PRESENTACIÓBlur, The Universal, Jonathan Glazer i Stanley Kubrick

El videoclip de “The Universal”, segon senzill del cinquè disc del grup de pop britànic Blur, titulat “The Great Escape”, fou dirigit per Jonathan Glazer i llançat al 1995. Jonathan Glazer, al llarg de la seva trajectòria professional, ha treballat amb grups com Massive Attack, Radiohead, Jamiroquai o Nick Cave, entre altres. El seu reconeixement és degut principalment per la direcció de vídeos musicals, encara que també treballi en comercials i hagi rodat algun llargmetratge sense gran èxit. En el cas específic del videoclip que anem a analitzar, “The Universal” de Blur, és interessant veure des de bon principi les múltiples influències que agafa de la direcció del cineasta nord-americà Stanley Kubrick, a partir de les seves pel·lícules “La Naranja Mecánica” i “2001: Odisea del Espacio”. Aquest aspecte serà de vital importància ja que es relaciona directament l’estètica que s’aconsegueix a partir de la influència de Kubrick i aquestes dues pel·lícules amb allò que tracta la cançó i la situació temporal a la qual es situa.

SIGNIFICACIÓQuè ens vol dir “The Universal” ?

“The Universal”, amb paraules textuals de Damon Albarn, cantant i líder de Blur, <<explica una situació futura on el món estaria “governat” per una droga coneguda com “The Universal”, similar al “Prozac”, la qual té com a efecte “fer feliç” a aquells qui la prenen>>. El “Prozac” no deixa de ser un fàrmac real usat psíquicament com a antidepressiu, i aquesta idea que vol transmetre Albarn a través de la lletra de “The Universal” ens recorda a una d’aquelles utopies similars a la de “Un món feliç” d’Aldous Huxley. No obstant, de la mateixa forma que A.Huxley trencava la utòpica ciutat governada per una droga ja que la gent no era realment feliç, J.Glazer aconsegueix transmetre la mateixa idea a través del videoclip de “The Universal”, a pesar que amb la cançó i prou sigui difícil arribar a entendre aquesta situació a la qual, òbviament, ja volia arribar a què s’interpretés Damon Albarn d’una forma potser massa sarcàstica.

Abans de començar amb l’anàlisi pròpiament dit, és necessari saber sobre els versos de la cançó per poder-los interpretar ja que, com hem dit, el vídeo no deixarà de ser un acompanyament de la música que reforça la idea que es vol transmetre. Per aquesta raó, en la pàgina següent trobarem la lletra original de la cançó amb una traducció acuradament adaptada a aquell significat que es troba “amagat” a través d’un sarcasme líric dut a terme pel compositor i lletrista de la banda Damon Albarn.

This is the next centuryWhere the universal's freeYou can find it anywhere

Yes, the future has been soldEvery night we're goneAnd to karaoke songs

How we like to sing a longAlthough the words are wrong

(It really, really, really could happenYes, it really, really, really could happen

When the days they seem to fall through you, well just let them go)

No one here is alone, satellites in every homeYes the universal's here, here for everyone

Every paper that you readSays tomorrow is your lucky day

Well, here's your lucky day

(...)Just let them go

Aquest és el pròxim segleOn “The Universal”(=“droga”) és gratis,

Pots trobar-la en qualsevol racó;Si, el futur s’ha venut.

Cada nit sortim,I les cançons del karaoke

ens agrada cantarencara que les paraules siguin incorrectes.

Realment, realment, realment això podria succeir. Quan els dies semblen caure directament sobre teu

Senzillament deixa’ls anar. *

Aquí ningú està sol,hi ha satèl·lits (=control) en cada casa.“The Universal” (=“droga”) està aquí

per a tots.Cada diari que llegeixes

diu que demà serà el teu dia de sort.Bé, aquí està el teu dia de sort.

(...)Simplement deixa’ls anar.

*La tornada de la cançó ve a dir que aquest hipotètic futur governat per la droga/antidepressiu “The Universal” pot arribar, i que per aquesta raó, quan tinguis un dia dolent, lu millor a fer és deixar-lo passar, sense haver de dependre de cap mena de droga (=antidepressiu en la vida real/actual).

