ANY I .

I 15 CÈNTIMS NÚM. g

-Veritat que encara conservo la flama de la joventut, Maria? -Això de la flama ho deus dir per lo que m'has fet suar...

Aquest número ha sigut passat per la censura militar.

AUTORITZADA SA LLIUBE CIRCULACIÓ

£immmimimimiimiimmimii;im:iiinmiimim::iii;ioum

| ODEÓn BOTEb j i (Denéndez Peloyo, 214 I B f l R C E b O n f l

Espléndido edificio recién construído y rodeado de jardío

Calefacción, Ascensor, Bonos, Teiéfonos 50 balcones al exterior

I B f l B I T f l C I O n E S D E S D E 10 P B S E T f l S

— =

| SAhODES PflRCIGUbflRES Encargos: TEbÉFODO 306 G.

iiiinimiiumumiiiiimmmunimimnimmmnimrJimuHmuiiniiimmmt ^ T E A T R E CÒMIC

Companyia Rojas -Caparó BATALLA DE RE1NAS

T E A T R E A P O L O 6RAN COMPANVIA 61BERT

Grandiós èxit: EL DICTADOR Preus baratisslms

B I T O L B D B T U B B , D E M A N E U

ASTRACANCIA S U P E R F I N A D ' E N B t T E N D I A I OASSOL

V A L : 60 C E N T I M B

T E A T R O N O V E D A D E S (Clrco ecucstre)

Groides IBBCIOBES lodoi los dlos Itrdi % ooebi Exito gtai'de de I .«s 4 D'angolys L w 6 Vicioiia

Cada f^—»*"^ Ducroa debuts

V O D E V I L S P À P I T E S C S P r o » : « O o t m a . « i

t e T e n d a n a i a n o a t r a 4 i m l n < B t r a e l ^

T E A T R E E S P A N Y O L Companyia SANTPERE - BERGE5 Gran èxit LULU. . Guardela per mi

Sabateria "A la Parisienne" Comte del Assalt, 17

Calçat de color per a home, cosit a mà des de 19 Ptes. Sabates xarolina per a senyora, des de 16 Ptes.

ALQUILER DE MUE6LES G f l m E R f l S E V I b b f l l i a

Paseo de Gracia, 101, (RoseDón)

Habitacions Inxoses. — Confort mo4en

A . J B X - a ^ I S T C - A .

— Carrer Balestcm, màm. l iS . Talèfoi 117 ü .

E L CA

Rüdacció i Administració: Carrer de Barbarà, 15

Apartat de C o r r e u » , Ddm. »25.—Tal. 1761 A P & B O a D K 8 0 8 C B 1 P C 1 0 :

• • p a n r a , tr imeatra. Ptea. I ' — • u r a n g a r . 4'M

Pagament a l a bestreta Dels t reba l l i pablieata en «60 reeponsablee MM autora . — N o aa r e t o r n e n ela o r i g l n a l a

BARCELONA, 28 DE NOVEMBRE DE 1923

!7J A h i»Jl LES HORES TONTES niuiiniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiuiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiifiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

E LS a m a n í s de l 'hora blava ; els noctàm­buls impenitents que els agrada gau­dir la matinada ; els que no se'n van a dormir fins que els galls estan roncs ;

a manca de restorans de nit i cabarets, ja tenen un altre entreteniment, que per lo vist ha pres carta de naturalesa a la nostra ciutat, i a r r ibarà a formar part dels nostres costums com les cano­nades de Mont ju ïc i l 'Aplec de la Sardana.

Aqueix entreteniment, aqueixa divers ió , reser­vada als que no acluquen l ' u l l en tota la n i t— l 'ul l de la cara, e h ? , — é s l 'activitat s ísmica de què d ó n a mostres evidents, d 'un quant temps ençà, la terra que ens va.. . deixem-ho córrer .

Fixeu-vos, s inó , amb què els divertits terra­trèmols que es vénen produint a Barcelona te­nen lloc de tres a quatre de la matinada, com si volguessin ésser una cont inuació dels jox-trols i rag-times de l ^Excè l s io r» i del «Pr inc ipa l Pa-lace». Es d i r : com si fos un x iva r r i inventat pels repetanis per a desobeir les ordres que d ó n a l 'au­toritat competent per a moralitzar els costums, en compliment d'aquell lema disciplinari que imposa «quie tud y que dur i» .

P e r ò es tà vist que això de la quietud és una cosa que no s'ha fet per nosaltres, partidaris, el qui més i el qui menys, del moviment continu.

I , s inó , que es regiri la His tòr ia , la col.lecció del Brttsi, o bé els partes de la C o m a n d à n c i a M u ­nicipal, i es veurà com no hem parat mai .

Tant i tant som enemics de parar, que fins en els moments de vagues greus, quan s'ha impo­sat l 'atur general, no s'han pogut evitar els mo­viments i s'han produï t les bullangues més soro­lloses.

Ja en l'edat mitjana—en Sanudo Autran i en Junoy se'n recorden,—tot sovint h i havia clate­llades entre els Berenguers, que eren una mena de Folch i Torres d'aquells temps, i el poble anava a pinyes per mor d'ells, demostrant ten­dències a l 'a lçament i a la fressa que han arr i ­bat fins als nostres dies, passant pels Narros i Cadells, per Felip V—mala meuca l i bufi el cul, ~-per la guerra civil—primera y segunda parle, dies cèn t imos ,—pels pronunciamienlos, pel 69— l'any de la Revoluc ió ,—per la Repúb l i ca , pel Catalanisme, el lerrouxisme i el sindicalisme, i I*r la bella Chelito. que en matèr ia de produir a 'çamenis ha sigut la reina.

Tota la nostra his tòr ia—repet im—ha sigut de no estar-nos mai quiets ; tant és aixf, que de quiets no hi sabem estar ni al cine. Es per això que l'èxit dels dancings i cabarets ha sigut tan espeterrant, i a això t ambé es deu que, a l 'ésser escurçada la vida d'aqueixos centres de cultura física, la necessitat de continuar la santa sotra­gada hagi fet néixer el te r ra t rèmol .

Això , s í : no es pot negar que som ponderats en t o t ; que tot ho fem amb mida, que tot ho tolerem fins a cert punt, inclòs els t e r r a t r èmol s ; perquè n ingú ens negarà que els produï ts fins ara han sigut tan discrets i entenimentats, que semblaven organitzats per la L l i g a .

Aquest fou el motiu de què molta gent no en fes cabal i que at r ibuïss in el tremolor del l l i t — per exemple—a causes més superficials, com són el pas d'un camió pel carrer o la frisança natural de la senyora—si és que dormien amb senyora,— freturosa de moixaines.

Ara , que també és de notar que entre la sotra­gada de l'estiu passat i la de fa pocs dies, h i ha un xic de diferència, quant a intensitat, puix mentre la primera no fou més que un vaivén suau—compàs de tango,—la darrera ja sembla­va que -duia ritme d'one-step, com si fossin aquells exercicis dels atletes de circ, que es van graduant per la mida del màs difícil todavia.

Aquesta progress ió fóra lo únic que ens espar­veraria, si no t inguéssim confiança en qué , així que resulti massa peril lós, v ingu i un enèrg ic R . D . prohibint-ho a rpja-labla.

Ara rai, que manen ells !

EL DIVORCI

^ H ^ ^ H!R va 'g tenir un t r iomf!—va dir-nos T g ^ ^ ^ en el cafè, el nostre amic Pellfort, ad-Í ^ ^ ^ B vocat novell.

" ^ ™ — Q u è : vas treure algun criminal al carrer, potser, o... ?

—No. V a i g intervenir en un divorci . E l l , el meu client, no volia separar-se, i ella s í . Quina dona, fills meus! Res : que ella no en volia sa-piguer res...

— I com varen quedar? —Que la vaig convèncer tan bé , que, vaja ! . . .

A m b dir-los-hi tan sols que allí mateix, en la pròpia Sala de l 'Audiènc ia , es varen ajuntar les parts I . . .

