Any VU. Núm. 354-Barcelona, dijous, 28 novembre 1935

fPreu: 30 cèntims - Ronda de Sant Pere, 3 Telèfon 22592 : Subscripció: 3'5 0 pessetes trimestre

A la pàgina b:L'humorista Mark Twain, por W. R.

A la página 7:

Sant Jordi i Bel'lerof ons, per Josep de C. Serra - Rà{ols.A la pàgina 8:

l'avanç de I'ala dreta italiana i les dificultats de la lluita, perGonçal de Reparaz (fill),

Amors i mort dun músic, per Francesco Ruggieri.

David Lloyd George, 1'ex-primer ministre i Paraguai, Alemanya, que sempre desitjavaque durant uns vint-i-cinc anus havia estat esmunyir-se de les seves responsabilitats, s'hamembre destacat de quasi tots els governs donat de baixa sense compliments. La So-que s'havien succeït a Anglaterra i que, tot cietat de les Nacions ha perdut empenta,I això, en caure el govern liberal en Igaz, la seva espasa està oscada ; si no és recons-quedà reduït a un paper de segon pla, torna truïda des deis fonaments, haurà arribat laa ésser avui un estadista de categoria en ifa seva hora suprema. Adhuc e1 conflicte abis-Gran Bretanya. Aquest home que compta sini no pot ésser qualificat d'esdevenimentsetanta-dos anys s'ha posat al cap d'un mo- gloriós per a la diplomàcia anglesa, i si es

• viment que propaga mesures radicals per a segueix actuant d'aquesta manera, no po-

El "New Deal" deLloyd George

UN INTERVIU AMB EL LLEÓ DE CORNWALL

Tres actituds oratòries de Lloyd George exposant el seu programa al Central Hallde Westminster

MIRADOR INDISCRET

eliminar la crisi econàmica i política, i portaa cap una campanya vastíssima, aparatosa,amb tant reclam que lana honora una em-presa cinematogràfica . Amb el nom de LloydGeorge és anomenat avui un tan gran nom-bre de coses, que el fet sois pot comparar-seamb el que passa amb les més cèlebres es-trelles de cinema.

Hi ha maduixes, roses, cigars i fins bicicle-tes que porten el •cognom de l'home politic,

encara que no sempre aquest hagi donat elseu consentiment per a aquesta propagandabarata. Precisament acaba d'aparèixer al,mercat el sabó New Deal, un sabó de preuenraonat que mostra l'efígie del lleó de Corn-wall amb la seva crinera blanca i porta lainscripció : «Renta't les mans fins que esti-guin lliures de tot pre;udici i estudia el NewDeal!» '

UN TRUST BRITÀNIC DE CERVELLS

—Els homes més destacats del món finan-

cer i industrial m'han demostrat claramentque totes les temptatives fins ara empreses

per a vèncer la "depressió eren equivocades— em declara Lloyd George —. Per conse-güent, he elaborat, junt amb aquests homes

de primer rengle, un pla que per primera

vegada preveu mesures practiques, que portafets en comptes de paraules i promeses, que

pasa en primer terme la pol`tica activa. Fins

a la data no es podia arribar mai asolu-

cions terminants, sinó que en la política

interior s'ajornaven sempre tots els punts

importants, dissimulant la situació real.Lloyd George ha copiat amb el seu «trust

de cervells» 1 exemple de Roosevelt. En efec-

te, el seu pla es basa en el New Deal ame

-ricà, encara que la seva estructura necessita

modificacions segons les necessitats britàni-ques. El president Roosevelt ha aconseguit

més que la majoria dds seus antecessors.

Lloyd George està disposat a exposar-se tal

coin Rposevelt, a fi de mostrar-se home

d'acció, home de puny dur, com el seu model

trenta anys més l ove que ell. ,•

PER LA PAU NO S'HAN D'ESTALVIAR DESPESES

—Els americans han après a conformar-se

amb les realitats — explica el cabdill, pie de

fanatisme jovenívdl —. Els anglesos encara

han d'apendre n. Què ha fet Anglaterra du-

rant els darrers anys en favor de la pau, que,

segons el que pretenen els seus dirigents, ésl'objecte de totes les seves atencions? Sem-

pre que Anglaterra s'ha ficat en un conflicte

l'ha agreujat. La Conferència del Desarma-

ment, tan «fomentada» per Anglaterra, ha

dut a una gegantina cursa de tots els passos

cap ads armaments. La gran potència Ae gla

-terra ha permès que la Societat de les Na-

cions, per al manteniment de la qual el poble

paga, per al prestigi de la qual el món llmta,

sigui objecte de burla de tots ei fiqu Boliviaganes de burlar-se'n : el Japó,

per les clàssiques causes

independents de la nostra

voluntat, ens veiem privats

del gust — que segurament

Ii aurien compartit els nostres

lectors — de publicar bona

part dei que teníem intenció

de fer -ho.

Els DijousBlanc•

Canvi de nuncisL'APÓSTOL Es d'imminent celebració el Consistori

Corn que s'hàvia deixat la barba, de se- tan esperat en els ambients eclesiàstics, enguida es distingí entre la fadrinalla de la el qual Msr. Tedeschini veurà exaudits elsseva generació i fou escollit' sense disputa seus vots i serà elevat a la púrpura carde-per a representar" els papers ms greus en nalícia. Tot seguit, abandonarà Madrid perles solemnitats religioses i profanes. El Qri- a ocupar una arxidiòeesi o un altre càrrec avier diumenge que s'assegué al banc de la Santa Seu. •

l'Obra i desfile per ¡'interior del temple El seu successor designat és Msr. Micara,amb 1'estandard blanc brodat de raigs i nunci apostòlic a Brusselles. 'Es una cria-aurèoles d'or, féu una impressió formida- tura de Pius XI, jove i enèrgic, però d'es-ble. pent reaccionani .i intransigent. De la nun-

Els membres que trobà a la junta en ciatura de Brusselles n'ha fet l'ambient mésngressar-hi i els que amb ell hi havien aristocràtic de la capital belga, després delentrat es veieren tan insignificants a la de la cort, on frueix de gran consideració.seva vora, que de mica en mica es f eren A Bélgica, la seva obra política li haintrobables i el jove de la barba hagué de provocat moltes enemistats, àdhuc entre elsdescabdellar una aplanadora acció uniper- catòlics. Sempre ha posat traves, no soissonal, perquè,:a més d')zaver d'omplir tot al moviment social-cristià, tan desenrotllatsol el banc i portar el pendo, havia de a Bèlgica, sinó també a totes eles reivin-passar la bacina i acompanyar el predicador dicacions deis flamencs, culturals i políti-c la trona. La gent, adonant-se que es ques. Aquesta actitud el féu pm grat aldesvivia massa, suggerí al rector que fes cardenal de Malines, van Royen—successorlormar els altres o que li cerqués, almenys, del gran cardenal Mercier—, que Os flamenc.Un ajudant, però ningú no s'atrevï a posar- No és improbable que el seu allunvamentse al seu costat, per por d'esdevenir un de Brusselles sigui degut a eles gestions proplacai del gran mestre de cerimònies. de Roma de van Royen.

Llarg temps s'escolà amb aquesta única Msr. Micara ha estat sempre un adver-representació seglar en els actes litúrgics i sari del cardenal Pacelli, l'obra del qual ala força del, costum tornà natural i lògica Berlín, tendent a formar el bloc entre so-aquella rara hegemonia,.. fins que, un dia, cialistes i catòlics, meresqué les seves aspresla dòcil conformitat deis feligresos sofrí un critiques. Per això és estrany que araesvoranc en assabentar-se que a la terna Msr. Pacelli afavoreixi la promoció deestablerta per a proveir el càrrec de jutge Msr. Micara.municipal hi figurava aquell, home singular, Si aquest darrer va a Madrid, serà unconegut ja per l'Apòstol. Es ciar que encara perillós adversari de totes les democràciesli sobraven moltes hores , per esmerçar i I no deixarà—amb menys tacte i habiúitatque quan es topa amb un semblant gene- que Tedesehini, però amb més energia-rador d'activitat, els més amp/es limits d'hostilitzar les reivindicacions de Catalunyaresulten esquifits, però es presentava un i de totes les regions de la República Espa-problema ben difícil de resoldre i era que, nyola que sentin desigs d'autonomia.si se li atorgava la vara de la justícia, esveuria obligat d'anar al banc de les auto- «Això son vofsl»ritats i, per tant, el de t'Obra 'quedariadesert. De l'incident promogut pel diputat senyor

L'expectació creixia per moments a les Trabal en ]'acte de presa de possessió del

envistes d'una ressonant festivitat i una set- lflOU govennador general de Catalunya, senyor¡nana abans ja es notà un tràfec extraor- Villalonga, un deis assistents que més direc-

dinari de sastres i modistes: en far-se fosc, tament en tocà les conseqüències fou l'ex-aprenents i aprenentes anaven amunt i avail diputat per Granollers, i actual regidor ges-amb farcells de roba de primera i segona for del nostre Ajuntament, senyor Torras.emprova, mentre els recaders repartien cap- En efecte: un deis cops de puny que unses de barrets a domicili. Una remor per excitat cedista anava a donar al senyor Tra-l'estil de fa que precedeix, l'aparició de la bat, va caure al seu clatell.vedette es produí en tocar la campana anua- El seriyor Torras, perú, no s'immutà.Giant el començament de l'ofici. Alguns Home de illuita política, • alculà de seguida,creien que l'Apòstol havia optat per asseu- en aquells moments, l'eficàcia que el gestre's al banc de les autoritats per tal de del senyor Trabal podria tenir en unes elec-poder lluir la vara, però d'altres no saca- pions.haven d'empassar que, en una festa tan —Això són vots! —sospirà, sense saber-seassenyalada, abandonés el banc de l'Obra, contenir.L'Apòstol que, en el fons, era un farceur,els jugà un mala partida : invità des del El món es aixísecretani fins al darrer agutzil i els collocàen cadirals supletoris que anaven, en forma Els regionalistes que hi havia al saló dede semicercle, de la capçalera del banc de sessions de la Generalitat, estaven tant oles autoritats a la capçalera del banc de més indignats que els cedistes.l'Obra on s'assegué el jutge i l'Apòstol, tot Els pronois Codolà .i Gualdo, ex-futur al-d'una peça, caldo, i Vendrell eren dels que més s'indig-

Als primers freds mona l'administrador naren.de l'hospici, una institució mixta : privada —A fora ! A forali municipal, i es renovaren les angúnies per En Trias de Bes també treia foc pels quei-a trabar-li successor. No s'ho volia creure xals.ningú, però a la terna presentada per l'A- Ens sembla que fou ell que cridàjuntament també hi havia l'Apòstol, i fou —Visca el governador general!ell qui sortí elegit per majoria de vats. En canvi, En Vidal i Guardiola més aviatTot va ésser actuar l'Apòstol a la casa deis recomanava calma.desvalguts corn afluir-hi diner fresc, donat —Deixeu-lo! En Villalomga és prou llestper filatrops anònims. La seva fama ja per pentinar-lo ell tot sol! —deia.clamava un monument en vida, quan un dia L'avalot s'acabà amb un eVisca el Pre-es descobrí que una suma declarada per sident de Catalunya!».l'Apòstol no pujava ni a la meitat de la El donà ól senyor Jaumar de Bofarull.lliurada pel donañt. El precursor deis afe- El món és així.ristes deis Bons de Bayona rodolà corn uncòdol i es montaren mil llegendes sobre la Flors, coloms.., i arpaseva afició a Passar la bacina, però l'Apòs-tol era tan decoratiu i els anys li havien En tornar de València i abans de debutarposat un no sé què tan tendre que encara al Principal Palace, Margarida Xingu féu

fou nomenat president de l'Agrupació In- una petita tournée, veritablement triomfal,tegrista. — S. per terres catalanes.

A tot arreu on anà, caigué damunt d'ellauna pluja de flors, i a Manresa, amés deles flors, Ii oferiren coloms.

Però alié on potser trobà un acollimentmés entusiasta fou a Sant Cugat del Vallès.

En aqueixa població, una admiradora espassà el dia folrant de groc la llotja de l'emi-nent actriu.

A la nit en què tingué lloc la funció, aquei-xa admiradora, que és una professora d'arpa,obsequià Margarida Xirgu, a cada intermedi,amb un petit concert.

Adhuc volgué donar-li una lliçó d'arpa.—Jo vaig ensenyar-la a tocar a María Gue-

rrero—Ui digué.Era cert. Fa anys, Maria Guerrero tocaya

l'arpa quan representava El desdén con eldesdén.

L'eficàcia d'un diariA Igualada, Margarida Xirgu interpretà

Yerma.Tot just fou anunciada aquesta obra a la

ciutat de. l'Anoia, el Diari d'Igualada, detendència regionalista, amb empelts de car-lisme "i de cireravoltanisme, sortí de "fogó.Tres artidles, tres, dedicà el Diari d'Igua-lada a combatre Yerma. La tragèdia famosade García Lorca fou titllada, per ]'esmentatperiòdic, d'immoral, d'antireligiosa... Dema-neu !

Però el teatre s'omplí. Calgué, encara, afe-gir-hi dues rengleres de" butaques.

L'empresari, que en un principi s'haviaesverat davant la campanya del Diari d'Igua-lada, estava contentíssim.

—Ho veieu, home?—li deia un companynostre—. Quan la Xirgu hagi de tornar pera representar Bodas de sangre, ja sabeu quèus toca fer,

—Qué?—Que? Procurar que el Diari d'Igualada

us rebenti l'obra per endavant. Tindreu l'èxitassegurat.

Les belles TapiesPaulina Singerman mentre es presenta

amb vestit de nit plau molt a les dames,perd amb vestit de carrer la troben vulga-ríssima, esquenuda i de coil curt. A l'estrenad'Amor unes senyoretes discutien al saló dedescans

—Qué 'quieres que te diga, prefiero a laTapia!

—Josefina Tapias?—No, Blanca Tapia, la que desempeña el

papel de Magdalena.—Respiro ! Creía que ibas a claudicar 1

Hèrcu lesEls PP. Escolapis dissidents munten a

Les Corts un institut competidor del quetenen, fa temps, els seus collegues sensepretensions assimilistes i es vanten de l'ex-tensió deis terrenys, on s'hi perden els campsde tenis i futbol i la pista deis concursoshípics

--Ahora verán ustedes como cortamos to-das, de un golpe, las siete cabezas de lahidra!

Sempre hi ha un pUjor

Al film L'Imperi del Negus, l'emperadori la seva comitiva passen per la carreterad'Harrar, en un indret determinat de la qualhi ha una porta feta de quatre fustes, duesestaques i un tros d'escala, curosament tan-cada amb cadena i candau. D'una empentaes podria tirar a terra, perd cal pagar quinzepiastres per tal de poder afranquir-la•

Un manresà, sentint que el seu veí escla-fia a riure, el reconvingué així

—Sí que rieu per poca cosa! Si veniu almeu poble, veureu que davant les escogespúbliques hi ha un portal de ferro sensereixa, tanca ni estacada i per on fan passarels escolars per obligació, a l'extrem 'que sialgun d'ells s'escorre pels costats, és consi-derat díscol i desafecte als gestors munici-pails !

MadrigalescaL'ex-jabalí Pérez Aladrigal, el ((terrible Pé-

rez», s'educa. Estudia la carrera de Dret.L'ex-dependent d'A B C vol ésser advocat.Vol seguir la gloriosa i edificant vida delcaudillo.

Aquest setembre darrer, s'examinava de])ret administratiu a la Ualiversitat de Múr-cia. Cal reconèixer que la presència de l'es-mentat diputat havia causat una certa ex-pectació. Tothom esperava corn se'n sorti-ria. El catedràtic començà preguntant-li

—Díganze usted qué es Derecho adminis-tretieo.

L;alumne, tan loquaç i agressiu al Par-lament, calla. Nova pregunta

— Varios e ver.., defíname el Presupuesto.Silenci sepulcral, Estranyesa. E1 catedrà-

tic insisteix, amb amabilitat--Entonces.., puede decirme si la Ley de

Presupuestos es una ley política o adminis-trativa?

I davant l'estupefacció de tothom, l'alum-ne, per tercera vegada, fa un posat de com-pleta ignorància i es limita a encongir-sed'espatlles. L'examen acaba amb un suspenscorn una casa, que és acollit amb grans co-mentaris.

Cal recordar que Pérez Madrigal, l'apro-fitat deixeble, és membre de la ComissióParlamentària de Pressupostos ! ! !El castellà que ara es parla

Diàleg rigorosament textual, recollit dunafamília lectora assídua de Ruc de Vivar

—Qué tenemos para cenar?—Pez.—Qué pee?—Luz.

drem tenir gaires esperances per al futur.El fet ks que per la guerra s'han gastatmilers de milions, però per la pau es rega-teja cada penic,

Es QUE SOFRIM PER ABUNDANCIA

El lleó de Cornwall, corn el poble ano-mena el yell advocat de la crinera blanca,

s'ha adonat que els mètodes acostumats nohan reeixit en el sanejament de l'economiai la reactivació del comerç, i busca mitjansnous a fi d'aconseguir la pau i dl benestar.

—La causa principal de la mostra pobresaés l'abundància — segueix dient Lloyd Geor-ge —, El món se'n va en orris degut a aques-ta ,abundància de mercaderies i de produc-tes. Falten les possibilitats d'aprofitar totel que es produeix, perquè els canals per oncircula l'economia estan embussats d'anti-quats i inservibles que són, 'Ets camins delcomerç mundial estan traçats d'una maneraequivocada i no estan adaptats a les neces-sltats. Alimentant ]''esperança que aviat arri

-barà la prosperitat no és possible de donarfeina als dos milions de parats que hi ha aAnglaterra. Cal crear treball en comptes deconfiar que tot torni a encarrilar-se per simateix. Si jo pagués assumir el comanda-ment, en cinc anys faria d'Anglaterra elpaís més feliç del món. Dedicaria milionsI més milions a la reconstrucció i a procurarfeina, en comptes de dedicar-los porugamenta l'estalvi. Cada país està combatent la sevabatalla per a procurar treball. Molts anglle-sos es troben potser massa bé i per això nos'adonen deis factors reals de la crisi. Elmeu New Deal sacsejarà i desvetllarà totel país, crearà vida i moviment. I si Angla

-terra viu i es mou, els altres països recupe-raran també Ilur empenta, i trobaran pertaut el camí cap a la veritable prosperitat,que es basa en la cooperació creadora delselements sans de tot el món:

'E. M. S.

(Exclusiva a Es(anya de MIRADOR)

— T'agrada?— No ho sé. Encara no he llegit el que en diuen els diaris.

RAMBLA DE LES FLORS •30

Onofroff amb la muller i la fila

LÄI'ERITIvSobre el morrió. — No fa gaire

temps, que un conegut meu, • d'aquests quees veuen de tant en tant i que acostumena tenir una idea molt equivocada de la rea-litat, després d'expliear-me els dramés ..dela seva vida, em va dir aquestes paraules•:Tu sí que tens sort, que pots amar pel m&i

sense marrió!aEm va costar molt de convèncer el meu

conegut de la falsedat de les seves afirma-dons, i de fer-li veure clar 'que jo, com lamajoria de les persones mortals, anava pelmón amb el meu morrió posat.

El morrió al qual es referia el meo cohe-gut, valent-se d'una imatge corrent, és elmorrió que porten els gossos, i no és elcapell militar, de ferro, amb visera i gale.teres, que duien els guerrers antics i quetambé s'anomenava morrió.

Due morrió, no materidlment, sïnó-mo-ralment, equival a anar travat per una sèried'obligacions, càrregues i limitacions queens imposa la vida. De morrions n'hi ha,naturalment, de moltes menes i uns sónmolt más durs i més inconfortables de por-tar que altres.

