaudir del millor vòlei del tor-neig, hi hauran sorteigs i altres sorpreses.

Hi haurà instal.lades 8 pistes de 16x8 i 1 pista de minivoleisorra. Durant la fase de lligueta, les clas-sificacions dels equips dins de cada grup s’aniran actualitzant a temps real mitjançant uns monitors que estaran al costat d’organització.

El torneig disposa d’un bar i una zona d’ombra perquè tant el participant com el visitant es pu-gui refugiar del sol i la calor. En aquesta zona d’ombra s’hi farà la 8a PAELLA POPULAR del vòlei sor-ra, el dissabte del torneig.

Des de l’organització us ani-mem a participar i gaudir amb no-saltres d’un esplèndid cap de set-mana a l’aire lliure practicant un esport tan bonic com el vòlei.

El web del voleisorra és: www.voleisorra.cat

Dilluns comença la Lliga Patxanga a Capellades● VOLEI SORRA ●

Del 12 al 30 de juliol, tots els dies de 18’30 a 21h, es disputarà al pati de l’escola Marquès de la Pobla de Capellades la Lliga Pat-xanga de Volei Sorra.

Per poder participar cal fer les inscripcions, ja sigui en la modali-tat 4x4 (15 euros per equip) o 2x2 (8 euros per equip), que es forma-litzaran fent el pagament a Caixa Sabadell, al compte número 2059

0815 81 9800000138, concepte lli-ga patxanga i el nom de l’equip, fins al 9 de juliol.

Pots llegir-lo a internet:

www.latossa.com

42 ESPORTS 8 de juliol de 2010

* Reforç escolar. * Idiomes: Anglès, francès, alemany.* Tècniques d’estudi. * Preparació proves d’accés.* Classes per a adults. * Activitats per a la gent gran.* Logopèdia. * Psicologia - Psiquiatria infanto-juvenil

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE DIFICULTATS D’APRENENTATGE.* Dèfi cit d’atenció i concentració. * Hiperactivitat.* Problemes de memòria. * Dislèxia.

C/ Abat Oliba, 2-4 - 08700 IGUALADA - Tel. 93 803 96 03 - decrolycentre@hotmail.com

Maria Vidal RibasC. Esquiladors, 29 - Igualada - Tel. 93 805 01 23 maria@fi sioterapia-anoia.com

PSIQUIATRIA D’ADULTS I PSIQUIATRIA LEGAL

Dr. Enric Falo ZamoraPsiquiatre-psicoterapeuta

Col.legiat n. 23.275

Horaris a convenir / trucar a les tardes

C/ La Plana, 37 1r 1a - 08784 PIERATel. 628 265 782

Centre de Psicologia Clínica i Psicoteràpia

ALBERT CUBÍ i MESTRES (Col. n. 4723)Tractament psicològic de:* ANSIETAT - DEPRESSIÓ - INSOMNI* ENURESI NOCTURNA (PIPI-STOP)* TRANSTORNS PSICOSOMÀTICS* TRANSTORNS DE LA SEXUALITAT* TRANSTORNS DE LA PERSONALITAT* TERÀPIA DE PARELLA* TABAQUISME, D’ALTRES

DR. PERE BRESCÓDRA. MARIA DEGOLLADA

DRA. CRISTINA RIGAU - DRA. NÚRIA PAGÈS

TOCOGINECÒLEGSDIRECTORS DE LA “ESCUELA INTERNACIONAL

DE ENDOSCOPIA GINECOLOGICA”www.eideg.com

* Prenatal * Pre i postmenopausa * Patologia mamària* Planifi cació familiar * Incontinència urinària * Ecografi es* Esterilitat * Cirurgia Laparoscòpica

VISITES HORES CONVINGUDES: Tel. 93 805 58 43C/ St. Vicenç, 23 (costat Parc Xipreret) - 08700 IGUALADA

Tractament del

DOLORi les seves causesJosep ZambudioMetge reumatòleg

Sant Carles 45, 2n, 2aIgualada

93 805 25 95

Rbla. de Sant Jordi, 3, 1r - IgualadaHores convingudes:

Tels. 629 16 56 6793 803 25 90 - 93 805 51 74

Clínica Dental CapelladesMatins de 10 a 1 - Tardes de 3 a 9 - Dissabtes obert

NO TANQUEM PER VACANCESNeteja bucal gratuïta

Finaçament 1 any sense interessos

DISPOSEM DE LÀMPARA DE BLANQUEJAMENT

C/ Abat Muntadas, 1 - 08786 Capellades - Tel. 93 801 39 20 ucrapol@hotmail.com

Teràpia de parella - Teràpia familiarCreixement personal

C/ Comarca, 72, 5è - 2a - 08700 IGUALADAC/ Sant Bonifaci, 75 - 08784 PIERATels. 93 803 45 33 - 687 84 76 51

PILAR ARBÓS AIXALÀNúm. Col. 8396

Centre de teràpies Tiersem

Eric Junyent Rosa (psicòleg col·legiat num. 13299)

Intervenció en confl ictes d’ansietat, depressió i autoestima.Especialitzat en Teràpia de parella i Sexologia, tractaments

per: Ejaculació precoç i retardada, disfunció erèctil, anorgàsmia, vaginisme, manca de desig.

www.ericjunyent.com -Telf.: 659 401 442

SALUT

Us oferim els serveis de dietista, quiromassatge

terapèutic, refl exoteràpia i

drenatge limfàtic.

C/ Major, 52Vilanova del CamíTel. 93 805 18 58

DIETÈTICA I HERBORISTERIA

L’Esquaix Igualada, subcampió de Catalunya per equips júnior● ESQUAIX ●

El passat dissabte, Santa Cris-tina va ser escenari del campionat de Catalunya per equips tant sè-nior com júnior. La presència igua-ladina és va limitar a la categoria júnior i amb molt bona collita. La categoria júnior s’ha de jugar amb un sub 13, un sub 15 i un sub 17.

En la fase de grups, els iguala-dins van guanyar al Lleida “B” per 3-0, amb victòries de Joan Arnau Pallejà 3-0 davant Eduard Simó, Bernat Jaume amb Pau Mor 3-0 i Joel Jaume a David Calavia també per 3-0.

En el segon partit els iguala-dins van guanyar per la mínima a Can Melich per 2-1.Joan Arnau Pallejà va caure davant Pol Marin 3-0, però els germans Jaume van donar la volta al partit guanyant a sub 15, el Bernat en un partit molt dur i igualat davant Edmon López per 3-1 i Joel Jaume 3-0 enfront Pol Kwan.

