annex 3. estudi d’avaluaciÓ de la mobilitat generada 03...oriol martorell, 40, 1r, 3a. 17003...

GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - [email protected]

ANNEX 3. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA

PLA PARCIAL URBANÍSTIC

SUD 4 – SECTOR RACÓ BLAU

Blanes (La Selva)

AGOST 2010


ANNEX 3. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA

PLA PARCIAL URBANÍSTIC. SUD 4 – SECTOR RACÓ BLAU

Blanes (La Selva)

AGOST 2010

Dirigit i realitzat per:

Joan Solà i Subiranas Geòleg (UAB) Màster Enginyeria i Gestió Ambiental (UPC)

Ester Batlle i Genís Geògrafa (UdG)

-i-


TAULA DE CONTINGUT

1. APARTATS PRELIMINARS ................................................................................. 1

1.1. DELIMITACIÓ ADMINISTRATIVA DE L’ÀMBIT D’ESTUDI ......................................3

1.2. MARC LEGISLATIU ..................................................................................................3

1.3. OBJECTIUS DE L’ESTUDI .......................................................................................4

1.4. PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT OBJECTE D’ESTUDI ................................4 2. ESTAT ACTUAL DEL SISTEMA DE MOBILITAT ............................................... 9

2.1. PAUTES DE MOBILITAT ACTUALS.......................................................................11

2.2. MOBILITAT ACTUAL EN VEHICLE PRIVAT ..........................................................13

2.3. MOBILITAT A PEU..................................................................................................15

2.4. XARXA D’ITINERARIS PER A BICICLETES ..........................................................17

2.5. OFERTA ACTUAL DE TRANSPORT COL·LECTIU................................................18 4. MOBILITAT GENERADA ................................................................................... 23 5. XARXA DE MOBILITAT I RESERVES D’ESPAI A LA XARXA VIÀRIA............ 29

5.1. XARXA D’ITINERARIS PRINCIPALS PER A VIANANTS.......................................32

5.2. ITINERARI PRINCIPAL PER AL TRANSPORT COL·LECTIU................................35

5.3. XARXA D’ITINERARIS PRINCIPALS PER A BICICLETES....................................38

5.4. XARXA BÀSICA PER A VEHICLES........................................................................42 6. RESUM I CONCLUSIONS.................................................................................. 47 7. DOCUMENT EN FORMAT DIGITAL (CD).......................................................... 51

-ii-


-1-


1. Apartats preliminars

-2-


-3-


1. Apartats preliminars

1.1. Delimitació administrativa de l’àmbit d’estudi

L’àmbit administratiu al qual es circumscriu el present estudi és el sector Racó Blau, situat a l’extrem SW del nucli urbà de Blanes (La Selva), ocupant uns terrenys elevats emplaçats entre el barri de Mas Marull, el barri de Mas Torrents i les instal·lacions industrials de NYLSTAR, en el marge esquerre de la riera de Vall de Burg, i paral·lelament a la carretera de Malgrat, pel seu costat n.

1.2. Marc legislatiu

A continuació es presenta l’estudi d’Avaluació de la mobilitat generada del sector SUD4-Racó Blau de Blanes, que acompanya el Pla parcial que preveu el desenvolupament de la zona.

En l’article 18 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, es determina que les modificacions dels plans urbanístics han d’incorporar un estudi d’avaluació de la mobilitat generada.

L’estudi d’avaluació de la mobilitat generada es defineix a la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, com a document que ha d’avaluar l’increment potencial dels desplaçaments provocats per una nova planificació o una nova implantació d’activitats, i la capacitat d’absorció dels serveis viaris i dels sistemes de transport, incloent-hi els sistemes de transport de baix o nul impacte, com els desplaçaments en bicicleta i a peu. Els instruments, projectes, directrius i contingut que ha de contenir l’estudi es desenvolupen en el Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada. En concret, la documentació que ha de contenir, i que s’ha seguit per a l’elaboració d’aquest estudi, es recull a l’article 13.

Actualment, la Secretaria de Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques està treballant en la redacció del Pla director de mobilitat de les comarques gironines, que a hores d’ara es troba en fase d’al·legacions i properament s’aprovarà definitivament. Els criteris i orientacions que s’hi estableixin marcaran i pautaran el futur. Les Directrius nacionals de mobilitat –aprovades pel Decret 362/2006– actuen com a marc orientador per a l’aplicació dels objectius de mobilitat mitjançant l’establiment d’orientacions, criteris, objectius temporals, propostes operatives i indicadors.

-4-


1.3. Objectius de l’estudi

El present estudi d’avaluació de la mobilitat generada pretén assolir els següents objectius, en correspondència amb els capítols del document:

1. avaluar l’increment potencial dels desplaçaments provocats per la transformació del sector Racó Blau en zona residencial, comercial i de zona verda,

2. valorar les mesures proposades en el propi projecte per gestionar de manera sostenible la nova mobilitat, i

3. definir mesures i actuacions necessàries per tal que la nova mobilitat generada segueixi unes pautes caracteritzades per la preponderància dels mitjans de transport més sostenibles.

