annex 2. unitat didàtia. (segon de l’eso) l’esenari (de jo)

Annex 2. Unitat Didàctica. (Segon de l’ESO) L’escenari (de joc)

Títol: Disseny d’activitats per a despertar l’interès per la tecnologia de les noies de 1r i 2n d’ESO.

Cognoms: Villach Jordà Nom: Marta Titulació: Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Especialitat: Tecnologia

Director/a: María Amparo Núñez Andrés Data de lectura: 17 de juny de 2020

Disseny d’activitats per a despertar l’interès per la tecnologia de les noies de 1r i 2n d’ESO 1

Índex 1. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ ................................................................................................... 3

1.1. Competències ................................................................................................................ 4

1.2. Continguts curriculars ................................................................................................... 4

2. OBJECTIUS FORMATIUS ......................................................................................................... 6

3. RESULTATS D’APRENENTATGE .............................................................................................. 7

4. PREGUNTA MOTRIU .............................................................................................................. 7

5. ACTIVITATS ............................................................................................................................ 8

5.1 Agrupament .................................................................................................................. 8

5.2 Temporització general ................................................................................................... 8

5.3 Activitat 1. Reproduïm la recepta o fem papiroflèxia (Trencaclosques). ...................... 9

5.4 Activitat 2. Codificar i descodificar .............................................................................. 10

5.5 Activitat 3. Com es programa? .................................................................................... 11

5.6 Activitat 4. El projecte. La teva escena........................................................................ 12

5.7 Activitat 5. Compartim l’escena .................................................................................. 13

6 CRITERIS D’AVALUACIÓ ....................................................................................................... 14

6.1 Proposta d’avaluació de la Unitat Didàctica ............................................................... 15

6.2 Proposta de qualificadora final de la Unitat Didàctica ................................................ 21

7 SEGUIMENT DE LES SESSIONS (per part de la professora) .................................................. 23

8 INCLUSIÓ ............................................................................................................................. 23

9 PLA B .................................................................................................................................... 25

10 PRODUCTE FINAL I AUDIÈNCIA ....................................................................................... 25

11 MATERIAL PER AL PROFESSOR ........................................................................................ 26

11.1 Activitat 1. Reproduïm la recepta o fem papiroflèxia (Trencaclosques) ..................... 26

11.2 Activitat 2. Codificar i descodificar .............................................................................. 27

11.3 Activitat 3.Com es programa? ..................................................................................... 27



12 MATERIAL PER A L’ALUMNE ............................................................................................ 30

12.1 Activitat 1. Reproduïm la recepta o fem papiroflèxia (Trencaclosques) ..................... 31

12.2 Activitat 2.Codificar i descodificar ............................................................................... 32

12.3 Activitat 3. Com es programa? .................................................................................... 33




13 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ........................................................................................... 35

14 ANNEXOS ......................................................................................................................... 35

14.1 Annex 1. Activitat 3. (Pàg. 36 – 52) ............................................................................. 35

14.2 Annex 2. Activitat 4. El projecte. La teva escena. (Pàg. 53 -55) .................................. 35


1. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ

Aquesta unitat va dirigida als alumnes de Tecnologia de 2n d’ESO, per a una classe de com a

màxim trenta-dos alumnes durant les classes ordinàries i de setze per a les classes pràctiques.

L’objectiu de la unitat didàctica és fer una immersió al món de la programació per donar a

conèixer les TIC tenint en compte la perspectiva de gènere, per a despertar vocacions

tecnològiques entre les noies.

Donada l’excepcional situació de confinament, les activitats s’adapten i es proposen per a

poder realitzar-se tan presencialment com a distància, a realitzar en cinc activitats que es

poden realitzar dedicant unes 7 hores, s’ha programat per a treballar en parelles (també per al

cas de la modalitat a distància). L’objectiu de les activitats proposades és el d’establir els

coneixements bàsics i inicials de programació de manera pràctica.

Les activitats s’emmarquen dins el currículum de 2n de l’ESO (Departament d’Ensenyament

(Generalitat de Catalunya), 2019), dins els següents blocs curriculars, es ressalten els

continguts curriculars que estan relacionats amb la proposta:

El procés tecnològic (contingut comú a tots els blocs) (CC17, CC24, CC25)

- Planificació de l’execució del producte tecnològic.

- Construcció de productes tecnològics que incloguin diferents materials, eines i

tècniques.

- Redacció estructurada de la memòria tècnica del procés mitjançant eines digitals

emprant el llenguatge tecnològic adequat i incloent-hi taules, gràfics i altres elements

visuals.

- Representacions en sistema dièdric dels plànols.

- Comunicació del projecte i del procés emprant mitjans digitals.

Llenguatges de programació (CC24, CC25)

- Anàlisi de problemes mitjançant algorismes.

- Concepte de programa informàtic.

- Els llenguatges de programació i els seus tipus.

- Estructura d’un programa.

- El flux de programa.

- Disseny i realització de programes simples amb llenguatges visuals.

Aquests són els criteris d’avaluació curriculars (CAC) que es faran servir: CAC1. Comunicar els projectes realitzats utilitzant mitjans digitals, emprant el llenguatge

tecnològic adequat i incloent-hi diferents elements visuals (taules, gràfics, imatges).

CAC12. Representar problemes simples mitjançant algorismes.


CAC13. Dissenyar programes simples seguint estructures clares.

1.1. Competències

Es treballen les següents competències bàsiques i transversals.

Bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic:

Competència 8 (CBCT8). Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne

els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Competència 9 (CBCT9). Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que

resolguin un problema i avaluar-ne la idoneïtat del resultat.

Transversals de l’àmbit digital:

Competència 1 (CDT1). Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons

les tasques a realitzar

Competència 5 (CDT5). Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals Competència 8 (CDT8). Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals

de treball col·laboratius

Transversals de l’àmbit personal i social:

Competència 2 (CTPiS2). Conèixer i posar en pràctica estratègies i hàbits que

intervenen en el propi aprenentatge.

Competència 3. CTPiS3. Desenvolupar habilitats i actituds que permetin afrontar els

reptes de l’aprenentatge al llarg de la vida.

Competència 4 (CTPiS4). Participar a l’aula, al centre i a l’entorn de manera reflexiva i

responsable.

1.2. Continguts curriculars

Els continguts curriculars que es treballen en aquesta unitat didàctica són els següents:

Àmbit cientificotecnològic

CC24. Disseny i construcció d’objectes tecnològics. CC25. Aparells i sistemes d’informació i comunicació.


Àmbit digital

CCD1. Funcionalitats bàsiques dels dispositius. CCD5. Seguretat informàtica. CCD6. Robòtica i programació. CCD15. Ètica i legalitat en l’ús i instal·lació de programes, comunicacions i publicacions, i en la utilització de la informació. CCD17. Construcció de coneixement: tècniques i instruments. CCD24. Aprenentatge permanent: entorns virtuals d’aprenentatge, recursos per a l’aprenentatge formal i no formal a la xarxa...

Àmbit personal i social

CC2. Capacitats cognitives

CC13. Actituds i hàbits en la societat i en el món professional

CC14. Habilitats i actituds per al treball en grup

1.3 Relació amb altres àmbits i coneixements previs necessaris

L’ús del llenguatge de programació visual està relacionat amb l’àmbit lingüístic tant de la

nostra llengua vehicular com de la llengua anglesa, que és la que generalment es fa servir en el

món de la programació i a les xarxes.

La lògica del pensament computacional, la creació i formació d’algoritmes simples i la pràctica

amb els codis binaris estan relacionats amb l’àmbit matemàtic. Per a la realització d’aquesta

Unitat didàctica és necessari que a l’àmbit matemàtic s’hagi treballat el bloc curricular de

Càlcul Mental i el contingut curricular d’operacions inverses (potències i arrels)

A les activitats proposades, el resultat que obtenim de la programació per blocs, són les

creacions de cada alumne, que poden incorporar, sons, imatges i moviments. Aquests aspectes

estan relacionats amb l’àmbit de l’educació visual i plàstica.


2. OBJECTIUS FORMATIUS S’estableixen un total de sis objectius que s’assoleixen realitzant les activitats individuals i en

parella. Les tasques en parella i en equip són de tipus cooperatiu. S’ha establert l’objectiu

didàctic 3 (OD·3) com a objectiu irrenunciable i que farem tot el possible per tal que tot el

nostre alumnat sigui capaç d’assolir-lo.

