annex nÚm. 2 planejament · 2010. 11. 22. · seguirà el que disposa el costumari català i el...

ANNEX NÚM. 2

PLANEJAMENT

TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 2. Planejament urbanístic

1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ................................................................................................... 3

2. PLANEJAMENT MUNICIPAL ............................................................................. 3

2.1. Sant Joan de les Abadesses........................................................................... 3 2.2. Sant Pau de Segúries ..................................................................................... 5 2.3. Camprodon ..................................................................................................... 6 2.4. Llanars ............................................................................................................ 6 2.5. Vilallonga de Ter ............................................................................................. 7

3. PLANEJAMENT SUPRA-MUNICIPAL................................................................ 8

3.1. Pla territorial general de Catalunya (PTG) ...................................................... 8 3.2. Pla territorial de les comarques gironines ....................................................... 8 3.3. Plans sectorials ............................................................................................... 8 3.3.1. Pla d’infraestructures del transport 2006-2026 (PITC)................................ 8 3.3.2. Pla de transport de viatgers de Catalunya (PTVC) ..................................... 9 3.3.3. Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya (PEB)....................................... 10

3.4. Pla comarcal de muntanya 2009-2012 ......................................................... 10

APÈNDIX NÚM. 1.- POUM DE SANT JOAN DE LES ABADESSES ........................ 11

APÈNDIX NÚM. 2.- POUM DE SANT PAU DE SEGÚRIES ..................................... 13

APÈNDIX NÚM. 3.- POUM DE CAMPRODON ......................................................... 15

APÈNDIX NÚM. 4.- NORMES SUBSIDIÀRIES DE LLANARS ................................. 17

APÈNDIX NÚM. 5.- NORMES SUBSIDIÀRIES DE VILALLONGA DE TER ............. 19


3

1. INTRODUCCIÓ

L’àmbit d’actuació del present estudi compren l’afecció a terrenys de cinc municipis

diferents: Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Camprodon, Llanars i

Vilallonga de Ter.

Per saber el planejament i usos del sòl dels municipis que travessa la via ciclista

objecte d’aquest estudi informatiu “Via ciclista del Ter. Tram: Sant Joan de els Abadesses – Vilallonga de Ter”, amb clau de projecte EI-XC-10020.1, s’ha consultat

amb els ajuntaments implicats.

Els municipis afectats es regeixen per les següents normatives de planejament

municipal:

- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Joan de les Abadesses.

- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Pau de Segúries.

- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Camprodon.

- Normes subsidiàries de Llanars.

- Normes subsidiàries de Vilallonga de Ter.

A nivell de planejament supra-municipal s’han consultat els següents plans:

- Pla territorial general de Catalunya

- Pla territorial de les Comarques Gironines

- Pla d’infraestructures del transport 2006-2026

- Pla de transport de viatgers de Catalunya

- Pla estratègic de la bicicleta

- Pla comarcal de muntanya

2. PLANEJAMENT MUNICIPAL

2.1. Sant Joan de les Abadesses

Aquest municipi compta amb el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Joan

de les Abadesses, elaborat l’any 2008. Aquest pla constitueix la revisió del Pla General

d’Ordenació de 1986.


4

El sòl s’estructura de la següent forma:

Sòl urbà consolidat Sòl urbà no consolidat Sòl urbanitzable delimitat Sòl urbanitzable no delimitat Sol urbà i urbanitzable. Sistemes:

1) S. hidrològic

2) S. comunicacions viàries

3) S. parcs i jardins

4) S. equipaments i dotacions

5) S. infraestructures dels serveis urbans

Sòl no urbanitzable

El sòl no urbanitzable és aquell pel qual l’objectiu del pla és que no s’hi produeixi un

creixement de tipus urbà. Es classifiquen dos tipus de sòl no urbanitzable:

1. Sòl no urbanitzable ordinari.

2. Sòl no urbanitzable d’Especial Protecció.

El Pla General d’Ordenació Urbana de l’any 1986 de Sant Joan de les Abadesses,

estableix les següents subzones:

Zona forestal (F): Sobre aquest sòl es prohibeix l’edificació, exceptuant els refugis

forestals públics i aquelles instal·lacions per a la prevenció i per a l’estudi de la flora i la

fauna.

