el costumari catinenc
DESCRIPTION
El costumari catinencTRANSCRIPT
-
EL COSTUMARI CATINENC- NDEX
Gener:
- Cap dAny (1 gener) - Reis (6 gener) - Sant Antoni (17
gener)
- Les tretzenades Febrer:
- La Candelera (2 feb) - Sant Blai (3 feb) - Santa gueda (5 feb) - Dijous Llarder - Dimecres de cendra - Carnestoltes - La quaresma
Mar: - Sant Josep (19 mar) - La Setmana Santa
(Dijous sant,
divendres sant,
dissabte sant)
- La Pasqua de Resurrecci
- Dilluns de pasqua (Romeria a lAvell)
- Sant Vicent - Romeria a la Verge de
Vallivana
Abril: - Sant Pere Mrtir (29)
Maig: - Romeria a Sant Pere
de Castellfort
- Santa Creu (3 mai) - LAscensi - La primera comuni - La Pasqua Granada - El Corpus - Sant Isidre (15 mai)
Juny: - Sant Lluis Gonaga - Sant Joan - El Cor de Jess
Juliol: - Festes de la Joventut - Santa Anna (26 jul)
Agost: - Festes majors - Bous de vila - Bous de plaa - La subhasta
- Dia de lAssumpci (15 ago)
- Dia de Sant Roc (16) - Sant Cristfol (17 ag) - El Rosari de lAurora
Setembre: - Dia de la Mare de
Du de lAvell (8 se) - Volta Muntanya de
Cat
- Novena a la Mare de Du de lAvell
- Sant Miquel (29 set) Octubre :
- Mes del Rosari - Diada autonmica (9) - El Pilar (12 oct) - La Verge del Roser - Santa Teresa (15 oct)
Novembre : - Tot Sants (1 nov) - Dia de les nimes (2) - La Solta del Bosc - Sant Mart (11 nov) - Santa Ceclia (22 nov) - Santa Caterina (25 n) - Sant Acaci (27 nov)
Desembre : - Santa Brbara (4 des) - Sant Nicolau (6 des) - La Purssima (8 des) - Nadal (25 des) - Lalguinaldo - Les tretzenades
Altres : - Lesquellada - Lesquilada - El Bureo - La volta dels quintos - Tocs de campanes - La Serp - Menjars de germanor - Baixada de la Verge
al poble
- La rondalla de Cat - Cultiu ametllers - Cultiu oliveres - Els peraires - La visita del bisbe - El pa benet - El treball al camp - La barrejada del llop - El Septenari dels
Dolors
- Les albades - La matana - La sega i la batuda - La verema - El sometent - El mustaaf - La missa de la Rosa - La lluna - Difunts i soterraments - Rosari de difunts - Els molins fariners - Els altars i capelles de
lesglsia - Els masos de Cat - Com fer el pa - Com fer el formatge - La solispassa - Trascolar - Les barjoles - El baptisme - La primera comuni - La confirmaci - Els casaments - Les pilotes de
carnestoltes
- Les pilotes de Nadal - Loferta - Els dolainers - Els campaners - Els torroners - Les capelletes
NOTA:
Aquest costumari de Cat correspon
al primer quadrimestre de lany (mesos de gener, febrer, mar i
abril).
Estic preparant el costumari del
segon i tercer quadrimestres.
Tamb el que correspon a costums
generals de lany (matana, bureo, sega, verema, ...etc) (Veure ndex)
El costumari complet de lany es pot descarregar des de:
http://www.catimenu.com/co
stumari.htm
Per Joaquim Carb Miralles, cronista oficial de la vila de Cat
-
EL COSTUMARI CATINENC (1) Gener-febrer- mar- abril
Per Joaquim Carb Miralles,
cronista oficial de la vila de Cat
http://www.catimenu.com/costumari.htm
El calendari de festes de Cat ha
experimentat nombrosos canvis al llarg de la
histria. Algunes celebracions han desaparegut,
altres han afermat la seua permanncia convertint-
se en smbol de la personalitat catinenca.
CAP D'ANY: (1 DE GENER)
"Qui treballa per Cap d'any, treballa tot l'any"
Abans el dia 1 de gener era la festa de la
Confraria del Nom de Jess. Avui en dia es
celebra la festa de Cap d'Any com en tot arreu. s
costum ajuntar-se per colles i sopar junts celebrant
l'eixida de l'any vell i l'arribada de l'any nou al
Centre Recreatiu.
Ms informaci en:
http://www.catimenu.com/nadal01.htm
El primer dia de l'any a la missa el capell
passa llista a tots els naixements, defuncions, i
casaments que han tingut lloc durant l'any
anterior. La gent escolta molt interessada
comentant al final el poc nmero de casaments i la
disminuci en el nmero de naixements de l'any.
Darrerament tamb es passa llista als xiquets que
han pres la primera comuni i als confirmats (si
ha segut un any de confirmacions).
FESTA DELS REIS- (5 GENER)
"Al reis, bstia el que no ho coneix.."
El dia de la vespra del reis tenen lloc les
tradicionals foguerades. Al voltant de les deu de
la nit arriben els reis, que entren amb cavalcada
pel Prig de Santa Anna. Entren al poble
acompanyats dels seus patges i van a l'esglsia a
adorar al Jesuset. Seguidament es dirigeixen cap
al centre recreatiu on el senyor alcalde els dna la
benvinguda.
FOGUERADES DELS REIS
Dia 5 de gener- Foguerades dels reis
http://picasaweb.google.es/catimenu/Reis2009#
El dia 5 de gener, des de ben antic s
costum catinenc el collocar una argelaga a la
porta de les cases amb xiquets menuts.
Actualment no es permet encendre-les als
carrers enquitranats.
-
Les argelagues s'encenen desprs del toc
de campanes de les set de la vesprada en presncia
de tota la famlia.
Els xiquets del poble recorren i salten totes
les foguerades del poble una per una.
Els reis en veure les argelagues enceses
venen al poble i dipositen aquesta mateixa nit els
seus regals.
Cal tindre previst de deixar al balc o
terrat algun tipus d'aliment (cereal o alfals) per als
camells o cavalls dels reis i dels seus patges.
Al ball del centre recreatiu els reis,
ajudats pels regidors i pels quintos de l'any,
entreguen els regals als xiquets, que corresponen
cantant-los alguna can o recitant-los alguna
poesia.
Entrega dels regals als xiquets
SANT ANTONI ABAT - (17 DE GENER)
La festa de Sant Antoni Abat es celebra en
Cat el cap de setmana posterior (o ms proper) al
17 de gener. Polsar sobre aquestos enllaos per
accedir amb ms detall a la festa de Sant Antoni
de Cat
http://www.catimenu.com/antonica.htm
http://picasaweb.google.es/catimenu/SantAntoni2009
#
La devoci de Cat a Sant Antoni Abat o
"Sant Antoni del porquet", patr dels animals,
consta des de ben antic (1355). Segons consta en
Mossn Joan Puig (pg. , 117 i 158, Historia
Breve y Documentada de la Real Villa de Cat, I)
el 21 de gener de 1396 es va pintar ja per part de
Guillem Ferrer, de Morella, l'antic retaule de Sant
Antoni i l'any 1459 existia ja en l'esglsia el seu
altar. Aquest estava situat en la part de l'Evangeli.
Era per tant un dels sants ms venerats; ho
demostra el fet de tenir un retaule, una capella i un
altar propis.
Sant Antoni, la Mare de Du de l'Avell i Sant
Roc a l'esglsia de Cat
L'any 1664 (segons M. Joan Puig, Historia
Breve....., pg. 39, Volum II), es va prendre la
decisi de canviar el retaule de Sant Antoni per un
de nou. L'any 1671 es va daurar aquest retaule,
aix com la peanya i el pend. Valer Barcel de
Vistabella i Toms Merc de Castell van daurar
el retaule, mentre que Vicent Guinot de Vinars
va daurar la peanya i el pend.
Desprs de la cremada de l'esglsia i dels
seus altars l'any 1936, la imatge de Sant Antoni es
venera ara a la capella de la Mare de Du de
L'Avell.
ORGANITZACI DE LA FESTA
La festa est actualment organitzada per
una junta de quatre clavaris que canvia anualment.
Tradicionalment es celebrava la festa el dia
17 de gener amb actes que s'iniciaven la vespra.
Avui en dia, al deixar este dia de ser festa local
en el calendari, es celebra en Cat, si la festa cau
en dissabte o diumenge, el mateix cap de setmana
i, si la festa cau entre setmana (de dilluns a
divendres), el cap de setmana ms prxim al 17
de gener. El mateix passa amb la majoria dels
pobles de la comarca. Per a no coincidir tots en el
mateix dia alguns pobles avancen la festa al cap
de setmana anterior al 17 de gener (Forcall,
Herbers, Olocau, Villores, La Mata, Castellfort,
Sorita, Borriol), altres la retarden al cap de
-
setmana segent (Cat, Morella, Vallibona,
Cinctorres, Portell, Albocsser, Benassal,
Vilafranca, Vilanova d'Alcolea). Altres ho deixen
per a ms endavant (Ortells, Todolella en febrer) i
(Culla el darrer cap de setmana d'abril).
LA ROSSEGADA
El primer dissabte pel mat posterior (o
anterior) al dia de Sant Antoni (17 de gener), els
majorals del sant encarregats d'organitzar la festa,
els seus ajudants, els ramaders i qualsevol
voluntari que es vullga afegir a la festa es
reuneixen en un bar del poble, cada any en un de
diferent, per a esmorzar. L'esmorzar s a base
d'ous fregits, cansalada, sardines salades i allioli,
regat amb un bon vi i de postre brull amb mel o
sucre. A continuaci es traslladen amb
cavalleries, i modernament amb remolcs, a un
bosc del terme, no sempre el mateix, l'elecci del
qual depn de les coneixences i amistats dels
encarregats de la festa o b de la facilitat
d'obtindre les carrasques, oliveres, rssecs o altres
cimals productes de l'anterior esporgada.
Darrerament s el Mas de Blai (propietat
d'Hermenegildo Pitarch i de Vicent Mart)
l'escollit per a la tala de la carrasca. Seleccionen
una carrasca jove que no tinga la possibilitat de
crixer perqu est prop de les altres i que ha sigut
donada pel seu propietari juntament amb les
rames, matolls i argelagues necessries per a
facilitar la combusti.
La carrasca i els rssecs sn arrossegats fins
al Prig de l'Avell (o de Santa Anna) fins mitjana
vesprada. Tots els treballs sn acompanyats amb
un bon vi a un altre licor estimulant. Alguns
s'encarreguen de donar una volta pels carrers del
poble per replegar els troncs que els vens han
deixat expressament a les portes de les seues cases
per participar en la foguera.
