anàlisis videogràfic "el secreto de tus ojos"

Anàlisis videografic – Isaura Creus Serra

“El secreto de sus ojos” – Juan José Campanella

1.-Tema

El film desenvolupa el tema de la justícia. A través de la resolució d’un cas d’assassinat, la pel·lícula gira entorn al concepte de justícia i reflexiona sobre quina seria la retrivució més correcte perquè un criminal pagués pels seus actes. Tot això emmascara una crítica cap a la moralitat legal de l’Argentina de l’època d’Isabel Perón (períodes de dictadura i revolucions, on la concepció de la justícia era ambigua).

2.-Estructura

“El secreto de sus ojos” consta d’una estructura dividida en quatre actes. Dins el primer acte es presenta als personatges, descrits en un petit pròleg inicial i a través de les seves accions, conjuntament amb el to, l’ambient i l’estil que seguirà tota la narració. Aquí es plantegen la trama principal i les dues secundàries, així com també l’incident inductor: “l’assassinat i violació de Liliana Coloto”. Aquest determinarà l’objectiu del primer acte, al qual podem anomenar:”Descobrir la identitat de l’assassí”. Passada la presentació del crim, Benjamín visita al marit de la difunta, que li ensenya fotografies antigues d’ella. Aleshores s’adona de les mirades de desig que Isidoro Gómez, un antic company d’escola de la víctima, feia a Liliana. En aquest moment apareix el clímax i el punt de gir que ens portarà cap al segon acte: Benjamín identifica al culpable del crim, l’objectiu del primer acte queda resolt.

El segon acte té com a objectiu “agafar i engarjolar a Isidoro Gómez”. Aquest, però, es veurà enfrontat amb el conflicte extern de la incredulitat dels superiors i el posterior tancament del cas. Benjamín presenta unes hipòtesis poc clares i el jutge li prohibeix escorcollar la casa de la mare de Gómez (incredulitat dels superiors), això provoca que ell i Sandoval decideixín fer-‐ho d’amagat. L’acte indegut acaba éssent descobert i s’acaba tancant el cas. Ambdós fets provoquen la sensació que cada vegada l’objectiu està més lluny de ser acomplert. La conversació de Morales (el marit de la víctima) amb el protagonista provoca que Benjamín vagi a parlar amb Irene per reobrir el cas. Aquest incentiu serveix per redreçar el camí de la trama principal i també per desenvolupar i evolucionar les altres dues subtrames (Morales lluita incansable per fer justícia i Irene anhela una relació amb Benjamín). El clímax o punt de gir d’aquest segon acte esdevé en el moment en que Isidoro Gómez reconeix la seva culpabilitat. L’objectiu d’engarjolar-‐lo queda acomplert, tot va bé i les emocions són positives, això vol dir que al proper acte tot fracassarà.

Tal com s’ha dit, al tercer acte es canvien les tornes, la justícia fiscal fracassa i Gómez queda lliure. “Els perseguidors passen a ser perseguits” i d’aquesta manera queda plantejat l’objectiu del tercer acte:”Els bons fugen dels dolents”. Els conflictes i els fracassos es van sumant un rere l’altre, el camí cap a l’objectiu de la trama principal cada vegada s’allunya més. Al protagonista tot li va malament, tot i que intenta imposar-‐se davant la injusticía, i aquest desequilibri o inestabilitat arriba al seu punt més baix quan Sandoval és assassinat. Benjamín


s’adona que en realitat el volien matar a ell i això provoca que decideixi marxar i refugiar-‐se. Arriba el clímax del tercer acte conjuntament amb el moment de crisis de la trama principal:”la fugida amb tren”. En aquesta escena també es desequilibra la subtrama amorósa, Benjamín fuig de Gómez i s’allunya de la seva passió: Irene.