A la gran final, derrota per la mínima tot i mantenir sempre op-cions a guanyar davant el Malibú esportiu. El primer en entrar a pis-ta va ser el Joan Arnau, amb victò-ria davant l’Arnau Guitart per 3-0. A sub 15 el Bernat, tot i començar guanyant, va acusar un xic l’esforç

de les semis i va caure 3-1 davant un molt sòlid i ràpid Iker Pajares. Finalment, en el partit decisiu, el Joel Jaume va tenir bola pel 2-0, però un més fort Arnau Farré va donar el títol als vallesans.

Doble enfrontament amb el Malibú de Sabadell

El cap de setmana del 9 i 10 de juliol l’equip s’ho jugarà tot a una carta per pujar a segona categoria. L’equip de tercera es juga pujar de categoria després de quedar pri-mer de grup i passar els quarts de final davant el Blanes. El rival de

semifinals és el Malibú “B”. Pels igualadins jugaran David Aguilar, Jordi Homs i els germans Jaume.

Al marge de l’equip de tercera, també està classificat l’equip de veterans, que jugarà les semifinals també contra els mateixos rivals d’aquesta localitat. Els igualadins jugaran amb Joan Llorach, Lluís Fernández, Mingu Pujadó i Xavi Berzosa.

Els play-off decideixen els tí-tols de lliga en totes les categories i determinen qui jugarà a primera, segona i tercera la temporada vi-nent. Es juga en un mateix cap de setmana en el mateix club.

L’equip “Dreams”, segon de la Copa d’Espanya sènior

● GIMNÀSTICA ESTÈTICA ● Aquest cap de semana l’equip

“Dreams” del Club Gimnàstic Aula de Cultura Física, s’ha desplaçat a la localitat asturiana de Grados, per participar a la Copa d’Espanya de gimnàstica estètica de grup, en la qual hi estaven representades diferents comunitats autònomes com Castella - Lleó, Madrid, Galí-cia, Múrcia i Catalunya.

En la primera jornada celebra-da dissabte, les gimnastes igualadi-nes entrenades per Maite Sànchez, ja van conseguir la segona millor puntuació tant de tècnica com en artística, i diumenge ho van acabar

d’arrodonir amb dues actuacions, on la millor nota comptava per a la final, obtenint un total de 6,30 punts. Finalment l’actuació dels dos dies va representar un total de 12 punts amb la qual van assolir el subcampionat de la Copa d’Espa-nya en categoria Sèniors.

Cal felicitar a l’equip igualadí per aquest meritori sub-campionat i consignar que aquesta destacada actuació la van aconseguir les gim-nastes Anna Alejandro, Jenifer Ca-sado, Lídia Sánchez, Meritxell Sen-diu, Núria Cantero, Sandra Ainsua, Sònia Gutíerrez i Vicky Sabater.

43ESPORTS8 de juliol de 2010

teràpies naturals

Tractament de:lesions musculars, traumatismes, artrosis, fibromiàlgia, estrès, ansietat, al.lèrgies,infertilitat, obesitat, etc.

av. barcelona, 178 • igualadainfo@gessami.nettel. 938 03 58 26

acupunturafisioteràpiahomeopatiaosteopatiaquiromassatgecoachingnaturopatiakinesiologiaflors de bachpsicologiareflexologia

VINE A CONÈIXERELS NOSTRES PREUS I ET SORPRENDREM

TOTES LES FACILITATS DE PAGAMENTmaria dolors capellades

PSICÒLOGA

c/ García Fossas, 2, 2n 1a (cantonada Rambla / plaça de la Creu)08700 Igualada - tel. 93 805 35 72

❏ Tècnica Endoscòpica d’orella, nas i rinofaringe❏ Estudis d’audició❏ Patologia de la veu

Visites en hores concertades93 804 25 91 - 617 32 39 89

C/ Sant Martí de Tous, 37, 1r 1a - IGUALADA

Dr. C. Martín Eleno Aparell digestiuCarme Carbonell Psicologia infantilLaia Sellarès Psicologia infantilBet Martín Logopèdia infantilLaura Gómez Logopèdia adults

aqualatamèdics consultoris

Indústria, 1 - IGUALADA - Tel. 93 805 29 95

Dra. Lídia Ramos MiquelOtorinolaringòloga

ASSISTENCIAL ANOIA, S.A.

• LOGOPÈDIA• TRAUMATOLOGIA• MEDICINA DE L’ESPORT• MEDICINA GENERAL• UROLOGIA• CIRURGIA GENERAL I

APARELL DIGESTIU• PODOLOGIA• PSICOLOGIA CLÍNICA• DERMATOLOGIA• OTORRINOLARINGOLOGIA• OFTALMOLOGIA• PSICOLOGIA• LOGOPÈDIA

CERTIFICATS MÈDICS, CARNETS DE CONDUIR I

PERMISOS D’ARMES

(Tardes 5h a 8h i dissabte matí 10h a 12h)

CENTRE CONCERTAT AMB: ADESLAS ALIANÇA - MEDIFIATC - PREVISA - VITA-

LICIO - WINTERTHUR - CASER SALUD - GROUPAMA

Rbla. Sant Ferran, 62 • IGUALADATel. 93 805 25 25 - Fax 93 805 47 11

DR. JORDI GRAELLS ESTRADADermatologia mèdico-quirúrgica i

venereologia. CriocirurgiaVisites dimecres tarda i dissabtes matí (hores convingudes)

Per demanar hora de visita:Telèfon consulta: 93 805 39 33

Telèfon permanent: 93 290 68 67

RAMBLA NOVA, 39, 1r - 08700 IGUALADA

EXPLORACIONS ENDOSCÒPIQUES DE NAS I COLLPROVES D’AUDICIÓ

Tractament amb làser i radiofreqüència de roncadors i d’apnees del son en adults i nens

Visita de 5 a 8 tardes menys dijous

C/ Soledat, 114 - Esc. A 1r 4a - IGUALADA- Tel. 93 803 44 12

Dr. ENRIC VIVES HOMSotorinolaringòleg

CENTRE DE PODOLOGIA I BIOMECÀNICA

Jordi Andrade - Podòleg Col.legiat 904

* Prevenció i tractament malalties dels peus (peu diabètic, vasculars...)* Durícies, alteracions unguials. * Podologia infantil i esportiva* Estudi transtorns de la marxa. * Confecció de pròtesis i plantilles.

Av. Barcelona, 21 baixos - Igualada - Tel. 93 805 23 33Hores concertades

El Centre de Dia l’Estada us ofereix un servei personalitzat per a

persones grans que necessitin companyia, amistat, atencions

especials i el caliu que ells es mereixen.

