1

Passió per les birles!Pàg. 6 i 7

16

Des

emb

re 2

009,

nú

m.

Passió per les birles!Pàg. 6 i 7

2

-Què tos va motivar a vindre a viure aArnes i agafar el Casal?Com que hem conegut el poble des desempre, vam decidir venir-hi per la tran-quil·litat, perquè vam pensar que era elmillor per als nens. Una vegada aquí, se vafer la convocatòria per al Casal, i com quesempre ens hem dedicat a això, vam pensarque era una bona idea.

-Així ja teníeu experiència al món del'hostaleria.Jo sí, m'he dedicat gairebé quinze anys aaquest ofici. Xavi, temporalment. Vamtenir un negoci a Barcelona però nomésvan ser uns anys.

-És diferent lo poble si véns només devacances que si t'hi quedes a viure?Nosaltres vam marxar de la ciutat per anara un poble petitet, Tivenys. Potser per aixòja no hem notat tant. Quan vam anar allà síque vam notar moltíssima diferència. Vaser una mica dur pel que fa al ritme devida, perquè no hi coneixíem ningú... Noés com aquí, que ja coneixes més o menysla gent. L'experiència de Tivenys va ser unamica dura; aquí ja no, perquè ja m'haviaadaptat a la vida del poble. I m'agrada moltmés viure al poble que a la ciutat!

-El Casal no és un bar qualsevol; quècreieu que signifique per al poble?És un centre de reunió i de trobada. Vetothom, a fer el cafè i, sobretot, a fer laxarradeta.

-I el cinema?Jo el recordo de tota la vida i que a unpoble de 500 habitants es pugui donaraquest servei... No hi ha molts pobles on esfaci. Seria una llàstima perdre'l, però faltaparticipació.

-Quins canvis heu aportat i quines nove-tats teniu pensades incloure?La nostra idea inicial era restablir el que jorecordava que feia Ximo, però donant-hiun toc modern i adaptant-ho a la cuinad'ara. Hem recuperat la punxada, i incloemles novetats que ens demana la gent. Lanostra filosofia és escoltar el que vol elpúblic i intentar-ho adaptar al que nosal-tres sabem fer. Ens van demanar que obrís-sim més aviat, i ho hem fet; de cara a l'es-tiu, volem posar una terrassa molt xula,ben arregladeta, que sigui acollidora,perquè té unes vistes genials i volem donar-li una mica de caliu.

-Quines expectatives teniu?Al principi el vam agafar de manera provi-sional, però, d'altra banda, és el quem'agrada fer i la gent ha respost molt bé.Tenim un ritme de treball molt bo i, sisempre fos així, podria durar tota la vida.Esperem portar-lo el màxim temps possi-ble, però quan s'acabi, s'acabarà, suposo!

Alba Solé

EDITAAjuntament d’ArnesRegidoria de Cultura i JoventutPl. de la Vila, 243597 ArnesTel.: 977 435 134Fax: 977 435 606www.arnes.altanet.orgaj.arnes@altanet.org

CONSELL REDACTORAjuntament d’Arnes Alba Solé Borrull Àngel Solé BorrullAnna Comalada MonmanyLaia Samper SamperLluís Sallen MartínMª Pau Ibañez CreixMarta Samper SamperMònica Carbó AriñoNeus Sanromà SamperRaquel Sabaté CarriqueRoberto Sallen MartínRoger Blanc Samper

CORDINACIÓÀngel SoléMarta Samper

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICAAlba Solé Borrull

IMATGE DE PORTADAFrancesc Martinez

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓexperimentgràfic 977 42 10 13

TIRADA300 exemplars

Aquest exemplar és gratuït. Quedaprohibida la seva venda.

COL·LABORA

NOTAEl Consell Redactor de la revista hadecidit redactar els textos en català estàn-dard o segons els trets lingüístics carac-terístics del nostre català, indistintament.L'ús o no d'aquestes formes lingüís-tiques, així com les de qualsevol altra, eltria en cada cas el propi redactor.