Passat el moment de crisis arribem al quart i últim acte, aquest es centra en la culminació de totes les trames fins ara obertes. Vint anys després de la fugida de Benjamín, aquest escriu un llibre on s’explica tot el cas que s’ha anat narrant durant els tres primers actes. Esposito deixa llegir la novel·la a Irene, la conversació que tenen posteriorment el condueix cap a la decisió de buscar a Gómez i Morales per tal de “descobrir la veritat”. D’aquesta manera el protagonista es retrova amb el marit de la víctima. El cara a cara que s’esdevé, durant la llarga conversació que tenen, dóna indicis de la proximitat del clímax final. Quan Benjamín torna amb el cotxe comença a lligar caps i una intuició el fa tornar marxa enrere, per espiar els moviments de Morales. El clímax final apareix quan es mostra com Morales ha tingut engarjolat a Gómez durant tots aquests anys, exercint la justícia pel seu compte (“Usted dijo cadena perpétua”). La trama principal i una de les secundaries, protagonitzada per Gómez, queden complertes, però encara falta tancar-‐ne una per aconseguir l’equilibri de Benjamín. Els últims minuts de la pel·lícula tanquen tots els caps que encara no s’havien fermat i culminen amb la realització de la passió del protagonista: Irene i Espósito acaben junts.

En conclusió, la funció del primer acte és la presentació dels personatges i les seves subtrames, iniciar la història amb un o diversos motius que aniran evolucionant. El segon i el tercer actes ens mostren l’evolució de la història que en un inici porten a un clímax proper a l’objectiu final, però que els conflictes presentats fan que se n’allunyi (enxampen al criminal però aquest queda lliure i aleshores vol venjança). L’acte final culmina amb el compliment de tots els objectius de les trames. Es veu representat amb un clímax final i un miniclímax que serveix com a epileg per tancar aquells lligams que no estaven del tot clars.

3.-Trames

La trama principal, que constitueix el motor de la història, es defineix com a “Necessitat de saber la veritat sobre el cas”. El personatge que la lidera és Benjamín Espósito, el protagonista, i s’inicia amb l’objectiu de recordar els fets del cas d’assassinat de Liliana Coloto (“caso Morales”). Benjamín planteja aquest objectiu mitjançant l’escriptura d’un llibre que tracti sobre el crim. Aquesta serà la motivació o escusa que mourà l’evolució de la trama i que estarà present dins la estructura al llarg dels tres primers actes. A mesura que avancem en la història i anem descobrint coses, el llibre i el record d’Espósito van evolucionant. La motivació s’enfronta amb un conflicte intern, corresponent al desequilibri o l’angoixa del protagonista, cosa que li causa un bloqueig d’escriptura i li crea dubtes sobre el motiu pel qual està escrivint el llibre (vol recordar?, vol entendre la passió i l’amor incondicional de Morales?, vol saber la veritat?, vol equilibrar-‐se a ell mateix?). El canvi d’aquesta trama, el moment en el qual Benjamín s’adona de “la veritat”, coincideix amb uns instants abans del clímax del quart acte. Ell es troba al cotxe conduint i li venen al cap una sèrie de flaxos que el fan


lligar caps. Acte seguit es reprodueix el que serà el clímax o fi de la trama, coincident amb el clímax del quart acte. Finalment acaba sabent la veritat sobre el cas: Morales ha fet justícia a la seva manera, tancant per sempre al violador.

Molt lligada a la principal trobem la subtrama que podríem catalogar com a amorosa, enunciada com a “Compliment de la passió d’Espósito, estar amb Irene”. Ambdues trames comparteixen com a protagonista el personatge principal, aquesta relació és molt utilitzada en el món del cinema. L’objectiu d’aquesta trama és aconseguir que Espósito i Irene acabin junts, però es veu enfrontada per l’antagonista, que en aquest cas és el propi Benjamín. El seu desequilibri intern li posa traves per dur a terme la seva passió. El conflicte extern que allunya la trama del seu objectiu coincideix amb el punt de gir del tercer acte. Aleshores, Espósito ha d’abandonar la seva passió per tal de salvar la vida. El canvi d’aquesta trama apareix a l’epíleg, quan les altres dues trames ja s’han solucionat. El protagonista recupera el paper on hi posa TEMO i s’adona que en realitat hi posa TE AMO (pista màquina d’escriure). Aquesta imatge provoca un canvi de mentalitat en Benjamín, l’equilibra i el porta a la decisió d’estar amb Irene. El clímax succeeix en el moment que ella li diu “cierra la puerta”, senyal que finalment han estat sincers l’un amb l’altre i la trama s’ha tancat.

