amades, joan . costumari català

7/26/2019 Amades, Joan . Costumari Catal

1/482

p

1

I .

X

PfiLWER


2/482


3/482

COSTUMARI CATAL


4/482


5/482

PRIMERA EDIC1N, 1952

Es

PR0 PI8 D A D

PRINTEI IN SPAIN*


6/482

I N D E X

CORPUS

3

Dijous abans de Corpus 44

Dilluns abans de Corpus

Dimarts abans de Corpus . 46

Viglia de Corpus *P

Diada de Corpus

6 3

Diada

de Corpus. La process 69

Les trampes

7

$

L'guila

7 6

Eldrac

?

9

El bou

8 0

La

mulassa

8 3

El

lle

8 3

Els

cavallets

8 4

E's nans


7/482

VIU INDEX

Paga.

Dia 25. L'E ncarnaci de la Mare de Du . . 18 4

Mare de Du de Grcia . . 19 1

Mare de Du de la Guia 1 9 2

Sant

Dimas

194

Sant Tomas 195

Dia 26 . Santa Eugnia 19 0

Sant Irineu 1 96

Dia 27 . Sant Fileto 19 7

Santa Leda 197

Diumenge

segent a la Mare de Du de l'E ncarnaci 19 8

Darrer dimarts 19 8

Darrer divendres 19 8

A B R II 20 1

La vida al camp 2 1 0

La vida a muntanya 2 1 4

La vida a la costa 226

La vida a poblat 232

Dia

1. Sants

Lluci

i Marci 245

SantValeri 246

Dia 2. Sant Francesc de Paula 2 4 9

Sant Urb 2 5 1

Santa Maria Egipciaca 252

Dia 3 . Sant Ricard 252

Sant Benet de Palerm 2 5 3

Dia

4. Sant

Vctor

253

Sant Isidori 2 53

Dia 5. Sant Vicen Ferrer 2 5 4

Dia

7. Sant Sadurn. Santa Isabeleta 271

Dia

8. Sant Joan d'Organy. Sant Martinet 2 7 2

Sant Albert el Magne 273

Dia 9. Santa Casilda 2 7 4

Dia 10 . Santa Celeriana 2 7 5

Dia 12 . Sant

Zenon

i santa Verona 275

Sant Juli. Sant

Alberic

275

Dia 13 . Sant Joan de

Vallclara

275

Sant Hermenegild 276

Dia 1 4 Sant Elm 27 7

Santa Biduna 2 8 1

Dia 15 . Santa Jernima Dol 28 1

Dia

16. Santa Engrcia. Sant Llambert 2 8 2

Sant Benet Captaire 2 8 3

Dia la . . . . 283

Sant Andreu d'Hivernon 2 8 4

Dia

19 . Sant Vicen. Sant Expedit 2 8 4

Dia

2 0 . Santa Mariana

Vilalba

28 4

Sant Mari. Sant Sulpici 28 5

Dia 2 1 . Sant Anselm 28 5

Dia 23 . Sant Jordi 2 8 5

Dia 25 . Sant Marc 30 7

Sant

Ani

316

Dia

26 . La Mare de Du del Bon

Consell

319

INDEX

IX

. *, 319

Dia 27

Sant Pere

Ermengol

Santa Zita o Zeta

Santa Margarideta " ^ 3

Sant Toribi de Mogravejo ' ^

Dia 28. Sant Vidal. Sant Luquesi

g^.

Dia 29. Sant Pere Mrtir

3 3 0

Dia 30. . . . 331

Sant Pelegr 000

Santa Catarina de Sena. Sant Gualfar. Sant Joan Marxant. .

333

M a , g

. 4 9 4

La vida al camp QJ

La vida

a muntanya

La vida a la costa 53^

La vida a poblat

D i a

1

\ 547

Sant Segimon

Sant Aniol '

Sant Orient. Sant Jaume Menor.

5 5 0

Sant Felip 55Q

Dia 2. Sant Simplici i sant Ambrs

5 5 Q

Dia 3. La Invenci de la Santa Creu

Dia 5. Sant Sulpici

Dia 6. Sant Joan Evangelista ^gi

Sant Joan

Bic arense.

Sant Joan de

Damasc

^

Dia 7. Sant Sixt i sant Ibon ,-g^

Sant August

5 g 5

D i a 8

586

Dia 9. San Gregori j.g^

Dia 11. Sant

Pon

Sant Eudald

Sant Anastasi

Sant Sergi. Sant Mamet " jj &

Dia 12. Sant Pancra

Sant

Domnec

de la Calada

Dia

13. Sant Albert d'Uny

Sant P ere Regalat. Sant Grau JJJ?

Dia 14. Sant Bonifaci

Dia

15. Sant Isidre ggg

Santa

Dimfna

'

Dia 16. Sant Honorat ^ g

Sant Joan

Nepomuc.

Sant

ngel

Dia

17. Sant Pasqual

Bai'on

Sant Llogar

Dia 18 . Sant

Teodot

Sant Flix de Catalici. Sant

Venanci

'

Dia 19. Sant Iu j ,'

Sant Joan de Cetina i sant Pere de Dueiias. Sant Pere Celest. o*>

'46

Dia 20. Sant Baldiri

Sant Bernard de Siena "


8/482

X

INDEX

Dia 22. Santa Quitria 651

Santa Rita 655

Santa Jlia 656

Dia 23. Sant Miquel 656

Sant Bob 657

Dia 24. Sant Pon de Planella 658

Dia 25. Sant Urb 658

Dia 26. Sant Felip Neri 659

Dia 27. Sant

Juli

659

Dia

28. Sant

Just

660

Sant Corneli. Santa Ubaldesca 661

Dia. 29. El beat Pere Mrtir Sans 661

Dia

31. Sant

Pon.

Santa Peronella 662

Sant Prot 663

Primer

diumenge 664

Segon

diumenge 669

Segon

dimarts 684

Tercer diumenge 686

Darrer diumenge 687

Darrer dilluns 687

JUNY 691

La vida al camp 697

La vida a muntanya 788

La vida a la costa 836

La vida a poblat 839

Dia 1. El Venerable ngel del Pas. Sant Claudi 851

Dia 2. Sant Corneli. Sant Erasme 852

Sant Joan d'Or tega 85 4

Dia 4. Sant Patrocs 85 4

Dia 5 85 4

Dia

6. Santa Cndia 85 4

Sant Amans o Ahiinns . . . , 855

Dia 7. Sant Mo i 856

Sant Gibert o Gberl 857

Dia 8. Sant Medard 857

Dia 9. Sant Pri m 858

Dia 10 . Santa Oliva 859

Dia

11. Sant Bernabcu 85 9

Dia 12. Sant Nazari 860

Sant

Olimpi.

Sant

Onofre

861

Sant Joan de Sahagn. Sant Escuder 863

Dia 13. Sant Antoni de Pdua 863

Sant Evidi, sant Mar i sant Patr 890

Dia 14. San Eliseu. Marc de Du de la Novena 890

Di a

15. Sant Vit 890

Santa Germana 893

Dia 16. Sant Qui rze i santa Julita 893

Sant EnricCamlic 895

Santa Lutgarda 8 %

Dia 17. Sant Avi 896

INDEX

XI

Dia 18. Santa Marina 897

Sants

Teodul, Leonci,

Josep i Maria. Santa Paula . . . 898

Dia

19. Sant

Guillem

de Combret

Sant Gervasi i sant Protasi

1

Sant s. La beata Ju'iana de Falconeri. Santa Ursuc ina. . 90 2

Dia

20 . El beat

Miquel

Pags ^03

Dia 21. Sant Pal ladi, Patllari o Batllori

Sant Ramon Guillem de

Roda.

Santa Demtria. . - 906

EXPLICACI

DELS

GRFICS

I DE LES

FIGURES DELS

BALLS

907


9/482


10/482

C O R P U S

D

E

la festa del Corpus se'n troba abundosa documentaci, que permet

considerar-la

sola un punt de vista histric, com cap altre dels ml

tiples aspectes dels nostres costums. La nostra especialitat no s pas

la d'historiadors, ni.

altrament,

escau a la present obra la

descripci

histrica

d'aquesta diada: aix no obstant, donarem unes breus notes del conjunt de


11/482

4

COSTUMARI

CATAL

cesso

eucars tica. En el curs del present capto l ja anirem veient els elements

precristians que

s'han

arrecerat a l'ombra del Corpus.

Es pot afirmar que s general la

celebraci

de les festes de barri dins de

la vuitada. No cal dir que aquestes festes no tenen res a veure amb la insti

tuci pontifc ia de la festa eucarstica. Sn molt anteriors a la ponderaci

del S agrament i cauen dins d'un pla completament estrany a la festa religiosa.

Les festes de barri sn co m petites festes majors fragmentries i secund

ries,

les quals conserven costums interessants amb

deixos

arcaics, molt estima

bles, que poden ajudar-nos a inquirir la procednc ia d'alguns dels elements

Els gegants d'Agramunt (1908). els d'Amer (19121 i els d'Arenys de Mar

(1905)

(1).

que

componien

les velles processons. s remarcable que les festes de barri

tenen ms importncia en les

poblacions

petites i secundries, on la festa li

trgica i eucarstica no ha assolit relleu

excepcional

i on sembla que t ms

predomini el sentit prof.

(1 ) Hem tingui marcat inters a reproduir els geg ants del mxi m nombre de poblacions per

lal de registrar la gran vitalitat que encara conserva aquest vell cnlrcm a Catalunya, no igualada

actualment, creiem, en cap allre poble. L'rea geogrfica de Catalunya es bastant completa; de

les Balears i de Valncia tenim coneixement d'altres parelles, de les quals no ens ha eslat possible

d'obtenir documentaci grfica. D'algunes poblacions hi ha ms parelles de les que donem, car el

no9tre inters ha tendit mes a donar una idea ile l'extensi geogrfica que no a rcgislrur la totali

tat de les parelles existents; hi ha. per lant. alguna poblaci, com Barcelona mateixa, de la qual

no donem totes les parelles que ens sn conegudes- La gran majoria dels dibuixos han estat t rets

de fotografies, moltes

d'elles

deficients i per consegent impubli cables, l 'n nombre redut els hem

tret de dibuixos i d'altres grfics. Com que d'algunes parelles possem diversos grfics, hem escollit

aquell que oferia ms inters d'indumentria i ms riquesa de detalls, i, cn igualtat de circums

tanci-, en* hem decantat pel document ms antic. Hem consignat la data de la fotografia, que en

molls casos no correspon pas a aquella en qu els gegants foren construts, renovats o van estre

nar vestits. (Fo ios de l'Arxiu de l'Institut Municip al d'Histria. Arxiu del Servei de Catalogaci

de Monuments de la Diputaci Provincial i de l'autor.)