Objectiu didàctic Competències Activitats programades

OD1. Descriure de forma esquemàtica els passos que cal seguir per fer la recepta o la figura de paper de manera que es puguin interpretar pels companys. Definir les característiques que han de tenir les instruccions perquè siguin efectives.

CBCT8 CTPiS2

Activitat 1. Reproduïm la recepta o fem papiroflèxia (Trencaclosques).

OD2. Resoldre els missatges xifrats. Fer ús dels codis per crear-ne de nous.

CBCT8 CTPiS2

Activitat 2. Codificar i descodificar.

OD3. Fer servir els blocs per programar quelcom senzill establint el color, forma, mida i posició de l’objecte. Ser capaç de trobar els errors que hi ha a la programació, reparar-los. Descriure les característiques de les variables. Irrenunciable

CBCT8 CBCT9 CDT1 CDT5 CTPiS3

Activitat 3. Com es programa?

OD4. Dibuixar l’escena que vol crear. Fer servir els blocs treballats anteriorment per programar quelcom senzill. Posar a prova els seus coneixements. Avaluar el resultat obtingut. Proposa millores.

CBCT9 CTPiS3 CTPiS4

Activitat 4. Projecte. La teva escena.

OD5. Esquematitzar la programació que s’ha realitzat per compartir-la. Explicar de manera que una altra persona sigui capaç de recrear-la. Participar en el debat.

CBCT8 CDT8 CTPiS4

Activitat 5. Compartim l’escena

OD6. Capacitat de treball en cooperatiu en parella

CTPiS4 Activitat 4 i 5


3. RESULTATS D’APRENENTATGE

En acabar l’activitat, l’alumne serà capaç de:

Interpretar i formular algoritmes senzills

Depurar els errors en la programació i corregir-los

Codificar i descodificar missatges

Crear un programa senzill fet amb blocs

Resumir els passos que s’han seguit per crear el programa i compartir-ho

4. PREGUNTA MOTRIU

Heu descobert que a la sala dels mals endreços hi ha un aparell que desconeixeu, heu

descobert que es tracta d’una videoconsola i uns vídeojocs que semblen de la prehistòria. Us

poseu a investigar-los i amb ajuda aconseguiu connectar-los. La primera impressió que teniu i

la frase que us ve al cap és “Que lletjos!” i “com es podien divertir amb això?”. Ara sí, per fi us

poseu a jugar, us heu enganxat, i us agrada! Aquests gràfics i els moviments tan poc realistes i

tan poc elaborats, ara us comencen a no semblar tan avorrits.

Creieu que seríeu capaços de crear un escenari d’un joc com aquest? Doncs us ben asseguro

que en acabar aquesta Unitat Didàctica, ho sabrem fer! Seran tan macos com vosaltres

vulgueu!


5. ACTIVITATS

Un cop la docent ha presentat la unitat didàctica L’escenari i n’ha exposat la pregunta motriu,

explica les activitats que es realitzaran, els objectius que s'assoliran, el temps que es dedicarà a

cada activitat i com s’avaluarà.

Aquesta unitat didàctica forma part de les activitats proposades dins el Treball de Fi de Màster

que he plantejat. Incorpora a més de les activitats proposades, la realització d’una enquesta

abans i després de la implementació de la unitat didàctica a l’aula, per a valorar-ne

posteriorment els resultats.

Tal com s’ha comentat a l’inici d’aquest document, l’objectiu de les activitats proposades és el

d’establir els coneixements bàsics i inicials de programació. Idealment, aquesta Unitat

Didàctica es complementaria amb una segona unitat (que no he desenvolupat) amb l’objectiu

d’aprofundir en els temes tractats i desenvolupar un projecte perquè l’alumnat sigui capaç de

fer interactives les escenes creades en aquesta unitat i de crear un joc.

5.1 Agrupament

La Unitat didàctica està pensada per a fer-se combinant el treball individual amb el treball de

parella, en alguns moments es treballa amb tot el grup classe. En una aula de 32 alumnes

tindríem 16 parelles. Es procura que les parelles es mantinguin durant tota la unitat didàctica i

que siguin heterogènies i equilibrades pel que fa a la motivació personal de l’alumne per a

matèria i les competències digitals dels components.

Les parelles treballen cooperativament, donant-se ajuda mútua per a assolir les tasques,

compartint dubtes, coneixement, plantejaments, converses i idees entre ells. Es proposa que el

treball es realitzi dispositius d’ús individual i que el treball en parella es faci des de dispositius

diferents. En cas de realitzar la Unitat didàctica a distància serà imprescindible que cada

alumne disposi d’accés a un ordinador.

5.2 Temporització general

Sessió Descripció Materials

1 (1h)

Presentació de la unitat didàctica, avaluació, objectius i activitats. Activitat1. Introducció al pensament computacional (receptes de cuina i papiroflèxia)

Fulls de paper quadriculats Fulls de paper per a reciclar (papiroflèxia) Llapis Graella 1.1 i 1.2


Sessió Descripció Materials

2 (1h) Activitat 2. Conèixer i practicar la codificació i descodificació (càlcul codi binari)

Fulls de paper Exercicis proposats Llapis Ordinador, projector i connexió a internet Webgrafia Graella 2

3, 4, i 5 (3h)

Activitat 3. Els programes, com són? Quina estructura tenen?

Ordinadors Connexió a internet Webgrafia Annex 1.Activitat 3. Graella 3.1 Graella 3.2 (característiques variables)

6 (1h) Activitat 4. Projecte disseny d’una escena. Pensar i fer esbós i disseny de l’escena

Ordinador, projector i connexió a internet Annex 2. El projecte. La teva escena

7 (1h) Activitat 5.Esquema programació escenes i compartir-les. Debat. Auto i coavaluació treball parella.

Ordinador, projector i connexió a internet Fitxa activitat 5. Graelles auto i coavaluació

5.3 Activitat 1. Reproduïm la recepta o fem papiroflèxia (Trencaclosques).

Metodologia

L’activitat proposada consisteix que cada alumne pensi o bé una recepta fàcil que coneix o que

pensi en un objecte fet amb paper que sàpiga fer (avió, barret, barca, ocellet, sabater, etc.).

Es dóna a cada alumne un full que després dividirà i retallarà en requadres. Cada alumne pensa

individualment en la seva idea de recepta o figura de paper i la descriu per passos o amb

dibuixos (en l’ensenyament a distància es pot fer servir fotografies). Cada pas es posa dins un

requadre sense mostrar-la a cap company.

1. S’agafa el full quadriculat que proporciona la docent

2. Es representa o es descriu cada pas en un dels requadres del full

3. Es retallen els requadres

4. Barrejar-los

5. Es donen al company que tens a la teva dreta

Els alumnes que reben els requadres han d’esbrinar, sense rebre ajuda, en quin ordre anirien

els requadres per poder fer la recepta o l’objecte de paper. Per als objectes de paper es

repartiran fulls reciclats per fer aquests objectes. Quan l’alumne ha finalitzat, anota o


representa el resultat obtingut. Si creu que falta alguna cosa a la recepta o a l’objecte de

paper, pot crear nous requadres per completar l’objecte o la recepta. Ho anota a la Graella 1.1.

Es tornen a barrejar els requadres i es repeteix el procés donant els requadres al company de

la filera del davant. Finalitzarem l’activitat quan s’hagi fet de 3 o 4 vegades o quan s’acabi el

temps.

En acabat comparem els resultats que s’han obtingut. Com han sabut quin era el pas inicial?

Tots han obtingut el mateix resultat? Quines característiques han de tenir les instruccions

perquè les entenguin? I si féssim ordres per a les màquines? Com haurien de ser perquè les

poguessin entendre? Per acabar, hauran d’omplir (vegeu graella 1.2 al material per

l’alumne/professor).

Temporització

Les franges horàries contemplen el temps per a possibles preguntes dels alumnes.

Sessió Espai Temps Contingut

1 (1h) Aula

(o a casa)

10’

PRESENTACIÓ UNITAT DIDÀCTICA. ACTIVITAT 1. S’explica la metodologia de l’activitat. Es prepara el material necessari per a l’activitat i es reparteix entre l’alumnat.

10’

Cada alumne prepara les instruccions per passos de la seva recepta o objecte de paper. Les anota al full quadriculat, les retalla, les desordena i les entrega al company de la dreta.