Finalment tenim una segona subtrama, catalogada com a “Compliment de la justícia” i protagonitzada, en aquest cas, per Morales. La trama es veu motivada per la passió i l’amor incondicional que el vidú sent cap a la seva esposa. Farà el possible per venjar-‐la d’una forma justa. Inicialment sembla que l’objectiu s’acompleix quan s’atrapa a Gómez, al punt de gir del segon acte, però a partir d’aleshores s’inicien els conflictes externs. La societat del moment, que no té massa clar el sentit de la justícia, allibera a Gómez i tot sembla apuntar que no el tornaran a tancar (ara ell forma part del poder). Així doncs, Morales decideix prendre’s la justícia per la seva banda i condemnar el criminal a “la seva cadena perpètua”. Aquest és el clímax de la subtrama, coincident amb el clímax del quart acte i també de la trama principal.

En conclusió, podem afirmar que les tres trames es relacionen entre si per una causalitat o successivitat. Així doncs, la trama principal i la trama de Morales es veuen resoltes en un mateix clímax final. La resolució d’ambdues provoca que Benjamín aprengui de l’amor de Morales i s’equilibri internament. D’aquesta manera es decideix a dur a terme la seva principal passió i estar amb Irene.

4.-Personatges

La pel·lícula tracta personatges argentins, molt influenciats per la situació social i política de l’època. Benjamín Espósito és el protagonista de la narració i és qui marca les decisions i el ritme de la història (les coses passen quan ell vol); una actitud molt característica del director i guionista del film. Benjamín es pot descriure dins l’adjectiu de intuitiu i impulsiu, ja que és aquest concepte el que el mou dins els fets. Té la intuició que el culpable del crim és Gómez per unes simples mirades i en base això actua de manera impulsiva, en ocasions incorrecte, per acabar-‐lo enxampant. És un personatge rodó que evoluciona, té dubtes interns i busca l’equilibri emocional, al llarg de la novel·la.


Per tal d’equilibrar aquesta incorrecció i intuició de Benjamín es caracterítza a Irene com el seu contrapunt o antagonista. Ella és defineix sota el terme correcció, solemnitat i perfecció. Irene és metòdica, estirada i gens intuitiva, i això causa una diferència amb el protagonista. Veu el món des de una perspectiva de conformisme, “això és així i encara que no hi estigui d’acord haig d’acatar”, “Me declaro incompetente”.

Per altre banda, trobem el personatge còmic de la hitòria: Sandoval. Aquest dóna un contapunt a la història dramàtica i té la funció de recolzar i ajudar al protagonista.

El concepte de la passió pura i la justícia es representa amb el personatge de Morales i la seva trama. La passió i l’amor per la seva dona és tant forta que és capaç de fer l’impossible per fer-‐li pagar el crim a Gómez.

Finalement, Isidoro Gómez és el personatge antagonista del film. La injustícia, o l’ambiguitat de la concepció de justícia de l’època, es veu representada en ell. És un exemple de criminal, alliverat per tal de lluitar contra els que es consideraven guerrillers o revolucionaris de la dictadura.

5.-Recursos narratius

El primer recurs narratiu és l’ús d’una música determinada com a metàfora de la trama de l’amor. Cada vegada que Benjamín i Irene inicien una conversa sobre ells, cada vegada que surt a escena la subtrama, sona aquesta banda sonora per posar-‐nos en situació i prevenir del que s’està tractant.

Referent a la mateixa trama, s’utilitza el recurs de les portes obertes o tancades, verbalitzat per Irene. Així doncs, quan la porta es tanca és motiu de sinceritat emocional entre els dos personatges. En canvi, quan es manté oberta s’indica la incomunicació envers aquest tema, que allunya la trama de l’objectiu final.