— C a r a i ! — e x c l a m à r e m a la una.

4 _ P A K I T O

ilïïiïïïïÏÏMÜiiïïïïïïïïïïïïiiiïïïïïïïïïïIiïïiï

•

Lo de les pompes fúnebres fa tuf de cada-verina. No creiem que en surti pas. T é mala peça al teler. E l nou Ajun ta ­ment es veu que és del morro fort i ha

tret el g è n i t . (R . I . P.) A r a , almenys, un c iu tadà p o d r à morir-se a

gust. Ja no sentirem més aquests emocionants d i à l e g s :

E l malalt «in ex t remis» .—Paule ta , em moro I N o passaré d 'avui .

La futura vídua.—'Bernat , tingues enteniment. No facis una bestiesa. Espera't a primer de mes.

E l malalt . — Es que ja el cor se m'enrampa. N o sé si pod ré . . .

La dona. — Fes un es­forç, i No saps que fins que el teu amo ens envi ï la mesada no tindrem ca-ler ? i No saps que si no

puginem per endavant, els de les Pompes no vo l ­dran deixar-te el bagul ?

E l m a l a l t . — Q u è hi farem ! M 'espe ra ré . . . A r a , un podrà morir-se quan v u l g u i . A h ! I la

difunta, que en por ta rà pocs de capellans a l'en­terrament !

A Barcelona tenim de tot. Funicular, en R ibé , «Refec tòr ium», orinadors d ' exh ib ic ió públ ica ,

fang, tifus, «Liceu», aris­tocràcia. . . Ens mancava una cosa : una zona s ís -mica, i ja la tenim.

Ja estem al nivell de Zas grandes ciudades euro­peus, que d iu en Gaziel.

A l costat de casa hi v i ­uen uns acabats de casar.

— I què ?—va dir-Ios-hi la de casa a l ' endemà al mai í . — X o han sentit el K ' r ra t rèmol ? — A i , n o ! Quan ha si­gu t?

— A les quatre I To t ha trontollat. S i diuen que el monument de Colomb ha estat fent tentines deu m i ­nuts !

— A les quatre ? S í ! Ja ho he observat que el l l i t ballava, però ho he a t r ibuï t a una altra cosa...

Diuen que en Romanones s'ha empipat i vol plantar-nos. Ves qu in feio ! No ens en sabrem avenir. ^Com ho farem sense el polít ic traviesol

P e r ò , on a n i r à ? A ixò ens té preocupats. Si se'n va a F rança , es topa rà amb l ' A l b a , i , mal per mal, estem se­gurs de què no pre­fereix guillar de la Castellana. Si va a A n g 1 a te r r a sense l 'Argente, que sap l ' ang jès , es fumerà de fàstic. A Itàl ia no h i ha res a fer, car ja l i han passat al davant. L 'Otset , l ' ún ic roma-nonista que queda a Barcelona, d iu que çl condt ho fa veure que toca el dos i que v indrà a viure d'ac<>níí a una torreta de Vallcarca.

N o ho creiem. N o h i ha negoci.

Ara , els de la Hisenda demanen dos milions de pàfies a l í propietaris del «Liceu». Calculin quina ind ignac ió , pobrets! A ixò és abusar I Els volen tirar a la r u ï n a !

A la cuenta, els que l 'habillaven d'una bula-queta, tenien el costum d ç vendre-la i en treien una rendeta.

—Escolti—feien a un amic .—Vol anar a t i r l 'Stracciari ?

s«n-

— H o m e I S i em convida !

— N o . P e r ò l i llo­ga ré la butaca.

—Deu é s s e r molt carot a i x ò !

— C a ! A taquilla se'n farà quatre naps. Jo l ' h i da r é per dos...

—Cara i ! Que l 'ha afanada, potser-... — N o ; però és que no paguem el t imbra ni la|

mendicitat, sap? Es un truco.. . Ara els demanen el t imbre i lo altre d 'un p ^ l

d'anys que esgarrifa... Pobrets! No els compa-| deixen ?

Oh, amor !

P A K I T U - 5

—Des de que m'he posat al davant de la perfumeria, que el negoci augmenta d'allò més. — E s comprèn, senyoreta. Res com una mà de dona per a fer créixer el negoci.

F E M I N A L : :

UNA de les condicions que més aprecia l'home en la dona, és que aquesta tingui bones for­mes ; les bones formes són cl tot, car dixl com les bones paraules fan menjar als ma­lalts, les bones formes fan seguir als homes.

Que se'n riuen? Potser no m'expresso prou bé. Es clar : molts i moltes de vostès, que ja han corregut la l'eca, la Meca i la Vall d'Andorra, al llegir això de l>ones formes, pensaran tot seguit amb els pits, les cui-*rs, les anques i demés llocs protuberants de les senyo­res, que estaven molt lluny del meu pensament i de la meva ploma ; perquè ja se sap que, qui mal no fa, mal no pensa.

Doncs s'equivoquen de mig a mig. Déu me'n guard de venir a tractar de coses tan grosses!

Una servidora feia referència als modos, als principis, ' l'educació, en una paraula, que, per desgràcia, és un ram de la cultura social més desatès que la neteja pública.

Ara que estem en plena season, que s'ha inaugurat el "Liceu», que es reprèn seriosament la vida de societat i que estem en vigílies de tenir hostes egregis, crec que és ocasió de plantejar aquest tema i de publicar algunes "•comanacions i consells molt útils a les senyoretes del ïran món.

Tingueu present, bellíssimes llegidores, que això que •eu tant sovint, d'aixafar el castellà com aquell que aixafa raïms, no resulta gens elegant, car, tenint una llengua ben guapa, no necessiteu manllevar la de ningú ; '«t us ho podeu fer amb la vostra.

Tampoc és massa prudent estar-se molt rato fent buri-"es davant de la gent, i molt menys en presència de les í*rsone8 de qualitat; amb el qual costum, ultra produir •wl efecte als que us estiguin mirant, us podríeu eixam­

plar el nassarró i restar-vos un dels atractius més deli­ciosos de les donzelles, que deuen conservar-lo ben estret.

Aixímateix resulta de mal to gratar-se el lloc de seure, per molta necessitat que en tingueu. Es veritat que un aforisme castellà aconsella el contrari, quan diu : «Si te pica, rdscaten ; però s'ha de tenir en compte que no el va inventar el duc de Tamames ni la marquesa de Esqui-lache.

Tampoc s'admet que, per molt bé que s'hagi menjat, es tacin rots, puix sembla que volgueu presumir d'haver-vos atipat fins que el cor us ha dit prou, i això, en llocs on s'hi reuneix gent que gairebé tota tira pilota a l'olla, és un excés de vanitat propi de «nous rics», però no de persones que estiguin acostumades a viure bé.

No cal dir que el tirar-se pets i llufes encara resu'ta mes ordinari, perquè revela que abuseu de les mongetes seques, i això, encara que sigui veritat, no està bé donar-ho a compondre.

Tam'jé és bastant lleig, quan us trobeu en una festa mundana on hi hagi buffet, el donar empentes i cops de colze per arribar a la tau'a dels dolços i emparedats, com està mal vist que us ompliu el moneder de sand-wichs.

Per ültim, dec aconsellar-vos. formoses llegidores, que si, per haver sentit dir que ara és moda, us vénen ganes de fumar, no gasteu caliquenyos. malgrat ésser el tabac més car, puix tothom que us veiés >us pendria pel que encara no sou.

LA BARONKSA ML CIRI-THENCAT

6 —

— L a Maria em critica perquè no escolto a en Perct. Diu que em fan por els homes ! I això no és cert. Les criatures me 'n fan!...

nnnnimiimmnmimnmiíiimiHmnuiiunmi

UN MALENTÈS

LA filla de donya Tuics havia sigut atro­pellada en un hotel de Madr id . A la cuenta, un viatger, jove i s impàt ic , l i va fer la cort, i aquella nit s ' in t roduí

en sa habi lac ió . A l 'endi 'mà, la xicota ho confessà, plorosa i

avergonyida, a sa mare. Aquesta, com és natu­ra l , es posà feta una fera.