Seguidament s l'hora de dinar. Els
participants es traslladen a un bar o restaurant del
poble on els espera el menjar a base de cigrons,
botifarra, llenguanissa i xori. Desprs d'una
llarga sobretaula, al voltant de les cinc i mitja de
la vesprada, van apareixent els matxos, burros,
darrerament cavalls que a poc a poc van formant
la rcua que arrossegar la carrasca. A posta
claror entraran els rssecs a la vila pel Carrer de
Santa Anna fins a la Font de Sant Vicent on girar
pel Carrer Llarguer, Carrer Sant Roc, Costereta
d'En Ros, Carrer Major fins arribar al seu dest a
la Plaa de Dalt.
Fa noms dos anys l'arrossegada
culminava a la mateixa Plaa de l'Esglsia. Ara es
prefereix, amb bon criteri, montar la foguera en
un lloc ms ampli com s la Plaa de Dalt.
LA FOGUERA
La foguera de Sant Antoni ha passat de la Plaa
de l'Esglsia a la Plaa de Dalt
Amb tots aquests rssecs i els que els
vens han tret a la porta de sa casa i que els
organitzadors de la festa han recollectat
prviament, es prepara a la Plaa de Dalt la
foguera. Al mig de la plaa, la mateixa on es fan
-
les corregudes de bous, hi ha argelagues per
encendre els rssecs. Desprs de desenganxar els
animals, uns quants homes amb motoserres van
fent llenya dels arbres i l'amuntonen a poc a poc al
centre de la plaa on fan com una falla ampla i
tova. A la part baixa de la foguera situen les
argelagues, rames primes i draps i a la part alta el
dimoni ,amb la forca, farcit de petards. La
carrasca es colloca en el mateix forat en que a
l'estiu ho fa el cabir del bou embolat.
Passades unes dos hores, ja s nit fosca.
Aproximadament cap a les set i mitja de la
vesprada, desprs de la cercavila de la banda de
msica i del tradicional volteig de campanes, la
gent s'arremolina al voltant de la foguera desitjosa
de que s'abote foc a la foguera.
En els ltims anys, per motius de seguretat,
els bombers participen tamb en la festa i
preparen el seu dispositiu per a que la foguera
s'encenga de manera controlada, sense que hi haja
cap perill de socarrar-se les properes cases del
venat.
La foguera comena encenent-se unes
argelagues. En flama ja els feixos de llenya baixa,
passa el foc a les fulles. La llenya crepita i
l'espurnegall s'ala entre un fum esps i coent. La
rescalda fa retrocedir instintivament al pblic ms
proper que uns moments abans s'ha arremolinat al
voltant de la foguera. Una vegada decau la
intensitat de la foguera, la gent aprofita per fer un
recs.
BENEDICCI DELS ANIMALS
A la nit la foguera ja quasi ha desaparegut.
Queden les brases incandescents que poc a poc es
van consumint. Desprs de la missa anticipada del
diumenge, el senyor rector realitza la benedicci
dels animals i de les coquetes (20:30 h). s
costum dur els animals (cavalleries, gats, gossets,
canaris, etc) nets i engalanats a beneir al costat de
la foguera a la Plaa de Dalt.
LA PUBLICATA
Tamb es fa la publicata, prpia d'aquestes
celebracions a Vilafranca i a molts pobles de la
comarca del Maestrat sobre tot a Albocsser i a
Benicarl. Es tracta d'una relaci satrica en vers
que es fa en homenatge al sant, servint de crtica a
les persones, els costums i els esdeveniments ms
notables de l'any anterior (ajuntament, parrquia,
metge, colles..) Es llegeix, amb megafonia, a la
plaa on es fa la foguera. L'autor dels versos sol
mantenir-se en secret per evitar pressions
interessades.
Publicata 2006
Acabada la publicata comena la desfilada
d'animals a la mateixa plaa replegant la coqueta i
el vi que acompanya la degustaci d'aquesta tpica
i deliciosa pasta.
LA COQUETA
Els dies anteriors les dones han pastat les
coquetes, pasta de farina amb mida d'oli, sucre i
aiguardent, que emboliquen amb unes paperetes
que tenen impresa la imatge del sant i la llegenda:
Sant Antoni, Cat i l'any.
Desprs de la publicata t lloc la desfilada o
matx i es reparteixen coquetes i vi a tot el poble.
Els pocs matxos que hi han i alguns cavalls donen
vries voltes i desfilen pels carrers prxims
sempre tenint com a punt principal de la desfilada
la casa o lloc on es reparteixen les coquetes. Els
animals es turnen per a que tots els que ho
desitgen del poble (xiquets i no tan xiquets..)
pugen passar muntats a cavall a rebre la coqueta i,
si sn majors, el gotet de vi. En primer lloc passen
les persones amb cavalleries i a continuaci els
vianants.
La nit de la foguera de Sant Antoni (primer
dissabte desprs del dia 17 de gener) els clavaris
-
dones les coquetes, prviament benedes pel Sr.
Rector, a la Plaa de Dalt.
RECEPTA:
Ingredients:
- 3 mesures d'oli
-1 de moscatell
- 1 d'aiguardent
- 1 de sucre
- Farina
Preparaci:
Es fon el sucre en l'aiguardent, el moscatell
i l'oli. Desprs afegim la farina que admeta. A
continuaci es fan boletes de pasta que s'aplanen,
es posen damunt de llandes i es couen al forn. Cal
ensucrar les coquetes abans o desprs de cuites.
A poc a poc la gent va desapareixent. Alguns
cavallistes es repten a veure qui aguanta ms
voltes i ms gots de vi al cos. Finalment la
foguera es queda sola. Algunes colles aprofiten
les brases per fer una torrada de xulletes,
cansalada, llenguanisses, botifarres... i un
ressopar, de vegades, i si el temps ho permet, en la
mateixa plaa, sin en algun bar, casa o
magatzem.
LES TRETZENADES
La gent major del poble t les seues
maneres de predir el temps. Un dels mtodes ms
populars s el de les tretzenades. Personalment
opino que no t cap base cientfica per
l'inclueixo ja que no es pot negar que es tracta
d'un costum catinenc. Encara que hi ha importants
variacions respecte de la font de consulta, en
general la versi del nostre poble funciona de la
segent forma:
- Es prenen tretze dies correlatius a partir del 13
de desembre en ordre ascendent. Es colloquen de
dalt per avall a la columna esquerra d'una taula
amb tres columnes com el que teniu ms
endavant.
- El dia de Nadal (25 de desembre) no compta. Es
considera dia de descans.
- A continuaci es prenen els tretze dies que van
al contrari (en forma descendent), que van del 26
de desembre al dia del Reis (6 de gener) i es
colloquen a la dreta de la taula (de davall a
damunt).
- A la columna del centre es posen els mesos de
l'any ordenats (de gener a desembre).
- A les columnes de l'esquerra i de la dreta de
cada mes es colloquen les caselles corresponents
al temps que ha fet cada dia.
- Una combinaci del temps que apareix a les
columnes dels costats s el que es pronostica que
predominar durant el mes que tenen al mig.
- La predicci sol ser encertada o ...no.
-
TRETZENADES- DESEMBRE I GENER
13 DESEMBRE GENER 6 GENER
14 DESEMBRE FEBRER 5 GENER
15 DESEMBRE MAR 4 GENER
16 DESEMBRE ABRIL 3 GENER
17 DESEMBRE MAIG 2 GENER
18 DESEMBRE JUNY 1 GENER
19 DESEMBRE JULIOL 31 DESEMBRE
20 DESEMBRE AGOST 30 DESEMBRE
21 DESEMBRE SETEMBRE 29 DESEMBRE
22 DESEMBRE OCTUBRE 28 DESEMBRE
23 DESEMBRE NOVEMBRE 27 DESEMBRE
24 DESEMBRE DESEMBRE 26 DESEMBRE
25 DESEMBRE (NADAL)- DESCANS
(Agrament a Julio Mart, de Borrs, i a Pepe
Barreda, el Xato i a Jos Daniel Sanjuan i a
Daniel Tobella. Article Tossal , nmero 12)
LA CANDELERA- (2 DE FEBRER)
El dia 2 de febrer l'esglsia de Cat celebra
la presentaci de Jess al temple i la purificaci
de la Mare de Du. Es mant el costum de donar
una candela als assistents a la missa d'aquest dia,
per la qual cosa es conegut tradicionalment com
el dia de la candelera. La candela es beneda al
principi de la missa i simbolitza la llum de Jess
que illumina a tots els pobles.
Hi ha moltes dites relacionades amb la
candelera que s'associen al temps:
Si la candelera plora, l'hivern s fora. Si
la candelera riu, l'hivern s viu (entorna-te'n al
niu). Tant si riu com si plora, tres mesos de mal
hora. Tant si plora com si riu, el fred s viu (ja ve
l'estiu)
SANT BLAI (3 DE FEBRER)
Pedra clau de l'antiga capella de Sant Blai (Ecce
agnus Dei.., smbol de Sant Joan Bautista)
La capella de Sant Blai fou construda en
1354, contigua a l'Altar Major a la part de
l'Evangeli. En la cpula apareix en la pedra clau la
figura del "Corder Pasqual" amb el text "Ecce
agnus Dei qui tollit peccata mundi...". Amb el
temps va intercanviar la seua capella amb la de
Sant Mart, la primera de la part de la Epstola
(1643).
Sant Blai, nascut a Sebaste, en el segle III.
Fou escollit bisbe per aclamaci popular. Fou
mrtir. s l'advocat dels mals de gola. La ra s
que va salvar miraculosament a un xiquet
d'ofegar-se desprs de tragar-se una espina. En
l'actualitat en la missa el capell beneeix els
caramels que els fidels porten i que sn remei
contra malalties de la gola.
SANTA GUEDA: (5 DE FEBRER)
La festa d'aquesta Santa es celebra el dia 5
de febrer. Era costum dels joves del poble tocar la
campana de Santa gueda i el Consell sufragava
les despeses de calfar-se aix com les pastes.
L'any 1481, segons Mossn Joan Puig,
l'ajuntament de Cat va pagar per a les anteriors
despeses (mitja roba de farina i carb) un sou.
Sembla que l'acte de tocar la campana hauria de
durar bastant si no era tota la nit. Es repartia pa
benet als devots. Aix consta els anys 1522 i 1638
Eren moltes les ocasions en que es donava
PA BENET sacramental i caritat per al pobres
en moltes festes: Sant Mart, Sant Roc, Sant
Josep, Santa gueda, Sant Acaci, Sant Sebasti,
Festa de les tres Creus, Nadal, Santa Anna, ngel
Custodi, festes dels Masos de la Font de Cat...
-
En l'actualitat l'Associaci de Dones de
Cat honra el primer diumenge d'agost a Santa
gueda com a la seua patrona.
Traca del dia de la patrona de les dones (primer
diumenge d'agost)
DIJOUS LLARDER (DIJOUS ABANS CENDRA)
Darrer dijous abans del Dimecres de
Cendra, es a dir, abans de les Carnestoltes i de la
Quaresma. Tamb es coneix com a Dijous Gras.
Refrany: "Pel Dijous Llarder, botifarra menjar".