Atenció a domicilis a hores convingudes

Tel. 93 803 96 23C/ Òdena, 119 - 08700 IGUALADA

Pg. Verdaguer, 55, local 7-8 IGUALADATel. 93.805.36.26

PEDAGOGUES: Mar Cervera i Míriam CodinaPSICÒLOGUES: Lídia Calvache i Maria VallsPEDAGOGA I LOGOPEDA: Sara TorellóMETGE-PSIQUIATRE: Dr. Frederic Marsal

PSICOPEDAGOGIA, LOGOPÈDIA,

PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA

Tècniques d’estudi. Difi cultats d’aprenentatge. Reforç escolar. Dislèxia. Teràpia de la lateralitat.

Estimulació de l’atenció i concentració. Orientació vocacional i professional. Logopèdia (parla, veu, llenguatge…).

Tallers de memòria, ortografi a, matemàtiques. Tècniques de motivació.

Servei de psicologia escolar i psiquiatria.

Màster en Psicologia ClínicaDiploma d’Estudis Superiors Especialitzats

Teràpia Cognitiu-ConductualTractament amb Biofeedback:

* Trastorns d’Ansietat, Insomni, Hipertensió, Bruxisme, Dolor Crònic, Estrès, Tabaquisme i Control del pes

93 804 25 91 - 607 97 98 93C/ Sant Martí de Tous, 37, 1r 1a - IGUALADA

Salvador Sibina GarcíaPsicòleg

Gabinet especialitzat en

Passeig Verdaguer, 55, local 4Tel. 93 803 05 90

08700 IGUALADAcentreauditiu

- Última tecnologia en audiòfons digitals- 5 anys de garantia

- Taps de bany i de sorolls fets a mida- Reparació d’audiòfons de totes les marques

- Personal titulat

SALUT

La Colla Excursionista de Vilanova, al Clot Del Moro - Refugi de Coll de Pal● EXCURSIONISME ●

L’acumulació de neu a la mun-tanya ens va fer variar la sortida de diumenge, que estava prevista a Andorra, per una altra excursió, de llarg recorregut, pel Parc Natu-ral del Cadí-Moixeró i que forma part de la “Ruta de l’Ermita”.

Els 40 caminaires vam sortir del Museu del Ciment, al Clot del Mo-ro (passat la Pobla de Lillet), amb un temps plujós que ens va fer re-pensar la sortida, però som valents i ens posàrem en marxa, agafant ràpidament la pista forestal que ens portà al Refugi d’Erols, traves-sant la serra de Coll Roig. El dia s’aclarí i seguírem l’excursió, que el paisatge bé s’ho mereixia, pas-sant per l’ermita de Sant Genís de Gavarros i per la serra de Colobre fins pujar a l’ermita de Sant Marc de Brocá. Just després de pujar la pronunciada serra de Sant Marc, baixem a la collada grosa, per des-prés remuntar altitud per la canal

mala fins al refugi El Rebost, on continuàrem pujant fins acabar al Xalet Refugi de Coll de Pal.

Agraïm aquesta sortida als vo-cals Juan Ramón López, Araceli Ordóñez, Montse Asensio i Rodri-go Espejo.

La propera sortida serà la dar-rera fins tornar de les vacances d’estiu. Així, el dia 17 de juliol

anirem al Camí antic del Port de Vielha (la Val d’Aran). Sortirem de Vilanova a les 5 del matí i torna-rem a les 21 hores. El preu és de 14 euros per als socis i de 16 euros per als no socis, que es pot pagar, com és habitual, al Banc Popular o a la seu de la colla al Restaurant Nou, de 7 a 9 del vespre.

M. Asensio - Foto: R. Espejo

Enllaç matrimonial de dos companys de caminades

El passat diumenge 4 de juliol els amics i companys de cami-

nades, Joan i Sílvia, van contraure matrimoni a l’església parroquial de la Sagrada Família d’Igualada. La celebració va ser molt reeixida i va comptar amb l’actuació de la coral de l’església de Santa Maria, que va regalar als nuvis i a tots els assistents un petit concert que va

omplir encara més d’alegria tan emotiu acte.

Els companys de la Colla Ex-cursionista de Vilanova els volem desitjar joia i felicitat per aquesta nova vida que, plegats, ara comen-cen.

Felicitats!

44 ESPORTS 8 de juliol de 2010

C/ de l’església, 1 • La Torre de ClaramuntTel. 93 801 40 81

RESTAURANT

Bar Restaurant

La GallegaMenú ecònomic

Comunions • Sopars de negocis • Marisc i peix per encàrrec • Parrillades de carns a la brasa

ESPECIAL COMUNIONSCtra. Nacional II - JORBA - Tel. 93 807 80 14

RESTAURANT I PIZZERIA

MENÚ DIARI (menú infantil) i per a grups

Av. Països Catalans, 99-101 (Les Comes) - IGUALADA Tel. 93 806 79 57 - gerospizzeriageladeria@torresvico.com

SERVEI A LA CARTA • PIZZES TAPES • MENJAR PER EMPORTAR

RESTAURANT

OBERT CAPS DE SETMANA I FESTIUS

93 808 00 21619 745 498

www.castellorpi.comOrpí (Anoia)

MENÚ DIARI

MENÚ FESTIUS

Dissabtes i diumenges, esmorzar

de forquilla

RESTAURANTS - CAFETERIES - BARS

MENÚ DEL DIASOPARS A LA FRESCA

ZONA CHILL OUTDISSABTE AMBIENTMUSICAL ANYS 80

Restaurant - Braseria - CafeteriaMenú diari

Servei de cartaMenú de nits i caps de

setmana 20 e (tot inclòs)

www.museudeltraginer.comc/ Traginers, 5 - 08700 Igualada

Tel. 93 805 01 63

PER ANUNCIS EN AQUESTA SECCIÓ

TRUQUEU AL 93 805 55 42

Amb piragua i a peu pel Montsec amb l’Al-pi-nisme Club Esportiu● EXCURSIONISME ●

Aprofitant alguns dels últims dies abans que el jovent de l’en-titat marxi de vacances d’estiu, des de l’Al-pi-nisme hem realitzat aquest passat cap de setmana (26 i 27 de juny) una sortida de dos dies a la vall d’Àger, on hem conegut una part de la serra prepirinenca del Montsec des de l’aigua i des del terra. Així doncs, aprofitàrem per saludar l’estiu degudament i celebrar, així, el sisè aniversari de l’entitat, que fou el passat 21 de juny.