1.4. Planejament urbanístic vigent objecte d’estudi

D’acord amb el Decret Legislatiu 1/2005 d'Urbanisme, l’Ajuntament de Blanes ha elaborat recentment el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que revisa el planejament urbanístic fins ara vigent al municipi (Pla General d’Ordenació Urbana, 1981). L’Aprovació definitiva s’ha publicat al DOCG número 5.643 de 4 de juny de 2010.

Blanes és un municipi d’uns 40.047 habitants i amb una densitat de població de 2.267 hab./km2. L’orografia del terreny provoca que la població es concentri en la franja litoral del municipi, mantenint la zona septentrional sense edificar.

El POUM de Blanes contempla diverses àrees de creixement, i en total es limiten 25 sectors de desenvolupament urbanístic que es poden classificar en 4 grups segons l’ús del sòl: residencial, turístic, industrial i equipaments.

A la figura 1 s’hi poden veure dibuixats aquests sectors de creixement, dins els quals s’hi assenyala el SUD residencial Racó Blau, objecte d’estudi.

-6-


Tot seguit es presenta una síntesi descriptiva del Pla parcial objecte d’estudi.

Figura 2. Síntesi descriptiva del Pla Parcial Racó Blau.

Síntesi descriptiva

Zona residencial-comercial: 27.284,00m2 (25,48%)

Espais lliures: 63.686,00m2 (59,47%)

Vialitat: 16.120,00 m2 (15,05%)

Pel que fa a l’edificació (428 habitatges):

Al sector W es proposen edificacions plurifamiliars amb alçades compreses entre PB+3PP i PB+9PP

Al sector SE es contemplen blocs amb alçades de PB+5PP

La zona comercial resta integrada en la zona residencial i focalitzada al sector SW i la vora del sector E

Pel que fa a zones verdes i espais lliures:

La zona verda es concentra al voltant de les illes, a la vora N del polígon SW llindant amb la carretera de Malgrat; i a la banda N de la primera línia d’edificacions del sector E cap a la carretera de Malgrat.

El parc urbà ocupa l’espai entre les dues zones residencials projectades

Pel que fa als vials:

Al sector E, es crea un vial secundari llindant amb la zona comercial amb aparcament a les dues bandes i d’accés directe a la carretera de Malgrat. També es defineix un únic vial principal de circulació rodada a partir del qual es vertebra una vialitat peatonal a les dues bandes d’accés a la zona residencial i amb connexió directa amb els itineraris o camins del futur parc

-7-


urbà.

Al sector W, es projecta una intersecció de 3 vies que connecten la carretera de Malgrat, amb l’avinguda Catalunya i el barri Mas Marull.

Font: Informe ambiental SUD4-Sector Racó Blau.

Val a dir, que en el marc del POUM s’ha elaborat l’estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada al POUM de Blanes (lavola, 2009) que marca els criteris de mobilitat sostenible a nivell municipal, i en els diferents sectors previstos de creixement, dins el qual, el Racó Blau n’és un. Per aquest motiu, aquest treball s’ha utilitzat de referència i emmarcament, i s’ha adequat les condicions del sector d’estudi, a les condicions generals previstes pel conjunt del municipi.

-8-


-9-


2. Estat actual del sistema de mobilitat

-10-


-11-


2. Estat actual del sistema de mobilitat

En aquest apartat es destaquen els trets més característics de la situació de la mobilitat a la zona d’estudi del Racó Blau i de la seva interrelació i connexió amb la resta del municipi de Blanes.

Les dades per confeccionar aquest apartat s’han obtingut de l’Avaluació de la Mobilitat Generada al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Blanes (d’ara en endavant: AMG POUM Blanes), i s’han completat amb l’anàlisi de la mobilitat al sector Racó Blau.

2.1. Pautes de mobilitat actuals

Mobilitat obligada

Segons es recull a l’AMG POUM Blanes, l’Enquesta de Mobilitat Obligatòria (EMO) de l’any 2001 determina els següents punts:

- El municipi de Blanes genera 18.208 desplaçaments diaris, dels quals només el 32% (5.884 viatges) s’emeten fora del municipi. És a dir, predominen els desplaçaments interns.

- La diferència entre els desplaçaments atrets i els expulsats és negativa (un saldo negatiu de més de 3.000 desplaçaments).

- Elevat grau d’autocontenció dels desplaçaments que realitzen els estudiants (83% són interns).

Figura 3. Distribució de la mobilitat obligada (2001).

Font: Avaluació de la mobilitat generada al POUM de Blanes (lavola, 2009).

-12-


- La principal destinació dels desplaçaments laborals externs és Lloret de Mar (25,5%), seguit de Malgrat de Mar (8,2%), Barcelona (7,4%) i Tordera (7%).

- La destinació dels desplaçaments acadèmics té dos destinacions principals: Barcelona (38%) i Girona (30,7%), en motiu de la formació universitària.

- La mobilitat obligada atreta per Blanes majoritàriament prové dels municipis més propers: Lloret de Mar (13,3%), Palafolls (13,1%), Malgrat de Mar (12,3%) i Tordera (11,6%). En menor mesura des de Pineda de Mar (5,8%) i Barcelona (5,5%).