Al ser la ltima festa abans de l'entrada de
la Quaresma s'aprofitava per fer tot el que durant
40 dies ja no es podria fer: menjar botifarra, ous i
gras.
Abans era costum matar una cabra en cada
casa per a proveir-se de carn per a les Carnestoltes
(carn masovera, botifarres..). En l'actualitat la gent
prefereix comprar carn ms tendra a les
carnisseries.
CARNESTOLTES (ABANS DIMECRES CENDRA)
A Cat les festes de Carnestoltes es
celebraven des d'antic durant els dies anteriors al
DIMECRES DE CENDRA que era el que marcava l'inici de la quaresma. Era costum
disfressar-se, realitzar excessos gastronmics
abans que la quaresma imposara el dejuni, la
meditaci i la penitncia. Actualment aquest
costum de disfressar-se s'ha recuperat en les
escoles i en el ball del Centre Recreatiu.
Carnestoltes 2012 (De la duquessa dAlba)
Segons Mossn Joan Puig era costum molt
antic la de celebrar els dies de Carnaval amb goig
i pats de carcter extraordinari. Es celebrava
matant en cada casa un animal regularment de
cabrum, no faltant les botifarres i l'arrs. L'any
1503 el Jurat i Clavari Ausis de Santjoan va
pagar 5 sous a Galceran Santjoan per una "cabra
que compr e fiu matar en festa de carnestoltes
per a donar als pobres". S'aprecia l'inters que
tenia el Consell en que no mancara als pobres en
dies tant assenyalats l'acostumada diversi.
Actualment aquesta festa, desprs de molts
anys de prohibici en els anys de la postguerra, es
va recuperar al poble encara que no amb la
-
participaci d'abans, La gent del poble sol
preparar durant estos dies les clssiques pilotes de
carnestoltes i un dissabte hi ha al centre recreatiu
un ball de disfresses amb mplia participaci dels
ms joves.
Darrerament la gent sol anar a les festes de
Carnaval de Vinars.
Ms informaci en
http://www.catimenu.com/carnestoltes2012.htm
Es conserva el costum de preparar les pilotes.
PILOTES DE CARNESTOLTES
Ingredients:
- Olla de cigrons (caldo) (com el recapte de fesols per amb
cigrons)
- Pa ratllat (un pa red de quilo)
- Cansalada sofregida, llenguanisses i magre
- Alls i Julivert. Ous (clara i rovells). Safr
Preparaci:
Prviament haurem preparat una olleta de cigrons amb la
carn necessria.
Es ratlla el pa. Es fa un sofregit amb 3 llenguanisses, 1/4 kg
de cansalada viada i 1/4 kg de magre. Es talla tot a trossets.
En una paella fiquem oli i quan est calent es tira tot el
sofregit. Quan est fregit es tiren una cabea d'alls
trinxadets. Quan estan els alls un poc fregits es tiren un
grapadet de julivert talladet. Es pegue una volteta i es trau
del foc (abans que el julivert es creme).
Quan el contingut de la paella est gelat es tire damunt del
pa ratllat. Tallem quatre o cinc alls trinxadets crugos que es
tiren per damunt . Es tiren els ous necessaris complets (4 o
5). Es guarda la clara d'un ou en un plat. Es regira tot ben
regirat. Es mescla amb el caldo gelat de l'olla de cigrons
(tant sols el caldo necessari per que la pilota es puga pastar).
Llavors una vegada tenim la pasta ben amassada la podem
prmer i arrodonir fent les pilotes.
Es monta la clara de l'ou que hem guardat. Les pilotes es
passen per damunt de la clara montada de l'ou.
Aquestes pilotes sn tpiques de Carnestoltes i Nadal i
s'utilitzen per a condimentar la sopa i la paella. Conv fer
ms pilotes que menys, collocant les que sobren al
congelador.
Recentment a les escoles i al ball s'ha recuperat el costum de
disfressar-se per a les Carnestoltes.
Dita: "Carnestoltes, dotze voltes i Nadal de mes a mes, tots
los dies foren festes i Quaresma mai vingus.."
DIMECRES DE CENDRA
La Quaresma comena el DIMECRES DE CENDRA, nomenat aix per la tradici cristiana dempolvorar amb cendra el cap de les persones mentre el capell ens diu: "Memento homo, quia
pulvis es and in pulverem reverteris" (Recorda
home que eres pols i en pols et transformars).
SANT JOSEP (19 MAR)
Process de sant Josep
s una festa tradicional de la Comunitat
Valenciana, especialment dels pobles que
celebren les festes de falles. A nivell nacional, hi
ha comunitats autnomes en que s festa i altres
en que no.
En Cat l'any 1518 es va votar realitzar la
festa de Sant Josep ja que desprs d'implorar la
-
protecci del sant contra la pesta aquesta va
desaparixer el mateix dia de la seua celebraci.
Durant la festa es repartia pa benet (1620)
L'any 1681, el 24 de maig, es va decidir
fer-li al sant un altar i un retaule amb els ingressos
obtinguts per la venta d'un tancat de llenya. L'altar
es va collocar on el segle passat estava la
capelleta de Sant Lluis Gonaga i en 1685 consta
que es va collocar el santssim fent les funcions
de capella de la Comuni. El retaule va ser
substitut l'any 1930 per un altre fabricat en
Barcelona i que va ser cremat l'any 1936.
Ara la festa es redueix a missa pel mat i
process per la vesprada organitzada per la
Confraria de Sant Josep. Abans anaven en romeria
a l'ermita de Sant Josep edificada l'any 1670 (ara
completament derruda) repartint-se pa benet.
Per la vesprada els xiquets solen anar al
camp de futbol a menjar-se la bereneta.
Darrerament la gent sol anar a vore les
falles de Benicarl.
SEPTENARI SANT JOSEP: Es va instituir l'any 1758. Es celebrava en la Quaresma
immediatament abans del Septenari dels Dolors.
Va desaparixer i es va substituir per la celebraci
de los "Siete Domingos de San Jos" instituts en 1740 per a celebrar els goigs de Sant Josep.
Ermita de Sant Josep
Assenyala Mossn Joan Puig que l'advocaci del
gloris patriarca de Sant Josep es una devoci
molt antiga i popular del poble de Cat. En 1506 ja
es deixaven legats per al sant i es celebraven
misses en el seu honor en 1507. En 1508 se li
prega per a que lliure al poble de la pesta. El 1514
es dna pa benet i panoli i es fa una process amb
dolainers. El beneficiat catinenc Mossn Jos
Adell va alar una ermita dedicada al sant
patriarca i el 17 de juliol de 1670 davant del notari
Gaspar Garcia en mitj de una heretat seua a prop
del Barranc del Domenge. La finca la va deixar
als seus hereus amb l'obligaci de tenir cura de
l'ermita i de fer celebrar algunes misses i si no ho
feien aix la tenien que deixar al clergat amb la
mateixa obligaci.
http://www.catimenu.com/ermites.htm#santjosep
LA QUARESMA I LA SETMANA SANTA
La Quaresma i la Setmana Santa es mouen
en el calendari seguint la celebraci de la Pasqua
que s sempre el diumenge desprs de la primera
lluna plena de primavera.
Per veure el calendari de la pasqua de qualsevol
any http://www.catimenu.com/pasqua.htm
La Quaresma s un perode que va des del
dimecres de cendra a la Setmana Santa en el que
es recorda els quaranta dies que Jess va dejunar
al desert. Representava moments d'austeritat i
penitncia desprs dels excessos i pecats del
temps de Carnestoltes. En el passat les normes
d'abstinncia i de dejuni establertes per l'Esglsia
eren molt estrictes. Tots els divendres de la
Quaresma estava prohibit el menjar carn.
Actualment moltes festes que tenen lloc
durant la Quaresma (Magdalena, Sant Josep i les
falles) trenquen bastant esta rigorossitat
quaresmal.
La Setmana Santa es la darrera de la
Quaresma i la que ens conduir a la Pasqua.
Esclaves de la Mare de Du dels Dolors fundades en
1860
-
El divendres anterior a la Setmana Santa
(FESTA DE LES DOLORES) tenia lloc abans la celebraci del SEPTENARI DELS DOLORS (data de 1758). Suposava este un final de la Quaresma i
un emotiu prtic de la Setmana de Passi,
concloent el Divendres Sant o de Dolors. Cada dia
de la setmana tenia lloc un acte celebrant un dels
set dolors de la Marededu amb cants, sermons i
pregries.
Process del Crist i de la Dolorosa (22-03-2008)
Segons M. Puig la devoci de Cat a la
Mare de Du dels Dolors era molt gran. El 1752
es va obrir el Llibre del Septenari dels Dolors,
l'altar es va fer en 1756 i en 1760 es van pintar els
Set Dolors en el transagrari de l'ermita de l'Avell
(Blasco) i en 1773 es van alar set capelletes en la
placeta de l'ermita de Santa Anna (van
desaparixer amb la construcci de la carretera),
fets que demostren la gran devoci del poble a la
Mare de Du dels Dolors.
Set Dolors en l'ermita de l'Avell (1760) (Blasco)
Diumenge de Rams ,Font de Sant Vicent, inici de
la Setmana Santa (16-03-08)
En Cat el dia preludi d'aquesta setmana, el
Diumenge de Rams, hi ha la benedicci de les
palmes i dels rams d'olivera i romer amb una
process ms curta del normal (tant sols es dona
una volta a l'esglsia). Es recorda l'entrada
triomfal de Crist a Jerusalem. Acudeixen els
membres de l'ajuntament.
http://picasaweb.google.es/catimenu/DiumengeDe
Rams#
Des de fa uns anys la process es fa des de
l'esglsia a la font i al contrari, realitzant-se la
benedicci dels rams davant de la Font de Sant
Vicent.
El DIJOUS SANT era abans una de les festes ms importants de tot l'any. Es
commemorava el darrer sopar de Jess amb els
seus deixebles abans de ser entregat. Tenia lloc el
tradicional "serm de la bofet" i tota la gent, que
en estos dies s'havia confessat, participava
religiosament en la comuni de la missa. Per la nit
tenia lloc una vistosa process .
Actualment es monta el monument
(moliment), ornament dedicat al Santssim que s
vetllat durant totes les nits i dies fins el Dissabte
Sant. El capell renta els peus als coterets i a
alguns devots recordant el que va fer Jess amb
els seus deixebles.
En l'actualitat el Dijous Sant no s festiu (o
tant sols per la vesprada). La participaci dels
fidels s ms reduda i no t lloc la process per la
nit. La Confraria del Cor de Jess organitza la
construcci del monument a una de les capelles
laterals de l'esglsia.