ANÀLISISignificació en base a la seva composició visual

Sabent ja el significat de la cançó, podem entrar en l’anàlisi amb el qual relacionarem aquesta significació amb la seva composició visual, tractant-la a nivell icònic, plàstic, d’il·luminació, de color, de realització i de muntatge.

El videoclip comença amb un primer pla d’un micròfon, seguit del pla general del bar on es troba aquest micròfon (sobre un petit escenari on veiem que també hi ha una bateria muntada i un baix i una guitarra elèctrica recolzada en cada extrem) i, a través del recorregut d’un jack, es connecta a un tercer pla exterior, on veiem un home vestit de blanc que va a connectar aquest jack a una espècie d’altaveus en forma de pilotes de golf. El contrast entre els dos darrers plans és molt important, ja que constitueixen dos mons diferents. Per una banda tenim un bar amb tonalitats clares i fresques que es mouen entre el blanc i un blau àrtic molt fred. Aquests colors, ajudats pel surrealisme que produeix unes cames de maniquins com a decoració del bar (igual que al “Milk Bar” de “La Naranja Mecànica” de Kubrick), ens acosten a un entorn futurista i idíl·lic. La “perfecció”, la “espiritualitat”, la “passivitat” i allò “etern” i “immutable” són adjectius que podem relacionar a aquest primer món representat. Però per altre banda, ens trobem amb un segon món on els marrons i els grisos, tractats per una tonalitat molt apagada, constitueixen l’ambient oposat: un espai “realista” i “terrenal”; “inert”, “discret” i “mundà”. És presentada doncs, la contraposició entre dos espais. Primer, un bar d’ambient futurista que recrea la perfecció i, segon, una gran esplanada urbana que ens acosta a la realitat terrenal d’un món apagat. Els dos mons es veuran connectats a través de la música, ja que en el bar, Blur estarà tocant en directe el seu tema “The Universal” rodejat d’un determinat tipus de gent, i a fora, la multitud es concentrarà davant els altaveus per escoltar aquest càntic que no fa més que descriure la hipotètica situació futura que es veu representada en les imatges.

·La creació de dos “mons” diferents a través del treball de contrast de colors; allò ideal contra allò terrenal.

Tots aquests plans, molt ben enquadrats i rodats amb una extrema nitidesa a la càmera, ens fan recordar a la important influència dels films de Stanley Kubrick. Altres aspectes, com les cames del maniquins com a decoració del bar i l’aspecte futurista d’aquest, fan directament honor al director nord-americà, recordant el “Milk Bar” de

“La Naranja Mecánica” i els espais de la nau especial de “2001: Odisea del Espacio”. El maquillatge del contorn de l’ull pintant de negre de Damon Albarn és també un aspecte que ens recorda a la presentació d’aquell Alex de “La Naranja Mecánica”.

Seguint amb el transcurs del videoclip, quan comença la veu sobra la música que ja és present des de després del primer pla exterior, quan el jack ja s’ha connectat en els altaveus, ens topem amb un pla dels integrants de Blur assentats en un sofà del bar, liderats per Damon Albarn qui, de tant en tant mou els llavis per cantar la lletra. La seva mirada penetrant i directa a càmera, més l’aparició d’un bol de color vermell en un extrem de la taula on es troben, ens transmet una idea de força controladora; la força d’aquella música, d’allò que explica Damon Albarn cantant, amb l’ajuda de la resta del conjunt, recreant aquest “The Universal” com a droga controladora d’una hipotètica societat futura. No obstant, aquest contrast de color també ens dona una idea d’energia i puresa, la qual es veurà representada en els següents plans on podrem analitzar els clients del bar, una sèrie de gent alegre, feliç i energètica.

·La representació d’una força controladora que produeix energia i “felicitat”

·El resultat: un bar amb clients “feliços”, els quals estan controlats per aquesta força ja esmentada.

Una sèrie d’il·lustracions són intercalades en determinats plans, i la primera que ens trobem, és la següent:

Unes cames i un barret, la representació gràfica d’una droga que allunya dels sentiments de la societat i només deixa la part inferior del cos per actuar i la part superior del cap (el cervell) per ser manipulada per aquesta hipotètica droga que se’ns presenta sota el nom “The Universal.