- Pel que fa a la mobilitat acadèmica, més de 42% tenen com a origen Lloret de Mar.

Pel que fa a la distribució modal de la mobilitat,

- Cal destacar l’ús del vehicle privat com a principal opció, tant per realitzar els desplaçaments interns com pels externs.

- En els desplaçaments interns, el 30% de la població ocupada opta per moure’s a peu fins al lloc de treball, en detriment d’una part de la mobilitat en transport privat.

- El principal mitjà de transport utilitzat pels estudiants per realitzar els desplaçaments interns és el transport privat (15,8% en cotxe i 24,6% en moto). No obstant això, el percentatge d’estudiants que opten per fer a peu els seus desplaçaments quotidians també és molt elevat. Per contra, l’ús del transport col·lectiu només és escollit per l’11% de la població estudiantil.

- Els desplaçaments acadèmics externs utilitzen el transport públic com a principal mitjà de desplaçament (36% dels desplaçaments), seguit pel vehicle privat.

A la següent figura es poden veure resumides aquestes conclusions:

Figura 4. Distribució modal de la mobilitat per raó de treball i per estudis (>15 anys) generada a Blanes (2001).


-13-


Mobilitat no obligada

S’entén per mobilitat no obligada aquella que no respon a raons de treball o estudi. Així doncs, són aquells desplaçaments que es produeixen per altres motius (oci i lleure, gestions administratives, relacions socials, compres, visites al metge, etc.) i, tot i que són quotidians, no esdevenen obligats:

- En un municipi turístic com Blanes la mobilitat no obligada és molt elevada i presenta notables variacions segons l’època de l’any. Durant els mesos d’estiu i els caps de setmana el nombre de visitants augmenta notablement.

- Segons l’estudi de mobilitat elaborat per l’Ajuntament de Blanes l’any 2003, el volum de vehicles que circulen per la carretera d’accés a la Costa Brava i per la carretera de la Tordera augmenta notablement durant els caps de setmana. Aquest increment del trànsit està relacionat amb l’arribada de la població que disposa de segones residències al municipi. En contraposició, els dissabtes i els diumenges es registra una reducció de la circulació de la resta de vies locals.

2.2. Mobilitat actual en vehicle privat

Les principals infraestructures interurbanes properes a Blanes i que connecten el municipi amb la resta del país, segueixen bàsicament un itinerari paral·lel a la costa. Segons la classificació que segueix el Pla de Carreteres de Catalunya (1981) a Blanes es diferencia:

Xarxa bàsica: autopista AP-7 o autopista del Mediterrani (sortida 9), Autopista C-32 o autopista del Maresme i A-2 (Antiga nacional N-II), que connecta Blanes amb Barcelona i els municipis costaners que es troben en aquesta direcció.

Xarxa comarcal: Gi-600: connecta Blanes amb el municipi de Tordera i la carretera A-2 i Gi-682, segueix un traçat paral·lel al litoral mediterrani des de Sant Feliu de Guíxols fins a Malgrat de Mar.

Xarxa local i rural: carretera d’accés a la Costa Brava i carretera de Malgrat.

El Pla d’Infraestructures i Transports de Catalunya 2006-2026 preveu un conjunt d’actuacions que afecten a la xarxa bàsica de Blanes:

Desplaçament de la N-II al corredor de la C-32 per tal de millorar l’accessibilitat als nuclis urbans i la comunicació intercomarcal.

Suprimir barreres i introduir sistemes de telepeatge a la C-32.

-15-


d’aparcament en alguns carrers popers al centre urbà i comercial per tal de facilitar els desplaçaments a peu i millorar la seguretat dels vianants.

L’accés al sector Racó Blau mitjançant el vehicle privat és possible només a l’entorn del sector a través de diverses vies: la carretera de Malgrat (GIP-6831) que ressegueix el perímetre N del sector, l’avinguda d’Europa per la franja E, el carrer Xaloc pel S, i l’avinguda Catalunya al SW. L’interior del sector està restringit al trànsit rodat i, per tant, no hi ha freqüentació de vehicles. L’aparcament a la zona d’estudi és inexistent.

2.3. Mobilitat a peu

Les dimensions del nucli urbà de Blanes fa que la majoria dels desplaçaments es puguin realitzar a peu, ja que en un radi de 1.000 m s’hi localitza el centre urbà i la major part de l’àrea residencial de la ciutat.

En els darrers anys s’ha efectuat una progressiva pacificació del trànsit rodat, principalment a banda i banda del carrer Ample, el qual ha rebut el tractament de plataforma única, malgrat que es permet la circulació de vehicles. També els carrers de sota del carrer Méndez Núñez, al barri de S’Auguer, són d’ús exclusiu per a vianants. Així mateix, també han rebut aquest tractament d’altres carrers o passatges dispersos per la ciutat (com per exemple el carrer Vila de París a s’Abanell).

No obstant això, existeixen alguns elements que dificulten els desplaçaments en aquest mode de transport, que són:

1) L’elevat pendent d’alguns dels sectors del municipi, especialment a les urbanitzacions perifèriques, però també a l’entorn de la plaça de l’Església de Sa Carbonera, al barri de Mas Marull i diversos carrers de les zones de Sa Massaneda i la Perla.