-
El DIVENDRES SANT commemora la mort de Crist. Per la vesprada hi ha un acte
religis (no missa) i per la nit t lloc la tradicional
process del Sepulcre i la Dolorosa que sn
portats pels quintos de l'any i la corona de les
esclaves. Els xiquets acompanyen la process
portant farolets de colors vistosos cilndrics amb
forma dacordi i amb un ciri encs en el seu interior
Process del Crist i de la Dolorosa (22-03-2008)
Cal destacar que abans durant estos dies,
en senyal de dol, no es tocaven les campanes per a
cridar els fidels, sin que els escolanets feien
sonar les barjoles pels carrers del poble.
Barjoles: Matraques. Es tracta d'uns rodets i batall de fusta que s'utilitzava fins no fa
molt de temps, del dijous sant al diumenge de
Pasqua, per substituir el toc de les campanes.
Actualment es toquen les campanes tamb en
estos dies.
Tamb abans durant el mat del divendres
sant es feia un Via Crucis per les Capelletes.
Enderrocades estes es feia en el Calvari, construt
en 1930 en l'antic cementiri. Ms modernament el
Via Crucis t lloc a la mateixa esglsia.
Durant el DISSABTE SANT tenien lloc les tradicionals ALBADES en que els xics rondaven a les xiques casadores del poble cantant cobles del
tipus de la jota principalment.
La nit del Dissabte Sant al Diumenge de
Pasqua t lloc la missa ms important de tot l'any,
la que anuncia la resurrecci de Jess. Es
beneeixen l'aigua, les candeles, el ciri pasqual i es
toquen les campanes al vol en senyal d'alegria.
LA VOLTA DELS QUINTOS (DIVENDRES, DISSABTE SANTS)
Com marca la tradici a partir de la
celebraci del divendres sant se celebra en Cat la
Volta dels Quintos pels masos del terme. En este
acte festiu els joves que compleixen 18 anys (xics
i xiques) recorren a peu la majoria de les masies
del terme municipal entre este dia i el dissabte
sant sent obsequiats pels masovers amb productes
autctons (vi, ous, etc...). A canvi els quintos
canten alguna jota especialment preparada per a
l'ocasi.
Volta Masos Quintos (22-03-2009)
Vall de Cirers
Aix el divendres recorren els masos que
encara queden habitats de la Vall de Cirers. Dinen
a un dels masos i per la nit acudeixen al poble per
portar el Sepulcre en la process del divendres
sant de la nit.
Quintos 2008/2009 (Diumenge Pasqua)
-
El dissabte recorren els masos de l'altra
part del terme, la Font de Cat. Al dia segent en
les processons del diumenge de Pasqua els
quintos porten la Mare de Du de l'Avell en la
process de les joves.
Tamb els quintos duien el dilluns de
Pasqua la Mare de Du de l'Avell en la process
que surt de l'esglsia del poble i va a esperar a la
de la Romeria que torna de l'Avell (l'encontre de
la process del poble i de la romeria es produeix
al Pla Sant Roc dirigint-se desprs les dos
processons juntes cap a l'esglsia).
La histria d'aquesta tradici es remonta
vries dcades enrere quan els "mozos" del poble
eren cridats a realitzar el Servei Militar. Llavors
abans d'anar-se'n realitzaven esta volta pels masos
del terme amb la finalitat de recaptar alguns
diners per a poder afrontar els mesos que estarien
fora de sa casa. Les xiques del poble realitzaven a
la mateixa edat un servei social substitutori.
En l'actualitat encara que ja no existeix el
servei militar obligatori, els quintos als que s'han
afegit tamb les quintes, segueixen amb este
costum o tradici per a que no es perga i per mera
diversi. Per la realitat s que cada vegada hi ha
menys quintos per descens de natalitat de forma
que es veuen obligats a ajuntar-se els de dos o tres
anys. D'altra banda la majoria dels 75 masos del
terme estan deshabitats quan no completament
enderrocats i conseqentment la ruta es fa ms
curta cada any que passa.
Tamb durant l'any els quintos organitzen
capees de bous i algun any fins i tot bou embolat i
ajuden a vestir als Reis i fan de patges la nit del 5
de gener quan estos arriben al poble a repartir els
regals.
Capea a les Covetes
(Quintos 2008, 10 de setembre)
LA SOLISPASSA (SALPASSA) (DIMECRES SANT)
Es tracta d'un dels costums ms
tradicionals que es celebrava al poble. Consistia
en dur a terme en tot el territori municipal una
cerimnia ludicolitrgica coneguda amb els nom
de solispassa (en altres pobles salpassa o salispassa).
Esta cerimnia es celebrava als voltants de
la Pasqua. Consistia en recrrer el capell i algun
escolanet (coteret) tots els masos del terme,
primerament amb una cavalleria, i posteriorment
amb un vehicle (bicicleta, moto). En cada mas el
capell arruixava a la porta de la casa amb aigua
beneda mesclada amb sal i seg, resava les seues
oracions, donava a besar el crucifix i benea les
persones, camp i bestiar.
Aquest arruixat representava la marca que
els israelites en temps de Moiss van fer amb la
sang del corder pasqual per lliurar-se de l'ngel
exterminador en la darrera plaga d'Egipte, la que
va matar a tots els primognits de totes les
famlies egpcies, i que els va alliberar dels seus
opressors. Tamb era el smbol de la propera
Pasqua.
Realitzada la benedicci, el capell i els
coterets entraven a la casa on eren rebuts
cordialment essent convidats a prendre unes
pastes o a dinar si era migdia. Per paga d'este
servici, els masovers regalaven ous i aprofitaven
l'ocasi per a complir parrquia.
Manrubio
-
Al poble, era el dimecres sant quan el
capell recorria totes les cases del poble
acompanyat dels coteros. El capell llanava
sobre la porta de la casa seg, sal i aigua beneda.
Els inquilins besaven el crucifix i tiraven unes
monedes en la caldereta que portava l'aigua
beneda. Els xiquets del poble portaven una
massola i picaven una herba verda coneguda com
a manrubio (malrub), una herba que en molts
pobles, desprs de la solispassa es colloca en les
cases perqu es diu que protegeix dels llamps.
Al mateix temps els xiquets s'entretenien
cantant canonetes com: "Pica massola que jo te
festejo com un tabalejo" (que ests seca com un
abadejo) o dient "Porta oberta, bona coberta, porta
tanc, bona massol". Tamb lluitaven els xiquets
entre ells per veure qui aconseguia trencar les
massoles dels altres, sobre tot les dels ms
menuts.
Canonetes de la solispassa de la comarca:
Culla: "Porta oberta bona coberta, porta
tancada bona maada". "Toc,toc al retor bon
calbot, tic, tic al vicari bon pessic" "Ous a la pica
garrotades a Federica". "Ous, ous i dinerets que el
vicari en t poquets" "Ous, ous a la finestra,
bastonades a la mestra, ous, ous al ponedor,
bastonades al retor"
Albocsser: "Ous, ous i diners que el ret
no dir res" "Ous ac, ous all, bastonades al
sagrist" "Ous a la pallissa, bastonades a la
Llusa"
Aquest costum est inspirat en l'article de Paco Segarra
"Costums catinencs" publicat en la Revista Tossal (N. 1,
pg 7)
LA PASQUA DE RESURRECCI (FLORIDA)
La Pasqua de Resurrecci marca el
calendari de las dems festes mbils de l'any. s
la festa ms important del culte cristi.
En Cat el Diumenge de la Pasqua es
celebra la Process de l'encontre. Tenen lloc dos
processons simultnies. La primera amb la
Marededu de L'Avell portada pels quintos. Surt
amb la creu i les fadrines de l'esglsia. Va pel
Carrer Llarguer fins a la plaa de Baix. La segona
process amb el Santssim sota palis, la creu, el
capell, la banda de msica i la resta de la gent
surt amb sentit contrari per la Plaa de Dalt fins a
la Plaa de Baix. All es produeix l'encontre de les
dos processons i t lloc la benedicci solemne del
Santssim. Desprs les dos processons reprenen el
cam cap a l'esglsia on t lloc una solemne missa.
VORE WEB SOBRE LA PASQUA I FRMULA
DE CLCUL
http://www.catimenu.com/pasqua.htm
PROCESS DEL ENCUENTRO
http://picasaweb.google.es/catimenu/Diumenge
DePasqua#
LA MONA O ROSCA DE PASQUA
s tradicional la confecci de la tpica
"MONA DE PASQUA" o ROSCA que els padrins regalen als seus fillols (tamb ho fan altres
familiars) i que els xiquets solen menjar-se el dia
de pasqua al camp de futbol.
-
Ampliar el tema de la rosca a
http://www.catimenu.com/gastronomiacati.htm#r
osca
Provess: Localisme per process
LA RONDALLA DE CAT (DISSABTE SANT, PASQUA)
20 d'abril de 2003 (Diumenge de Pasqua)
El nom de rondalla b de "ronda", gent que
s'encarregava amb armes i municions de guardar
el poble. Dac va vindre el costum de donar-li el nom de ronda o rondalla a la colla de fadrins que
voltaven pel poble cantant i tocant amb guitarres,
guitarrons, panderetes i algun instrument de vent.
Desprs d'uns anys de recuperaci de
l'antiga rondalla aquesta tradici i costum s'ha
tornat a perdre fa poc. Llstima. Tant de bo es
torne a recuperar.
Era tradici que la nit del dissabte sant i
del diumenge de Pasqua efectuar la rondalla una
volta pel poble, des de casa l'alcalde, a casa del
capell, ajuntament, i principals carrers del poble.
Ampliar en
http://www.catimenu.com/rondallacati.htm
DILLUNS DE PASQUA
El dilluns de Pasqua t lloc la Romeria a la
Marededu de L'Avell. Abans per, la process
tenia lloc el dimarts de Pasqua Florida. La primera
romeria data del 7 d'abril de 1545 (dimarts) quan
els catinencs van pujar al santuari per demanar la
pluja del cel.
Pintura de Pasqual Mespletera de la primera
process a la Mare de Du de l'Avell (Dimarts 7
d'abril de 1545)
La process surt de Cat a les nou. A les
dotze hi ha una missa a l'ermita del Santuari.
Acabada la missa, i tal com passa el 8 de
setembre, degut a que no es pot fer foc al monte ni
torrar, molts baixen a dinar al poble. Per la
vesprada l'ajuntament que dina a l'ermita convida
a pastes i beguda als presents.
Al voltant de les sis, desprs del rosari, la
Romeria emprn el retorn cap el poble on arriba
cap a les vuit de la vesprada. All, al Pla Sant
Roc, els espera una process que ha sortit de
l'esglsia amb la Marededu de L'Avell del
poble, portada pels quintos de l'any. Es produeix
l'encontre de les dos creus i la process i la
-
Romeria emprenen el cam cap a l'esglsia. All es
canta el "Regina Caeli" i es tanca la Romeria.
http://picasaweb.google.es/catimenu/DillunsDePa
squa#
Els darrers anys (des de 2008) s'ha
organitzat per part de l'ajuntament un dinar de
germanor al poliesportiu del poble (amb una
participaci de ms de 700 comensals)
PROCESS A LA MARE DE DU DE VALLIVANA
Santuari de Vallivana
Sempre i des de ben antic ha sigut gran la
devoci de Cat a la Verge de Vallivana, patrona
de Morella.