En les escenes posteriors trobem plans de Blur interpretant el tema i plans descriptius de determinats clients del bar. Se’ns presenta una visió d’eufòria i descontrol d’aquests individus que semblen estar sotmesos sota la droga que, segurament, de forma metafòrica, és donada per Blur. Arribats a aquest punt de l’anàlisi doncs, reconeixem com “The Universal” no és una “droga física”, sinó una droga representada per la música. En el videoclip doncs, la mateixa cançó és la droga; una droga que ens explica aquesta situació futura.

·Dos plans de dos grups de clients del bar diferents. Tots mostren aquesta felicitat en uns enquadraments on els contrastos entre blaus i vermells són presents cada moment.

És en la primera tornada de la cançó quan la càmera va en el món exterior i ens mostra les primeres persones que s’aturen davant els altaveus a escoltar aquesta crida de “deixar que els dies dolents passin sols, sense caure en cap tipus de droga per superar-los”. Veiem, en un món més terrenal i mundà, unes personalitat que també es contraposen a les que trobem en el bar. Ni l’eufòria ni la felicitat els acompanya; sinó que ho fa una tristesa i a l’hora un conformisme que construeix unes personalitats apagades i manipulables.

Aquest pla tampoc és presentat amb un enquadrament tant perfectament ordenat i centrat com els que ens trobem representant la vida idíl·lica dins el bar. Amb l’altaveu en una banda de la imatge i “el poble” a l’altre però, s’acaba creant una

estabilitat la qual no seria possible sense algun d’aquests dos objectes o conjunt. Doncs de la mateixa forma que la droga (la música, representada amb l’altaveu), sense cap persona a qui drogar no existiria; la societat, aquest conjunt, sense aquesta droga, tampoc podria sobreviure. Per això, si retiréssim d’aquest pla l’altaveu, la imatge quedaria inestable, amb un conjunt de tres persones que representaria un poble perdut, insegur i proper a la “desesperació”. Així doncs, aquest pla ens presenta la idea, que lligada al significat de la cançó, ens diu que la societat futura necessitarà aquesta droga per ser feliç. I és que aquests personatges que es troben al món exterior, sense mostrar-se amb un esperit tant eufòric i alegre, seguiran subsistint ja que s’han topat amb aquests altaveus que generen la droga “The Universal”.

Havent vist això, se’ns pot obrir la pregunta de a què és deguda la diferència de comportament i estat entre les persones de dins el bar (primer món), i les persones de l’exterior (segon món). Com a preàmbul, dir que de la mateixa manera que una droga és més potent i crea més efecte com més alta sigui la seva dosis, el contacte amb la música “The Universal” (representativa d’aquesta droga), com més directe és, més efecte produeix i estimula. És per aquesta raó per la qual aquells individus que es troben en el bar (els quals també beuen, un fet que ajuda a l’augment d’aquesta eufòrica felicitat) estan “més estimulats” per la droga i es mostren més eufòrics.

En mig d’un interludi musical entre la tornada i el primer vers de la següent estrofa, se’ns presenta una conversació subtitulada entre un home aparentment “normal” i un home de color vermell. Aquest darrer explica que és de color vermell des de fa 15 anys, mentre abans era blau.

Aquest contrast de colors pot tenir un important significat. I és que quinze anys enrere, seguint amb la hipòtesi que ens presenta la cançó, la droga “The Universal” no existia, i aquella persona, representada de color blau, es relacionava directament amb una personalitat més espiritual i amb pensament propi. “Actualment” però, amb la droga “The Universal”, s’ha convertit amb vermell. És algo material, controlat per una droga que només el deixa actuar per seguir la seva vida; acció física i no psíquica. A través d’aquest contrast de colors doncs, es representa aquest poder manipulador que pot tenir la droga en un futur per a la societat.

Aquesta mateixa idea d’aquest control de la droga sobre les persones en un futur, la trobem reflectida al llarg del videoclip en diferents formes. Fins ara, hem estat veient aquest aspecte tractat fonamentalment pels colors, i per aquests contrastos entre blancs/blaus i vermells. No obstant, poc abans de començar per segona vegada la tornada, en el vers que diu <<tomorrow is your lucky day>>, se’ns projecten dues imatges seguides representatives del “poble”:

En la primera veiem com un home, representatiu d’aquest conjunt de la societat que es troba en l’exterior drogant-se a través de “The Universal”, està empresonat entre mig dels dos altaveus, representatius d’aquesta metafòrica droga musical. La significació de la imatge doncs, torna a ser la mateixa, sobre el control que establirà la droga en aquest hipotètic futur presentat per Blur. La forma de representar-ho però canvia, i és que en aquest pla, Jonathan Glazer deixa de jugar amb els color per establir aquesta relació entre significat (de la lletra de la cançó) i imatge i ho fa a través d’un enquadrament que reprimeix un subjecte determinat entre dos més. A través de la forma doncs, es metaforitza el control de “The Universal” sobre el subjectivisme de les persones a partir de l’estancament d’aquest home entre els dos altaveus.