Es prohibeix també la realització de moviments de terra i l’obertura de camins que no

siguin necessaris per a l’explotació de la finca. Per a la seva autorització caldrà

presentar un projecte que contempli el traçat i condicions de construcció del camí, la

justificació i l’autorització de la tala prevista.

L’obertura del camí no produirà terraplens de més de 5 m d’amplada ni desmunts de

més de 4 m d’alçada, desfeta de marges existents, desforestació parcial, modificació

de les escorrenties ni creació d’erosions en el sòl vegetal.

Es prohibeix l’obertura de camins en cornisa o de vistes panoràmiques.

Es prohibeix el trànsit de vehicles rodats fora de les vies i camins existents.

Es protegirà la xarxa de camins.

En els espais protegits i zones forestal es pot dissenyar un sistema d’equipaments i

espais públics, orientats al gaudiment i coneixement del medi natural (àrees d’esplai,

cases de colònies, itineraris de la natura i centres d’informació permanent).

La repoblació forestal es portarà a terme amb espècies pròpies de la zona i amb

autorització de l’Ajuntament, prohibint-se la plantació intensiva d’espècies que puguin

alterar l’equilibri ecològic i l’entitat de les vegetacions autòctones.

Zona rústec (R): Són aquells terrenys destinats a erms i pastures, que en cap

moment poden incorporar-se a processos urbans.

Zona agrícola-conreus (A): Són aquelles terres que per la seva excepcional aptitud

agrícola han de reservar-se a aquesta activitat. Únicament s’admeten les ampliacions i

millora de les construccions ja existents.

Protecció de les infraestructures: Les franges de protecció seran les determinades per

la Llei de Carreteres 51/1974, de 19 de setembre (BOE de 21 de desembre).

Les franges de protecció dels camins seran de 6 m des de l’eix del camí.

Les franges de protecció seran de 20 m comptats a partir del límit exterior del terraplè

o trinxera que dóna suport a la via o des de la cuneta.


5

D’acord amb l’article 86-2 de la Llei del Sòl els terrenys compresos en aquesta zona no

podran ésser dedicats a usos que suposin transformació de les condicions actuals,

excepte les d’utilitat pública, en les quals es procurarà un mínim impacte visual.

Els moviments de terra seran els mínims, i en cap cas suposar murs o talussos de més

de 3 m d’alt.

La tala d’arbres ha de ser la mínima imprescindible i subjectar-se a la llicència

municipal.

L’obertura de nous camins només s’admet per a l’accés a masos ja existents, per a

l’explotació forestal o per a la millora de les condicions d’accés a les zones de conreu.

El camí amb les limitacions assenyalades per la zona forestal estarà subjecte a

llicència, tindrà una amplada no superior a 30,4 m i s’adaptarà a la topografia. Els

moviments de terra i el respecte a l’arbrat seran molt estrictes.

Altres aspectes

Val a dir que en aquest terme existeix una modificació puntual, en l’àmbit de la Colònia

Llaudet, on es contempla el recorregut d’una via verda. El document és Modificació

Puntual del Pla General d’Ordenació Urbana. Sant Joan de les Abadesses Girona,

aprovada l’any 2008.

D’altra banda, també cal fer esment a una reserva de sòl per una variant que

transcorreria pel marge dret del Ter.

A l’Apèndix núm. 1 es presenten còpies dels plànols del POUM de Sant Joan de les

Abadesses i de la modificació puntual en l’àmbit de la Colònia Llaudet.

2.2. Sant Pau de Segúries

Compta amb un Pla d’Ordenació Urbanística aprovat inicialment l’any 2007. Aquest

POUM classifica el sòl del terme municipal de Sant Pau de Segúries, als efectes del

seu règim jurídic, de conformitat amb la seva destinació bàsica, i d’acord amb els

articles 24 i següents del DL 1/2005, en:

a) sòl urbà b) sòl urbanitzable c) sòl no urbanitzable

Dins del sòl urbà, atenent als criteris establerts als articles 30 i 31 del DL 1/2005, el

POUM diferencia entre sòl urbà consolidat i sòl urbà no consolidat. Dins del sòl urbanitzable, el POUM només defineix sòl urbanitzable delimitat.