20’

Els alumnes endrecen les instruccions rebudes. Anoten el resultat obtingut. Opcionalment, creen noves instruccions i les afegeixen. Les desendrecen i les donen al company de davant. Es torna a repetir una o dues vegades. (Alumne omple graella 1.1)

15’ Petit debat i conclusions. (Alumne omple Graella 1.2)

5.4 Activitat 2. Codificar i descodificar

Metodologia

Es fa una breu explicació sobre els llenguatges naturals, que és el que fem servir per a

comunicar-nos, com el català, l’anglès o la llengua de signes.

Una breu explicació sobre els llenguatges formals, el posen exemples de llenguatges formals

com pot ser el llenguatge matemàtic (posar exemples) o el de programació.

Finalment posem exemples de codificació d’informació (missatges secrets).


S’explica el sistema binari i com transformar un codi binari a un del sistema decimal.

Es posen diversos exercicis que els alumnes han de desxifrar individualment. Si queda temps

de sobra, l’alumnat crea nous codis, es comparteixen els que es van creant, copiant-los a la

pissarra (Vegeu Graella 2). Finalment es corregeix l’activitat, fent sortir per a cada codi, a un

alumne que expliqui com ho ha descodificat.

Temporització



2 (1h) Aula

(o a casa)

15’ Explicació per part de la docent dels tipus de llenguatge. Explicació codis. Explicació codi binari. Presentació ACTIVITAT 2.

30’ Descodificar i crear codis. (Omple graella 2)

10’ Es corregeix l’activitat.

5.5 Activitat 3. Com es programa?

Metodologia

L’activitat proposada es realitza en tres sessions, a cadascuna d’elles es treballa un aspecte de

la programació concret mitjançant el curs proposat per Code.org que s’anomena GAMELAB.

No es pretén realitzar tot el curs en aquesta unitat didàctica, però si, que s’aprofiten diverses

etapes del curs per aprendre a programar una escena senzilla pas a pas. Es recomana al

professor la creació d’una classroom a code.org (Partovi, Hadi; Partovi, s.d.) (vegeu detall a

l’apartat de material per al docent de l’activitat 3), per tal que els alumnes puguin treballar-hi

des del seu ordinador i emmagatzemar el seu progrés fins a finalitzar l’activitat.

Cal connectar-se a: https://code.org/educate/gamelab (Computer Science Discoveries. Unit 3 -

Animations and games, s.d.).

La primera sessió de l’activitat tres inclou les etapes 1, 2 i 3 del curs. En aquesta sessió inicial,

l’alumnat aprèn a crear i programar dibuixos simples amb formes geomètriques (rodones i

quadrats), definir el color i definir la seva situació dins la graella. L’alumnat anota els blocs amb

la seva descripció a la graella 3.1.

Durant la segona sessió de l’activitat 3, l’alumnat aprèn a programar la situació de la forma, la

seva alçada i l’amplada, a definir els colors del fons de l’escena i els colors RGB. També es

treballa el concepte random. Es crea una serp feta amb formes ovalades o rodones que es

“mou” a l’atzar. L’alumnat anota els blocs amb la seva descripció a la graella 3.1.

https://code.org/educate/gamelab


A la tercera sessió, es treballen les variables, l’assignació de valors a les variables i la detecció i

correcció d’errors en la programació. En aquesta activitat l’alumnat cal que detecti quins són

els errors que contenen les variables proposades i quines regles ha de tenir en compte per

corregir-les i eliminar els errors. L’alumnat anota les característiques de les variables a la

graella 3.2.

Temporització



3 (1h) Aula

(o a casa)

10’ Explicació ACTIVITAT 3.

35’ Realització etapes 1, 2 i 3 (dibuixar i situar dibuixos a la graella, definir color).

10’ Es comenta l’activitat i la graella 3.1. Recollir

4 (1h) Aula

(o a casa)

5’ Continuar activitat 3. Explicar etapa 4.

25’ Realitzar etapa 4.

5’ Explicació colors RGB, formes i randomització.

10’ Crear la serp.

5’ Es comenta l’activitat i la graella 3.1. Recollir.

5 (1h) Aula

(o a casa)

10’ Continuar activitat 3. Explicar etapa 5.

35’ Realitzar etapa 5. Variables, assignar valor a les variables. Detecció d’errors i correcció.

10’ Es comenta l’activitat, la graella 3.2 i la correcció d’errors. Recollir.

5.6 Activitat 4. El projecte. La teva escena

Metodologia

L’activitat 4 tracta de dissenyar una escena senzilla tenint en compte i aplicant el que s’ha

après sobre la programació a l’activitat 3. Forma part d’un petit projecte tecnològic. Es

treballen les fases del procés tecnològic: pensar, dissenyar, construir i avaluar. El treball del

projecte es recull a la fitxa del disseny de l’escena (vegeu Annex 2. El projecte. La teva escena)

L’escena es pot personalitzar amb els personatges i continguts es vulgui: textos, colors,

imatges, dibuixos, etc. El funcionament de l’activitat programada i l’organització dels equips és

idèntic al de l’activitat anterior.

1. S’explica a l’alumne que l’activitat és un projecte i que com a tal consta d’una fitxa que

s’ha d’omplir (vegeu Activitat 4. El projecte: La teva escena)

2. L’activitat programada correspon a la sisena etapa del curs

https://code.org/educate/gamelab (Computer Science Discoveries. Unit 3 - Animations

and games, s.d.)



Temporització



6 (1h) Aula

(o a casa)

10’ Explicació ACTIVITAT 4. El projecte. La teva escena.

35’ Pensar, dissenyar, construir, depurar els errors que apareixen i avaluar la creació.

10’ Es comenta l’activitat, la fitxa i la correcció d’errors.

5.7 Activitat 5. Compartim l’escena

Metodologia

Es tracta que cada parella descrigui de forma esquemàtica com ha creat l’escena de manera

que qualsevol persona que ho vulgui, sigui capaç de programar-la tal com ho han fet. Un cop

feta l’explicació, la docent prepara una presentació amb les 16 escenes que s’han creat les

exposa als alumnes.

La segona part de la classe és un debat sobre compartir els programes creats.

S’explica que el programari que s’ha fet servir code.org (Partovi, Hadi; Partovi, s.d.), que és un

programa amb llicència de software lliure Creative Commons (Programari lliure. Vikipedia.,

s.d.). S’explica què vol dir això. Es proposa que a la propera Unitat didàctica es pugui fer servir

totes les escenes que s’han creat i en preguntar a l’alumnat què els sembla, s’obre un petit

debat sobre el fet de compartir els continguts.

Per acabar, es fa qüestionari d’autoavaluació i coavaluació del treball individual i del treball en

parella.

Temporització



7 (1h) Aula

(o a casa)

5’ Activitat 5. Compartim l’escena.

15’ Cada parella descriu esquemàticament com s’ha programat l’escena.

10’ Presentació de les escenes creades a la classe.

15’ Debat sobre compartir els continguts creats.

10’ Qüestionaris d’autoavaluació i coavaluació.


6 CRITERIS D’AVALUACIÓ

Per a cada objectiu didàctic, s’ha establert un criteri d’avaluació didàctic (CAD), relacionant

cada activitat amb un objectiu i les competències bàsiques i transversals que es treballen.

L’objectiu didàctic 3 (OD·3) s’ha establert com a objectiu irrenunciable, aquesta característica

es té en compte a l’hora d’establir els criteris d’avaluació específics d’aquest objectiu.

Objectiu didàctic (OD) Criteri d’avaluació didàctic (CAD)

Compe-tències

Activitats programades

OD1. Descriure de forma esquemàtica els passos que cal seguir per fer la recepta o la figura de paper de manera que es puguin interpretar pels companys. Definir les característiques que han de tenir les instruccions perquè siguin efectives.

CAD1. L’alumne descriu de forma esquemàtica els passos que cal seguir per fer la recepta o la figura de paper. Interpreta l’ordre dels puzles dels companys. Defineix les característiques que han de tenir les instruccions perquè siguin efectives.

CBCT8 CTPiS2

Activitat 1. Reproduïm la recepta o fem papiroflèxia (Trencaclos-ques)

OD2. Resoldre els missatges xifrats. Fer ús dels codis per crear-ne de nous.

CAD2. L’alumne resol els missatges xifrats. Fa ús dels codis per crear-ne de nous.

CBCT8 CTPiS2

Activitat 2. Codificar i descodificar

OD3. Fer servir els blocs per programar quelcom senzill establint el color, forma, mida i posició de l’objecte. Ser capaç de trobar els errors que hi ha a la programació, reparar-los. Descriure les característiques de les variables. Irrenunciable

CAD3. L’alumne fa servir els blocs per programar quelcom senzill establint el color, forma, mida i posició de l’objecte. És capaç de trobar els errors que hi ha a la programació, els repara. Descriu les característiques de les variables.