Es celebrava el segon diumenge de
Pasqua una romeria participant tot el poble.
Segons Mossn Joan Puig, la primera
process de la Verge de Vallivana, patrona de
Morella, s la que apareix en el Llibre de
Juradesch de l'any 1453. s de suposar que aquest
costum deuria de ser antic des del mateix temps
de concessi de la Carta Pobla (1239) quan Cat
era una de les viles que depenia de Morella.
Trobem documentades despeses per a dita
process dels catinencs en 1457, 1466, 1491,
1493, 1495, 1504, 1517, 1543, 1602 i 1638.
Alguns anys s'anava dos vegades.
L'any 1472 (segons M. Puig) queda
consignada una process a la Verge de Vallivana.
Els romers li oferien un ciri a la Verge. Tamb
consta l'any 1501, any de gran sequera, en se van
gastar 45 sous de farina, 24 en vi, 24 en congre i
altres en salsa, sal, oli i torrons.
A partir de l'any 1545 amb la curaci
miraculosa de la vella cega i llebrosa va
desapareixent la devoci de la gent a la Verge de
Vallivana essent substituda per la devoci a la
Mare de Du de l'Avell, patrona del poble.
Mare de Du de Vallivana
L'any 1628 es va determinar anar el segon
dissabte del mes de maig per no coincidir amb
Morella que anava el primer.
L'any 1702 al comentar les festes del
Sexenni de Morella s'assenyala que els dansaires
de Cat es van distingir per la seua destresa,
agilitat i habilitat en els seus jocs.
No obstant la devoci a la patrona de
Morella no desapareix del tot fins ben entrat el
segle XX en que els masovers de la Font de Cat
anaven anualment en romeria encara per associar-
se amb els morellans que anaven el tercer dia de
la Pasqua Granada.
Histricament Cat va tindre un plet amb
Morella per la possessi de l'ermita que sostenia
que estava en terme de Cat.
-
SANT VICENT FERRER
Portal i Capella de Sant Vicent (1773)
Cat pot enorgullir-se de ser un dels pobles
en els que va predicar Sant Vicent Ferrer en 1410.
Des de llavors la presncia i devoci de Sant
Vicent Ferrer impregna tot el poble
Ermita de Sant Vicent (1610)
Amplia el tema sobre Sant Vicent http://www.catimenu.com/santvicent.htm
Abans la festa de Sant Vicent es celebrava amb
balls i pujant a l'ermita.
Ara el segon dilluns desprs de Pasqua
celebra el poble de Cat la festivitat de Sant
Vicent. A les dotze de migdia, si el temps ho
permet, t lloc davant de la capella de Sant Vicent
que est situada damunt de la Font de Cat una
missa en honor del sant que va predicar al poble
l'any 1410.
Algunes persones el dia anterior
(diumenge) pugen per lliure a l'ermita situada en
l'antic cam de Sant Mateu. El dia de Sant Vicent
marca el final de les vacances de Pasqua dels
xiquets de l'escola. En l'actualitat s dia laborable.
Ms sobre les ermites
http://www.cati.es/ermites.htm
SANT PERE MRTIR (29 D'ABRIL)
El dia 29 d'abril es celebrava la festa de
SANT PERE MRTIR beneint els rams que
distribuen pels camps per a protecci de les
collites.
Sant Pere Mrtir s el sant que acompanya
a Sant Lloren en el Retaule de Jacomart (1460)
anomenat tamb de Sant Lloren i de Sant Pere
Mrtir o dels Spigol.
(Veure RETAULE DE JACOMART)
http://www.catimenu.com/retaule.htm
Retaule de Jacomart, de Sant Lloren i de Sant
Pere Mrtir o dels Spgol
-
EL COSTUMARI CATINENC (2)
Maig- Juny- Juliol- Agost
Per Joaquim Carb Miralles,
cronista oficial de la vila de Cat
ROMERIA DE CAT A SANT PERE DE CASTELLFORT
(PRIMER DIUMENGE DE MAIG I DISSABTE ANTERIOR)
Aquesta Romeria data al menys de l'any 1321.
Els catinencs pugen anualment a l'ermita de Sant Pere
de Castellfort en romeria per a demanar grcia, salut,
pau i pluja al sant.
En la web segent trobareu un extens
reportatge sobre la romeria
http://www.catimenu.com/santpere.htm
http://picasaweb.google.es/catimenu/SantPere2009#
Cada any, coincidint amb el dissabte i primer
diumenge del mes de maig (abans de l'any 1980 eren
el 30 d'abril i l'1 de maig), els vens de Cat realitzen
un romiatge a l'ermita de Sant Pere de Castellfort. Es
tracta d'una process molt arrelada que es ve fent des
de temps immemorial, ja documentada en 1321, fa
uns 700 anys, en el testament del catinenc Arnau
Segarra.
Els objectius que els primers catinenses
desitjaven aconseguir amb la romeria ens ho indiquen
els antics cants religiosos escrits en llat: "salutem",
"pacem", "gratiam" i "pluviam". Antigament eren
noms una dotzena els homes que en nom de tot el
poble la complien. Es t notcia que no participaven
en ella les dones. Quan se'ls va permetre, havien
d'oferir una lliura, de cera com almoina i, tot i aix,
havien de seguir la process a considerable distncia.
Avui, joves i ancians, de totes les edats i sexes
prenen part en la romeria a Sant Pere de Castellfort
que, durant dues jornades, discorre per histrics
camins i rendeix visita a les ermites de la Mare de
Du de la Misericrdia, a l ' Avell (Cat), Santa
Llcia, a Salvassria (Morella), Esglsia de la
Immaculada Concepci, a La Llcua (Morella),
ermites de Sant Pere i Mare de Du de la Font, a
Castellfort i esglsia de l'Assumpci de la Mare de
Du en Ares.
Cal destacar que els pelegrins que a ella
concorren ho fan vestits amb la capa tpica, mentre
que cobreixen els seus caps amb la barretina. En
tornar a Cat, en la process de la nit de diumenge, els
quatre homes ms ancians dels qui hagin participat en
la romeria tindran dret a portar la peanya del Sant que
ha viatjat amb ells a lloms d'una cavalcadura. Per no
us penseu que es tracta d'una romeria de gent gran.
Els joves de Cat tenen tant afecci al romiatge com
els seus majors. Tamb modernament prenen part
molts excursionistes i curiosos que arriben a Cat no
noms per l'impressionant aspecte i els cntics antics
dels romers, sin tamb perqu el que passa a la
romeria t la virtut de transportar-los a uns temps
pretrits als que els vens de Cat segueixen sent
fidels. s molt emotiva la "despert" que t lloc a la
poblaci a aix de les cinc del mat, on els mossos
acompanyats per la banda de msica, recorren els
carrers de Cat animant i convidant a tothom a
disposar per a la romeria. Si no us s possible seguir
els romeus a peu o a cavall, o b no disposeu de les
dues jornades que fan falta per complir
completament, podeu reunir-vos amb els romeus en
els llocs on s possible arribar amb els vostres
vehicles.
-
Cap a les vuit del mat els romers, que durant
les dues jornades seguiran amb fora exactitud
l'horari solar en la seva marxa i en els alts es
congreguen a toc de campana a l'esglsia parroquial,
abillats amb llarga capa de drap negre i barretina,
don sortiran amb la Creu, la Bandera i la imatge de Sant Pere, a la que per la seva mida denominen
afectuosament "Sant Peret". Una imatge policromada
que recentment ha estat restaurada i replicada per la
Diputaci Provincial de Castell. Disposats en
process es dirigiran fins al Prig on als seus
familiars els han preparat les cavalcadures. Una hora
ms tard estaran en l'Avell on senten missa i dinen
abans de baixar en direcci a les Covetes, lloc on
s'uneixen al romiatge molts vehicles arribats pel cam
que porta a la ramaderia de bous braus.
El romiatge puja entre un bell paisatge
d'alzinars pel cam que porta a Salvassria i La
Llcua. Quan a la parrquia de La Llcua havia
sacerdot, aquest sortia a rebre al romiatge amb Creu
alada. En anys posteriors era el mestre qui sortia al
capdavant dels seus alumnes.
Pujant la Costa de la Llcua
S'hi quedaran fins les tres de la vesprada en
qu es surten en direcci a la Pinella. Entre pinedes
avana la process cap a lHostal de la Roja
Cap a les 16'30 hores hauran creuat la pista
asfaltada que uneix Morella amb la carretera que
porta d'Ares a Vilafranca i faran un petit recs abans
d'abordar la costeruda Costa de Sant Pere. Contrasta
la pacfica solitud en qu transcorren els ltims trams
de la romeria amb la gran expectaci i enorme
gentada que espera l'arribada dels romeus al costat de
l'ermita de Sant Pere cap a les set de la vesprada.
S'entra a la petita ermita on s'entona l'O Vere Deus, el
Regina Caeli i els goigs al Sant. Fumejants, a
l'esplanada de l'ermita, les calderes que han servit per
condimentar els "fesols i arrs" esperen que s'acabe la
visita al Sant. Desprs, romers i pblic, tothom, en els
plats de fang del romiatge tindran ocasi de reposar
forces i gaudir assaborint l'antiqussim plat que ens
retrotrau als temps de la reconquesta.
Arribada a Sant Pere
Estem molt a prop del Peir Blasco, el peir
on s fama que Blasco d'Alag, conqueridor de
Morella, en jornada de neu en qu caminava perdut,
va clavar l'espasa a terra i va prometre dotar l'ermita
amb una enorme campana que pogus ser escoltada
des de la costa. Alguns dels romeus majors passaran
la nit a l'hostatgeria del ermitori. Per als joves s nit
de festa a Castellfort.
Si us s possible, no us perdeu la "despert" a
Sant Pere, el mat de diumenge, a les vuit del mat,
poc abans d'emprendre el descens, per carretera, cap a
l'ermita de la Mare de Du de la Font , que dista una
hora de cam. Solemne entrada i retrobament amb
gran quantitat de pblic que a lermitori i voltants espera als romers. A la Sala de les Pintures es
distribueix la "llanadora amb xocolata" i el formatge
i se celebra missa cantada. Es procedeix a escollir els
cantadors i els portadors de la creu i la bandera per a
la propera romeria i desprs del dinar de migdia es
torna a mamprendre el cam en direcci a Ares,
seguint primer la carretera i desprs per la histrica
canyada reial que porta al Coll d'Ares, lloc on es
reparen les assedegades goles amb aigua de l'Avell i
aiguardent.
Es visita l'esglsia d'Ares i s'entona un respons
abans d'emprendre el cam de "Els Regatxols" que els
portar de tornada a casa, en direcci al Mas d'Estaca,
on t lloc la "berenadeta".
-
Per la Costa del Molt s'inicia el descens fins
al Planet Verd i desprs per la carretera continua la
process cap a Cat.