Són bastantes les persones que, corn elmeu conegut, veuen que ells que vivim modes-tíssimament de la literatura, . sense anar llo-gats per hores o a preu let, i que no depe-nem de les immediates exigències d'un co-merç o d'una indústria en els quals cal posarel coll, som lliures corn les orenetes, podemfor sempre el que ens dóna la gana, i enrealitat anem respirant sense cap mena demorrió que ens privi de mossegar una rosa,una cuixa de conill o el fum intangible detots els , somnis i totes les fantasies.

No és que la meya vntenció sigui queixar-me d'un ofici poc productiu en un país tanensarronable corn el nostre, no em queixode la meya professïó d'escriptor voluntari irelativament desinteressat ; només int¢ntodesfer un error bastant estès en la mánerad'apreciar la vida dels que fem versas T co-mèdies, novelles, articles polls periòdïcs i totel. gire es presenta.

Nosaltres, corn tot oficinista- pobre, comtot pare de familia amb nou ñlls, cook totdirector de banc, corn tot president de °eon-sell de ministres, con, tot dign(ssim sac rdoto'com tota propietària d'una taula 'de ga-11ina en qualsevòl mèrcat, portem el sostremorrió, de vegades eomplicadíssim de.'ve-gades amb unes invisibles punxes que• +ensfan pet»• molt más del que la sent és penen.

Els escriptors que només fan drescriptors,ultra aquellos menes d'elements vulgarsconstructors de morrions que tothom deu ac-ceptar en el ram de la vida privada, i quesón entre molts d'altres : els pares, les ma-res, ells fills; les promeses, les sogres, lesdones, la clerecia secular i regular, la moda,el sastre, el qué diran, la prostïtució, el ca-nibalisme de les amistats o deis collegues,des idees morals, etc., etc., sofrim altra menad'elements constructors de morrió, que mol-tes vegades desconeixen els pobres de lesconferències i els consellers de societats anò-nimes. Aquests elements sod de vegades in-visibles, desconcertants, caòtics; còsmics icatastròfics. Un d'aquests elements, perexemple, és el gust del públic, i un alltreés l'exigència del nostre públic.

Els escriptors que ens dediquem a escriureobres pel teatre, portem el dur(ssim i el ter-rible morrió que ens imposa oil nostre públic.Aquest públic té una Idea (soya, natural-ment) del nostre treball i de les nostres pos

-sibilitats, 1 quàn ens fa la gracia d'aeceptar-nos, no vol de cap manera que nosaltresli defraudem lá idea que ell té de nosaltresmateixos. Si vollem afluixar e1 morrió, i ensvolem presentar al nostre públic amb untreball que precisament ell no espera denosaltres, el nostre públic se'ns gira d'es-quena i diu que l'hem enganyat. Això sem-bla una fantasia, i això és autèntic. L'es-criptor, a més a més de tots els morrions'corrents, porta el morrió de la soya obra,creat amb 1a compllicitat del públic.

Ara bé, jo trobo tots aquests morrionsnaturalíssims, els accepto i no me'n queixa,porqué sé perfectament que no hi ha ningúque tingui una gota de consciència i deresponsabilitat que no vagi pe] món amb unmorrió o altre.

En una època corn la nostra, esclava delprogrés material, són moltíssims els pobresdiablos que ambicionen el poder i la riquesa.E1 poder i la riquesa els fan ]'efecte de lesdues coses més alliberadores de tots els pos-sibles morrions, i s'imaginen els homes pos-seïdors del poder o del diner, corn aquellsque no tenon altra cura que fumar uns im-ponents cigars i atapeir de brillants l'escotde eles dansarines més cèlebres.

Jo he conegut milionaris i polítics emi-nents amb càrrec, i m'he escruixit en con-templar l'horripilant morrió que duien on-castt a la boca. No hi ha res que capfiqui,que lligui, que entrebanqui i que esclavitzicorn la possessió d'una enorme fortuna. Aixòels poetes, des d'Horaci al temps que ,vivim,,ja. ho hem dit cinquanta mill vegades, peròels pobres diablos no ens volen creure. Elpoder públic és un deis' elements construc-tors de morrions més cruels. Una afluixadade morrió en el cas d'un home que ostentaun important càrrec públic li pot ésser defunestes conseqüències. Sense anar méslluny, l'afer Strauss ha ensenyat als gover-namts del país que, malgrat tot, cal durun morrió ben posat, i que si un se'n volafluixar una mica, totes les precaucions queprengui seran poques.

Sobre el morrió hi ha en general ideesequivocados. Tothom contempla el seo mor-rió corn un càstig, corn un signe de priva-cions i de limitacions. Jo crec, senzillament,que el morrió equival( a la civilització. IEnlloc de la llàstima o as tragèdia del morrió',s'ha de sentir l'orgull del morrió. L'obliga-ció, la responsabilitat, el deure, són en defi-nítiva els morrions que tots portem ; devoler-nos-en alliberar vénen totes des catàs-trofes.

L'home, corn tots els animals carnissers,pot en un determinat moment clavar unamossegada perillosa, i per això cal que duguiun morrió ben posat.

Els que neixen sense aquest estri feces-sari perquè maduri una civilització, o queun bon dia es treuen el morrió i l'engeguen

alié on sigui, o els tanquen al manicomi,o els tanquen a presidi, o acaben demanantcaritat.

Josef MARIA DE SAGARRA

Aquest número hapassat per la censura

Onofroff vint anys enrera

2 MIRAEiDR 28-XI-3i

Pefif negreEn la revista Enllà, de La Sagrera, tro

-bem un treball, El surrealisme i llurs (sic)artífexs, que se'ns adverteix que es tracta defragments d'una conferència, el perpetradorde la qual és Oleguer Mullor. El tros reproduït comença així

«A lloure, la meya condició de líric en-xampaguatlles i el meu delit pecaminós d'es-tifollar les coses que serveixen de cavallfust Ens cau als dits uul llibret virolat que diu que el ihoc on hi ha l'orquestra és una les martingales desmanyotades i plenes de porta el títol següent : Para no envejecer. riu, pel qual baixa una aigua que és frescalirisme, m'han portat a desfullar el toixarrut !El signa un nom famós : Onofroff. No el corn la neu. I un d'ells s'hi llença. Caucartipàs de les violes tocades de l'ala de para- recorden ? Es un home molt alt, de cabe- sempre damunt del bombo. Mai en capnoisme exacerbat i, en conseqüència, a es- llera nevada, que, de tant en tant, amb altre lloc, 'En caure-hi, l'instrument rodamolar càndidament les dents acamouflades intervals de mesos i àdhuc d'anys, sol apa- per terra igualment que el subjecte hipno-dels artífexs surrealistes.n réixer als escenaris del Novetas o del TI- tltzat i algun que altre músic, L'incident

I segueix per aquest estil fins allà on hem voli, on descabdella davant un públic me- provoca u.n eselat interminable de riallestingut paciència de llegir, ravellat, un repertori abundant i variat d'ex- en el públics

No sabem si algú va tenir més paciència periments de magnetisme i suggestió els Bé. Jo vaig tenir ocasió de çpnéixer Pin-en escoltar-la• quals el fan passar, alternati-

vament, de la sensació de ba-

Eufória í conlleváncía sarda a la rialla franca í soro-llosa, per a esclatar, a 1 acaba

-ment de l'espectacle, que sem-* * * pre sol tenir una punta de* * * pebre fantasmagòric, amb ova-* * * cions eixordadores.

Un diputat radical recentment nomenat Onofroff, mentrestant salu-,per a ocupar una delegació cultural, amava da el públic que ]'aplaudeix,en tren de Madrid a València. IEntaulà con- lent unes quantes reverències,versació amb un altre viatger, català preci- amb d'aire protocol .lari d'unsament. Després d'encetar diferents temes, ambaixador, voltat dels gali-el diputat radical tractà àmpliament del ¡rro- fardeus que utilitza per a.rea-blema universitari espanyo]. El parlamen- litzar cils seus experiments.tani no tenia gaire confiança en les Univer- onofroff és famós arreu delsitats espanyoles. món. La seva alta silueta, en-

-Tengo una hija que estudia Farmacia, fundada en uns vestits de tallperro no quiero que se examine en Madrid. impecable, .i la seva cabelleraPrefiero que vaya a Galicia, Valencia... blanca són familiars als pú--I' por qué no á Barcelona?—interrompé blics de tots els països.

amb tota bona fe l'altre viatger. Fa temps, ara, que no ha—De ninguna manera! —saltà ràpid el pre- aparegut per cap deis escena

-guntat—. No la mandaré a Barcelona, por- ris de Barcelona. S'ha retirat?que no quiero que parli en català (sic). No ho sabem. Tant Ii fa, en

tot cas. A la millor, ens sor-Les cedules d'enguany pendrà un dia d'aquests la no-

t (cia del seu debut a l'escenariEn una penya de cafè s'entauilà l'altre de ]'Olympia, posem per cas,

dia una discussió sobre la utilitat o inutili- i ens mancaran temps i carnestat de la desprestigiada «cèdula personab). o taxi per a anar a veure'l unaTots els reunits van convenir, però, en una vegada més.cosa : que, actualment, ]'esmentat document Retirat o no, el cert és queés un paper mullat i que no serveix per a Onofroff ha escrit un llibre que porta un títolres corn a prova d'identificació personal. suggestiu. Si a l'atractiu del títol afegiu la

Corn a demostració, un deis contertulia doble atracció que representa per a l'homen'exhibí unes quantes. Totes elles estaven curiós el fet que el seu autor sigui el manipu-mancades de dades tan importants corn són lador expert d'una ciència vaga i misteriosa,D'edat i també la professió. obtindreu el resultat següent : que el corn-

-Si les coses no canvien—observà un—, prareu i el fullejareu amb avidesa... pera més de pagar-les, les haurem d'omplir nos- acabar convecent-vos que no s'hi tractaaltres mateixos i satisfer un recàrrec espe- d'altra cosa que d'anunciar un aparell elec-cial, que serviré per a comprar màquines tromagnétic, anomenat <(El regenerador eléc-d'escriure o bé per a pagar un curset de re- trico Onofroffn-5o pessetes—i un curs d'en

-forma de lletra.., senyament pràctic, per correspondència, del'hipnotisme.

Rifa municipal Si gràcies a l'aparell elèctric que anunciaen el llibre, cas que ]'adquiriu, podeu fer

Per a molts la rifa de Nadal esdevé un el miracle de tallar en sec els estralls queveritable negociet. N'hi ha que guanyen : els anys puguin causar a la vostra córpora,

a) el descompte que fa ell loter ; b) els indis- amb les deu lliçons que l'Onofroff us do-pensables deu cèntims ; c) l'import de 1'a- narà per correspondència sobre hipnotisme,

nunci fixat en les participacions. aconseguireu el resultat infallible de poder

Això de l'anunci s'estén. Ja no són els convertir-vos en uns Onofroffets. Qui sapcomerciants i botiguers els que aprofiten els si també els cabeills se us tornaran blancs

talons de la rifa per a fer propaganda. IEIs corn els seus i de sobte; corn per art devenedors d'algun deis mercats de Barcelona màgia, la vostra jaqueta quedarà transfor-també en fan d'aquesta mona de propaganda, ses r ee n'ha

un fet ade lmpraclbse. L

hipnotisme

Molts d'ells; però, ben a contracor• Les cir- De tot això se'n desprèn que O,nofroff,cumstàncies.., alhora que un artista de l'hipnotisme, n'ésUn alt empleat del mercat d'una tran- al mateix temps um industrial i un vulga-

quilla i aristocràtica barriada barcelonina, ritzador. Nosaltres el preferim quan surt aha let número . Les participacions formen un d'escenari. Perquè, si més no, ens diverteix.llibret de vuit pàgines amb «il•ustracions lite-ràriesn dignes de qualsevol analfabet i, cosaimprescindible, els corresponents anuncis, que Qui és i d'on és fill, realment Onofroff?són cobrats per l'esmentat individu—quin re- Es català? Es estranger? Ben bé, no semei toca!—al preu de quinze pessetes cada sap. Hi ha qui diu que és català, que vaun. •• néixer a Barcelona fa uns setanta-quatre

Um detail molt edificant : cada participació anys, i que s'anomena Nofre. El let queporta um segell que diu : ^^Ajuntament de per aquests móns de Déu corrin tants iBarcelona». tants artistes que s'anomenen Andrews o

'Corn si fóssim en plena època «mongb- perezzoffs i altres noms amb acabamentlita» !rus, i que són fills de Sant Andreu o de

la Barceloneta, dóna certa versemblança a. . aquesta suposició.

s.2..srI^_E:11I.71.^ un g

sihi ha, també qui diu que és fill

• dun uàrdia suís dei Sant Pare. L te-à. ressat diu que és italià i de nacionalitat amb cadenes i cordes, i se'n deslligava f-

Ty -i,-- + suïssa. cilmeut ; que es foradava, amb una agulla,

1' • V1,11) ( . Onofroff, que parla un castellà perfecte, la pitrera, els braços, les galtes, fent-se sang• ha viscut molts anys en un pis del carrer o no, a gust de l'espectador ; que es feia• de Conseil de Cent. Posseeix um castell— ruixar amb henzina, la feia encendre,, i es

FONTANELLA 9 PRAL . en francés chateau—prop de Marsella, en llençava, d'una alçària de 30 metres, a una' . el qual passa temporades. Les seves tar- piscina de roba, plena d'aigua, passant pel

• getes diuen així : «A, Bally d'Onofroff, damunt dels espectadors espaordis. El horn-

`Balmes, 24, principal)). bre en llamase, slue aquest era el faquir

De totes maneres, Onofroff és un home Molist, fill de] Pedró, i que fa cosa d'uns• magnífic. IEs presenta, infalliblement, en- quatre mesos ha mort, arraulit per ha mi-• fundat en un frac de tall irreprotxable, dalt sèria, en un récó del Parallel, era l'homè

deis escenaris amb aire olímpic. El volten que es llençava des de l'escenari del No-

ESPECIALITI EN ¡ wn grup de galifardeus, més o menys es- vetats. i de tots els escenaris d°Europa Ipontanis, disposats a collaborar en els seas Arnèrica, des de la vora del riu, que era

VESTITS 1$E,• experiments. Sorgeix, gairebé sempre, algun l'escenari, de cap a l'aigua, que era el patique altre voluntari, des del públic, quan de l'orquestra, i que queia sempre damunt

SOCIETAT ¡ prendrre-hi off 1Ii allarga lar mà ton t,^ dominat per la fo ça amagnètica irrre-. Si la de l'espectador queda enganxada amb sistible que posseeix 1 Onofroff.., i porqué

la seva, és un bon subjecte• Això és, apro- cobrava quinze pessetes diàries, tant aquíIltable per als seus experiments. Després corn a 1'estra,nger, pel seu trebaill.li ressegueix l'espinada, de cap a cap, amb A Molist, tant corn I hipnotisme, Ii agra

-el dit. Si perd l'equilibri, encara és més daven les senyores i el vi. Amb quinze pes -bo. Generalment, la provatura completa no setes no en tenia per a res. I en demanareïx mai . Per tant, només utilitza els sub- vint. Si no, no volia ésser magnetitzat.

jactes segurs. Onofroff les hi donà. Però era corn si noI aleshores ve el bo, el pinyol de Ves- les hi donés, perquè se ii quedava 'un duro.

pectacle: les escenes que fan troncar de —T'has de fer una poma per la set,riure al públic durant una hora grassa. Els home. Arribaràs a Barcelona pelat.subjectes tenen fred, i volen, més ben dit, Adí començaren les raons, les disputes iproven d'abrigar-se amb coses absurdes, de les baralles. Sembla que la cosa acabà ales que troben per l'escenari ; tenen calor pinyes, a l'Havana. D'aleshores ençà, Mo-1 es despullen ; porten misèria a 'la roba list va anar per Iles seves. I Onofroff haguéinterior i es graten corn a micos ; ploren, de cercar un altre bon , subjecte.perquè se'ls ha mort un familiar estimat, Malgrat això, és un hipnotitzador formi -o riuen corn a boigs, perquè l'hipnotitzador dable. Una vegada, no recordem en quinels ho mana, etc. poble d'Amèrica, va magnetitzar una dona.

L'episodi que provoca les rialles més so- Li va trametre una quantitat tan grossa derolloses del públic és el dels efectes de la quilovats del fluid misteriós, que encaracalor. L'hipnotitzador explica ails subjectes dorm avui, , i ja fa més de vint anvs d'això.que es troben al mig de ]'Africa, i que hi Embolica-t'hi, amb un home així,fa una calor terrible. Immediatament, co- I de fet, corn. que frueix d'un gran pres

-mencen a bufar, a ventar -se, a eixugar-se tigi, alguna que altra vegada li han sortitla suor. Es treuen el gec, la camisa, àdhuc competidors envejosos i inhàbils, que s'hanles calces. Però no els passa. Aleshores els proposat entelar el seu prestigi indiscutible.

.

.

.

.

.

.

.

.

.4

DISTINCIO -BON

GUST - QUALITAT

- ENCARREGUEULLS VO$TRU IM►Rt:808A1ITÍSTICs s CDMERCIALS $L8

TALLERS GRÁFICS

PATRICI ARNAUYEIIDAGUER i CALLÍS, ], S r 7

(DAVANT DEL PAL*U DE LA MÚ51 1

ES LA CASA MIES PERFI ÇCIÓNA-.

DA EN LLIBRES RATI.LaTS, DE

LUXE 1 EN TOTA CLASEE D'EN

-QUADERNACIONS. • ELI;fi,1NCIA

ECONOMIA EN ELS ENCÀ-

RRECS.. - EN CAS DE UR6ÍiNCIA

DEMANEU -LOS PF,L TELS PON

14856

Un d'ells fou En Cortès, un lampista,establert ál carrer de la Riereta, especialistaen la construcció d'aparells de prestidigi-tació i aficionat afer ballar taules i ca-dires. Per mitjà de la transmissió del pen-sament les- lela ballar a distància. L'any1915, Onofroff treballava al Tívoli ; Cortèss'anuncià al Novetats, amb usis cartells im-mensos, que dejen : «Cortés», en (letra pe-tita ; «el rival de Onofroff», amb lletresimmenses.

Les feia bailar, en efecte, les cadires iels mobles. Perd a mig espectacle, un deisespectadors Ii va cridar, desde les butaques—Ep, que es veu el fil!Esclatà un escàndol formidable. Plogue-

ren els objectes cointundents a l'escenari, icalgué arriar el teló. Cortès es ya fondre.

En aquesta época, a Barcelona, n'hi haviamolts, daficionats a l'hipnotisme; a l'espe-ritisme. Un d'ells, que s'anomenava Batriu,era drapaire. Però aquest ]'industrialitzà.Installà una clínica, en la qual curava totamena de malalties per mitjà de la sugges-tió. Hi havia un capellà, Mossèn Viñas, queera espiritista, que feia bailar també tardesi cadires i que manipulava jocs de mans.(Hi havien En Poveda, que hi era igualmentmolt aficionat, i en Grau, tan conegut arreode Catalunya corn arrencaqueixals expeditiui prestigitador pintoresc, que també s'hi de-dicava.

Es reunien al Cafè Espanyol tots els ves-pros, després d'haver sopat, i un cop havienpros cafè, se n'anaven a un soterrani quetenien llogat of Poble Sec, on es passaven -la eiit, fins arribar a les petites, font bailartaules, preguntant coses estranyes als morts,font experiments de magnetisme i pràctiquesde prestidigitació.