—Desgraciada ! I per què no cridaves ? —Per no moure escàndol , m a m à . . . To thom

dormia ! — S i ; però , al veure entrar un home a la teva

hab i tac ió , per què no l i assenyalaves la porta? —Ja ho vaig fer, m a m à , però ho va entendre

malament. —Com ? — S í . Es va pensar que l i deia que t anqués

amb clau, i va fer-ho!

P A K I T U

LA FABRICA D'EN CENALLS

E L senyor Cenalls, ul tra ésser l 'amo d'una fàbrica de paper secant impermeable, era un corrido. A la fàbrica h i tenia un encarregat que es deia Miqueló , que

era qui l i portava el negoci, car el senyor Ce­nalls prou feina tenia amb ses queridas i t rast t» d 'ocas ió .

U n dia el senyor Cenalls çs va adonar que en Miqueló tenia una dona força apetitosa. Plena de carns, guapassa, morena, ardent... I es va pro­posar sumar-la a la llista.

P e r ò , com fer-ho? En Miqueló era un San: Pau, que d 'un cop de puny podia desencolar-lo. Si esbrinava res..., pobre senyor Cenalls! Però l 'amo era ric i a còpia de vessar bitllets es va fer seva a la l legít ima d'en Mique ló , i , vaja, encara que pequem d'indiscrets, tenim de d i r que al bon senyor no l i dolien les centes peles que la possessió de la casada l i costava. Mai havia tin­gut una querida tan intel·l igent ni tan enginyosa Era l'ideal d 'un corrido.

P e r ò un dia l 'home es va adonar que el nego i l i començava a anar cap per avall. X o siguin maliciosos : ens referim a la fàbrica. V a esca­mar-se i prompte c o m p r e n g u é que en Miqueló l i feia la patota. En Miqueló , abusant així de la seva bona fe ! Decidí posar fi a la cosa i renyar-lo severament. P e r ò no s ' a t rev í . Com acusar al confiat marit d'haver-lo acusat, al qual enganya­va cada dia ?

T i n g u é una pensada : el telèfon. Agafà des del seu despatx l'aparell i t rucà al taller.

—Qui demana ? —Sóc jo , el senyor Cenalls. En Mique ló que

es posi a l 'aparell. — S ó c j o . D i g u i . —Doncs... veureu, M i q u e l ó . Això no pot anar.

He vist amb disgust que em feu moros. A ixò no es tà bé . Segurament m'haveu afaitat un grapat de mils peles. Trobo que...

—Escolti I Es en va que s'escarraci. X o se sen res ! L'aparell deu estar espatllat...

E l senyor Cenalls, contrariat, anava a penjar l 'auricular al ganxo, quan sentí que el cridaven-

—Senvor Cenalls I Senvor Cenalls ! — Q u è ? Q u è voleu? —Escolt i . He sapigut que ja fa un any que

se'm jala la senvora ! —Eh? — S í . . . Que em fa banyut ! Que me la fregei­

xen ! I a ixò no pot ésser , i el dia que me'n cansi hi hau rà patacades de valent i . . .

— M i q u e l ó ! Teniu raó . Xo se sent res ! ! Això deu estar espatllat!

I mai més tornaren a tocar tan escabrosos mes. I en Mique ló segueix fent el rap i vivint amb l'esquena dreta i el senyor Cenalls puginant| i satisfet de sa fulana.

P A K I T U

PER ÉSSER RICA

— 7

LA POCIÓ CALMANT

L'ARRIBAR al taller, la Quimeta, molt jCaa^ k contenta, va cridar a les seves amigues

j B i els va d i r : « —Porto una nova espeterrant!

—Vinga aquesta nova. Q u è et passa ? —Ja sé els medis per a poder ésser ben r ica! — S í ? Doncs digues que és qüest ió d 'obrir

l ' u l l ! Q u è s'ha de fer? —Escolteu. De primer, buscar una fava ten­

dre que t ingui set grans • després , comprar un bitllet de la rifa i amb ell embolicar-hi la fava ; i després , tot plegat amagar-ho dintre certa part del cos fins el dia del sorteig. Segons va dir-me una gitana, puc tenir per segur que al bitllet l i tocarà un premi dels grossos.

I una d'elles l i d i g u é : —Pasterada, noia! Tot això són romanços i

c ontes de la vora del foc ! —Doncs j o ho provaré . Per de prompte, ja

disposo d'una bona fava. —Si per aquests medis esperes ésser rica, p^ou

et cansaràs de primer de comprar bitllets i d'ama­gar-te faves.

To t a ixò ho va sentir la senyora Roser, la mes­tressa, la qual, no podent-se aguantar, va posar-l i i cullerada, dient-los molt seriosa :

—Tot el que acaba de di r la Quimeta pot molt ben ésser , per quant ja deveu saber que les faves sempre han portat la sort a les dones. Per lo tant, no fóra res d'estrany que t regués un premi dels grossos, tal com l 'h i ha di t la gitana. Jo em recordo molt bé que quan tenia la vostra edat me'n va ig amagar una que tan sols en tenia dos, de grans, i ja va ésser suficient per a fer-me'n treure un de petit.. .

CONTES INSTANTANIS

— L a vigília de Sant Joan vaig donar un ban-<juet...

— T u ? On ? A càn Mar t in ? — X o . Als nois del veïnat , pel foc.

• • • —Senyor! Si-nyor! Aqu í al rebedor hi ha la

senyora Degollada ! —Pobre de mi ! 1 qui ho ha fet ? — X o . . . ( E i c , etc.)

• • • En Rafel és l'home més distret de Barcelona.

A h i r es va casar, i aquest mat í , al despertar-se, s'ha vestit, i a l'anar-se'n ha dit a sa muller :

— A d é u , prenda. Et prometo que to rnaré .

E L doctor surt de l'alcova. L'esposa del malalt, xicota de trenta dos anys, ro­dona i apetitosa, pregunta amb ansie­tat :

— Q u è ? Com me'l troba? Es de cuidado? — V e u r à . T é un pu lmó molt delicat i deu guar­

dar repòs absolut. — P e r ò , si no es mou del ll i t I —'Bé, ja m'entenc j o . V u l l d i r . . . repòs, sap?

Es tà molt dèbi l . . . El seu sistema nerviós el per­judica. No l i convenen... distraccions, per ara. X'abusa dç la brometa, m ' e n t é n ? Encara que es comprèn !—digué, mirant-se a la senyora.

— X o l'acabo d'entendre. — V e u r à . L i receptaré una poció calmant... L a

pendrà dos cops al dia. . . i abans de ficar-se al l l i t .

— I ara ! Si no s'aixeca ! — X o ! Si és vostè la que té de pendre-Ia, se­

nyora !

—Per a la tómbola he tingui una pensada molt ori­ginal. Al que dongol un duro li permetré que em besi ia mà. AI que me'n dongui cinc, li faré un petó. Què li sembla?

—Que vindré a gastar-m'hi, d'un cop, un bitllet de cent pessetes.

M D A O t H O H

mm: urna t u . M wm r i r a o M oueu

E L D I A B È T I C O K D I C I Ó N D l BAÜCSLOHA

bmco DIARIO QUB SALI UN QOLPB CADA SBMANA

DIKBOOIOK

tetm WL nan»

•01

Alo I Director: BUENDIA Y GASSOL Núm. 1421

A V I S O

N a e e t r o e p i c ú r e o y apo l ineo d i r e c t o r «e-ftor B n e n d f a y G a u o l esta semana n o pnede e n d i n a r l e s su e í l n p e f a c i e n t e c r ó -• ioa. p o r enoon t ra r se en o a m a d e b i d o a h a b e r d a d o a L n z doe gemelos.