Llevant-nos ben d’hora per treure profit de tot el dia i arri-bant pels volts de les 10 al pan-tà de Canelles, als peus del petit poble de Corçà, els 17 membres de l’excursió vam posar-nos els ba-nyadors i, ja dins unes piragües de lloguer, començàrem a remar per aigües calmades en direcció nord. A cavall entre Catalunya i Aragó, i amb els rems ben agafats, vam passar el dia navegant per les aigües del Noguera Ribagorçana, tot endinsant-nos en l’emblemàtic congost de Mont-rebei, que se-para el Montsec d’Ares (al nostre país) de l’anomenat Montsec de l’Estall (ja a la Franja de Ponent). Sobre aquestes barquetes (indivi-duals i dobles) tan fàcils de dirigir i propulsar gaudírem de les im-pressionants vistes que ofereixen les parets del congost des d’una perspectiva molt diferent a la dels caminants que el travessen pel ca-mí excavat a la roca. I és que el piragüisme, tal i com vàrem poder comprovar, és una activitat fantàs-tica per gaudir de l’aigua i de la natura, així com per descobrir la nostra terra d’una forma especial.

Ja de tornada, i després de fer una capbussada entre paret i pa-ret, vam agafar de nou els cot-

xes per tal de trobar un lloc on passar la nit. Arribant primer al poble d’Àger, centre d’aquesta vall homònima coneguda per la seva antiga història i pel gran nombre d’aficionats al parapent que volen pel seu cel, vam enfilar una pista que ens va dur fins als peus de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, espectacular mirador i fan-tàstica mostra del patrimoni cultu-ral del Montsec.

De bon matí, després d’haver passat la nit entre roca i aire, vam calçar-nos les bótes disposats a continuar la nostra descoberta, ara d’una forma ja més familiar. I així vam passar el dia, caminant pel Montsec d’Ares, una zona força oblidada pels excursionistes (pot-ser pel fet que s’arriba amb cotxe fins al seu sostre, o perquè la se-nyalització de la majoria de camins és més aviat precària). Sigui com sigui, nosaltres vam trescar fins als peus de la muralla de pedra i, tot aprofitant una de les poques fe-bleses d’aquesta imponent paret, vam fer cap al punt més àlgid de la serra, el cim de Sant Alís (1.676 m). Aquest camí de pujada, cone-gut com la canal de l’Embut, és

una via espectacular i vertiginosa que remunta verticalment el gran tallat, equipada fa poc amb unes cadenes que en faciliten la pujada. El descens el férem, després de recórrer un bon tros de carena, per la canal de la Xurulla, més ori-ental, per tal de tornar, després de refer el camí, al punt de sortida. I d’allà, com sempre, tornada amb cotxe cap a la Conca, a seguir amb el dia a dia.

Tot plegat ha fet d’aquest pa-rell de dies una fantàstica oportu-nitat per a nosaltres de descobrir l’aventura del piragüisme i la be-llesa solitària del Montsec, dues coses que desconeixíem en gran mesura. A més, ha sigut una altra ocasió per fer el que més ens agra-da: estimar la natura, desconnec-tar del soroll mundà i fer esport amb un grup de jovent apassionat.

Sent aquesta l’última sortida del trimestre, que donarà pas ja a les rutes d’estiu, des de l’entitat sols ens queda desitjar-vos a tots unes fructíferes vacances. Que pu-gueu gaudir tots d’un estiu ple de natura amb amor, respecte i seny. Bona muntanya!

Tozal de Guara, o com la Natura impedeix fer el cim

● EXCURSIONISME ● El passat mes juny el grup de

muntanya del Club Excursionista Uecanoia va realitzar la sortida al Tozal de Guara. L’excursió va co-mençar el dissabte a la tarda amb la visita al pintoresc poble d’Al-quézar. La tempesta de la matina-da de diumenge feia intuir que al llarg del dia la pluja podria donar un tò gris a l’excursió. Es va sortir de la Tejeria fins a trobar l’ermita de Fabana. La pujada va començar amb sol i aigua. Com que els ànims estaven alts, s’inicia la pujada a bon ritme!. El paisatge, que s’ana-va transformant, omplia la vista de colors i els aromes i cants dels

ocells jugaven amb els sentits. Vam seguir cap a la Canal del Abadejo, després en direcció a Las Pedreras i d’allí cap al Tozal. El punt més alt de l’ascensió era de 2.077 m. La Natura és sàvia, i quan només res-taven 300 m per arribar a dalt, va enviar un llamp que va travessar el llom de la muntanya per advertir que no era el dia per fer cim. La baixada, que pretenia ser ràpida, va estar plena d’emocions: pedre-gada, tartera, barrancs, boira, més pluja... i la joia de compartir una excursió esplèndida i intensa. El Tozal: queda pendent, caldrà in-tentar-lo el proper any.

Caminada popular als Molins de la Font Trobada● EXCURSIONISME ●

La Festa Major de Montbui, que es celebrarà bàsicament en-tre els dies 16 i 18 de juliol, viurà aquest proper cap de setmana un avançament amb la realització de les primeres activitats.

Un dels primers actes que es realitzarà tindrà lloc el proper diu-menge 11 de juliol amb una Cami-

nada Popular als Molins de la Font Trobada. La sortida es donarà a les 8 del matí des de l’Ateneu Cultural i Recreatiu del Nucli Antic. El preu de la sortida és de 5 euros. D’altra banda, dissabte hi haurà activitat de bàsquet al pavelló de Mont-aQua, amb la realització de partits a càrrec de l’Assoc. Bàsquet Mares de Montbou.

45ESPORTS8 de juliol de 2010

ESPECIALISTES EN PAELLES I FIDEUÀS

POPULARSTambé trobades familiars de

20, 30, 40, 50 i més persones

PAELLAS, FIDEUÀS, SARSUELES, CARGOLADES, MANDONGUILLES

AMB BOLETS, CALÇOTADES, BACALLÀ AMB SAMFAINA,

BOTIFARRADES

ANEM ALLÀ ON ETS TU.TRUCA’NS SENSE

COMPROMÍS, T’INFORMAREM

Tel. 93 803 47 82 Mòbil 608 537 183

paella@paellamobil.com

PREUS POPULARS

Tel. 93 817 80 77 / 630 35 41 54LA FONT DEL BOSC - www.calmaristany.com

Per només 6,50 € dos plats !! De dilluns a divendres

Tots els dijous paella i els divendres fideuà- Pollastres a l’ast, canelons - Encàrrecs - Gran assortit de plats cuinats - Paelles per emportar

PREUS MÉS ECONÒMICS QUE MAI HORARI: De dilluns a dimarts de 10h a 16h.

De dimecres a diumenge de 9h a 16h.