CORPUS

5

Ja referirem, en parlar de les festes maials, la semblana d'alguns dels

costums

propis d'aquell

cicle

amb d'altres de la festa de la vuitada del

Cor

pus.

L'enramat dels carrers i dels temples t tot el carcter de les festes

del

maig . Les festes populars de la vuitada en molts indrets sn qualificades

d'enramades, i en alguns punts planten pins i arbres davant de l'esglsia,

pel

voltant dels quals passa la

process

en sorlir. El costum fou molt ests

per

l'alta

muntanya lleidatana, la

regi

del Llitera i les terres frontereres

amb

l'Arag.

T amb plantaven arbres a Capellades i a Ponts. En els comptes

municipals de B arcelona corresponents a l'any 1715 consta que foren pagats

Els gegants de l'Arbo del Peneds

(1934)

i els gegants, els nans i els cavallets de Banyoles

(1923).

sis pins que van portar de Montcada. En les festes de barri fetes per la vuita

da, tamb fou

cosium

erigir ninots, semblants als cornelis de maig.

S'ha tingut molts anys com a acte de fe que Barcelona fou una de les

primeres ciutats del mn cristi qu e van celebrar la festa del Corpus. Aquesta

festa, hom la celebra per

efecte

d'una

disposici

pontifcia publicada per a

tota la cristiandat. La process va comenar pertot arreu igual, amb ms o

menys d'esplendor i solemnitat, per arreu el mateix any. La importncia

que cada ciutat va donar a aquesta manifestaci de fe pot sser discutida i

ponderada, per la data de comenament no depengu de la voluntat ni del

fervor

de cap

poblaci.

Desprs d'alguns intents anteriors, el papa Joan

XXII

eslabl la festa

del Corpus i la

celebraci

de la seva octava, l'any 1316.

Cal suposar que la

disposici

pontifcia devia sser complerta i que la

process

devia celebrar-se dins d'un marc nicament

religis,

que no va

trans

cendir

extracannicament, s'entn. La primera

data

documental coneguda a


12/482

6

COSTUMARI CATAL

casa nostra s la crida feta pel savi Consell de Cent de Barc elona, convidant

el

poble a prendre part a la festa, i establint-la dins d'un pla ciutad i extra-

cannic,

crida feta fer. l'any 1320 . a so de trompeta pel pregoner o crida de

la ciutat, pels carrers i llocs acostumats de fer pbliques les ordres i disposi

cions del com. E ls Consellers feien saber als ciutadans la voluntat i dispo

sici papal: que a honor i glria de Du Nostre S enyor i exaltaci de la fe

cristiana, el segon dijous desprs de Cinquagesma sia feta una process, en

qu sia portat el Sagrat C os de Jesucrist pertot arreu i per sempre. Fa

menci

de les moltes indulgncies atorgades pel Sant Pare a tots els qui

El> geganta i els nans d'Amposta (1949), els nans de Blanes i els geganls de Centelles (1927).

assisteixin a les misses, les vespres i totes les funcions d'aquell dia i a les

vespres de la vigl ia. Els Consellers i els prohoms manen i ordenen que

tothom, tant homes com dono. vagi. al mat. a la Seu a oir missa, i que assis

teixi a la process que s'organitzar desprs, amb tota reverncia i solemnitat.

Tamb disposen i ordenen que tothom faci festa i que ning no es lliuri a

cap

feina ni treball bastard, i que regnin per a tothom la joia i l'alegria,

semblantmen com per la Pasqua i per Nadal. Que tots els obradors estiguin

tancats i que les botigues no mercadegin ni s'estableixi cap mercat de cot,

blat ni altra cosa. Que ning no sigui gosat de traginar pels carrers de la

ciutat llenya ni palla ni cap altra cosa, sola amenaa, en cas d'incompliment,

d'sser-li cremada a Tacte i del pagament de dos diners de ban.

La crida es repetia cada any. ampliant les dis posicions d'acord amb

l'evoluci i augment de la festa i amb les inconvenincies que el curs del

temps va

anar

plantejant. Regularment, la presncia dels jueus per la ciutat

devia

resullar contraproduent, puix que ja en la segona crida fou ordenat

CORPUS 7

Gegants de Barcelona: els de la parrquia de Santa Maria de la Mar (1875), els de la Ciutat (1908)

i

els de la Casa de Caritat (1915).

que cap jueu ni jueva no

goss

sortir del Call en tot el dia, ni dhuc al vespre,

fins desprs del toc de desperta.

Molt

aviat els pregons disposaven que els qui volguessin prendre part a

la process havien de fer cap a la Seu. de bon mat. i portar ciris o brandons

1.1-

gegants de la parrquia de la Bonanova de Bar.elona 11902). els de Badalona

(1902)

i rU de La Bi-bal 11929..


13/482

8

COSTUMARI

CATAL

de cera per a fer llum. Els carrers havien

d'estar

ben nets i escombrats i

coberts

de

joncs;

les parets i les portes de les cases , cobertes amb brancatge

tant b com hom

puga.

En son principi , la festa tenia tot un

altre

carcter del que ha pres en

temps ms moderns. Era organitzada al mat, com encara gaireb s'hi celebra

arreu

del mn. Noms

surt

a la

tarda

a les

terres

de l'antic regne d'A rag .

Els fidels i bona

part

dels qui prenien

part

en el seguici acudien a oir

l'ofici,

desprs del qual era organitzada la process.

Sembla que la process no va sortir al carrer fins l'any 1323; els dos

anys anteriors degu voltar per dins de la Seu, i a tot

estirar,

pels claustres.

Els gegants i els nans de Balaguer (1929).

A B arcelona, sortia de la Seu i, pel carrer dit aleshores de Mar i avui de

l'Argenteria, feia via fins al temple de Santa Maria del Mar. El Sant S agra

ment era posat a

l'altar;

se'l reverenciava amb un solemne

ofici,

que era ot

pels

concurrents al seguici. Acabada la funci religios a, era organitzada de

bell

nou la process, que, per la plaa del Born i el carrer de Montcada, es

dirigia cap al convent de Santa Catarina, on el Sagrament tamb era dipositat

en

l'ara

i se'l feia objecte de nova reverncia. Organitzada

altra

vegada la

process, tornava a la Seu pel carrer de la Bria.

L' itinerari de la process havia variat molt amb el curs del temps. Al

segle

xiv, sortia de la Seu i anava cap a la Freneria. fins a la placeta de les

Cols.

avui desapareguda, seguia per la placeta dels Sastres, actualment plaa

de l'ngel,

cap a la Bria i plaa de la Llana, fins a la placeta d'En Marcs.

Pel carrer de Montcada anava cap al Born, la Vidrieria, Santa Maria, Canvis

Vells,

Gimns, cap al carrer Ample, i, pel del Regomir , sortia a la plaa de

Sant Jaume i tornava a la Seu.

CORPUS

9

Els gegants de Bellpuig (1930), els gegants i els nans de Calella (1950) i els gegants de Castell

d'Empries

(190J.

A casa nostra no hem trobat rastre del costum de representar misteris i

d*altres

figuracions escniques de tema

bblic,

relacionades amb el Santssim

Sagrament, a la

tarda

i co m un complement a la proces s del mat com s'havia

estilat per terres de Castella, fins al punt d'originar el gnere

teatral

quali-

Lcs

dues parelles dels gegants de Berga 11932) i els de Cardedeu 11915).


14/482


15/482

12

COSTUMARI

CATAL

i un ngel; santa Elena, amb la creu, una

corona

i uns claus; sant Sever,

amb diadema i el clau del seu martiri; sant

Nicolau,

amb les

tres

pilotes

d'or; sant Mart, amb el

pobre;

sant

Dions

i sant

Onofre,

amb la seva llarga

cabellera i gran barbassa; sant Pau ermit; sant Bartomeu, que duia un

dimoni

lligat; sant

Zsim;

sant Benet; sant

Domnec;

un sant Francesc, i

un seraf. I dos entremesos, que probablement foren els primers que van

anar

a la

process,

els quals figuraven el Parads terrenal amb el nostre pare

Els gegants i ela nans do Cardona (1927).

Adam

i la seva esposa Eva sota d'una figuera, i l'A rca de No amb una

colometa.

En el

Llibre de solemnitats,

que es troba a l'Arxiu Histric de la Ciutat,

figura una detallada relaci de les representacions que van conc rrer a la

process

celebrada l'any 1424, amb

indicaci

dels organismes que curaven

de

llur organitzaci . Les primeres anaven probablement a crrec de la ciutat,

i eren les segents:

La creaci

del mn am

XXII

ngels qui canten: S enyor, ver Du. Infern

ab

Lucifer dess ab II II diables ab ell. Lo drach de Sanet Miquel. Lo

omaioral ab la maa ab

X X I V

diables los cuals fan la batalla a peu ab los

ngels.

Sanet Miquel ab X X ngels de spasa qui fan la batalla ab los dia-

bles.

Parads ab tot son arreu. L'ngel cherubin de

Adam

tot sol.

Adam

e

Eva. Cahim e

Abel.

La archa de No ab son arreu.

Melchisedech

ab los

jvens.

A bram e Isaach ab l'ase. Les dues fillas de Lot. Lot e sa muller.

Jacob ab son ngel. Lo Rey David ab lo Giguant. Les XI I tribus de Israel

de dos en dos. Los X I I ngels qui canten: Victoris.

El cap tol de la Seu curava dels que segu eixen:

CORPUS

13

Els geganis de Falset (1949) i els gegants i el s nans de Figueres coneguts per la Berruga

i la seva dona

(1934).