Nos e x p l í o a r e m o B . Como es m n y o o r r i d o . q u i s o hace r u n a peqnef ia f rancesa , o u n a f r a n o e s i l l a . y r e g a l ó a L u i de V e l a . l a f u l a n a d e l bozeador P a t H a k a d a , a n p a r de gemelos de o r o . que o o m p r ó aven t u r e -ros . Pe ro el b o i e a d o r se c a b r e ó y le h i i o a n o j o de t e r c i o p e l o a n u e s t r o d i r e c t o r , que a u n hace lecfao.

U N S U C E S O NO S U C E D I D O , 0 LA SANGRE D E L O L A

E l t i m b r e del t e l é f o n o s o n ó . e s t r i d e n t » j e m p i p a d o r . Todos nos p r e c l p i t a m o s a l a p a r a t o con a q u e l en tus i&smo.

—iQulén? — i B t n c o ? — l Ü T a ! — B o y Parcer isas . . . E i p e c t a c i ó n . C n a n d o Parcer i sas l l a m a ,

e* q u e pasa a lgo go rdo . E l ú l t i m o golpo q u e U a m ó h a b i a pasado P é r e z de E o i a s p o r sa de lan te .

—iQné e a r a y pasa? — I U n a cosa g r a v e . a l a p a r que san-

g n i n o l e n t a ! H o b o o o n m o c i ú n . l ü n sucesol I I b a m o s

a l u o i r n o s de d e b a e n o ! — l O a e n t a ! i C u e n t a ! —Pnos, y e r é i s . . . i C o n o o í i s a L o l a Mesa.

l a q a e vende g a l l i n a en l a B o q u e r í a , que t i e n e u n deseo en e l o m b l i g o y es de Sans y t i e n e n n s o b r i n o capeUAn y . . . f

— I P r o u I i B a s t a ! — E l c o n c e j a L L o conejo . Pues l a L o l a

a y e r se c o m p r ó . a p l a i o s . en l a d rogue­r i a d e l Q u i m , n n t a j o de sobrasada. . .

— | Cu en t a I — N o . Coenta , n o . A l g o p i can t e n a d a

mAs. Pue? se l a a n d r a p ó t o d a . Pe ro lue-« o . . .

A q u í l a n i f l a de l t e l é f o n o nos e s t r i p ó l a g r u a . N o sabemos pas s i h n b o n n ornce o • i se p n s i e r o n a s o f r e i r pez, p e r o n o en-t e n d f a m o s u n a papa .

—1 Pe ro . s e f i o r i t a ! — decta R a m o n e t . el mozo, que es el que t i e n e mAs modos.— iQné t i e n e en el Cent ro?

— [ T i e n e pel oc l a cosa!—decia Raf l l an -zas. el r edac to r de p a r t o s p r e m a t u r o s .

fiólo. y a u n con bas tan te faenas. o la -raos: -Sangre . . . L a a b r i e r o n e l Tient re . . . D e g o l l a d a . . . »

—Nada—hizo el r edac to r mAs T le lo . qne es d e l t i e m p o de P a l l a r d ó . — T a se Te b ien • l a r a m e n t . C l a r a m u n t . V a y a ns ted a en­s u m a r . Be t r a t a de n n aseelnato. Regura-m e n t e el f u l a n o de L o l a le h a b r à a b i e r t o •1 a l m a c é n . . .

F u é s e C l a r a m u n t , con a q u e l l a Telocidad, y e r t u v i m o s e s p e r à n d o l e con ans iedad dos 7 dos son c u a t r o . o sea, snma . T a r d ó t r es h o r a s e l m n y b a r r a . C u a n d o Tinc , q n e de ^ u é nos ca imos en basca.

— i P o b r e L o l a Mesa!—nos h i z o — . R a b é i i « • é e n o o n t r ó d e n t r o de l a b u t i f a r r a ?

— i U u » m à q u i n a de ooeer?

— i U n pa raguas? — N o . U n a b u r i l l a . j T se l a e m p a s ò ! — E r a su c o n l u m b r e . E ra m u y t a n o c a . — T se l e e n g a n c h ó en el i n t e s t i n o y le

T i n o l a a p e n d i c i t i s y l a h a n operado a l a u n a de l a t a rde . . .

— T a se sa be. A l a una , s'opera a la Mesa...

—Cal l a , g a m a n í s . Y l a o p e r ó e l d o c t o r Degol lada . . .

— i i A h ! ! Asf. pues... TIÓ L o l a . . . — Y o , n o . i eh? | T a hace malvaa e l que

f u é ! —No. Decimos que TÍÓ L o l a lo pe l ig roso

que es a n d r a p a r s i n g u i p a r . . . — i P o b r e ! N o t i e n e u n a pafia. i Me h a

ped ido dos r e a l es p a r a V a l l s ! — i O h ! ^Bebe como los homenotee? — i P a r a V a l l s , su f u l a n o ! T p iensa pe-

d i r o s t a m b i é n a Tosotros... Todos nos i n d i g n a m o s . X i r i n a c s , sub l i -

m e . h i z o ; —Esto. en Aemana San ta . — « P o r q n é ? —Porqne entonoes i r i b i e n b i e n u n a

Mesa p e l i t o r i a .

E S C U D I L L A BARREJADA, 0 D E TOCO UN PODO

N u e s t r o a m i g o (y n o decimos comr tn . p o r q u e es ezcusado) Paco M e r , f u é enga-f iado hace anos meses p o r u n a Havia que l a sabia m u y l a r g a , y a h o r a el pob re t i e ­ne n n n i f í o de m a d r e desconocida . è Q u é o a r a y hacen las a u t o r i d a d e s , que n o CTÍ-t o n estos abusos?

TTn f u l a n o que estA a l t a n t o . nos d i c « q n e el A y n n t a m i e n t o e s t à b a r r i n a n d o pa­r a e n d i A a r u n nueTo Impnes to . A l a cl ien­ta , se h a r à p u g i n a r u n r e a l p a r a sentarse en los bancos d e l P a r q u e . U n o s cobrado­res d a r à n n n b i l l e t e a t o d o e l que se s i e n t a oansado y se i d e m en e l banco . Es a d e c i r : q u e p o r u n real te d a r à n u n b i l l e t e de banco .

E l d o m a d o r t u r c o A l k n l m e l h a s Pums-b u l l I d h a s , q u e h a c í a l a p i u - p i u por estos pueblos . se h a Tisto en el Tein te reales t r a n c e de Tenderse u n m o n o enaeflado que sab ia r e c i t a r - L a m n e r t e del m o n a g u i l l o " , de c o r a z ó n . 8e d e c i d i ó a Tender lo p o r q b e se e n t e r ó q u e los que a h o r a menean las eerezas son e n e m i g o » del m o n o Po l io . ( D i -cbo m o n o se dec ia P o l i o , é e h ? )

A y e r f u é a c h & m p a d o por l a p o l i c i a n n b a r r a que T e n d i a pe r ros pe teneros d i c i en -d o que e r a n de casta .

P e r o luego l o d e j a r o n i r p o r q u e se com-p r o b ó q u e los pe r ros e r a n de u n a t a l Cas ta Ramesco.

E l C l u b A t l è t i c a P e r i p a t é t i c o de Sans. o r g a n i z a , con aquel en tus iasmo, u n oon-ca r so de sa l los a l a g a r r o c h a con r e l e ï o s . q n e d a r à e l golpe .

O t r o d i a que nos Tague y a g a r l a r e m o s m&s sobre e l a sun to .

Se h a e o m n n l e a d o a l O b s e r r a t o r í o Fa­b r a , qne hace n n gaTada l de a ü o s . eabo a l l í al 66. l a m a r q u e s a de P a d e r r a l d i ó

u n t é en su pa l ac io a l que c o n c u r r i ó la gen te de u p a .

Se h a heoho esta c o m u n i c a c i ó n porque e l d o c t o r F n e n t é s e r e n o p i d i ó que se le hicieee c inco de toda m e n a de f e n ó m e n o e sismicoe. y esto... I como es u n t é r e m o t o !

