annex estudi el pla

Desembre 2009 Amb el suport de:

... Angerri Consultors ...

Carrer Tetuan 10, 1er. 2a. 08172 Sant Cugat del Vallès Tel: + 34 607.160.613 E-mail: [email protected]


.....Com promoure l’atracció al polígon industrial “El Pla”...........

de noves activitats econòmiques de valor afegit? ..

1. Introducció ............................................................ pàgina 2 2. Definició dels objectius ........................................ pàgina 3 3. Avaluació del polígon i les activitats ................. pàgina 7 4. La situació competitiva del polígon .................... pàgina 38 5. Propostes d’actuació ............................................. pàgina 43 6. Agraïments .............................................................. pàgina 47 Amb el suport de:


.


Informe de les actuacions proposades per l’atracció al polígon industrial “El Pla” de noves activitats econòmiques de valor afegit. 1. Introducció. L’Àrea de Desenvolupament i Promoció Estratègica Local (Dipel) està interessada en definir l'estratègia que l'Ajuntament de Molins de Rei ha d’implementar per promoure l’atracció al polígon industrial “El Pla” de noves activitats econòmiques de valor afegit. En aquest document es plantegen les recomanacions, a partir de l’anàlisi de les característiques urbanístiques i d’ocupació del polígon “El Pla” de Molins de Rei i, de la situació d’aquest espai especialitzat en activitats econòmiques, pròxim a la conurbació de Barcelona. El document és un informe que justifica les línies d’actuació que es proposen prioritzar. La jerarquització està relacionada amb la contribució de les mesures proposades a la generació de models de negoci innovadors. S’intenta trencar, d’aquesta manera, les rigideses o les inèrcies del passat, per tal de poder construir un model d’activitats econòmiques amb un alt grau de competitivitat. Les polítiques de promoció proposades es presenten en l’aparat 5 d’aquest resum executiu. El document conté la delimitació de l’objectiu de renovació en les activitats econòmiques al polígon “El Pla”; l’explicació de la metodologia utilitzada per a l’elaboració de les propostes; i la metodologia proposada per a la implementació, el seguiment i l’avaluació de les polítiques per a la renovació de les activitats econòmiques, més adaptades al dinamisme internacional.


2. Definició dels objectius. L’Àrea de Desenvolupament i Promoció Estratègica Local (Dipel) està interessada en definir l'estratègia que l'Ajuntament de Molins de Rei ha d’implementar per promoure l’atracció al polígon industrial “El Pla” de noves activitats econòmiques de valor afegit. El valor afegit es refereix a la diferència entre el valor creat per l’empresa i el de l’oferta alternativa més propera per als clients en el seu àmbit competitiu. D’acord amb en Joan E. Ricart 1, el valor afegit està associat al model de negoci amb el qual l’empresa competeix. Les interaccions del model de negoci amb l’entorn (els clients, els distribuïdors, el competidors, els substituts o els complements), afecten la capacitat de l’empresa i la manera de seguir creant i capturant valor. Les empreses, per interacció amb l’entorn, es veuen forçades a replantejar i adaptar els seus tradicionals models de negoci a les noves necessitats. Històricament, les empreses catalanes han desenvolupat models de negoci caracteritzats per una inversió en tecnologia disponible abans que en d’altres parts d’Espanya, en mercats protegits i amb costos laborals barats. L’entorn cada vegada més globalitzat, s’ha fet complex, i desafortunadament, la inèrcia ha caracteritzat la reacció de massa empreses, sense fer èmfasi en la innovació i l’adaptació dels models de negoci. El resultat són models de negoci incapaços de seguir en entorns contínuament dinàmics. Figura 1. Cercle virtuós d’un model de negoci tradicional INVERSIÓ ORIGINÀRIA TECNOLOGIA BAIX COST ECONOMIES D’ESCALA

BAIX COST LABORAL VOLUM

Font: J. E. Ricart, 2009.

1 Dr. Joan Enric Ricart. Titular de la càtedra Carl Schroder de Direcció Estratègica a IESE Business School (Universitat de Navarra). Vegeu: Models de negoci per a una nova organització industrial. Generalitat de Catalunya, 2009. Papers d’economia industrial, 28.


En un entorn tradicional el model de negoci es caracteritzava per: 1. Disponibilitat de tecnologia, moltes vegades importada, amb grans economies d’escala a la mida del mercat. Catalunya va avançar-se en els processos d’industrialització a d’altres parts d’Espanya. 2. Flux de persones disposades a incorporar-se a noves activitats econòmiques, a baix cost, i suficientment preparada per als simples processos industrials realitzats. La immigració a Catalunya ha assegurat el flux de persones a baix cost laboral. 3. El mercat local espanyol protegit enfront de la competència estrangera. Va facilitar un creixement industrial des dels anys 50 fins els 70. La no evolució d’aquests models de negoci tradicionals ha portat a l’esgotament les estratègies empresarials amb retroalimentació negativa (baixos costos en un mercat limitat). A una situació de cercle viciós que fa perdre la posició de l’empresa en el mercat. Els nous models de negoci tenen molt a veure amb les tries2 realitzades pels directius de l’empresa (pràctiques de retribució, contractes de subministrament, serveis oferts, actius utilitzats, la integració vertical, iniciatives d’activitats comercials,..). En la gran majoria, les tries estratègiques realitzades pels directius són un component fonamental en el model de negoci. Les tries estratègiques provoquen conseqüències i aquestes, a la vegada, altres tries, que acaben generant noves conseqüències, i així successivament. El dinamisme és el resultat de les tries i, de la generació de cercles de retroalimentació positius, que capten valor, els anomenem cercles virtuosos. Un aspecte important dels cercles virtuosos és que, a mesura que passa el temps, el dinamisme es va fent cada vegada més fort i fa difícilment imitable l’estratègia en que s’ha basat l’empresa. Josep Oliver Alonso3, per exemple, ja descrivia l’any 2.007 que la competitivitat local no és suficient en un mercat globalitzat, per afrontar la competència internacional. “L’economia catalana està immersa en un procés transformacional d’un

2 Vegeu op. cit. Ramon Casadesús-Masanell i Joan Enric Ricart. Competir mitjançant models de negoci. Pàg. 21 a 52. 3 Josep Oliver Alonso, Catalunya, 1994-2007, a Economia Catalana. Reptes de futur. Barcelona, 2007. Generalitat de Catalunya.. Departament d’Economia i Finances i BBVA.


model basat en un baix cost i, fonamentalment en una demanda interna (o una demanda externa de qualitat relativament baixa) cap a una nova situació caracteritzada per una necessitat d’alts factors de qualitat humana, de productivitat i de capital tecnològic”. L’evolució de l’economia catalana, amb més de 14 anys de creixement, fins l’any 2.007, no ajudava els emprenedors a tenir la visió d’un final de cicle que, tanmateix s’evidenciava: 1. Una transformació en el factor extern i la xarxa industrial. Espanya està oberta a la competència internacional, mentre que les inversions estrangeres disminueixen. De 1996 a 2006, tot i el creixement de les exportacions, la ràtio d’exportacions sobre importacions decreix des del 76,7% fins el 62,3%. Amb un increment del dèficit de la balança comercial des de 6.283 milions d’euros, fins a 28.115 milions d’euros, en el mateix període. 2. Una reestructuració ocupacional i industrial, on decreixen les persones ocupades en empreses industrials i s’incrementen les ocupacions en la construcció, i els serveis. Situació que ha comportat una major vulnerabilitat en la crisi econòmica actual. 3. Un nou mercat demogràfic (de baixa natalitat) amb disponibilitat de persones procedents de la nova immigració, amb més d’un milió de persones incorporades a Catalunya en els darrers deu anys. Allarga el miratge de creure que es pot competir a baix cost, i baixa productivitat. No es pot resumir en un únic model de negoci els cercles virtuosos d’empreses que captaran valor en aquesta segona dècada del segle XXI. Però, per a l’objectiu de l’Àrea de Desenvolupament i Promoció Estratègica Local (Dipel) de l’Ajuntament de Molins de Rei, de captar noves activitats econòmiques de valor afegit us proposem posar l’accent en projectes empresarials amb alts factors de qualitat humana, de productivitat, i voluntat de competir internacionalment. ORIENTACIÓ ESTRATÈGICA “EL PLA”: Cal posar l’accent en atreure projectes amb models de negoci en que les tries i les conseqüències dels seus directius incorporin la determinació d’adaptar-se als nous mercats internacionals, per poder construir un nou model industrial amb un alt grau de competitivitat.