Contacte: revistarnerol@yahoo.es

“M'agrada molt més viure al poble que a la ciutat”

La Gemma Pavia i el Xavier Guijarro són els nous responsables del Casaldes de l'octubre. Una conversa amb la Gemma ens dóna les pistes per entendrequè va dur-los a fer-se càrrec d'aquesta emblemàtica entitat local i a instal·lar-seal poble amb tota la família.

l’arna

Sumari-L’arna 2-Informació municipal 3-Poliesportiu arnerol 4 i 5-Ruta 5-Passió per les birles 6 i 7

-Recordem 8-Cuina, Carrer 9-Racó del lector 10

-Bruc, Tira còmica 11-Contraportada 12

3

informació municipal

Finalitzades les obres d'arranjamentdel carrer Santa Madrona la setmanadel 18 de gener de 2010, el dilluns 25començarà la reforma del carrer Onzede Setembre. Aquesta obra, sota ladenominació “Obres bàsiques i com-plementàries d'urbanització de difer-ents carrers al casc antic d'Arnes. 1ªfase”, fou inclosa en el Pla Únicd'Obres i Serveis per a l'any 2009. Eltotal de l'obra, adjudicada a l'empresaINCOEX BS SL de Tortosa, ascendeixa 273.071,19 euros. El director n'és eltècnic municipal Rogelio Muñoz iGuimerà.

Una altra obra que s'ha dut a termedurant l'any 2009 ha estat la rehabil-itació de la Capelleta del Calvari (la debaix), totalment deteriorada pel pasdel temps. Aquesta renovació, subven-cionada per la Diputació deTarragona, s'ha dut a terme per l'em-presa Construccions Viña Sanchod'Arnes. El pressupost total de l'obraascendeix a 3.010 euros.

Altres obres dutes a terme a lapoblació gràcies a les subvencions de laDiputació de Tarragona durant el2009 són la senyalització de zonesd'interès de la població (1.800 €),

adquisició de mobiliari per al Casal i lapiscina (5.704 €), l'arranjament delsserveis del Casal municipal (4.591 €),renovació del mobiliari urbà de l'àrearecreativa de Santa Madrona (10.552€) i l'arranjament d'alguns caminsmunicipals (44.230 €).

D'altra banda, per part del SOC de laGeneralitat de Catalunya, se'ns ha con-

cedit una subvenció per a un pla d'ocu-pació que desenvolupi les possibilitatsdel món de la mel i les abelles a Arnes.També es confeccionarà un tríptic delCentre d'Interpretació de la Mel, aixícom un altre d'Arnes amb planells izones d'interès de la població: hotels,restaurants, cases de turisme rural,comerços, etc

El club presidit per tercer any perJoaquim Miralles presenta un nouentrenador: Sergi Vidal, un gandesà de28 anys, després de la marxa deFrancisco Liarte al CF Vall-de-roures.La plantilla també presenta caresnoves: Oriol Fidel (CE Bot), JavierAbás (CF Calaceit) i Miquel Borrell(Gandesa). Aquest últim es va lesionarde gravetat i li volem desitjar una ràpi-da recuperació. El CE Arnes 2009/10va iniciar el curs a finals de juliol, ambuna pretemporada plena de compro-misos i partits amistosos. Va jugar aFestes Majors contra el CF Pinell deBrai, en la II Edició del Torneig de laMel, on quedà 3r classificat darrere delCF Penyaroja, que en va ser campió, iel CF Torrecilla. Però, sens dubte, eltrofeu en què va mostrar més bonaimatge fou la I Copa Terra Alta, en laqual eliminà el CE Bot i, en la fasefinal, disputada al Municipal de LesValletes, en fou el 3r classificat ambdues derrotes per la mínima. Elcampió va ser el CF Horta i elsotscampió el CF Corbera. Joaquim

Miralles “fill”, porter de l'Arnes enaquest torneig, fou nomenat el millorporter de la I edició de la copa terralti-na.

Pel que fa al campionat de lliga, aque-st any unificada amb 18 equips,l'Arnes acaba l'any en una quinzenaposició al grup 19 de la Tercera

Territorial. Després d'un inici força bo,passà una petita crisi de resultatsdurant el mes de novembre, en què noguanya cap partit. Dos victòries enl'últim més de l'any li han fet agafar unaltra dinàmica que segur que portarà amillorar resultats durant l'any 2010.

4

Poliesportiu arnerol

El CE Arnes femení també presen-ta noves cares en la temporada2009/10. Sergi Solé, amb diversoscol·laboradors, n'és el tècnic, i lesnoves incorporacions són OlgaMartí (Bot), Sheila Joao i MariaValencia (Vall-de-roures). L'equiparnerol va participar en la I CopaProvincial en favor del Càncer, a lalocalitat de Tortosa, on tot i donarun imatge força bona, fou eliminatals quarts de final a la tanda depenals pel CF Salou, en una com-petició de gran prestigi que va acabarguanyant el Nàstic de Tarragona.