Plaça de Catalunya, 208700 IGUALADA

T. 93 803 93 40www.elsfogons.com

elsfogons@elsfogons.com

L’EucariaCtra. de Bellprat

08712 Sant Martí de TousTel. 93 809 62 38

618 19 42 01www.eucaria.com

MENÚ TOT INCLÒS22€

Divendres i dissabtesmigdia i nit

Carns a la brasa

Menjars casolans

Menú diari

Menú especial dissabtes i diumenges

amb cava 12 euros

Travessia Sant Valentí, 2 Tel. 93 809 62 26

SANT MARTÍ DE TOUS

HOTEL ROBERTOBERT TOTS ELS DIES

Av. Catalunya, 1Tel. 93 808 60 00 - Fax 93 808 66 3908787 LA POBLA DE CLARAMUNT

FEM BATEIJOS I COMUNIONSMENÚ DIARI I SERVEI A LA CARTA

Ctra. de la Pobla a Carme, km. 3,700 - 08787 CARMETEL. 678 93 78 73

RESTAURANTCALÇOTADES

OBERT DEDIMECRES A

DIUMENGE

MENÚcap de setmana

15€

MENÚdiari13€

Telèfon 93 806 61 50

MENÚINFANTIL

2X1(cap de setmana)Tels.: 93 771 00 36 - 93 771 02 51 - 93 771 00 61

MENÚS ESPECIALS

COMUNIONS

Ctra. Igualada a Vilafranca C-244, Km. 8,3 La Torre de Claramunt / Capellades (al costat de la benzinera Petronor)

Telèfon 93 801 41 66

MENÚ DIARI de dilluns a diumengeEspecialitat de carn a la brasa

Paelles • CalçotadesNOVA ESPECIALITAT:

Cargols a la llauna als cinc pebresSalons per a banquets • bodes • batejos • comunions

Ampli aparcament privat amb zona enjardinadaParc infantil

PREPAREM FESTES D’ANIVERSARI AMB PALLASSOS

Obert de dilluns a diumenge tot el diaZona apta per a fumadors i no fumadors

RESTAURANTS - CAFETERIES - BARS

Tel./Fax 93 808 00 05Mòbil 659 99 72 97

Ctra. de Valls, Km. 52’5STA. M. DE MIRALLES

* CUINA DE PAGÈS I ACTUAL* MENÚS PER A CELEBRACIONS

* MENJADOR PRIVAT

OBERT CAPS DE SETMANA I FESTIUS

RESTAURANTSNACK-BAR

BUFFET LLIUREHABITACIONS

BANQUETS

Sopar-ball tots els dissabtes

Salons per a banquets, casaments i convencions

Av. Mestre Montaner, 60 - Tel. 93 803 27 50 - IGUALADA

Veterans del club excursionista Uecanoia

Balma de Can Soteras, font del Ferro, Fembra Morta…● EXCURSIONISME ●

Dels que portem anys caminant i trepitjant la nostra comarca, qui no coneix Can Soteras, la font del Ferro i la carena de Fembra Morta, al terme de Castellolí? Una munió de rutes i itineraris ens han portat moltes vegades per aquests llocs, però en la matinal del dijous passat, 1 de juliol, ho férem, sobretot en la part d’anada de l’itinerari, per via-ranys i senderons d’entre bosc des-coneguts o quasi oblidats per molts de nosaltres, preciosos en aquesta època que encara tot és verd i florit, amb agradables ombres protectores del sol que ja comença a picar de valent. Però, a nosaltres veterans, no ens espanta la calor. Clar que tampoc no ens espanta matinar i llevar-nos a les sis del matí, per sor-tir d’Igualada al punt de les set, i aprofitar les hores frescals almenys fins a l’hora d’esmorzar.

Hem deixat els cotxes a la pis-ta que surt des del coll del Bruc

vers can Soteras. Un deliciós camí i senderó per l’entrebosc farcit de pinasses ens porta per una zona enfront de les coves de Castellolí i ens acosta a la balma de can So-teras, res a veure amb la balma de can Solà, un indret més reduït pe-rò preciós, ombrívol i molt frescal, poc conegut fins i tot pels castello-linencs mateixos.

Petita aturada a la font del Ferro, que ens ve de pas, i pujada en direcció a la serra de Fembra Morta per l’obaga, per un sende-ró molt bonic però mig perdut, que els nostres guies havien cuidat uns dies abans de desbrossar quan estava impracticable de resultes de les nevades del passat hivern. Bona feina! És lloable vetllar per-què caminois com aquest no es perdin del tot. Finalment, la pista gran, que per cert s’enfila per un pendent considerable, ens porta a la carena de la serra de Fembra Morta, un conjunt de muntanyes

antigues, erosionades i arrodoni-des entre els termes de Castellolí i Piera, on creix l’alzina, el pi blanc i el pi pinyer, amb visions esporàdiques però esplèndides de Montserrat quan la vegetació ho permet. Hi esmorzem en un racó ombradís, i després comprovem

que és l’altura màxima de la care-na i de l’excursió: 766 metres, uns metres més que el lloc on hi ha instal·lades les antenes.

Ara ja baixem pel camí nor-mal que mena directament a can Soteras, aquesta masia turonada que de lluny fa patxoca però que

de prop fa llàstima pel seu estat d’abandó. Fem la foto de família amb la masia al fons.

Com que hem matinat, hem fet força camí, però encara ens queda matí per aprofitar i decidim arribar-nos al Pont de Pedra que queda a la vora. Sempre hi ha algú de la colla que el desconeix i és ben interessant de veure i passar-hi per sobre.

Resum de la matinal: Parti-cipants, 27. Temps real de camí, unes 3 hores. Coordinadors, Jordi Mateu i Jaume Rosich.

I l’immediat dijous 15 de juliol hi haurà l’última sortida abans del període de vacances. Com sempre, serà a Montserrat, amb el clàssic circuit des del Bruc, refugi Vicenç Barbé, coll de Porc, coll de Guirló, el Bruc. Repartirem el programa d’excursions fins a final d’any. Qui no vingui, podrà recollir-lo a la secretaria del club.

Text i foto: Joan Mollà

46 ESPORTS 8 de juliol de 2010

AERZO, SL CONSTRUCCIONS I REFORMES EN GENERAL

Vol fer obres a la seva comunitat de veïns?- Reparar façanes, pintar escala, reparar teulades,

goteres a la terrassa, etc.Vol fer reformes a casa seva?

- Banys, cuines, parket, falsos sostres, pintura, etc.TRUQUI’NS!

