viutarragona 1
Post on 31-Mar-2016
230 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
PORTADA001VIUTar.qxd:Maquetación 1 26/10/12 13:30 Página 1
PORTADA001VIUTar.qxd:Maquetación 1 26/10/12 13:31 Página 2
PORTADA001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:23 Página 3
VIU TarragonaEDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL
C/Puig d’en Sitges, 9 · baixos. 43003 Tarragona
Tel. 977 225 299
Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx
Gerent: Xavier Costey i Deulofeu
Director comercial: Albert Vidaller
Publicitat: Mònica Heras
Redacció: Anna Escolà
Disseny original: Gemma Barceló
Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i
Gemma Vidal
Fotografia: lolanda Domenech
Foto portada: © victor zastol’skiy-Fotolia.com
Administració: Gemma Saurina
Impressió: Rotimpres
Distribució: Viu Tarragona
Dipòsit legal: GI.1612-2012
VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut
dels articles ni comparteix necessàriament les opinions
que hi apareixen signades.Només els seus autors en són
responsables.
Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,
imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic
a redaccio@viutarragona.net.
Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-
se al nostre equip comercial per correu electrònic a
comercials@viutarragona.net, o bé per telèfon trucant
al 977 225 299 (matins).
SumariCIUTAT6 Concurs de Castells
Gran impacte econòmica la ciutat
ESPORTS46 Global Padel Sports
El club de pàdel més grande la província
CULTURA38 Catedral restaurada
El temple presentaun aspecte renovat
TENDÈNCIES58 Entrevista
A la dissenyadoraLola Figuerola
EEddiicciióó CCIIUUTTAATT DDEE TTAARRRRAAGGOONNAA
Nom o Raó social
D.N.I/C.I.F. Telèfon
Adreça
CP Ciutat
Correu electrònic
Domiciliació bancària
Signatura/segell
VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?
SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any
Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/Puig d’en Sitges, 9 baixos · 43003 · Tarragona
o truqueu al telèfon 977 225 299
Entitat Oficina D.C. Número de compte
4 Editorial
6 Ciutat
38 Cultura
46 Esports
54 Motor
58 Tendències
64 Interiorisme
82 Interiorisme
66 Salut
78 Gastronomia
84 Restaurants
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:25 Página 4
La revista que teniu a les mans no només és el 1r exemplar
de la publicació Viu Tarragona, sinó que representa la il·lusió
d’un grup de persones que creiem en el periodisme local de
qualitat i que ens hem aventurat a desafiar el desconcert que
sovint impera en temps de crisi i dur a terme aquest projecte
editorial. Viu Tarragona neix amb la intenció de convertir-se
en un nou mitjà de referència de la ciutat de Tarragona i en
un nou vincle de comunicació entre els veïns i veïnes de la
ciutat i les entitats, institucions, comerços i associacions lo-
cals. Tot i que som conscients que són temps complicats, te-
nim l’esperança que aquest 1r número sigui la primera pedra
d’un camí que, si ens acompanyeu, ens agradaria fer-lo ple-
gats. I és que els protagonistes de Viu Tarragona són tots els
veïns i veïnes de la ciutat, des dels seus polítics i personatges
reconeguts i de renom fins als ciutadans anònims, entitats,
institucions, col·lectius i comerços. És per això que la revista
neix amb el convenciment d’esdevenir un nou vincle de co-
municació entre tots els qui formem part del dia a dia d’a-
questa ciutat.
La revista, gratuïta i de periodicitat bimensual, es distribueix
a principis de mes en diferents punts de la ciutat. Esperem
que la trobeu atractiva, interessant i, sobretot, una eina infor-
mativa – i útil guia comercial - per descobrir, conèixer i refle-
xionar sobre tot allò que passa a la nostra ciutat.
Anna Escolà
Il·lusió en temps difícils
Editorial
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:25 Página 5
CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI
Neix la revistaViu Tarragona
iu Tarragona és la nova
publicació de la ciutat de
Tarragona que neix
aquest mes de novembre amb
la intenció de convertir-se en
un nou vincle de comunicació
entre els veïns i veïnes de la
ciutat i les entitats, institucions
i comerços de Tarragona.
El caràcter de la revista, de pe-
riodicitat bimestral, permet fer
un tractament de la realitat de
la ciutat i els seus entorns més
immediats des de la reflexió i
l’anàlisi detallada.