CBCT8 CBCT9 CDT1 CDT5 CTPiS3

Activitat 3. Com es programa?

OD4. Dibuixar l’escena que vol crear. Fer servir els blocs treballats anteriorment per programar quelcom senzill. Posar a prova els seus coneixements. Avaluar el resultat obtingut. Proposar millores.

CAD4. L’alumne dibuixa l’escena que vol crear. Fa servir els blocs treballats per programar quelcom senzill. Posa a prova els seus coneixements. Avalua el resultat obtingut. Proposa millores.

CBCT9 CTPiS3 CTPiS4

Activitat 4. Projecte. La teva escena

OD5. Esquematitzar la programació que s’ha realitzat per compartir-la. Explicar de manera que una altra persona sigui capaç de recrear-la. Participar en el debat.

CAD5. L’alumne descriu esquemàticament la programació que ha realitzat per compartir-la. La descriu de manera que una altra persona sigui capaç de recrear-la.

CBCT8 CDT8 CTPiS4

Activitat 5. Compartim l’escena


Objectiu didàctic (OD) Criteri d’avaluació didàctic (CAD)

Compe-tències


OD6. Capacitat de treball en cooperatiu en parella

CAD6. L’alumne té capacitat de treball en cooperatiu en parella CTPiS4

Activitat 3, 4 i 5.

L’avaluació formativa i formadora, es realitza durant tot el procés. La recollida de dades per a

l’avaluació es realitza mitjançant les graelles que l’alumne ha d’omplir mentre realitza les

activitats, la fitxa del projecte i les autoavaluacions i coavaluacions. Aquestes dades ens

proporcionaran la informació necessària per a l’avaluació formativa i formadora de l’alumnat.

S’incorpora en aquest apartat la realització de l’enquesta inicial i final, que es realitza abans i

després d’implementar la unitat didàctica, aquesta enquesta ens aporta informació útil per a

l’activitat formativa en curs i per introduir millores en funció de les necessitats detectades

actualment i en el futur.


Recurs d’avaluació Avaluació Tipus d’avaluació

Enquesta Inicial

Valoració dades enquesta

Individual (anònim) Formativa i formadora

Activitat 1 Trencaclosques

Graella 1.1. Individual Formadora, formativa i qualificadora Debat + Graella 1.2 Grup classe + Individual

Activitat 2 Codificar

Graella 2 Individual Formadora, formativa I qualificadora

Activitat 3. Programar

Graella 3.1 Individual Formadora, formativa i qualificadora Graella 3.2 Individual

Activitat 4. Projecte

Projecte. La teva escena.

Parella Formativa i qualificadora

Activitat 5. Compartir

Fitxa activitat 5 + Debat Parella + Grup classe Formadora, formativa i qualificadora Auto i coavaluació Individual + parella

Enquesta Final Valoració dades enquesta

Individual (anònim) Formativa i formadora

6.1 Proposta d’avaluació de la Unitat Didàctica

AVALUACIÓ DEL TREBALL INDIVIDUAL

Pel que fa a l’avaluació del treball individual es faran servir les següents graelles d’avaluació

que serviran per a qualificar a l’alumne. La gradació que s’ha fet servir és assolit notable (AN),

assolit suficient (AS) i no assolit (NA).


CAD1. L’alumne descriu de forma esquemàtica els passos que cal seguir per fer la recepta o la figura de paper. Interpreta l’ordre dels puzles dels companys. Defineix les característiques que han de tenir les instruccions perquè siguin efectives. (10% del pes a la qualificació final)

AN AS NA

Descriu de forma esquemàtica els passos que cal seguir per fer la recepta o la figura de paper com és la comunicació són clars i/o precisos.

X

Descriu de forma esquemàtica els passos que cal seguir per fer la recepta o la figura de paper com és la comunicació, pot cometre algun error.

X

Descriu de forma esquemàtica els passos que cal seguir per fer la recepta o la figura de paper com és la comunicació de forma poc entenedora i amb errors o no és capaç de descriure-ho.

X

Defineix les característiques que han de tenir les instruccions perquè siguin efectives amb claredat i/o amb precisió.

X

Defineix les característiques que han de tenir les instruccions perquè siguin efectives, pot cometre algun error.

X

Defineix les característiques que han de tenir les instruccions perquè siguin efectives de forma poc entenedora i amb errors o no és capaç de definir-lo.

X

CAD2. L’alumne resol els missatges xifrats. Fa ús dels codis per crear-ne de nous. (10% del pes a la qualificació final)

AN AS NA

Resol tots els missatges xifrats proposats. Crea nous codis i comprova que siguin correctes.

X

Resol alguns dels missatges xifrats proposats. Crea nous codis, no sempre comprova que siguin correctes i es puguin resoldre.

X

Té dificultats per resoldre els missatges xifrats proposats. No crea nous codis o els crea cometent errors.

X

CAD3. L’alumne fa servir els blocs per programar quelcom senzill establint el color, forma, mida i posició de l’objecte. És capaç de trobar els errors que hi ha a la programació, els repara. Descriu les característiques de les variables. (OD3 IRRENUNCIABLE) (40% del pes a la qualificació final)

AN AS NA

Fa servir els blocs per a programar quelcom senzill establint el color, forma, mida i posició de l’objecte.

X

Fa servir els blocs per a programar quelcom senzill establint algunes de les característiques: color, forma, mida o posició de l’objecte.

X

Fa servir els blocs per a programar quelcom senzill, sense aconseguir establir les característiques: color, forma, mida o posició de l’objecte.

X

És capaç de trobar els errors que hi ha a la programació, els repara.

X

És capaç de trobar els errors que hi ha a la programació, en repara alguns.

X

És capaç de trobar els errors que hi ha a la programació, no en repara cap.

X

Descriu les característiques de les variables amb detall.

X

Descriu les característiques de les variables amb algun error o sense detall.

X


CAD3. L’alumne fa servir els blocs per programar quelcom senzill establint el color, forma, mida i posició de l’objecte. És capaç de trobar els errors que hi ha a la programació, els repara. Descriu les característiques de les variables. (OD3 IRRENUNCIABLE) (40% del pes a la qualificació final)

AN AS NA

Li falta descriure les característiques de les variables.

X

Les activitats que treballen aquest objectiu irrenunciable (OD3) estan dissenyades d’acord amb

el model Disseny Universal d’aprenentatge (DUA), en cas que algun alumne no l’assoleixi,

s’atendrà de forma personalitzada qualsevol dificultat que pugui obstaculitzar el seu

assoliment. Es fa ús dels plans B dissenyats, diferents temps i formats de resposta i flexibilitat

en les entregues evitant la frustració d’alumnes amb dificultats organitzatives. Per exemple es

dóna el feedback personalitzat del professor/a i es proposaran tasques addicionals de suport

que es poden avaluar gradualment durant el transcurs de tota la unitat didàctica per tal que es

pugui assolir per tot l’alumnat.

També s’avalua la participació individual de l’alumne a l’aula (competència personal i social):

Participació de l’alumne a l’aula (5% del pes a la qualificació final) AN AS NA

Ha participat en els dos debats proposats X

Ha participat poc en els debats, se l’ha d’animar perquè ho faci. X

La seva participació en els debats és molt escassa, evita participar o no hi participa.

X

AVALUACIÓ DEL TREBALL EN PARELLA

Per l’avaluació del treball en parella, s’avaluarà la fitxa del projecte de fer l’escena, i també

s’avalua la fitxa de l’activitat de compartir l’escena.

L’assoliment del projecte es relaciona amb l’assoliment dels objectius OD4 i OD6. S’avaluen els

diferents apartats del procés que s’han definit a la fitxa del projecte. En cas que no assoleixi

cap dels nivells descrits a les fases, constarà coma No Assolit (NA).

Fase pensar Assoliment

Es fa un esbós de l’escena amb tot detall (fons, formes, text i colors) AN

Es fa un esbós de l’escena però falten alguns detalls (fons, formes, text i colors) AS

Disseny dels personatges

Es dissenyen dos personatges ben definits i amb detall de les seves característiques

AN

Es dissenyen dos personatges poc definits o poc detallats AS

Pla de treball

S’organitza el pla de treball distribuint les feines que es fan, descrites pas per pas.

AN

S’organitza el pla de treball distribuint les feines de manera que no queda clar qui les assumeix, saltant algun pas o amb algun error.