JORDI: Telèfons 637 43 71 63 - 93 808 79 27 - www.aerzo.net

PER ANUNCIS EN AQUESTA SECCIÓ

TRUQUEU AL 93 805 55 42ib

Decoració • Instal.lacióhosteleria i comerços en general

C/ D’Antonio Machado, 15-1708788 Vilanova del Camí

Tel. 93 806 00 45 – Fax 93 806 01 35insbartroli@yahoo.com

www.ibartroli.cat

MOBLES DE CUINA I BANYAntoni Gasulla

Tel. 659 26 68 25 - Fax. 93 771 23 74Ctra. Capellades-Martorell, Km. 3 (Pol. El Carol)

08785 Vallbona d’Anoiacomercial@joanmarcsl.com - www.joanmarcsl.com

Electricitat :: Aigua :: Gas :: Calefacció :: Aire condicionatSERVEIS DOMÈSTICS I INDUSTRIALS

DEMANI PRESSUPOST SENSE COMPROMÍSC/ CAMÈLIES, 9 * 08700 IGUALADA

T. 93 806 88 91 * instaindel@hotmail.com

FINESTRES PORTES D’ENTRADAPERSIANESMOSQUITERESMAMPARES DE BANYREPARACIONS

TOT EN ALUMINI FABRICACIÓ PRÒPIA

Xavier JosepTel 626 58 92 18Vallbona d’Anoiae-mail: alumay@alumay.eswww.alumay.es

C/ GASPAR CAMPS, 11 – IGUALADA (B. Sant Crist) Tels.: 93 803 27 19 / 606 85 57 96

LA TEVA BOTIGA D’INFORMÀTICA DE CONFIANÇA

Venda i reparació d’ordinadors i portàtils - Accessoris – TPV’s tàctils i registradores per a botigues i hostaleria – Internet – ADSL – WiFi

– Consumibles – Gestió per a empreses.

truqui’ns 93 803 64 79Sant Mart í de Tous, 27 - 08700 Igualada (BCN)

Pressupostos i assessorament sense compromís!La nostra experiència ens avala!

Vol fer petites i grans reformes?Vol fer petites i grans reformes?

GUIA DE SERVEIS

Ctra. de Vilanova, 94 - IGUALADA - Tel. 93 805 30 49

Tallem tot

tipus de fustes a

mida

Els Amics del Casal van a Rumbà● EXCURSIONISME ●

El diumenge 20 de juny els “Amics del Casal” realitzàrem la darrera excursió de la tempora-da. Aquest any, com no havia pas-sat mai, hem fet Pasqua abans de Rams, ja que el diumenge 13 ja vam fer el dinar de cloenda de temprada a Ca l’Alzina de Sant Guim de Freixenet, amb la missa d’acció de gràcies a l’església de la Creu de Montmaneu, on saludà-rem, amb molta cordialitat mútua, al Rector i Vicari de Santa Maria d’Igualada, Mn. Enric.

L’excursió va ser molt bonica i senzilla. Agafàrem el camí que es troba a l’esquerra del final de Po-lígon de Les Comes, davant de Can Roca, i vam passar pel revolt on hi havia --ara està ensorrat-- el popu-lar pont de la O, i al poc deixàrem els vehicles en lloc adient. Con-tinuàrem pel mateix camí ample a peu, només retallant trams en que ens vam ficar pel bosc, i que feien el trajecte més agradable. Era un dia molt assolellat i amb vent fred del nord, anàvem d’es-tiu, i a alguna senyora li calgué abrigar-se una mica, tot i que més tard hi va renunciar. Passàrem pel petit nucli de cases de Cal Closa, on tots els gossos del lloc feren notar la nostra presència, i seguí-rem per aquest camí, amb camps de conreu a banda i banda, fins que arribàrem a la casa senyorial de Can Sabaté, molt ben cuidada, amb zones verdes i piscina; antiga-ment era la casa dels Godó de “La Vanguardia”, i actualment propi-etat d’una coneguda família igua-ladina; també trobàrem la casa del “Calvet”, antics masovers de la finca. Davant mateix, a l’esquerra, hi ha la cruïlla amb l’indicador per anar a Rumbà i l’ermita de Sant Pere. Continuàrem, primer també en camí ample i còmode, que més

endavant prenia un pendent que feia agafar un xic de calor, que anava bé per als que tenien fred. A la nostra esquerra veiérem un turó molt punxegut amb la ma-sia de “Puig Bufer” al cim, com si fos un castell. Anàrem pujant amb bosc per tots cantons i en un racó arrecerat del vent vam refer forces amb l’esmorzar, tot fent petar la xerrada, i continuàrem el tros final de la pujada, on hi ha la cruïlla de camins, un que va cap als últims revolts de la carretera de les Maio-les i a la Creu Llarga, que es divisa llunyana en la carena; un altre ca-mí a la masia de Rumbà i per últim el camí de la dreta que mena a la masia de Cal Caire, ja mig ensor-rada. En aquest lloc, que planeja un bon tram, férem una parada bucòlica per contemplar la bellesa de la natura que ens envoltava, amb camps verds d’un blat ufanós, i més enllà, on es divisa tota la vessant de la vall, amb boscos d’un verd viu i vistes panoràmiques de masies disperses i camps de con-reu ja un xic rossos, però no prou per a la sega, que fan que gau-dim d’aquesta estona amb la vista del terreny que trepitgem com si fos un pessebre i nosaltres els seus protagonistes.

Seguírem endavant pel camí de Cal Caire, per la carena fins ar-ribar a un corriol que baixa, pri-mer molt suaument pel mig del bosc, i més endavant el camí va fent esglaons de “ziga-zaga”. En aquest moment ja no feia gens de vent i ens tocava el sol de ple, a la dreta anàrem veient la vall a dife-rent nivells, i anàvem comparant i encertant les diferents masies pel nom, ja que eren més properes. Fins que arribàrem a baix, molt a prop de la casa de Cal Sabaté, i tot seguit trobàrem la cruïlla que ha-víem agafat de primer. Ara només calia desfer el camí fet al pujar; trobàrem més circulació motorit-zada que a primera hora del matí, que era inexistent. Semblava que ja teníem el peu al coll, però en-cara faltava passar pel barri de Cal Closa, que és un bon tram, i a més el sol apretava fort, fent que se’ns fes una mica més llarga. Arribà-rem als cotxes tots molt contents de l’excursió, ja que per a molts eren uns indrets nous. Com que ja era l’hora de dinar, agraírem tots al Joan i al Jaume, que portaren molt positivament l’excursió, i ens acomiadàrem fins la temporada vinent.