Un deis quo formaven part de la collava quedar tan convençut, que ara, quanparla d'aquells temps i de les coses que vaveure for al soterrani, diu. amb to despectiu

—Tot a11ó què. fèiem eren unes solemnesbestieses!

Potser sí.- x , '

colona i a Madrid. A Madrid el famós, pertants conceptos, Caballero Audaz li dedicàun interviu a la desapareguda Esfera.

Un interviu en el qual es parla de latransmissió del pensament, de la catalèpsia,del somnambulismo, això •és, de la majorpart d'aspectes d'aquesta ciència misteriosa.Onofroff explicà al Caballero que una ve-gada es ficà, acompanyat del domador Ma-lieu, dios d''una gubia de lleons • Aquests,que eren lleons de debò i no pas deis quesolen utilitzar la major part de domadors,és a dir, feres anèmiques, així que entróOnofroff a la gàbia i començà a mirar-los,s'acovardiren 1 quedaren arraulits en un,

angle. A Saragossa, assistí a una cursa detoros. El célebre torejador Guerrita, ambel qual són molt amics, el col•ocà en elcarreró

—Ozté no se mueva de ahí...Amb aquestes a un toro se li acudí saltar

la barrera i entaforar-se al carreró.Onofroff, per tal de no ésser menys que

els policies, que són sempre oils primers adonar l'exemple de saltar la barrera i cuitara amagar-se als burladeros, també intentàfor-ho. Se Ii enganxà un peo i va caure.S'aixecà amb una revolada i es trobà aldavant del toro, en el precís moment queaquest prenia embranzida per a envestirlo .Onofroff el miró amb fixesa, se Ii acostéi ]'animal s'aturà de sobte, transformat enun anyell.

Onofroff explica en l'interviu que és ita-lià—no dio res del guàrdia suís del SantPare—; que, de pétit, va quedar orfe, i queanà a viure amb uns uncles que tenia aToulouse. Allà va començar a estudiar permetge. , Diu que tenia una xicota que fojade cambr ra. Un vespre, que amb uns amicsparlaven d'hipnotisme, Ii va dir on broma

—Mira'm, que et vú11 fer adormir.Ella el miré i va quedar hipnotitzada.

No pogué despertar-la. Hagué d'anar a cer-car el seo catedràtic, el qual la va despertartot seguit i el renyà. Onofroff va for unesforç de voluntat, va estudiar més, i alcap d'un any ja sabia for tot el que fa ara.

L'interviu del Caballero és amarat d'ad-miració. 0 bé és un interviu escrit perpropaganda, o bé és una broma.

En referir-se als subjectes magnetitzats,diu : ((En aquellos rostros, sin expresión,sin soplo de vida, había una mueca trágica...Algo de ataúd y de manicomio al mismotiempo.» Acaba amb aquesta frase : «Quedémaravillado de este caballero extraordinario)).

Jo acabo aquest article així : Que ho pre-guntin al Molist o a 'En Cortès.

JAUME PASSAR'ELL

L'AUTOR DUN LL1.3RE

I .magnetìtzador Onofroff

divido que foja el que en podríem dir aquestpaper. 'Era el faquir Molist, que va treballara les primores revistes que va presentar elproduceur—es pronuncia tal corn s'escriu

-Sugranyes al teatre Còmic ; aquell homeque cola un ou ferrat posant-se un ferroroent damunt la llengua, i que, després, L'any 1915 ya,'ésser un deis més atapeïtsse la cauteritzava amb ún altre ferro; tam- en les, activitats hipnotitzadoros d'Qnoroff:bé roent; que es foja lugar els monyons Les desplegó, árnb moltà intensitat;'a Boi-=

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxima tapldesa O Màxima qualitat

AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047: BARCELONA

MiQust. CAPI3'EVILA

CAMISERESPECIALISTA

SXIT EN LA MIDA

JAUME I, ifTelèfon i1655

28X1.35

MIRai[IDR

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

4irønf LA SORT DE L'ILLA DE XIPRE

YAnglate •\

cia .Les converses franco - aleman esrra la cedeix a CreUna vegada més sorgeixen tímides espe- ; ticipati6 del Foreign Office — si es vol arri- a 0 ^•a .aquests dies horn ha notat a Londres un Croades i veu succeir -se la dominació de Ri-

rances, per bé que voltades d'escepticisme, bar a un resultat satisfactori . I sembla que gest i un rumor especial : un gest i un ru- card Cor de Lleó, rei d'Anglaterra, de l'Ordesobre la possibilitat d'un acostament franco- aquest punt de vista no desagrada en certs mor que, si corresponen a la interpretació del Temple i de Guiu de Lusignan que hialemany. Estan basades sobre alguns ballons . medis polítics francesos. que alguns hi hem donat, significarien el funda una dinastia, consolidada amb inves-d'essai de la premsa berlinesa dels primers Remarquem, de passada, que a Londres començament d'una nova etapa en la direc- tidura reial conferida l'any iig6 per 1'empe-dies d'aquest mes, seguits d'una missió semi- no manca qui atribueix les actuals gestions ció de l'Imperi Britànic. rador (Enric VI a Almeriç de Lusignan, he-oficiosa realitzada a París per Albetz, colla- del govern de Berlín al refús per part d'An- .Contret des sancions S'ha dit de baix en baix —i algun gest reu del fundador.borador de von Ribbentrop —cap de la di- glaterra d'un emprèstit de vint-i-cinc minions resosta italiana plicació e san - plimits.

que acom an ava el rumor Ii donava con- . Seria molt llar a la relació de les incidèitté

-p its t l a

f

l'aeixisme reacciona

plomàcia secreta del Reich — i, per últim, de lliures demanat per Alemanya. I sistència ïfins probabilitats —que e] govern cíes de 7à història de Xipre durant els seglèsdons, no. E de dues importants converses diplomàtiques En la nostra òpinió, el punt triés greu i contra tot el que ve d'un país sancionásta, anglès estava en tractes amb el general Con- que va viure sota la dominació de Lusignanque Hitler ha tingut: una,

tant sá és cosa que es of comprar coin siassistint-hi von Neurath, amb q p p]'ambaixador francès a BerUn,"`

no"

ho és.I així, entre els consells que donen els"François Poncet, acabat d'arri- diaris italians, n'hi há de totes menesbar de París, la qual ha durat

:és - de dues hores ; l'altra, ^A-Roma arriben massa diaris francesos ^m ^amb von Kce i

rst, ambaxadorc (Ottobre).alemanya París, que tras- Les dones italianes no tenen necessitat

• x . de perfums francesos ber a ésser desátja-lladà a Berlín expressament bles» (Giornade d'Italia).per a entrevistar-se amb el can- ((NO canteu ximples cançons exòtiques queceller. ningú no entén i que ensopeixen fins elsEs molt natural que un am- nens de pit. Canteu cançons italianes. Nobaixador s'entrevisti amb el r,^ 3, enriquiu els compositors estrangers amb elscap del govern prop del qual drets d'autor que pagueu» (Gionnal'e d'I-està acreditat, també ho és que talia).un ambaixador conferenciï

«L'abús de camn era una de les causes,

lamb el cap del seu govern so-bre 12s relaeioms amb dl oís b; si no la principal, de tots els nostres mals

p i particuarment de la senilitat prematura.on e1 representa ; els ambai- - Limitar el consum de camn és viure mésxadors han estat creats preci- ^,w temps i millora (Il Lavoro Fascista).sament per a establir i mante- El Giornale d'Italia protesta que -en lafir relacions regulars entre els fusta de dones de la societat que figurengoverns, en les obres de beneficència, etc., han tro-

El que és extraordinari és bat noms desfigurats. Al costat de trentala publicació d'un comunicat #_ Maria, deu Mary, cinc Marison, tres Ma-oficial després de lla conversa '^° risa, una Marlene i una Mariquita. ((HihaHrtler-Poncet, a la qual sha --pregunta el diari—a Fran{a, a Rússia odonat per part alemanya un re- ? a Anglaterra cap dona que porti un nomlieu particular i un abast es- italià? No. Dones no hi ha raó per què lespecial. v " ̀ nostres dones imitin l'estranger.»

En resum, per part d'Ale- Hitler i Goebbels Finalment, La Tribuna, sobre les merca -manya s'ha volgut donar a deries estran eres bagades que posseeixenentendre que entre els dos go- els comerciants, recomana que es retirin deverns ja han començat unes negociacions. delicat de les converses iniciades entre París la circulació i s'utilitzin d'una manera col- Corn que aixa implicaria diverses novetats es barrejava amb la de Xipre, car hi hagué

Per bé que hem de formar les nostres im- i Berlín — i que no es pot assegurar que lectiva, ((Per què no trametre — diu — els històriques, provoca la curiositat estrangera una correntía de bona amistat que sovintpressions de manera indirecta, només amb continuaran — és el que es refereix a lest stocks de xampany francès existents a Ità- i ]'interès de tots els homes que segueixen es traduïa en casaments de prínceps de l'unal'atent examen deis elements que ens és pos- d'Europa. lie, als nostres soldats d'Africa, a fi que amb atenció la marxa deis esdeveniments i l'altra monarquia.sible de recollir, la mostra convicció és que Es sabut que Alemanya no s'ha volgut celebrin les victòries a la barba de les san- internacionals que actualment passen per un Avui encara, testimonis muts i dolorosos,encara s'és molt lluny dei que se'm diu pre- adherir mai al Pacte orientA i reeixí a can- dons?n moment de tensió i de peril. es mantenen aplomades ,les parets de moltsliminars de negociacions • Però si a Berlín vèncer Polònia de seguir el propi exemple. En primer terme, resulta ben estrany en edificis de Famagosta, de Nicòsia i d'Hágiahi ha hagut interés a alarmar l'opinió pú- Ara bé, cal tenir present que el Pacte Nudistes sense saber-ho la conducta d'Anglaterra obrir les urpes i " Napa, en què l'art catarla resplendeix i mur-blica de certs països i a crear inquietud en oriental és l'únic mitjà capaç de garantir deixar anar un país en el qual fa bandera mura l'elegia de les glòries esvaides.les respectives cancelleries, pot afirmar-se la pau en aquell vast sector d'Europa. Un La direcció de la ràdio britànica ha avisat de l'Imperi hagi voleiat al vent, i, per altre Finalment, Caterina Cornaro, la bella ve-que la maniobra ha reeixit en part. Això acostament entre el govenn de la República a les artistes que treballen davant l'aparell hoc, amb l'adquisició de l'illa de Xipre FEs- neciana esdevinguda reina de ]'illa, cedeix,pot deduir-se del fet que Laval de seguida i ell del Reich no hauria de tenir altre ob- televisor que n.o vagin lleugeres de roba, si tat grec s'arrodoniria i augmentaria d'una l'any 1488, a les cobejances i les intriguesha volgut conferenciar amb Potemkin, Os- jectiu que la pau general i no pas limitada els vestits no són de rayon, manera notable. del Senat de 1a Sereníssima i Xipre esdevécesky r Suad, representants de la U. R. a zones determinades, .En conseqüència, per- En efecte, els raigs infraroigs utilitzats Xipre és la tercera illa del Mediterrani el pero que suporta i dóna flexibilitat a laS. S., Txecoslovàquia i Turquia, respectiva- què tal acostament pugui realitzar -se cal que per a la televisió travessen els teixits lieu- quant a la superfície ja que té 9,280 quilb- riquesa veneciana en terres de l'Orient.ment, a fi de posar-los al corrent del ven- Alemanya s'adhereixi a aquell pacte, al qual gecs de llana, seda o cotó, i els feliços mor- metres quadrats, superficie només ultrapas- Però la Mitja Lluna escalava el zenit itable estat de Des coses. Barthòu havia dedicat el darrer període de tals posseidors d'aparells de televisió veurien sada per les illes de Sicilia i Sardenya, i, si projectava les seves clarors pal .mar Jònic

r s, * la seva activitat. sobre la seva pantalla particular les artistes és unida amb la Grècia, resultarà el tros de t Xipre era absorbida l'any 157r.L'acceptació del Pacte orientaQ implicaria completament flues. terra de major extensió entre les illes innú- La seva tragèdia fou la de totes les con-

No hi ha qui no comprengui l'enorme im- per part d'Alemanya i de Polònia la renún- meres que formen la Grècia insular, Amés, trades de tradició noble i de cultura antigaportància que tindria un acostament efectiu cia a les ambicions sobre Ucrània i a les Per la puresa de la raça Xipre enclou diverses riqueses naturals ben damunt les quals es passejà el cavall de Ma-entre França i Alemanya. Després de la guer- preteses reivindicacions territorials en dany notables, ja que lla seva exportació ateny la homa, que tot ho trepitja sense respecte.ra, ja s'intentà assolir aquest objectiu, però de Txecoslovàquia. S'arribaria així al pro- Durant un procés, a Hamburg, contra un quantitat d'i.635,736 'lliures esterlines r té Xipre s'anà decandint, decandint, i quan

resultat fou una gran decepció. Ara el digi d'un automàtic acostament entre Ale-

jueu acusat de csollament de raça,., l'a l capacitat d'adquirir de l'exterior per la quan- sonà l'hora de la independència grega no enelgovern alemany hi insisteix, però l'experièn- manya i la U. R. S. S. ; la diferència deis vocat general ha dit : titat d x.983,833 lliures esterlines, capí eQ significat o no tingué forces per acia del passat no permet nodrir gaires espe- règims interiors respectius no és més que" —Està ben entès que la desconfiança s'im- I encara és ben lluny no solament d'atè- una collaboració eficient.rances sobre aquesta iniciativa diplomàtica un pretext alemany mancat de base seriosa, pasa sempre que es tracta d'un jueu. Però nyer les possibilitats de desenvolupament que Avençá el segle xcx i s'accentuà la deca-de! Reich. Basta repassar la premsa fran- Perd, entrant en el domini de lla realitat, els jueus encara no estan fora de la llei, el futur pot reservar-li, sinó també encloure dència de la Porta Sublim. Anglaterra va

emansament ap eciats elses passosóde ]Hit- el nacional socialisme P que lhadconquistatt el nt nta

encara t ra a fent ferro os'cions a En

ruesa efecteq Xipre^fo em alt esigemps, una cartst tu^r se l crio salvadóCa delslcali{éortamb

ler: per part alemanya es constata un gran poder després d'una intensa propaganda bel- a la querellant (el jueuç l'havia ptrobada en contrada complexivament rica, e; ben entès de cobrar-se l'ajuda.optimisme, mentre que per part francesa, lica, restringirà la seva política rnternacio- un dancing), el cert és que coneixia perfecta-. !Eratdstenes, la planura de Masse- Xipre va ésser una de les monedes delquasi sense excepció, es demostra eseepti- nal a limits encara més reduïts que el règim ment les lleis de Nuremberg i que, per con- ra, avui somorta en la soledat i en l'aridesa, pagament i l'any x878 Anglaterra s'hi esta-cisme i es dóna una importància molt limi- precedent; el qual, en tal cas, no calia en- següent, ha d'imposar-se-li la pena prevista fou coberta de boscúries, les quals provoca- blia, encara que dissimulant la seva intenciótada a l'esdeveniment• derrocar. d'un any de reclusió. rien i regularien les pluges fecundadores .amb la reconeixença de la sobirania deis

Si, d'altra banda, és veritat que a Roma. La versió que atribueix el carácter de ma- El tribunal, però, només condemnà el dels conreus. Aquesta prodigalitat de bos- soldaos i el pagament d un tribut.es mira amb simpatia aquest moviment fran- niobra amb fins no ben determinats als pas- jueu a nou mesos de preso, per temptativa 'cos en el temps .antic fou tan notable que Començà una obra difícil de reconstitució,co-alemany, també Cs veritat que en els am- sos realitzats per la diplomàcia oficial i se- de sollament de raça, no consumada en for- l Egipte hi cercava les bigues i taulons per més ben dit, de recreació d una civilitat quebients politics italians no s'oculten les grans creta del Reich, Cs la que troba més crè- ma perillosa per a la conservació de la a bastir les seves naus, aquelles enormes jeia sota la capa mortífera del administra-dificultats d'un èxit eventual. Si Mussolini dit en l'opinió internacional. IEn efecte, puresa racial del poble alemany», trirremes que resultaven els vaixells més yo- ció turca. Anglaterra, però, es cobrà els seusha afirmat, en un recent article del Popolo no valia la pena de reduir a condicions luminosos de tot el Mediterrani. préstecs i I any 1914, en començar la guerrad'Italia, que la política internacional italiana més míseras encara el pressupost del Reich ll

Només amb regularitzar els corrents que amb Turquia, declaré 1 anexió de Xipre aUn fon Conse 'any 1923'Imneixen en dls dos sistemes de muntanyes l eri, Lels turcs reconepot canviar d'orientació — encara que oques- construint poderosos armaments ,terrestres, P gueren

ta dedlaració vingui després d'un comunicat aeris i navals, si es tonien intencions tan De no tenir-ne ca , Virginia City ssà,que enquadren i donen nom a la planura els fets consumats i tl'any 1925 Xipre era

ofi acia] que desment un eventualut a la acifistes... Potser Goebbels ha vol gut rebai- p g y p susdita ; només .amb intensificar n fer res- declarada oficialment colònia britànica, i eloFicial que del rínce Otto al tron d'Aus- xai ]es sllions en dir a Cassel, poques erai-

en tres anysros

, a itattenir 40,000 habitants.

unAtret pactar

rament la repoblació forestal, empresa darre- comissari anglès esdevenia governador,

tria ur no de pat dedus

uir to al que Itàlia res després de les ira Cassel

diplomàtiques p la pper de la p, tal , l' amb

'illa tornaria a ésser un paradís, Per tots conceptes, Xipre ha guanyat J. T. Goodman hi funda un diari, Territo- corn en els temps de vida platxeriosa i bella l'administració anglesa, però la llibertat nopugui renunciar a la independència austríaca berlineses : «Seriem joguines en mans de rial ideisciesleseiaqueise(Enter r, delí de 'm -

sense perjudicar greument els seus interes- les altres potències si el Führer no hgués naires de cEnterprise,

ans enrera. Good- e s què Venus lescoa e par a néixer at les ri preu i el sentiment de patria i la solida-

I • a sap tothom que l'Anschluss forma decgidit d'abandonar la S. de les N. i no y escumes que u ttar-se ai a ]m seves peatges. riel.

.. de raça resulten indefectibles, inelucta-

sos. 1 p q man era aficionat a passar el temps a la No cal remuntar-se als temps deis fenicis bles.part del programa hitleria i els nazis no ham haués proclamat la nostra llibertat de near- A

taverna, instatlada, der a major comoditat, ob9ado^rs de Pillaque mantun^ueren un co- IEIs xi motes han reivindicat ser re llurpas notificat que hi renunciaven. mar.» en la mateixa casa que la redacció • p q ° p P

Per aquestes raons i d'altres no Cs presu- Ara els casos que es presenten són dos : q p erç actiu amb ] Egipte i la t e essants d, dret d mco èciaav-se a la pàtria grega.