En la segona imatge, la idea i la forma de representar-ho segueix sent la mateixa: un altaveu com a primer terme i un altre altaveu al fons, com a últim terme. Entre mig, la societat encantada davant aquests altaveus productors de la droga (hem de tenir sempre present aquesta metàfora que es fa de la droga com la música, el tema interpretat per Blur “The Universal”, a través dels objectes físics dels altaveus en forma de pilotes de golf).

De manera molt explícita es representa l’últim vers de <<here’s your lucky day>>, a través de la imatge d’un home vestit de blanc entre mig de dues dones de vermell. El vermell del “foc”, de la “passió”, i el blanc d’aquell home que està de sort, d’aquella “perfecció” momentània que sembla ser “eterna”.

Seguit d’aquest pla, i en paral·lel a la música de la tornada, es projecten escenes dels clients del bar en estat d’absoluta eufòria i felicitat, cridant, rient i bevent. I una altre d’aquelles il·lustracions amb fons taronja que ja havíem trobat en els primers segons del videoclip és presentada. Aquesta vegada es tracta d’unes manilles mig obertes, representant aquest alliberament que lliguem amb l’eufòria dels client del bar la qual, no és totalment certa, ja que es troben sota el domini de la droga “The Universal”. Finalment, dins aquest mateix “recorregut de plans”, ens trobem el d’un client del bar d’edat avançada dient que allò, el bar i la situació viscuda en el moment (gràcies a la droga), sembla ser el cel. I és que els colors, aquests blancs del bar, ens acosten a la idea immutable, perfecte i llunyana d’un cel “espiritual”. Doncs la perfecció és expressada a través d’aquestes escenes.

·L’explosió final de l’eufòria i l’alegria i unes manilles que només deixen lliure una mà, així controlant encara l’altre, de la mateixa forma que ho fa “The Universal” com a droga, controlant l’estat anímic de la societat.

·La sorpresa per viure una situació tant espiritualment/psíquicament perfecte com ho és el cel.

Segueix la tornada de la cançó amb aquesta eufòria de la clientela del bar i amb seqüències de la població acostant-se més cap a aquesta droga, ja sigui a través d’un ascensor que ens acosta a la idea de pensar que van cap al bar on està propiciant la droga Blur a través de la interpretació de “The Universal” o, en la mateixa esplanada on es troben els altaveus, el poble acostant-se cap a aquests. Paral·lelament a la intercalació d’aquestes escenes i plans, una vegada més contrastats pels colors i les expressions dels diferents personatges representants de dos mons que pertanyen a una mateixa societat controlada per una mateixa droga, ens trobem una escena

rellevant on un personatge religiós que podria ben ser un cura (per l’uniforme que vesteix), li diu al seu company de taula en el bar, entre mig de moltes copes, alguna cosa a l’orella. Aquest, en interpretar les seves paraules (invisibles per a nosaltres) canvia totalment la cara. Apareix de cop una cara de sorpresa marcada pel seu rostre, com si hagués entès aquella falsa llibertat que els hi dona “The Universal”. Unes mirades que són presentades a través d’un original pla-contrpla entre aquest home sorprès i els immòbils integrants de Blur entremig de la multitudinària clientela drogada de felicitat, ens reforcen la idea de pensar amb el descobriment d’aquesta realitat que la societat no veu.

·El conjunt de societat que es trobava a l’exterior sembla voler-se endinsar en aquesta droga. És molt interessant tractar la primer imatge on trobem un pla amb un enquadrament i uns colors (blau i grisos) molt similars a la forma que es dóna al bar on està tocant Blur. Per aquesta raó se’ns fa visible l’apropament cap al bar, així havent-se endinsat ja una mica més en aquesta droga. El punt més àlgid, d’eufòria i felicitat, arribarà quan puguin escoltar la música de la forma més directe possible, en arribar finalment al bar, on tindran la dosis màxima de droga “The Universal”.