Casalreport

La secció familiar d’Uecanoia, al Taga

● EXCURSIONISME ● El cap de setmana passat, prop

d’una trentena de membres de la secció familiar del CE Uecanoia ens desplaçàrem a la vall de Ribes per tal d’assolir el cim del Taga. Tot i que el dissabte, climatològicament parlant, no pintava massa bé, cap dels petits expedicionaris no es va desanimar. Ja se sap, a muntanya, el temps canvia ràpidament. I així fou. El diumenge ens sorprengué amb un sol radiant, i després d’un bon esmorzar per agafar forces, i convenientment equipats amb gorres, ulleres i crema solar, em-prenguérem l’ascensió. La visió de

vaques i cavalls, amb la dringadissa de llurs esquelles, ens feu oblidar el pendent que calia superar per fer cim. Però a poc a poc, amb al-guna parada per recuperar forces, admirar les flors o empaitar algun escarbat despistat, vam arribar tots al cim. Fou el moment d’obrir motxilles, d’on sortí una colorida col·lecció de peces d’abric, amén de galetes, fruits secs i beuratges isotònics que ens ajudaren a refer-nos de l’esforç, tot contemplant una fantàstica panoràmica dels cims pirinencs que ens envoltaven. Calia immortalitzar la “gesta” tot signant en el llibre de records i fer les fotos de rigor. Poc després iniciàrem el descens, apressats per uns núvols negres que havien apa-regut tot d’una amb ganes de ba-tejar-nos. Arribats a Sant Joan de les Abadesses, ens adreçàrem a un restaurant on vam finalitzar la jor-nada amb un bon dinar, a recer de la pluja que havia decidit afegir-se sense embuts a la nostra peculi-ar epopeia. De retorn a Igualada, més d’un menut feia una ben me-rescuda capcinada tot somniant en la propera sortida.

47CINEMA8 de juliol de 2010

LES PEL.LÍCULES DE LA SETMANA

■ KURSAL 1Shrek. Felices para siempre. USA, 2010. Animació, comèdia. Di-recció: Mike Mitchell. L’ogre Shrek que ja no fa d’ogre, s’enyora del seu passat i el malvat Rumpelstiltskin el posa en un parany que fa que reculin en el temps, temps enllà en què els ogres eren perseguits i Shrek mai havia conegut Fiona. La missió d’Shrek serà de la restablir el seu món i recuperar els seus amics i el seu únic amor. APTA.Dies 8, 9, 13 i 14 a les 18.15, 20.15 i 22.30.Dies 10 i 11 a les 16.15, 18.15, 20.15 i 22.30.Dissabte dia 10 sessió golfa a la 1 de la matinada.

■ KURSAL 2La saga Crepúsculo: Eclipse. USA, 2010. Drama, fantàstic. Direc-ció: Dirección: David Slade. Intèrprets: Kristen Stewart, Robert Pattinson, Taylor Lautner, Billy Burke, Ashley Greene, Jackson Rathbone. Bella Swan torna a trobar-se envoltada de perills; mentre a Seattle continuen els misteriosos asassinats i una ma-lèvola vampira segueix buscant venjança. Bella ha de triar entre el seu estimat Edward Cullen o el seu amic Jacob. MAJORS DE 12 ANYS.Dies 8, 9, 10, 11, 13 i 14 a les 17.30, 20.00 i 22.30.Dissabte dia 10 sessió golfa a la 1 de la matinada.

■ KURSAL 3Tenías que ser tú. USA, 2010. Comèdia romàntica. Direcció: Anand Tucker. Intèrprets: Amy Adams, Matthew Goode, John Lithgow, Kaitlin Olson, Adam Scott. Amy una dona un tant estressada ha de viatjar a Dublin per demanar en matrimoni el seu promès, tot seguint un costum irlandès. Les condicions climàtiques adverses farà anar en orris tots els seus plans i la jove haurà de demanar ajuda a un home maleducat i malcarat. APTA.Dies 8, 9, 13 i 14 a les 18.00, 20.15 i 22.30.Dies 10 i 11 a les 16.00, 18.00, 20.15 i 22.30.Dissabte dia 10 sessió golfa a la 1 de la matinada.

■ SALÓ ROSAMarmaduke. USA, 2010. Comèdia familiar. Direcció: Tom Dey. Intèrprets: George Lopez, Judy Greer, Lee Pace, William H. Macy. “Marmaduke” porta a la gran pantalla al popular gran danès que es va fer popular en les vinyetes del diaris. Barreja d’imatges reals amb d’altres generades per ordinador. APTA.Dies 8, 9, 13 i 14 a les 18.00.Dies 10 i 11 a les 16.15 i 18.00, 20.15 i 22.30.

El retrato de Dorian Gray. Regne Unit, 2009. Direcció: Oliver Parker. Intèrprets: Ben Barnes, Colin Firth, Ben Chaplin, Rebec-ca Hall, Rachel Hurd-Wood. Adaptació a la gran pantalla de la novel.la escrita per Oscar Wilde. Dorian Gray, un atractiu aristò-crata torna a Londres després d’anys d’aïllament al camp. El seu amic Wottom li donarà a conèixer com és la ciutat actual. Gray s’obsessionarà per aconseguir l’eterna joventut, tot per culpa d’un quadre pintat per Basil Hallward. MAJORS DE 16 ANYS.Dies 8, 9, 10, 11, 13 i 14 a les 20.00 i 22.30.Dissabte dia 10 sessió golfa a la 1 de la matinada.

• Dia 15 estrena de “Noche y día”

■ CASAL DE TOUSNacidas para sufrir. Espanya, 2009. Comèdia. Direcció: Miguel Albaladejo. Intèrprets: Adriana Ozores, Petra Martínez, Ma-ría Alfonsa Rosso, Malena Alterio, María Elena Flores, Marta Fernández-Muro. Flora, de 72 anys, és una solterona que s’ha cuidat sempre dels seus familiars més vells. Ara és el moment en què veu que l’hauran de cuidar a ella i té por que les seves nebodes l’enviïn a una residència. MAJORS DE 7 ANYS.Dia 11 de juliol a les 6 de la tarda.

5 minutos de gloria. Irlanda, Regne Unit 2009. Thirller, drama. Direcció: Oliver Hirschbiegel. Intèrprets: Liam Neeson, James Nesbitt, Anamaria Marinca, Juliet Crawford, Mark David, Richard Dormer. Irlanda del Nord l’any 1975: guerra civil. Alis-tar un jove de 16 anys rep el permís per matar un jove catòlic. Quan es perpetra el cop, Joe veu amb horror com assassinen el seu germà. Trenta anys més tard Joe i Alistair s’han de trobar davant les càmeres per a una reconciliació. L’un ja ha complert la condemna i l’altre té altres plans. MAJORS DE 13 ANYS.Dia 11 de juliol a les 7.55 de la tarda.