Mark Twain, l'humorista del 4uá1 ara err a conèixer els moments inerssants de ^ uan Grcia va formar a la Gran Guerra

aremibl

una epelírigovern

ern de Roma

pugu ce menrep en- t 1 I no amb unti

les N. fu icioni regular- s'escau el centenari, publicava en aquell dia- " lá histò ria de Xipre. (Ens int eressen més els al costat deisA

liats, Anglaterra va te'nir la

sin atia envers leshostil

enn

evers

s Fr n es eu m

cal querans es net un article cada diumenge. En hogar-lo anys posteriors, en què fa idea i la sang intenció de cedir Xipre corn premi de tal

p voltada a Roma de moltes reserves, de les naciformin

ons delart i

móal

n esh

iores

so ]b'retot sacostament from- — l'humorista havia començat trametent els hellèniques s'expansionen i fan recular la actitud, però no va fer efectiva la saya in-

«na seus originals per correu, espontàniament—, ro ecció fenícia. terció i seguí usdefruitant l'illa. Per aixaalmenys segons la lògica. co-alemany hauria d'ésser completat amb la Goodman li donà aquest consell : P l g

En canvi, en alguns cerdas politics de tornada del Reich a Ginebra, o si no, aquest .No useu mai fòrmules reticents corn Ja l'any 4ns abans de Jes a Xi apareixen ds xipriotes es sublevaren e( zT d'octubre

Londres—on la possibilitat d'un bloc con- acostament, foca de l'òrbita de la S. de „creiem saber», ((ens diuen que», etc. Cal ma dar ta de les

heMeille «

sj ln aiques pre amb la de T93r.

tinental,és vi sta amb poca benvolença per- les N., no constituiria sinó un afebliment ésser sempre tallant i afirmatiu. Reticents, pares. El de m contra els Naturalment, loran vençuts i Anglaterra

qué es creu que lana perdre alRe ne Unit de 1 organisme internacional, que veuria sor- us exposera ésser morts eventualment a parses. s noms de S una be i del seu rei va castigar-los declarant el re26 de novembre

l'alta missió d'àrbitre — hi ha l'opinió que gir tot d'aliances i enteses que escaparien frets de revòlver, mentre que categòrics, afir- ragora constitueixen una bella estrofa de el propòsit de convertir Xip en fortalesa

les converses franco-afemafyes s'haurien de del seu control, si no absolutament, d'una natius, ja no es tracta d'una eventualitat, 1 oda 'Pindàrica entonada per les illes que de primera classe de l'Imperi»,

convertir en tripartites — això és, amb par- manera ben sensible. sinó duna certeza. Ara bé, el que importa an intensificant , llur consciència de pertà- Ara la situació internacional ha esdevin-Essent notòria IYadhesió de França a la no Cs que sigueu vius ni morts, qüestió ab- coyer a una raça nobilíssima i llur desig de gut molt complicada i molt difícil i Angla-

S. de les N., només amb la possibilitat d'un

r

solutament secundària. El que importa és formas runa]e ctes decoPlató.ideal, digna de realit- ter a la seva he emoniae coya unailpar t delMan

CASA BENE del camp Reich aps ar que els vostres lectors tinguin con

fiança en la ursaalaVictòriad'Alexand e Magna pe egipci, sembla que s'ha assegurat el

pràctiqu s . q vosaltres. per a fondre Xipre en l'encuny definitiu de contrapès d'una aliança amb Grecia ; les in-

COPI1r S amàquina Fins aquest moment no veiem en la polí- l'hellenisme, númeres illes de la qual ofereixen ports iLes ex-rivals Totes les incidencias històri ues posteriors badies des deis uals les naus ungieses o

tica de la Wilhelmstrasse cap senyal que les 9 P q g p

C I R C U L A R S hipòtesis abans apuntades puguin esdevenir no han pogut esborrar el caràcter hellènic drien muntar la vrgilàsicia del Pròxim Oirient.^, realitats. La lògica conseqüència n'és que Helena Vacaresco, hoste de Barcelona de d'illa, malgrat que damunt la seva terra No tindria res d'estrany que el preu d'a-

amb multicopista a preus redmd:ssims

les converses iniciades seran una inútil temp- Roniatnia. En efecte, si no s'haguésreina

t ngut civilitzacions temés gd verses 1 is més uassimila- d aquestes ){facilitats promeses per oGrèèciaafostativa més que no reeixirà per la diametralTRADUCCIONS de 1 anglès oposició de principis entre França i el na- rn compte la raó d'Estat, el lei .Ferran es- dares, l'illa de Xipre, la qual, finalment i a unaa.

i fTanCès op si que cap negociació diplomá tica el pot lava més decidit a casar-se anab la dam Incorporada a l'Egipte deis Ptolomeus, hora impensada, realitzaria el seu somnid'aquella reina que usava en literatura el anexionada a larovincia romana de Cilíoia, d'incorporar-se a la Gècia con tinental en la

conciliar. pseudònim de Carmen Sylva, que no pas teatre d'insurreccions diverses membre lde qua reconeix la mu i la capital de l'helle-MONT -SIÓ, z8, pral. - Tele{. r8o53

pTIGGIS amb la princesa Maria de Saxònia Coburg ]'indecís Imperi d'Orient; conquistada pels nisme.Gotha. musulmans i reconquerida deis bizantins i

Anys després, a París, es trobaren la reina caiguda definitivament en mans deis àrabs,Maria, vldua ja, i Helena Vacaresco, La Xipre sempre fou helaènica i sempre enyoràreina parla deis disgustos que ha tingut, els els temps en que Afrodita osseïa a Palos

eI darrers deis quals els hi ha dat el seu fill, un gra temple, un oracle nerat i un col-

Societal Espan yola de Carburs MetàI'Iics el cèlebre Car .. legi sacerdotal prestigiós.

Sefryom—fa la Vacaresco—, is sabeu qmb el segle x arriben els temps nous

que vaig fer tot el 'que vaig poder perquè i Xipre Cs recuperada pals bizantins i rep

Correrse: Apartat 190 BARCELONA no nasqués. els alfòndecs deis llatins, que la prenen per

Tleg.: "Cetbnroe" Mallorca, 2$2 Telèfon 73013 escala i per empori del seu esperit aven-e turer.

Xipre esdevé un punt estratègic de les

PRESSUPOSTOS ESTUDIS CONSULTES I ASSAIGS GRATIS

Nicòsia, capital de Xipre, l'any 1878 en establir-s'hi els anglesos

dylis, regent de Gécia, per a Iliurar l'ïlla I i seria per a nosaltres molt suggestiu evocarde Xipre a l'Estat grec, les ocasions en què la història de Catalunya

CARBUR DE CALCI: Fabriques a B rgPURESA, na) i Ccuabion (Corunya) :: OXIGEN qg que

Barcelona. València i Córdova :. ACETII-EN DISSOLT, Fibri•ques a Barcelona, Madrid, V2l^ncia i Còrdova :: FERRO MAN-

GANES i FERRO SILICI : SOCARRIMAT i SECAT de

fils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-TRIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BU

FADORS, MANOMDEADERAmAUTls

dap rtació per la SOL.

LA MARCA DE FAMA MUNDIALSEWS COMPETENCIA

EN DURACIO I ECONOMIAESTACO DE SERVEI:

GARATGE ELECTRICMoià, 6 i 8

4

OSMA DIVt LADRES ESTRENAUn drama de dalles. Una Lrrnn a fracanada. l a ms . formidable paròiia del romanticisme vuifcenfisfa

VUELVE EL MADRID 0CI10CEIITISTA EN EL MAI COMICO DE 101 DRAMAS

* EL DOCTOR* EL GALAM * LA ESPOSA*EL BRIGADIER*LA INGENUA * EL BANQUERO * EL POETA *FRWOLA

d,. ,

&1&

- ^,^o- yew, !

^ El fIONORúÑ

AG[LIN?ROSITÅ DIAl

F

0

X

Segons l'obra d'Enrique Jerdiel Poncela Sessió continua de 4 a 1130

U RQUINAONADEMA, DIVENDRES

presentació del film de

KING VIDORque guanyà el premi de direcció

a l'Exposició Biennal de Venècia

Una meravellosa realització i una

impecable interpretació valoren aquest

film de SAMUEL GOLDWYN

EXCLUSIVES BALARTPRESENTA AVUI AL

TIVOLILa producció nacional

ROSARIOLA

CORTIJ ERAArgument:

Paso i Dicenta(19

Mtísi ca:Mestre Braña

Direcció:

Lleó ArtolaIntèrprets:

Estrellita CastroNiño de UtreraEva RoyRafael DuranAlfred Corcuera(Varillas)

MIRWOR 28-XI-35

EL CINEMA

Aquella escena, cap al final del film, en laqual ]'•infeliç Jones, el timid i feble Jones,acorralat en la més esfereïdora de les situa

-cions, sobreposant-se per un instant (acteseguit es desmaia) a la seva feblesa, és capaçd'agafar amb les seves mans un metralla-dora, és una escena boníssima, digne coro-nament d'un film tot ell atapeït d'encerts,corn és aquest magistral film de John Fordque donen al Capttdl amb eltítol de Passaport a la fama.

Bon assumpte, extret d'unanovella policíaca, admirablescenario escrit per R. Riskin(autor• deis scenarios de Succeíuna nit i Dama per un dia) imagnífica realització de JohnFord. Passaport a la fama ésuna obra mestra del cinemaamericà, a ]'èxit de ]a qualcontribueixen una pila de fac-tors, corn són les troballes del'escenarista — un dels més k'

enginyosos de Hollywood —,el talent de primer ordre d'Ed-ward G. Robinson i la direc-ció impecable de John Ford,que ha sabut imprimir a totel film aquell moviment con-tinu que us engresca sense re-pòs, amb la força del seu nit-me just i precís.

El públic riu molt en la pro-jecció d'•aquest film. Tanma-teix, no és pas un film còmic,sinó una autèntica tragèdiaque fa riure, i fa riure fatal-ment per la natura i circums-tdncies en què es troba,el seuheroi. Sí, és veritat, John Fordha accentuat alguns extrems,ha forçat algun passatge, pe-cant potser contra la probitat(l'escena del banc, per exem-p le, exagerada sense necessi-tat) ; però, en •onjunt, la hila

-tat és provocada per l'estrictaexposició deis fets deixats entota la nuesa del seu realisme.

D'ací una estranya mescla de comicitat,misteni i brutalitat que asseguren a Passa

-port a la fama una fesomia molt original,dins un gènere que semblava exhaurit.

Ja sabeu que l'assumpte roda a d'entornde la semblança sorprenent que existeix en-tre un terrible criminal i un empleat de co-merç que és la personificació de la bondat ila timidesa. Hem sentit dir que Robinsonintercpreta millor el primer rol que no pasel segon. Cal negar-ho, i categòricament !Robinson ha fet una composició del seu rold'empleat meticulós, que comparteix la sevasolitud de solter amb un canari i un gat ifa sonets d'amagat a una rossa del despatx,amb una traça tal, que aquest treball hauriaestat suficient per a situar-lo en el hoc famósque li han valgut les seves millors inter-pretacions.

La gran condició per a dirigir un film Ésno solament dominar tots els secrets de l'o-fici, saber fer-se a allò que en podríemdir el màxim de recursos expressius, sinóque també, ésser un gran observador, acu-mular experiència d'aquella que s'adquireix

X11111111111111111111111111111111111111111 ! I I I I I I I I I I I I I

- Peseeig de Gràcia, 57. - Telèfon 79681 ó

_ Sessió continua do 11 mati a 1 matinadaSEIENT UNA PESSETA

=- CURIOSITATS MUNDIALS• Interessants reportatges U. F. A. exc/unu

• UN VIATGE A LA LLUNAE

De la fumoso serie deis "3 mrnu(r'

LA LLEBRE I LA TORZUGASilly Sympbonie de Wall Disney

NOTICIARIS D'ACTUALÏTAZ EE MUNDIAL segons visió PARAMOUNT E

i ECLAIR JOURNAL; exclusiu,

• EL CONFLICTE ITALO-ETIOPE Serve! especial de les nos/res agències E

CAÇADORS DE COLONSE Belleses del pair hace I un dels .seas tipic.: corrums

?nuIlmllnllmmnllnllmllmmlihIIIIIUIIIIIUIÍ;

al carrer. Es a la notació d'una bona col-lecció de fets viscuts a què un film deu elseu realisme convincent, ensems que la sevaamenitat • iEn un film com Passaport a lafama hi ha mants exemples del que venim(bent.

Dots aquests que retrobem en un altredels directors que acaparen l'atenció d'a-quests darers temps cinematogràfics. Volem

aEstrictament confidencials

referir-inos a Frank Capra, que ofereix ambEstrictament confidencial un film que apa

-rentment sembla norés que discret, peròqu r és un film perfecte. Uin film d'una me-sura i producció admirables, graduat ambprogressió ascendent. Un crescendo engres-cador •que culmina amb l'emoció indescrip-tible dunes curses de cavalls amb les qualsFrank Capra ha fet un treball de mestre.

Això quant a l'estructura i disposició delfilm ; quant al contingut, admirem adí unaltre espècimen d'aquell humor irònic quea estones desconcerta, però que per fa ma-teixa raó diverteix sempre, peculiar a l'ho-me que darrerament ens ha ofert aquells dosfilms que hem citat més amunt, tot parlantdel seu collaborador de la Columbia, Ro-bert Riskin.

Celebrem que el cinema americà doníproves d'una semblant vitalitat que ens per-met ocupar-nos all mateix temps de dosfilms bons de veure, un dels quals, Passa

-port a la fama, és, repetim-ho, un film ma-gistral.

Josce PALAU

2'IIIIIIIIIflIIIII11111111iIIIlliIiIIIIIIII111iliflIIIIIIIIIiIIIIIIIIICC^IIIIiIIIIiCII^'

SAVOY= LBS ÚLTIMRS NOTÍCIeS DFL MÓN =_

PASSEIG DE GRACIA, 86.—Telàfon 76988Sessió contínua des de les tres de la tarda

- a la una de la nitBUTACA, UNA PESSETA

• NOTICIARIS: FRANCE ACTUALITESFOX MOVIETONE —_

• Servei especial de nostres Agències informatives

ULTIMES NOTICIES DE LA GUERRA E(TALO - ETÍOP

si trompada limpia(Deportiva), Colunbia

El Amiguito de Bettyper Betty Boop (Dibuixos), Paramount

FLORENCIAsi Un documental únic de Ubaldo Magnaghi

IIIIIIIII1111 IIlI Ill llllHill III III tilllIIC III IICIIIIIIIIIIII III IIIIIIIIIIIIIIIII

CATALUNYA. — Aquella famosa MadreAlegría, que donava tan escandalosamentcamn a la fera, ha estat ara portada a lapantalla per un senvor molt obtús que, mal-grat far més de quinze anys que es dedicaal cinema i haver rodat més de cinquantapellicules, encara no ha après ni les bece-roles de ]'ofici cinematogràfic. Unes escenesd'espanyolada a l'aire lliure — davant lesquals segurament callará corn un mort aquellsenyor Herrera Oria, intrèpiddefensor de l'honor espanyol, i r—

responsable de la crema del ne-gatiu d'El tea nom és tempta.

ció —, unes escenes l'espanyo.lada a ]'aire lliure, doncs, queaquest director de Madre Ale-gría s'ha empescat per tal d'ai-rejar i visualitzar l'obra teatral,no fan més que trossejar i afei-xug•ar l'acció, fins a fer-ne únfilm lént i insuportable.

FÉMINA. — Aquell beneitóde Franchot Tone estima l'em-briagadora Jean Harlow. Peròl'impagable William Powell l'es-tima més encara. Corn resoldreaquest difícil problema? Moltsimplement. Tirant al dret. Ma-tant un deis dos enamorats: 'Esel procediment expeditiu que em-pren invariablement els ameri-cans en aquests casos. I aquestavegada Franchot Tone és el sa-crlficat . Per tal de poder-10 suï-cidar n'han fet ton disbauxatimpenitent. Amb un argumentcorn .aquest, un dels més gastatsI convencionals que hem vist demots anys ençà, Victor Flem-ming ha fet un film — La In-dòmita — de ritme molt des-igual, però distret, mogut i va-riat, al quail els intèrprets, me-ravellosos, donen urna brillantorextraordinària. Quin art tan boel setè que ens diverteix ambhistorietes nècies i més vellesque ]'anar a peu !

FANTASIO. — Parlant de La Vídua Ale-gre dèiem que un film d'origen vienès, adap-tat per un francès i rodat a Amèrica per unalemany, ha d'ésser fatalment una obra sen-se accent personal. El mateix hem de dir deCasta Diva, un film sobre Bellini. En efe c-te : un argument d'un alemany — WalterReisch — posat en escena per un itailià —Carmine Gallone — i interpretat' en anglèsper una hongaresa — Martha Eggerth — i unnordamericà-Phillips Holmes—ha de man-car forçosament d'unitat: I de propietat. Per-qué aquell Bellini i els personatges que elvolteo parlant anglès no ens poden donarmai la sensació de trobaranos a la Itàlia decent anys enrera. Feta aquesta reserva, elfilm és bo. Molt sobri i molt senyor. Aquestahistòria de geni, d'amor i de mart, embolca-llada per una atmosfera romàntica, senti

-mental i musical, ha estat tractada amb unadelicadesa austera, amb dignitat, sense cau-re mai en deliqüescències ni cursileries. Peròen el film no hi passa gairebé res. I en noadornar ]'argument massa prcim malgratque la primera matèria donava per més

—amb variacions i amb episodis imprevistos,la pellícula comporta lentituds i llangors.

URQUI^NAONA. — La petita coronelapassa al sud deis 'Estats Units. I en 186o.Durant la guerra de Secessió. Aquell am•bient que els americans evoquen amb unabarreja fi^níssima de tendresa i d'enyorança.Davant un teló de fons que exhala un per-fum poètic irresistible — la intimitat suaud'uns iinteriors•buatats, i l'encís d'uns pai-satges fotografiats per una má exquisida illeument sotraguejats per aquells negro spi-rituals, tan plens d'empció nostálgica i quepinten tan bé la. tristesa i la joia d'unes àni-mes infantils — es descabdella una històriaingènua i entendridora de bons i dolents,que la presència de la prodigiosa ShirleyTemple impregna d'una gràcia i d'una sim-patia adorables,

COLISEUM. — Amb l'admirable Toreroper força els productors dels films d'EddieCantor assoliren la perfecció. Però d'aleshores

Des del setembre, eompreu el 55 de cada mes

CINE. STARmagazine cinematogràfic

ençà ano han fet res més de bo. Escàndolsromans insinuava un descens que El xicotmilionari accentua notablement. Es clan quehi ha alguna cosa satisfactòria en •aquestapellícula : dos quadros — molt inferiors alsdeis films precedents — en els quals inter-versen les Goldwyn Girls, que -són imdiscuti-blement les millors del cinema americà ; lescançons d'Edd•ie Cantor que, malgrat fersempre el mateix, és un bon excèntric de

PANORAMAEls «cameramen»

La professió d'operador de cinema és deles més delicades, per bé que els noms delsque l'exerceixen no arribin a ésser conegutsdei públic.

Però, perquè es vegi la importància queté un bon operador, citem alguns exemples.

Mae West ha interromput la producció delsett nou film Klondike Lou perquè el seuoperador Karl Struss no estava ho.

Carole Lombard només vol sentir parlarde Ted Tetzlatt.

Claudette Colbert no rodarla un film queno fos fotografiat per Vic Milner o per LeonShamrov, favorit, aquest darrer, també deSylvia Sidney,

Joan . Crawford i ,Marion Davies es dis-puten George Folsey, de tal manera que ]asegona el manllevà a la casa on treballa, pera rodar el seu darrer film.

William Daniels fotografia tots els filmsde Greta Garbo, i Katharine Hepburn, quanmorí Henry Gerrard, el reemplaçà per Ro-bert de Grasse.

El primer cameraman «exigit» per unaestrella fou George Barnes, que, durant anysseguits, rectificà el nas tort (le Gloria Swan-son.

Cal citar també Charles Rosher, que hatreballat en tots els films de Mary Pickforddes (le fa vint anys.

L'ACTUALITAT CINEMATOGRAFICA

Films de John Ford i Frank CapraFilms esfrenats

Martha Eggerth en «Casta Divan

El que costa no saber fumar

Samuel Goldwyn havia llogat un jove ac-tor britànic, David Niven, per al film queestà preparant, Splendor.