2) La manca d’accessibilitat en alguns dels itineraris que conformen la xarxa per a vianants, sobretot en quant a l’amplada de les voreres. Blanes disposa d’un Pla d’accessibilitat de l’any 2001 i, per tant, s’està treballant per resoldre aquestes problemàtiques.

L’accés a peu al sector del Rector Blau és possible des de l’esplanada habilitada com a pàrquing al barril Mas Marull (S del sector), des de l’avinguda Catalunya, des del carrer Xaloc, des de la carretera de Malgrat i des de l’avinguda Europa. Tots aquests camins que s’endinsen al sector no estan pavimentats ni disposen de senyalització. Atès que la

-16-


zona no està acondiciada, no esdevé un espai de freqüentació pública pels veïns. A les franges on llinda amb les carreteres principals, hi ha voreres.

Figura 6. Diverses fotografies que il·lustren l’estat dels camins d’accés al sector Racó Blau.

Un altre aspecte important d’assenyalar en aquest apartat, és la presència d’itineraris o rutes per a caminar. El principal sender que transcorre pel municipi de Blanes és el GR-92, que ressegueix el litoral català i permet la connexió amb municipis veïns com Tossa de Mar, Lloret de Mar i Tordera.

Els camins d’accés des de l’avinguda Catalunya.

Accés des del carrer Xaloc.

-17-


D’altra banda, el Consell Comarcal de la Selva i l’Ajuntament han impulsat una sèrie d’itineraris per fer a peu, amb l’objectiu de potenciar el turisme actiu dins el nucli urbà i el seu entorn.

Cal posar de manifest que cap d’aquests itineraris transcorre per l’àmbit d’estudi.

2.4. Xarxa d’itineraris per a bicicletes

Segons informació extreta de l’AMG POUM Blanes, el municipi compta amb una xarxa formada per uns 4,8 km de carrils bici segregats de la calçada:

- Al passeig Marítim existeix un carril bici que connecta la desembocadura de la Tordera amb el passeig Cortils i Vieta i té una longitud de gairebé 2,5 km, i compta amb trams que circula a la calçada i d’altres que circula sobre la vorera.

- El carril bici paral·lel a la carretera Gi-600 entre Blanes i Tordera, es va construir aprofitant les obres d’ampliació i millora de la carretera. Té una amplada de 2,3 m i està segregat de la calçada. Té una longitud de 1,6 km, dels quals 1 km transcorre dins del terme municipal.

- Existeix un tram de carril bici segregat a l’avinguda Catalunya, entre els carrers Pablo Neruda i el passeig Marítim, el qual compta amb un traçat de 1,3 km. Es tracta d’un carril bici bidireccional, en el qual part del seu traçat circula per un espai de convivència entre els ciclistes i els vianants.

- Carril bici a la carretera de Malgrat que té continuïtat cap aquest municipi veí. Aquest carril voreja el sector Racó Blau per la seva banda N.

Actualment el grau d’utilització d’aquests carrils bici resulta notable, i presenta problemes d’interconnexió i continuïtat entre ells, i amb mancances en quant al seu dimensionament. L’AMG POUM Blanes proposa ampliar la xarxa a 16 km ciclables.

Amb relació a l’aparcament per a bicicletes, a finals de 2006, Blanes comptava amb una dotació de 120 places d’aparcament a la via pública, i en els darrers anys s’han instal·lat nous punts d’aparcament. Cal destacar l’aparcament automàtic subterrani o Biceberg situat a l’estació d’autobusos (entre Lluís Companys i el passeig de Catalunya) que compta amb una capacitat de 46 bicicletes.

-18-


Altrament, Blanes compta amb una sèrie de circuits BTT dins del terme municipal. El Consell Comarcal, conjuntament amb els Centres BTT/FCC han creat 3 rutes per a bicicletes de muntanya. Cap d’aquestes transcorre per l’àmbit d’estudi.

Pel límit nord del sector Racó Blau, paral·lel a la carretera de Malgrat discorre un carril bici, que té continuïtat en sentit W (Malgrat de Mar) i parcialment S (avinguda Catalunya, entre carrer Pablo Neruda i el passeig marítim). La penetració a l’interior de l’àmbit és possible a través de camins sense acondiciar ni senyalitzar.

Figura 7. Carril bici que transcorre per la carretera de Malgrat, al N del sector Racó Blau.

2.5. Oferta actual de transport col·lectiu

El municipi de Blanes disposa d’una completa xarxa de transport públic. Pel que fa a l’autobús, 9 línies de transport urbà de Blanes, més una de bus nocturn. El sistema de bus urbà de Blanes compta amb una mitjana d’uns 1.700.000 usuaris anuals, i en els darrers anys (període 2004-2008) ha registrat un increment anual del 3% en nombre de passatgers. Les línies que registren un major nombre de viatgers transportats són les línies 2, 4, 7 i 9.