AS


Problemes, solucions

Es descriuen els problemes que s’han trobat i com s’han solucionat AN

Es descriuen els problemes que s’han trobat però no es descriu clarament com s’han solucionat (o a la inversa)

AS

Fase avaluació

Es copia i enganxa l’enllaç per compartir l’aplicació. Proposta millores. AN

Es copia i enganxa l’enllaç per compartir l’aplicació. No proposa millores. AS

L’assoliment de l’activitat 5 es relaciona amb l’assoliment dels objectius OD5 i OD6.

CAD5. Esquematitzar la programació que s’ha realitzat per compartir-la. Explicar de manera que una altra persona sigui capaç de recrear-la. (15% del pes a la qualificació final)

AN AS NA

Descriu pas per pas i de manera que un altre company o qualsevol persona sigui capaç de programar la mateixa escena que ha creat. L’explicació és esquemàtica. S’ha fet un esborrany abans d’escriure’l a la fitxa.

X

Descriu pas per pas l’escena i tot i que algun punt costa entendre’l, en general és comprensible. L’explicació conté apartats esquemàtics amb apartats que no ho són.

X

És complicat entendre la descripció de com s’ha fet l’escena. L’explicació no s’ha fet de forma esquemàtica.

X

També s’avalua la competència personal i social del treball en parella amb les dues següents

graelles, en aquests casos la gradació que s’ha fet servir equival a la proposada anteriorment;

generalment (AN), a vegades (AS) i molt poc (NA). Es relaciona amb l’assoliment de l’OD6 de

les activitats 4 i 5.

Avaluació del treball en parella (15 % qualificació del projecte i 15% de la fitxa de l’activitat 5)

Nom del membre 1: Generalment (molt sovint)

A vegades Molt poc (gairebé mai)

Col·labora de forma constructiva.

Respecta les opinions de l’altre membre

Duu a terme les tasques consensuades

Ajuda a l’altre membre

Col·labora per tal que l’ambient de treball sigui adient


Nom del membre 2: Generalment (molt sovint)


Col·labora de forma constructiva.



Ajuda a l’altre membre


S’ha compromès amb les tasques del treball en parella

D’altra banda, cada alumne de cada parella, avalua la seva pròpia participació i la de l’altre

membre de la parella omplint la següent graella:

Autoavaluació i coavaluació treball en parella (15% qualificació del projecte i 15% de la fitxa de l’activitat 5)

Nom del membre:

Nom parella: Generalment (molt sovint)


Col·labora de forma constructiva en la parella



Ajuda a l’altre membre de la parella


S’ha compromès amb les tasques del treball en parella


AVALUACIÓ FORMATIVA DE L’ACTIVITAT: COAVALUACIÓ I AUTOAVALUACIÓ

En finalitzar les activitats, es realitzarà un qüestionari a l’alumnat que ha de respondre individualment cada membre de cada equip. La gradació que s’ha fet servir equival a la proposada anteriorment; bastant (AN), una mica (AS) i poc o gens (NA): El qüestionari d’autoavaluació es realitza amb l’objectiu d’avaluar la percepció pròpia de l’alumne dins del grup i del seu propi aprenentatge. El qüestionari de coavaluació es realitza amb l’objectiu d’avaluar com ha participat cada alumne dins l’equip.

EQUIP:

NOM ALUMNE:

QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT EN

EQUIP Bastant

Una

mica

Poc o

gens

1. Creus que aquesta activitat t’ha ajudat a entendre què és la programació?

2. Has ajudat als teus companys quan ho han necessitat?

3. Creus que has participat equitativament en l’activitat?

Exposa què creus que es podria millorar:

Exposa què creus que has après amb aquesta activitat:

EQUIP: NOM ALUMNE:

QÜESTIONARI DE COAVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT EN EQUIP Bastant Una mica

Poc o gens

1. Ha participat activament?

2. Ha facilitat la realització del treball, sense entorpir-lo?

3. Ha ajudat a mantenir un bon clima de treball en equip?

4. Ha ajudat a solucionar els problemes us han anat sortint?


6.2 Proposta de qualificadora final de la Unitat Didàctica

Un cop recollides, les qualificacions de cada activitat es traduiran a un número d’acord amb la

taula següent:

Indicador d’assoliment (IA) AN AS NA

Valor numèric equivalent 3 2 1

Per altra banda es calcularà el valor corresponent a cada activitat / aspecte qualificat a escala

individual, per parelles o per equip tenint en compte el pes que té cadascuna d’elles a la

qualificació individual. S’estableix que el pes corresponent de cada activitat o aspecte que

s’avalua de forma qualificadora, és proporcional a la dedicació per part de l’alumne i

s’estableix el següent:

Qualificació individual

NOM ALUMNE:

Activitats Qualificades Individualment

Pes a l’avaluació

qualificadora (%)

Qualificació numèrica (1-3)

Contribució final

Activitat 1. Participació al debat

2,5%

Activitat 1. Graella 1.1 i 1.2 10%

Activitat 2. Graella 2

10%

Activitat 3. Graella 3. 1 i 3.2 40%

Activitat 4. Projecte 20%

Activitat 5. Fitxa activitat 5 15%

Activitat 5. Participació en el debat

2,5%

QUALIFICACIÓ FINAL 100%


La qualificació de la nota de parella, que prové de l’avaluació del projecte, i de la fitxa de

l’activitat 5, contribueixen un 40 % i 15% respectivament a la nota final individual.

Qualificació projecte parella NOM ALUMNE 1: NOM ALUMNE 2:

Activitats Qualificades per parella


qualificadora (%)


Contribució final

Fase pensar 15%

Disseny personatges

15%

Pla de treball 15%

Problemes i solucions 15%

Avaluació i proposta millores 10%

Avaluació treball en parella (del docent)

15%

Autoavualuació i coavaluació del treball en parella

15%


Qualificació activitat 5 parella

NOM ALUMNE 1: NOM ALUMNE 2:

Activitats Qualificades per parella


qualificadora (%)


Contribució final

Avaluació CAD 5. Fitxa Activitat 5.

70%

Avaluació treball en parella (del docent)

15%

Autoavualuació i coavaluació del treball en parella

15%



7 SEGUIMENT DE LES SESSIONS (per part de la professora)

A banda de la informació proporcionada per les avaluacions just exposades (graelles de les activitats, autoavaluació, coavaluació i participació de l’alumnat a l’aula), el docent avalua l’adequació de les diferents activitats a partir del check-list que es presenta a continuació. Seria convenient també prendre nota de les opinions dels alumnes, així l’avaluació de l’activitat no recau únicament sobre el criteri del docent.

Check-list d’avaluació del docent Sí/No

1. L’alumnat ha assimilat els continguts teòrics implícits en les activitats

2. L’alumnat ha assimilat els continguts pràctics

3. Els equips han treballat de manera coordinada i equitativa

4. L’alumnat ha treballat amb motivació

5. La planificació ha estat adequada

6. La temporització ha estat adequada

8 INCLUSIÓ

S’ha definit l’OD1 com a l’objectiu irrenunciable i, d’acord amb els criteris del model DUA,

s’ofereixen propostes alternatives d’avaluació per tal de facilitar i fer accessible l’assoliment

d’aquest objectiu per part de tots els alumnes de l’aula. Per altra banda, el centre sempre té

en consideració els següents aspectes:

Les activitats proposades són escalables pel que fa al nivell de dificultat i el grau

d’autonomia que es dóna a l’alumne.

Els enunciats de les activitats pretenen ser inclusius amb tota la tipologia d’alumnat

possible. Es contempla la lectura en veu alta de l’enunciat.

El docent és el responsable d'adaptar les activitats a les diferents realitats de l’aula,

guiar els alumnes en el seu procés d’aprenentatge, vetllar perquè els grups de treball

siguin heterogenis i fer ús dels plans B.

El treball cooperatiu fa que els mateixos alumnes vetllin pel correcte seguiment dels

seus companys.

Durant la fase de construcció de qualsevol pràctica o projecte és el centre el que

proveeix tot el material necessari i, si es necessita algun tipus de material que ha de

portar l’alumne, només es demana material reciclat o fàcil d’aconseguir.


El centre cedeix espais amb ordinadors per fer tasques fora de l’horari lectiu.