El fet de no estar cenyida a l’e-
xigència de l’actualitat del dia a
dia permet a Viu Tarragona en-
focar els temes des d’ una
perspectiva més àmplia i glo-
bal a través de reportatges, en-
trevistes i articles en profundi-
tat. A Viu Tarragona els seus
protagonistes són tots els
veïns i veïnes de la ciutat, des
dels seus polítics i personatges
reconeguts i de renom fins als
ciutadans anònims, entitats,
institucions, col·lectius i co-
merços.
La revista es presenta en for-
mat A4 amb paper de qualitat,
disseny i producció propis, fo-
tografia professional i contin-
guts organitzats en diferents
seccions: ciutat, cultura,
tendències, interiorisme, salut i
gastronomia entre d’altres.
En total es distr ibueixen
10.000 exemplars a la ciutat de
Tarragona a través dels co-
merços, restaurants, hotels,
clubs esportius, camps de golf
i llocs concorreguts de la ciu-
tat. Esperem que el lector la
trobi atractiva, interessant i ri-
gorosa, i que acabi conside-
rant-la un mitjà de referència a
l’hora de conèixer la realitat de
la seva ciutat.
I Anna Escolà, periodista I
La nova publicació d’àmbit localViu Tarragona té l’objectiu de convertir-se en un nou vincle de comunicació entre els tarra-gonins i tarragonines i les entitats, institucions, col·lectius i comerços de la ciutat. Un trac-tament de la realitat des de la reflexió i l’anàlisi detallada
V
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:36 Página 6
VIU TARRAGONA CIUTAT
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:36 Página 7
8 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012
VIU TARRAGONA CIUTAT
Nou mitjà de referència a TGNViu Tarragona ofereix una perspectiva global de la ciutat a través de reportatges, entrevis-tes i articles. Està organitzada en diferents seccions que reflecteixen la realitat de Tarrago-na des de diferents àmbits, a la vegada que dóna veu als seus protagonistes
Ciutat
És la secció més àmplia i es
fa ressò de l’actualitat de la
ciutat a través d’articles, re-
portatges i entrevistes. Un
aparador de la gent de Ta-
rragona i les seves entitats
amb un espai reservat a ca-
da número per als barris de
la ciutat.
Cultura
Les seves pàgines estan de-
dicades a la vessant cultural
de la ciutat, i el lector hi tro-
barà articles, referències so-
bre llibres, crítiques literà-
ries, propostes teatrals i un
espai per a la música, les ex-
posicions i l’art.
Esports
Tenint en compte la periodi-
citat de la revista, Viu Tarra-
gona no es fa tan ressò de
l’actualitat esportiva de la
ciutat, sinó que pretén donar
veu als esportistes i als clubs
esportius de Tarragona i a les
seves activitats.
Motor
L’eix principal d’aquestes pà-
gines de motor són reportat-
ges sobre nous productes,
recomanacions i entrevistes
a gent relacionada estreta-
ment amb el sector. També hi
ha espai per parlar de les no-
vetats, bancs de proves i
tendències.
Tendències
Aquesta secció té la inten-
ció de convertir-se en un
referent pel lector a l’hora
d’assabentar-se del que
passa a la ciutat de Tarra-
gona pel que fa a les últi-
mes tendències, principal-
ment en el món de la moda.
Interiorisme
Cases amb encant, propos-
tes de decoració, arquitectu-
ra innovadora, xerrades so-
bre arquitectura, exposicions
vàries...aquesta secció es no-
dreix de les propostes més
“in” de Tarragona en aquest
camp.
Salut
Aquest espai ofereix recoma-
nacions que permetin dur
una vida més saludable al
lector, ja sigui pel que fa al
món de l’alimentació, com al
de la bellesa o a l’hora de te-
nir cura del nostre propi cos.
Gastronomia i Restaurants
En aquestes seccions el lec-
tor hi trobarà propostes gas-
tronòmiques, reportatges so-
bre restaurants de la ciutat i
empreses relacionades amb
el món de la gastronomia, re-
ceptes de cuina i entrevistes
a xefs i cuiners de la ciutat.