El film conté un detall simple en aparen-ça : el personatge encarnat per David Nivenha d'encendre un cigarret, en un momentque aquest detaill és capital.

A l'hora de rodar, quan un accessoristadonà tabac i llumiais a l'actor, aquest encen-gué el cigarret amb poca traça i es posà afumar corn un collegial que té por que l'a-trapin.

Calgué mitja hora i tot un paquet perquèNiven, que declarà que no tenia el vici deltabac al postor en escena frenètic, fumésamb naturalitat.

music-hall • i l'epíleg en coffors el fragment Pel personal • obilitzat, despesa de llum,més bo de la pel•ltcula, tractat amb una enci- etcétera, aquesta lliçó de fumar 'costa unsadora ingenuïtat que recorda les Silly Syrn- miler de dòlars, comptant just.phonies • Perd amb això no n'hi ha prouper a conferir un interès sense defallences El secret d'una emperadriua una obra d'aquesta durada. Calla, corn enTorero per força, un argument ric de tro- Una revista suïssa harevista fa pocs diesbailes enginyoses i de situacions còmiques un resum d 'un artidle publicat en un maga

-que permetessin a 'Eddie de fer lliurement zine americà, segons el qual Elissa Landide les seves. I en l'anècdota d'El xicot millo- seria néta de ]'emperadriu Elisabet d'Aus-nari no hi ha res de tot això. No és gens tria, dona de Francesc Josep, que morí as-divertida. No fa riure gens. iEs una anèc- sassinada per Luceheni a Ginebra. L'autordota gastada, excessivament dialogada, en- de l'extracte acull la informació amb totasopida, que no té mi una gota d'imprevist mena de reserves, i la redacció de la revistani un bri de fantasia. n'hi .afegeix encara, i cita, en ajut de la

seva cautela, el llibre de Karl Tschuppik,SEBASTIÀ GASCH Elisabet, emperadriu d'Austria, en el qual

no es parla de res d'això.

MARYLAND. — La nena Edith Fellows Es natural. Karl Tschúppik és un memo-és la gran revelació del film Succeí una ve- rialista massa afecte a la casa imperial pergoda. IEl treball d'aquesta criatura és quel- a gosar dïr gran cosa deis seus secrets. Ve-corn de sorprenent, àdhuc venint després de gi's un altre ]libre seu, Francesc Josep i Frautants nens 1 nenes prodigi corn ha prodigat Schratt, per a convèncer-se que, malgrat lesel cinema, dades valuoses que les seves obres contenen,

A més a més, aquesta pe1•licula de Gregor y sacrifica massa a les conveniències.La Cava és divertida de debò i revela una Horn podria haver cregut que aquesta his-vegada més la traça consumada deis produc- tbria d'Elissa Landi descendent d'una empe-tors americans en aquest gènere de la come- radriu d'Austria i reina apostòlica d'Hongriadia cinematográfica, on regna un humor de era 'an truc més deis departaments de pro-tipus netament cinematogràfic del qual són paganda americans.els veritables posseïdors, — P. (Continua a la pàgina següent)

(Ve de la pàgina anterior)

Però hi ha un altre 'llibre, amb tot el sabord'autenticitat del que explica, que dóna ifaraó al magazine americà. Aquest llibre ésde la comtessa Larisch von Wailersee-Wit-telsbach, de la casa reial de Wittelsbach,a la qual pertanyia l'emperadriu Elisabet,tia de la comtessa Larisch.

Aquesta, amb una desimboltura que anoexclou l'afecte ni la consideració, explica benclarament que l'emperadriu Elisabet, quantenia quaranta-quatre anys, féu un viatge a

Elissa Landi

Elisabeth d'Austria

Un equilibri en planxa deis Rummers

CAMISERESPECIALISTA

EXIT EN LA MIDA

JAUME I, ii

Telèfon 1l655

A CASA DE L'ESTRELLACINEMATOGRÁFICA

Constants de la dansa popularA. C., l'òrgan del Gatcpac, ha 'dedicat de les danses astronòmiques deis sacerdots

Un número a l'arquitectura popular. Un d'Osiris i de les coreografies fúnebres delgran nombre de reproduccions de cases de bou 'Apis, de les Emèlies, Hiporquemes iCádiz, de Córdoba,' de Tarifa, de Fernán Gimnopèdies gregues, etc. Actualment, gai-Núñez, de Carmona, d'Ecija, de Vinaroz, rebé totes les danses orientals són dansesd'Eivissa, de Formentera, de les illes del sagradas, plenas de fe i de fervor. Tant elsmar Jònic, constitueixen un document grit- dansarins javanesos, corn cambodgians, cornfic del més alt interès. Però les fotos dels balinesos, com japonesos, corn hindús, s'ex-patis andalusos són les que produeixen una presser amb un mateix vocabulari — lent,més forta impressió. Compte, però ! No noble i feixuc, estàtic, sense parcours ni ele-aquells patis de Sevilla, que semblen cromos yació, i mis braços, unes munveques, unesilluminats per uns pintors amb ànima de mans, uns dits que parlen—, vocabulari con-personatges dills Quintero, sinó els patis deTarifa, d'Ecija, d'aquells cortijos de la pro-víncia de Cádiz, sense estil i sense preocu-pacioms decorativas, patis de formes reta-llades corn un paisatge de 'lluna, blanquescorn l'estuc de les estàtues adormides deChirico, dures com una estrella de cristallo corn aquells muslos de cobre de la gitanade Muerte de la Petenera de Lorca... Peròno és d'això que volem ocupar-nos.

Volem subratllar unes consideracions quefa aquesta revista sobre les constants ques'observen en tota l'arquitectura popular me-ditenrània. Sense escola—ve a dir A. C.—,sense preocupacions decoratives d'escola, i

practicada p& gent que no han tingut altremestre que la tradició constructiva (els mit-jans i procediments de la qual no han va-riat el més mínim durant el transcurs demolts segles), l'arquitectura popular medi

-terrània posseeix, per aquestes raons, unesconstants que es repeteixen al llarg de totsels països del Mediterrani. iEgipte, l'arxipè-lag grec, Itàlia, lá costa del Nord d'Africa,les costes orientals i meridionals d'Espanya,Mallorca, (Eivissa, etc., països derivats d'unamateixa civilització, presenten en les sevesconstruccions populars tipus semblants, as-sentats sobre bases estrictament racionals...

Es curiós corn aquests mots es poden apli-car a les danses populars, les quals gairebétotes elles tenen també unes característiquesd'ordre general comunes, unes constants.

En afecte : així que el salvatge o el cam-perol velen exterioritzar, per mitjà d'un jocritmat, la seva joia de viure o les saves pe-nes profundes, ho fan amb un gest priman,una estilització rudimentaria del movimentnatural, ídéntie sota tots els climes. Algunavegada ja hem constatat aquí 1 'existènciad'aquest fons comú• I hem dit que els talonsde qualsevol bailarina gitana són el mateix,instrument de percussió de les claquettes dequalsevol baharí negra. I que el son, o pica-ment de mans, de qualsevol cuadro flamenc, vencional i sagrat, per tal corn totes les dan.el retrobàvem amb sorpresa a il'Apolo quan ses orientals conserven la gravetat i el sen-hi actuava la tropa de Nyota-Inyoka, Avui timent religiós de I'amtiguitat. I corn, enafegirem que aquestes coincidències les ob- alguns aspectes, s'assembilen a les andalu-serva també la revista A. C. en l'arquitec- ses ! Però no generalitzem. Les danses an-tuna popular. Les casetes on guarden les daluses van planes de característiques orien-seves barques els pescadors de la Costa Bra- tals, Però en elles el ritu es barreja amb lava—diu—, les trobem en les illes de l'arxi- sexualitat, sén un producte molt complicatpèlag grec; idèntic esperit anima les cons- d'influències múltiples—árabes, indogitanes,trucctons d'Eivissa i lies de Mer'ara Mike- jueves, africanas— , són un producte únic,anos o Yos... Indescriptible.

Perú estem parlant d'unes analogies pu-rament exteriors. Hem constatat unes cotn-cidències de forma i de mecanisme en algu-nes danses populars. Però hi ha altres Cons-tants més profundes, més subterrànies, quetambé só.1 molt interessants de comentar.L'erotisme, per example. Hi ha una pila deballs populars el denominador comú deisquals és l'erotisme. Aquest erotisme és meso menys agressiu segons els llimes. A 1'Afri-ca és on ]'erotisme adquireix caràcters méspunyents. L'orgia és el fi d'aquelles dansesde tam-tam, ardents i tumultuoses, que ar-riben a durar dies i dies, i que degenerenen veritables histèries sexuals collectives.Transplantats a 1'Amèrica del Nord, els ne-gres es civilitzen. 'El seu erotismo s'apai-vaga. L'humor l'aigualeix, L'afany de bur-iesc el matisa. I els coloured boys o girls deHarlem es converteixen en diversió per alsrostres pàllids, 0 en blanc deis atacs d'a-quests. Més avail, l'erotisme s'endolceix con-siderablement. El dansón i la rumba deCuba, la biguine de les colònies francesesantillanes, la matxitxa brasilenya, són 'lesprimitives danses africanes, perú suavitza

-des, endolcides, alentides per la llangor co-lonial. A la Polinèsia, al parads terrestrede Tahití o Honolulú, ]''erotisme esdevé càn-didament animal, espontani, natural, sim-ple, sense res de torbador ni un bri de bru-talitat. Els ute joiosos o ]'upa-upa, mena depolka turbulent, de les bailarines maorísafeixugades pails pareios vermells adornatsamb flors blanques, totes aquestes dansessón un encisador abandó. Som Iluny del , de-uni histèric del tam-tam africà...

I heus adf finalment un altre denomina-dor comú a diverses danses populars. Unaaltra constant. El misticisme. Aquest és elfons comú de totes les danses orientals. Mol-tes d'aquestes conserven, ben intactes, ves-tigis de les danses sagrades de d'antiguitat:

¡NERVIOSOS!Prou de path inútilment, grades a les acreditades

6RAGEES POTENCIALS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera cómoda, ràpida i eficaç laN e u rastèri l a, ImpoEencía (eo

fofes las reyes manífeefsdonrl,niel de cap, cansamen4 menEel, perd. da

memòria, veréipn e, fadiga eorperal, ¿remoler., diepipsia nervio•sa, palpitacions, hiferieme i frastorns aerviosos en general de lesSones i tata el. *rae as orgánías que tintuin per causa o oñ 1ea esgofa.ment nerviós,

L.r Gragees potencials del Dr. Solvré,m4 que un mediesmenf eón un element essendsl del cervell• medulla 1 (st el sistema nerviós, req.nrant el tiger serval propi de cede`, conservsnf is saint t prolongant la vida; indicades espedalment els cago.tsb en la sees Invenfut per tofo mona ¿evocases. ala que verifiqu en treballs excessius. Sent &sin corn morc6o Intel'leefusis• esportlates, bornes de dónde. • financiers • artistes, cornerdsnts. Indus trials, peoredors • etc.,econsegrYat sempre, amb les Gr pofenei ale del Dr. Seivró, tots eL solomos o ererdds fldlmantI disposant I • orga.ísme per repadre •la sovint í cmb el mirlo resultat, arrtbanf a I extresa velles i seanviolentar I •opsnisae amb energfss pitpi t. de la joventut.

Basta pendre un flascó per convèncerese'n

VinO a 6`60 Ates, floscd, as totes los prisclpols farmàcies d'Espoayo, Poltrpi I Amèrica

)JOTA.- Dkiplet- r o-.m.l..r 07S pr.. ee n¡s1G da sore.. per al rrayeers s Oftris.r Laboreéerie 361.•{arq, Berne del Iev, 16, Bareetoea, r..e.e ¡rafr en !lydrc eglks9e rente Pare. dneareflle.eesr 1 creso.— d.,.,w.s ..l k r

i

Dansarina cambodgiana

ScsasTIA GASCH

—Qué és aquest plat?—L'he fet amb una recepta que han do-

nat per ràdio.—El deus haver cuit amb els paràsits

i tot...(Vendémiaire, Paris)

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 218 • Telèfon 38728BARCELONA

s;:^üf

^^l^^Il¡iIIk

/^l^^aaa

•• +.■.ansuaorasaaa.^aq.■p^.^aaORk^Masaar.■■.t■r■aa•^unaannnnaltiiiiiiiiiüiaá^aaaa■^■■uraawaa

28-XI-35

MII^ADDR

5

EL. TEATREPANORAMA

Alguns números excellentsVist en conjunt, l'actual programa de amb el nom de Georgy's, sense fer-lo valer.

l'09ympia, quart de la temporada, no acaba Es, el revés del que passa amb l'austríacde satisfer prou, ni de bon tros, l'entusiasta Henry Smith, home simpàtic que jongla ambdel veritable circ. A l'espectador senzill, que unes grosses beles d'acer i que detura, cornno sent cap preocupació ni curiositat per si agafés una papallona, l'obús disparat perles coses de la pista, no arriba tampoc a un canó descomunal. Números corn el d'Hen-interessar-li massa. Segueix el primer tro- ry Smith no són deis que m'agrada veure abant a faltar l'atmosfera particularíssima que la pista, ni deis que em cap concepte m'a-és creada al circ pels cavalls, les feres i els trauen, feta excepció de quan unes germanestrapezis volants. !El sego, s'adona que l'es- Delucca els presenten, però reconec que estàpectacile .no ofereix ]'esclat d'altres vegades, muntat a la perfecció, que té mèrit i que

Insisteixo que aquesta és unaimpressió del conjunt. Es la im-pressió que, sense deturar-se aremarcar ni analitzar cap nú-mero concret, es forma el pú-blic, en general, sobre la tota-litat del programa.

Call fixar prèviament aquestextrem per no pecar d'inlustí-cia. Al circ pot haver-hi progra-mes excellents, per llur varietati llur composició, a base de nú-meros de poc relleu. !En canvi,us presenten sovint programesque tot i estar integrats peratraccions d'una certa importàn-cia, no responen al que aquestsvalen. El primer cas és el dela majoria de circs ambulantsfrancesos. IEl cas contrari s'hadonat, en repetides ocasions, alnostre Olympia.

Però, recordant un a un elscatorze números que constituei-xen el programa d'ara de l'0-lympia, 'no és possible que tantl'aficionat al circ corn 1'especta-

Sassetot, prop de Fécamp, on s'estatjà a dor despreocupat no recordincasa d'una amiga seva, anglesa. IEIs diaris també, per damunt de la im-de Viena, en març de 1882, contaren que pressió total, molts moments,l'emperadriu, gran amazona, havia sofert que han viscut, de plaer peruna caiguda de cavall en aquell poble nor- als ulls i per a l'esperit. Unmaná. 'En realitat, va tenir-hi una filla, la malabarista corn el nordamericàqual, davant la perspectiva d'un viatge a Howard Nichols, uns acròbates

corn els quatre italians Rastelli,uns equilibristes corn corn elshongaresos Rummers i unesgimnastas corn les alemanyesMiranda Girls són, per exem-pie, números de qualitat que usproporcionen aquests moments.No es pot oblidar tampoc l'e-moció que causen dls perxistes Bradford, és ofert al públic allunyant, •en el possible,ni les rialles que provoquen Pompoff i el seu regust d''atracció de fira.Thedy, ni el retrunyir del canó del ca- No cal parlar del francés Hélias, alam-pità (?) . Henry Smith, brista i cascador, que vol imitar el meu amic

9Howard Nichols és avui, sense cap dubte, Aéros — aquell Aéros del «Mandl000!e —,el millor número de Il'Olympia. Aquest home sense tenir ni la seva vivacitat, nl la sevaextraordinari ha reeixit á juntar, en els seus simpatia, ni la seva història, ni la seva per-exercicis de malabarisme, executats només sonalitat. Ni del número de clowns que, aamb cèrcols de fusta, el veil sabor del aire la primera part; presenten els quatre Ras-i el ritme modern del music-hall. Quina telli, .amb innegable bona voluntat. Ni deisfantasia! iEls cèrcols pugen i baixen verti- italians Mutis Bross, que fan el número deginosament per l'espai, giravolten per l'es- Thorne sense por, que Béby, Thedy i cm-patlla de l'artista, roden a les seves carnes, quanta altres han fet abans i millor que ells.als seus braços i al seu coil, van i vénen Ni deis micos, divertits i prou, deis honga-per la pista corn si obeïssin a una força cesas senyora i senyar Malenas. Ni de lamisteriosa... Una delícia ! troupe d'àrabs Ben Behere, que són al pro-

Els quatre Raste'lli (f) utilitzen per a llurs grama per a cloure'l amb llurs castells. Niacrobàcies el hit elàstic, a la manera deis de la franceseta Miss Mackers, gentil can-Flying Banwards, que veiérem al mateix torsionista, força graciosa, per a la qual

Sassetot de l'emperador, alarmat, fou duta Olympia. Una dona i un home fan de por- resulta una mica gran la pista de l'Olym-

d seguida a Viena pel professor Braun, es- tailors en dues barres situades als dos ex- pia...

eec a d vienès ma lt conegut que, jun amb trems del hit, i un excèntric de levita i barret I no cal parlar, tampoc, deis downs Pom -

el mete rival de la cart, Dr. Wie uint amr de copa i un negre vestit de mariner- actuen poff i Thedy •i els seus hereus. Ja són de

n p ' de volants. Aquests prodiguen els salts diff- casa. Corn ho són els augustos. Ah ! La pa-assistí la mare. cils — entre ells un a 'd'inrevés, de portador ròdia de l'enterrament que se'ls acudí fer, aLa nena fou criada per una familia que a portador —, en els quals mostren sempre aquests darrers, un dia, quan els mossos de

vivia a Mddling, raval de Viena. La corn- um astil impecable i un bon humor que fa el pista s'emportaren la caixa d'atuells deltessa Larisch diu textualment en el seu Ill- treball doblement atraient. El ,negra, sobre- senyor Smith, fou molt celebrada pal públic,bre Els secrets d'una casa reial : tot és admirable; dóina cent salts mortals i amb raó. L'haurien de repetir.

+(Aquesta nena de Sassetot, l'infant «sew/ sense interrupció i dos dobles, endavant ique la tia Sissy (nom familiar de Tempera- endarrera, en dos temps. JOAN TOiMASdriu) havia desitjat tant, havia d ésser la E,ls Rummers, home i dona, treballen daltmare d'Elissa Landi, una celebritat de la .d'una plataforma situada a uns tres metrespantalla.> ) d'alçària. Llurs exercicis d'equilibri de mà

I més endavant :amà, deis anomenats olímpics, mereixen (1) El número dels quatre Rastelli el ter-uM'estava reservada la més gran sorpresa atenció pel fet d "ésser la dona qui actua de men un cosí del famos;'ssim jongleur, la seva

de totes. D'ençà que a Londres havia llesco- portador, per llur precisió i elegància •i per dona i dos companys, un deis quals és eIbert el rastre de la nana de Sassetot, no ]'inconvenient que suposa el moure's en l'es- célebre saltador negra brasileny Aristides.havia perdut mai l'esperança de trobar-la, pai reduït de la plataforma. Són els Rum- Estigueren ja a ]'Olympia em 1926. El lliti un dia, el meu somni es realitzà. Vaig mers dos artistes excellents. Posen una cura • elàstic — o taula elàstica — que utilitzen, idescobrir-la a Amèrica. Era la mare d'una extraordinària que constantment resulti bella que és conegut també amb dl nom de «ba-^éèlebre estrella de 1a pantalla. Ambdues jun- la línia de llurs equilibris, i mai no obser- tuda americanas, l'hem vist també, a l'Olym-tes, poguérem reconstituir tota la història de vareu en ells, especialment en la dona, cap pia, en el número de les germanes Salva-la seva vida. Cada vegada que els meus co- demostració d'esforç, tot i que executen tory i en el d'Adriana i Chariot, entre altres.neixements es mostraven únsüficieñts, ella " equilibris tan difícils corn un de mans sobre Els Flying Banwards — acròbates amb ves-renuava el fil de la narració. En la saya filla, um peu del portador, estant la cama d'aquest, tits de ratlles i fosforescents — actuaren ac(,la néta de la tia Sissy, vaig trobar tots els naturalment, en posició vertical, la darrera vegada, farà cosa de cinc o sistrets i totes les qualitats que havien ornat Les Miranda Gins no són altres que qua- anys, sota el nom de Mariposa i Cia. Unl'emperadriu d'Austria-Hongria.»tre de les cinc alemanyes Astonvs, que aplau- dels números més coneguts d'acròbates a la

direm en el programa passat. Fan, també, «batuda americana» fou, en temps de 1'El-

NofíCíes CarEesdiversos exercicis a les anelles i al trapezi, dorado, el dels Aragon-Allegri's, al qual vaigactuant dues de portador. Aquest número no alludir en una crònica recent.