Primo,

Moyss

e A aron. Ezcheies e Jeremies. Elies e Heliseu. Ezechiel

e

Jonas. Abacuch e Zacarias. Daniel e Ysayes. Sanet Joan Babtiste tot sol.

Los jutges de Sancta Susana. Sancta Susana ab l'ngel e Daniel. Judit ab

Ia serventa. Sanet Raphael ab Tobies. La Anunciati de la

Verge

Maria ab

Els gegants vells (1919). els gegants nous

(1925)

i la colla de nans de Girona

(1915)


16/482

11

COSTUMARI

CATAL

los

ngels cantant: a Du magnifica; vel : o Maria. Lo entrems de

Belem

0

la Nativitat de Jhesuxrist. Lo primer Rey de Orient cavalcant tot sol. Lo

segon

Rey cavalcant tot sol. Lo tercer Rey cavalcant

iol

sol. VI juheus

ab

capes o gramalles ab III

juyes.

L o entrems dels Innocents ab Rachel

desss.

Los Hmens de

Armes.

Lo Rey Herodes ab dos

doctors.

Los Ale-

manys.

L os X X ngels qui canten:

lloem

la hstia sagrada.

La

collegiata de Santa Anna curava de les segents representacions:

Joachim

e lo Pastor. Sancta Anna e Sancta Elisabeth. Sancta Elena ab

..Contest Emperador ab sos

doctors

e c avallers. Sancta Maria Egi pciacha

L'guila


17/482

COSTUMARI CATAL

Los

ngels percuciens ab los diables percuciens; aprs dos hmens sal-

vatjes

qui portan una

barra

per retenir la gent.

Aprs,

tot lo poble.

Hi havia entremesos i misteris que no formaven

part

del

seguici.

Espera

ven

el pas del Santssim en una plaa o lloc adient del curs i al seu davant

descabdellaven

llur actuaci.

Aix

permetia una major amplitud a

l'aparat

escenogrfic

i donava lloc a una petita tramoia, la qual no era viable amb

l'acci

ambulairia de les representacions que concorrien a la

process

i que


18/482


19/482


20/482

18

COSTUMARI CATAL

Els gegants de Montbri del Camp

(1911).

els de Puigce rd (.19141 i els de Queixans

(1927).

de tema bblic. En les representacions senyorials n'hi havia de caire prof,

que

no s'adeien amb el carcter eucarstic de la

process.

L'entrems repre

sentat

arran

de la

coronaci

de la reina Sibil la de Forti, de qu ja hem parlat,

figurava un pa com feia la roda tot voltat

d'altra

aviram. s molt probable

Els gegants de

l'asil

de la Santa Infncia (1902). els de la parrquia de Sani Andreu (1902)

i el Marraco, de Lleida (1907).

CORPUS

19

que entre els entremesos palai ins i els ambulants hi hagus una bona dife

rncia. E ls fets a ple aire permetien una major amplitud i un

aparat escnic

amb accessoris de figures i estris complementaris, que haurien resultat em-

barassadors i enutjosos en un

local

tancat. En canvi, es feien ms viables el

mecanisme i la tramoia, difci lment installables i aplic ables enmig del c arrer.

La

primera representaci d'entremesos plstics de qu tenim notcia es

refereix al Corpus de l'any 1391; hi van

anar

el Parads i l'Ar ca de No .

Llavors de l'arribada del rei Mart , de Npols, el 1399, la ciulat li va fer unes

solemnes festes; a jutjar pel que pot deduir-se del que diuen cronistes poste

riors, hi devien concrrer representacions. P er les festes de la coronaci del

Els gegants nous i els nans de Lleida

(1934)

i els gegants de Manlleu (1925).

darrer rei de la dinastia catalana, el Consell va enviar a les festes fetes a

Saragossa l'guila de la Ciutat. En les que es van celebrar per festivar el

retorn

d'Anfs el Magnnim,

de Npols , l'any 1423, hi van prendre

part

els

ministrils i sonadors de la Ciutat, vestits semblantment com anaven per la

festa del Corpus, i els entremesos del Parads i de l'I nfern, poblat d'ngels el

primer, i de diables l'altre. que simulaven una batalla. A quest parads devia

sser diferent del d'una trentena d'anys abans, habitat noms pels nostres

primers pares.

L'afany de donar a la festa del Corpus la mxima grandiositat i expansi

va

conduir a imitar i reproduir tot a ll que de ms fastus tenia aquella so

cietat senzilla i austera. Foren copiades les representacions simplement mi

mades o breument dialogades que feien la del cia de les gents de cort, i que,

en sortir al carrer, foren l'admiraci de les multituds, les quals les contempla-


21/482

20

COSTUMARI CATAL

ven

embadalides i les miraven amb ulls meravellats. La fesomia de la pro

cess, quant als entremesos, era general a les grans ciutats d'arreu del mn

cristi, circumstncia que revela que el procs de constituci i de formaci de

la part espectacular devia sser semblant per als diferents pas os. Segons una

curiosa i interessant obra set-centista de la Provena, fou el propi rei Renat

d'Anjou

el qui va ordenar i disposar les representacions de la process qua-

tre-centista, integrada per les representacions i els entremesos ms importants

i ms sobresortints de la seva petita cort, la majoria dels quals, si no son exac

tament iguals que els nostres, corresponen a d'altres de fora semblants.

EU

nans de Menrgue n- (1929 i i els gegants. l'esparriot, conegut pel Pollo, i els nans,

dc Moi (1936).

Hom va abocar en la process, com ja hem indicat, tot al l que de ms

selecte

i ms fastus tenia aquell a societat senzil la, quant a espectacle i a fast

de

carrer. Tant s aix, que, quan es tractava de celebrar festes extraordin

ries, excepcionals i solemnes, hom no trobava

altra

manera que fer una pro-

cessocom la del Corpus, per sense el Santssim.

Aix

es fu per commemorar

fets d'armes, naixements de prnceps i

d'altres

esdeveniments reials, visites

d'hostes notables, etc.

La

process del Corpus, com hem dit, fou un pretext i una ocasi que van

conduir

a l'aplegament de tot un seguit d'elements dis persos, molt anteriors

a la seva instituci i de sentit i origen que li eren ben estranys.

Els animals figurats i representats pels entremesos es perden en una llu

nyania pregona, tan obscura com imprecisa. Tenen certa paritat amb la i c o

nografia animal rupestre. L'arqueleg Josep Pijoan els creu provinents de

les concepcions de l'home troglodita. El rastre de llur significat i simbolisme

CORPUS 21

potser el podrem trobar en l'aplicaci i

concepci

que d'aquestes pintures

presenten els pobles primitius africans, que encara viuen l'poca de la uti

litzaci

prctica d'aquests documents pictrics .

En els vells rituals celtes figuraven gegants fets de vmets, canyes i

altres elements vegetals, que eren passejats pri mer i acabaven per sser cre

mats, com en un acte de sacrifici. Dins del buc. segons conten Juli Csar,

Diodor de Sicl ia i Estrab. hi posaven animals i dhuc homes, que crema

ven

junt amb el ninot, com un sacrifici o una ofrena a les divinitats. Solien

immolar

malfactors empresonats de molt de temps i tamb presoners de

guerra. Hom atribueix aquest

ritus

especialment als druides; Diodor de

Els gegants i els nans de Manresa

(1918)

i els gegants i els nans de Martorell (1946).

Siclia elsqualifica de cruels, i a continuaci, en parlar dels celtbers, diu

que eren molt ferotges i inhumans amb llurs presoners de guerra, o que

sembla

voler

dir que el costum tamb els era propi. E ls sacrificis solien

fer-se en els llocs sagrats i tenien sentit fertilitzant. A la regi pirinenca

francesa de Lu chon, la vig lia de Sant Joan feien com un altssim cistell

de

vmets, a tall de columna, i l'omplien de palla, fulles i d'altres elements

vegetals fcilment combustibles ; tamb hi posaven serps

vives,

i hi cala

ven

foc.

Al segle xvi , a Londres, la vig li a de Sant Joan sortien diferents gegants,

dracs i

altres

ninots, que figuraven animals estranys i monstruosos, fets de

paper i d'estopa, als quals alguns anys calaven foc, a

tall

de foguera. Sem

blantment en sortien a

Pars

el dia 3 de juliol. El costum va subsistir fins

l'any 1753, que va sser privat per les autoritats.


22/482


23/482

24

COSTUMARI

CATAL

Els gegants de Montbl anc (.1927) i els d'Olot amb el nan Lligamosqucs que els precedeix

per obrir-los call (1925).

pregon i tan o bscur com els mateixos dlmens i monuments megalti cs.

Els

focs

grecs i d'artifici, en iniciar-se, eren aplicats especialment a la festa

eucarstica, i acabaven, com encara avui. amb un tro tan fort co m permetia

de produir- lo sense conseqncies desagradoses. Aquest tro estava amagat

Els gegants i els nans de les

Planes

de Bas (1927).

CORPUS

25

dins del co s d'un ninot que figurava un moro, el qual esclatava en fer ex

plosi el tro. Aquest

moro de joc

simblic, que, no fa pas gaires anys,

cloa les festes del Corpus en diferents poblac ions valencianes, germ del

gegantot

moro

que cremaven els dimonis madrilenys, s, amb tota probabilitat,

parent molt prxi m dels nostres gegants i de les bsties del com que

encara perduren escampades per diferents poblacions catalanes.

En el mn cristi el drac id'altres figures animals monstruoses semblants,

hom

ja els troba agregats a les processons molts segles abans de la instituci

de

la festa del C orpus. En les antigues processons de rogatives de les lletanies

Els gegants de Molins de Rei ( 1944 ) i els gegants i cl nan de Palams (1947).

majors, que encara se celebren els

tres

dies anteriors a

l'Ascensi,

de les

quals vam parlar en la pgina 962.

volum

II, institudes el segle v pel bisbe

sant Mamet, hi anava un drac. Els primers dies, el monstre anava davant dels

gamfarons i de la creu amb la testa mirant enlaire i amb la cua alada -amb

aire triomfant; el tercer dia anava darrera de la creu, amb el cap cot i la

cua abaixada, com venut i retut pel senyal de la creu. Aquestes

proces

sons anaven encaminades a conjurar les plagues i el flagell dels camps, els

quals venien a simbolitzar els monstres representatius de l'esperit del mal,

que esbravaven llur fria perjudicant els conreus i anorreant les

collites.