En V l c h se h a i n a u g n r a d o u n a f à b r i c a de pau de pe l l i zco a n a l i t i o o , con asisten-c i a de l cabo de serenos de P e r p i g n à n . que es de aque l lo m à s a m i g o del secre ta r io de Masquefa . A l ac to c o n c u r r i ó u n a g e m a c i ó n de gente que eega r r i f aba . l a cu a l e n o o n t r ó q u e esto d e l pan de pel l izco t i e ­ne m u c h a m i g a .

L a s m o d i s t a s de P a r i s . B e r l i n y P a p i o l ^ h a n empeecado p a r a este i n T i e r n o anos 4<stidos con dos p a ï m os b ien b i e n de cola .

Como s i empre b a r r i n a n cosas nueTss. u n a de el las , M m e . Tu iee . h a dec l a r ado qne esto de l a co l a l o p o n i a n p o r si pe-gaba .

SXI-LOS PRPET.-Pnrgante e s t u p e f a o i e n t » . P r o T e « d o r de l a M a n c o m u n i d a d y C a s i n » de M a n l l e u . E m p l e a d o en l a c à r c e l p a r a p u r g a r d e l i t ó s . U n a c a j a de c ien k i l o s , n n nabo .

CORRESPONDÈNCIA

K. Oado.—Sí: nn sello p a r a el i n t e r i o r Talo qu inoe c é n t i m o s , pe ro si es de aspi­r i n a , Tale u n r e a l .

P. B i c o . — U n a c a r a m b o l a con efecto no se parece en n a d a a l g a r l a r t a r t a m u d o . aunque esto sea t a m b i é n d'otecto.

Un culerino.—El o r i g e n d e l pan es sa-grado . E l p r i m e r p a n l o h i zo H e r o , que se lo r e g a l ó a L e a n d r o el d i a de su s a n t ó . Y L o a n d r o l o a g r d e c i ó t a n t o . qne por nad ie . en su v i d a h n m i l d o y reca tada , se d e j ó t o c a r el p a n d ' H e r o .

Saraíún.—El que h a y a m o s d í c h o que en P e r ü l ' a ce rn e s t à a r d i e n d o . n o q u i c r e pa» d e c i r qne haga m u c h o ca lor . Nos r e f o n -mos a l a cera de m i s a .

Cdnulo.—8u p r e g u n t a es m u y reconsa-g rada . i jPaede u n a UeTar u n t r a j e a l is-tas y que sea t o d o negro? S i . softor. Nos-o t r o s oonoceinos a dos chieas q u e so d icen Casta y P u r a (ganas de hace r b a r r i l a qne t i i T i e r o n los p a d r i n o s ) . q u e son m u y lis-t a « . Les lleTa usted u n t r a j e negro. . . y e c o l l q u à .

R. R .—jQue n o s a b é us ted en q u é es d i f e r e n c i e n los pechos de los Tlejoe a la« monedas de 5 pallas? Pues, en qne a q n é l los son b landos y é s t o s d u r o s .

C'na ovna.—I Y a es r a r o , y a . T a t ú a l a m a g n è s i a ! ^ D i c e ns ted q n e su h i j a ao sale s in l a m a n t e l e t a y se cos t ipa? O i g a : ^no s e r à q u e t i ene n n f u l a n o que se d i c « L e t a de ane l l ido? P o r q n e p o d r i a s a l i r oo» l ' a m a n t e L e t a y . . .

B . S a m è . — E l A l m a n n a n e Oo tha Tale dos nabos. t a n t o a q n i como en Maequefa . A h o r a . que en el mes de a b r i l n o le a « o n -sejo pan nne l o r o m p r e , porque e n a b r i l cada Oo tha Tale m i l .

S a r r ó . — N o se m e t a ustod en camisa" de 9 m . 195 em. í o sean. 11 Ta ras ) .

ü n a previ tora .—Si q u l e r e ns ted n a dis-f r a i o r i g i n a l , n o se d i s f r aze de p e n a de meda. V a y a ns ted de p a r t o .

I p A K I T U

—Ai, Senyor! No veu que, corrent tant, pot caure? —No hi ha por. Tinc compte, corrent...

LLUFES POÈTIQUES Tot caminant a les fosques, amb tu una ni t vaig topar. Del cop encara coixejo. N i mai que t ' h a g u é s t robat!

A m b tu, de nit , sempre penso ; amb tu , de nit , penso sols. De dia.. . no m'ho permetfn •es meves ocupacions.

-t.tft»'

Ta mare diu que'ets molt caia, perquè d* dins ets ben feta. Per poder creure a ta marc, de pr imé ho voldria veure.

Sempre ta mare em demana ^ue expliqui mes intencions. Si bo faig, Carmeta, jo et juro ^ue s'enfada de debò .

I C —

—Jo, quan era jove, tenia molt ascendent sobre les dones...

—1 ara, el que té, és descendent, oi?

uini!iiuiiUHiuuiiiiiiimn!UiuniiiinuuniiiiiininmiinHHiiiiiiuHiHiiaaBHMMliiuti>i'

LA PETICIÓ DE LA SOLTERA

E s la Quimeta una minyona bona a carta cabal ; amb salut pçr vendre ; no mal pareguda..., però (ja som a Sans!), té la desgràc ia que compta ja vint- i -vui t

anys i cap home l i ha dit una paraula m é s enllà de l 'al tra.

A m o ï n a d a per la mala estrella que té sobre aquest punt, de t e rminà posar-se baix la protecció de la V ç r g e del Carme, per ésser la predilecta en ses oracions, i tant a pi t pren la cosa, que, acabat el rosari, està resa que resaràs a la capella de l'esmentada imatge, fins que el sagr i s tà l i fa avinent quç és hora de tancar el temple.

Aquest, que res té de llonza, per alguna que altra paraula que ha recollit mentre prega la x i ­cota, suposa de què es tracta, i per lliurar-se d 'una vegada de tanta molèst ia , al l içona a un escolanet per a que, col.locat darrera de la Ver­ge, parl i a la Ouimeta.

I , tal d i t , tal fet. Quan ella, en ple paroxisme, d i u entusiasmada :

— S í , Verge Santa ! Us demano que em bus­queu mar i t ! . . .

...L'esco'anet l i diu : —N'o pot é s s e r ! No et convé , Quimeta. . . Enrabiada ella per la inesperada resposta del

n i n y o , exclama : —Calla, mocós, que no t 'ho dic a tu , que ho

dic a ta mare !.. .

P A K I T D

LA DESCONFIADA

A senyora I.aieta és desconfiada. Té molts anys de barraquetes i no es dei­xa ensarronar pas fàci lment . A ella, qui l'enredi ha d'anar molt llest...

Pe rò de qui menys es fia la senyora Laietà h dels metges. Tots són uns papadinerus, d iu . No hi té fe...

Un dia la senyora Laie tà va agafar una ma­lura. Febre, ventre inflat, mal de cap... I no tin­g u é més remei, malgrat sa desconfiança, que anar a buscar un metge.

— A i x ò — v a dir el doctor després d'haver reco­negut a la pacient pels quatre punts cardinals,— és una infecció.

— I com puc haver-ho agafat ? —Quina mena d'aigua beu ? La hi ensenyaren, i el metge compr imí amb

prou feines un «bony !». per respecte. L a senyo-a Laie tà bçvia aigua del pou, espessa, bruta, plora de coses estranyes...

— I ara! Això beu ? Si això deu estar ple de microbis de tota mena !

La senyora Laietà s o m r i g u é , escèptica, com: volent d i r : «Ves qui fa cas dels metges 1». I ex­c lamà :

— P e r ò , doctor, que es creu que bado? Fs pensa que em farà creure que en una aigua tan bruta pot viure-hi cap an ima ló ?

malament a casa i —Alians de casar-me, eslava fora. No eslava bé enlloc.

— I ara has canviat, oi? —Ja ho crec 1 Ara només estic bé a foral

p A K 1 T U — i i

jfliinnmmmmmiummnimHnmuimnimimummnnminuHinmmmiummimumiim^ i : •

I S L R E O N E D E laA. T A B O L A I riiHiiiiiiiiiiimiiiiniiiiiiiiii TEATRES - MUSIC-HALLS - ESPORTS. E T C ETC. umiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiinr-

CATALUNYA. 2. GUIPÚSCOA, 1.