Les qualificacions urbanístiques establertes en el sòl no urbanitzable són:

Clau 11 Activitats i serveis propis del sòl rústic

Clau 12 Sòl agrícola. Comprèn els sòls de valor agrícola, estiguin o no conreats en el

moment de la seva classificació. Es distingeix:

o 12a d’interès

o 12b d’especial interès

Clau 13 Sòl forestal: comprèn aquells sòls que, pels seus valors forestals, actuals o

potencials, han d’ésser preservats de qualsevol activitat que en pugui perjudicar les

condicions naturals. La finalitat de l’ordenació d’aquests sòls és assegurar-ne la

conservació, regeneració i millora. S’inclouen dins d’aquesta qualificació tant els

entorns de bosc com els de pastura. Es distingeix:

o 13a d’interès

o 13b d’especial interès

o 13c marges

Clau 14 Àmbit fluvial – Xarxa Natura 2000. Comprèn els entorns que conformen el

paisatge del riu Ter i que es troben recollits dins la Xarxa Natura 2000. Ha estat

proposat (i aprovat) com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC). Aquesta zona admet

els usos agrícoles i forestals que respectin l’orografia existent i evitin l’erosió. A

diferència del sistema hídric definit en aquesta normativa, aquesta qualificació té

característiques d’espai privat.


6

Clau 15 Talussos. Comprèn els terrenys de fort pendent que delimiten les diferents

terrasses fluvials del riu Ter. S’hauran de conservar en l’estat actual, sense

desenvolupar-hi cap tipus d’activitat ni talar-ne els arbres existents.

El POUM qualifica el sòl en sistemes urbanístics i zones.

Clau X Sistema viari

Clau F Sistema ferroviari

Clau H Sistema hidrogràfic

Clau V Sistema d’espais lliures i zones verdes

Clau E Sistema d’equipaments

Clau HD Sistema d’habitatges dotacionals

Clau T Sistema de serveis tècnics

A l’Apèndix núm. 2 es presenten còpies dels plànols del POUM de Sant Pau de

Segúries.

2.3. Camprodon

El traçat, al seu pas per Camprodon, travessa majoritàriament sòl no urbanitzable

delimitat en la Revisió del Pla General de Camprodon (Text Refós de l’any 2000) com

a Espais de conreu i pastura, espais de bosc, i espais de bosc de ribera i de protecció

dels cursos fluvials i torrencials.

També al centre del nucli urbà i a l’oest existeixen el Castell del Puig de les Relíquies i

el Bac de Sant Antoni, respectivament, espais declarats com a àmbits de protecció

especial.

La protecció és compatible amb l’existència d’edificis o instal·lacions d’utilitat pública i

d’interès social, com també és compatible amb els usos o utilitzacions agrícoles,

ramaderes extensives, o silvícoles.

L’obertura de nous camins de rodadura dins del sòl no urbanitzable es limitarà a les

especialment previstes en el pla general i les derivades dels projectes promoguts per

l’administració d’acord amb la Llei de Carreteres.

La traça de nous camins de la xarxa viària rural, així com les modificacions dels

existents s’adaptarà a la morfologia del lloc, de manera que els moviments de terra

siguin mínims, procurant que les plataformes dels vials s’excavin o terraplenin

provocant els mínims desnivells amb els terrenys confrontants, i amb les inclinacions

adequades per permetre la seva revegetalització, que haurà d’estar contemplada al

projecte, o bé la construcció de murets de contenció tenint sempre en compte les

característiques paisatgístiques de l’indret que solquen.

Quant a les vies per on passa o passava tradicionalment el bestiar (carrerades), es

seguirà el que disposa el costumari català i el seu Reglament de 3.1.78.

Limitacions generals a fi de protegir la integritat del paisatge:

- No es permeten els anuncis, cartells, rètols ni inscripcions als arbres, edificis,

roques, que representin propaganda de qualsevol tipus. S’exceptuen aquells

que instal·li l’autoritat competent.

- La reforestació dels espais de dedicació agropecuària principal i la introducció

d’espècies forestals exòtiques estaran subjectes a l’informe favorable del

departaments d’Agricultura i Medi Ambient, i no s’admetran aquelles espècies

que tendeixen a modificar negativament el potencial biòtic dels espais forestals

actuals o potencials. Tampoc s’admeten els aterrossaments.

A l’Apèndix núm. 3 es presenten còpies dels plànols del POUM de Camprodon.

2.4. Llanars

El municipi de Llanars disposa d’unes NNSS de planejament aprovades en data de 10

de juny de 1981.