·Seqüència en imatges de la escena on un dels clients del bar descobreix que la seva eufòrica felicitat es troba sotmesa a un droga que és produïda metafòricament pel grup que està tocant, Blur.

Amb concordança a la repetició de forma instrumental de la tornada de la cançó, ens trobem amb dos plans que ens descriuen finalment la idea a la qual hi hem estat donant voltes durant tot el videoclip. A través d’un somriure murri de Damon Albarn i la següent il·lustració d’una persona atreta per un imant en correlació, se’ns dona a entendre aquesta idea del control que ells, Blur, com a droga amb “The Universal”, tenen sobre la societat. No obstant, hem de recordar que la cançó no va ser escrita per entendre’s, a ella mateixa com una droga, sinó només per explicar aquesta situació la qual és descrita a través de les imatges del videoclip. El director d’aquest però, Jonathan Glazer, li va semblar encertat utilitzar de forma metafòrica la mateixa cançó com a droga.

Els últims plans del videoclip es concentren amb l’intent d’avançar de la societat exterior cap a aquesta droga mentre els membres de Blur deixen la sala del bar (i la música segueix sonant). En un determinat moment però, Damon Albarn, liderant tota

la unió del conjunt musical, atura a aquest “poble” al mateix temps que ho fa la música, així impedint que la societat avanci cap a aquesta felicitat “lliurament controlada” per una droga.

·El somriure murri de Damon Albarn confirmant la sospita del client del bar sorprès pel possible control al qual està sotmès a través de la droga que ell, Damon Albarn, propicia amb el seu grup. Després, aquesta idea de forma il·lustrada; una mena d’assaig visual que ens descriu el control que te “The Universal” sobre la societat, sent com un imant que atrau aquesta “societat de ferro”.

·Escena final on Damon Albarn impedeix que la societat “avanci” cap a aquesta droga. Al mateix temps que “The Universal” deixa de sonar, la societat deixa d’avençar. El món s’atura i el somriure murri de Damon Albarn, com productor d’aquesta droga, tanca el videoclip.

CONCLUSIONSUna estètica que dóna més matisos per entendre el significat dels versos

Jonathan Glazer amb aquest videoclip fa un clar honor a Stanley Kubrick i a les seves dues pel·lícules “La Naranja Mecánica” i “2001: Odisea del Espacio” a través de la estètica, sobretot, del bar on actua Blur i la vestimenta i maquillatge dels seus integrants. No obstant, aquests aspectes podríem dir que es relacionen “casualment” amb el significat de la cançó. I és que els aspectes plàstics que conformen una estètica basada en el contrast de colors blanc-blaus i vermells són realment els de vital importància per relacionar estètica i significat entre el videoclip i la lletra de la cançó. A més, la separació entre dos mons tractats de formes molt diferents, la intercalació d’unes il·lustracions força explícites, el gran llenguatge expressiu que transmeten els rostres i la metafòrica representació de la droga com la mateixa cançó “The Universal”, ajuden a interpretar finalment aquesta idea que volia retratar Damon Albarn a través dels versos de la cançó: en un futur molt proper, alguna droga governarà tota una

societat fent creure a els seus integrants en una falsa llibertat que, correlativament, produiria una falsa felicitat.

BIBLIOGRAFIA

Llibres

·CASETTI, Francesco. Cómo analitzar un film, Paidós Ibérica, 2007

· BALLINGER, A. Nuevos directores de fotografia. Madrid: Ocho y medio, 2004.

Internet

·DONOSO, Camila. “Analisi videoclip Blur-The Universal; “It really could happen”, buenastareas, http://www.buenastareas.com/ensayos/Analisi-Video-Clip-Blur-The-Universal/3103630.html, 11 de març 2012.

·Wikipedia. “The Universal”, Wikipedia, http://en.wikipedia.org/wiki/The_Universal, 11 de març 2012.

·VAN LOGGERENBERG, Renier. “Blur – The Universal – analysis”, RenierMedia’s WeBlog, http://reniermedia.wordpress.com/2011/11/23/blur-the-universal-analysis/, 19 de març de 2012.