F U T B O L

^ ^ ^ 9 1 OS ALTRES no hom sigut mai partidaris de les I seleccions. Tant és així que quan en els bons

l ^ ^ ^ l temps del Papilu anàvem per les cases de barrets, no volíem passar al «salón» ni amb

• ^ precs. Ho trobàvem empipador allò de triar i remenar, amb l'agravant de que sempre ens carregàvem amb un mort i les demés quedaven desairades. A l'en-traí ja ho encomenàvem a la mestressa.

—Vostè mateixa, sap? Una cosa que estigui bé. Calculin vostès els seleccionadors de davanters cen­

tres, zagueros i backs, amb quin bullit es devien veure i el maremangum que devien passar. I els treballs que devien tenir per a que tothom quedés content. Nosaltres ens els imaginem dirigint-se a un jugador.

—Ja ens agraden les seves combinacions, però a nos­altres lo que ens convé és udribling» i tres centímetres més de peu. No s'ofengui per això, eh?

Els seleccionats varen sortir al camp mentre pesava damunt d'ells la maledicció de tots els desairats. I això va influir amb IVescore". Perquè vostès no ens negarun que IVescore» podia ésser una altra cosa.

L'Alcàntara es mirava a en Cros com volent dir : —On va aquest «nou seleccionat»?, i no s'hi acostava

gaire com si no el considerés del seu braç. En Martí feia reflexions sobre quin tupé era més cas­

tís, si el seu o el d'en Cros i mentrestant badava. En Zamora, que encara li durava l'enrabiada del diumenge, estava de mal humor i tant se li endonaven naps com cols.

Els de Guipúscoa, que quan sortiren al camp estaven espantats, amb una mica més ens donen un disgust.

Posem-nos la mà al pit i reconeguem que podíem fer un altre paper.

I ara a reposar, que el diumenge hi haurà gra fort.

XAFARDERIES TEATRALS

ELS senyors Velasco són uns empresaris molt afamats, en el bon sentit de la paraula; o siga degut a la fama de que disfruten com a nieteurs en scène.

Això de meleurs, tampoc té res que veure íimb el verb castellà meler, que en català vol dir ficar. Oh! hem de posar els punts sobre les is, perquè la gent no pensi malament!

Són uns senyors—repetim—que monten admirablehent 'es obres i no hi planyen els calers. Per això, cada ve-Kada que anuncien un nou espectacle, el públic s'hi aboca com a mosques ; i això precisament va passar •"n la estrena de la nova revista que han presentat al "Tívoli» amb el títol de <iLa tierra de Carmen».

Degut principalment a la presentació que deixa amb la boca oberta, va resultar un èxit, essent també dignes d'elogi unes quantes situacions còmiques del llibret i •ilgun número de música.

I ja que d'aquesta obra parlem en la nostra secció de Xafarderies, no podem passar sense esment un rumor

que circula amb gran insistència entre la gent de tea­tre.

E s diu que «La tierra de Carmen», original, segons els cartells, dels llibretistes senyors Paso, Primelles i Borràs, és la mateixa obra que amb un altre títol va estrenar-se ja fa temps a la Habana, com original d'on Gonzal Jover i n'Eulogi Velasco, havent presentat els hereus del primer una reclamació judicial contra els pares postissos. Pel que es veu, aquests nous autors deuen professar aquelles teories anarquistes que procla­men que fa lícrra es de todtis.

A l'üEspanyol», mentre esperen que " E l quefe polític», de l'Avecilla i l'Amichalis, estigui a punt de carmelo, s'entretenen amb un vodevil d'allò més barrilaire, que es titola nLulú... guarda-la per mí», adaptat per un tal Pere Punyet.

Sort que en Santpere i C * hi fan de les seves amb aquell salera tan especial, que fa trencar de riure ; que sinó, l'obra no hauria entusiasmat a ningú, doncs el públic no està per gaires putiyeleries. •

Al «Nuevo» tornen a fer calderades amb la nova ope­reta «Canción que no muere», presentada amb una suntuositat americana.

Es de remarcar l'efecte prodigiós que causa el quadro anomenat «La gruta de las pcrlas», on s'hi veu una cascada màgica, que el públic no es cansa d'admirar. Sobre tot les nenes es tornen boges amb la dita cascada.

Per acabar, hauríem de parlar d'una cosa estrenada al «Poliorama» amb el títol de «El fin de Edmundo» ; però val més no dir-ne res.

L'HOME DE LA CONXA

—Jo, Lulú, tinc un piset a Gràcia, un a Sans, un a la Barcelonota i un al Poble Nou...

—Sí, vaja. Els quatre punts cardinals...

1 2 — P A K 1 T D

A L VOLTA L MUNDO F A B R I C A C I Ó N A T U R A L D E L C A R G O L

^ K l ENSE torns ni màqu ines de cap mena, s'ha aconseguit una fabricació perfecta del

( g V cargol. S'agafa un cargol i una femella i se'ls

té un parell de dies en un espai ben reduï t . A l cap de pocs temps, la femella fa una col.lecció de cargols, molt més perfectes que no pas els ^ue feia çl torn.

Si es veu que la femella pateix una mica per fer-los, es poden treure amb un to rnav ís .

E L S Ú L T I M S M A S O N S

Aquella secta que tants adeptes havia t ingut i de la qual avui ja n i n g ú en parla, a Teguci­galpa, fins fa pocs dies, en quedaven encara set partidaris. Aquests set individus formaven una penya que s'anomenava « E . M . dels S. M.» (El Melic dels Set Masons) i obrava a la quieta.

X o és que nosaltres siguem partidaris d'obrar a la quieta, car creiem que, a l 'obrar, el cos ne­cessita certes expansions, però ho remarquem

com a mostra de l 'ab-negació dels masons.

U n domador d'ani­mals domèst ics els va arreplegar i els exhi­bia en un circ de Te­gucigalpa, i els trac­tava a cops de fuet i a trets de revòlver.

Els set masons, ferits en el seu amor propi , han deixat d'existir.

E i Govern fa indagacions per veure si l 'amor propi el domador els el v?í4|frir amb el revòlver.

L ' A L C O H O L

S ò n en gran nombre els països que v o k n su­p r i m i r l 'alcohol, ta! com ho han fet als Estats Uni t s .

Les víct imes de l 'alcohol es compten a milions, i una estadíst ica que, ha publicat el D r . Sir Perci Hanas, fa posar els cabells de punta.

Vegi 's un fragment: «Cria tures socarrimades amb fogonets d'espe­

rit de v i , 3.675,499; casos d'hidropesia per ex­cés de beguda,-9.969,476 ; magatzems d'alcohols incendiats, tots ells assegurats contra incendis, 69,696, e t c , etc. »'

Amb aquesta llista n 'h i ha prou per a que la humanitat no prengui altra cosa que yoghourls.

U N A D O N A Q U E D Ó N A A L L U M S E T C R I A T U R E S :

L a premsa de tot el món comenta el cas extra­ordinari d 'una dona de Sant Fel iu de Mississipí, que ha parit set angelets plens de salut i sense el més lleu con­tratemps.

E l que no va poder resistir el part fou el pare, que sofrí un col-lapse, anant-se'n a l 'altre barr i .

E l professor alemany inventor de la «Mamhe-11a artificial», s'ha ofert per a criar-los gratuïta­ment.

Tothom alaba el seu procedir.

C A T E D R À T I C P O R N O G R À F I C

U n alumne de la Universitat de Cambridge, va denunciar a un catedràt ic que en plena classe ensenyava la ceba.

Això va escandalitzar a tota la poblac ió , que volia l inxar-lo.

Després , posades les coses en clar, s'ha vist que el catedràt ic bo era d'agricultura, i que un dia explicava la patata, un altre demostrava l'ar­ròs i aquell dia ensenyava la ceba.