Pel que en diu la documentaci , aquests dracs i sser monstruosos devien

sser petits i conduts al cim d'un bast o d'una canya

(dracho in pertiga)

o

b tenien forma de ciri , que hom cremava durant el seguici (candelam

in, similitudinem serpentis).

Qui sap si els ciri s gegantins que les confraries de fadrins feien fondre

expressament per cremar davant del Santssim, de qu parlem en la pgi-


24/482

26

COSTUMARI CATAL

na 95. i els ciri s de dues arroves de pes que portaven el canonges de la

ciutat de Valncia, que referim en la pgina 123, poden recordar els ssers

monstruosos convertits en cera, cremats i sacrificats com abans bo havien

estat els ninots, semblantment com els drachones in candela que figuraven en

les processons de pregries de les lletanies.

No

sabem, documental ment, que existissin a casa nostra ninots que

figu

ressin animals fantstics abans de la instituci de la festa del Corpus. Els

EU gegants de Ripoll (1945) i els nans del Pla de Cabra (1927).

cronistes sn molt eixuts per a parlar d'aquestes

coses; altrament,

com que

eren corrents i vulgars, no hi havia per qu parlar-ne. Les paraules dels

autors referits i la persistncia del costum en d'altres pobles fan

lgic

pen

sar que a casa nostra devia passar com arreu. El

poble

devia fer ninots,

basts i de qualsevol manera, sense cap valor material, i els devia calar foc.

Cada any en feia de nous, com encara fa avui amb molts ninots de Carnes

toltes, amb els corneli s, de qu parlarem en la pgina 852. i amb els ninots

que presidien les enramades i les festes dels barris. Un cop cremats, es

pot dir que no en restava ms que el record i el sentit de continutat que

els feia sorgir l'any vinent. Probablement fou la process la que va deter

minar la perdurabilitat objectiva d'aquests ninots i els va salvar de la crema

de

cada any. Do s factors degueren influir en la conservaci material de les

figures: la intervenci important dels gremis en la process i la introducci

dels focs grecs i voladors.

La notcia documental ms antiga coneguda fins ara sobre gegants s del

segle xiv i es refereix a la ciutat flamenca de Poperinghe, circumstncia que

fu

creure al distingit etnleg Van Gennep que els gegants processionals van

CORPUS

27

originar-se a Flandes, des d'on es van estendre per d'altres pasos, i argeix

en iavor d'aquesta

opini

el fet que all on ms abunden aquestes represen

tacions sigui a Flandes. Quan el bon amic public la seva obra Folklore

de la

Flandre no

coneixia

la gran abundor que n'hi ha a casa nostra. A mb allusi

al suposat origen dels gegants i basant-se en l'o bra referida, el filleg i etnleg

Kriiger. tamb bon amic nostre, fa observar que noms se'ls troba en els

nucli s ciutadans i en els centres industrials importants, detall que indueix a

Els gegants

inilis.

la mnlassa i els nans


25/482

CORPUS

31


26/482

30

COSTUMARI

CATAL

Els gegants, la mulassa i els cavallets de Sant Feliu de Pallerols (1919).

Com

es comprn, la

process

tenia en aquells temps un carcter neta

ment espectacular. El seu

objecte

era difo ndre els misteris de les Sagra

des Escriptures i familiaritzar la gent amb els seus personatges, que es

presentaven als ulls del

poble

d'una manera

objectiva

i real, molt ms pe-

Els gegants de Sant Feliu de Torell (1935) i els gegants i nans de Sant Hilari Sacalm (1930).

netradora al seu esperit senzill que la simple paraula. L'estat cultural de la

massa en aquells temps era

fora

endarrerit, i calien procediments de gran

fora

per a posar-lo al c orrent dels temes

religiosos,

en

part difcils

de

capir per la seva concepci simplista, si no eren presentats als ulls de ma

nera ben real i

objectiva.

Com tota humana cosa, aquestes simples i ingnues representacions no

trigaren gaire a predre llur primitiu encs de simplicitat; va esvair-se un

xic la idealitat que contenien i. en restar-ne gaireb noms la prosa, perderen

tota llur virtut i foren per

aix

interpretades de manera poc adient.

Els gegants i els nans de Sitges (1946).

Les

representacions van caure en un pla de degeneraci i de

desconside

raci

molt abusives i irreverents, fins al punt que els personatges que repre

sentaven

Adam

i Eva anaven completament nus. i no es limitaven a

concr

rer aix a la

process,

sin que, com tots els altres figurants, des de la

vig

lia i durant tot el mat del dia de Corpus voltaven i anaven i venien d'ac

i d'all aparellats i disposats segons la manera mateixa c om conco rrien a

la

process.

Aix va motivar que la reina M aria, lloctinent del rei

Anfs el

Magnnim, en 1453, adrecs una lletra molt agra als jurats d'Igualada, re

querint-los perqu tallessin semblants abusos, que en

lloc

de promoure a la

devoci

i a l'amor de Du, conduen a la seva ofensa.

El

Concili

P rovincial tarragon celebrat l'any 1654 va privar que a les

processons

de les lletanies i a la del C orpus hi concorreguessin representa

cions

de sants, profetes , reis i soldats superbs; que hi anessin infants

ves

tits d'ngels o de sants, i joves representant sants nus o amb vestits inde-

32

COSTUMARI

CATAL


27/482

corosos; tamb privava la concurrncia de bous o de cavalls i d'altres ani

mals que entressin dins del temple. Dos anys ms

tard,

el bisbe de Lleida,

Antoni A gust , va promulgar un edicte en el qual comminava amb l'exc omu-

ni

els mateixos excessos que havia combatut el concili tarragon.

En data que la recerca feta fins avui en la documentaci de la Ciutat no

permet encara de precisar foren suprimides la gran majoria de les citades

representacions, sobretot les de caient personal, o sia les figurades per per

sones.

Quedaren gai reb exclusivament les de carcter escnic, que anaven

muntades damunt de baiards i que eren portades a

coll

per un nombre va-

El gegants de Sanahuja (1880) i els de Trrega

(1902):

el drac i l'guila dc Silgcs

(1946).

riable de bastaixos, segons la seva mida i importncia. Aquest tipus de re

presentacions van perdurar durant molt temps, i en foren dedicades a temes

molt

variats, per sempre de caient religi s. La seva enumeraci fra un xi c

llarga. Subsistiren per molt temps els diables, que havien acompanyat l'en

trems de l'I nfern, els quals varen perdurar durant molts anys en qualitat

de

compars a, fins desprs d'haver desaparegut l'entrems que els va motivar.

Tamb subsistiren els cavallets, i les comparses dels

reis,

que representaven

els vint-i-quaire reis d'E gipte, i la dels dotze Apstols, que en certa forma

encara figuren en les processons. Subsisteixen encara els gegants, el drac, la

mulassa, etc, dels quals ens ocuparem amb ms detall en descriure els

ele

ments de la process vuit-centista. Aquest tipus de representaci arcaica s'ha

conservat amb un fort sabor medieval en la ciutat de Berga, on se li dna el

nom

estrany de Patum, a la qual dedicarem un captol especial i tan detallat

com

es mereix.

CORPUS

33

Antigament, la process no era organitzada per l'esglsia c om avui, sin

pel

com de les poblacions amb intervenci de l'esglsia. E ls entremesos

eren, per tant, de propietat comunal i en alguns casos, no freqents, de

gremis i corporacions relig ioses. Es donava a aquest tipus de representa

cions plstiques rudimentries una gran importncia, tanta, que les genera

cions

modernes difcilment la capirien. Per donar-ne una idea, direm que

la ciutat de Barcelona mantenia tot l'any un crrec de pintor, que ms

tard

es va elevar fins al nombre de tres, amb l'especial i gaireb nic motiu

de la conservaci dels entremesos. Per a llur custdia, es disposava d'una casa

Els gegants, els nans (1915) i el drac

(1895)'

de Sant Quint de Mediona.

especial, que va sser diverses vegades engrandida, situada en el carrer dit

avui dels Gegants, en record de la casa de qu parlem, on eren" guardats

darrerament els gegants de la Ciutat. Aquest carrer havia estat anomenat,

primerament, dels Entremesos, per ra d'haver-hi la indicada casa. Per

qu hi havia hagut alguns abusos per

part

de corporacions i particulars

que es servien en profit propi dels entremesos de la Ciutat, als quals es feia

concrrer a festes no oficials, va caldre prendre acords restrictius i orde

nar la guarda de les claus a fi d'evitar abusos. Tamb es troba una dispo

sici del Consell per la qual es feia tirar a terra una casa de la placeta

de M ontcada, perqu per la seva disposici dificultava el pas dels entre

mesos per aquell indret.

La ciutat de Valncia, on la festa del Corpus ha conservat ms del seu

esplendor

medieval que a Barcelona, hi ha encara un estatge dels entremesos

i del bagatge escenogrfic que forma

part

del seguici. El

local

s conegut

per casa de les

roques,

i ja se'l troba referit l'any 1434. En vell catal el

m.

3


28/482

COSTUMARI

CATAL


29/482

36

perjudi cial . L es vares del palli noms les podi en portar els membres del

Consell,

o les persones reials i els representants i ambaixadors d'altres po

tncies que es trobessin en la ciutat. A quest privi legi era defensat amb

tanta

puritat,

que, a mitjan segle XVI,els C onsellers van deixar d'assistir a la

process perqu el Virrei, per manca d'un d'ells, va designar per substituir-

U

n a

p

ar t

.Ua de gegants (19 34i. el cavallets (1934) i la mulassa, de Solsona (1929).

CORPUS 37

lo el Pri or de Catalunya, fet que van rebutjar dient que els eclesistics no

tenien dret ni lloc al palli. Davant la negativa dels Consellers, el Virrei va

nomenar simples cavallers, amb gran enuig de la Ciutat, fins que la reina

governadora els va donar satisfacci del greuge en lletra molt cordial i

afectuosa.

El savi Consell de Cent, desitjs que el venat observs la mxima reve

rncia vers el Santssim, va dictar ordinacions per les quals privava rigo

rosament i severament el luxe durant el dia d'avui, i permetia tornar a fer

tanta ostentaci de riquesa com hom volgus un cop passat aquest dia.

