#4RAONS          #4RACONS

ANIMIC@  el  prat  industrial

WILLY,  ERES  MÁS  APAÑAO  QUE  UN  JARRILLO    DE  LATA...  

si,  ¿eh?

“quién  bebe  leche  de  cal  max,  ensanchael  tórax”

ELS MÚSICS HO OBSERVEN TOT DESCONCERTATS FINS QUE L’OLIVERAS PROVA D’INTRODUIR EL

#4 RAONS...

VOLEM  EXPERIMENTAR  INTENTANT  TRENCAR  ELS  FORMATS  HABItuALS  DE  relació  ENTRE  ELS  MÚSICS  I  EL  PÚBLIC  EN  ELS  CONCERTS:  NO  VOLEM  QUE  ELS  MÚSICS  VINGUIN  TAN  SOLS  A  TOCAR  AL  PRAT,  volem  QUE  CONEGUIN  EL  LLOC  ON  actuen  I  QUE  AIXÒ  És  noti  al  concert...

a  molt  bé.  Ja  li  direm,  però  no  és  ella...  ella  és  la  guitarra.

Si,  digueu-li  que  té  un  vibrato  molt  bonic.  En  canvi  el  baix...  ja  és  un  altra  cosa.

què  li  passa  al  baix?

no  se  sent  gens.

però...  ja  ho  volem  així.

si?

mmh,  si,  si

LA  CANTANT  ÉS  ELLA?  M’AGRADA  

MOLT  LA  VEU.

Els més joves flipàvem amb el “desparpajo” d’aquests senyors que teníem davant. Sort que l’ardiaca (de la capsa) va aprofitar per presentar-los i descobrir-nos que a part d’extreballadors de les fàbriques, havien estat membres de “Blue streak”, el primer grup “serio” de pop del prat. Als anys 60 petaven les sales de Barcelona. Clar que en-tenien de música!: han sigut un gran fitxatge pel #4raons.

( als músics que participen del #4raons se’ls proposen uns temes de conversa com a excusa

argumental per conèixer el prat )

Tot  és  premeditat,  volíem  un  ambient  més  fosc  per  al   nou   disc:   l’hem   volgut   fer  més   industrial,   amb  sons   gravats   “a   màquina”   i   amb   ritmes   mecànics,  monòtons...   Potser   per   això   el   baix   no   se   sent  tant.   De   fet,   aquest   rollo   fosc-industrial   és   el  

motiu  pel  què  vam  escollir  el  tema  de  les  fàbriques.

04/10/13,  20.00h AL PRINCIPI ELS PARTICIPANTS TAN SOLS PARLEN ENTRE ELS CONEGUTS O AMB ELS COMPANYS DE CADIRA.

(els anímic

están gravanttota la conversa)

De  fet,  una  de  les  coses  que  tenim  pensat  fer  amb  vosaltres  és  anar  a  les  fàbriques  a  buscar  materials  (runa,  metalls...)  per  poder  gravar  sons  al  concert  

del  prat.

¿fàbriques?¿quines  fàbriques?

¿Ningú  ha  dit  a  aquests  nois  que  al  prat  ja  no  queden  fàbriques?

la seda de barcelona

la paperera

gran via

carrer major

vies de tren

No  fa  tants  anys,  el  Prat  es  dividia  entre  “Sederos  i  Papereros”,  els  tre-balladors  de  les  dues  grans  fàbriques  que  a  principis  del  segle  XX  es  van  instal·lar  al  Prat.  Eren  molt  grans  i  hi  treballaven  centenars  de  persones.  

Tres  cops  al  dia,  per  cada  torn,  el  carrer  major  i  el  nucli  antic  s’omplien  de  treballadors  camí  de  la  fàbrica.  Tot  plegat  va  generar  una  identitat  obrera  i  un  teixit  social  molt  potent.  també  va  millorar  molt  el  nivell  de  vida  dels  pratencs,  treballar  a  la  fàbrica  era  com  un  “seguro  de  vida”  i  et  fiaven  a  tot  arreu.  

treballadors

fàbrica

vivendes

economato

escola d’aprenents

escola

centre social

i  tots  elstallers  que  depenien  de  

les  fàbriques?fuà...

però  no  tot  era  perfecte:sort  en  van  tenir

 els  meus  pares  de  la  caixa  de  resistència  dels  companys  quanell  va  caure  malalt.

aquestes  fàbriques  seguien  el  model  paternalista  de  l’època  i  protegien  (alhora  que  controlaven)  molt  bé  els  tre-balladors  cobrint  moltes  de  les  seves  necessitats  bàsiques.  cosa  que  també  va  canviar  el  poble  urbanísticament.

i  allà  on  no  arribava  la  fàbrica  s’organitzaven  els  treballadors  per  donar-se  suport  i  serveis:  els  de  la  cooperativa  obrera  de  viviendas,  per  exemple.

la  feina...  és  la  feina

la feina és lo

primer,nano!

A  això  haurem  de  tornar  perquè  tal    com  està  començant  a  funcionar  el  món,  haurem  de  recuperar  aquestes  actituds  d’apropar-nos  i  recolzar-nos  en  el  que  tenim  al  costat  perquè  cada  cop  les  institucions  (o  el  poder  econòmic)  ens  deixen  més  clar  que  no  

ens  en  podem  refiar  d’elles...  