Per assegurar que en aquesta unitat didàctica s’assoleix l’objectiu irrenunciable, serem

flexibles amb els diferents formats i temps de resposta, procurarem donar el feedback

personalitzat a l’alumnat i es proposaran tasques addicionals de suport / ampliació que es

poden avaluar gradualment durant el transcurs de tota la unitat didàctica per tal que es pugui

assolir per tot l’alumnat. A continuació un resum de les activitats de reforç i d’ampliació que es

proposen:

REFORÇ ALUMNES AVANÇATS

ACTIVITAT 1 i 2

Activitat del paper quadriculat. L’alumne relaciona cada programa (símbols) amb una imatge (quadrícula amb alguns requadres pintats) https://studio.code.org/s/course2/stage/1/puzzle/2 (Course 2, s.d.)

Individualment ompliran el document adjunt (paper quadriculat i programa que li correspon. (pàg. 1 i 2 del document) Per parelles (pàg. 3 del document), Esculls un dels dibuixos, el representes amb els símbols. La parella l’ha de recrear amb els símbols que l’hi facilita. https://code.org/curriculum/course2/1/Activity1-GraphPaperProgramming.pdf (Course 2, s.d.)

ACTIVITAT 3

L’alumnat avança al seu ritme i arriba com a mínim fins a l’etapa 4. Podrà realitzar l’etapa 5 durant la propera activitat (no cal que la finalitzi)

Al final de les etapes la mateixa aplicació presenta algunes activitats que els alumnes poden realitzar en cas que acabin els continguts proposats abans de temps.

ACTIVITAT 4

L’alumnat que no sigui a temps de crear una escena completament nova, podrà fer servir les escenes que s’han anat creant durant l’activitat per modificar-les. Alternativament es poden fer altres activitats com https://studio.code.org/flappy/1 (Code your own Flappy Game, s.d.)

Es pot crear més d’una escena si l’alumnat acaba la primera satisfactòriament.

ACTIVITAT 5

En aquesta activitat es treballa en equip. Si calgués, podríem oferir les activitats descrites anteriorment (de reforç o ampliació) en funció de les necessitats detectades i el temps disponible. https://studio.code.org/s/playlab?section_id=2834999 (Play Lab, s.d.)

https://studio.code.org/s/course2/stage/1/puzzle/2

https://studio.code.org/s/course2/stage/1/puzzle/2

https://code.org/curriculum/course2/1/Activity1-GraphPaperProgramming.pdf

https://code.org/curriculum/course2/1/Activity1-GraphPaperProgramming.pdf

https://studio.code.org/flappy/1

https://studio.code.org/s/playlab?section_id=2834999


9 PLA B

En comptes de fer materials per una companya de classe, es pot proposar fer un recull de

receptes de cuina. També es poden crear jocs amb Scratch i compartir-los

Sessió 1. Activitat 1. Parlar del robot de cuina o dur a terme un joc de cartes en equip, on cada

carta sigui una acció que ha de fer l’alumnat.

Sessió 2 i 3. Activitat 2. Es fa una introducció a Scratch. Es crea un joc senzill.

Sessió 4, 5 i 6. Activitat 3. Es proposen diverses idees guiades per a crear altres jocs, històries,

música i cada alumne pot personalitzar els personatges o les idees proposades amb l’ús de

Scratch.

Sessió 7 i 8. Activitat 4, es fa un muntatge de vídeo en equip, on s’expliqui pas per pas com s’ha

creat. Es comparteix el vídeo amb els companys.

10 PRODUCTE FINAL I AUDIÈNCIA

El producte final creat serà un escenari de contingut divers i personalitzat que podran

compartir i modificar tant com vulguin. També els podran fer servir per a la següent unitat

didàctica que es realitza a continuació, en la qual es programa un joc.


11 MATERIAL PER AL PROFESSOR

11.1 Activitat 1. Reproduïm la recepta o fem papiroflèxia (Trencaclosques)

Cal explicar a l’alumnat que pensi bé com descriure la recepta o l’objecte de paper que ha

escollit com si l’expliqués a algú que no ha sentit mai a parlar d’aquella recepta o objecte per

comú que sigui. Han de tenir en compte de treballar individualment en la descripció sense

donar pistes als companys.

Es reparteix a l’alumnat el material necessari i la graella 1.1. La graella s’omple cada vegada

que faci un trencaclosques.

Un cop l’hagin descrit, després ho descriuen per passos, poden agafar el paper amb els

requadres i representar cada etapa o pas ordenadament a cada quadre. Es retallen els

requadres, es barregen i es donen al company del costat perquè els resolgui.

Una vegada l’alumne ha acabat el trencaclosques, omple la graella 1.1. Si algun alumne ho

creu oportú, pot crear noves instruccions i noves peces al trencaclosques abans de lliurar-lo al

company, es van resolent trencaclosques fins que s’esgota el temps.

Què és? (resultat que obtens)

Problemes que t’has trobat / com ho milloraries?

Hi has afegit alguna instrucció? Quina?

Graella 1 1

Per l’apartat de debat i discussió, considerarem un èxit que l’alumnat tenint en compte

l’experiència de l’activitat, pugui definir les característiques que cal tenir en compte donen

instruccions perquè siguin efectives. Per concloure, cada alumne les anota a la graella.

En acabat comparem els resultats que s’han obtingut. Com han sabut quin era el pas inicial?

Tots han obtingut el mateix resultat? Quines característiques han de tenir les instruccions

perquè les entenguin? I si féssim ordres per a les màquines? Com haurien de ser perquè les

poguessin entendre? Per acabar, hauran d’omplir (vegeu graella 1.2).

Característiques de les instruccions

1 Ordenades (una darrere de l’altra)

2 Realitzables (possibles de fer)

3 Clares (no ambigües)

4 Comprensibles (importància del que fem servir, l’ha d’entendre)

5 Conèixer quin és l’inici i quin és el final Graella 1 2


11.2 Activitat 2. Codificar i descodificar

Es fa una breu explicació sobre els llenguatges naturals, que és el que fem servir per a

comunicar-nos, com el català, l’anglès o la llengua de signes. Es pot mostrar el vídeo curs dels

números en llengua de signes (https://www.youtube.com/watch?v=NXdFyLWI3jE) (Agils

Accessibilitat, s.d.).

També es fa una breu explicació sobre els llenguatges formals, el posen exemples de

llenguatges formals com pot ser el llenguatge matemàtic (posar exemples) o el de

programació.

Finalment posem exemples de codificació d’informació, per a la creació de missatges podem

fer servir aquest recurs (http://www.xtec.cat/~jjareno/activitats/criptologia/activitat_1.htm)

(Missatges secrets, s.d.). S’explica el sistema binari i com transformar un codi binari a un del

sistema decimal. Es pot trobar informació per ampliar l’activitat o modificar-la, a la guia docent

publicada a http://www.cccbeducacio.org/ca_ES/web/guest/explorar/-/institut/e_11571

(Lapuente, s.d.).

Es posen diversos exercicis que els alumnes han de desxifrar. Una vegada els hagin desxifrats

tots, en poden crear de nous, però s’han d’assegurar i comprovar que no contenen cap error.

Una vegada els han comprovat, els anoten a la pissarra per compartir-los amb els companys i

els puguin desxifrar.

CODI DESCODIFICA’L!

01001 9

11100 28

10011 19

XLWR CODI

OOVMTFZGTV LLENGUATGE

KILTIZNZXRL PROGRAMACIÓ

Graella 2

11.3 Activitat 3.Com es programa?

Per a fer aquesta activitat, es recomana que com a professorat ens registrem a la pàgina de

Code.org (Partovi, Hadi; Partovi, s.d.), s’hi pot accedir amb el compte de gmail. Es pot crear

una classe personalitzada per al nostre alumnat, a la qual mitjançant un codi, l’alumnat pot

accedir a la secció que proposem. Una altra opció és que cada alumne es doni d’alta, d’aquesta

manera només cal que revisin el seu correu per a accedir a la classroom. Les dues opcions

https://www.youtube.com/watch?v=NXdFyLWI3jE

http://www.xtec.cat/~jjareno/activitats/criptologia/activitat_1.htm

http://www.cccbeducacio.org/ca_ES/web/guest/explorar/-/institut/e_11571


permet que l’alumnat emmagatzemi les seves creacions i ens permet al professorat fer el

seguiment del treball individual i de les parelles.

Quan creem una classroom a code.org necessitem:

I. Afegir els alumnes que vulguem a la classe.

II. Configurar les parelles (es pot fe en qualsevol moment)

III. Donar les instruccions d’accés als alumnes: codi de la classroom, el seu nom i les

“paraules secretes” o demanar a l’alumnat que revisi els seus correus per accedir a la

classroom.