La imatge de Sant Pere que ha viatjat durant
dos dies en una "Xalma" s dipositada a l'ltima casa
del poble, cap a la posta de sol. D'aquesta sortir a la
nit "La process de les torxes" que tornar la
venerada imatge del sant fins a l'esglsia.
Arribada a Cat
Els joves s'emplacen per tornar l'any vinent.
Els majors asseguren que no tornaran a fer el
recorregut. El cansament s gran. Per l'any que ve,
quan arribe el dissabte anterior al primer diumenge de
maig, estaran tots contents de retrobar-se a la romeria
de Sant Pere de Castellfort.
Darrerament l'organitzaci del romiatge ha
sofert grans canvis. Antigament s'ocupaven quatre
clavaris (dos eren del poble, un de la Font de Cat i un
altre de la Vall de Cirers). L'any 1973 va ser l'ltim
any de clavaris fent-se crrec de l'organitzaci una
comissi de "perets" encapalada per Sacaries Segura
i daltres. El 30 de setembre de 1996 es va crear l'Associaci Cultural de la Rogativa de Sant Pere que
s actualment la responsable d'organitzar la Rogativa.
ASCENSI- DIA DE LES COMUNIONS- CORPUS
Des de la Pasqua de Resurrecci fins a la
PASQUA GRANADA entrem en un perode de 50 dies en el que tenen lloc les principals romeries de
l'any.
El dia de l'ASCENSI i el CORPUS abans eren unes de les festes ms importants de l'any. Ja ho
deia el refraner: "Tres jueves hay en el ao que
relucen ms que el Sol: Corpus Christi, Jueves Santo
y el da de la Ascensin".
En l'actualitat cap dels tres dijous s festiu i
les festes de l'Ascensi i del Corpus s'han passat als
diumenges anteriors o segents a les festes.
Antigament el dijous de l'Ascensi era el dia
en que els xiquets prenien LA PRIMERA COMUNI. Actualment en Cat la prenen el diumenge d'abans o de desprs de lantic dijous de l'Ascensi o en la Pasqua Granada.
http://picasaweb.google.es/catimenu/Corpus2009#
http://picasaweb.google.es/catimenu/Comunio2009#
Web 1 Comuni http://www.catimenu.com/comunio.htm
LA PRIMERA COMUNI:
Antigament celebraven la primera comuni als
set anys d'edat. Actualment la majoria de xiquets la
prenen quan fan tercer curs de primria (s a dir als
vuit anys). Durant uns mesos els xiquets estudiaven la
doctrina amb les explicacions del senyor rector. El dia
de la primera comuni anaven tots ben mudats a rebre
per primera vegada a Jess sagramentat. Desprs de la
missa tots anaven per les cases visitant els seus
parents, vens i amics per a besar-los la m i recollir
-
algunes perretes entregant-los a canvi una estampeta
commemorativa de la seua primera comuni en la que
figurava la data, el nom, una icona religiosa i una
poesia del tipus segent: "Hoy del ngel que me gua
la dulce luz percib que al despertar me decia "Hoy es
preciado da ms bonito para ti". La veritat s que la
majoria recordem este dia com inoblidable en les
nostres vides. Desprs de la cerimnia religiosa
anava el dinar, que a l'igual que en els casament, ha
evolucionat de menys a ms. Al principi tant sols la
celebraci afectava als familiars ms ntims. Tenia
lloc en casa. Actualment afecta a ms nombre de
persones i t lloc en un bar o restaurant del poble.
La festa dels xiquets de la primera Comuni es
prolonga fins al final del mes de juny acudint vestits a
les processons que tenen lloc al poble de l'Ascensi,
del Corpus i del Cor de Jess. La Pasqua Granada o
de Pentecosts celebra la vinguda de l'esperit sant
sobre els apstols. Antigament eren festa el
diumenge, dilluns i dimarts. En l'actualitat tant sols s
festiu en Cat el diumenge, encara que sn festius a
Benassal (Sant Cristfol), Albocsser (Sant pau),
Vilafranca i Morella, que baixa en romeria a
Vallivana a la que s'afegeixen alguns catinencs.
El dia del Corpus, celebrat avui en diumenge,
catorze dies desprs de les comunions, era abans una
de les festes ms lludes. Organitzava la celebraci
del Corpus la Confraria del Sagrament on es portava
el Santssim davall de palis pels carrers del poble.
Actualment en la process de la vesprada participen
totes les confraries del poble, els xiquets que
recentment han pres la primera comuni i la banda de
msica local. Es trau el palis i s'alcen uns xicotets
monuments per alar a Du a la Font i al carrer Sant
Roc mentre els xiquets de la comuni llancen al
Santssim ptals de flors i confetti.
La Festa del Corpus en Cat (Mossn Joan Puig) :
Process del Corpus 2008
La festa del Corpus com en els altres pobles es
celebrava en Cat des de ben antic. Consta ja esta
festivitat de l'any 1376 i la process del 1380. En este
dia es repartia l'almoina en blat de Bernat Sol en
1381. Es portava al Santssim davall de palis tal com
consta en 1413. S'encenia un ciri a l'alar a Du i
l'any 1455 era el Consell o Jurat l'encarregat d'agranar
i netejar la plaa per on eixia la process pagant per lo
qual 8 diners. Recordem el costum d'abans dels
xiquets que el dia del Corpus feien sonar el rossinyol,
un tipus de pardal fet de fang al qual posaven aigua
que alternaven amb els cants litrgics. La confraria
antiga i les modernes majoralies i les almoines sn
proves clares de la solemnitat amb que es celebrava
en Cat l'antiga festa del Corpus
El dia 3 de maig (FESTA DE LA SANTA CREU), solia anar-se en 4omeria a les tres creus que estaven en el lloc on es va construir en 1625
l'ermita del Pilar o a un altre lloc del terme amb una
creu de pedra. All es repartia pa benet i es benea el
terme.
L'any 1727 consta que la benedicci es va fer
en l'ermita del Pilar i en el pou de davant de l'ermita.
s de ressaltar la devoci del poble de Cat a
la Santa Creu. En 1375 fou construt el prig de Santa
Anna o de l'Avell, el de la Font Vella en 1410, el
d'Alma (avui Prigonet Trencat) en el Cam del Bosc
en 1456, el d'En Moragues o de Brusca en el Cam de
Sant Vicent el 1462, el Prigonet de l'Avell en 1623.
Tamb el Prig del Cementiri o d'Aviny en 1374.
Era costum el dia 3 de maig beneir el terme
amb una relquia de la Vera Creu, trosset de la creu en
que va ser crucificat Jess i que va ser portat a Cat
l'any 1555. La benedicci dels camps solia fer-se en
un lloc aleatori, en la Font de Cat, en el prig de
Santa Anna, en la Vall de Cirers, posteriorment en la
mateixa plaa de l'esglsia.
-
SANT ISIDRE LLAURADOR (15 DE MAIG)
Assenyala Mossn Joan Puig que la primera
vegada que consta en Cat la celebraci de la festa de
Sant Isidre, patr dels llauradors, fou el 16 de maig de
1727. Van ser aquests darrers els que van decidir de
celebrar la seua festa. Aix consta els anys 1727,
1730, 1740 i segents. L'any 1776 est ja establerta la
Confraria de Sant Isidre continuant fins als nostres
dies. Dos majorals dirigeixen la festa, pagant la missa,
serm, vespres i process.
En l'actualitat, malgrat a que la imatge de Sant
Isidre continua present en l'interior de l'esglsia de
Cat i continua sent els patr dels llauradors ja no es
celebra la festa com a tal ni t lloc la process i la
confraria ha desaparegut.
Des de fa poc de temps aquesta capella l'ocupa
Sant Vicent Ferrer havent passat Sant Isidre a ocupar
la capella de la Purssima o de Mossn Verd.
COR DE JESUS (DARRER DIUMENGE DE JUNY)
La festa del Cor de Jess es celebra el darrer
diumenge de juny organitzada per la Confraria del
Cor de Jess. Per la vesprada t lloc una process
per en la que participa la confraria, la banda de
msica i els xiquets de la comuni. Al final de la
process, la confraria del Cor de Jess realitza un
sorteig entre les scies i les convida a un refrigeri.
Segons Mossn Joan Puig la devoci al Sagrat
Cor de Jess no sabem quan va comenar. La primera
notcia que hem trobat als arxius, manifestaci
d'aquesta devoci s la del 2 de juny de 1739. Aix
constava en l'arxiu parroquial consignant el legat
d'una certa quantitat econmica destinada a sufragar
les despeses de la festa del Sagrat Cor de Jess.
Consta tamb que en 1740 se va fer una funci i que
en 1752 Francisco Blasco, pintor del poble, va pintar
un quadre del sagrat Cor de Jess que estava en la
sagristia i que es va cremar l'any 1936. Consta tamb
que l'any 1757 van tocar les campanes al vol.
L'any 1902 es va fundar la Confraria del
Sagrat Cor de Jess (que actualment continua existint)
estant de capella Mossn Froiln Gellida. En ella
podien ingressar tots, homes, dones, joves i xiquets
practicant la comuni dels nous primers divendres de
mes i la funci eucarstica per la vesprada amb la
promesa de salvaci per als practicants.
L'any 2009 la imatge del Cor de Jess va ser
restaurada per la catinenca Vicenta Beltrn.
En l'actualitat la Junta Directiva de la
Confraria est formada principalment per dones. S'ha
abandonat el costum de anar la Confraria amb el gui
a la casa dels difunts per a acompanyar-lo a l'esglsia
abans del funeral. Continua el costum de oferir una
missa pels socis desprs de la seua mort. Tots els
primers divendres de mes la confraria celebra missa
per la vesprada. Durant el mes de Juny celebra el mes
del Sagrat Cor de Jess i la Festa del Cor de Jess.
Entra en la festa
http://picasaweb.google.es/catimenu/ProcesoDelCorDeJesus
-
SANT LLUIS GONZAGA (21 DE JUNY)
Retrat de S. Lluis (Goya)
L'any 1879, segons Mossn Joan Puig, es
funda en Cat la Congregaci de Sant Lluis Gonzaga.
L'any 1883 es va celebrar una solemne novena al sant
i es va pintar la capella que es va obrir davall del cor,
al costat de l'altar de Sant Antoni de Pdua pintant-se
una imatge seua. Anys desprs la mateixa capella es
va utilitzar per honrar a Sant Acaci, patr dels fadrins,
ambds devocions desaparegudes.
SANT JOAN- (24 DE JUNY)
La devoci de Cat a Sant Joan Baptista i a
Sant Joan Evangelista s fora antiga. Data de l'any
1447 en que Ramon de Santjoan man edificar la
capella del seu nom. Tamb consta la devoci a Sant
Joan en el balneari.
Fa molts anys que no es celebren a Cat les
tradicionals fogueres de Sant Joan per celebrar el
solstici d'estiu, el canvi d'estaci de la primavera a
l'estiu i l'arribada del bon temps. Un costum molt
ests per tots els Pasos Catalans i en la provncia
d'Alacant en particular.