Figura 2. Un cercle virtuós d’un model de negoci internacional. (En vermell, les tries dels directius). INNOVACIÓ ADAPTACIÓ ALS NOUS MERCATS INTERNACIONALS SERVEI PROXIMITAT AL CLIENT VALOR AFEGIT QUALITAT PER AL CLIENT SOLUCIONS ORGULL DE COMPLETES PERTINÈNCIA SEGURETAT I CONFIANÇA VOLUM PREU COMPETITIU ECONOMIA D’ESCALA COST BAIX BON MARGE MILLORA CONTÍNUA PARTICIPACIÓ DELS COSTOS DE BENEFICIS MODEL DE GESTIÓ PARTICIPATIVA Font: J. E. Ricart, 2009.

Orientar el polígon “El Pla” a la captació d’empreses locals i globals, amb determinació d’adaptar-se als nous mercats internacionals, significa primer, realitzar una avaluació dels espais i els serveis que es disposen. L’avaluació doncs, del polígon “El Pla” al terme de Molins de Rei, en relació l’objectiu de captar activitats de valor afegit, es presenta en l’apartat següent.


3. Avaluació del polígon “El Pla” i de les activitats econòmiques. 3.1. El Polígon “El Pla”. Els orígens del polígon industrial “El Pla” a Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat durant la dècada dels 60, coincideixen amb el moment empresarial tradicional descrit en l’apartat anterior. Amb la promoció del polígon es desenvolupen 143 Ha. (73 Ha. a Sant Feliu de Llobregat i 70 Ha. a Molins de Rei), al llarg de la carretera N-340. El polígon, en l’actualitat, queda delimitat per la via del ferrocarril i el Parc Agrari del Baix Llobregat, separat del propi riu, per l’autopista AP-2. Disposa d’una bona comunicació amb la xarxa viària: amb un enllaç directe amb la B-23, l’AP-2 i l’A-2, que facilita l’accés als principals centres generadors d’activitat econòmica i de mobilitat (tant de mercaderies, com de persones). En el polígon “El Pla” s’hi localitzen més de 300 empreses: gairebé 200 a Molins de Rei i, més de 100 a Sant Feliu de Llobregat. S’estima que les empreses del polígon ocupen gairebé 9.000 persones.4 La majoria de les empreses existents avui al polígon “El Pla”, es varen instal·lar des dels anys 1990. La base de dades contrastada en el present estudi recull més de 200 parcel·les amb superfícies diferents al polígon “El Pla” en el terme de Molins de Rei. 3.2. Avaluació del model de polígon. Angerri Consultors ha avaluat l’estat del polígon “El Pla” al terme de Molins de Rei, per contrastar si està alineat amb l’objectiu de captar activitats de valor afegit. Des de l’òptica tant de les infraestructures físiques (accés, mobilitat, disponibilitat d’aigua, energia, telecomunicacions,..), com les de suport a l’activitat empresarial. En l’avaluació han estat consultades empreses instal·lades, seleccionades d’una mostra entre les que desenvolupen activitat internacional. S’ha contrastat les opinions recollides amb els directius de l’Associació d’Empresaris i, les presentem seguint el guió de la figura 4.

4 Vegeu l’estimació del projecte Gesmapoli, desenvolupat per la Diputació de Barcelona, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat i els sindicats CCOO. i UGT. Barcelona, 2008.


Figura 3. Dades bàsiques del polígon “El Pla”.

POLÍGON EL PLAMUNICIPIS MOLINS DE REI

SANT FELIU DE LOBREGAT

ÀREA ECONÒMICA BARCELONA

A 15 Km. PORT

A 19 Km. AEROPORT

SITUACIÓ

ENTRE L'AP-2,

L'ANTIGA N-340

I EL PARC AGRARI

DEL BAIX LOBREGAT

SUPERFÍCIE 143 Ha.

70 Ha. MOLINS DE REI

73 Ha. SANT FELIU DE LLOBREGAT

TRANSPORT PÚBIC BUS URBÀ MOLINS DE REI / AUTOBUSOS INTERURBANS

ESTACIÓ RODALIES DE MOLINS DE REI

ESTACIÓ FF.GG.CC. QUATRE CANTONS

GESTOR

A MOLINS DE REI AJUNTAMENT DE MOLINS DE REI


Figura 4. Elements de l’avaluació 2009. 1. INFRAESTRUCTURES. a) Característiques de les vies del polígon. b) Facilitat energètica. c) Disponibilitat aigua. d) Manteniment mediambiental. 2. ACCESIBILITAT I MOBILITAT. a) Accés amb transport públic. b) Aparcament de vehicles privats. c) Aparcaments de camions de transport internacional. d) Transport fins el Port i l’Aeroport. 3. SEGURETAT.

a) Servei informació b) Seguretat individual (Alarmes, Manteniment instal·lacions, Falses alarmes)

c) Seguretat col·lectiva ( Servei Vigilància autoritzat, Vídeo càmeres a les vies ús comú, Servei de custodia de les claus, característiques del serveis de vigilàncies autoritzat).

4. COMUNICACIONS I TELECOMUNICACIONS. a) Qualitat del servei de Correus. b) Serveis de missatgeria. c) Telefònica i telemàtica. 5. MANTENIMENT DEL POLÍGON. a) Accessibilitat a les vies de gran mobilitat. b) Manteniment de les vies interiors. c) Consolidació urbana. d) Senyalització dels carrers. e) Numeració de les parcel·les i dels locals. 6. ALTRES SERVEIS PÚBLICS. a) Servei de guarderies per als treballadors. b) Serveis de menjador.

7. PLATAFORMA I PROMOCIÓ D’ESPAIS GENERADORS D’OCUPACIÓ

a) Parcel·les i naus disponibles b) Participació a la xarxa ( web, bloc, facebook,..)

8. CARACTERITZACIÓ DE LES ACTIVITATS PRODUCTIVES

a) Identificació b) Captació d’empreses dels clústers.

9. COMUNICACIÓ TRANVERSAL ENTRE LES EMPRESES DEL POLÍGON a) Serveis comuns ( Borsa de treball conjunta,..) b) Transferir informació de potencials clients i proveïdors.

10. SUPORT A L’ACTIVITAT EMPRESARIAL. a) Inici de l’activitat. b) Canvis d’activitat i ampliacions. c) Ajudes la captació d’activitats amb valor afegit.


3.1.1. Infraestructures. 3.1.1. a) Característiques de les vies del polígon. El polígon “El Pla” es va desenvolupar a partir de la carretera N-340. L’excel·lent localització del Polígon “El Pla” en paral·lel a l’AP- 2 permet una bona5 identificació en les rutes internacionals des de França, o des de Portugal. Figura 5. La centralitat del Polígon “El Pla”

Foto 1. Vista en l’AP-2 en direcció Nord- Sud.

5 “El Pla” està molt ben senyalat a la AP-2, sortida Molins de Rei Sud. No ho està tant, al Nord.