IV. Demanar als alumnes i als pares o tutors dels alumnes que revisin i acceptin el

consentiment de les polítiques de privacitat de la plataforma.

Una vegada hem creat la classroom i tenim les parelles fetes, podem explicar a l’alumnat el

funcionament de l’activitat 3 que consta de tres sessions, a cadascuna d’elles es treballa un

aspecte de la programació concret mitjançant el curs proposat per Code.org que s’anomena

GAMELAB (https://code.org/educate/gamelab) (Computer Science Discoveries. Unit 3 -

Animations and games, s.d.).

Com ja s’ha comentat anteriorment, no es pretén realitzar tot el curs en aquesta unitat

didàctica, però si que s’aprofiten diverses etapes del curs per aprendre a programar una

escena senzilla pas a pas.

La primera sessió de l’activitat 3 amb els personatges i continguts es vulgui: textos, colors,

imatges, dibuixos, etc.

En aquesta sessió inicial, l’alumnat aprèn a crear i programar dibuixos simples amb formes

geomètriques (rodones i quadrats), definir el color i definir la seva situació dins la graella.

Durant l’activitat l’alumnat ha d’omplir una graella amb tots els blocs que va fent servir amb la

definició de cadascun d’ells. (graella 3.1)

Bloc (toolbox) Acció

Rect (x, y);

Rect (x, y , w, h );

No stroke ( ) ;

Background (color);

Fill (rgb ( 255, 0, 0));

Random number (min, max);

Var (xPosition);

Var (whatsTheY); Graella 3 1

Durant la segona sessió de l’activitat 3 (correspon a l’etapa 4 del curs), l’alumnat aprèn a

programar la situació de la forma, la seva alçada i l’amplada, a definir els colors del fons de

l’escena i els colors RGB. També es treballa el concepte “random”. Es crea una serp feta amb

formes ovalades o rodones que es “mou” a l’atzar. Durant l’activitat l’alumnat ha d’omplir una

graella amb tots els blocs que va fent servir amb la definició de cadascun d’ells. (graella 3.1)



A la tercera sessió (correspon a la cinquena etapa del curs), es treballen les variables,

l’assignació de valors a les variables i la detecció i correcció d’errors en la programació. En

aquesta activitat l’alumnat cal que detecti quins són els errors que contenen les variables

proposades i quines regles ha de tenir en compte per corregir-les i eliminar els errors.

Cal que l’alumnat en finalitzar la sessió sigui capaç d’enumerar les normes que cal tenir en

compte quan es crea una variable:

- No pot contenir espais

- No pot començar per un número

- Cal escriure-les exactament igual, mateixes lletres

- Es diferencien les majúscules de les minúscules

- Millor anomenar les variables amb noms que tinguin sentit, ajuda a reconèixer-les

Text amb error Text corregit Quin error tenia?

size of circle sizeofcircle Presència d’espais

1dimension xlocation Comença amb un número

ylocation ylocation No s’ha escrit amb majúscules

ellipse ellipse (xlocation, ylocation, sizeofcircle, sixeofcircle)

Les variables que contenia

Graella 3 2

En acabar aquesta sessió, cal explicar l’objectiu del projecte que es realitzarà a següent sessió,

l’activitat 4. Cal que vagin pensant en com volen dissenyar l’escena!

Webgrafia

Veure més informació sobre la unitat didàctica 3 que proposa code.org a (Partovi,

Hadi; Partovi, s.d.): https://curriculum.code.org/csd-19/unit3/ (Unit 3. Animation and games.

Curriculum., s.d.)

11.4 Activitat 4. El projecte. La teva escena.

Cada parella caldrà que dissenyi una escena senzilla tenint en compte el que ha après. Es tracta

d’un petit projecte tecnològic per a crear una escena que la parella crea de manera

personalitzada amb els personatges i continguts es vulgui: textos, colors, imatges, dibuixos,

etc.

El treball primer es planteja a la fitxa del projecte (vegeu fitxa del projecte a l’Annex 2) i es

treballen les fases del procés tecnològic: pensar, dissenyar i construir, el treball del projecte

es recull a la fitxa del disseny de l’escena.

- L’activitat programada correspon a la sisena etapa del curs: https://code.org/educate/

gamelab (Computer Science Discoveries. Unit 3 - Animations and games, s.d.)

https://curriculum.code.org/csd-19/unit3/

https://code.org/educate/%20gamelab

https://code.org/educate/%20gamelab



S’explica l’activitat i es reparteix una fitxa de l’activitat 5 per parella. Consisteix que cada

parella d’alumnes descrigui de forma esquemàtica com ha creat l’escena de manera que

qualsevol persona que ho vulgui, sigui capaç de programar-la tal com ho han fet. Remarcar que

abans d’escriure-ho a la fitxa, facin un esborrany en un altre full.

Un cop feta la descripció, es presenten les escenes creades (Tenir en compte de tenir

preparada la presentació amb les escenes que han creat els alumnes)

La segona part de la classe és un debat sobre compartir els programes creats. Es pot introduir

el debat explicant que el programari que s’ha fet servir CODE.ORG, que és un programa amb

llicència de software lliure Creative Commons. La idea és que a la propera Unitat didàctica tots

els alumnes puguin fer servir totes les escenes que s’han creat, durant el debat, es parlarà

sobre com creuen que ho han de compartir, si hi estan d’acord o no.

Per acabar, caldrà que cada parella avaluï el seu treball i coavalui el treball fet per la seva

parella.

Webgrafia

Sobre programari lliure (Programari lliure. Vikipedia., s.d.)https://ca.wikipedia.org/wiki/

Programari_lliure

12 MATERIAL PER A L’ALUMNE

Heu descobert que a la sala dels mals endreços hi ha un aparell que desconeixeu, heu

investigat i heu descobert que es tracta d’una vídeoconsola i uns vídeo jocs que semblen de la

prehistòria. Us poseu a investigar-los i amb ajuda aconseguiu connectar-los. La primera

impressió que teniu i la frase que us ve al cap és “Que lletjos!” i “com es podien divertir amb

això?”. Aquests gràfics i els moviments tan poc realistes i tan poc elaborats, no us agraden i no

semblen ser gens divertits. Ara sí, per fi us poseu a jugar i us heu enganxat! I us agrada!

Creieu que seríeu capaços de fer un joc com aquests? Doncs us ben asseguro que en acabar

aquesta Unitat Didàctica, ho sabrem fer! I fins i tot seran tan macos com vosaltres vulgueu!

https://ca.wikipedia.org/wiki/%20Programari_lliure

https://ca.wikipedia.org/wiki/%20Programari_lliure


12.1 Activitat 1. Reproduïm la recepta o fem papiroflèxia (Trencaclosques)

Ara hauràs de pensar una mica. Pensa una recepta que coneguis o alguna figura que sàpigues

fer amb paper.

Per fer aquesta activitat necessites:

1. Full de paper quadriculat

2. Tisores

3. Paper en brut

4. Llapis

Pensa individualment en aquesta idea i la descriu-la pas per pas (sobretot no la mostris als teus

companys!), cada pas o instrucció correspon a un dels requadres. Retalla-les. Desordena-les.

Passa-les al teu company de la dreta.

Quan rebis les instruccions del teu company, cal que ordenis les instruccions, en el cas de la

papiroflèxia, cal que reprodueixis la figura. En cas que ho vulguis, pots afegir alguna instrucció

abans de passar-la al company del teu costat. Llavors anota:

Què és? (resultat que obtens)

Problemes que t’has trobat / com ho milloraries?

Hi has afegit alguna instrucció? Quina?

Graella 1 3

Després de l’activitat, descriu amb les teves paraules a la taula les característiques que hem

comentat durant la conclusió del debat que hem fet sobre què cal que tinguem en compte

quan donem instruccions.

Característiques de les instruccions

1

2

3

4

Graella 1 4


12.2 Activitat 2.Codificar i descodificar

El sistema binari és un sistema de numeració que només fa servir dues xifres, els zeros i els

uns. És el que fan servir les computadores, ja que treballen internament amb dos nivells de

voltatge, encès i apagat.

Per exemple: 100101

Explicar com transformar un codi binari a un del sistema decimal:

5 4 3 2 1 0

110101 = 1 x 25 + 1 x 24 + 0 x 23 + 1 x 22 + 0 x 21 + 1 x 20 = 32 + 16 + 0 + 4 + 0 + 1 = 53

Es proposa que l’alumnat sigui capaç de crear codis i de desxifrar-los,

Els ordinadors estan formats per molts transistors que funcionen com a interruptors, cada dígit

del codi binari representa un transistor, la combinació de cada codi és una ordre que pot

entendre un microprocessador. Com fer servir aquest codi per programar un ordinador seria

molt complicat, s’han creat diferents llenguatges de programació per a fer-ho. En realitat el

que fan aquests llenguatges és facilitar-nos la programació, donat que juntament amb altres

programes són capaços de traduir la informació al codi binari.