“El museo. Teoría, praxis y utopía”Aurora León. Cuadernos

Arte CátedraEditorial Cátedra. 383 pàgi-

nesL’estudiosa Aurora León por-

ta a terme un estudi exhaustiu de tota la problemàtica que en-volta el museu. Des de la pròpia gènesi d’aquests primers espais monumentals fins a la pròpia disciplina museològica i les di-ferents tendències i prioritats en l’ordenació dels espais i la relació comunicacional amb els visitants. La història dels mu-seus lligada des dels seus ini-cis a les col·leccions particulars i els fons dels museus adquirits a través de donacions, espolis o adquisicions. També s’estudien diferents tipologies de museus, des dels públics als privats, així com els mecanismes d’exhibició: exposicions itinerants, museus especialitzats, centres d’art con-temporani i d’altres. Tanmateix també s’estudia la ubicació i la localització dels espais dins de les ciutats.

El museu, com a intermedia-ri entre el visitant i l’obra, ha de treballar el diàleg de l’obra amb l’espectador. Sovint el visitant focalitza la seva atenció en les obres fetitxe, les “obres mes-tres” --cas de “La Gioconda” de Leonardo da Vinci en el Louvre francès--. Una mirada moltes vegades condicionada i media-titzada pels estereotips, els llocs comuns o fórmules de valor im-mutables. També una mirada poc educada, transitòria, super-ficial, de passavolant, de turis-ta amb presses, un tràmit. Una mirada fruit també de l’educa-ció o la formació artística que segmenta els visitants en dife-

rents grups. Des d’un públic més especialitzat i minoritari fins a un públic més massificat i volàtil que d’alguna manera irromp en els antics temples de l’alta cul-tura, reservats originàriament a un públic selecte i burgès, com a resultat de la popularització i la democratització de la cultura en l’era contemporània.

La relació de l’espectador amb l’obra arriba donada tam-bé per les proporcions del recin-te. Sovint existeix la cohabita-ció d’edificis antics, d’estructura faraònica, els habituals museus clàssics que impressionen per la seva magnitud i que sovint in-comoden al visitant o el predis-posen al cansament; i museus moderns, molt més funcionals, que exploten la racionalitat, que juguen amb l’espai, la llum o la ductilitat de les sales pen-sant molt més en l’espectador. Un visitant que hauria de mou-re’s en primer terme per l’as-pecte sensitiu, físic, deixant-se

portar per les sensacions que li proporciona la mirada sobretot: colors, proporcions, volums; tot allò mesurable. En segon terme vindria un procés d’interiorit-zació de les dades percebudes i sentides, un procés interior que desembocaria en la producció de sentiments com el plaer, el rebuig, l’entusiasme o l’ansietat. I per acabar, un tercer procés, que seguiria a la percepció i l’ac-te conscient, en què tindria lloc el diàleg amb l’obra des de la valoració, el sentit crític, l’anàli-si, la interpretació.

Com que es tracta d’un text reeditat, i que va aparèixer ori-ginàriament cap als anys vui-tanta, es troba a faltar d’alguna manera l’estudi de la irrupció de l’audiovisual en els espais museístics amb la consegüent creació de centres multimedià-tics o pluridisciplinars. Tampoc no es toquen les noves maneres de relacionar-se amb el públic explotant l’aspecte perceptiu a través d’experiències tàctils, la manipulació d’algunes peces, els tallers participatius, mecanismes fruit de l’exigència actual de cercar la interactivitat i el diàleg dels espectadors amb els objec-tes exposats. L’actualitat arriba marcada per la remodelació d’espais, el sorgiment de nous conceptes museístics, noves ten-dències i altres sinergies que ens portaria a parlar d’una revolució museística dins la contempora-neïtat, potser no gaire lluny dels plantejaments “utopistes” que esbossa Aurora León en aquest manual que apareix més envellit del que podríem imaginar.

Joan Millaret Valls

“Fernando Fernán-Gómez”Autor: José Luis Castro de

Paz. Colección Signo e Imagen / Cineastas

Editorial Cátedra. 384 pà-gines.

El llibre “Fernando Fernán-Gómez” de l’editorial Cátedra es va presentar a la Filmoteca Espanyola de Madrid el passat 30 de juny amb la presència del mateix autor, el gallec José Luis Castro de Paz --doctor d’Histò-ria del Cine a la Universitat de Santiago de Compostela. L’acte va comptar també amb l’as-sistència de l’actriu i guionista Emma Cohen, del president de l’Asociación Española de Histo-riadores del Cine, Julio Pérez Perucha, i del crític i historiador Jesús García de Dueñas.

Aquest llibre és una peça indispensable per acostar-se a la grandiosa figura de Fernan-do Fernán-Gómez, actor, es-criptor, director teatral i realit-zador cinematogràfic que ens va deixar el 2008. Home provi-nent del teatre i de la genuïna tradició espanyola del sainet, el melodrama, el teatre clàs-sic i l’esperpent. Ben aviat va debutar en el cinema marcat pels seus orígens artístics dalt de l’escenari encomanant-se de l’esperit satíric, crític i grotesc d’aquelles comèdies costumis-tes de postguerra dirigides per

Berlanga o Ferreri, o aquell ci-nema més neorealista de Ne-ville. Tots aquests ingredients, més l’acidesa i la foscor d’una ploma tan esmolada com la de Jardiel Poncela, desembocari-en en dues peces mestres dels anys seixanta. “El mundo si-gue” (1963) i “El extraño viaje” (1964). Imatges desoladores i asfixiants d’una vida espanyo-la ridícula i patètica. Fernando Fernán-Gómez portaria a ter-me una carrera irregular pe-rò sempre interessant, des de l’adaptació d’obres teatrals poc reconegudes fins a realitzar es-plèndides obres de maduresa com “El viaje a ninguna parte” (1986).

Cal recordar la importància decisiva de Fernando Fernán-Gómez, especialment, en el treball de continuar l’herència d’una rica tradició teatral po-pular espanyola provinent del terreny del “género chico” o la sarsuela i la revista, i com-binar-la amb la manera de fer del dominant estil transparent del cinema comercial nord-americà de l’època. El resultat va ser una brillant i exemplar contribució al gloriós cinema espanyol més lúdic i innovador dels anys cinquanta i seixanta. El llibre fa un estudi exhaustiu, rigorós, profund i, sobretot, artístic, en què s’analitzen les constants estilístiques del tre-ball del director de “Mambrú se fue a la guerra” (1986).

El llibre segueix fil per ran-da tota la trajectòria fílmica del cineasta seguint un ordre cronològic, tot dividint la seva extensa obra cinematogràfica per etapes. El llibre transcriu declaracions del mateix direc-tor, analitza amb detall les se-ves pel·lícules així com els re-cursos fílmics emprats, desgra-na la seva construcció, estudia els arguments i en cada cas ex-posa el context general polític i social del cinema espanyol del moment.

Joan Millaret Valls

PER 24.900 €

GARATGE MONTSERRAT, S.A.Av. Catalunya, 10 - 08700 Igualada

Tel.: 93 803 42 00