Francis Lederer serà el Romeo d'un Ro- té la visualitat del de les Astonys, tot i

¡neo i Julieta, en la versió europea de la qual la seva semblança, però és més dur i més

la Julieta ser, Elisabeth Bergner. difícil. Cal remarcar unes voltes magnifiques

—'Cecil B. De Mille anuncia un Sam dsó

e planxa, a les anches, sense cap menade truc. Trobo aquestes gimnastes cada ve -

i Dalila i, per a després, un Buffato Bill. gada més admirables, i em plau felicitar— Tornaré a ésser rodat El petit lord des d'aquestes pagines llur manàger, que deu

Fauntleroy, un deis grans èxits de Mary ésser un gat veil de l'ofici. Però, per quéPickford • Dolores Costello figura en el re- farà anar les seves alumnes amb aquell ab-partimeint. surd ornament al cap? Quan surten a la

— (Ernst Lubitsch anuncia la primera ope- pista, sembla que hagin oblidat el davantal

reta interpretada enterament per negres, La i oil plumero.

Princesa Xocolata. Els perxistes Bradford, dues dones i dosP

TEATRE NOVETATS

—Si és per un xantatge, un rapte o unrobatori de collaret, us haureu d'esperar :el rebedor ja està tot pie de gangsters.

(Ric et Rae, Paris)

CIRC A L'OLYMPIA

— Magda Schneider será l'estrella de Les homes, beIlgues, presenten l'exercici d mane -

Alegres Comares de Windsor.tenir el portador un company dalt duma

g perxa mentre aquest, al seu torn, aguanta— Raymond Rouleau i Army Omdra tenen un tercer gimnasta dalt d'una altra. Un

els papers principals de Donogoo- Tontea, de exercici realment arriscat i emocionant! ElsJules Romans, que serà rodat a Berlín pel Bradford, però, «venero, aquest treball, igualpostor en escena Reinhold Schünzel, que el d'antipodisme que presenten abans

— Jean Choux vol dur a la pantalla Paul

et Virginie.— L'Agent secret, de Somerset Mauaham,

serà un film anglès amb Madeleine Carroll.

— Un nou film de Victor Mac LaglenSoldat professional, amb Gloria Stuart, di-rigit per Tay Garnett.

(TEATRE CÁTALA)Companyia NICODU.MARTOfiI

Tardes a les 5

ROSER FLORITde Josep Marla de Sagarra

Nits a un quart donne

AMAVA, AMELIA I EMILIAde Iluis Elias

Di ¡ous tardaEspectacle per a infants. Ea rondalla de Folch i Torres

UNA VEGADA ERA UN PASTOR...

f; r W 1AIIX R28-XI-35

6

Acaba de publicar -se el volum VI del

Album Meravella

Un bell volum de 250 pagines, contenint400 fotografies i 7 trictomies

Preu : en rústega. 13.50 pessetes» tela. 16.00 »

Administració i venda

L^ l^ o InT L lnS 0 G=J © ATA L O II l D A

RONDA DE SANT PEPE, 3

condemnafen a mort Caries I d'Anglaterra,pel qual motiu fou decapitat després de laRestauració.

Corn que dl jove Samuel era delicat desalut,"anava poc a estudi i s'educava llibèr-rimament corrent pels boscos ï fent-se ambnegres, colonitzadors i prospectors. 'El let ésque:ábans deis tretze anys la l'havien hagutde pescar tres vegades del Mississipi i sis delBear Creek. Perd ja Ii deja la seva mareque ( (els que han nascut per a ésser penjatsmo perillen dintre l'aigua)). Ara que MarkTwain ni morí penjat ni tan sois .mor{ jove,car tenia setanta-cinc anys quan finà, elao d'abril de 1910, a Redding (Connecticut).

Entre les dues dates esmentades es situauna vida accidentada i pintoresca, durant laqual Mark Twain fou tipògraf, pilot de riu,mïnaire, periodista, conferenciant, comandi-tani d'un inventor d'una màquina tipogrà-fica; es casà, tingué fills, viatjà per Europai Terra Santa, fou nomenat doctor honoriscausa de la Universitat d'Oxford de la ma-texa promoció en què Rudyard Kipling.

Fou ell, adolescent etern, l'escollit pelpoble americà corn el seu portaparaula iheroi literari. Cal tenir en compte la pri-macia puritana deis primers nordamericans,aquells eixuts intolerants que encara avuifan sentir el pes de la seva doctrina : «Totala nostra literatura moderna — diu un es-criptor • ontemporani, Ludwig Lewisohn —és un acte de revolta contra ella i les sevesconseqüències. Eli seu mur lúgubre segueixplanant damunt nostre, esquerdat, però dretencara., Mark Twain, ciutadà complidor,excellent marit, honrat fins a pagar deutesd'un comanditan seu als quals no estavaobligat, no tenia res de purità. Estimava lallibertat la tolerància, el seu país i la hu-manitat ; lii agradava beure — amb modera

-ció — i era un fumador terrible, malgrattotes les recomanacions i prohibicions deismetges. D'altra banda, la seva formació,entremig de la gent de la vall del M•ississipid'aquella época, no el podia pas decantar apensar i sentir corn la gent de Boston.

No cal pas entendre, amb això, que fa sevafos una actitud filosòfica i moral d'oposicióal puritanisme. Mark Twain no tenia capfiloso fia ni s'havia bastit cap escala de va-1ors.'Hi ha qui assegura que no havia llegitmai cap pensador, ni tan sois Emerson. Du-rantmolts anys, semblà que no en teniacap necessitat • Per a escriure Tom Sawyerq Huckleberry Finn — Mark Twain era ala vegada una mica cada un d'aquests dosherois —, per ails reportatges i contes hu-morístics, no Ii •calia fer més del que feiaservir-se d'un mètode ja existent d'humó-risme autòcton, cultivat, abans que ell peròamb menys solta, per Josh Billing i ArtemusWard.

La seva vida era la turbulenta del pio-neer optimista d'aquella época, vida deguanys fàcils, de pèrdues aviat compensades,d'especulacions diverses i de situacions iresidències canviants — una vida, en unaparaula, sense esperit critic ni directives,però que era la de l'americà mitjà de l'é-poca•

Pel que sobre Mark Twain han publicatels biògrafs, la seva vida no té gran cosade la d'un escriptor. Les seves preocupa-cions principals són els negocis, editorials od'altra mena, corn aquell al qual fou induïtper la seva fe en l'osteopatia i altres curan

-derismes.Més tard, els sees viatges a'?Europa, amb

el contacte amb una civilització més an-tiga, els daltabaixos econòmics, la mort dela seva filla Susanna, Ji feren perdre aquelloptimisme de pioneer americà i l'enfronta-ren amb tot de problemes que a Europaens semblen d'un coneixement innat, peròdel tot estranys a l..a mentalitat ianqui del'època, Mark Twain és deprimí, es tornàijritable.

En i88q publicà A Connecticut Yankeeat Knyg's Arthur Court, i després Ii sabiagreu tot el que no havia dit en aquest libre,però eren coses que havien d'expressar -sc

CAMISERESPECIALISTA

E%IT EN LA MIDA

JAUME I, H

Telèfon 11655

L'actualitat literàriaL'Acadèmia Francesa

Demostrant un gust més afinat que laGoncourt, que li preferí Roland Dorgelès,l'Acadèmia Francesa ha decidit 'acollir entreels seus quaranta immortals el novellistaGeorges Duhàmel. Aquestá elecció permetd'ésser tolerants amb la que li ha fet com

-panyia, perquè Louis Gillet, historiador dela música, erudit i discret, no té altre mèritextraordinari que el d'ésser gendre de RenéDoumic, secretad perpetu de ]''Acadèmia.Cal assenyalàr que tot i la composició tra-dicional de la docta corporació, que fa obli-gada la convivèncïa de mariscals dé França,cardenals i literats de més o menys quali-tat, dés eleccions recents de Duhamel, Mau-riac i Valéry rehabiliten la seva fama •i fan,oblidar la tradicional aversió als autèntics'valors literaris francesos, que tant havia es-tat explotada pels enemics de l'Acadèmia,i que havia permès que duguessin ta casacaverda una colla de'patúms anònimes mentreeren excloses de la immortalitat oficial figu-res illustres de les lletres.

Georges Duhamel, autor de dos deis mi-hors llibres de guerra que s'hagin escrit,corn són la Vie des Martyrs i Civilisation,de novelles diverses d'una intensitat i unpatetisme autèntics corn La Nuit d'Orage iLa Piérre d'Horeb, de la sèrie famosa deisSalavin, de la qual ha estat traduït al catalàel primer volum, Confessió de Mitja Nit, id'aquesta Chronique des Pasquier en curs depublicació, de la 'qual parlava fa unes set=manes, és una de les figures més importantsde la literatura francesa.

La seva elecció, si no afegeix pas mésglòria a la seva persona, és una reconeixençaoficial del seu talent.

Helena VacarescoEl gran saló del Ritz es veié pie de gom

a gom per escoltar la senyora Vacaresco,delegada permanent de Romania a la Socie-tat de Nacions i una de les dones que millorparla en el món, segons versió general. 'En

Helena Vacaresco

un francés impecable, una mica matisat pourle forme, la senyora Vacaresco ex rcà unapila d'històries fabuloses sobre La Reina deSaba i domà un exemple viu de corn hand'ésser treballades les conferències, recitadosmillor que improvisades. iEn la segona ses-sió parlé de les forces espiritualls de Roma-nia, tema més concret i que coneix prou be.Diplomàtica prestigiosa, amb una històriabrillant i romàntica, d'una facilitat oratòriaque de vegades horn assegura que arriba a]'excés, la senyora Vacaresco impressionàforça el públic distingit del Conferència Club.

R. 1'. M.

nous Stranger ni el diàleg What is Man:no tenen cap importància dintre la seva obra,corn no sigui per al curiós que vol, darrerael llibre, veure l'home.

La millor part de la seva obra és aquellaque Fred Lewis Pattee troba fartament im-pregnada ((del sabor de la terra, no d'unarregió, sinó de tot e7 gran continent».

Totes les seves qualitats i els seus de-fectes són d'un escriptor popular, i popularamericà. No és pas gens acurat en la formani ben travat en l'estructura, la seva sàtiramanca d'acuïtat, quan vol ésser eloqüent ésdeclamatori i quan pretén fer sentiment éscarrincló .

Però sempre que s'inspira en la sevavida i les seves experiències de la infànciai de l'adolescència, quan és escriptor decontes populars o de novelles picaresques,és bo, indiscutiblement ho. 'Es quan parla«(d'una época perduda per sempre, d'unacivilització americana curiosa, primitiva i in-imitable, que Mark "Twain no solament haanotat tal corn era en veritat, sinó que permitjà de l'art l'ha elevada fins al reialmedurable de la imaginació humana» (Le-wisohm).

A estones, potser ell .mateix s'adonavad'això ; citem, corn a testimoni, un paràgrafde la carta escrita al critic Andrew Lang en8gg : ((He estat desconegut des del comei-

çament ; no he provat mai, en cap cas, decultivar les classes cultivades ; no hi estavapreparat ni pels meus dons naturals ni perla meya educació. No he tingut mai ambi-rió en aquest sentit, però sempre he empai-tat una caça més grossa : les masses. Raresvegades he provat d'instruir-les, però he fetcl ..que millor he pogut per a divertir-les.Només divertir-les ja hauria satisfet totes lesmeves ambicions, car podien obtenir la ins-trucció en altre hoc...))

W. R.P. S. — No ens fóra possible parlar de

Mark Twain sense csmentar que Josep Car-ner en publicà, en la desapareguda Biblio-teca Literària de l'Editorial Catalana, bellesi vivacíssimes traduccions. En castellà, forade les de Carlos Pereña, Mark Twain noha tingut gens de sort.

UN CENTENARI

L'humorista Mark TwainaIgrat les preocupacions de qué no po- . amb cuna pluma trempada en 1'kifern, i

aeri escapar-se—o precisament per aixa ma- escriví una mena d'obres filosòfiques queteix—els nordamericans s'han recordat que no foren publicades sinó en edició pòstumademà passat s'escau el centenari del naixe- i que havien fet esgarrifar la seva dona.ment de Samuel Lainghorne Clemens, co- Una frase d'ell mateix pot servir per a re-rtegut en el món de la literatura per Mark sumir aquests llibres mediocres : «L'homeTwain, nascut el 30 de novembre de 1835. no és per mi la persona respectable que era

El seu pare, jutge en aquelles regions de abans, i per això he perdut l'orgull que

pioneers, frontereres amb el desert, descen- tenia d'ell.»

dia de Gregory Clemens, un deis jutges que Però, fet i fet, ni l'allegoria The Myste-

Mark 1'waiïti en el seu hit de treball

1

Telèf. , de MIRADOR; 22592

les darreres novetats

en llibres francesos

LLIBRERIA

Louis BergéRambla del Centre, z

Telèfon 23118

Kiosque FranÇaisRambla deis Estudis, 7(Davant l'Acadèmia de Ciències)

p_Id "GOLO/O" PURGANT

DELICI0/

LE/ LI L. E TRE/CRI t ICA I BIOGRAFIA

El darrer ilibre de Maurois

La critica literària Cs una cosa molt im- , sJfica tarn divertida corn una -- novella i unaportant, segons sembla, però no és cap exa- ! novella amb una tesi . filosòfica i teológica,geració dir que, corn a gènere, no és pas çonstruida amb la tècnica de les obres poli-alla que els anglesos en diuen un best-seller, claques de 'es quals- és gran entusiasta iun, article de venda constant i abundosa, ; creador.Els critics literaris tenon massa la tendèn- ! La figura de Conrad, el :gran novellistacià, d altra banda molt justa, de deixar a : polonés que escriví en angles, potser és laun costat l'autor per examinar l'obra, de que menys interès té en el llibre. La sevafer teoria abstracta i bastir tot de conclu- ; yoga està una mica oblidada, perquè nosions més aviat obscures per al gran públic: . predicava cap lliçó, sinó el retorn a l'home

nu - i simple, al treball i al . deuce, i obteniaaixí una mena de doctrina' aristocràtica del'acció i del comandament. 'Escriptor d'ungran poder d'evocació,, sembla que es com

-plagui a complicar els seus relats, a . eriçar-los de dificultats. Però el seu Negre' deloNarcissus» ; la soya Follia d'Almayer, totesles seves novelles, escrites en un , anglesperfecte, tenen tm interés humà tan pu-mvent, que tot i les modes que es retiovenconstantment horn pot ja assegurar quel'art de Conrad té el seu hoc d'hono' enla literatura anglesa.

^ 1--- Strachey ha estat posat d'aetua-- }CÍ litat entre nosaltres per l'edició en català

de la seva Reina Victòria, ún llibre admi-rable de veritat histórica i de força narra

-tiva. Maurois, que es complau a'ereure'sdeixeble del giran autor d'Isabel i Essex,que fou un deis escriptors més exquisits de'llengua anglesa, es deté a escatir la posicióde Lytton Strachey davant de la història.El biògraf de la Reina Victòria nega a lahistòria la seva condició de ciència i volconvertir-la de nou en un art, lliure en lesseves concepcions i en les seves dades. Lapoesia, la humanitat, s'introdueixen de nou

Andre Maurois, per Georges Schreiberamb ell en l'auster recinte, i l'estil musical

p g i imatjat de la seva prosa desfà llegendeso en crea de noves.

André Maurois, que no endebades és un El llibre de Maurois acaba amb l'estudideis homes més intelligents, si no més pro- de tres grans figures de les illetres moder-funds, del nostre temps, ha sabut arribar les. Entre nosaltres, aquestes figures encaraa obtenir una síntesi perfecta de d'home i no han assolit tot llur prestigi. Katherinel'obra, de l'autor i la seva producció, i aques- Mansfi€1d no ha estat encara traduïda altà .técnica, que aplicada a la biografia 1 1 català ni a l'espan yol. D. H. Lawrence no-ha donat resultats tan satisfactoris corn el més té traduït al castellà el. seu Kangaroo.Disraeli, l'Eduard VII (traduit fa poc al Huxley comença tot just a ésser conegutcatalà, i del qual m'e_scaurà de parlar un entre nosaltres; i el contacte amb la sevaaltre dia) i el Voltaire de recent publicació, obra és una revelació magnífica que creaquan s'esmerçà en les seves Etudes An- un nombre considerable d'admiradors. Ell,glaises dia uns productos que satisfan a l'únic vivent deis tres, ha estat el més afor-la vegada el profà i l'iniciat en les regles tu rnat davant la' glòria. Aquesta tot justmisterioses de fa crítica literària. Magiciens si coronava els esforços de Katherine Mans-et Logiciens, continuació d'aquelles Etudes, fiel, morta als trenta-cinc anys d'edat, jaés un bon llibre, agut i interessant, i ve en fa i la fama de Lawrence ha ne-a demostrar una vegada més que ben po- cessitat la propaganda escandalosa a l'en-ques; per no dir cap literatura nacional d'a- torn de L'Amant de Lady Chatterley i lavui, poden assolir el nivell i la qualitat de seva mert„' ja fa setze anys, després d'una]'anglesa. Repasseu la llista de noms que vida curta però mdlt fecunda, per adonar-seconstitueixen cis assaigs de Maurois. Tots de l'home i de la seva doctrina. Katherinesón grans figures : gegants de des lletres Mansfield ha estat una gran escriptora no-contemporànies corn Kipling, Wells i Shatn, més ami) uns quants contes i unes novellesla trinitat venerable i fecunda ; creadors curtes i= la soya sinceritat, el seu patetisme(l'un genere personal i inimitable, corn Ches- contingut la ppesia del seu estil fan im-terton, el nou teòleg, cam Lytton Strachey, mortals els seus temes humils i . .apagats,vivificador de la història—yue restituïa Cho les seves històries sense acció mi extrava-entre les belles arts—, corn Katherine Mans- gància. Lawrence Cs als antípodes de lafield, la mi'!llor contista del segle ; novellistes seva gram amiga ; la violència deis senti

-originals corn Joseph Conrad, corn D. H. ments, la seva sensualitat elevada a doc-Lawrenee, corn Aldous Huxle y, cadascun trina mística, la seva vida agitada i intensa,delsquals ha dut un accent personal a la de la qual tants ” testimonis tenim, fan totnovella i ha contribuït amb la seva lliçó l'encís d'una obra que té urna mica de fei-exemplar a augmentar el tresor espiritual xuga, de matussera. Però la seva sinceritatde la humanitat• Algú creuria potser que d'home primitiu, obsessionat per les donesla llistó encara és curta, que entre les grans i per la natura, «esquinçat entre la soyafigures hi manca Galsworthy o Arnold Ben- mare i la seva primera amant, entre elmeta i que entre els joves caldria que hi puritanismo i eÍ design, és una lliçó quefigurés Maurice Baring o James Joyce o cal escoltar, amb tota la seva exasperació.Virginia Woolf, però aquesta creença, que Sobre Aldous Huxley poc caldria dir.dóna una idea de la vastitud del món in- Maurois diu que potser l'únic retret quetellectual anglo-saxó, on caben tantos figu- horn podria fer a un escriptor que és enres illustres, encara és un homenatge im- plena joventut un deis més grates del nos-plícit a Maurois i una incitació a que coin- tre temps, és la seva excessiva mtelligència.tinu'ï els seus estudis anglesos. Es el retret que també podria fer-se a Gi-

Màgics i lògics. El tito] és una troballa, raudoux, per exemple. Però, quina distànciaperquè cada un dels autors estudiats té de la transcendència de l'art de Huxley,alguna cosa de màgic o alguna cosa de esperit enciclopèdic i tanmateix profund;lògic, quan no és que les dues condicions a l'elegant frivolitat de l'autor d'Amphi-es barregen i juxtaposen. Kipling, el exan- tryon 39! La sevà intelligéncia, tanmateix,tre de l'imperialisme britànic, orea un món arriba a dominar-se a ella mateixa. Co-màgic de poesia i heroisme, i fa reviure la neixedor de tots els sistemes, la poesia iJungla i la història d'Anglaterra, o fabrica Part e1 salven de lugar-se a cap d'ells,una societat heroica sota la direcció dels d'ésser-ne l'esclau. 'I la soya obra passadahomes d'acció, prudents i silenciosos. Però és una fermança d'una maturitat gloriosa.és fidel a la lògica de 1 imperialisme i ri-gorós amb els seus herois. Wells, ]'utopista, RAFAEL. TASIS I MARCAl'home que creu en els destins de la hu-manitat quan es posi a les ordres de l'aris-tocràcia de la intelligència, segueix una rí-gida línia de lògica en totes les seves coms-truccions mítiques, i al costat dels seus som -nis de futur ens exposa les seves opinionspresents, la seva fe constructiva i ardent,cl seu socialisme evolutiu i personal.