Sempre hi ha mal intencionats. LANG-HUSTINUS

P A K I T ü — 13

— L a teva dona és lo més fidel que he conegut. Des de que la conec, tu ets el seu tercer marit, i sempre ha tin­gut el mateix amant.

(De Le Journal Amusant.)

rnlrít"' TU n0 faràs mai 10 que em va fer eI meu Pr'mer —Veiam. Què et va fer? —Morir-se i deixar-me rica.

(De U Rire.)

— E s la casadeta del 7, que gemega. Deu haver perdut quelcom! r

—Ah ! L a casa no respon més que de lo que es deka al despatx!

(De Ruy Blas.)

—Si et mors, em tornaré a casar. —Ah! —Sembla que això et deixa fred? —Com vols que tingui llàstima d'un home al qual no

conec?... ^ (De San* Géne.)

14 — P A K I T ü

—M'han dit els papàs que a la Fira de Mostres hi ex­posa els seus carbons, senyor Pere. Com se'n diu del seu stand?

—i<Stand Hullera», jove.

iwffiíwmiHwiuuuuuumuuimmiWimmmiuwim

Ç R 0 N i a U E 5

INEGETÍQÜE5 o CÍNIQUES, JA QUE TOT VE DE CINE

L 'ACONTEIXEMENT cínic de més importància en les dues setmanes darreres, ha sigut, sens dubte, la passió i mort de «La Sin Ventura», •que tarda i nit ensenyava a 'es nenes som­niadores els greus perills de deixar-se enre­

dar, tot i encara que es tingui un cos dels que fan venir de seguida a la imaginació la idea màgica : «Em gasta­ria tres duros!». «La Sin Ventura» és una xicota més caia que el jaqué que ara s'està fent en Ribé i, com qua-sibé totes les xicotes caies, té un desliz. Això d'un desliz, lo mateix pot ésser nen que nena. De vegades no és res. Tot consisteix en una mica de netedat. Bueno; doncs «La Sin Ventura» el té d'aquests últims : i ja en 'a pen­dent, e' desliz es repeteix més que un plat de mongetes que no estiguin ben cuites ; resultat : que un dia s'atipa, posa el cartell de uCerrado al público» i se'n va a viure en pau a un poblct andalús, on la gent creu que ha cai­gut la grossa ; tothom arreplega calers; el rector del pob'e arreplega, a més a més, una pulmonia, i ella el cuida a força de resar i a forca de pollastres ; un xicot de poblo, que a part d'ésser metge és molt bona persona, s'enamora de la santa, i ja anaven a arreglar-se, quan torna a aparèixer un punto de Madrid, que s'emporta altra vegada a la pobra noia ; ja tenim a «La Sin Ven­

tura» al costaí d'un sinvergüenza que l'explota i la fa desesperar de la vida ; li fan una operació en un sana­tori i allí troba al metge del poble ; hi ha escenes pas-sionals, petoneíg i, naturalment, un suicidi, per a que ningú digui que «La Sin Ventura» no és drama.

L a pel.llcola, en general, està ben feta, excepte alguns detalls, com el de presentar a la gent del poble andalús enterament ximple ; aquella bestiesa del miracle, potser a «El Caballero Audaz» li semblarà molt verossímil, però a nosaltres ens sembla una audàcia. De totes maneres, ja hem dit que la pel.Hcola, en general, val la pena.

E n Douglas ha fet la seva reaparició al «Pathé Ci­nema» amb «El signo del Zorro», que no cal comentar, perquè ja ho coneixia tothom.

Al «Coliseum» fan ara concurs de pel.Hcoles dolentes, començant per «Sergio Fanine», que projectaven fins dijous passat, i que és de lo més complet que hem vist en categoria de llaunes.

«Los misteriós de Paris» segueixen en el cartell del «Palace Cine» ; al «Cataluna» i al «Kursaal» fan "Las dos huérfanas», d'en Griffit, que no hem vist encara, perquè ens fa venir mandra pensar que són quatre qui­lòmetres de pel.lícola.

Diuen que és cosa bonica. Ja en parlarem. • L'ALTRE

X a f a r d e r i e s

•»* Tallem de La Gralla, de Granollers, i d'un anun­ci d'uns polvos per a les gallines, aquesta ratlla :

"Les polles avencen IMiora de pendre.» Vostès mateixos. *** L a «Colombina» ens parla, en una revista de

modes, de les teles de novetat, i diu : «Las telas de novedad son : la «tchinellaines», el «kas-

hadrap», la «kashavella», la «kashaduretine», la «kas-hangora», la «poplavella», la «poplavelline», ja «drape-lla», la «drallaine», la «noussandlaine», el «tchinekashai', el «kashadou», el «pekine», el «ziblikosha», el «dejersat-chinellaine» y todos los tejidos del Sudàn, la Indochina, el Àfrica ecuatorial, y, sobre todo, Marruecos. Así. tenc-mos en gran boga la «marokellaine», la «majunga» y el «marokaias».

L a de casa, volent llegir-ho, ha. agafat migranya. *** Del Diario de Gerona : «En L a Bisbal ha sido detenido Àngel Turró Trull, por

haber amenazado de muerte con una navaja de muebles, de 20 centímetros de longitud, a Rosa Costa Puignau, vecina de Montràs. L a cuestión fué por resentimientos de família.»

Aquesta navaja de mobles, jque ha figurat a ''Expo­sició?

*** EI Rutlleti Oficial de dies passats portava la se­güent citació :

"GARCIA P R I E T O , Manuel; hijo de Manuel y de Maria, natural de la Isla de Cuba, de estado casado, pro-fesión comercio, de 36 a 38 afios...», etc.

—Ja comencem !, vàrem dir-nos. Però, ca ! No era eü. Era un altre!

Els nois del Centre Excursionista «Rafel Casa­nova», ultra organitzar excursions, fan ballaruga. L'altre dia varen celebrar una ballada de sardanes, i al progra­ma varen posar-hi aquesta coletilla :

«SARDANISTAI — No deixes d'acudir a n'aquesta audició on les notes de la Sardana et faràn viure unes hores agradoses i et diràn al cor el nostre lenía, mes cal que perquè les audicions sovintegin, que cooperis a n'a- ! quesTa obra que la comissió Pro Foment de la Sardana del Centre Excursionista Rafel Casanova, s'ha amprés. Adquareix un ramell, que donzella somrienta tTien res­tarà complaguda lluint-lo mentres punteja amb delit, roja de cara, esguard somniador...»

Potser que aflueixéssiu!

P A K I T U — «5

Correspondència E n Quimet del Dle. V : No es faci il·lusions. Tot lo

1 nu's que podem fer en obsequi seu, és no fer-ho córrer. (Però, publicar-ho? C a !

Sis pagesos : Ho sento molt, però lo de vostès se'n va l a l cove de pet. No per res, no : per dolent.

X. X. : Potser un zisto, ben amanit, podrà aprofitar-| se. I prou.

• ."arar í f io : Mir i : porqueries, no. Hi ha perill i no fa fi. Roc Ric Ruc : Home! A vostè ja el coneixíem. Què

| f;in per lla dalt? Gràcies i amunt. Sopeles d'all: Això de les satisfaccions particu'ars,

|pusat en vers, perd molt. Creguin-ho. Ilabilònic: Rebut, aprofitat 1 publicat. Com pot veure,

també en sabem d'ésser lacònics. Esbojarrada : E s un mascle. Tenim un nas que no ens

Ifnganya. Si hagués sigut femella, l'hi hauríem dit amb

més modals. Essent mascle, ens limitem a dir-li : arri, brut!

Xauxenc : Ja té gràcia, ja. Llàstima que no ho expli­qui amb més salera. Mirarem d'engiponar-ho.

L a colla del Uanto : Doncs, mirin : el llanto sobre el difunta, però no çns l'aboquin a casa.

Piri : Res. No hi ha res a fer. .Son Dunga: Ai, Senyor! I que n'és de mala pala !