Els gegants grans, els nans coneguts per l'agutzil i el batlle i les parelles dels negrets

i dels pallassos, de Tarragona


30/482

major o ms important, anomenat

trast de santa Eullia,

cpie

tenia la fa

culta de recrrer tota la process i d'acudir on fos necessari. Constitueixen

encara un record de les vares que lliurava el racional les vergues daurades

que fins ara han portat el arreg ladors o manifassers de la

process.

A

mitjan segle xv havia estat ests d'engegar coets i d'altres focs grecs

petadors i voladors, que posaven dificultats al trnsit i que moltes vegades

cremaven les draperies emprades per endomassar i empalliar els carrers del

curs. El costum devia resultar tan abusiu, que la reina Maria, lloctinent del

seu marit, Anfs

el Magnnim,

quan ell era fora, va adrear als

jurats

d'I-

Els gegants petits coneguts

pels

negreta (1930). les parelles de nans

dels

gitanos, els pagesos

i el doctor i la seva muller, de Tarragona

(1865).

gtialada una lletra molt comminatria, per la qual els obligava que prives

sin el costum i imposava fortes penyores als contraventors. Els jurats es

degueren veure engavanyats per a creure el manament reial , i van escriure

a la dama, demanant-l que fos tolerant i transigs una mica amb el costum,

ats que estava tan arrelat.

El C onsell ofrenava als concurrents al seguici un ventall, el qual lluen

durant

la process. Igualment els prohoms dels gremis de les confraries i tota

l'altra gent que hi havia de concrrer rebien un ventall que equivalia al docu

ment pel qual hom era convidat al seguici. Els ventalls variaven en riquesa i

categoria,

segons la dignitat de la persona a qui anaven dirigi ts. Quan per

Corpus

s'esqueia a la ciutat alguna persona reial o alguna dignitat molt

ele

vada, fos de la jerarquia que fos. una de les deferncies ms grans que la

ciutat li podia tenir era convidar-la a assistir a la

process.

El

convit

es feia

per mitj d'un ventall, que li era ofert pels mateixos Consellers en persona,

o

per l'escriv del racional, personatge equivalent al secretari d'avui, que li

EU gegants del carrer del Cs del Bou de Tarragona (1951), els de Santa Coloma de Queralt (1951)

i els de La Selva del Camp (1951).

portava en nom de la Ciutat. Els ventalls solien sser de palla fina, ben teixida

i treballada, muntats a tall de banderola, pintats o brodats amb fils d'or,

d'argent, amb sedes; enriquits amb sanefes de pell o de seda i vorejats per

borles de seda o de llana desfilada, sempre de colors molt diversos i vistos os.

Els gegants de Ciutat de Mallorca (1920), els de Sallent (1 949) i els de Terrassa (1951).

40

COSTUMARI CATAL

CORPUS

41


31/482

El mnec estava folrat amb pells ms o menys riques, segons la importn

cia

del personatge. Tamb n'hi havia de palla basta i dhuc de cart.

Aquests ventalls eren portats per fer-se vent durant el curs, i tothom els

llua amb satisfacci, perqu equivalien a un segell de la dignitat que hom

representava. La gent menestrala tenia molta cura a conservar els ventalls ,

perqu, alhora que recordaven els honors que hom havia ostentat, per a la

famlia era motiu d'orgul l i de satis facci poder ostentar els ventalls que

havien llut els familiars passats. La docu mentaci municipal ens parla a

bastament dels ventalls de la

process,

dels quals moltes vegades havia hagut

Els gegants de Terrassa 11928). els de Tivissa (1925) i els de Torroella de Montgr (1920).

d'ocupar-se el

Consell,

per tal de veure si se'n podia reduir el

cost,

que re

sultava massa gravatiu per a

l'erari

del com.

La data ms vella que ens s coneguda, quant a ventalls, s la del 1506.

que el Consell va nomenar un mestre ventaller de la Ciutat; aquest detall

sembla provar que devia fer-se un gran s dels ventalls, quan dhuc donaven

lloc

a designar un ventaller.

El s ventalls ja estaven en s a Girona a mitjan segle

X V I .

Originria

ment, noms n'empraven els portadors del palli i tenien per

objecte

esquivar

les mosques de la vora del S antssim. Aviat el costum es va estendre i fou

obligat dur-ne tothom com a motiu d'ostentaci i per a fer-se vent. Fins a

la

darreria

de l's tradicional de ventalls oferts pel

com,

van subsistir di

verses categories de ventalls, els ms bons dels quals eren els qualificats

de custdia,

exclus ius dels portadors del palli, que encara recordaven llur

originria ascendncia damunt de la resta dels altres. E ls esquivamosques de

paper, els quals solen vendre encara els firetaires que segueixen el curs de

la

process

i duu molt del jovent que la va a veure, poden recordar

l'ofici

dels

ventalls primitius.

La

Ciutat feia present de ramellets i de banderetes d'or berber als as

sistents a la

process,

als Consellers,

oficials

del com o d'altres dignitats i

persones preeminents. Per una nota de despeses de mitjan s egle xvn sabem

que es feien fins a cent

trenta

ramellets; que

trenta

d'el ls estaven adornats

amb testes

oloroses

d'ambre, i que en cinc dels tals, probablement els desti

nats

als Consellers, les testes figuraven dragons, guil es, i aix per l'estil.

Els gegants i els nans del Vendrell (1930).

El costum ja existia a la primeria del segle xvi , puix que el 1501 la Ciutat

va

nomenar una ramellera per suplir, a causa de

defunci,

la que exercia

aquell ofici.

El repartiment de ramellets sembla que pren origen d'uns rams de monja

o

de flors artificials que les comunitats relig ioses, especialment les Claris ses.

feien

als Consellers, que els duien ostentosameni a la m durant la

process.

Ms

tard,

foren

substituts

per flors

naturals

i es fu costum remullar-los amb

aigua

olorosa;

d'ac tamb el repartiment d'aigua almescada. de qu tan

sovint

ens parlen els cronistes.

El s ramellets i les banderetes eren conduts oficialment i portats en grans

safates, i eren molts els anys que no arribaven pas a llur dest , puix que, pel

carrer del

Bisbe,

la gent s'hi tirava al damunt i els agafava a l'aranya estira-

cabells.

Ja des del segle

X V

que la Ciutat obsequiava els convidats i

d'altres

dels

concurrents a la

process

amb un refresc, fet al

pati

dels Tarongers,

12

COSTUMARI CATAL

CORPUS

43


32/482

empaHiat i embellit alguns anys amb els

tapissos dels ngels,

aix anome

nats perqu els escuts que en constituen el motiu principal estaven sostin

guts per angelets. Els components de la collaci van variar amb el curs del

temps: pastisseria, bescui ts, sucre esponjat, orxata, aigua imperial, bon vinet

i, sobretot, xocol ata, aix que va sser introduda al Vell Continent. A jutjar

pels documents, sembla que els convidats formaven un grup i que els ba-

llaires de l'guila i els sonadors i ministrils en constituen un altre.

El com de Valnci a obsequiava els figurants, el personal municipal i

les persones ms distingides que concorrien a la

process,

amb confitura i ven-

Els gegants (1915). el drac (1870). el nans (1922) i l'guila (1926). de Vilafranca del Peneds.

talls, que comprava expressament. En la vella documentaci abunden les notes

de

despeses per aquestes adquisicions.

Els que feien algun paper en els entremesos o en algun

altre

aspecte

dels diversos que comprenia la

process,

generalment no cobraven res. Si se'ls

donava

quelcom,

era una suma petitssima. Comunament hom els convidava

a una

collaci,

que en diversos indrets es feia a la pla a mateix, de seguida

d'acabada la proc ess i abans que els figurants s'haguessin

tret

les robes

que

havien dut en el concurs. Eren tpic s d'aquestes col lacions la carn, gene

ralment de

molt,

la confitura i el bon vi. Tamb fou costum lliurar als ba-

llaires i als sonadors una quantitat de carn en pagament total, o de

part,

del

seu treball. Tamb s'havia estilat donar-los un parell d'espardenyes. Aquest

costum

s'ha conservat fins ara, comptant les espardenyes com una

part

del

pagament dels ballaires que surten a alegrar el venat amb llurs danses,

per les festes majors.

Sembla

que als portadors dels entremesos i als qui havien hagut de fer

un

esfor

corporal, o de treure la

fora,

segons dita popular, hom els donava

un pat d'arrs i de carn. Fins ara, els geganters de diverses

poblacions,

acabada la festa, encara van a fer una arrossada. Quan deix de donar-se

aquest pat, als qui abans se'n beneficiaven se'ls don, a ms de la paga esti

pulada, una quantitat d'arrs i de carn, per tal que poguessin fer l'pat par

ticularment. L'arrs i la carn havien estat menges tpiques de Corpus. Com

diem

en la pgina 82, el gegant de Girona ja a la primeria del segle X V I I

es feia un tip d'arrs, i els portadors de l'guila actual encara s'hi mengen

Els gegants grans, la mulassa i els gegants xics de Vilanova i La Geltr (1948).

el

colomet que, durant les festes, la bestiassa de cart porta viu, penjat al

bec.

Encara ara. en moltes llars, el dia d'avui s tpic menjar arrs i carn

de bou, com en dies de festa grossa, i la parmia ens diu :

Per Corpus,

arrs i carn de bou.

De la festa del Corpus, el

poble

en celebrava amb

goig

l'sser un dia

gras, i deia:

Alabat sia Corpus,

que fa els dies llargs

i no porta dejuni

O b

no

porta creu davant.

14

COSTUMARI CATAL

DILLUNS UIANS DK CORPUS

45


33/482

Amb referncia a la creueta amb qu hom senyalava els dies de dejuni

en els vells calendaris i pronstics. Com que era ms grossa que la lletra i

de

tra

ms gruixut, resultava una taca negra i ben visible, i d'ac que hom

digus tamb:

Alabat sia Corpus,

que s dia de festa

i no porta negra.