Excepte el carrer de l’Horta, el carrer Salvador Seguí i el carrer Francesc Layret, que són d’una única direcció6, els carrers del polígon “El Pla” al terme municipal de Molins de Rei, són de doble sentit. Tant el carrer Miquel Torelló i l’Avinguda del Pla que discorren paral·lels a la N-340 (Avinguda de Barcelona), com les travessies dels carrers Primer de Maig, carrer Llobregat, carrer Ramon y Cajal, carrer Riera Can Pahissa tenen amplades de superiors als 14 m. El carrer de l’Horta permet l’accés des de l’Avinguda Barcelona a la xarxa d’autopistes i autovies. El general, el polígon transmet la imatge de bona estructura de circulació i totes les vies permeten el trànsit i els girs de camions articulats de transport internacional. Figura 6. L’ordenació de la circulació del polígon El Pla.

6 Projecte Gesmapoli.


La permeabilització de l’Avinguda de Barcelona ha millorat l’any 2009, amb la semaforització amb les travessies del carrer Llobregat, carrer Ramon y Cajal i Riera de can Pahissa (que permeten el canvi de sentit). Foto 2. Vista en la N 340 en direcció Sant Feliu de Llobregat.

En la zona preferent del polígon a Molins de Rei l’amplada de la via central (Avinguda de Barcelona- N 340) és de 17 m, amb 2 carrils de 3,5 m. Els 2 carrils laterals segregats afegeixen 12 m a l’amplada de via. La remodelació de l’any 2009 de l’Avinguda de Barcelona ha introduït un carril bici d’una amplada d’ 1,6 m i una línia d’aparcament de 2,25 m. d’amplada, en la calçada central de la N 340. Foto 3. Senyalització de la calçada de l’Avinguda Barcelona (N 340).


La identificació dels carrers i de la numeració de les travessies ha estat una altra millora introduïda l’any 2009 per a la localització de les activitats econòmiques. Foto 4. Identificació dels carrers en el polígon.

L’estat de manteniment general és correcte, si bé les voreres de l’Avinguda Barcelona (N 340) de 3m en cada costat, presenten un estat deficient de conservació, especialment en banda riu, amb el paviment malmès per les arrels de l’arbrat. Foto 5. Deficiències en l’estat de conservació de la vorera.

També s’assenyalarà, en el proper apartat, la necessitat d’una millora de la senyalització d’entrada i sortida del polígon.


3.1.1. b) Transport fins el port i l’aeroport. L’excel·lent localització del Polígon “El Pla” permet un accés fàcil a les dues grans plataformes del Port de Barcelona (a 15 km) i de l’Aeroport de Barcelona (a 19 km). És un dels actius diferencials del polígon “El Pla”. La senyalització a les dues plataformes (Port i Aeroport) és correcta, tant cap a la B-23, l’AP-2, com l’A-2. Figura 7. L’ordenació de la circulació d’entrada i sortida a autopistes.

Al nostre criteri però, caldria millorar la senyalització d’orientació dins el polígon a les grans vies de comunicació. Hem marcat amb requadres blaus en la figura 7, els punts en els que caldria nous plafons indicatius. En les fotografies següents (7 i 8) presentem les diferències de senyalització, respecte l’òptim (fotografia 6). Assenyalar també, que l’esforç d’identificació dels carrers realitzat l’any 2009, hauria de seguir demanant la millora en la numeració de les parcel·les, a les empreses, que permeti la fàcil localització al transport internacional.


Foto 6. Senyalització de sortida i d’accés a la B-23.

Foto 7. Senyalització a l’Avinguda de Barcelona- Carrer de l’Horta (1).

Foto 8. Senyalització trencada al tram final del carrer de l’Horta.


3.1.1. c) Facilitat energètica. El polígon disposa de connexió a la xarxa elèctrica, amb estacions transformades situades en àrees immediates. Tanmateix, hem recollit en les diverses entrevistes que seria necessària una major potència transformadora i una revisió de la normativa local per a la instal·lació de plaques solars. No es disposa de connexió a la xarxa de gas. Per a la millora de la xarxa elèctrica caldria estudiar un contracte global per al conjunt de les empreses, atesa la proximitat de la xarxa en alta tensió. Així mateix, fóra convenient –per a la millora urbana del conjunt i, per a evitar els camps electromagnètics- estudiar la minimització de l’impacte de la xarxa d’alta tensió paral·lela al carrer de l’Horta. Foto 9. Línia d’alta tensió al carrer de l’Horta.

3.1.1. d) Disponibilitat d’aigua. El polígon disposa de connexió a la xarxa general d’aigua, en bones condicions de pressió i qualitat. La qualitat de l’aigua que s’obté és apta per al consum i supera els controls de qualitat per a usos alimentaris.


3.1.1. e) Manteniment mediambiental. La recollida de residus de les activitats del polígon industrial és una activitat individualitzada. Es suggereix, estudiar un projecte per a les possibles economies d’escala de compartir la recollida de residus entre activitats amb tractaments similars. En el polígon del Pla s’ha introduït l’any 2009 un carril bici a l’Avinguda Barcelona, com a efecte demostratiu de la voluntat de protecció mediambiental. Caldria desenvolupar un pla de manteniment paisatgístic amb: 1. L’arranjament de la zona verda paral·lela al carrer d’Horta. Es suggereix, que s’actuï al mateix temps que la minimització de l’impacte de la línia d’alta tensió. 2. La convivència amb el Parc Agrari. Els 2,7 km de l’avinguda del Pla poden ser una facilitat per a la passejada, i les activitats de manteniment atlètic de les persones. Es suggereix que s’actuï en la vorera del costat del Parc Agrari amb una balustrada integrada en el paisatge que contribueixi a reforçar la bona convivència amb el Parc Agrari. 3. El lligam amb el nucli urbà. Minimitzat l’impacte de la línia d’alta tensió a la zona verda del carrer de l’Horta, permetria dissenyar un circuït de més de 6,5 km des de l’Avinguda de Barcelona – carrer de l’Horta- Avinguda del Pla- carrer del Primer de Maig d’ús de lleure ciutadà, especialment compatible els dies festius amb els usos del polígon. 4. El manteniment de la jardineria en les rotondes d’accés al polígon, i la neteja de la vegetació en les parcel·les buides, contribuiria a una millora de la imatge del conjunt. 5. L’avaluació de l’enllumenament nocturn del polígon, per millorar-ne la intensitat, alhora que reduir la contaminació lumínica nocturna.


3.2.2. Accessibilitat i mobilitat. 3.2.2. a) Accés amb transport públic. El polígon el Pla compta amb un projecte de mobilitat7 amb transport públic per millorar la racionalització de les línies d’autobusos i la seva freqüència. Es fonamenta en la proximitat d’accés a les estacions de Rodalies de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, i en la comunicació amb el Trambaix i les línies de metro. Figura 8. Les línies d’autobusos.

7 Vegeu l’anàlisi del projecte Gesmapoli, desenvolupat per la Diputació de Barcelona, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat i els sindicats CCOO. i UGT. Barcelona, 2008


Foto 10. Línies d’autobusos a l’Avinguda Barcelona.

Les línies L50 i L62 enllacen l’estació de rodalies de Molins de Rei, amb el polígon, el Trambaix i la línia 5 del metro a Collblanc. La línia L 65, de l’estació de rodalies de Molins de Rei, pel polígon El Pla, arriba a Sant Just Desvern. La línia L64, amb el mateix recorregut que la L65 arriba fins el TRAM, a la Plaça Francesc Macià, a Barcelona. La L57 també arriba a Francesc Macià, a Barcelona, i les línies L61 i L 68 ho fan també, però per l’autopista. La línia 567 enllaça el metro, amb la línia 3 a Maria Cristina, a Barcelona, amb la línia de rodalies a Molins de Rei i, la línia dels FGC a d’intercanviador de Quatre Camins.