En la competició de lliga, queaquest any conformen 12 equipsebrencs, la competitivitat és forçamés elevada que l'any passat.L'Arnes és quart classificat, però aun pas del líder: la lliga esta moltigualada i cinc equips, entre els qualshi ha el nostre, es disputaran el títol.Apunteu els rivals: CD La Cava, CF

Amposta, UE Rapitenca i UEAldeana, grans poblacions amb lesquals hauran de competir les nostresjugadores. Segur que amb la il·lusió

de les noies i la força de l'aficiólluitaran fins l'últim dia per reeditarel títol de lliga.

Roger Blanc

A TORNAR A LLUITAR PER LA LLIGA FEMENINA

LA UNIFICACIÓ DE GRUPS, LA NOVETAT DEL MASCULÍ

Imatges del Francesc Martínez(www.calventeret.com)

En l'esport escolar, els nostresmenuts practicaran 2 esports: elfutbol sala i les birles. Els nens quehi participaran seran la Cinta, laGemma, la Rita, el Xavier, laMaite, el Kilian, el Marc, l'Isaac ila Marina. Pel que fa les birles,competició en què els arnerols vanser dominadors l'any passat, lesdates seran el 14/03 a Vilalba delsArcs, l'11/04 a la Pobla deMassaluca i el 25/04 al Pinell deBrai. Respecte al futbol sala, aque-st any participen en la competicióde benjamí i aquest n'és el calen-dari:

R.B.

La vila de Batea es troba situada a lapart oest de la comarca de la Terra Alta,al peu d'un turó, a 376 m d'alçada.L'economia és bàsicament agrària, jaque un 70% treballa a la terra, on lamajoria es dedica al cultiu de la vinya.

Actualment hi ha 20 cellers amb unacollita anual d'entre 18.000.000 i20.000.000 quilos de raïm.

A Batea ens podem imaginar que enstrobem a la era medieval: passejant pelscarrers del casc antic encara podemveure carrers antics i irregulars amb arcscoberts que són restes de l'antiga mural-la que l'envoltava. La plaça Major con-serva uns porxos construïts al segle XIII-XIV i també ens podem endinsar persota dels arcs gòtics del carrer Major, delcarrer Centre i del carrer Cavallers. Siencara no en tenim prou, podem anar avisitar algunes portes d'entrada com loPortal de l'Àngel, lo Portal de cal Llar iel Portal de Sant Roc. I no podemmarxar sense visitar l'Església Parroquial

de Sant Miquel del segle XVIII, anome-nada Catedral de la Terra Alta.

Altres llocs d'interès que podem trobarsón els poblats ibèrics, el Calvari i laCreu Coberta, on destaca el pas de la

Ruta Jacobea de l'Ebre que va de Tortosaa Santiago de Compostel·la.

Lluis Sallén

5

Poliesportiu arnerol

CALENDARI DE L'ESPORT ESCOLAR

ruta

BATEA

Passió per les birles

A punt d'estrenar la nova temporada (vegeu-ne elcalendari a la pàgina anterior), rebrota un any mésal nostre poble la passió per les birles, un esport enquè els xiquets i les xiquetes d'Arnes han demostrat

una gran afició i competència. Des d'aquestespàgines volem animar els nostres petits campionsescolars i desitjar-los tots els èxits per a l'any quecomença!

6

Passió per les birles!

Passió per les birles

7

Imatges del Francesc Martínez(www.calventeret.com).

8

recordem...

Aquestes dues fotos estan presses pelfotògraf que hi havia en aquells temps aBeseit, que es deia Elies, al verger delcapellà. Hi podem veure una part delsnens i nenes que anaven a l'escolaacompanyats dels seus mestres, donAmando i la M. Lluïsa.

Els nens i les nenes que anaven al'escola eren uns 140. En aquells tempsArnes tenia al voltant de 1.500 habi-tants i la natalitat era més elevada queara. Hi havia dos escoles per a nens i dosper a nenes; estaven separats per edat iper sexe.

Els nois feien l'escola on ara hi ha eltelecentre i els xiquets més petits, alprimer pis del Casal. Els seus mestreseren don Amando i don Jesús. Elprimer vivia a dalt de tot de l'ajunta-ment, on hi havia dos pisos per amestres. Estava casat i tenia un fill i unafilla. Don Jesús era de Garcia i tambéestava casat, però vivia a Casa Miquelet,on tenia una habitació llogada i li feienel menjar. La seva dona no vivia aArnes.