Per altra banda, en el document de “Modificació de les normes subsidiàries -

reajustament límit espai lliure carretera de Setcases i ampliació sòl urbà”, que data del

juliol del 2008, es denota l’existència d’una reserva de sòl per a una futura variant, la

qual transcorreria pel marge oposat del Ter oposat al poble.


7

El planejament qualifica els diferents tipus de sòl en:

Sistemes V: Viari

E.ll.: Espais lliures

Eq.: Equipaments

Sòl urbà 1) Cas antic

2) Edificació plurifamiliar aïllada

3) Edificació plurifamiliar en filera

4) Unifamiliar aïllada

5) Unifamiliar en filera

6) Edificació aïllada a mantenir

7) Hoteler

8) Tolerància industrial

Sòl apte per urbanitzar 9) Urbanitzable residencial

Sol no urbanitzable 10) Àmbit del sector de la rosa

11) Àmbit dels nuclis rurals d’Espinela i Feitus

12) Zona agrícola

13) Zona forestal de muntanya

14) Zona d’afecció protecció dels cursos fluvials

15) Espai d’interès natural de serra Cavallera

El recorregut de la VCT en el seu tram abans del poble transcorre per terrenys

A l’Apèndix núm. 4 es presenten còpies dels plànols de les Normes Subsidiàries de

Vilallonga de Ter.

2.5. Vilallonga de Ter

S’ha consultat el planejament d’aquest municipi el qual ha estat facilitat ple mateix

consistori. Aquest planejament es regeix per les Normes Subsidiàries de Planejament

del municipi de Vilallonga de Ter. Aquestes no han sofert canvis respecte el Text

Refós redactat en compliment de l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Girona de

data 12/09/95 corresponent a l’expedient de Normes Subsidiàries aprovat

provisionalment

per l’Ajuntament en data 05/05/95.

En aquest sentit, el planejament del municipi s’ordena en les següents classificacions:

SISTEMES 1) Sistema viari.

2) Sistema d’espais lliures.

3) Sistema d’equipaments públics.

4) Sistema de rius i riberes.

5) Serveis tècnics.

SOL URBÀ 1) Zona de casc antic Vilallonga (clau 1a).

2) Nucli urbà de La Roca. (clau 1b)

3) Nucli urbà de Tregurà i Abella. (clau 1c).

4) Edificació plurifamiliar aïllada (clau 2a, 2b, 2c)

5) Edifici plurifamiliar en filera.

6) Unifamiliar aïllada. (clau 4a, 4b)

7) Edificació aïllada a mantenir. (clau 5)

SOL APTE PER URBANITZAR El Règim d’usos previstos dins el sector seran els d’habitatges residencials turístics i

els usos d’equipament i complementaris aquesta activitat.

SOL NO URBANITZABLE 1) Càmping. (clau 10).

2) Àmbit dels nuclis rurals de Tregurà i l'Abella (clau 11).

3) Zona agrícola (clau 12).

4) Zona forestal i de muntanya. (clau 13)

5) Zona d'afecció i protecció dels cursos d'aigua. (clau 14).


8

6) Espais d'interès natural de Serra Cavallera capçalera del Ter- Freser. (clau 15)

Val a dir que la major part del recorregut en aquest municipi té lloc al llarg del sòl no

urbanitzable. En aquet sentit, el recorregut es mou al límit de la zona agrícola (Clau

12) amb Ia Zona d’afecció i protecció dels cursos d’aigua (Clau 14). Per norma

general, en els espais no urbanitzables s’haurà de tenir en consideració el seguit de

normes i directrius per a la protecció del paisatge natural. Per últim, cal fer esment al

fet que en aquests espais, l’obertura de nous camins i pistes serà possible mitjançant

la redacció del Pla Especial corresponent.

A l’Apèndix núm. 5 es presenten còpies dels plànols de les Normes Subsidiàries de

Vilallonga de Ter.

3. PLANEJAMENT SUPRA-MUNICIPAL

3.1. Pla territorial general de Catalunya (PTG)

El Pla territorial general de Catalunya (1995) defineix els objectius d’equilibri territorial

d’interès general per a Catalunya. Els Pans Territorials Parcials concreten els objectius

del PTG amb més concreció per als diferents àmbits territorials.