Entre les nocturnes, la N50 enllaça la Plaça Catalunya, a Barcelona, pel Polígon El Pla, fins a Martorell. El projecte de mobilitat pública es va implementant i, segons hem recollit, ha augmentat l’ús de l’accés amb transport públic fins el 25% dels desplaçaments. En la figura següent (núm. 11) s’han recollit les freqüències de pas actuals.


3.2.2. b) Aparcaments de vehicles privats.


En l’enquesta que recollia el projecte Gesmapoli8 s’obtenia que el desplaçament amb vehicle privat, era el més utilitzat per les persones que treballen al polígon. Fins el 48% dels treballadors que accedien habitualment al polígon, com a usuaris de vehicle privat, aparcaven en l’interior de la seva empresa. La bona estructura del polígon el Pla, permet l’aparcament de vehicles privats en totes les vies. Segons l’enquesta de Gesmapoli, significa fins el 52 % dels treballadors usuaris de vehicle privat. En el polígon “El Pla” en terme municipal de Molins de Rei, es disposen de fins a 1.300 places d’aparcament. Amb una estimació de prop de 32.500 m2 destinats a aparcaments de turismes en la vies públiques. Pel que hem recollit ha millorat la disciplina d’aparcament: no s’observa aparcament en doble fila en l’aparcament en cordó, en els carrils laterals de 2,25 m en el mateix sentit de la circulació. L’aparcament en bateria s’ha ampliat al carrer Riera Can Pahissa. Figura 12. Inventari d’aparcaments de turismes en les vies públiques del polígon.

Si bé pot seguir augmentant l’ús del transport públic i, l’ús compartit de vehicles privats, cal prestar atenció a que els usos admesos en el polígon no

8 Vegeu nota 4.


signifiquin una major pressió sobre l’aparcament en la via pública. Així, caldria evitar: 1. La proliferació d’activitats de comerç al detall que, alhora que incrementarien la mobilitat en vehicle privat al polígon, significarien una pressió equivalent a 3 places de vehicle privat (una repercussió de quasi 75 m2) per cada 100 m2 de botiga. 2. La proliferació d’activitats de comerç majorista que també incloguin la venda ocasional al detall. L’increment de la mobilitat en vehicle privat al polígon, s’estima en 2 places de vehicle privat (una repercussió de quasi 50 m2) per cada 100 m2 de l’establiment. 3. La proliferació d’activitats de distribució logística “d’última milla”. L’increment de mobilitat és, en aquests casos de furgonetes i petits camions que estan infradimensionats en l’interior de l’empresa i, ocupen les vies públiques del polígon. Foto 11. Carrer Miquel Torelló.

3.2.2. c) Aparcaments de camions de transport internacional. En el polígon no s’observa l’estacionament perllongat de camions de transport internacional en les vies públiques. És especialment endreçat, respecte altres polígons de la regió de Barcelona. Tanmateix, i ateses les recomanacions per al creixement de les activitats amb connexió internacional, caldria estudiar la millora de les instal·lacions actuals. Tot i que en el mapa d’activitats (vegeu pàgina 28) hi consten tres indicacions


d’aparcament són, de fet, instal·lacions internes de les empreses. Excepció feta de l’aparcament de camions del carrer Primer de Maig (assenyalat en la figura 10, de la pàgina 18), que és a precari. Foto 12. Aparcament carrer Primer de Maig.

A 200 m de l’entrada al polígon des de l’autopista AP-2, al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat, el polígon “El Pla” disposa d’un servei privat9 d’aparcament vigilat de camions de transport internacional, de manteniment dels vehicles i de descans per a les persones que els condueixen. És un servei diferencial respecte a altres parcs empresarials amb voluntat de connexió internacional.

9 www.buenotrans.es Àrea de Serveis i Transport a Sant Feliu de Llobregat. Rentats, enge, lubricació centralitzada i neteja de tapisseries. Reparació de tendals. Canvis d'oli i filtres. Revisions PRE-ITV. Alineacions frens i rectificació de tambors. Tubs d'escapament. Reparació i muntatge d'aire condicionat i calefactors (autònoms). Electricitat. Caixes de direcció. Revisió de tacògrafs. Instal lació de mans lliures per a telèfons mòbils. Canvi de llunes i llunetes tèrmiques. Recanvis per al vehicle industrial. Unitat subministrament gas-oil. Aparcament vigilat de camions. Lavabos i dutxes gratuïtes al Bar-Frankfurt.


Foto 13. Aparcament ÀREA Sant Feliu de Llobregat.

. Per al conjunt del polígon “El Pla”, tant en el terme municipal de Molins de Rei, com en el de Sant Feliu de Llobregat, hem recollit que la necessitat d’aparcament per a camions de transport internacional està circumscrita als vehicles de flota i d’empresaris autònoms amb seu en els mateixos municipis. Està, en canvi ben resolt l’aparcament de camions en ruta, amb els serveis privats assenyalats a Sant Feliu de Llobregat. Es per això que es suggereix la consolidació de l’aparcament del carrer Primer de Maig, i una nova localització, aquesta a precari, en la zona verda del carrer de l’Horta, mentre s’actua en la minimització de la línia d’alta tensió i en l’enjardinament, oberta a vehicles de tercera categoria (unitats tractores, semiremolcs, camions i remolcs).

3.2.3. Seguretat. La seguretat de les activitats del polígon industrial és una activitat individualitzada. Tant la policia catalana, com la policia local de Molins de Rei, patrullen el polígon i la percepció és que la seguretat ha augmentat l’any 2009. Ens consta que l’Associació d’Empresaris va avaluar l’any 2009 la possibilitat d’afegir seguretat privada del conjunt del polígon, a la seguretat individual de les empreses. El projecte però, ha quedat en estudi.


3.2.4. Comunicacions i telecomunicacions. 3.2.4. a) Qualitat del servei de correus. Hem recollit la millora, durant l’any 2009, de l’opinió en relació el servei de correus. Els comentaris assenyalen el correcte repartiment diari de correspondència. 3.2.4. b) Serveis de missatgeria. Hem recollit també, una valoració correcta dels serveis de missatgeria privats. La millora en la senyalització del polígon ha fet créixer l’opinió que les empreses són més fàcils de trobar. Tanmateix, insistim en que la numeració individual d’algunes activitats és millorable, al costat d’activitats fàcilment identificables. Foto 14. Facilitat d’identificació de les parcel·les.

3.2.4. c) Telefonia i telemàtica. Hem recollit una qualificació correcta dels serveis de telefonia i telecomunicacions. Només en la velocitat de l’ADSL s’assenyala que no respon, en alguns punts, a la contractada. De fet, el polígon disposa d’una xarxa de fibra òptica que travessa el polígon de forma paral·lela a l’Avinguda Barcelona, a l’alçada del carrer Miquel Torelló. No és però, una malla en tot el polígon i caldria estudiar-ne l’extensió.