En tot el municipi de Blanes no hi ha cap carril d’ús exclusiu d’autobusos, tot i que en alguns punts tenen prioritat.

-19-


Diferents línies de bus interurbà connecten Blanes amb els principals pols atractors: Lloret de Mar, Tossa de Mar, Girona, Barcelona, aeroport de Girona, Figueres. L’estació d’autobusos se situa al passeig Catalunya, propera al passeig marítim i a aproximadament a un 1 km de distància de l’àmbit d’estudi.

Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, Blanes compta amb una estació de rodalies RENFE situada a 2 km del centre històric de la ciutat, i a uns 800 m respecte de l’àmbit d’estudi. Per aquesta estació hi circulen els trens de la línia C1 Maçanet-Massanes – Hospitalet de Llobregat amb una freqüència de pas mitjana de 30 minuts. El recorregut que realitza aquesta línia ajuda a intensificar les relacions entre Blanes i els municipis de la costa, i no tant amb la resta de nuclis de la comarca de la Selva. Des de Maçanet Maçanes es pot enllaçar amb la línia de trens regionals que connecten Barcelona amb Girona, Figueres i Portbou.

El Pla d’Infraestructures i Transports de Catalunya 2006-2026 preveu el perllongament de la línia de ferrocarril des de Blanes fins a Lloret amb la finalitat de fer arribar el servei de rodalies fins a aquest municipi. Al mateix temps, està previst desdoblar la línia entre els municipis d’Arenys de Mar i Blanes per tal d’augmentar el nombre d’usuaris de la línia.

Hi ha 5 parades de taxi distribuïdes pel nucli urbà: plaça Catalunya i el carrer Xavier Brunet, carrer Mediterrani amb Cristòfor Colom, estació de ferrocarril, estació d’autobusos i hospital comarca.

La figura 8 recull la localització de l’àmbit d’estudi respecte la xarxa de transport col·lectiu.

-22-


-23-


4. Mobilitat generada

-24-


-25-


4. Mobilitat generada

Per tal d’avaluar la mobilitat derivada del desenvolupament de les actuacions previstes al sector Racó Blau de Blanes, resulta convenient realitzar una estimació quantitativa del nombre de desplaçaments que es generaran en funció de les superfícies, dels usos principals i dels índexs d’edificabilitat, que es recullen a la normativa urbanística.

El Decret 344/2006 en el seu Annex 1 estableix les següents ràtios mínimes de viatges generats/dia, llevat d’aquells supòsits en què es justifiquin l’adopció de valors inferiors:

Ús d’habitatge El valor més gran entre 7 viatges/habitatge o 3 viatges/persona

Ús residencial 10 viatges/100m2 de sostre

Ús comercial 50 viatges/100m2 de sostre

Ús d’oficines 15 viatges/100m2 de sostre

Ús industrial 5 viatges/100m2 de sostre

Equipaments 20 viatges/100m2 de sostre

Zones verdes 5 viatges/100 m2 de sòl

En base aquestes ràtios s’ha calculat els viatges generats al sector Racó Blau, que s’il·lustren a la figura 10. En total es preveuen 11.535 viatges/dia a l’àmbit d’estudi.

-27-


L’AMG POUM Blanes havia tingut en compte aquestes ràtios i havia determinat que, tot i que el Decret 344/2006 estableix una ràtio de 5 viatges/100 m2 de sòl per a la superficie reservada a zones verdes, es creia convenient reduir aquest valor a 1 viatge/100 m2 de sòl, tenint en compte la seva ubicació i que es tracta d’una zona boscosa de fort pendent limítrofa amb la carretera de Malgrat amb impossibilitat d’edificació.

En el cas de l’ús residencial, el Decret 344/2006 permet, la utilització de 7 viatges per habitatge o de 3 viatges per persona. Segons l’AMG POUM Blanes, tenint en compte, que a Blanes, la mitjana actual d’ocupació de les llars és de 2,75 persones, s’ha utilitzat la ràtio de 8,25 viatges per habitatge, que s’obté de multiplicar 2,75 per 3 viatges per persona que contempla el Decret.

Figura 11. Viatges al dia generats al sector Racó Blau segons les ràtios corresponents a cada ús del sòl.


Amb aquesta nova ràtio, és evident que es redueixen el nombre de desplaçaments previstos a la zona verda del parc urbà (de 3.184 a 698 viatges/dia). Tanmateix, dependrà de la projecció i difusió que es doni a la zona, associada a la presència d’escolars (possibilitat d’implantació de centre d’interpretació de la natura, etc.). A més, l’AMG no contemplava l’ús comercial, que el Pla Parcial d’aquest sector.