Per què no estudia l'esperanto? Sempre s'entretindria! .Wancí 5. : Política? Mau ! Primer ens passarà un ca­

mió pel damunt. R. R. R. : Apa, buenas. Que ens pren per xinos? Mec : Vostè és més que mec. Vostè és una bicicleta

(per allò de mec, mec, mec...). Però no té gràcia.

O R . Q U S S T R I N A J A Z Z - B A N D

Per • contnetec J O A N REYNES - T i p I n t r U . 35, I . '

f ALLER8 GRÀFICS COSTA, C O M T I D l L'ASSALT, 45.—•ARC1U.N*

I0N D'OR WEUBLÉE (Sucuml VBaDDRA) onfort modern - Habitacions a 5 pessetes - Calefacció ntral - Saletes de bany - Telèfon privat. — Portal de

anta Madrona, 6 ( G i r a n t del Banc d 'Espany») Barcelona

VIAS U R I N A R I A S : I M P U R E Z A S D E L A SAN-G R E : BASTA DE SI FRIR INÓTILMENTE DE DICHAS ENFEK-KtDADES GRACIAS AL MARAVnXDSO DESCUBRIMIENTO DE LOS

MEDICAMENTOS DEL DOCTOR SOIVRE Que son reoomendadoa i n d i s t i n t a m e n t e por todos loe m é d i c o B q u e loa conocen 7 me rec en l a a b s o l u t a confia nxa de todos los Que los b a n usado, paee nnu-Dimemente reconocen q u e en casc* crónicoB. d i f í c i l es 7 te n a ces, t r a t a d o s durante m u c h o t i e m p o 000 t o d a clase de m è d i c a m e n t o « c o n resu l tadoe fnfi-mos o nuioe, m e d i a n t e loe UBDICAHEM-ros DEL DOCTOR Soivtfc ee c u r a r e n pronto 7 r a d i o a l m e n t e de sus en le rmedades . VIA8 U R I N A E I A f l . — B l e n o r r a g i a (pur -facionee) e n todaa sos man i fe s t ac io -oes, u r e t r i t i » , p r o $ t a t i U $ . o r q u i t i * , ci$-U U B , g o t a m i h t a r , etc., d e l h o m b r e , j puíui t í s , v a g i n i t i a , m é t r i t i » , u r e t r i t i s . c ie t í t í s , o n e r i í i í , f l u j o i , e t c . de l a tcujer, p o r o r ó n i e a e y rebeldee q u é Mao. ee ou r a n p r o n t o y r a d i o a l m e n t e

WD los CACHETS DIL DOCTOR Soivat . Loa enfermos ee c u r a n p o r s l solos, s i n inyeccionea, l avadoa y a p l i c a c i ó a de sondas, b u j í a e . Btc., t a n pe l igrocoe e iempre y q u e neoeei tan l a p resenc ia del mMioo, y n a d i e se e n t e r a de so enfermedad.—S ranrai CAU. I M P U R E Z A S D E L A S A N Q R E . — S i f ü i M (avariOBie), t e t e m a i . wrpeB, ú l c e r o B var icofms ( i lagas de las p i e rnas ) , e r u p e i o n o t tt r o í u l o n a t , « n ' t e m a s a c n i . u r t i r d r t i c a . e t c . e i i fe rmedades Que t i e n e n p o r causa hnmores , v i c i ó s o infeccionea de l a ean-ire, p o r c r ó n i c a s y rebeldes que sean, ee c u r a n p r o n t o y rad i -eaimente oon las PÍLDORAS DBPTTRATIVAS DEL DOCTOR BOIVRI, que ion l a m e d i c a c i ó n d e p u r a t i r a i d e a l y per fec ta , porqae a c t ú a n ^eenerando l a s a n a r é , l a r e n u e v a n , a u r o e n t a n tol·la* lae j n e r g í a a d e l o r g a n i s m e y f o m e n t a n l a s a l n d . reeo lv iendo en breve t i e m p o todas laa ú l c e r a a , Uagaa. granoa , f o r ú n o u l o e , m p u r a o i ó n de laa macosae, oa ida d e l ca b e l l o, In f lamaciooee

genera l , etc. , quedando l a p i e l l i m p i a y regenerada , el c^beDo b r i l l a n t e y copioso, n o d e j a n d o en el o r g a n i s m o hue-Ja* del paaado. — VETTA. 5 PFSETAB PRASCO : : : ! 1 : : D K R I L I D A D N E U V I O S A . — / m p o l e n c t a ( f a l t a de T Í g o r s e m a l ) . PoiuctoneB n o c t u r n a » , a í p e r m a f o r r a o ( p é r d i d a a semlnales ) . tantaneio m e n t n l . p é r d i d a de m e m ò r i a , do lo r de cahesa, t é r -^OOB, d e h i l i d a d m u a c u l o r , f a t i g a c o r p o r a l , t e m b í o r e a , p a l p i -ja^tones, t r a s t o m o s nerviosos de l a m u j e r y todas laa m a n i -

1 ' ^ t ac ionee de l a N e u r a s t e n i a , o a g o t a m i e n t o n e r r í o a o . p o r crónicaa y rebeldes que sean, se c u r a n p r o n t o y r a d i o a l m e n t e

las GRAJEAS POTCXCIALES DEL DOCTOR BOIVRA. MAa q u e o n me-1i<amento. son o n a l i m e n t o esencial d e l oerebro, m é d u l a y ' :" e l n i - t ema nervioso, i nd ioadas especia lmente a loa agota-

en l a Joven tud por t o d a clase de encesos (vie jos a i n afios). : -fa r e c u p e r a r f n t e g r a m e n t e todas BUS func iones y con-"errar ba s t a l a e x t r e m a vejez. s i n v i o l e n t a r el o r g a n i a m o . el ' i ^o r sexual p r o p i o de l a edad. — VBNTA, 5 PRSBTAS rRASco. A ' í r í f T E E X C L U S I V O : I f í j o de Jos^ F i d a l y Ribas , & en C -f ontcada. t l , B a r c e l o n a . — V E N T A : F a r m à c i a *ï«tfald. H a m -bla de l a s Flores , 14 ; f a r m à c i a flelart. ca l l e P r incesa . 7, 7 *Q las p r i n o i p a l e s f a r m à c i a s de Eapana, P o r t u g a l y A m è r i c a .

MA1SON M E U B L E E (Verdura) Habitacions a 5 ptes. Barbarà 27. Telèfon 3221 A. Bar-celona.-Gran confort i saletes de banys - Telèfon privat

Ascensor. - Contínuament reformat a la moderna.

^ C l C l Ç S S A M R o M A noTocicitJ*:» S U N

Llegiu cada dijous ^ } 1 | 'T Fa desaparèixer les cabres instantàniament i sense cap compromís.-Preu del frase U n a p e S i t e t a . - De venda en u

F a r m à d a del Dr . B A R T O M E U , PU-

ça Universitat (cantonada Ta l le r»)

CONSULTORI POLICLINIC tEInA.0i ií0d.P6B.At S Í F I L I S , V E N E E I , rf·ELL. I M P O T È N C I A . Ap l i emc ió • o o n ò m i o » del 606 1 914. A b o n a m e n U setmanala , S p e u o t o t

B L A N C O

CACiONES wALLC T

V t N T A ttl f»«WACIAl fOn

jvtxjoxr J D X A . J L · * ARTICULOS RESERVADOS

Esparter, 6

SULFURETO CABALLERO P r o d u c t e p a U n t M c o n t r a l a B A E N A (re­

nya) . Ben* d a n y f a d e a a p a r t i i e r l a 8 A B N A en 11 t n l n t r t » . Demonfieu aempre de lee i m i t a c i o n s . Comte de l 'Aaa l t e , M , Barce lona , 1 Centrea d'Eereolfioe 11 : i : i 11 11 • i

16 — P A K I T |

i -Voleu venir, tu, en Lluís i en Ramon, a sop ar? Serem la Mimí, la Fifí i jo..; - E s «Uò: tants caps, tants barrets.