3.2.5. Manteniment del polígon. 3.2.5. a) Accessibilitat a les vies de gran mobilitat. L’estat de manteniment de les calçades de vehicles és correcte. Al nostre criteri però, caldria millorar la senyalització d’orientació dins el polígon a les grans vies de comunicació. Hem marcat amb requadres blaus en la figura 7 (pàgina 14), els punts en els que caldria que plafons indicatius. En les fotografies 7 i 8 (pàgina 15) hem presentat les diferències de senyalització, respecte l’òptim (fotografia 6, pàgina 15). 3.2.5. b) Manteniment de les vies interiors. L’estat de manteniment general és correcte, si bé les voreres de l’Avinguda Barcelona (N 340) de 3m en cada costat, presenten un estat deficient de conservació, especialment en banda riu, amb el paviment malmès per les arrels de l’arbrat (fotografia 5, pàgina 13). En diversos punts del polígon, la vegetació ocupa les voreres (fotografia 8). En alguns punts (carrer de l’Horta) la convivència amb activitats recreatives genera freqüents comportaments incívics. Caldria divulgar un calendari anual en la gestió de residus voluminosos. 3.2.5. c) Consolidació urbana. Hem assenyalat (pàgina 23) la conveniència que no augmentin les activitats de distribució logística, sense una revisió dels requeriments dotacionals d’aparcament en l’interior de les empreses, ni les activitats de comerç. Vegeu també en la pàg. 17 la proposta d’un pla de manteniment paisatgístic. 3.2.5. d) Senyalització dels carrers. La identificació dels carrers i de la numeració de les travessies ha estat una altra millora introduïda l’any 2009 per a la localització de les activitats econòmiques. 3.2.5. e) Numeració de les parcel·les i els locals. L’esforç d’identificació dels carrers realitzat l’any 2009, hauria de seguir demanant a les empreses la millora en la numeració de les parcel·les que permeti la fàcil localització al transport internacional, el servei de correus i de missatgeria.


3.2.6. Altres serveis públics. 3.2.6.a) Servei de guarderies. Durant l’any 2009 s’ha realitzat una enquesta sobre la necessitat d’un servei de guarderia d’infants. Les conclusions recomanen una anàlisi prèvia de viabilitat. 3.2.6.b) Serveis de menjador. No ens consta que, més enllà, de les opinions recollides en diversos treballs en el polígon “El Pla” s’hagi realitzat un estudi d’aquesta necessitat. Les activitats que presten el servei al polígon, al municipi de Molins de Rei, estan pendents de llicència, per desajustaments amb els usos establerts. Caldria avaluar també, els usos compatibles en zona verda, de quioscos. 3.2.6.c) Altres serveis. El Centre d’Ocupació i de Serveis a les Empreses (Centre Joan N. García Nieto), al carrer Francesc Layret, 15, en el mateix polígon industrial “El Pla”: acull els serveis d’ocupació de l’Ajuntament de Molins de Rei, amb les activitats formatives i d’inserció laboral. En el mateix espai està instal·lada l’Associació d’Empresaris del polígon industrial El Pla, creada l’any 2006. (www.espaiempresa.cat). De les opinions recollides, considerem que caldria avaluar la disposició de serveis, propers al Centre de Serveis García Nieto de: 1. Serveis de caixers automàtics. 2. Servei de viver d’empreses d’innovació. Locals petits (< 200 m2), d’ocupació temporal i amb serveis centralitzats. 3.2.7. Plataforma d’espais generadors d’ocupació. 3.2.7.a) Parcel·les i naus disponibles. En el parcel·lari següent hem pintat les prop de 200 activitats del polígon en funció del tipus d’activitat econòmica. En color blanc han quedat les parcel·les encara sense promoure i, en blau, i amb un total de 25.200 m2, les que no tenien activitat.


El nombre de naus buides i, de solars sense promoció supera el 16% del total. Al nostre criteri és una data excessivament elevada, i assenyala la conveniència de promoure la captació d’activitats, per a evitar el deteriorament del polígon. La rotació que es podria considerar acceptable, no hauria de superar el 10% d’inactivitat. Els preus de lloguer són negociables. Ens han facilitat: 1. En el carrer Miquel Torelló, a 5 €/m2 de sòl de nau de 1.000 m2. També es poden trobar a aquest preu naus al mateix carrer, amb altells que arriben a doblar la dimensió del solar. 2. En el carrer Francesc Layret, a 6,66 €/m2 de sòl de nau de 450 m2. 3. En les naus del carrer Salvador Seguí, a 7 €/m2 de sòl de nau de 350 m2 i, 350 m2 d’altell. 3.2.7.b) Participació a la xarxa. El polígon “El Pla” a Molins de Rei disposa des del novembre de 2009, una web pròpia a Internet, en versió catalana (www.espaiempresa.cat). La web incorpora, entre altres: 1. La relació de les empreses, per ordre alfabètic, del conjunt de la ciutat de Molins de Rei incorporant: a) Nom de l’empresa. b) Sector. c) Adreça. d) Telèfon. e) Correu electrònic de contacte. f) Enllaç, si s’escau, al web de l’empresa. 2. Una reserva per a informar dels sòls o espais en lloguer o venda. Informació no desenvolupada. 3. Una reserva per a sol·licitar personal. No desenvolupada. 4. Banc d’experiències. No desenvolupada. 5. Enllaços a l’Ajuntament de Molins de Rei (informació urbanística); diaris i butlletins oficials; ajuts i subvencions.


Suggerim que la web es tradueixi a l’anglès i el castellà, com a eina de captació de noves activitats econòmiques a través de la xarxa. I que sigui una eina activa, que desenvolupi les aplicacions amb que ha estat creada. El butlletí que es genera hauria d’alimentar una xarxa social al polígon, que permetria (bloc, Facebook,.. recollir suggeriments de millora). Figura 13. La web www.espaiempresa.cat

L’ús de les xarxes socials haurien d’alenar els mecanismes de cooperació que facilitin la retroalimentació pels operadors en el polígon.


3.2.8. Caracterització de les activitats productives. 3.2.7.a) Identificació. Als efectes de l’objectiu de captar al polígon industrial “El Pla” noves activitats econòmiques de valor afegit, hem agrupat les activitats en funció de la seva major compatibilitat amb les característiques actuals. En la representació parcel·lària, hem pintat: 1. En lila, les activitats econòmiques industrials o de transformació que han internalitzat la seva activitat i, exerceixen una baixa pressió sobre les vies públiques del polígon. La característica comuna és que no ocupen la via pública, ni amb aparcament de clients, ni amb aparcament de logística. Són la majoria, amb més de 135 activitats. Inclouen, entre altres: - Alimentació. - Instal·lacions (elèctriques; vidres; plàstic;..) - Tallers (sector metall). - Magatzems. - Maquinària per a la construcció i obres públiques. - Muntatge de mobiliari (d’oficina; de bar;..) - Químics (primeres matèries; pintures). - Altres (papereria; arts gràfiques; enquadernació de llibres; events de decoració efímera; 2. En taronja, les activitats econòmiques de distribució o logístiques, que exerceixen una major pressió sobre les vies públiques del polígon. La característica comuna és que ocupen espais de la via pública amb un requeriment d’aparcaments de clients, o de logística. Són ja més de 60. 3. En groc, les activitats de restauració i hoteleria. 4. En vermell, les activitats de comerç al detall i recreatives, amb ocupació significativa de places d’aparcament, per als clients finals. En aquest sentit, convé insistir (vegeu els criteris a la pàgina 22) que caldria orientar la captació d’activitats, a aquelles que mantinguin l’efectivitat de l’estructuració del polígon al llarg del temps. Suggerim doncs, que s’avaluï la consistència entre l’ordenació vigent de l’ús urbanístic del polígon “El Pla” a Molins de Rei, i l’objectiu de captació d’activitats d’alt valor afegit.