-28-


-29-


5. Xarxa de mobilitat i reserves d’espai a la xarxa viària

-30-


-31-


5. Xarxa de mobilitat i reserves d’espai a la xarxa viària

A continuació es recullen les directrius que s’esmenten a l’article 4 del Decret 344/2006, i que cal tenir en compte a l’hora de la nova planificació:

a) L'amplada mínima dels carrers que es planifiquin en sòl urbanitzable amb la senyalització corresponent a zona 30, d'acord amb el que estableix el Reglament general de circulació, ha de ser de 10 m.

b) L'amplada mínima dels carrers planificats coma xarxa bàsica en sòl urbanitzable, així com dels trams de carretera definits com a trams urbans, ha de ser d'11 m.

c) L'amplada mínima dels carrers que es planifiquin en sòl urbanitzable per on discorri un itinerari de la xarxa bàsica de bicicletes han de tenir una amplada addicional de 2 m sempre i quan coincideixi amb la xarxa bàsica de vehicles. En cas contrari, s'atendrà a l'establert als apartats anteriors.

d) Els carrers que es planifiquin en sòl urbanitzable per on discorri un itinerari per al transport públic han de tenir una amplada addicional de 5 m sempre i quan coincideixi amb la xarxa bàsica de vehicles. En cas contrari, s'atendrà al que estableixen els apartats anteriors.

e) El pendent màxim dels nous carrers en sòl urbanitzable no ha de superar el 8%, i només en casos excepcionals, degudament justificats, pot arribar fins al 12%.

En qualsevol cas, el pendent del 8% no serà acceptable per a llargades superiors a 300 m. Cas que es superi aquesta llargada, es construiran espais de descans amb pendent màxim de 2% que continguin, com a mínim, un cercle d'1,5 m de radi.

La construcció d'escales a la via pública resta condicionada a què hi hagi un itinerari alternatiu adaptat a la normativa d'accessibilitat. Quan l'itinerari alternatiu sigui desproporcionat en temps i/o recorregut, d'acord amb el que estableix la citada normativa, es construiran ascensors o elements elevadors segurs i accessibles.

f) El pendent màxim dels itineraris per a bicicletes no pot superar, amb caràcter general, el 5%. Només en supòsits excepcionals, degudament justificats, aquest pendent pot arribar al 8%.

Les propostes que es mostren a continuació s’obtenen, d’una banda (1) de l’Avaluació de la Mobilitat Generada del POUM de Blanes (AMG POUM Blanes) i que tan es refereixen al conjunt del municipi com al sector objecte d’estudi, i d’altra banda (2), a partir del

-32-


tractament que contempla el Pla Parcial Racó Blau referent a la mobilitat interna dins el sector.

5.1. Xarxa d’itineraris principals per a vianants

La xarxa d’itineraris principals per a vianants ha de ser la prioritària davant la resta de modes de transport i ha de complir diferents criteris generals (segons estableix el Decret 344/2006):

1. Assegurar la connectivitat amb els indrets on es generarà un nombre important de desplaçaments a peu (parada d’autobús, comerços, equipaments comunitaris –consultori, escola, etc.–, instal·lacions esportives, àrees d’activitat laboral –polígons industrials–.

2. Evitar accidents de trànsit. 3. Garantir la continuïtat de la xarxa dins el municipi i amb els municipis veïns. 4. Facilitar la coordinació amb itineraris de transport públic. 5. Donar prioritat a la segregació i protecció adequada en cas de transcorre pel

costat de la xarxa viària. 6. Procurar l’adaptació amb les normes d’accessibilitat urbanística previstes al Codi

d’accessibilitat.

L’AMG POUM Blanes, a l’apartat 5.1.2. Proposta d’actuacions en relació a la xarxa d’itineraris per a vianants, amplia aquests criteris amb propostes d’amplades, connexions, accessiblitat, etc. A partir d’aquests condicionants es va dissenyar la proposta de xarxa d’itineraris principals per a vianants, que es mostra a la figura 12. L’àmbit d’estudi apareix assenyalat per observar l’encaix del Racó Blau dins la xarxa general.

-35-


vianants sense problemes de mobilitat. Es tracta d’un camí sense asfaltar amb una elevada presència d’herbes i arbustos que en dificulten el pas. En el POUM es preveu obrir un vial entre la carretera de Malgrat i la carretera de Tordera. Es proposa habilitar aquest vial amb una vorera de 2 m a un costat i 4 m a l’altra, esdevenint espai de convivència entre vianants i ciclistes. D’aquesta forma es garanteix la continuïtat de l’avinguda Catalunya a l’altra banda de la carretera de Malgrat.

- Avinguda d’Europa: eix que enllaça els polígons industrials Nord i Carretera de l’Estació amb el barri dels Olivers i l’estació d’autobusos. Disposa de voreres amb una amplada superior a 1,5 m, lliures d’obstacles en ambdós sentits de la circulació. Per tal de garantir la seguretat dels vianants en les interseccions i en els passos per a vianants es proposa instal·lar plataformes elevades en aquests punts.

Cal afegir que el Pla Parcial del Racó Blau ha dissenyat la mobilitat interna del sector sota criteris de mobilitat sostenible, prioritzant la mobilitat a peu i en bicicleta (veure figura 13): carrers restringits a la circulació rodada del sector NE, xarxa de camins dins el futur parc urbà, i alhora la connexió entre ells i amb l’exterior del sector, amb les voreres amples i adequades de la carretera de Malgrat, l’avinguda d’Europa i l’avinguda Catalunya.