Dijous

abans de Corpus

A les dues de la

tarda

d'avui, es pot dir que, popularment, comena el

cicle eucarstic , amb un gran repic de campanes, que a les ciutats impor-

Els gegants, el

geganl

Lladrefaves i l'guila, de Valls

19211.

tanis fan precisament des del cloquer de la Seu, i a les altres, des de l'es

glsia major. A quest repic sembla que antigament era espec ial ; per, ja

des de fa anys, s el toc solemne de festa.

En moltes viles i ciutats s'ha conservat, fins a temps ben recents, el

costum del preg del Corpus. S'hi demanava que el venat s'adhers a la

festa i, sobretot, que deixs el dol . Aquest preg s'ha conservat, es pot dir,

sense alteraci des del segle

XV,

per b que salvats els gi rs i les formes de

llenguatge.

A C ervera, sortia de la casa comunal el secretari del municipi , vestit

amb levita i barret de copa. L'ac ompanyaven les trampes i dos agutzils amb

cota vermella, coll blanc de ruixa i punys per l'estil. El nunci feia el preg

de consuetud, anunciat pel toc tpic de preg reial. La crida, al fons, era

igual com es feia en el segle X I V . Anunci ava el dia de la festa; ordenava

netejar els rfecs i les faanes, adobar i enjoncar els carrers del curs.

Cada vegada que el pregoner anomenava el Santssim, els qui l'acompa

nyaven es descobrien i inclinaven la

testa

respectuosament.

Uns dies abans del Corpus, era costum que la gent endegus la roba

de la temporada es tival. Antigament fou costum que les dones es reunissin

en colles per cosir, repassar i apedaar la roba, i tamb per planxar-la ser

vint-se d'un unglot de verro o b d'una ampolla plana, plena d'aigu a calenta,

a tall de planxa. Les cosides en com es feien precisament els dijous a la

tarda.

La d'avui solia sser extraordinria,

tant

per a poder endegar els

El

gegant

Lladrefaves . la seva muller i els nans, de Valls (1951 ).

vestits bonics pel Corpus que s'acostava com perqu el dijou s segent era

festa i de cap manera no es pot cosir, perqu la roba es podreix i descs i

hom

risca de tomar-se cec.

Dilluns abans de Corpus

A Barcelona, la crida-anunci de la festa, per la qual el Consell manava

que fossin escombrats els carrers del curs i enramades, empalliades i endo-

massades les faanes de les cases, al segle xvi es feia avui al mat pels

trompeters de la ciutat i els tres negres tabalers. vestits amb riques robes

de

doms carmes. La crida es feia pels llocs acostumats i als quatre vents,

segons

s i costum de totes les crides.

A la una de la tarda, tenia lloc l'assaig de la msica. Els joglars i mi-

nistrils que havien de concrrer a la process anaven a casa del racional

del

Consell i li feien sentir les peces ms importants del repertori . Finida


34/482

18

COSTUMARI

CATAL

VIGLIA DE CORPUS


35/482

Finida la festa dels obrers, sortia de la Casa del

Com

el cavall de

Santa Eullia. Anava tot cobert per un ric drapatge de doms carmes, da

munt del qual hi havia, brodats, els escuts de la ciutat i la creu de la santa

patrona de Barcelona. Anava muntat per un personatge que vestia una gran

tnica barrada de roig i de

groc.

Precedit pels trompeters i els tabalers de

la ciutat, feia la pasada de la

process.

Entrava a l'esglsia de Santa Maria

pel

portal del Born, passava darrera del presbiteri i sortia pel portal M ajor

i, arribat a la Seu. tamb entrava pel portal Major.

Des

dels temps de ms esplendor de la festa, a la

tarda

s'organitzava una

comitiva

integrada pels principals entremesos, la qual feia una passada i

Els gegants i els nans de Valncia (1900).

seguia

tot el curs que l'endem havia de fer la

process.

Hi anaven els taba

lers de la Ciutat, els diables, que engegaven gran espetec de carretilles i

focs petadors, el drac, els cavallets, els gegants, i encara d'altres elements,

que

han variat amb el curs del temps. Aquesta passada se n'emportava l'en-

tusiasme del

poble

tant com la mateixa

process,

puix que arreu del seu

pas escampava l'alegria i la bullc ia, i congregava gran gentada al seu en

torn. Aquesta passada es pot dir que encara perdura, reduda a la volta que

fan els gegants, els quals, fins just ahir. encara anaven precedits de les

trampes, continuadores dels antics tabalers de la Ciutat.

Els gegants i les bsties del

Com

anaven a visitar les principals auto

ritats.

La sortida d'aquesta

comiiva

era esperada i molt celebrada pel

venat, especialment per la mainada, que feia tots els possibles per poder

veure el pas dels gegants. Fins fa molt po c temps, subsist el costum que

els gegants anessin a fer una ballada davant dels

edificis

de les autoritats i

davant de casa de tots els regidors. Per donar una idea de la prodigalitat

dels magnes personatges, en el sentit indicat, bastar dir que l'any 1820 van

fer fins a 50 ballades davant de les cases de tants

altres

ciutadans distingits.

Aquesta passada tamb la feien la major

part

dels gegants de les po

blacions on n'hi havia.

A

Reus, surten a marcar el curs una parella de gegantons. Ell havia dut

a la m una

tralla

o fuet, qualificat de

bitxet

pels reusencs. En giravoltar,

la trena de les xurriaques s'estenia i feia fer un ample rotl lo al seu voltant.

A

aquesta circumstncia es devia el qualificatiu de bitxets aplicat a la pa

rella de gegantons. Hom fa creure a la mainada que, per tal que puguin

Els gegants i els nans de Valncia (1900).

celebrar el Corpus, els bitxets li reparteixen

coca

amb cireres, per, com

que molts anys no arriba per a tanta canallada c om els

surt

a veure i a seguir,

cada mare, per prevenir que el seu fillet no es quedi sense, en havent dinat

li dna una

coca.

Tota la quitxalla de Reus segueix la passada dels bitxets,

menjant

coca

i enmig de gran cridria i gatzara.

Les cobles,

llogades essencialment per fer msica a la process i fetes

venir sovint de poblaci ons foranes, en algunes localitats importants havia

estat costum que, al vespre, anessin a les cases de les principals autoritats a

tocar albades, que venien a equivaler a la ballada dels gegants.

A

Valncia,surten a ballar les

tres

parelles de nans, que volten la ciutat

i van a visitar les cases dels regidors i dels principals prohoms del muni

cipi, davant de les quals fan una ballada, tan graciosa com escaient a la

seva grotesca figura. Evolucionen al so d'una tonada tpica de tabalet i

dolaina.

molt popular a la ciutat del Tria. El ball s abundant en revern-

III. 4


36/482


37/482


38/482

56

COSTUMARI

CATAL

VIGLIA DE CORPUS

57


39/482

mana consell a un ermit, que devia figurar sant Cugat, el qual li aconsella

l'abstinncia i la penitncia. El

sant

diu que no se sent amb fortitud per a

complir-ho.

L'ermit li rec omana que es dediqui a passar gent vianant d'una

banda a l'alra del riu. S e li presenten un romeu i una romeva i el seu pare

i Jess infant, al qual tamb passa i troba ms pesant que tot el mn. El

paper del sant el representava un bastaix ben alt, i, per apari xer ms

Figuranls del mislerj de ia Degollaci dels Sanis Innocenls. de Valncia.

agegantat, durant la representaci pujava dalt d'un tamboret, que restava

amagat sota la tnica del div passa-rius, el qual la duia excessivament

llarga en relaci a la seva alada. Una

part

del dileg era musical , i, tant la

melodia c om el text, conserven molt regust d'poc a, per b que no semblen

pas sser del segle xv. La representaci es feia enmig del carrer, des del

sl

i sense altre adre es cnic que l'escambell que servia per a agegantar

el protagonista de la representaci. El sant Cananeu gaudia de gran popula

ritat durant l 'poca d'or de la festa dels entremesos i representacions de la

festa del Corpus . Se'l considerava com un dels

sants

advocats contra el mal

de

contagi , i aleshores, que les epidmies eren tan freqents i tan intenses,

el

seu culte era molt ests. N o

s'hauria

comprs la seva absncia entre el po

licrom

retaule que constitua la part espectacular de la festa eucarstica.

Sant Cristfor figurava en la process de Barcelona; no tenim idea de com,

per b que sembla que com un gegant, precursor histric dels gegants

pos

teriors. No tenim

noci

que ell forms

part

de cap conjunt especial, ni que

fos

protagonista de cap representaci dialogada. Tamb figurava sant Cris

tfor

a la process d'Aix-en-P rovence. representat per una figura amb una

tnica curta, i amb un paner penjat al darrera l'espatlla, dins del qual por

tava l'infant Jess. S embla que aquesta figura tamb tenia aire de gegant.

Els gegants i els nans de Casiell de la Plana


40/482

gant-se darrera d'una garbera, puix que, per

efecte

d'un miracle, el blat va

granar tot just sembrat i fou possible segar-lo i agarberar-lo en plena

gelor,

per tal que les garberes poguessin emparar Maria i la seva preada crrega.

Tamb

hi figurava un ngel. N o sabem que cap fragment del dileg fos cantat.

Fins fa poc temps, la festa s'anunciava amb una traca, que hom engegava

pels

carrers dels voltants de la Catedral. El final de la traca s 'enfilava cam-

Cropa que precedia la passada de la viglia del Corpus de Castell de la Plana.

panar amunt i arribava fins al cim del Miquelet , on esclatava una canta

rella enorme, que se sentia des de tota la ciutat.

Avui

t

lloc Ventrada de la murtra.

La porten en carros tot enramats de

verd i adornats amb flors. Formen una comitiva acompanyada per una or

questra rstica, integrada per un dolai ner i un tabaler. Fan una passada

per les vies ms importants de la ciutat, comunicant l'alegria al venat, que

s'enjoia en veure el seu pas i s'agrega al seguici. La

murtra

est destinada

a encatifar-ne els carrers del

trnsit,

per tal d'embalsamar l'ambient.

A

la

tarda,

sortia una cavalcada formada per un bigarrat conjunt de

representacions. Anava des de la

casa de les roques,

que, com vam dir en

la pgina 5 2. fa d'estatge al desori dels entremesos valencians, fins a la

amb riques robes de seda, damunt de les quals ostentava les armes de la

La

Mare de Du de la burreta. o representaci de la fugida a Egipte, que concorria a la passada

de la viglia del Corpus a Castell de la Plana.