Les noies estaven també en dos classes:unes estaven al primer pis de l'ajunta-ment i les altres a la llotja. En aquellaèpoca, les arcades estaven tancades;només estava oberta l'arcada que dóna ala plaça i la primera que mira a l'actual

carrer Generalitat, i allí tenien la classe.Una part de la llotja era classe i l'altra, eljutjat. Tenien dos mestres i la que esdeia M. Lluïsa vivia al castell amb la tiaRosalina.

Hi havia classe al matí i a la tarda. Lesnoies, per la tarda, feien labors.Estudiaven de tot una mica: matemà-tiques, geografia, llengua, etc. Tambéfeien gimnàstica i alguna excursió perles vores del poble. Els llibres eren encatalà i en castellà i eren diferents percada secció (curs).

Tenien vacances com ara: per Nadal, aSetmana Santa i a l'estiu (del 1 de juliol

al 15 de setembre). No feien exàmens.Anar a l'escola no era obligatori, peròtothom que podia hi anava. En acabarl'escola, als 14 anys, tothom anava a tre-ballar. L'hora del pati es feia a la plaçade la Vila.

Alguns dels llibres que estudiaven eren“Países y mares”, “Petites llavors”,l'Enciclopèdia i “Terra Catalana”.Aquest últim començava així: “Aquestabella terra en què nosaltres vivim queanomenem Catalunya abans s'anome-nava Gòtica i Marca hispànica…”

Marta Samper

L'escola a principis dels anys 30

carrer Bonaire

9

El nom del carrer Bonaire provéde la Verge del Bonaire, que estroba al Santuari de Bonaria, aCàller (Sardenya). Durant el segleXIV Sardenya va formar part de laCorona d'Aragó: l'any 1323 lestropes de Jaume II van desembarcaral turó del Bon Aire, prop deCàller, i van conquerir l'illa. Com asigne d'agraïment a Déu, van con-struir en aquell indret una església,que el rei va donar a l'Orde de laMercè. El beat fra Carlo Catalano,un noble de Càller, va profetitzarque un fet prodigiós es produiria ala costa de l'illa després de la sevamort. I així va ser: aquesta profeciaes va acomplir el 25 de març de1370, quan una nau que venia deCatalunya va ser sorpresa per unagran tempesta. Els mariners, enaquella situació, van decidir tirar al

mar tota la càrrega, entre la qual hihavia una caixa pesada. Tan bonpunt la caixa va ser llançada al mar,la tempesta es va acabar. La caixa vaarribar al cap d'un temps a Càller,precisament sota el turó del BonAire. Els frares mercedaris del con-vent, quan l'obriren, hi van trobaruna imatge de la Mare de Déu. Ladevoció a la imatge miraculosa es vadifondre ràpidament per totSardenya, especialment entre elsmariners, que la van convertir en laseva advocada i protectora. Aquestadevoció va passar a Sevilla, on esvenera la imatge al Palau de SantTelm. Es diu que anys més tard,amb el descobriment d'Amèrica,aquesta advocació va donar nom ala capital d'Argentina, BuenosAires.

Laia Samper

D’olla en olla per d’Arnes

Per: Teresa Campanals Valls.

Elaboració: En temps de Quaresma proliferaven

plats enginyosos sense contingut encarns. Avui, la Teresa Campanals Vallsens explica com elaborava l'abadejo alforn, un menjar que a casa seva escuinava el dia de Divendres Sant.

Per començar, s'agafen dos pecesd'abadejo -preferiblement del llom delpeix- i es posen a dessalar en aigua.Una vegada ben dessalades, es fregeix-en en una paella amb oli roent. Quanl'abadejo està fregit es reserva.

Per una altra banda, es posen els ousa bullir fins que es fan durs; es pelen, esparteixen per la meitat i se'ls treu elrovell. Aquest rovell s'esmicola i es bar-reja amb la tonyina de manera quequedi una pasta ben homogènia que

s'utilitzarà per farcir els ous durs. A continuació s'elabora una beix-

amel al gust que servirà de base per alplat. Tot seguit, la beixamel es posa enuna llanda juntament amb els ous il'abadejo. Es cobreix amb una capa deformatge ratllat i s'introdueix al fornfins que el menjar adopti un colordaurat. En aquest moment, el plat estàllest per servir... Bon profit!