3.2.8.b) Captació d’empreses dels clústers. Les activitats econòmiques industrials o de transformació que hem agrupat en l’apartat anterior, fins un nombre de 135, constitueixen una base per a la captació de noves empreses. En aquest sentit, suggerim desenvolupar la metodologia dels clústers amb entrevistes qualitatives als directius de les empreses de les activitats següents: - Alimentació. - Instal·lacions (elèctriques; vidres; plàstic;..) - Tallers (sector metall; griferia;..). - Maquinària per a la construcció i obres públiques. - Muntatge de mobiliari (d’oficina; de bar;..) - Químics (pintures;...). - Altres (papereria; arts gràfiques; enquadernació de llibres; events de decoració efímera; Les entrevistes qualitatives haurien de permetre identificar les possibilitats que proveïdors habituals, o clients continuats de les empreses entrevistades10 es puguin instal·lar en el mateix polígon. Cal assenyalar que el polígon “El Pla” no està inclòs entre les localitzacions d’alt impacte, per la seva baixa singularització. Molins de Rei, tanmateix, està ben localitzada per orientar-se –per exemple- a la col·laboració amb activitats empresarials de la Mediterrània, aprofitant la ubicació a Barcelona, del Secretariat de la Unió pel Mediterrani, de la Unió Europea, per les excel·lents comunicacions amb el port i l’aeroport. Figura 14. Localitzacions d’alt impacte. Invest in Catalonia.

10 De la utilitat de la metodologia clúster en la captació d’activitats en els “Parcs empresarials” es disposa d’abundant bibliografia. En tot cas, vegeu Michael E. Porter. The Competitive advantage of Nations. New York, 1990. The Free Press.


3.2.9. Comunicació transversal entre les empreses. 3.2.9.a) Serveis comuns. De les informacions que hem recollit creiem que cal destacar la baixa comunicació entre les empreses del polígon. No ha estat assenyalada com a rellevant en les entrevistes que hem efectuat i, no hem detectat que s’aprofitin sinergies (ni en la gestió de residus; ni en l’estímul a proveïdors compartits;..). L’Associació d’Empresaris “El Pla” agrupa només a unes 25 empreses, de les més de 200 activitats. És per això que insistim en la conveniència que l’Ajuntament de Molins de Rei, desenvolupi un sistema gestor del polígon que permeti l’estalvi en aquells serveis que permeten economies d’escala i, generi oportunitats en la comunicació tranversal entre les empreses. Suggerim que s’estudiï la figura urbanística de les “Juntes de Conservació”11, per tal d’integrar la totalitat de les activitats econòmiques del Pla i, gestionar el manteniment del polígon i els serveis comuns que es vulguin desenvolupar. 3.2.9.b) Transferir informació de potencials clients i proveïdors. La integració de la totalitat de les activitats econòmiques del Pla, en una figura urbanística voluntària, permetria desenvolupar els serveis comuns, per acord de la majoria. El Polígon “El Pla” a Molins de Rei hauria d’aspirar a desenvolupar una posició estratègica en el conjunt de “Parcs empresarials” de la regió de Barcelona, amb una orientació internacional i, estimular la relació de les empreses instal·lades amb clients i proveïdors internacionals.

11 Entitats Urbanístiques de Conservació. Aquestes entitats urbanístiques col·laboradores són agrupacions de particulars constituïdes per a l’exercici dels drets, per al compliment dels deures i per al desenvolupament de les funcions que, a l’ordenament jurídic urbanístic, s’estableixen i es preveuen per a l’execució del planejament corresponent en un polígon d’actuació urbanístic: a) Tenen naturalesa administrativa, personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment dels seus objectius. b) Tenen unes obligacions fiscals i tributàries que han de complir regularment. Per aquest motiu és necessari que les entitats tinguin una gestió administrativa i comptable que permeti establir, controlar i documentar els fluxos econòmics que exigeixen el desenvolupament i la gestió de les mateixes. c) En el cas de les Juntes de Conservació voluntàries, les seves funcions deriven del conveni amb l’Ajuntament.


3.2.10. Suport a l’activitat empresarial. 3.2.10.a) Inici de l’activitat. El Centre d’Ocupació i de Serveis a les Empreses (Centre Joan N. García Nieto), al carrer Francesc Layret, 15, en el mateix polígon industrial “El Pla”: acull els serveis d’ocupació de l’Ajuntament de Molins de Rei, amb les activitats formatives i d’inserció laboral. Disposa d’un servei d’orientació per a l’inici de l’activitat empresarial a la ciutat. En el mateix espai està instal·lada l’Associació d’Empresaris del polígon industrial El Pla, creada l’any 2006. (www.espaiempresa.cat). Les llicències per a l’inici de l’activitat les tramita l’Àrea de Sostenibilitat i Territori de l’Ajuntament de Molins de Rei. Hem recollit incidències en determinades llicències d’activitats, especialment, les de restauració, recreatives i de comerç. Suggerim que es contrasti la regulació dels usos urbanístics del polígon, i les implicacions en la instal·lació de noves activitats. I que es proposi, si s’escau, la modificació de la regulació urbanística dels usos admesos en el polígon, per tal que resultin compatible amb l’orientació estratègica de promoure l’atracció al polígon industrial “El Pla” de noves activitats econòmiques de valor afegit. 3.2.10.b) Canvis d’activitat i ampliacions. Mentre no es revisi la regulació urbanística dels usos admesos en el polígon, per tal que resultin compatible amb l’orientació estratègica de promoure l’atracció al polígon industrial “El Pla” de noves activitats econòmiques de valor afegit, suggerim la suspensió de llicències a l’activitat de comerç al detall, en aquest àmbit. La proliferació d’activitats de comerç al detall, alhora que incrementarien la mobilitat en vehicle privat al polígon, significarien una pressió equivalent a 3 places de vehicle privat (una repercussió de quasi 75 m2) per cada 100 m2 de botiga. Així mateix, la proliferació d’activitats de comerç majorista que també incloguin la venda ocasional al detall, suposarien l’increment de la mobilitat en vehicle privat al polígon, que s’estima en 2 places de vehicle privat (una repercussió de quasi 50 m2) per cada 100 m2 de l’establiment.


3.2.10.c) Ajudes a la captació d’activitats de valor afegit. Suggerim que, de forma complementària a l’assessorament que ofereix per a l’inici de les activitats econòmiques el Centre d’Ocupació i de Serveis a les Empreses (Centre Joan N. García Nieto), s’afegeixi el seguiment de la captació d’activitats de valor afegit. Aquest seguiment hauria de realitzar-se coordinament amb l’Àrea de Sostenibilitat i Territori de l’Ajuntament de Molins de Rei, per tal d’identificar les causes de l’èxit d’una nova incorporació o, els fracassos que es podrien haver evitat. El seguiment hauria d’incloure: 1. Demandes d’informació sobre localitzacions en el polígon. 2. Demandes de les llicències d’activitat per a instal·lar-se en el polígon. 3. Demandes d’ajudes a la internacionalització. 4. Demandes d’ajudes a la millora de la competitivitat.


4. La situació competitiva del polígon “El Pla” a Molins de Rei. Resumim a continuació la situació competitiva que hem observat en l’aproximació realitzada a les activitats econòmiques instal·lades en el Polígon “El Pla” de Molins de Rei. Els resultats de la diagnosi es presenten amb la utilització de la metodologia DAFO, complementada amb la identificació de causes. Es proposen les activitats més compatibles amb les característiques descrites en el polígon, i amb les interaccions que s’han observat en estudis internacionals de nova organització industrial, utilitzant la metodologia dels clústers definida per Michael E. Porter.12 Figura 14. El resum de la metodologia DAFO.

Anàlisi DAFO FORTALESES DEBILITATS

Anàlisi Intern

Capacitats Avantatges Recursos

Recursos escassos Resistència al canvi Motivacions febles

OPORTUNITATS AMENACES

Anàlisi Extern

Noves tecnologies Posició estratègica

Canvis en l’entorn

Cal recordar, en aquest punt, que una avantatge es caracteritza perquè: 1. És difícil d’imitar. 2. És única. 3. És possible de mantenir. 4. És superior a la competència. 5. Aplicable a variades situacions. En conseqüència, les propostes que recomanem demanen –si són assumides- d’un clar lideratge de l’Administració municipal de Molins de Rei, en el capteniment per a promoure l’atracció al polígon industrial “El Pla” de noves activitats econòmiques de valor afegit.