Ciutat. El seguia l'entrems de la dansa dels set pecats capitals, presidits

per una dama que simulava sser la virtut, i que el poble qualificava de

Representaci de la degollaci dels Sanis Innocents que concorria a la passada del Corpus.

de Castell de la Plana.

moma.

Seguia un ball de cintes, anomenat de la magrana, perqu capava

el pal que sostenia les cintes una grossa magrana de cart, que, un cop

feta la dansa, per mitj d'un ressort s'esbadellava i deixava veure un veri-

60

COSTUMARI CATAL

cle que simulava sostenir una Sagrada forma, a la vista de la qual els ba-

VIGLIA

DE CORPUS

01

la

degolla,

figurada per uns bastaixos vestits estranyament, que tractaven de


41/482

llaires s'agenollaven i feien acatament. Seguien,darrera, un grup d'infants, el

serpent que va temptar els nostres primers pares al P arads, la M are de

Du,

muntada en una somereta, cam d'Egipte, amb el seu div Infant a la

falda; al seu darrera, un grup de segadors, amb amples barrets de palla i

duent

fals

a una m i garbes a l'altra, que

volien

figurar els qui segaven

en passar la Sagrada Famlia; darrera d'una de les garberes que feien s

on

es va amagor Mari a, per guardar-se de la vista dels soldats del rei He-

rodes, que la perseguien. Venien, darrerament, la comparsa del misteri de

Els gegants i l'guila de Morella (1946).

sant Cristfor, formada per un home altssim que duia un infant a

coll-i-be;

un grup de romeus i un ermit; seguien els

tres

Reis,

a cavall, i un grup

de

bastaixos que figuraven sser la tropa del rei Hero des, simulaven la de

gollaci

dels Innocents, i per donar ms realisme a llur paper,

copejaven

i apallissaven suaument tothom qui trobaven al pas.

Cloa

la

colla

un grup

de

cavallets.

A

Castell de la Plana, sortien les gropes, parelles de fadrins a cavall,

ells,

a l'eixarranca, i

elles,

al seu darrera, assegudes a l'anganella. Anaven

vestits a la pagesa, amb les millors

joies

que tenien, puix que era tema de

llument. S emblaven talment parelles de promesos o de nuvis, i no es fa

entenedor el seu paper a la passada de la

process.

Tamb sortia una

com

parsa que figurava la fugida a Egipte, qualificada de la Mare de Du de la

burreta, figurada per una fadrina muntada en un ruquet, tirat per un

miny amb una

alta

vara, que representava sant Jos ep. La donzella portava un

infant als braos. Darrera la parella seguia un ngel. Tamb es representava

representar els saigs del rei Hero des. Portaven uns bastons fets amb els

pergamins de l'A rxiu M unicipal, cargolats i lligats, o saquets prims plens

de sorra, que duien una

bola

de

plom

al c ap, amb els quals

copejaven

a

tort i a dret tothom qui ensopegaven a llur pas, i promovien molt d'aldarull

i desordre.

En el brollador del templet

gtic

de Sant Jordi, del claustre de la Seu

de

Barcelona, hom guarneix l'anomenat

ou com balla.

A l voltant del raig del

sortidor es munta com una pane

ra, tota guarnida de cireres i de

verdor. Dins de la pica del sorti

dor

es posa un ou. Quan l'ou. que

neda per damunt de l'aigua de la

pica,

va a parar damunt del raig,

aquest l 'enlaira i el fa jugar i gi

ravoltar, fins que novament cau a

la pica, d'on tornar a sser en

lairat pel raig. Aquest joc, que

posa l'o u en moviment continu,

s'emporta ^entusiasme de la mai

nada, la qual ac udeix en muni a

contemplar l'ou com balla. Temps

era temps, quan l' ou queia a terra

i es trencava (cas que s'esdev ra

res vegades, perqu hom ja guar

neix

la panera de manera que

aix

no

passi ), els nostres avis ho inter

pretaven com un averany segur que es produir ia algun incident a la

proces

s,

i rpidament corria la veu per tota la ciutat fent saber el contratemps.

L' any 190 1, va caure l'ou a terra mentre se celebrava l'ofici. A la tarda,

en

passar la

process

pel dormido r de Sant Francesc, va produir-s e una gran

alarma i un fort aldarull que van desorganitzar la

process,

sense que ning

sabs qu passava ni es pogus aclari r la causa de l'avalot.

El

costum de fer ballar l'ou havia estat exclusi u de la ciutat de Barce

lona.

M olta gent de fora l' ignoraven. Al s pagesos, hom els deia que a Barce

lona

per Co rpus balla l'ou , frase presa del peu d'un

rodol

de l'auca de les

Funcions de Barcelona. Aquesta frmula feta era plantejada a tall d'enigma,

i els qui no coneixien el costum no sabien pas endevinar-lo. Hi ha indrets de

pags

on encara es diu a la mainada.

El seu origen i significat sn del tot desconeguts. Hi ha qui ha volgut

veure, en el raig de l'aigua del sortidor, el vericle d'una cus tdia, i en l'ou

giravoltant, que amb son seguit moviment pren la forma ro dona, la simbolit

zaci de l'hstia consagrada, i amb ella, el

smbol

de Jess sagramentat.

Nosaltres ens resistim a acceptar aquesta

opini.

S'ha dit que el costum era

itali, i que va sser portat a casa nostra, des d'Itl ia, per un sacerdot bar-

L'ou tom balla, segons un gravat, probablement enl

lustrar ventalls, del fons de l'eslamper Pere

Maim,

de Barcelona, que estampava durant el segon ter del

segle xrx. (Col. J. Colomines.)

62

COSTUMARI

CATAL

celon

que havia residit en aquell pa s. Nosaltres ens hem trobat, en aquest

DIADA DE CORPUS 63

Llavors

de la visita de Carles IV a Barcelona, l'any 18 12, un pare i son


42/482

L'ou

com balla, segons la capalera d'un ve ntall

de quarto del segon ter del segle xix.

(Col. de l'autor.)

dia, en ms d'una ciutat italiana, i

enlloc

no hem vist aquesta manifestaci

de joia

popular. Les indagacions personals que hem fet, per veure si existia

el

record d'aquest costum, en diferents

ciutats italianes, han donat un resultat

completament

negatiu.

Actualment, el costum s

descone

gut per l'esglsia italiana, i, si subsis

teix,

no s general i deu fer-se en al

guna localitat poc important. Que

nos

altres

sapiguem, noms es fa a Barce

lona. Si es practica en algun altre lloc,

s

copiat de la nostra ciutat i d'intro

ducci

recent.

Segons

el senyor

Golferics,

al

cas

tell nou de Npol s, que era la residn

cia

reial durant

l'ocupaci

catalana, en

temps del rei Anfs el Magnnim, els

dies de gran solemnitat guarnien al

pati un sortidor i feien ballar un ou

pel

damunt del raig. D 'ac que la gent

del poble

anomens l'estatge reial ((Cas

tell

Nou

o Castell de

l'Ou.

Segons

una nota manuscrita de l'histor iador barcelon Ramon Nonat

Comas,

hi ha

indicis

de l'ou com balla des del segle xv ; no dna ms detalls. Consta do

cumentalment que l'any 1440, el claustrer o

batlle de les pixarelles

va rebre

l'encrrec d'enramar la capella de Sant

Jordi, del claustre. Aix ha fet suposar

que ja devia guarnir-se l'o u com baila

en

tal dia com avui, per el document

no

en diu res en absolut. La capella

podia

enramar-se sense la representaci

de l'ou. Aix sembla el ms probable.

En els llibres de comptes de l'obre

ria de la Seu consta una partida, pa

gada el 20 de

juliol

de l'any 1588, al

ferreter Bernat Balla, per adobar el ca

vallet de la font del claustre pel dia del

Corpus, i una altra, corresponent al

dia

10 de juny, del 1637, que consigna

el

pagament d'uns diners pels ous que

van servir per al sortidor el dia del

Corpus. L' any segent figuraven consignades altres dues partides: una d'un

sou,

per als fadrins del mestre de les fonts o fontaner, per girar l'aigua el

dia del Corpus, i

altra

de dos sous, per una dotzena d'ous per al sortidor.

L'ou

com balla, segons una auca de costums

de Barcelona de la segona meitat del segle XIX.

(Col. de l'autor.)

fill,

adrecistes i fusters, establerts a la

Volta

de Sant Francesc de la Bri a,

van publi car un anunci oferint llur indstria i , a tall de reclam, feien

constar que eren els que guarnien el sortidor de l'ou com balla, per Corpus,

al claustre de la Catedral.

L'ou

com balla sembla inspirat en els

jocs

d'aigua propis dels

pobles

orientals, de patis espaiosos i assolellats, enmig dels quals s'erigeixen sorti-

dorets per donar una nota de

frescor

i d'alegria a la xardor que sol planar-

hi,

i on, per distreure's la vista, hom sol

tirar,

a la pica del lquid, pilotetes

que

el raig enlaira i fa joguinejar, un semblant com amb l'ou de qu parlem.

Diada de Corpus

El dia d'avui s considerat com una de les

tres

festes solemnes de l'any,

junt amb Nadal i la Pasqua de

l'Anyell,

i com un dels

tres

dijous resplen

dents, amb

Dijous

Sant i

l'Ascensi,

com ens diu la parmia.

En les antigues c rides del Consell hom privava de treballar el dia d'avui

i de lliurar-se a feines bastardes i servils. Des de sempre, la gent ha fet

festa i hom ha tingut per pecat treballar.

dhuc

de feines casolanes indis

pensables, hom en feia les menys possi bles. Hom creia qu e qui treballava

el

dia d'avui, restava condemnat. La llegenda de la bugadera d'Horta, que el

riu se la va emportar perqu va anar-se a

rentar

el vestit per

anar bonica,

hom la referia tamb el dia de Corpus.

Mentre, per recomanaci del

Consell,

el venat enramava i embellia les

obertures i les parets dels edificis, la ciutat al seu torn encatifava el sl per

tal d'allisar-lo i de

fer-lo

ms transitable. D es de temps vells que els carrers

eren coberts amb

joncs

i

boga.