El PTG aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, defineix sis àmbits d’aplicació dels

plans territorials parcials, basats en la funcionalitat territorial. L’àmbit de l’estudi

correspon a les comarques gironines.

Els criteris de planejament territorial de Catalunya, entre d’altres inclouen el dret a la

mobilitat, la facilitació del transport públic, la viabilitat del territori i els

desenvolupaments urbans. Considera els viatges a peu i en ferrocarril per a

descongestionar les infraestructures i desincentivar l’ús del vehicle a motor.

Tanmateix, però, no considera l’ús de la bicicleta directament.

3.2. Pla territorial de les comarques gironines

El Pla territorial de les Comarques Gironines es troba en fase d'informació pública i

publicat al DOGC núm. 5567 de 15 de febrer de 2010.

Aquest Pla no contempla dins del sistema d’infraestrutures de mobilitat la xarxa de

senders i rutes, tant per la mobilitat a peu com amb bicicleta.

El Pla recomana la realització d’un pla director urbanístic on s’hauria de contemplar les

diferents xarxes de mobilitat (transport privat, transport col·lectiu, bicicleta i vianants)

entre els nuclis urbans de l’àmbit i les necessitats derivades de les seves activitats

socioeconòmiques (accessibilitat als polígons industrials, trànsit de maquinaria

agrícola,...).

3.3. Plans sectorials

3.3.1. Pla d’infraestructures del transport 2006-2026 (PITC)

Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006 - 2026 (PITC). És el pla territorial

sectorial que permet el desenvolupament coordinat de les xarxes viàries, ferroviàries i

logístiques a Catalunya, tant per al transport de viatgers com de mercaderies.

Una de les directrius que directament emmarquen el PITC en el període 2006-2012 (el

PITC té com a horitzó el 2026) és que els quilòmetres de vies ciclistes, especialment la

xarxa bàsica ciclista, experimentaran un notable augment, fins a situar-se al voltant

dels 1.300 km.

La proposta de xarxa ciclista del PITC es basa en el Pla estratègic de la bicicleta que

estableix tres nivells de xarxa (bàsica, comarcal i municipal), les seves relacions

funcionals i les connexions amb les xarxes transeuropees de vies ciclistes. Es

consideren com a vies ciclistes que han d'integrar la xarxa les definides al Reglament

de circulació. Una via ciclista és una via específicament condicionada per al trànsit de

bicicletes, amb la senyalització horitzontal i vertical corresponent, l'amplada de la qual

permet el pas segur d'aquests vehicles. Inclou els següents tipus:

- Carril-bici: via ciclista adossada a la calçada, en un sol sentit o en doble sentit.

- Carril-bici protegit: carril-bici amb elements laterals que el separen físicament

de la resta de la calçada així com de la vorera.

- Vorera-bici: via ciclista senyalitzada sobre la vorera.


9

- Pista-bici: via ciclista segregada del trànsit motoritzat, amb traçat independent

de les carreteres.

- Senda ciclable: via per a vianants i ciclistes segregada del trànsit motoritzat

que passa per espais oberts, parcs, jardins i boscos.

La definició de la xarxa es basa tant en les infraestructures ja existents (unint

carreteres en desús i vies potencialment ciclistes, locals i regionals, dins d'una

senyalització comuna) com en el desenvolupament de noves infraestructures per

ampliar la xarxa.

S'estableix com a primera fase de la construcció de la xarxa bàsica ciclista l'adequació

dels eixos principals del territori a la mobilitat ciclista de manera que tots els ciutadans

de Catalunya puguin desposar de vies ciclistes com a alternativa al vehicle motoritzat

per als desplaçaments. Quedaran per a fases posteriors aquells eixos situats en

corredors de baixa demanda o de difícil accessibilitat; per aquesta raó caldrà mantenir

una xarxa de transport públic adaptada al transport de bicicletes per tal de donar

accessibilitat a tot el territori.

3.3.2. Pla de transport de viatgers de Catalunya (PTVC)

És el Pla territorial sectorial que defineix les directrius i les línies d'actuació per als

propers anys en relació amb l'oferta dels serveis de transport públic a Catalunya i la

gestió del conjunt del sistema.

Té caràcter de pla territorial sectorial, d'acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre,

de política territorial, i de pla específic de mobilitat a l'efecte d'allò que establei la Llei

9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

Els seus continguts i actuacions s'emmarquen dins la normativa i el planejament

vigents i, particularment, desplega el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya.