El truc:

Per dessalar l'abadejo es cobreixamb aigua durant un parell o tres dedies. Si els lloms són gruixuts, és con-venient canviar l'aigua una vegada aldia perquè el procés resulti efectiu.

Sabies que…

Al llarg del s. XX, l'abadejo haestat un dels peixos més consumitstant a Arnes com a la Terra Alta, jaque es tracta d'un aliment barat i dellarga conservació abans del seu con-sum. Així mateix, la tradició de laQuaresma que predicava l'abstinèn-cia de menjar carn el va convertir enun aliment habitual en aquestperíode.

El vi

Maridarem aquest plat amb unPrimícia Blanc Bóta 2008 del CellerBatea. És una Garnatxa Blanca fer-mentada en bótes noves.

Color palla suau i amb llàgrima.En nas surten notes florals, fruitablanca i un toc a mel. A la bocadestaquem herba fresca donada perla bona acidesa i un final untuós.

Salut! (Vi recomanat per l’AnnaComalada Monmany)

Mònica Carbó.

La nostra recepta: Abadejo al forn.

INGREDIENTS:· 2 lloms d'abadejo. · 1 ou per comensal. · 2 llaunes de tonyina en conserva.· Beixamel. · Formatge ratllat.

10

Des de l'Oficina Comarcal d'Habitatge de la TerraAlta han endegat una campanya de comunicacióper difondre els serveis que ofereixen a tots aquellsque busquen pis o volen llogar-ne un de la sevapropietat. Per a més informació, contacteu amb elConsell Comarcal (veieu les dades a dalt) o visiteuel lloc web http://www.terra-alta.altanet.org/.

Racó del lector

‘Lo racó del lector’ és un espai obert a tothom qui vulgue contribuir a fer de la nostra revista la revistade tots. Envieu les vostres suggerències, crítiques, comentaris, propostes, imatges, dibuixos, puntual-itzacions o altres a revistarnerol@yahoo.es, o per escrit a l’Ajuntament. L’arnerol@ en publicarà els mésinteressants. Els textos seran preferiblement breus (unes deu línies) o bé articles complets, relacionatsamb la societat i cultura d’Arnes, i hauran d’anar acompanyats del nom i l’edat del/s signant/s.L’arnerol@ se reserve lo dret de resumir-los si així ho creu convenient, sense alterar l’essència del mis-satge, així com de no publicar aquells escrits o imatges que puguin resultar ofensius. Esperem la vos-tra col·laboració!

espai obert a tothom

'Carnestoltes de 1991'. Imatge enviada per la MònicaAlmestoy.

“Al final d'un mal any per als bolets (si més no al nostre ter-ritori), rescatem una imatge del 2008 de José Morales i deJoaquim Blanc amb un exemplar descomunal de bufa del dia-ble, de la família del pet de llop. Es tracta d'una espècie gegant-d'entre 15 i 40 cm de diàmetre, i fins a 25 kg de pes- amb uncreixement extraordinàriament ràpid: poden desenvolupar-secompletament en una sola nit. Llàstima que no fos un ro-velló…”

F.M.

11

Tira còmica

El passat mes de juliol, el nostrepoble i el seu terme van convertir-seper uns dies en un inesperat plató defilmació. El motiu: ni més ni menysque el rodatge al nostre terreny delfilm Bruc (Ikiru Films), una superpro-ducció que relata la llegenda del jovetimbaler que foragità l'exèrcit francèsde les muntanyes de Montserrat ambel repic del seu tambor. La productorade la pel·lícula escollí l'entrador delsEstrets, just a sobre del Toll Blau, perrepresentar la llegendària batalla queobre la història cinematogràfica.

El rodatge, que durà quatre dies, vaimplicar un gran nombre de personesi establiments al nostre poble. Per a lagravació, a més, es va reunir unacinquantena d'extres de la zona performar part dels invasors francesos odel sometent català, oferint-nos depassada l'oportunitat de prendre parten una experiència inigualable.

Dirigida per Daniel Benmayor, Bruccompta amb el protagonisme de JuanJosé Ballesta (El Bola, Planta 4ª…),

Vincent Pérez i Santi Millán. A l'es-pera de l'estrena en algun punt del2010, moment que aprofitarem perdonar-vos a conèixer més aspectes delrodatge a casa nostra, us n'oferimdues fotografies com a avanç: a dalt,

els futurs combatents en un descansdurant un assaig de la batalla. Al seucostat, la Jèssica Cedó i l'ÁngelaMorales amb l'actor Juan JoséBallesta, al Casal d'Arnes.