Finalment, la insistència en la màquina d’escriure espatllada ens dóna pistes sobre el desequilibri intern de Benjamín. Aquest trobarà l’equilibri al fer real la seva passió, al finiquitar la subtrama. Mentrestant al seu TE AMO li mancarà la A que no funciona a la màquina d’escriure i romandrà éssent un TEMO, fruit de la seva angoixa i conflicte intern. Passem del temor a la passió, del desequilibri a l’equilibri; conceptes mostrats amb aquesta metàfora.

Existeix també un important volum de flash-‐backs, que podríem confondre per un recurs narratiu. En aquesta ocasió, però, s’utilitzen per una qüestió d’economia narrativa, ja que s’estan explicant vint-‐i-‐cinc anys amb dues hores.

6.a. Gènere i to

El gènere es defineix en Drama romàntic. Es podria classificar també com a subgènere policial, d’assassinat o novel·la negra, ja que al cap i a la fi hi apareix un crim que s’ha de resoldre. Tot aquest ambient dramàtic es veu contraposat amb tocs d’humor, la majoria interpretants pel personatge de Sandoval.


6.b. Model narratiu

El model narratiu és el clàssic de l’estructura amb quatre actes. Els clímax i els objectius de cada acte estan ben marcats i acotats, cosa que fa funcionar amb molt de ritme la narració. Sempre que hi ha una causa apareix un efecte; quan les coses van bé dins la narració, quelcom les posa en conflicte perquè hi hagi un motiu per continuar endavant. Tot això ens proporciona un resultat clar de la unitat narrativa.

7. Selecció d'una escena

Tractem l’escena on es desenvolupa el clímax del tercer acte i(trama amor); Benjamín ha de fugir per salvar la vida, deixant enrere a Irene i el cas Morales. Comença al minut 88:05 i finalitza al 90:58, amb una duració de 2:53 minuts.

En una escaleta aparaixeria exposat de la següent manera:

EXT/INT – ESTACIÓ DE TREN/INTERIOR DEL TREN

Irene acompanya a l’estació de tren a Benjamín per despedir-‐lo. Ell ha de fugir per poder salvar la vida, deixant la seva passió allà.

Així doncs, l’objectiu d’aquesta escena és “la fugida de Benjamín”. El conflicte apareix a causa dels dubtes interns del protagonista. Inicialment ell no vol marxar perquè no vol perdre la passió que sent per Irene. A mesura que avança l’escena i es verbalitzen els diàlegs d’ambos personatges, Espósito s’allunya i s’apropa de l’objectiu final. Un moment de passió, on sembla que l’objectiu de l’escena no es complirà, mentre l’objectiu de la trama d’amor s’apropa cada cop més. Un canvi final fa decidir al protagonista a pujar al vagó de tren, acomplint l’objectiu. El clímax final de l’escena i del tercer acte fa una pujada, mentre que la trama amorosa cau en picat .

8. Conclusió

Si valorem el film en la seva totalitat, puc arribar a dir que és perfecte, excel·lent. La narració va donant incentius i motius a l’acció i els fets perquè s’esdevinguin un darrere l’altre, mostrant-‐se d’una manera natural i agradable. A més, tots els elements intervinguts i mostrats tenen una finalitat, una raó de ser-‐hi; totes les trames queden ben enllaçades i això dota d’unitat i armonia la pel·lícula. Cal afalagar també els dialegs emotius i els moments d’humor, que indirectament avisen que aviat quelcom canviarà: el gag de Sandoval amb el telèfon ens prepara per la seva mort imminent .

Tot i així, em manca un factor, un tema que em desconcerta. La pel·lícula es titul·la “El secreto de sus ojos”, cosa que ens porta a pensa que les mirades han de ser l’objecte principal d’aquesta. Però no és així, les mirades s’agafen una mica amb pinces, sense aprofundir-‐hi massa, tractant-‐les superficialment. Podria ser molt crítica i fer baixar punts a la pel·lícula per aquest factor, però he arribat a una conclusió: el guionista les tracta com una intuició de Benjamín i per aquest motiu no les raona, intencionadament. Perquè una intució no es pot explicar, no es pot justificar, no es pot racionalitzar ni pensar fredament, només es pot sentir.

anàlisis videogràfic "el secreto de tus ojos"

Documents