12 Michael E. Porter. Competitive Advantage. Nova York, 1995. The Free Press.


Fortalesa: Element intern favorable per a aconseguir el model de Parc Empresarial amb activitats d’alt valor afegit. En condicions de ser utilitzat per assolir algun aspecte del model.

FORTALESES

CAUSES EFECTES

ACCÉS PORT (15 KM) I AEROPORT (19 KM)

ACCÉS REGIÓ DE BARCELONA (B-23, AP-2, A-2)

ACCÉS FRANÇA (AP-2) i PORTUGAL (A-2)

CAUSES EFECTES

FACILITAT ENERGIA, AIGUA PREDOMINI ACTIVITATS INDUSTRIALS

ORDENACIÓ URBANÍSTICA 143 Ha: 70 Ha. A MOLINS DE REI

VIES PÚBLIQUES NO SATURADES PREUS COMPETITIUS DE LES NAUS

CAUSES EFECTES

PARC D'HABITATGES REGIÓ DE BARCELONA MÉS DE 4 MILIONS DE PERSONES A 30'

DISPONIBILITAT D'APARCAMENT GRATUÏT

XARXES DE TRANSPORT PÚBLIC A "EL PLA"

PROXIMITAT UPC, UB, UAB, IESE, ESADE

CAUSES EFECTES

EMPRESES AMB ACTIVITAT INTERNACIONAL RELACIÓ AMB DIFERENTS "CLUSTERS"

4. ÀMPLI ASSORTIMENT D'ACTIVITATS INDUSTRIALS A "EL PLA"

1. POSICIONAMENT GEOGRÀFIC DEL POLÍGON "EL PLA"

LOCALITZACIÓ EXCEL.LENT

2. POSICIÓ COMPETITIVA DEL POLÍGON "EL PLA"

3. ÀMPLIA ÀREA D'INFLUÈNCIA PER ATREURE PERSONES AMB TALENT


Debilitat: Obstacles interns per a aconseguir el model de Parc Empresarial amb activitats d’alt valor afegit. Frens per a aconseguir algun aspecte del model.

DEBILITATS

CAUSES EFECTES

SENSE PRESSUPOST ANUAL DE MANTENIMENT RETREU INVERSIONS EXIGENTS

ASSOCIACIÓ DE BAIXA REPRESENTACIÓ

CAUSES EFECTES

INDEFINICIÓ EN ELS USOS URBANÍSTICS RETREU INVERSIONS EXIGENTS

ENDARRERIMENT EN ENERGIA FOTOVOLTÀICA

PRESSIÓ SOBRE LES VIES PÚBLIQUES

IMATGE DE MANTENIMENT DEFICIENT

CAUSES EFECTES

DIMENSIÓ DELS LOCALS DISPONIBLES

ABSÈNCIA DE SERVEIS DE SUPORT

CAUSES EFECTES

SENSE PROJECES DE RELACIÓ PARC AGRARI RETREU INVERSIONS EXIGENTS

SENSE IMATGE DE PARC EMPRESARIAL

SENSE TRACTAMENT MEDIAMBIENTAL

CAUSES EFECTES

INÈRCIES DE "POLÍGON INDUSTRAL" RETREU INVERSIONS EXIGENTS

PRESSIÓ URBANA D'ACTIVITATS DISTRIBUCIÓ

ABSÈNCIA DE LIDERATGE EMPRESARIAL

5. SENSE PROJECTE ESTRATÈGIC DE PARC EMPRESARIAL

1. SÍMPTOMES DE DEGRADACIÓ EN EL POLÍGON

2. RETROCÉS EN ELS ATRACTIUS INDUSTRIALS

3. BAIXA OFERTA D'OFICINES I LOCALS < 300 m2

RETREU INVERSIONS STAR UP

4. BAIXA INTEGRACIÓ URBANA I MEDIAMBIENTAL


Amenaça: Situació externa, desfavorable per implantar el model Parc Empresarial d’alt valor afegit. Circumstàncies internes que – a mig termini- poden ser un obstacle per a aconseguir el model desitjat.

AMENACES

CAUSA EFECTES

GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA MUNDIAL TANCAMENT ACTIVITATS DE BAIX VALOR

PRESSIÓ ACTIVITATS DISTRIBUCIÓ

CAUSA EFECTES

INCIVISME PER ACTIVITATS RECEATIVES RETRAU AMPLIACIÓ INVERSIONS

SATURACIÓ DE LES VES PÚBLIQUES

CAUSA EFECTES

ESTRATÈGIES JA DESENVOLUPADES PRESSIÓ EN L'OFERTA D'ATRACCIÓ

(ALBA- Sincrotró/ Parc Teconològic del

Vallès/ Castelldefels/ Mataró/ ..)

CAUSA EFECTES

SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA PRESSIÓ EN L'OFERTA D'ATRACCIÓ

ADMINSITRACIÓ ON-LINE

GESTORS PERSONALS D'ALT VALOR

CAUSA EFECTES

ESTRATÈGIES JA DESENVOLUPADES PRESSIÓ EN NOUS EMPRENDORS

5. NOUS CENTRES DE NEGOCIS DE SERVEIS A L'EMPRENEDOR

4. MAJORS FACILITATS DE GESTIÓ EN ALTRES MUNICIPIS

1. PÈRDUA DELS ATRACTIUS INDUSTRIALS

2. PERCEPCIÓ DE DEGRADACIÓ DE L’ENTORN DEL POLÍGON

3. NOUS PARCS EMPRESARIALS ORIENTATS A ACTIVITATS D'ALT VALOR AFEGIT


Oportunitat: Situació externa, favorable per aconseguir el model Parc Empresarial d’alt valor afegit. Inclou aquells recursos interns que –a mig termini- poden ser utilitzats a favor d’aquest model.

OPORTUNITATS

CAUSA EFECTES

NOTORIETAT 140 Ha "EL PLA" INCREMENT INTERÈS EMPRESARIAL

DISPONIBLITAT D'ESPAIS CONSTRUÏTS CAPACITAT DE SORPRENDRE

REORIENTACIÓ A "PARC EMPRESARIAL"

CAUSA EFECTES

NOTORIETAT DE LES 140 Ha "EL PLA" INCREMENT INTERÈS EMPRESARIAL

PROMOCIÓ DE NOUS FORMATS CAPACITAT DE SORPRENDRE

REORIENTACIÓ A "PARC EMPRESARIAL"