La figura de Bernard Shaw també téaquesta barrega de màgic i lògic. Servidorfervent de la raó, no dubta a elevar els cas

-tells de focs de les seres paradoxes, de lesseves farses, de les seves pallassades, perdir la seva concepció antiheroica de la bu-manitat, la soya creença en el Superhome,la soya crítica implacable de la nostra mo-ral i deis nostres pensaments. 'Home seriósi auster corn és, no varilla a for pallassades .per difondre les seves idees, que tanmateixexisteixen, i per això el seu teatre li haservit de divulgador i de caixa de resso-nància. Els sermons que el públic no liescoltada a ell, els fa pronunciar als seuspersonatges escènics.

Chesterton, adversari constant de Shaw,

s'hi assembla en moltes coses. Té tambéel gust excessiu per la paradoxa, pel sím-

bol, pel sermó i la teorització, iEs brillanti profund, i Ii agrada que la brillantesadissimuli la profunditat. S erigia, en unaépoca de predomini de fa raó ide la ciència,contra aquests dogmes moderns, i predicava

un retorn a l'Edat mitjana, una nova feon el miracle, en el sobrenatural, en elscontes de fades. Ortodòxia i L'home queva ésser dijous són segurament les sevesobres més representatives: una obra filo-

LA FILLA DEL GARA- TGISTA—Qtiant temps té el teu germanet?—Es un model 1935•

(Excelsior, París)

Montserrat Casanova — Maria

28-XJ-35

MIIiAIDR7

LES ARTS I ELS ARTISTESSant Jordi i BeI'Ierofons PROTECTOR Le xp o c o r s^

"En "el número 335 de MtaADOR (i8'de ju- cara molt major i ben natural, ja que és1iò1 d'enguany), Joan Sacs, recensionant .no- lògic que s'assemblin dos cavallers armatsvetats arqueològiques, es referia a les exca- de llança que efectuen la mateixa tascavacions americanes d'Olynthos, a la Calef- matar un drac. Efectivament, on el nostredica, en les quals, entre altres coses, s'havia amic va equivocar-se, va ésser en la inter-descobert un mosaic de factura primitiva pretació del mosaic, on els llebrers no sónperò de dibuix 'molt segur, que reproduïa i més que la Quimera, amb els seus tres capsdescrivia en aquesta forma : de lleó, de cabra i de serp, que el mític

«Un dels mosaics figuratius representa un heroi Bellerofons, o Hipponós, occeix ambminyó muntat a cavall, seguit d'uns llebrers, la llança la Quimera, de la mateixa manera

BeUerofons lluitant amb la Quimera. Mosaic de Girona

la javelina .enlaire, "à punt de ferir, que ésla mateixà composició del Sant Jordi queocceix el drac, composició aquesta d'07yn'-thos, exacta (calcada) a la de tal i tal altreSant Jordi...»

Joan Sacs va ésser molt justament frapatper la semblança entre el minyó represen

-tat en el mosaic i el mític cavaller SantJordi. Ara que aquesta semblança és en-

Galeries d'Art

sYROlga Sacharof f

(Guaixes)

J " Jaen (Escultures)r

C. B l ay (Orfebreria)

INAUGURACIÓ, DM 30Diputado, 262 Tale/on 18710

L US Q CALE TSNOBLES

OBJECTES D'ART 1 DE FANTASIA

SAIZ DE LA MAZA(pinfura)

JOSEP CIVIL Equareles)

inauguració dio 30

Passeig de Gràcia, 36

ŠALA p i^ESEXPOSICI01 VENDA

D' ANZIGUIZAIS

JOAN MARIA LEPSCKY( pintara )

DOMENECH CARLES(pintura)

inauguració dia 30

SALS. GASPAR

Compreu B R I S A S Revista iliustradaSelecció d'Art, Liferafura,

Modes, Decoració, Esporfo, etc..,._,e_. •.e.:wa.e.^.•.z.z.:..•..^.

1_I .1 Guinaruo

Tots els dimarts i dijous ales io de la nit, i dissabtesi diumenges tarda i nit,

grans curses de llebrers

. «Chrisfmas» d'ar4

L'eterna batalla

A aquell senyor desconegut que fa unsdies sentíem lamentar-se de l'eterna male-dicència entre els artistes del nostre temps,li seré bo de saber que fa molt de temps queaixò dura. A ell i a tots els interessats al'afer ti oferim unes quantes mostres dejudicis que assevera el que acabem de dir.

Miquel-Angel menyspreava Rafael i inju-riava Leonardo i al Perugino li deja «gof fon.

Ingres a Delacroix li deja «d'apòstol de lalletgesa».

Delacroix Ii tornava la pilota titllant-lo«chinois».

Delaroche opinava de Murillo «que aixòno és pas pintura seriosa» i qualificava decctartuillade» i de idle de Rubensn la pinturade Delacroix.

Bouquereau definia així ]'Angelus de Mil-let : atine brouette entre deux foques».

Couture deïa que els arbres de Corot sem-blaven ((esponges brutes» i els seus sois sem-blaven «fromages à la pie».

Géróme davant Monet i Sisley iio hi veiamés que ncochoneriesn.

En darrer terme, Velázquez, tot just tor-nat d'Itàlia, deia del Tizià ague no le gus-taba nadan.

Tots aquests mots pronunciats en aquellesaltures donen dret als no-tres contempora-nis aseguir practicant els procediments vi-perins.

El cinquanlenari deRijksmuseum

Aquest importantíssim museu d'Amster-dam celebra el seu cinquantenari amb unaexposició Rembrandt a la qual han concor-regut múltiples peces famoses de diversescolleccions europees.

Amb ñdtit d"áqúést eslte hiiïnent s'hanredactat ún bon nombre d'estudis dedicatsal gran holandés que tant triomfà i tants'enrunà i l'enrunaren. Un deis més inte-ressants que s'han publicat és la interpreta-ció que Charles Tolnay ha donat de la cèle-bre Núvia jueva.

Segons l'autor, l'escena representada noés més que l'allegoria de da concòrdia delmatrimoni) i que hi ha expressada en l'obraIconologia de Cesare Ripa (segle xvii), llibre .que ajuda poderosament a la comprensió delsmestres del mateix segle.

Aquesta tela, donada la composició del'home i la dona que hi figuren, havia pas-sat àdhuc per quelcom d'obscenitat ben ve-lada per la distinció de L'artista.

A més horn li havia atribuït les següentssignificacions : escena de gènere ; escena his-tòrica (la tesi més corrent, Ruth i Booz),i finalment, per dos retrats de personatgesreals.

--Ja alçaré les mans, però m'heu de pro-metre no mirar les meves cartes,

(The Passing Show, Londres)

—Apa, que fa una hora i mitja que nohas mogut cap peca!

—Es que et toca lugar a tu.(The Passing Show, Londres)

Joan Serra — Natura mona

ualment o collectivament porten a cap. elegant, una mica més que discret, perd prouEl primer en la natura dels conills i el poderós per a entelar la pura emoció paisat

segon en el retrat del nen del gat eleven el gística que havia tingut en Labarla "un tra_seu interés artístic al màximum. ductor imponent:

Són també a remarcar les teles de Lli- El sistema labartià recolza en una sèriemona, Capmany, Domingo, Bosch-Roger i d'acords cromàtics, tot un sistema, que s'a-Togores que ajuden amb tota l'eficàcia del pliquen mansament damunt la composició.seu prestigi a fur un total de primera qua- Una munió d'agrisaments s'aplana sobre

totes les coses i tot dl que guanya el factorde la idealització decorativa ho pond l'es-tricte interès de la pintura a Poll.

Cal remarcar que Labarta juga amb unselements que dipositats en unes altres mansquedarien la cosa més inhòspita del món.Ell assoleix fur-ne una qüestió de bellesa.Es a dir, si la pintura fos únicament aixòi pogués prescindir deis altres postulats, laveritat entre ells, ja n'hi hauria ben bé prouper a proclamar l'absoluta victòria del seumestratge.

Monfserra4 CasanovaLá jove púntora Montserrat Casanova, des-

prés d'uns anys de no rutilar en el ritmeanual de les exposicions, ofereix a des Gale-ries Syra un completíssim aspecte de les se-ves tasques i l nia de conducta actual.

En tot aquest temps la pintora no ha fet•més que acréixer els encisos autèntics de laseva producció reforçant-los amb les excel-lents aportacions, força augmentades, de lacoincreció i fl'aquella sensibilitat universal,volem dir, per no significar una sensibilitatfemenina que és una manera més o menysconvencional i antielegant d'expressar unacerta inferioritat, Montserrat Casanova juga

litat peques vegades igufat en les exposi- al dibuix i al color amb gràcia exquisida icions d'aquesta mena. reïx en la solució de consonàncies a primera

vista impossibles. Recordem el retrat de noia

M. García Gutiérrezde vestit blanc que és tot un problema re-solt amb espléndida soup lesse.

Aquest professor de" Llotja esposa a la Compagina amb les figures uns paisatgesSala Busquets una vintena de teles realit- i bodegons a camp obert molt interessantszades meitat i meitat als cims i a la terra i pastats amb una gran quantitat d'ànima:baixa. Són a remarcar la major part de les figu-

Garcia Gutiérrez és un pintor de tipus res en les quals troba uns rapports d'artistàpompós i molt directe que no s'entreté en consumat en la lletra i esperit de la pintura.matisos intermedis. Per això els seus qua-dros parlen de fuga i poca preocupació en S0^imonel sentit d'aquells additaments espirituals:Dintre aquest tarannà artistic l'exposició L'expositor de la Sala Barcino,• Segimon,abasta els millors punts ben flanquejats per és un pintor d'excessos i de barroquismes.la presència de ]'eufòria corrent en aquests Amb evidents dots de transcriptor general,casos. propici a tots els models imaginables, de

bon gust i de mal gust, Segimon s'allunya

Laureó Barran sempre de l'equilibri i la ponderació i cauen el més profund deis recarregamrnts i la

A les Laietanes, Laureà Barrau exposa grandiloqüència.una nombrosa collecció de pintura elaborada Molta més simplicitat i la creença que laamb els temes i escenaris peculiars en aquest bona pin t ura resideix en tots els details queartista. horn pugui descobrir sense necessitat de mo-

H.i ha a primera fila el Iluminarisme i la bilitzar toreros, ni luxuriants pomells dedisposició a captar documentals i lirisme roses, ni pantagruèlics conjunts de fruites,anecdòtic amb qué Barrau ha sabut pola- serien indicats per dosificar les ànsies de furritzar l'atenció d'un bon sector de públic, pintura museab1e que ataquen Segimon, iAquestes virtuts que configuren la perso- aleshores la cosa canviaria en un sentit su-

nalitat del pintor eivissenc mantenen tot I'm- perlatiu. Ara l'abundància en tots els ordresterés i es mostren, corn sempre, pròdigues Ii fa mal.de poesia elemental i popular i esclatants ENRtc F. GUAL

Cursets. Monogràfics de Tècniques de la DecoracióDel g de desembre al 3! de març del ¡936

35 lliçons professades per tècnics i especialistes de cada matèria, sobre Fusteria,Guixos, Marbres, Estucs, Materials de pavimentació, Cristalleria, Pintura, En-Ilumenat, Metallisteria, InstaNacions i Conduccions, Ceràmica, Teixits, Catifes,.

Pells, Fustes, Mobles, Tapisseria, etc., a càrrec deis senyors

Tomàs Aymat Josep Casasús Santiago MarcoJoan Bergós Manuel Cases Lamoila Jaume PlanellsMateu Bres Josep Castells Pere RicartEmili Brugalla Xavier Corberó Lluís Rigalt

Joaquim Campanvà Adolf Florença Jo Sabater i Pastor

Mi uel Canals Isidre GrifollJoan n Sarbano

9 Ramon SarsanedasJosep Casadevall Joan Guarro Antoni SerraJosep Casamitjana Josep M. Jansà Josep L. SentFrancesc Casas Josep Molnar Ignasi Valls

Organització Foment de les Arts Decoratives. Aviovó, 30, pral.

La PinacotecaMARCS 1 GRA VATS

COLECCIÓ BOU

Consell de Cené, 323(rn7re Rambla de Catalunya I Balmer)

MARCS - GRAVATS • MIRALLS 1 MOTLLURES

CARMEN OSSÉS(pin lura )

Fins al 6

(pintura)

inauguració dia 30

passeig de Gràcia, 34

que el no menys mític cavalier Sant Jordiva occir el drac.

No és la primera vegada que trapa la si-militud de les figures de Bellerofons i SantJoPdi en el moment culminant de llurs videsheroiques. De totes maneres, les llegendesrespectives no tenen altre punt de contacteque la lluita amb él monstre. 'Esquemàtica-ment, fa com segueix : Fill de Glaucus, reid'Epir, es vadisti^ngir per la seva destresa,I per havoc ensenyat a posar brides alscavalls va rebre el nom d'Hipponós. En unacacera tigué la mala fortuna de matar elseu germà Belleros (per què rebé el seu nomde Bellerofons, o matador de Be1•leros). Fu-gitiu, va refugiar-se a la cort d'Argos, onva inspirar una passió poc recomanable aAntea, muller del rei. Com sigui que restésindiferent a les seves insinuacions, la despi-tada reina va acusar-lo davant del seu maritd'intent de seducció (la vella llegenda deJosep). El rei, impossibilitat per la llei d'hos-pitalitat de castigar el suposat culpable, elva enviar a Lycia, on regnava Iobates, elseu sogre, amb lletres de recomanació moltespecials, en les quals prevenia el pare dela seva lleugera muller, del suposat delictede Bellerofoms, lobates, després de festejarmalt el seu hoste, va ordenar-ii de matarla Quimera, monstre esgarrifós de trescaps, que treia foc per la 'boca, amb la pie-tosa i humaníssima intenció que hi deixésla vida. Però Bellerofons va resultar ven

-cedor en el combat. Corn en tots els mites,s'hi interpolen llegendes diverses. 1 unad'elles diu que Athena, per protegir-lo, vafer per manera que en la lluita pogués ca-valcar el cavall .alat Pegassus.

Corn l'art medieval va enamorar-se de lafigura de Sant Jordi en el moment de laIluita amb el drac, l'art antic es va plaureen la de Bellerofons en el moment ddl com-bat amb la Quimera. Les representacions ensón nombroses, n'h.i ha en monedes i enmosaics. E1 d'Oíynthos és un nou exemplard'aquesta sèrie. Però e o hem d'anar tanlluny per a trobar-ne un altre. En el mosaicde les curses de circ de Girona, formantII'emblema d'um deis segments laterals, veiemBellerofons a la tasca. Per desgràcia, aquestmosaic, que en el moment de la seva des-coberta en 1876 estava molt ben conservat, vaésser víctima en un moment indeterminablede les mans vils d'un ignorant, que va in-tentar arrencar la part del mosaic correspo-nent .als caps deis dos personatges m'és signi-ficatius que hi són representats : el magistratque presideix les curses i Bellerofons. No vasaber-ne, les teselles se li desferen als dits iva deixar-los decapitats. Quan en 1933 vàremsalvar aquest mosaic d'una destrucció segura,trobàrem moltes teselles de les que devienhaver format part d'aquelles figures, però lareconstrucció és dificil, la que el mosaic nohavia estat fotografiat mai fins que snosaftresmanàrem fer-ho. Reproduïm aquí el mosaicde Girona en el seu estat actual. La Quimerai Pegassus són quasi sencers, el cavalier,,és elque més ha sofert, i el cap ii manca del, tot.

JOSEP DF C. SERRA-RAFOLS

11

1I

I11

La coliecfiva de Belles Àris les troballes deis efectes de sol i ombraL'editor Gustau Gili, fill, ha requerit delsde Sabadell

i parets emblanquinades i eels de blaus tro-artistes Grau-Sala, Angeles Santos, Josep picals.Serrano i Maeiuel Muntanyola la confecció A la sala d'exposicions de l'Acadèmia ded'uns Christmas perquè les persones de bon Belles Arts de Sabadell hi ha exposat un

F, LabaZ- agust puguin també felicitar-se les festes de important conjunt de teles que mereix ésserNadal amb un material de dignitat recone- assenvalat corn un veritable esdeveniment i En referir-nos novament a Labarta, "ambguda, corn un punt ddlç de les collectives. motiu de l'actual exposició a La Pinacoteca,El tema ha trobat amb els esmentats pin- Els pintors Serra i Sisquella hi ofereixen hem de parlar altra vegada de l'implacabletors uns intèrprets que han dut a bon terme una altra de les etapes de superació a qué uniforme amb qué et mestre ha decidit re-l'obra gràcies a la seva especial formació es lliuren en cada manifestació que perso- vestir la seva pintura. Es un uniforme moltartística que els permet explicar el contingutnadalenc amb una joia autòctona. L'adap-tació als nostres costums d'aquest procedi-ment anglès, fet de la manera que s'ha let,constitueix un èxit espiritual que a més téla gràcia de saber incorporar d'una maneraefectiva l'artista del país a Ves mil manifes-tacions d'ordre íntim que tant ajuden al bonviure.