I  de  fet  és  aquesta  la  sensació  que  creiem  que  es  respi-ra  en  el  nou  disc,  allò  que  déiem  que  era  més  fosc...  Al  cap   i   a   la   fi,   com  a  músics  parlem  del  que  vivim  tots  en  conjunt,  i  també  fa  molt  la  gent:  com  la  sensació  general  és  més  de  desesperança,  hi  troben  això,   igual  que  en  èpoques  en  què  l’ambient  és  més  optimista...  les  cançons  es  perceben  més  optimistes.

hóstia,jo  no  sé  quants  anys

porto  fent  feines  mecàni-ques  a  la  fàbrica.  i  sort

perquè  la  feina...jo  he  pogut  assa-jar  i  tot  plegat  perquè  tenia  el  sou  solucionat.

I  per  cert,  tots  els  animic,  com  som  del  baix  Llobregat  nord,  hem  treballat  en    fàbriques  a  torns  també.  

Pot  ser  que  d’aquí  vingui  el  

tema  defer  els  sons  més  mecànics.  

...  No  ho  sé.

nosaltres  també  !  Tots  continuem  treballant  en  altres  coses  per  poder  assajar.  jo  crec  que  donar  tanta  importància  a  la  feina  és  un  tema  cultural,    allò  que  mames  des  de  petit.  i  tot  i  que  nosaltres  ja  som  d’un  altra  generació  aquest  pes  de  la  consciència  familiar,  aquesta  cosa  cul-tural  de  “  la  feina  és  lo  més  important”  encara  el  carreguem.                  com  a  músics  és  una  lluita  continua  perquè                                      clar,  nosaltres  diríem  que  la  música

és  el  que  realment  ens  defineix  i  ens  motiva...  però  hem  de  fer  unes  maniobres  increïbles  per  poder  dedicar-li  temps  i  a  l’hora  viure

més  o  menys  decentment...  

   bé,  tornant  altema  de  com  farem  

el  concert...  

exacte,  sino  podem  treure  runa  perquè  no  hiha  fàbriques...què  fem?

podemanar  a  veureel  que  quedade  la  paperera...  quin  crimque  només  en  quedi  això.

no  es  va  guardar  la  sirena  dels  torns  ?la  podrien  fer  servir.

què  dius!

ETS  BOIG!NO!

 NO!

hóstia!

no  saps  el  sorollque  fot  lasirena!

això  de  la  sirena  ho  hem  de  mirar...  que  la  gent  s’espantarà.

clar,  ara  ningúestà  acostumat  al  so.

si,  si...

fí de la primera reunió del #4raons amb animic

25/10/13,  18.00h els músics queden amb el grup del #4 raons per començar una rutilla per allà on hi havia les fàbriques...

ESCOLA DE LA SEDA DE BARCELONA

SOLAR DE LA FÀBRICA“LA SEDA DE BARCELONA”

“abans  al  prat  el  que  volien  els  pagesos  era  casar  la  pubilla  amb  algun  càrrec  de  les  

fàbriques”

“durant  gairebé  un  segle  les  fàbriques  van  modificar  el  prat  social,  urbanís-

tica  i  mediambientalment¿o  no  recordeu  la  pudor?”

“la  paperera  la  van  desmuntar  peça  per  peça  i  la  van  tornar  a  muntar  a  l’  índia.  és  a  dir,  que  en  algun  lloc  de  l’  índia  hi  ha  la  paperera  que  teníem  

aquí,  igual  però  allà”

“la  seda  la  van  dividir...  les  màquines  noves  a  Itàlia  i  la  resta  a  xina...  o  els  italians  ho  van  por-tar  tot  a  xina...  o,  o,  no  ho  sé”

“abans,   per   entendre’ns,   el   3r   món   érem  nosaltres  i  podien  fer  el  que  els  hi  rotés:  llençar  àcids  al  riu,  contractar  barat...  i  ara  que  aquí  exigim  més  a  les  empreses  van  allà  perquè  els  hi  surt  més  barat.  a  saber  quÈ  hi  fan.  No  ho  vull  saber.”

“JO  he  passat  TOTA  LA  VIDA  DINS  DEL  SISTEMA  DE  LA  FÀBRICA;  L’ESCOLA  infantil,L’ESCOLA  

D’APRENENTS,  LA  FEINA,  els  amics...”

“AL  Nucli  ANTIC  ENCARA  HI  HA  

MOLTS  COGNOMS  NAVARROS  I  

bascos  PER  LA  PAPERERA”

“Els  jefes  de  la  seda  eren  holandesos”

PISOS DE“LA COOPERATIVA OBRERA

DE VIVIENDAS” icoworking “uikú”

EDIFICI D’OFICINES I RESIDÈNCIA DELS DIRECTIUS DE “LA PAPELERA ESPAÑOLA”

“Aquests  solars  habien  de  ser  l’eixample  nord  del  prat”

“pisos  i  pisos”“Ara  amb  la  crisi  immobiliària...”

“los  de  la  cope  fueron  sÙper  potentes  en  los  60  i  70.  ahora  están  ya  todos  muy  mayores.  por  eso  les  gustó  que  montáramos  el  coworking,  que  les  diéramos  

vidilla”

“en  aquesta  casa  hi  vivien  els  bascos,  els  

jefes  vaja,”

“EL  SISTEMA  COOPERA-TIVO  ES  UNA  ALTERNATIVA  VáLIDA  A  LOS  MODOS  DE  PRODUCCIÓN  SALVAJES  DE  

HOY”

   tornant  altema  de  com  farem  

el  concert...  

A #4 Raons els concerts i actuacions no són només de venir, actuar, cobrar i marxar. Provem de canviar les relacions

amb els artistes.

Pots descObrir el que hi ha darrere del #4Raons visitant el blog: lacapsa.org/4-raons

Dibuixos i textos de

tinta  fina