En nomenar un nou hortol de la Ciutat, l'any

1609, es fa constar que ve obli gat a procu rar el necessari per a les enrama

des del dia del Corpus. L' any 1715, encara s'emprava

boga,

j aquell any

foren portats sis pins de Mo ntcada.

Des

de la instituci de la festa, que el cos municipal publicava una crida

per

la qual manava a tots els ciutadans que escombressin i tinguessin ben

neta la

part

del carrer que donava davant de llurs cases, per tal de retre ms

reverncia

al Santssim. Tamb era manat que

fossin

empalliades i adorna

des

les cases. Aquest costum s'ha observat fins a temps recents.

Hom

havia guarnit

l'altar

de la Seu amb gran profusi de flors i amb

garlandes que travessaven de banda a banda i que penjaven graciosament de

les

llnties i dels salamons. Les garlandes eren fetes amb cireres i d'al

tres

fruites i amb hsties grosses, de

colors,

enfilades pel mig, molt espesses

i alternades amb fulles d'heura. Tamb es guarnien per l'estil els

altars

de

les

parrquies, el dia que celebraven llur

process

dins de la vuitada.

Aix

mateix havia estat costum guarnir les baranes i rei xes del presbiteri i de les

capelles

amb branques de

boix,

de mata d'espgol i d'altres vegetals rics de

verdor

i gais, en general. Les cireres i la verdor que embelleixen el sortidor


43/482

64 COSTUMARI CATAL


44/482


45/482

DIADA DE CORPUS

G5

A pags, hom sol encatifar els carrers del curs amb un tou de fulles

d'heura, de xop i d'om, i per damunt hi estn roselles, flors de Sani Joan o

perpetunes i ginesta.

M . 5 8 -

J

I

1

j

j

n

n

I j

Cris- li- ans, molt de bon

Tornodo

grat

(ois de vo- ta-

Per sempre

llo-

3 E

el San- tis-

Sa- gra-

r""

Po sac/as

j a i

A- quest sant pa di- vi-

nal

2

que bai- xa de dalt del cel al Sant Ven- tre vir- gi-

66

COSTUMARI CATAL

vens, per tal que adornessin amb elles les faanes de llurs cases, que tapaven

des del terrat fins a la botiga amb teles florejades, molt riques de color i

mol

DIADA DE CORPUS

67

El s amos de la casa es prenien molt malament que alg no tasts, com a m


46/482

variades. Aquest costum va donar a la festa del Corpus un segell d'orig ina

litat

i alhora una intensa nota de

color

i d'alegria. Els indianaires oferien les

peces

ms novelles per tal de lluir Ics novetats de la temporada. El prstec

de les peces venia a constituir c om una exposici, a ple aire, de les novetats

ms

recents, i tenia ms de reclam que de generositat

altruista.

Les

nostres vies tenien gran

goig

de fer vnoves de ganxet per poder-les

lluir en aquesta diada en l'endomassat de balcons i finestres. Per tal que

ressalts ms el treball, posaven,

sota de la vnova, un cobrellit de

color viu i fort.

A nti gament , les cases que

duien dol, el dia d'avui havien

de velar-lo, s a dir, havien de

dissimular-ho i posar cobrellits i

penjarolles als balcons i fines

tres. Les cases que es trobaven

en aquest cas, per tal d'indicar-

ho, giraven una punta del drap

que

penjaven. Aquest costum ha

subsistit fins no fa gaire en di

verses

poblacions.

Era costum no posar domas

sos als balcons fins que ja es

veien els gegants. Els qui con

templaven la process des dels

balcons

era obligat que estigues

sin drets. Hom considerava com una irreverncia mirar-la assegut des d'un

balc.

Els vens de les cases per on havia de passar la proc ess convidaven

llurs amistats i co neixences a veure-la des del

balc.

Generalment, convida

ven

molta ms gent de la que cabia en les obertures de qu disposaven per

a poder oferir a amistats i

coneixences.

Era d'lica cedir els balcons i les

finestres a les senyores. Hauria estat molt mal considerat el senyor que hi

hagus sortit. Com a mxim, es posaven drets al darrera, per fins aix era

malvist.

Els homes es reunien en les sales o cambres on donaven les obertures que

sortien al carrer, i conversaven i feian tertlia. Era de rigor convidar els

invitats a refrescar. Generalment, hom servia xocol ata amb secalls o melin

dros i orxata. La xocolata, per a sser bona, havia d'sser feta en algun

convent, o b de cal Borni, del carrer dels Carders; els secalls, del forn dels

ngels o del de Sant Jaume, i l'orxata, de can Manetes, tingut com el millor

xaroper. del carrer dels Banys. La mestressa i l'amo de la casa ponderaven

la qualitat dels productes, i mai no s'obli daven de remarcar-ne la procedncia.

La

sortida de la process de la Seu. segons un gravat,

probable ment per a illust rar ventalls , del fons de

lestampe r barcelon Pere Maim. que imprimia al

segon ter del segle xix. (Col. de J. Colomincs.)

nim, de tot el que formava la breu minuta del refresc. sser convidat a

veure la process era tingut en molta estima; els qui convidaven se sentien

molestats si l'invitat no feia s de la invitaci. Moltes vegades hi havia fa

mlies

que, per tal de quedar b amb tothom qui els convidava, s'havien de

dividir i

anar

uns a una casa i altres a d'altres. E ls vens dels carrers per

on

passava la

process,

molt temps abans del Corpus feien un recompte de la

parentela, de les amistats i de les

coneixences,

per tal de no descuidar-se

de

convidar ning que creguessin que mereixia sser-ho. Hom tamb tenia

molt

en compte de correspondre

a la invitaci si vivia en algun

dels carrers per on passava al

guna de les proc es so ns de la

vuitada. C om que entre les

mol

tes processons que s'organitzaven

durant la vuitada hom pot dir

que en passaven per tots els car

rers

ms importants, les perso

nes que tenien una mica de co

neixena, i sobretot els que po

dien convidar a veure la del

Corpus, tota la vuitada tenien

una casa o

altra

per a poder

anar

a veure la

process. Aques

ta petita etiqueta menestral i ca

solana donava

lloc

a la reuni

de tertlies i a un aiguabarreig

d'amistats i

coneixences,

de les

quals resultaven enamoraments i festeigs. Les cases una mica grans, desprs

de passar la

process,

feien ball,

jocs

de penyores i d'altres entreteniments

familiars i de societat.

A

la sala principal, on donaven ms balcons des dels quals podia veure's

passar la

process,

hi exposaven un quadro amb uns fulls d'imalgeria popular,

que representava tot el seguic i. Aquest quadro servia com de

gui

per a saber

quins assistents ja havien passat i quins encara havien de venir, i per iant,

per a estar conlnuament ms o menys al corrent del tros de process vista

i de la que encara mancava veure.

Els botiguers treien cadires i, amb taulons que estenien per davant de

llurs botigues, formaven bancs per als convidats de llur parrqui a i amistats.

Era molt estimat el poder veure la process des del carrer i , sobretot, el poder

conversar amb els coneguts que anaven a la

process,

cosa difcil des d'un

balc.

Als

carrers l'amplada dels quals ho permetia, es disposaven, davant de

les botigues,quatre rengles de seients. El del davant s'assignava a la maina

da; el segon, a les noietes mitjanceres; el del seu darrera, a les fadrines i

Els gegants i les trampes,

segons

un gravat, proba

blement emprat per illustrar ventalls, del fons de

l'estamper barcelon Pere Maim. que imprimia al

segon ter del

segle

Xix. (Col. de l'autor.)

68 COSTUMARI CATAL

DIADA DE CORPUS. LA PROCESS

69

componien,

per anar-ne seguint els curs damunt del paper, i per poder frui r

del

seu record, tot mirant l'auca, durant to'.a la resta de l'any.

jovenalla casadora, i elquart, a les senyores. Els ho mes restaven drets, dar


47/482

Pausat . . 1 Moder at

4= pq

fVa ft-fcH

X ^ h

X

X

frp 4 frji

' * -

A

la bo-nagi -i

es-ta.

( O

j fr

n

Pa- pe-

r

P P n

rets Com-prcu pa-pe-

\ -

rets

- H

Transcripci musical del mestre J. Toms.

L' any 1870, es va introduir el costum de

tirar

paperets en

lloc

de la gi

nesta, que fins aleshores tirava la mainada. El

Diario de Barcelona

es fa

ress de la novetat i se'n dol, car la qualifica de pobra, i creu que millor

hauria estat que s'hagus augmentat la ginesta amb fulles d'altres

flors,

so

bretot de rosa i de rosella.

L's de serpentines data de la darreria del segle passat. E ls primers

paperets els feia la mainada, retallant paper de diari i de colors en bocinets

ben petits. Durant molt de temps procuraven aplegar lot el paper de colors

que els queia a les mans, per fer-ne paperets. Era un de tants entreteniments

infantils de sortint d'estudi. P er passar-ne ms via, els retallaven de sis o de

set fulls alhora. Per fer destriar els paperets i perqu no restessin agafats

uns amb altres, per

efecte

d'haver-los

tallats

junts, els posaven dins d'un sac,

amb una pedra dintre, i sacsejaven els paperets amunt i avall del sac, vegades

i ms vegades , fins que es tornaven flonjos. Els primers paperets foren de

producci

casolana. Tamb els feien aix els qui en venien. Hom els

calcu

lava per mesures i els feia pagar a

xavo

la mesura.

Entre els venedors de ginesta, paperets, llepol ies i d'altres galindaines,

que precedien el

seguici,

hi havia els que venien l'auca de la

process,

que

la gent comprava per tal de recordar l'ordre dels diferents elements que la

Antigament

havia estat costum d'algunes

poblacions

que el

com

convids

el

venat amb un panellet i una mica de vi que hom donava a la plaa a tot

hom

qui acudia a cercar-ne i abans d'organitzar la

process.

Sembla que

volia

encloure

el sentit d'una

comuni collectiva

abans de ponderar la Santssima

Eucaristia.

La process

En

tractar

de la process, no la relatarem amb tot detall, puix que no ens

sembla

pas necessari ni massa interessant desgranar el segui ci pe

amades, joan . costumari català

Documents