AL NORD D'ABISSINIA

L'avanç de I'ala dreta italianai les dificultats de la Iluita

^En els últims dies només hi ha hagut tions per tal d'assegurar-se Qa llibertat delnovetats dignes d'interès als dos extrems recorregut. Així, les caravanes ascendents,

del front italià del Nord : a l'ala dreta, els un cop arribades a Debi Bahr, envien mis-esforços fets pels peninsulars per a travessar satgers per parar les caravanes a Devarek

la vall del Tacazzé, que separa ifa regió i viceversa...»força muntanyenca del Tigre de l'imponent Corn es circula per aquesta brillant car-mass's que forma la contrada del Semien, retera abissínia? «El camí—no m'atreveixodominat per l'enorme mole del Ras Dashan, a dir de mules, a desgrat que Cs l'artèriael qual, amb els seus quatre mil cinc-cents principal , del comerç etiòpic—es precipita cap

i escaig de metres, és gairebé tan alt corn avail amb ziga-zagues i contorsions, i si

el Mont-Blanc, el gegant dells Alps ; a l'ala és aspra per ais vianants, és senzillament

no volia pensar en la Malibran o en GiudittaTurina.

Aquesta era una dona milanesa, alta, bru-na, muller d'un ric propietari de Casalbut-

tano. No Ii costé gaire enamorar-la perquéera una dona desillusionada. Però ella eracoqueta i ell gelós. Sort de l'anada a Parísper a desfer-se'n. Sembla que Giuditta aviats'aconsolà amb substituts del músic : cosaperfectament versemblant.

En la primavera de 1835, després del triomfdels Puritani, Bellini vivia a Puteaux, en lavilla dels Lewis, uns jueus anglesos. Bellinihi era considerat corn de la família. Estava

Maddalena Fumaroli

Un estrany destí volgué que des dues donesque foren els amors més profunds i més infe-liços de Bellini morissin amb poc temps dediferbncia. De l'una, Maddalena, ja n'hemparlat ; l'altra, la Malibran, morí cosa d'unany más tard que ell. L'havia trobada a

La Malibran

—La conec indirectament. Sabeu, el nos-re gos coneix el seu...

(Life, Nova York)

^^ a

- .'

__

^,, L

---

•

^ I t

/ y

'\ \

I ll!ti•

8

MIRA@)R28-XI-35

Aquest mata reprodueix un tras del del Ministeri de les Colònies italià, que ésUn deis millors, si no el millor, que de PAfrica Oriental existeix. En ell el lec-

torr podrà veure la situació de les regions esmentades en l'article

mira de sentiment, i les milaneses noméseren sensuals.

El seu primer amor fou aquell esdevingutcèlebre i que el cinema ha fet popular, aque-lla Maddalena Fumaroli, filia d'un austermagistrat que tancà la porta al pobre estu-diant de música i no volgué ni sentir parlarde casament àdhuc quan tot Nàpols corriaengrescat al teatre de San Carlo, atret peltriomf de 1a primera òpera ddl jove catanès.

Davant la mflexibilitat del pare, Beiliniféu una frase : «D'ara endavant, la meyamiller seré l'art.++ I encara clue el record deMaddalena s'esmorteís, quan ella morí, pocsmesos abans que ell, el músic escrivia al seugran amic Florimo: «La funesta mort deMaddalena, caiguda corn llamp dell eel, m'haenterbolit el cor inflat de llàgrimes i m'haentristit. Des de fa uns quants dies que unaidea llòbrega em segueix pertot, i temo dedir-te-la i tot... Però aquí va, no t'espantis.Em sembla que dimtrè poc temps seguiréen el sepulcre la pobreta que ja no és, queuna vegada vaig estimar tant.n

Aquestes frases són tant més sorprenentsque la idea de la mort l'aterria positivament.Heine, amb una mica de crueltat, es com

-p'laïa de vegades a dir-li coses així amb veusepulcral: «Ets un geni, i ja saps que elsgenis estan destinats a morir joves. Cap allàels trenta-tres anys baixen a la tomba. Vésamb compte : se t'acosta l'hora.» I Bellinino podia estar-se d'estremir-se tot rient.Aquells pressentiments i aquesta facècia 1ú-gubre s'havien de realitzar aviat. «Teniatantes ganes de viure ! — escriu Heine —.No volia sentir parlar de morir, li feia por,corn un infant que té por de dormir a lesfosques. 'Era això, un infant bo i amable,una mica suficient de vegades, però n'hihavia prou aleshores amb amenaçar-lo ambla seva mort prèxima perquè la veu se litornés modesta i suplicant, i fer-li fer, amb

Giuditta Turma dos dits alçats, e1 senyal conjurador de la--.'- i , .lA^ ir . - jettatura.n

Encara que l'acta de defunció de VincenzoBellini, estesa per l'alcalde de Puteaux, Iidoni l'edat de trenta-dos anys, el compositorel> tenia trenta-tres, deu mesos i vint diesquan morí el 23 de setembre de 1835, a lescinc de la tarda, havent nascut el 3 de no-vembre de i8oi, a Catània.

Gairebé durant tot aquest any, sota diver-ses formes, Itàlia en particular i el mónmusical en general han commemorat el cen-tenari de fa mort d'aquell que, segons EugeneMarsan, no pertany al romanticisme sinó perla cronologia, i del qual el mateix Wagner,1)O1 poc indulgent envers la música italiana,

Amors i mort d'un músic

esquerra, l'adhesió del soldà de Biru a lacausa italiana. Val la pena de donar unràpid cop d'ull al primer d'aquests dos es-cenaris de la ]fuita; deixant el segon per auna altra ocasió, car el sea interès tambéés gran.

Aferrissats han estat els combats ques'han desenrotllat a la regió del Tembien,situada a la dreta del riu Tacazzé. Enaquesta zona operen les forces del generalMaravigna, que comanda el segon cos d'e-xèrcit italià, format per 40,000 homes. Fi-nalment els abissinis han plantat cara alsinvasors i això és el que està donant lib eals combats esmentats entre les avantguar-des de Maravigna, que intenten consolidarel front i travessar la vá11 dol Takazzé (cosaque, segons les agències, han aconseguit enalguns indrets), mentre les forces del rasSeyum s'oposen a aquest moviment i trae-ten de fi ltrar-se a la reraguarda dels ita-lians per sorpendre els combois i fer unaaferrissada guerra de guerrilles.

Aquesta zona d'operaeons és nova pelsitalians. Mai durant ta campanya de 1894-96no havien arribat fins a la baixa conca delgran riu del nord d'Abissínia. Aquest, d'al-tra banda, és imperfectament conegut, carpocs europeus han recorregut aquestes ter-res. I aquests pocs han deixat descripcionsimpressionants d'aquesta conca terrible, queés una de les zones més abruptes del món.Cal llegir la descripció de les dificultats in-oreïbles de qué hagué de triomfar, per talde poder travessar-la, la missió Tancredi-Rava, enviada en 1908 per la Societat Geo-gràfica de Roma per explorar el llac Tsana.

A ambdós costats del Tacazzé el terrenyforma dues enormes terrasses eriçades demuntanyes : l'una, més alta, és el ja es-mentat Semien ; l'altra, més baixa, és i'alti-planell d'Aksum i Adua. Només un camícondueix d'una regió a l'altra. I quin camí !Cal que baixi un deis vessants del grancanyon del Tacazzé per pujar després l'altre.Venint del Semien horn registra les alça-des següents: poble de Debarek, 3,000 me-tres; gual de Tacazzé, prop de Mai Ainí,817 metres; Aksum, 2,130 metres. El des-nive4l, per tant, entre Dabárek i el Tacazzéés de 2,183 metres.

Les parets a ambdós costats de la vallestan gairebé tallades a pie. D'aquests pre-cipicis esgaerifosos podré el lector tenir-neuna idea ,si recorda, per haver-lo vist enfotografia o l cinematògraf, l'aspecte im-ponent del Gran Canyon del Colorado.Doncs he, el caminet en qüestió segueixaquest tall vertical, i, agafant-se corn pota les asperitats de l'enorme muralla, davallafins al riu, per tornar a pujar després encondicions semblants a l'altre costat. «Es-sent així la via principal de caravanes queuneix ]'.Amhara al Tigré—diu Maurizio Rayaen la seva memòria de l'expedició—, Cs evi-dent que el comerç que transita per allàhaurà de limitar-se a les mercaderies d'iin-dispensable consum, i d'aquestes les de mésfàcil transport. Voler intensificar el comerçvalent-se d'aquesta artèria és un absurd.Diuen les trad.icians locals que, temps en-rera, quan aquest camí no existia, entrel'Amhar i el Tigré limítrofs—però separatsper una barrera inaccessible—hi havia pauperfecta, faltant tota causa de dissidis iqualsevol possihilitat d'incursions... IEl cor

-riol Cs tam estret, a la vorera sempre delprecipici, que les caravanes han hagut d'es-tablir un sistema d'intercanvis d'informa-

atroç per á les bèsties de càrrega. Hemhagut de fer-les baixar en grups de tresP quatre, cada una amb un guia al davanti dos homes al darrera, agafats a les cordes,i, en . els pitjors moments, a la cua, a re-mole, per impedir, que muls i cavalls, enaquells pendents•del quaranta per cent, for-mant graons, salts, plaques de roca, i, percomble (ara que el I{eremtí, el temps deles pluges, ha començat), brillants i rellis-cadisses, caiguessin i, potser, a les gira-voltes estretíssimes, totes sense defensa, to-tes en angle agut, rodessin al fons del pre-cipi1i, que d'altra banda és ja blanc d'ossa

-mentes... La suma de la jornada és : moltafeia, algunes mules escorxades i algunhome ídem; Aderà amb un dit del peutrencat i Abubaker amb una tossa de mulaa les costelles...»

Tal Cs, amic lector, l'única via de comu-nicació que existeix en un front de mésd'un 'centenar de quilòmetres entre el Tigré,ja ocupat pels italians, i el Semien, avan-çada cap a aquesta banda de la gran regióde i'Amhaia, is capital de la qual Cs Gon-dar, i així compendieu la gràcia que emfa quan llegeixo les afirmacions de certscorresponsals i comentadors que ens afirmentranquilament que les tropes de Maravignaes disposen a travessar Tacazzé i marxarsobre Gondar... Corn si això fos ulna cosatan factible corn per vós o per mi agafarel metro a la Plaça de Catalunya ! Avançar,encara potser seria cosa factible. Però, ídesprés? Corn assegurar a través d'aquellesregions salvatges les seves comunicacionsamb el gros de les forces? A menys d'inun-dar tot el país amb centenars de milersd'homes (cosa impracticable per diversesraons), mentre l'adversari continuï tenintdes seves forces intactes correrien sempre elsitalians el perill de veure's tallats en aques-tes terres feréstegues.

La facilitat de moviments Cs lògicamentpels abissinis molt més gran que pels ita-hans, carregats amb tota la impedimentad'un exèrcit modern. Aquells, en canvi, po-den filtrar-se fàcilment. I això farà compen-dre al lector per qué es comença ja a parlaramb insistència, en els darrers dies, d'atacsde guerrilles a la reraguarda de les líniesitalianes, de sorpreses de combois... Quanta l'adhesió als italians dels indgenes de lesterres ocupades, de la quad tant s'haviaparlat, no deu ésser molt gran posat queels italians s'han vist obligats a exigir deishabitants del Tigré el illiurament de lesarmes que posseïen—cosa que no serà gaireben vista per aquests pagesos que viuen engran part de la caça.

No cal dir que, en aquestes condicions.]'avanç italià ha d'ésser lent i molt pru-dent. Tota aventura més enllà del Tacazzéseria exposadíssima, corn veiem, mentre nohagin estat organitzades les comunicacions,cosa que representa molts mesos de feina.I encara després les forces i els comboisitalians lluitaran amb grans dificultats pera comunicar amb el gros de 1'exércit i po-dran trabar-se molt exposades a sorpresesi fins a 'quedar tallades si les guerrillesabissínies aconsegueixen filtrar-se a travésd'aquestes contrades que figuran, corn hemvist, entre les més feréstegues del globus.No en va havia dit per l'agost en un ar-ticle el Times que si els italians iniciavenla guerra, la conquista d'Abissínia durariadeu o quinze anys...

LGoxçAL DE REPARAZ (fill)

deia : «Bellini Cs una de les meves predi-leccions, perquè la seva música és tot cor,

sentida i lligada íntimament, estrictament,a les paraules. La música que detesto Csla música vaga, sense conclusió, que es riude l'argument i de les situacions.»

Però ara no és qüestió de parlar de laseva producció musical, aspecte que, segonstine entès, ja s'ha tractat des d'aquestesmateixes pàgines, sinó més aviat d'algunsaspectes de la seva vida, tan curta, car jaCs sabut des de l'antiguitat que els elegitsdels déus moren joves.

Precisament, amb motiu del seu centenari,Francesco Pastura ha publicat les Lettere diBellini, en una edició críticament impecable.

• Béllini tingué la desgràcia de viure en unaèpoca en qué els biògrafs es oreien en l'oblli-gació de dur ele panegírics fins a l'exagera-ció ; en el seu epistolari apareix el Bellinide debò, lluny de les vaporoses idealitzacionsromàntiques, però així i tot la seva figuraapareix atractiva i seductora. Horn veu queel seu retrat moral correspon al físic quedesoriví Heine en les Nits florentines : «Eraalt i esvelt. Rostre regular, allargat i rosatcabells rossos i clars, quasi daurats, i pen-timats amb rínxols ; front noble, alt, espaiósnas afilat, ulls blaus i lànguids ; boca pro-porcionada, barba rodona.» I més endavant:((Tenia un aire efeminat, elegiac, eteri. Totala seva persona tenia l'aire d'un sospir.Coneguésovint el favor de les dones.» Ilde-brando Pizzetti, però, amb més sentit critic,afirma que Bellini, en la vida social, no fouhome de gran ànim ni de gran ment ; mésaviat fou d'escassa generositat, d'escàs es-pent de sacrifici i sense desig de saber, «Però— afegeix — quan entrava en aquell mónfantàstic que era el seu món d'elecció, ales-bores, tot romanent un home que cantavaamb una veu humana tal que la sentia icomprenia tot cor humà, esdevenia corn undéu, perfecte i pur •i sense oap pes de ma-tèria.n

Entre la fascinació física i l'artística, noCs d'estranyar que aquella figura ideal dela joventut romàntica plagués a les dones.Aiiguns biògrafs han atribuït als, seus èxitsfemenins, aïegits a la feble constitució físicai a l'excessiva sensibilitat nerviosa, la sevamort prematura ; aquesta opinió, però, l'hancombatuda alguns panegiristes corn si tin-gués alguna cosa de deshonrós per a Bellini.

Corn si l'amor no fos l'argent de ;boche dela glòria !

Seria impossible fer la llista de les sevesadmiradores, la majoria d'elles de cap anome-nada. Només a títol de curiositat, es potcitar que la seva estada a Milà li'n propor-cionà moltes, però no en quedé massa sa

-tisfet: escrivia a un amic que ell volia una

L'actor. — Necessito una pesseta de sabéper a rentar-me.

L'empresari. — Corn que aquesta nit heude fer el mateix paper, no cal.

(Il 420, Florència)

potser enamorat de la bella sen yora Lewis?El fet Cs que el marit arriscà gairebé totsels estalvis del músic en una tèrbola especu- .lació sobre valors espanyols.

Els Lewis han inspirat la major antipatiaa tots els biògrafs, i certament blur conductaresulta suspecta a més no poder.

Un atac de disenteria tingué allitat Bellinia l'agost . A primers de setembre, requeia.Els Lewis anaren a París, a arreplegar deldomicili del músic tots els objectes de valor.En la villa sois quedé un jardiner ; el metge,un tal Montallegri, no tingué mai la ideade cridar cap oollega en consulta. L'rr desetembre, el diplomàtic baró D'Aquino po-gué veure un moment el malalt; l'endemà,el jardiner li privé l'entrada. Mercadante,de pas a París, provà quatre vegades inútil

-ment d'entrar a la casa. E1 dia 14, el com-positor napolità Michelle Carafa pagué veureel malalt. Després, ja no fou possible aningú. IEl zz, uns quants amics, reunits acasa del baix Lablache, decidiren reclamárla intervenció del procurador del rei.

El 23 al matí, D''Aquimo es presenté ala villa; el jardiner no el deixà entrar niIi doné noticies de l'agonitzant. A la tarda,no trobant ningú que li ho impedís, es ficàa la casa. Li semblà que Bellini dormiaprofundament. El haré estava al costat delIlit, no sabent què fer, quan entré el jardi-ner amb ,quatre ciris i li digué fredament

Londres, fent aclamar la Sonrmnbula al que el compositor havia mort un quartDrury Lane. «Com ter-ho — escrivia a Flo- abans.rimo — per no enamorar-se d'aquesta Mali- Sota la pressió de l'opinió pública, el reibran? Digues-m'ho, caríssim Florimetto, tu Lluís Felip ordené l'autòpsia. La practicàque saps corn sóc dèbil amb les dones espe- el doctor Dalmas : la mort era deguda a unacialment quan són belles. I aquesta és més inflamació aguda de l'intestí, amb processosgraciosa que totes les altres...++ Però el cor ulceratius, complicada amb un abscés delde la Malibran pertanyia al violinista belga fetge.Charles de Bériot, amb el qual, després Rossini, mandatari de la família Bellini,d'haver-hi tingut dos fills, es casà • La Ma- obtingué de Lewis, després de llarga i penosalibran fins tingué la crueltat, una vegada, insistència, que Ii tornés mil francs. A totde no avisar Bellini del seu pas per París. això es reduïren els estalvis i els rellotges,Malgrat això, el músic escrivia al seu amic :anells, tabaqueres i altres joies de Bellini.Digues-íi que l'estimaré sempre, sempre, Malgrat eQ resultat de l'autòpsia, tothom

fins arriscant de merèixer l'odi del seu Char- seguí creient en ]'emmetzinament, per ge-les. El seu capteniment en aquesta última losia del marit, per cobdícia, o per totesocasió m'ha fet desitjar de trobar-me a dues coses alhora. Sigui corn sigui, si els;Nàpols per a cobrir-la de besos a despit de Lewis no l'emmetzinaren, no és un delictetothom ! Perú espero trobar-la un dia, i no la negligència?sé aleshores qué succeirà per la meya part !» Després de la seva mort en l'abandó,Aquest dia no havia de venir mai. unes exèquies triomfa!is. El yell Cherubini

Corn no havia de venir mai el dia del llançà sobre el taüt el primer grapat decasament, amb una dona «amb un dot de terra. Anys després, Chopin demanà d'ésserdos-cents mil francs almenys, de bon caràe- enterrat al Père Lachaise, al costat de later, ben educada i no estúpida». Una oca- tomba de Bellini. IEn 1876 les seves restessió se Ii presentà, però ella tenia e4 caràcter foren traslladades a Catània, a la catedralmassa viu i era aficionada a manar; una de Santa Agata. Una placa sobre el marbrealtra, abona corn la tia Sara, plena de reli- duu aquestes paraules del tercer acte de lag1ó i de bons principis:, no tenia .aquell dot, Sonnambula : «Ah rwn credea anirarti — sii els seus ries oncles potser no l'hi darien. losio estinto, o fiore.nPerò només pensava en el matrimoni quan FRANCESCO RU^GGIERI

—Es empipador... s'ha empassat unamolla de somier!

(Everybody's Weekly, Londres)

Ell. — Quin sofa més dur !Ella. — De debò? No hi he segut mai.

(The Humorist, Londres)

—Tres asos !—.Has guanyat. Jo només en tinc dos.

(Le Rire, París)

Ella. — Què passa que el teló no acabade baixar?

Ell. — Ah, sí... no me n'havia adonat.(London Opinion)

AERODINAMIC

—Ara no em recordo corn es fa per aentrar-hi...

(Marianne, París)

— Dispenseu ; podríeu dir-nos on som?

(Candide, París)

IMPRESOS COSTA

NOU DE LA RAMBLA, qjBARCELONA