Proveu de descodificar el valor dels 3 codis binaris que hi ha a la Graella 2.

CODI DESCODIFICA’L!

01001

11100

10011

XLWR

OOVMTFZGTV

KILTIZNZXRL

Graella 2

Amb l’ajuda de la informació que trobareu en aquesta pàgina, sou capaços de descodificar els

codis secrets? (http://www.xtec.cat/~jjareno/activitats/criptologia/activitat_1.htm

Un cop acabeu de descodificar els codis proposats, en podeu crear de nous i resoldre els que la

professora us proposi.

http://www.xtec.cat/~jjareno/activitats/criptologia/activitat_1.htm


12.3 Activitat 3. Com es programa?

Escolta l’explicació de la professora mentre segueixes els passos descrits al document de

l’activitat 2 (vegeu l’Annex 2). Durant les sessions caldrà que ompliu la fitxa del projecte del

disseny de l’aplicació (vegeu l’Annex 3).

Sessió 1: Cal que anotis els diferents blocs que fas servir i quina acció fan quan s’executen.


Rect (x, y);

Graella 3 3


size of circle

Graella 3 4

Enumera les normes que has de tenir en compte quan crees una variable.

En acabar aquesta sessió, aneu pensant en com voleu dissenyar la vostra escena del joc!

12.4 Activitat 4. El projecte. La teva escena

Per parelles avui dissenyareu l’escena! Es tracta d’un petit projecte tecnològic per a crear una

escena personalitzada amb els personatges i continguts es vulgui: textos, colors, imatges,

dibuixos, etc. que vulgueu. Cal que tingueu en compte:

1. Es tracta d’un projecte tecnològic amb totes les seves fases: pensar, dissenyar i

construir, i avaluar. Teniu la fitxa del projecte que en acabar la sessió entregareu a la

professora.

2. Primer de tot cal que penseu què voleu dissenyar. Tingueu en compte tot el que heu

après aquests dies.

3. Quins personatges hi apareixen

4. Planifiqueu la feina que fareu

5. Anoteu els problemes que sorgeixen i com els solucioneu


6. Poseu el link de l’escena a la fitxa del projecte el treball del projecte es recull a la fitxa

del disseny de l’escena.

7. Penseu quines millores podríeu fer-hi

L’activitat programada correspon a la sisena etapa del curs https://code.org/educate/gamelab

(Computer Science Discoveries. Unit 3 - Animations and games, s.d.)


INSTRUCCIONS PER PROGRAMAR LA TEVA ESCENA Nom de l’escena:

Nom alumne1: Nom alumne2:

Descriu pas per pas i de manera que un altre company o qualsevol persona sigui capaç de programar la mateixa escena que heu creat. La vostra explicació ha de ser molt esquemàtica. Abans d’escriure-ho aquí, feu-ho en brut en un altre full.

Link per accedir a la vostra escena:



13 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Agils Accessibilitat. (s.d.). Video curs llengua de signes: els númmeros. https://www.youtube.com/watch?v=NXdFyLWI3jE

Code your own Flappy Game. (s.d.). Recuperat 28 maig 2020, de https://studio.code.org/flappy/1

Computer Science Discoveries. Unit 3 - Animations and games. (s.d.). Recuperat 28 maig 2020, de https://studio.code.org/s/course3

Course 2. (s.d.). Recuperat 28 maig 2020, de https://studio.code.org/s/course2?section_id=2835020

Departament d’Ensenyament (Generalitat de Catalunya). (2019). Currículum. Educació secundària obligagòria. (p. 412). Departament d’Educació de Catalunya. http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-eso/

Lapuente, I. (s.d.). Unitat didàctica #2 La lògica de la programació (guia per al docent). http://www.cccbeducacio.org/ca_ES/web/guest/explorar/-/institut/e_11571

Missatges secrets. (s.d.). Recuperat 28 maig 2020, de http://www.xtec.cat/~jjareno/activitats/criptologia/activitat_1.htm

Partovi, Hadi; Partovi, A. (s.d.). Code.org. Recuperat 13 maig 2020, de https://code.org/

Play Lab. (s.d.). Recuperat 28 maig 2020, de https://studio.code.org/s/playlab?section_id=2834999

Programari lliure. Vikipedia. (s.d.). Recuperat 28 maig 2020, de https://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure

Unit 3. Animation and games. Curriculum. (s.d.). Recuperat 28 maig 2020, de https://curriculum.code.org/csd-19/unit3/

14 ANNEXOS

14.1 Annex 1. Activitat 3. (Pàg. 36 – 51)

14.2 Annex 2. Activitat 4. El projecte. La teva escena. (Pàg. 52 -54)

ANNEX1. ACTIVITAT 3. Com es programa?


Ara realitzarem activitats per a fer en línia. Aquesta activitat es proposa per a realitzar en 3 sessions d’una hora cadascuna (avui només en farem una part). Les parelles treballareu en equip virtualment. Per començar.... Entra al link, registra’t i ja et pots connectar a la classroom. https://code.org/educate/gamelab

ACTIVITAT 3. Com es programa?




Recorda d’anar omplint la graella...


Rect (x, y);


Graella 3 1

Sessió 1: DIBUIXAR...


Sessió 2: FORMES


Sessió 2: COLORS

Com definim el color negre?


Sessió 2: RED – GREEN – BLUE (RBG)

Recordes com es formen els colors?

https://ca.wikipedia.org/wiki/Colors_HTML

Quark67/ CC BY-SA Quark67/ CC BY-SA


https://ca.wikipedia.org/wiki/Colors_HTML

Sessió 2: FORMES I RANDOMITZACIÓ

APAREIX UNA PESTANYA NOVA

A LA CAIXA D’EINES


Sessió 2: CREA LA TEVA SERP


Sessió 3: VARIABLES

La pestanya per definir les variables. Fes que els pètals es

toquin!

Mostra el text del codi, anota el text de la variable

a la graella


Sessió 3: ASSINGAR VALOR A LES VARIABLES


Sessió 3: DETECTAR I CORREGIR ELS ERRORS


size of circle


Omple la graella amb els errors que has trobat!


Quan executem el programa, no

mostra res. Quins errors hi ha?



Annex 2. Fitxa del projecte: La teva escena

Nom i cognoms alumne1:

Nom i cognoms alumne 2:

DATA:

ACTIVITAT 4. La teva escena. Abans de començar a programar, és necessari pensar i planificar

com fer-ho.

1. FASE PENSAR. . Primer de tot, cal que aneu pensant en com voleu dissenyar la vostra escena del joc! Però abans de començar a programar, és necessari planificar una mica com ho fer-ho. Pots fer un esbós del teu escenari (fons, formes, colors, text)

Bloc (toolbox)

Ellipse (x, y , w, h );

Rect (x, y , w, h );

No stroke ( ) ;

Line (x1, y2, x2, y2)

Background (color);

Fill (rgb ( 255, 0, 0));

TextSize (píxels);

Text (color);

Descripció (si és necessari):


2. FASE DISSENY. Ara pots defineix com vols que siguin els personatges que vols crear. Com

a mínim has de crear 2 personatges dissenyats per tu.

SPRITE 1:

SPRITE 2

3. ORGANITZEM-NOS! Abans de posar-nos a treballar, organitzeu i distribuïu la feina

que fareu pas per pas. Podeu marcar la feina que estigui feta o fer comentaris a la columna de la dreta.

Tasca

Responsable Check list / Comentaris

1

2

3

4

5

6


4. PROBLEMES? I SOLUCIONS! No us preocupeu, és normal que surtin problemes, anoteu

aquí els problemes que us heu anat trobant i com els heu resolt.

PROBLEMA QUE HAN SORGIT

SOLUCIÓ QUE S’HA TROBAT

1

2

3

4

5

6

5. L’ESCENA: copia i enganxa l’enllaç per a compartir la teva escena.

6. PROSTA DE MILLORES! Un cop acabada l’escena, us agrada? Quines millores creieu que

podríeu fer a la vostra escena?

annex 2. unitat didàtia. (segon de l’eso) l’esenari (de jo)

Documents