5.2. Itinerari principal per al transport col·lectiu

La nova xarxa ha de cenyir-se a les següents consideracions (extretes del Decret 344/206):

1. Connectivitat amb els indrets que esdevenen polaritats cèntriques (comerços, equipaments comunitaris –consultori, escola, etc.–, instal·lacions esportives, àrees d’activitat laboral –polígons industrials–.

2. Connexió entre les diverses xarxes de transport col·lectiu per facilitar la intermodalitat entre diferents tipus de transport col·lectiu.

3. Les parades de les línies s’han de situar de manera coordinada amb els itineraris per a vianants i per a bicicletes, i respectant que la distància màxima d’accés mesurada sobre la xarxa de vianants sigui inferior a 750 m, llevat d’aquells supòsits en què es justifiqui que no és possible.

4. L’espai destinat a parades pel transport col·lectiu s’ha de configurar de manera que es respecti l’espai destinat als itineraris per a vianants i per a bicicletes, i que es garanteixi la seguretat de les persones vianants i de les ciclistes.

5. A l’entorn de les estacions de ferrocarril i parades d’autobusos interurbans cal reservar espais pels aparcaments de bicicletes i per a vehicles privats a motor.

-36-


L’apartat 5.2.2. Proposta d’actuacions en relació a la xarxa de transport col·lectiu de l’AMG POUM Blanes complementa les anteriors consideracions.

A nivell municipal l’AMG POUM Blanes defineix com a objectiu principal la necessitat de millorar l’accessibilitat dels autobusos interurbans. En aquest sentit es dissenya una possible línia nova: Avinguda Catalunya - Nou eix paral·lel a la via del tren (entre la carretera de Malgrat i la carretera de Tordera).

En aquest sentit, es proposa la creació d’un carril taxi-bus per a cada sentit de la circulació amb la finalitat de facilitar la connexió fins a l’estació d’autobusos i a la zona hotelera i de càmpings. D’una banda, l’avinguda Catalunya, atès que és un vial ja consolidat, per poder-hi col·locar un carril bus a cada sentit, caldria eliminar l’aparcament o bé reduir la zona de passeig prevista i existent. D’altra banda, l’habilitació d’un espai reservat per al transport col·lectiu en aquest nou eix mar-muntanya paral·lel a la via del ferrocarril, permetria gaudir d’una alternativa a l’avinguda Europa (vial molt densificat amb un elevat volum de trànsit).

A la figura següent es pot veure com el sector d’estudi quedaria posicionat respecte aquesta nova línia, i la figura 8 il·lustrava també com l’àmbit d’estudi es localitza respecte la xarxa d’autobusos existent.

-38-


5.3. Xarxa d’itineraris principals per a bicicletes

Els criteris a tenir en compte a l’hora de projectar aquesta xarxa d’itineraris són els següents (segons marca el Decret 344/2006):

1. Els carrers que s’urbanitzin de nou i per on discorri la xarxa de bicicletes hauran de tenir una amplada de 13 m.

2. El pendent màxim dels itineraris per a bicicletes no pot superar, amb caràcter general el 5%. Només en supòsits degudament justificats, aquest pendent pot arribar al 8%.

3. Assegurar la connectivitat amb els indrets on es generarà un nombre important de desplaçaments (parada d’autobús, comerços, equipaments comunitaris –consultori, escola, etc.–, instal·lacions esportives, zona industrial.

4. Continuïtat, preferentment mitjançant vies ciclistes segregades o carrils-bici protegits. Serà necessària una senyalització dels itineraris.

5. Coordinació amb la xarxa de bicicletes dels municipis veïns i amb la xarxa d’itineraris de transport col·lectiu.

6. No es poden fer passar per carreteres de doble calçada ni per carreteres de calçada única amb una intensitat mitjana diària superior a 3.000 vehicles, llevat que se segreguin de la via mitjançant mecanismes adequats de protecció.

7. Es poden preveure itineraris de bicicleta per carrers de zona 30 en cohabitació amb la resta dels vehicles.

L’AMG POUM Blanes, 5.3.2 Proposta d’actuacions en relació a la xarxa d’itineraris per a bicicleta ha complementat aquests criteris i ha acabat fent una proposta d’itineraris que es pot veure a la pàgina següent.

-41-


- Camí paral·lel a la via del ferrocarril –entre la carretera de Malgrat i la carretera de Tordera–:actualment es troba en mal estat i únicament hi poden circular alguns vianants sense problemes de mobilitat. Es tracta d’un camí sense asfaltar amb una elevada presència d’herbes i arbustos que en dificulten el pas. En el POUM es preveu obrir un vial entre la carretera de Malgrat i la carretera de Tordera. Es proposa habilitar aquest vial amb una vorera de 2 m a un costat i 4 m a l’altre esdevenint espai de convivència entre vianants i ciclistes. D’aquesta forma es garanteix la continuïtat de l’avinguda Catalunya a l’altra banda de la carretera de Malgrat.

Com s’ha comentat, el Pla Parcial del Racó Blau ha fet un disseny de la mobilitat interna del sector Racó Blau s’ha fet tenint en compte els aspectes de la mobilitat sostenible i priorització de la mobilitat a peu i en bicicleta que es justifica en: accessos al parc urbà des del carril bici de la carretera de Malgrat, al sector NW dos carrers restringits a la circulació rodada i amb connexions directes al parc urbà.