No fa molt de temps al Balneari de l'Avell,
els estiuejants, alguns valencians, encara continuaven
cremant a l'albereda la tradicional foguera de la
revetlla de Sant Joan testimoni de no fa molts anys
quan els catinencs pujaven en esta festa a celebra-la a
l'Avell.
Fogueres de Sant Joan- Carrer Major
Era costum en l'Avell que els catinencs es
rentaren la cara i el cos en la font per assegurar-se una
pell fina a la vegada que donar sal als matxos i
bestiar.
FESTES DE LA JOVENTUT (2 SETMANA JULIOL)
Aquestes festes des de fa aproximadament uns
catorze anys es celebren anualment. Les organitzen la
Junta del Centre Recreatiu de Joves el segon cap de
setmana del mes de juliol.
-
Hi ha bou embolat a la Raval de l'Hospital
(abans es feia al Pla Sant Roc). Hi ha tamb
organitzat un mes del vi, dinar collectiu i altres
activitats (concurs de paelles, ball, etc..)
SANTA ANNA (26 DE JULIOL)
Fotos de la Festa de Santa Anna http://picasaweb.google.es/catimenu/SantaAnna2009
Des de ben antic el 26 de juliol es celebra la
festa de Santa Anna, antiga patrona del poble, amb
missa major a l'ermita que es troba situada a l'entrada
del poble per la part nord, a uns 300 m. de la carretera
de l'Avell.
Antigament les festes en honor de la mare de
la Verge Santssima eren solemnes i divertides. La
primera vegada que es parla d'elles s en 1450. Els
mossos s'encarregaven de dirigir-les i els documents
ens parlen de competicions de llances, jocs de
ballestes, pa benet, correguda de bous, msica, a ms
de les festes religioses. Fins mitjans del s. XX (1950)
es recorda la correguda de xiquets amb els premis de
les vetetes de diferents i vius colors, concedits als
corredors desprs de la funci de vespres amb
l'assistncia i presidncia de les autoritats
eclesistiques i municipals a la Plaa de Dalt, asseguts
en el Pedrs Valent i amenitzat amb la msica de la
dolaina.
L'ajuntament en la festa de Santa Anna i la de
Sant Vicent s'encarregava de sufragar les despeses
religioses i profanes (balls i corregudes).
Entra en les ermites
http://www.catimenu.com/ermites.htm
Ermita de Santa Anna
http://www.catimenu.com/santaana.htm
FESTES D'AGOST (FESTES MAJORS)
Entra en les festes
http://www.catimenu.com/festes01.htm
Les festes dagost del poble (festes majors) tenien lloc en Cat de l'11 al 21 d'agost. Des de l'any
2008 comencen el divendres immediatament anterior
a la festa de l'Assumpci (15 d'agost) i acaben dos
diumenges desprs d'aquesta data.
Dos dies hi ha vaca per la vila i tres bous de
plaa. Les festes religioses sn el dia 15 d'agost
(Verge de l'Assumpci), el dia 16 d'agost (Sant Roc) i
el dia 17 d'agost Sant Cristfol.
Altres actes tradicionals sn les orquestres de
mitjanit, el festivals de bandes de msica, la
subhasta, el ball pla, els concursos de bous, i la nit
del bou embolat
http://www.catimenu.com/festes01.htm
http://picasaweb.google.es/catimenu/DemaVolemBous#
http://picasaweb.google.es/catimenu/BouEmbolat#
http://picasaweb.google.es/catimenu/BousDePlaca#
http://picasaweb.google.es/catimenu/BallPla2009#
http://picasaweb.google.es/catimenu/Subhasta2009#
http://picasaweb.google.es/catimenu/ConcursDEmboladors#
http://picasaweb.google.es/catimenu/VacaDeVila#
-
Ball Pla- Visita Fraga (1966)
ELS BOUS DE VILA
Des de ben antic est molt arrelat al nostre
poble el costum de torejar els bous. Antigament els
masos principals del terme tenien ramaderia de bous
braus per per damunt de tot estava la famosa
ramaderia de bous braus del Barranc de Lozano,
situada en el Barranc de Salvassria al lmit entre els
termes de Cat i de Morella. La ramaderia ara ha
canviat d'indret a les Covetes, masia de Morella, sent
propietaris els hereus de Serviliano Cervera.
El "bou al carrer" o "bou per la vila", tpic
de la Comunitat Valenciana, s molt diferent de les
mundialment conegudes "Corregudes de Bous". La
primera gran diferncia s que, com el seu nom
indica, el "bou al carrer" -bou en el carrer- es realitza
en una zona concreta de l'antiga vila, els carrers de la
qual sn tancades amb unes barreres especials per a
evitar que el bou isca del recinte.
La segona diferncia s que en el "bou al
carrer", no hi ha "torero" enfrontant-se al bou.
Qualsevol persona que vullga pot crrer davant -o
darrere- del bou s lliure de fer-ho, davall la seua
prpia responsabilitat. La primera referncia histrica
del "bou al carrer" a Cat s del segle XVII.
A les festes d'agost tradicionalment els dos
primers dies de festa es dediquen principalment als
bous de vila. Comencen el primer dia al voltant de les
dotze fins migdia i per la vesprada des de les sis a les
nou.
Bous de vila al Carrer Major
Cada vegada que hi havia que celebrar algun
esdeveniment, independncia de Cat de la vila de
Morella, baixada de la Mare de Du, finalitzaci
d'algun episodi de guerres o d'epidmies els catinencs
ho celebraven torejant bous o vaquetes. Es torejava
als masos, al Balneari de l'Avell i dintre del poble al
Carrer Sant Roc i als principals carrers del poble, en
particular a la Plaa de Dalt.
Aix ho fa constar Mossn Joan Puig en la
Historia Breve y Documentada de la real Villa de
Cat. L'any 1624 assenyala que "hubo una gran
diversin en la fiesta de San Martn con los toros que
corrieron para divertir a la gente como han
acostumbrado a hacerlo en las fiestas de Sant Ana y
las de la Virgen de Agosto y en las de San Acacio y
en casos extraordinarios de terminacin de una
guerra.."
Igualment van crrer els bous en les festes de
Sant Jaume i Santa Anna de l'any 1691 per celebrar
l'atorgament de la Independncia i separaci de
Morella concedida pel rei Carles II.
L'any 1814, acabada la guerra de la
Independncia contra els francesos i en agrament a la
Mare de Du de l'Avell a la que havien baixat del
Balneari durant la guerra es van celebrar unes
complides festes Aix ho relata Mossn Puig
"..resolvieron que el 5 de septiembre se empezase las
fiestas con un toro valiente, corrindolo dos das por
la villa y matarlo el 6 por la noche.. el 7 bajar a Mara
Santsima, el 8,9 y 10 en su honor funciones solemnes
en la iglesia y el 11 se devuelve al santuario... la tarde
de los dems das se celebraron gandes bailes i por la
noche toro embolado"
L'any 1833, el dissabte, 5 d'octubre, desprs de
collocar i beneir pel clergat la campana major (Maria
-
Rosa) del campanar de Cat, es va torejar per tot el
poble i es va matar una vaca de Vallivana.
Durant els anys de la postguerra sn famoses
les corregudes de bous celebrades a la placeta del
Balneari de l'Avell durant els mesos de l'estiu amb
bous de la ramaderia del mateix "Tancat" de l'Avell
propietat de Gabriel Miralles Garca, del Mas d'En
Selma i que amb companyia de Vicent de Borjo van
comprar la quasi totalitat del Balneari de l'Avell
(Fonda, Casa de Banys i monte) a Enrique Bosch, el
Bar de Casablanca, casat amb D Jacinta, coneguda
al nostre poble com "La Farola".
Tamb l'any 1991 al celebrar-se les festes del
tercer centenari de la Independncia es van celebrar
els dies 6 i 7 del mes d'abril festes amb vaquetes i bou
embolat.
ELS BOUS DE PLAA
El lloc tradicional dels bous de plaa s la
Plaa de Dalt, per tamb s'ha torejat bous de plaa
en el Pla i carrer Sant Roc i en la Raval de l'Hospital
entre el monllit de la independncia i el Centre
Recreatiu. Tamb s'han torejat bous de plaa en el
Mas de Monfort, en les Covetes i ms recentment en
el Mas de la Font.
A les festes d'agost els bous de plaa es
celebren, normalment els tres darrers dies, sempre que
no coincidisca amb alguna de les tres festes d'iglesia:
la Mare de Du, Sant Roc o Sant Cristfol.
Bous de plaa 2012
EL BOU EMBOLAT
El "bou embolat" s una variaci del "bou al
carrer", encara que molt ms recent (pareix que va
comenar el segle XIX). En aquella poca era prou
complex soltar un bou en el carrer a la nit a causa de
l'escassa illuminaci.
Aix, la soluci va ser installar un ferramenta
especial en el cap del bou per a suportar dos torxes en
forma de bola -embolat- que illuminaren els carrers,
advertint la gent de la presncia del bou. Avui en dia,
eixa font de llum no seria necessria, per la tradici
continua d'esta manera.
Normalment, el mateix bou o bous que sn
soltats, fent la prova durant el dia, sn "embolats" a la
nit. En l'embolada es colloquen en les banyes dels
-
bous dos boles de quitr enceses sent emocionants els
moments anteriors i els posteriors a l'embolada. Al
final de la solta -unes dos hores, sn sacrificats per un
escorxador professional i la carn s venuda desprs de
passar tots els controls sanitaris corresponents.
Des de fa uns trenta anys s'ha posat de moda al
poble. De vegades en una mateixa nit de les festes
d'Agost (Sant Cristfol, Ajuntament, Penya Taurina,
etc..) s'embolen dos bous. A banda est la nit del
concurs d'emboladors on s'embolen entre quatre i cinc
bous.
LA SUBHASTA
Subhasta 2012
El segon dia de bous de vila, a les 19:00 h es
realitza en Cat la subhasta de les vaques o bous de
vila. La recent normativa, desprs de que fa uns anys
es manifestara una greu malaltia que va afectar
especialment als animals de ldia, condiciona un poc
la subhasta ja que determinades parts del bou o vaca
estan prohibides de comercialitzar i les altres cal
realitzar una anlisi abans de comercialitzar-se al
pblic.
La subhasta t lloc al Carrer Major entre la
Casa de la Vila i l'Ajuntament nou. Les colles es
seuen en ambdues voreres del carrer i aposten a un
preu mentre lagutzil recorre de dalt a baix el recinte, des de la Casa Miralles a la porta de l'esglsia,
prenent nota i trametent al secretari de l'ajuntament de
les apostes i dels grups que les han realitzat.
Entre d'altres es subhasten els "cuernos", la
coa, la panxa... etc. La frase que repeteix
contnuament l'agutzil s:
" Cinc euros hi ha quin done dels cuernos de la primera vaca..." (repetit vries vegades), "Cavallers
hi ha quin done ms.." "A les tres, adjudicat a la
colla...."