Bruc

Una experiència de pel·lícula

telèfons d’interès

Ajuntament d’Arnes 977 435 134Consultori mèdic 977 435 725Farmàcia 977 435 389CAP de Gandesa 977 420 965Escola pública La Miranda 977 435 467Servei d’ambulàncies 977 503 494Bus Hife 977 119 814Renfe 902 240 202Taxi Arnes 977 435 357Mossos d’esquadra 977 503 685Guàrdia Civil 062Bombers i emergències 112Hospital Verge de la Cinta 977 519 100Hospital Móra d’Ebre 977 401 863

RestaurantsCan Barrina 977 435 137Petit Cabirol 977 435 655

BarsLa Tasqueta 666 270 037Bar Bonaire 977 435 220Casal d’Arnes 977 435 522

Turisme Rural- AllotjamentsCal Badat 977 435 386Cal Gorro 977 435 164

Hort de Fortunyo 977 435 155La Premsa 977 435 392Les Valletes 977 435 140Lo Celler 977 435 139Lo Corral 977 435 629Lo Port 977 435 090Sant Roc 977 435 155

Hostal Can Barrina 977 435 137Càmping els Ports 977 435 560Vilar Rural d’Arnes 977 435 737

Guies turístics i esportsPunt d’Informació del Molí de l’Oli977 435 728Guies del Port 977 435 515Rural Sport d’Arnes 977 435 229Guia de Muntanya 977 435 629

ServeisCaixa Tarragona 977 435 442Construccions Barrina 977 435 028Construccions Ferrer Pallarès 977 435 117Construccions Pallarès Solé Pallarès 977 435 392Construccions Sabaté 977 435 688Construccions Viña-Sancho S.L 977 435 518

Excavacions Perfecto Sabaté 977 435 298Fusteria Asens SL 977 435 144Perruqueria Amèlia 977 435 380Roba de Casa Pilar 977 435 167Sallen Pintor 977 435 029Taller Mecànic – Ferrer; Eusebi 977 435 211Transports Àngel Muñoz 977 435 118Transvins Muñoz, S.L 977 435 156

ComerçosAlimentació Mª Cinta 977 435 690Carnisseria Julve977 435 371Casa Foz 977 435 196Celler Clua 977 435 139Carnisseria i queviures Rosa Gil 977 435 188Coop. Agrícola Agrobotiga 977 435 542Agrobotiga Sanromà 977 435 079Forn de Pa Miralles 977 435 135

Productes artesansCasa Pallarès. Espelmes 977 435 517L’Encrusa. Ferro i Forja 977 435 086Marisa Huguet. Teixidora 977 435 629

El nostre veí i amic Octavi Serret, responsable de la impa-rable llibreria Serret de Vall-de-roures, ha estat guardonataquest 2009 amb el Premi Nacional de Cultura a la ProjeccióSocial de la Llengua Catalana. Els Premis Nacionals deCultura, instituïts l'any 1982, es concedeixen anualment -hiha disset categories- a persones o entitats per les aportacionso activitats més rellevants en els respectius àmbits culturalsdesenvolupades durant l'any anterior. El seu jurat, que actuaen representació del Consell Nacional de la Cultura i de lesArts de la Generalitat, va decidir destacar l'Octavi “per latasca com a llibreter (...) a la Llibreria Serret, des d'on promouescriptors catalans, fomenta l'edició i difusió de la literaturaebrenca i dels autors vinculats a les Terres de l'Ebre i a l'Aragócatalanòfon, vivificant l'estima envers la llengua catalana allàon no és oficial”.

La cerimònia d'entrega va tenir lloc a principis d'octubre aLleida i comptà amb una amplia representació de la societatcivil catalana encapçalada pel president de la Generalitat,José Montilla. També assistí a l'acte Xavier Pallarès, alcalded'Arnes i diputat per CiU al Parlament de Catalunya. Entreels guardonats enguany en els diversos camps hi ha el pale-ontòleg i antropòleg Eudald Carbonell, l'escriptor JaumePòrtulas i la periodista Rosa Maria Calaf, així com diversesentitats de significació. El guardó, no hi ha dubte, recom-pensa el mèrit d'un treballador incansable de qui el peri-odista Víctor Amela escrigué que “crea més agitació que tresministres”, alhora que suposa també un reconeixement i unimpuls a la nostra identitat i cultura.

Enhorabona, Octavi!

Contraportada

L'Octavi Serret, Premi Nacional de Cultura 2009