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:37 Página 8
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:37 Página 9
ENTREVISTA CIUTAT
Josep FèlixBallesterosAlcalde de TarragonaAlcalde de Tarragona des de l’any 2007, va néi-xer a la ciutat i sempre hi ha viscut. Llicenciat enCiències de l’Educació i psicopedagog, tambéés membre de la comissió executiva del PSC i 1rsecretari del PSC al Camp de Tarragona
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:37 Página 10
n temps difícils i de re-
tallades, quina valora-
ció en fa de que surti al
carrer una nova revista sobre
la ciutat de Tarragona? Estem
en una crisi d’abast global que
afecta tots els sectors de l’eco-
nomia, qualsevol nova empresa
reclama dedicació, creativitat i
fermesa per fer-hi front. Per
això, valoro positivament l’apa-
rició d’un nou mitjà perquè el
que fa falta és tenir audàcia per
implantar nous projectes. Per
aquest motiu, desitjo sort i llar-
ga vida a “Viu Tarragona”.
Quin creu que és el futur dels
mitjans de comunicació lo-
cals? Quan jo era petit hi havia
notícies de “rabiosa actualitat”.
Avui, amb les noves tecnolo-
gies de la informació, totes les
notícies ja ho són.
El resultat és que sovint vivim
empatxats de tanta informació.
Crec que la periodicitat bimes-
tral de “Viu Tarragona” ens per-
metrà contemplar la vida ciuta-
dana des de la reflexió serena i
l’anàlisi. A més, els mitjans de
comunicació local han de ser el
mirall de la societat amb una
informació més propera a la
ciutadania i una eina per a la
pràctica democràtica i la con-
vivència social.
Es troba en el seu segon man-
dat com a Alcalde de Tarrago-
na. De quins projectes asso-
lits se sent més satisfet? De
les noves llars d’infants, la cre-
ació de zones verdes i les 14
hectàrees del Parc del Francolí
i la gratuïtat de l’autobús muni-
cipal als escolars. A més, de la
recuperació de la Tabacalera
per a la ciutat com equipa-
ment cultural de primer ordre i
amb el jardí vertical més gran
d’Europa. Entre d’altres ser-
veis, la Tabacalera acull la Cap-
sa de Música, el Centre de la
Imatge i Gestió Electrònica de
Documents, Tarragona Impul-
sa, etc. També tenim obres
molt avançades i molt impor-
tants per a la ciutat com són el
Mercat Central, l’Escola Oficial
d’Idiomes i el Teatre Tarragona,
que inaugurarem enguany.
L’aprovació definit iva del
POUM fixarà el desenvolupa-
ment de Tarragona, per exem-
ple, la instal·lació d’Ikea.
I quins són els més imme-
diats que té sobre la taula?
Acollir els Jocs Mediterranis
del 2017 i treballar perquè Ta-
rragona entri a formar part de
les Smarts Cities. I moltes més
coses perquè Tarragona és una
ciutat dinàmica amb un entra-
mat social que sovint fa pro-
postes que la gent que tenim el
compromís del govern munici-
pal no podem obviar. Hem d’es-
coltar la veu dels tarragonins i
dins de les nostres possibilitats
institucionals i pressupostàries
donar una resposta satisfactò-
ria per a la majoria.
Quin balanç fa d’aquest any
en el qual Tarragona ha estat
capital de la cultura catala-
na? Excel·lent. La crisi ens ha
obligat a ser més modestos
però també ens ha fet espré-
mer més la imaginació amb in-
finitat d’actes programats, grà-
cies a la complicitat ciutadana,
amb entitats i institucions de
tota mena i, sobretot, als volun-
tariats.
La promesa de Dalí; el Concurs
de Castells -que per la seva na-
turalesa ja ens fa capital cada
dos anys-; l’ SCAN Tarragona
2012 - que és el festival inter-
nacional de fotografia de Cata-
E
Valoro l’apariciód’un nou mitjà per-què el que falta és
audàcia per implan-tar nous projectes
L’aprovaciódefinitiva delPOUM fixa el
desenvolupamentde Tarragona
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:37 Página 11
Novembre-Desembre 2012
El principal tret del seu caràcter? L’optimisme.
I el principal defecte? L’optimisme compulsiu.
El que més valora de les persones... l’honestedat.
I el que menys li agrada... la mentida
De petit volia ser... metge o bomber
I què s’imagina fent quan ja no sigui Alcalde?
Continuar fent de professor.
Un llibre? “De part de la princesa morta”.