EL BALL PLA
El ball pla s una forma de ball de parelles,
potser la ms tpica dels pobles valencians, on fou
molt estesa, sobretot durant el segle XIX, i on ha
-
deixat testimoniatges des del segle XVII. Espcie de
baixa dansa, generalment de comps ternari, que es
caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig
suau, per un moviment dels peus lliscant a poca
distncia de terra i per l'absncia de salts.
Ball Pla 2012
A la primera part, o comenament, les parelles
fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme
de la tonada. A la segona part, o caiguda, ballador i
balladora dansen l'un de cara a l'altre, s'acosten,
s'allunyen, es canvien de lloc, amb ms moviment de
braos i cames. El ball pla s'ha realitzat a les festes
d'agost i en ocasions especials en tres carrers
principalment, a les dos places i al Carrer Major.
Tamb es freqent que es realitze el dia de la Mare de
Du (8 de setembre) a la placeta del Balneari de
l'Avell.
La msica que acompanya el ball pla va a
crrec d'alguns msics (caixa, tambor, plats, trompeta
i clarinet, ).
MARE DE DU DE L'ASSUMPCI (15 D'AGOST)
Abans era la festa en que s'acabava la sega
dels camps.
s la festa major de les festes patronals.
L'esglsia de Cat est dedicada a la Mare de Du de
l'Assumpci. La festa recorda el trasps al cel del cos
i nima de la Verge. Hi ha solemne missa major i
process acompanyada de la Banda de Msica del
poble.
Per la vesprada al camp de futbol "Santa
Anna" es realitza la presentaci del CD. Cat en partit
contra un fams del futbol provincial.
Fotos Process Assumpci
http://picasaweb.google.es/catimenu/FestaDeLAssumpcio
http://picasaweb.google.es/catimenu/PresentacionDelCDCati
#
SANT ROC (16 D'AGOST)
Segons Mossn Joan Puig, antigament els
pobles eren castigats sovint amb la malaltia de la
pesta. De 1347 a 1552 la veiem documentada trenta
vegades. Ben de segur que en 1589 deuria d'afligir
mot al poble ja que el dia 13 d'agost d'aquest any van
elegir a Sant Roc patr i advocat contra tant terrible
mal. Des d'aquesta data es van obligar els catinencs a
celebrar la seua festa. Ms endavant van repartir pa
-
benet el dia de la festa i els vens del Carrer den Gali (ara de Sant Roc) li van dedicar el seu carrer i li
van alar en 1679 una xicoteta capella sobre el portal
d'Alma que fou enderrocat l'any 1932 per a poder
passar els camions.. El picapedrer que la va construir
fou Agust Beltran, que va rebre 3 lliures pel seu
treball. La capella era molt xicoteta de manera que
fou ampliada l'any 1721 pels mateixos vens del
carrer. La capella fou beneda per Mossn Celma el
dia 15 d'agost amb el perms del bisbe Bartolom
Camacho i segons decret de 3 de setembre de 1722 es
podia celebrar missa en ella.
Es van cantar en la capella completes en 1740
i es van celebrar 19 misses en 1752. Des de l'any
1721 es va tindre ms devoci en el barri de Sant Roc
del poble que compren la meitat de la vila i ms
especialment des de 1773 quan es va construir en el
barri nord del poble la capella de Sant Vicent Ferrer.
s sant Roc un dels sants ms venerats en
Cat en les Festes Majors del Poble.
La festa de Sant Roc t lloc el dia 16 d'agost i
es organitzada pels vens del carrer que duu el nom
del sant, advocat de la pesta i que sempre es
representa conjuntament amb un gos.
Pel mat hi ha solemne missa major i process
acompanyada de la banda de msica. A continuaci la
banda de msica acompanya als vens del carrer sent
convidada a un refrigeri.
A migdia, al mateix carrer de Sant Roc hi ha un dinar
collectiu dels vens i desprs solta de vaquetes al
carrer per a tot el poble.
Fotos Process Sant Roc
http://picasaweb.google.es/catimenu/FestaDeSantRoc
SANT CRISTFOL (17 D'AGOST)
El dia 17 es celebra la festa de Sant Cristfol,
el patr dels xofers. Normalment la festa s
organitzada pels clavaris.
La festa comena la mateixa matinada a les
00:00, de vegades amb bou embolat. A continuaci
orquestra i ball al Centre Recreatiu fins que clareja el
dia. A les 12 missa major, benedicci dels vehicles i
process.
Per la vesprada les activitats continuen amb
vaquetes a la plaa i la festa culmina amb bou
embolat.
Fotos Festa Sant Cristfol
http://picasaweb.google.es/catimenu/SantCristofol2009
Sant Cristfol 1969
-
EL COSTUMARI CATINENC (3)
Setembre- Octubre- Novembre- Desembre
Per Joaquim Carb Miralles,
cronista oficial de la vila de Cat
DIA DE LA MARE DE DU DE L'AVELL- (8 DE SETEMBRE)
Degut a l'extensi del tema es recomana visitar la web
http://www.catimenu.com/avella0.htm
El dia 8 de setembre es la festa de les
marededus trobades. No consta quan va comenar
aquesta devoci encara que s antiga (desprs del
segle XVII).
En Cat es celebra el dia de la nostra patrona:
la Mare de Du de L'Avell. A les deu comena un
autobs a pujar gent des del poble al Balneari. A les
dotze hi ha missa a l'ermita.
Era costum, en acabar la missa, que les colles
d'amics realitzaren torrades de carn. Ara amb la
prohibici de fer foc al monte, algunes colles baixen a
dinar al poble. Alguns tornen a pujar, per la festa ja
no s la mateixa.
A les cinc de la vesprada hi ha rosari i
provess organitzat per la Confraria de la Marededu
de L'Avell que en acabar ofereixen coc i beguda a
tots els assistents. A continuaci alguns anys es balla
el ball pla a la placeta.
Si la festa cau en dissabte o diumenge hi ha
molta ms gent ja que poden participar els estudiants
i gent d'altres pobles vens que quan la festa cau entre
setmana no ho poden fer per motius de treball.
No hi ha romeria ni de pujada ni de baixada,
tal com passa el dilluns de pasqeta per alguna gent
s'anima a pujar i sobre tot a baixar a peu pel seu
compte.
Els darrers anys (a partir de 2008) s'ha
organitzat per part de l'ajuntament i del CD Cat un
dinar de germanor al poliesportiu del poble amb una
participaci de ms de 700 comensals.
Ampliar tema (Verge, ermita, balneari, font, aigua,
romeria, goigs, etc)... en
http://www.catimenu.com/avella0.htm
VOLTA DE MUNTANYA DE CATI- (2on. Dissabte setembre)
Des de fa uns anys t lloc la Volta de
muntanya de Cat el 2on dissabte del mes de
setembre. Organitzen l'Ajuntament, Club de
Muntanya de Cat i Associaci Cultural.
Foto Segura
http://picasaweb.google.es/catimenu/PrimeraVoltaDeMuntanyaACati#
http://picasaweb.google.com/catimenu/IIVoltaDeMuntanyaDeCati#
-
NOVENA A LA MARE DE DU DE L'AVELL
El dissabte desprs del Dia de la Mare de Du
de l'Avell comena en Cat una novena a la Verge de
l'Avell.
El darrer dia de la novena, el diumenge, se
celebra solemne una process organitzada per la
Confraria de la Mare de Du de l'Avell en la que es
trau als carrers la imatge de la Verge de l'Avell de
l'esglsia parroquial de Cat.
La Banda de Msica no acompanya a la
process ja que coincideix tots els anys amb el seu
desplaament a la festa de Moros de Penscola
(dissabte i diumenge)
SANT MIQUEL (29 DE SETEMBRE)
L'advocaci a Sant Miquel s una de les ms
antigues del poble de Cat. La famlia de Pere
Montserrat, Resplandina, filla de Pere Montserrat,
fams mercader de llanes, va concertar l'any 1377 (8
de novembre) la construcci d'una capella dedicada a
Sant Miquel i a Sant Pere Apstol. En la pedra clau
de la capella figura l'escut de la famlia (muntanya i
serra). Fou construda pel pedrapiquer tortos
Bartomeu Dur i pel catinenc Sans pel preu de 2.000
sous. Encara actualment es coneguda com la capella
dels Montserrat. Des de principis de l'actual segle
alberga el retaule de Jacomart.
Segons l'Apocalipsi, llibre del Nou Testament,
Sant Miquel lluita contra el dimoni i l'expulsa del cel,
escena que es veu reflectida per Pasqual Mespletera
en l'ermita de l'Avell.
Capella dels Montserrat amb el retaule de Jacomart
L'arcngel Sant Miquel en la bveda de l'ermita de
l'Avell lluitant contra el dimoni (drac)
En l'actualitat, desprs de 1970, la festa de
Sant Miquel es celebra conjuntament amb la de Sant
Gabriel i Sant Rafael.
El primer diumenge d'octubre es feia la festa
de la MARE DE DU DEL ROSER instituda en desembre de 1576 a crrec de la seua confraria.
Organitzava tot el mes el ROSARI D'OCTUBRE (Papa Lle XIII) i el ROSARI DE L'AURORA que es realitzava abans de la missa primera i en el que
els xiquets anaven amb farolets.
s ben coneguda la devoci dels catinencs al
rosari. Es resava la vespra de la mare de Du de l'Assumpci i en Carnestoltes. A ms en la process
de Sant Pere es resaven 18 parts. Diriament es resava
el rosari a lesglsia i en les famlies i masos.
-
DIA DEL PILAR- (12 D'OCTUBRE)
El dia 12 d'octubre t lloc a l'ermita del Pilar,
situada a la Vall de Cat una missa a la que acudeixen
tots els masovers de la Vall de Cirers, totes les Pilars
del poble i gran nmero de devots de la Verge del
Pilar. Al final de la missa t lloc una process des de
l'ermita a les tres creus.
A continuaci els masovers de la Vall inviten
a tots els presents a coques i beguda.
Canviant d'assumpte, este dia, el del Pilar,
comena la temporada de caa. Encara que
darrerament aquesta escasseja en tot el terme.
Entrar en l'ermita del Pilar
http://www.catimenu.com/ermites.htm#elpilar
L'ermita del Pilar de Cat (la Pilarica) s una
de les poques ermites valencianes dedicades a esta
advocaci mariana
SANTA TERESA DE JESS: (15 D'OCTUBRE)
Segons Mossn Joan Puig la devoci a Santa
Teresa de Jess data del 22 d'octubre de l'any 1876 en
que es va fundar la Congregaci de les Teresianes
dirigida pel sacerdot Mossn Enric d'Os, natural de
Vinebre i fundador de les religioses de la Companyia
de Santa Teresa de Jess, consagrada a la instrucci i
formaci de la joventut femenina. Mossn J. Puig
assenyala que si es complira el seu reglament quant al
quart d'hora d'