CAUSA EFECTES

DESENVOLUPAMENTS DESIGUALS INCREMENT INTERÈS EMPRESARIAL

NECESSITATS DE MANTENIMENTS DIFERENTS IMPLICACIÓ EN LA DIRECCIÓ ESTRATÈGICA

CAUSA EFECTES

NO ÉS ESPECÍFIC D'UN CLUSTER INCREMENT INTERÈS EMPRESARIAL

ESTÀ BEN COMUNICAT AMB TOTS ÀMPLIES ACCIONS COMERCIALS

COMPLICITATS ACTIVITATS JA ESTABLERTES

CAUSA EFECTES

UNITAT DE LA MEDITERRÀNIA DE LA UE INCREMENT INTERÈS EMPRESARIAL

PROACTIVITAT ESTRATÈGICA "EL PLA" COMPLICITATS ACTIVITATS JA ESTABLERTES

1. ESPAI CONEGUT QUE ES REORIENTA ESTRATÈGICAMENT

2. NOUS PROJECTES DE CENTRES DE NEGOCIS

3. CANVIS EN ELS MODELS DE GESTIÓ DE PARCS EMPRESARIALS

4. DISPOSNIBILITAT PER A NOVES INICIATIVES

5. NOTORIETAT DE LA REGIÓ DE BARCELONA A LA MEDITERRÂNIA


5. Proposta de polítiques de promoció. Finalment, formulem el resum estratègic per a la captació de noves activitats atenent els models de negoci innovadors basats en tries estratègiques i conseqüències que les retroalimentin13 i, en els sectors presents en el polígon “El Pla”a Molins de Rei. Es proposen les línies de comunicació, amb suggeriments detallats, amb aproximació del cost de la implementació, del temps per a la seva realització, i d’indicadors per a la seva avaluació. Molins de Rei compta amb un polígon (“El Pla”) d’estàndards internacionals, tant per la seva accessibilitat, com per la facilitat de comunicació a les vies internacionals (Portugal, França), com a les infraestructures del port i de l’aeroport de Barcelona. Molins de Rei, amb l’estratègia”El Pla” està disposada a donar suport als projectes que generin valor: 1. Amb mesures d’ordenació urbanística en favor de les activitats que generen valor. 2. Incidint en l’organització i la captació de talent, per convertir-lo en un “Parc empresarial” d’excel·lència. 3. Captant activitats que reforcin els clústers ja existents en el Parc. 4. Desenvolupant el treball en xarxa, amb els directius de les empreses instal·lades i obrint-se a les persones directives que, per biografia, o per adopció, vulguin implicar-se en la generació d’activitats de valor. 5. Simplificant els requisits per a la instal·lació de noves activitats i reduint els tràmits per a la reconversió de les activitats instal·lades, en activitats que aportin valor. Posant a disposició el Centre d’Ocupació i de Serveis a les Empreses “Juan N García-Nieto” per a l’aprenentatge d’idiomes, de formació en noves habilitats i de generació d’una marca d’integració empresarial a les oportunitats de Molins de Rei.

13 Vegeu, per exemple, Joan Enric Ricart. Models de negoci per a una nova organització industrial. Barcelona 2009. Observatori de Prospectiva Industrial. Generalitat de Catalunya.


PROPOSTA DESCRIPCIÓ COST ESTIMAT EXECUCIÓ

1. TALENT

1.1. PERSONA RESPONSABLE TÈCNIC SUPERIOR

DE LA DIVULGACIÓ DE DOMINI ANGLÈS

L'ESTRATÈGIA "EL PLA" DISPOSICIÓ VIATJAR COST ANUAL

DIVULGACIÓ ESTRATÊGIA

CAPTACIÓ EMPRESES 45.000,00 2012

INDICADORS EMPRESES CONTACTADES

EMPRESES INSTAL.LADES

1.2. DIRECTORI DE DIRECTIUS DIRECTIUS ACTUALS

ESTRATÈGIA "EL PLA" I PERSONES MOLINS DE REI

I CIUTATS PROPERES, QUE

ESTAN PREDISPOSADES PER A

NOUS PROJECTES. 12.000,00 2011

INDICADORS INICIATIVES PROPOSADES

INICIATIVES EN XARXES SOCIALS

1.3. PROMOCIÓ CONSTITUCIÓ JUNTA

JUNTA CONSERVACIÓ BENCHMARKING

ESTRATÈGIA "EL PLA" PROGRAMACIÓ INVERSIONS

MANTENIMENT "EL PLA" 6.000,00 2011

INDICADORS PRESSUPOST ANUAL

ENQUESTA SATISFACCIÓ

1.4. DIAGNOSI ENQUESTES

OPORTUNITATS A DIRECTIUS D'EMPRESES

COMPETITIVES DELS CLUSTERS DELS CLUSTERS

"EL PLA" "EL PLA" 12.000,00 2011



1.5. DIVULGACIÓ COORDINACIÓ

LOCALS SENSE ACTIVITAT NOVA ESTRATÈGIA

- 2010

INDICADORS SOL.LICITUDS REBUDES

NOVES ACTVITATS INSTAL.LADES

1.6. UNITAT DIRECTIVA COORDINACIÓ

"EL PLA" ADMINISTRATIVA

DE LES ÀREES SIT I DIPEL

LIDERANT AJUNTAMENT

LA NOVA ESTRATÈGIA MOLINS DE REI - 2010





2. ORDENACIÓ

2.1. REVISIÓ ADEQUACIÓ

NORMES URBANÍSTIQUES USOS URBANÍSTICS

POLÍGON "EL PLA" A ACTIVITATS CREADORES

DE VALOR AFEGIT 12.000,00 2011




INSTAL.LACIÓ A INSTAL.LACIÓ

ENERGIA FOTOVOLTÀICA EN TEULADES 6.000,00 2011

INDICADORS INICIATIVES SOL.LICITADES

INVERSIÓ REALITZADA



FACILITANT A CENTRES DE NEGOCIS

CENTRE DE NEGOCIS 6.000,00 2011

INDICADORS INICIATIVES SOL.LICITADES

INVERSIÓ REALITZADA



3. COMUNICACIÓ

3.1. JORNADES TRIMESTRALS ÀREES GEOGRÀFIQUES

DIVULGACIÓ DE L'ÈXIT INTERNACIONALS

EMPRESES "EL PLA" DISPOSICIÓ VIATJAR

DIVULGACIÓ ESTRATÈGIA

CAPTACIÓ EMPRESES 6.000,00 2010

INDICADORS NOMBRE ASSISTENTS

INICIATIVES PROPOSADES

3.2. IMPLICACIÓ GENERALITAT DE CATALUNYA

D'ALTRES AGENTS EN LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

PROMOCIÓ "EL PLA" CONSELL COMARCAL

ENTITATS PATRONALS

SINDICATS - 2010

INDICADORS IMPACTES


3.3. UTILITZACIÓ DIRECTIUS ACTUALS

XARXES SOCIALS I PERSONES MOLINS DE REI

("FACEBOOK") "EL PLA" I CIUTATS PROPERES, QUE

ESTAN DISPOSATS A NOUS

PROJECTES. - 2010

INDICADORS NOMBRE ADHERITS


3.4. DIVULGACIÓ DIRECTIUS ACTUALS

ESTRATÈGIA I PERSONES MOLINS DE REI

"EL PLA" I CIUTATS PROPERES, QUE

ESTAN DISPOSATS A NOUS

PROJECTES. 6.000,00 2010

INDICADORS NOMBRE ADHERITS



6. Agraïments. Els autors d’aquest treball volem agrair la confiança de l’Àrea de Desenvolupament i Promoció Estratègica Local (Dipel) de l’Ajuntament de Molins de Rei i, el suport que hem rebut en tot moment de la Sra. Iolanda García, tècnica del servei d’empresa. Així mateix, la disposició del regidor, Sr. Joaquim Martí, i de la cap d’àrea, Sra. Carme Pi. La llista dels agraïments seria molt extensa. Volem deixar constància però, del Sr. Lluís Porta, president de l’Associació d’empresaris del polígon “El Pla” de Molins de Rei i, de tantes persones directives d’empreses del polígon que ens han il·lustrat amb els seus comentaris. I no per últim, menys important, les orientacions de l’amic Joan E. Ricart, titular de la càtedra Carl Schroder de Direcció Estratègica a IESE Business School (Universitat de Navarra), a qui agraïm la gentilesa de poder-li manllevar les clares explicacions sobre les tries que realitzen els directius i els seus efectes virtuosos. Us recomanem vivament, la lectura14del seu darrer treball. Confiem que les propostes, que hem annexat en forma de fitxes, ajudin els responsables de l’Ajuntament de Molins de Rei a desenvolupar el seu pla de treball per a captar noves activitats econòmiques de valor afegit, a partir de projectes empresarials amb alts factors de qualitat humana, de productivitat, i voluntat de competir internacionalment. Jaume Angerri David Coromina Desembre, 2009.

14 Óp. Cit.

annex estudi el pla

Documents