Es proposa també el disseny de zones 30 als nous vials, per tal de facilitar la conviviència entre bicicletes i vehicles.

Cal afegir que el Decret 344/2006 en el seu Annex 2 estableix les següents reserves mínimes d’aparcament de bicicletes situats fora de la via pública, llevat d’aquells supòsits en què es justifiquin l’adopció de valors inferiors:

Ús d’habitatge Màx. de 2 places/habitatge o 2 places/100m2 de sostre

Ús comercial 1 plaça/100m2 sostre

Ús d’oficines 1 plaça/100m2 sostre

Ús industrial 1 plaça/100m2 sostre

Equipaments docents 5 places/100m2 sostre

Equipaments esportius, culturals i recreatius

5 places/100 places d’aforament de l’equipament

Altres equipaments públics 1 plaça/100m2 sostre

Zones verdes 1 plaça/100m2 sòl

Estacions d’autobusos 0,5 places/30 plac,es ofertes de circulació

En base aquests criteris, a la figura 17 es poden observar les 1.600 places d’aparcament de bicicletes que s’haurien de reservar en els diferents espais. És evident que en alguns casos, la dada resulta sobredimensionada.

-44-


- Eix avinguda Catalunya – passeig de Catalunya: important via d’accés al centre de Blanes comprès entre la carretera de Malgrat i la plaça dels Països Catalans. Aquest eix està format per dos carrils de circulació, un per cada sentit.

- Avinguda d’Europa: eix mar-muntanya que connecta la carretera de Tordera amb l’avinguda Catalunya (prop de l’estació d’autobusos). Es disposa de com a mínim un carril per sentit de circulació, augmentant a dos carrils en el tram comprès entre la carretera de Tordera i la carretera de Malgrat, on el trànsit generat pels polígons industrials provoca un notable augment de la intensitat de vehicles.

Amb relació a la mobilitat interna en vehicle privat (veure figura 20) es recomana la senyalització de zones 30 dels vials interns, per garantir la convivència entre vehicles i bicicletes.

Pel que fa a l’aparcament, el Decret 344/2006 en el seu Annex 3 estableix les següents reserves mínimes d’aparcament de vehicles situats fora de la via pública:

Turismes Motocicletes Ús d’habitatge

1 plaça/habitatge o 1 plaça/100m2 de sostre

0,5 places/habitatge o 1 plaça/200 m2 de sostre

Estació d’autobús 5 places/30 places ofertes de circulació 5 places/30 places ofertes de

circulació

L’AMG POUM Blanes planteja una sèrie d’accions referents a l’aparcament:

1. Disposar d’una ràtio d’aparcament a l’interior de l’habitatge superior als valors mínims que fixa el Decret 344/2006. Es proposa una ràtio de places d’aparcament per a turismes de 1,5 vehicles/habitatge en correspondència a l’actual proporció de motorització de Blanes (1,8 vehicles/habitatge).

2. Maximitzar l’aparcament de vehicles a fora de la via pública. Per tal de solucionar el dèficit d’estacionament existent a Blanes es proposa incrementar al màxim el nombre d’aparcaments fora de la via pública (un dimensionament correcte) i en minimitzar l’espai destinat a aparcament ubicat a l’espai públic.

3. Augmentar l’espai d’aparcament destinat a zona blava. La transformació d’aparcaments actuals en estacionaments públics de zona blava pot garantir una major rotació i aprofitament dels aparcaments.

-46-


-47-


6. Resum i conclusions

-48-


-49-


6. Resum i conclusions

El present estudi d’avaluació de la mobilitat generada del Pla Parcial del sector Racó Blau de Blanes compleix amb els objectius fixats a l’inici del document:

1. S’han avaluat els increments potencials de desplaçaments que comportarà aquest nou sector residencial, comercial i amb zona verda. Tot i que s’han mostrat dues possibilitats de càlcul, és evident que la mobilitat augmentarà i que cal fer-hi front.

2. Es valora positivament el tractament que el Pla Parcial ha fet de la mobilitat interna del sector, potencials els mitjans de desplaçaments sostenibles com són l’anar a peu i en bicicleta.

3. El sector Racó Blau encaixa amb tots els itineraris previstos en l’Avaluació de la Mobilitat Generada del POUM de Blanes, i es connecta amb ells (xarxa d’itineraris per a vianants, bicicletes, transport col·lectiu i de vehicles).

En definitiva, el desenvolupament del Pla Parcial del sector Racó Blau, millorarà una zona de la ciutat, avui amb símptomes de degradació, i contribuirà a la mobilitat sostenible del municipi.

Girona, agost de 2010

Joan Solà i Subiranas Ester Batlle i Genís Geòleg (UAB) Geògrafa (UdG) Màster Enginyeria i Gestió Ambiental (UPC)

-50-


-51-


7. Document en format digital (CD)

annex 3. estudi d’avaluaciÓ de la mobilitat generada 03...oriol martorell, 40, 1r, 3a. 17003...

Documents