El PTVC va ser aprovat definitivament en acord de govern el 7 de gener de 2009.

El PTVC vol impulsar la complementarietat dels serveis de transport públic amb altres

mitjans de transport sostenible. D’aquesta manera, incorpora el que s’estableix en el

Pla estratègic de la bicicleta quant a aquesta complementarietat dels serveis, la qual

s’haurà de tenir en consideració en el disseny i adequació de les estacions d’autobús i

de ferrocarril i dels intercanviadors, així com la progressiva adaptació dels mitjans de

transport a l’ús de la bicicleta a través de la instal·lació d’aparcaments específics i

l’adaptació dels combois.

El PTVC també proposa

- Aplicar noves tecnologies que integrin el bitlletatge en processos electrònics de

pagament (targetes intel·ligents, venda per Internet...) que integrin les xarxes

de transport públic amb altres serveis (taxi, peatges, hotels, teatres,

aparcaments de dissuasió, lloguer de bicicletes...).

- Assegurar la connexió a peu i amb bicicleta en condicions de màxima seguretat

des de les parades de transport públic fins a l’origen o la destinació del

desplaçament.

- Ampliar el radi de cobertura de la xarxa de transport mitjançant sistemes de

facilitació de park & ride, bicicletes, cotxe compartit (car pooling).

- Facilitar l’accessibilitat als centres de treball i d’estudi, a peu i amb bicicleta.


10

3.3.3. Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya (PEB)

El Pla estratègic de la bicicleta 2006-2010 és un pla sectorial específic establert per la

Llei 9/2003 de la mobilitat, de jerarquia inferior a les Directrius nacionals de mobilitat

de Catalunya, i impulsat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Aquest Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya (en endavant, PEB) es va sotmetre

aprovació definitiva en acord de Govern del 7 de gener de 2009.

L’objectiu principal del PEB és potenciar i fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de

transport a tot Catalunya, que en els darrers anys ha aconseguit consolidar-se com un

mitjà de mobilitat dels catalans.

Els principals eixos estratègics d’aquest pla són:

- Elaborar un inventari de tots els camins i vies susceptibles de ser carrils bici o

vies pedalables.

- Impulsar la construcció d’una xarxa de 1200 quilòmetres de carrils bici, tal i

com preveu el Pla d’Infraestructures de Catalunya (PITC).

- Crear un manual de disseny per a la construcció de la xarxa: característiques

geomètriques, enllumenat, estacionament i senyalització.

- Crear una normativa que reguli tots els aspectes referents a la bicicleta i les

noves vies previstes.

- Prioritzar la seguretat del ciclista mitjançant la pacificació del trànsit, la

classificació de zones amb velocitat reduïda i el manteniment i neteja de les

infraestructures.

- Afavorir la intermodalitat amb els altres mitjans de transport públic, adaptant

llocs per transportar les bicicletes al seu interior i modificant els horaris i els

requisits d’admissió.

- Establir espais segurs per la guarda i custòdia de bicicletes.

- Promocionar l’ús de la bicicleta a través de campanyes de comunicació.

- Formar en l’ús correcte de la bicicleta des de les escoles i autoescoles.

- Impulsar la compatibilitat del Bicing de diferents ciutats.

3.4. Pla comarcal de muntanya 2009-2012

Els plans comarcals de muntanya són el principal instrument que la Llei d'alta

muntanya preveu per al seu desenvolupament. Aquests documents de planificació es

configuren com un pla integral de desenvolupament socioeconòmic on es coordinen

les actuacions i les inversions dels diversos agents de l'Administració de la Generalitat

i de l'Estat a cadascuna de les comarques de muntanya.

Aprovat definitvament pel Govern de la Generalitat el 10 de novembre de 2009 i

publicat alDOGC núm. 5511 de 23 de novembre de 2009.

El Pla comarcal de muntanya dins el programa de condicionament i millora de la

xaraxa viària contempla per part del Departament de Politica Territorial i Obres

Publiques l’actuació programada per al període de 2010-2012 de l’execució de la “Via

ciclista del Ter. Tram Vic – Camprodon” per un import de 12.100.000,00 €


11

APÈNDIX NÚM. 1.- POUM DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

annex nÚm. 2 planejament · 2010. 11. 22. · seguirà el que disposa el costumari català i el...

Documents