Una cançó? “Mediterráneo”, de Serrat
Una pel·lícula? “Memorias de África”
Si no visqués a la ciutat de Tarragona, on li agradaria
viure? No ho he pensat mai.
Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona?
La platja Llarga.
De les festes de Santa Tecla mai es perd... Dames i
Vells, la Baixada de l’àlgia i d’altres.
No pot sortir de casa sense... el mòbil.
D’UNAMICAMÉS A PROP...
lunya en el qual destaca l’expo-
sició de Talent Latent amb
obres d’autors de diverses na-
cionalitats- i d’altres ofertes
han permès un dens i interes-
sant programa digne de la ca-
pitalitat cultural de Tarragona.
Confia en que Tarragona cele-
bri els Jocs Mediterranis del
2017? I tant que sí. Aquest és
un projecte basat en la unitat i
el compromís del Comitè Olím-
pic Espanyol, el Govern estatal,
la Generalitat de Catalunya, la
Diputació de Tarragona, l'Ajun-
tament de Tarragona i les 12
subseus. Estic segur que el
compromís es mantindrà fins
al final i els Jocs Mediterranis
del 2017 seran un èxit i una
oportunitat que no podem de-
saprofitar.
La URV ha celebrat el seu 20è
aniversari. Què han significat
aquestes dues dècades d’uni-
versitat al territori? La URV
manté un objectiu molt clar:
posar el coneixement al servei
de la societat per contribuir al
desenvolupament social i
econòmic del seu entorn, un
context que s’ha anat transfor-
mant amb el pas del temps es-
tablint complicitats amb el
món empresarial i la ciutat.
Han estat dues dècades molt
positives. A més, a Tarragona hi
tenim la seu l’ Institut Català de
Paleontologia Humana i evolu-
ció Social (IPHES); l’Institut
d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i
l’institut Català d’Investigació
Química (ICIQ), institucions de
rellevància que reforcen la in-
fluència del territori.
Si tenim en compte que la Uni-
versitat és Campus d’Excel·lèn-
cia Internacional per part del
Ministeri d’Educació, aquest fet
ens atorga un grau de capitali-
tat afegit.
Com veu el macrocomplex tu-
rístic que s’ubicarà a prop de
Port Aventura? Tot el que ser-
veixi per activar l’economia i la
visibilitat del territori és ben-
vingut, però no comparteixo
que porti el nom de Barcelona.
Abans d’acomiadar-nos, com
li agradaria que fos Tarragona
d’aquí 50 anys? M’agradaria
que fos una ciutat confortable,
de dimensió humana.
Un lloc on els seus habitants
s’hi trobin bé i se sentin orgu-
llosos de pertànyer i de conviu-
re. Una Tarragona on la gent hi
pugui treballar i gaudir de justí-
cia social i oportunitats.
Estic segur que elsJocs Mediterranisseran un èxit i una
oportunitat
ENTREVISTA CIUTAT
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:37 Página 12
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:37 Página 13
14 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012
La Vall de l’Arrabassada
El barri, situat a la part llevant
de la ciutat, pren el nom de la
platja que té just davant, l’Arra-
bassada. Abans que s’urbanit-
zés el barri del Serrallo, els
pescadors de Tarragona es
concentraven a l’entorn d’a-
questa platja. De fet, fins fa
pocs anys encara hi havia el
testimoni de les cases dels
pescadors,
L’Arrabassada, també conegut
com el barri dels músics, és un
barri nou en constant fase de
creixement que va començar la
seva principal expansió arran
del boom immobiliari. Va ser
durant aquesta època quan va
fer el seu creixement més fort i
durant la qual va estructurar-
se tal com el coneixem ara.
Situat entre la muntanya i el
mar -un dels seus principals
encants- gaudeix d’uns en-
torns privilegiats dels quals
són conscients els seus veïns i
veïnes.
L’Arrabassada és un barri que
en pocs anys ha crescut molt
en població i, poc a poc, també
ho ha anat fent en serveis.
Els seus veïns es mostren sa-
tisfets amb el servei que ofe-
reix el Centre d’Atenció Primà-
ria del barri (inaugurat ja fa uns
anys) i amb l’arribada del nou
supermercat i de la farmàcia,
dos dels principals reclams
històrics del barri. L’assignatu-
ra pendent, però, és la definiti-
va ubicació de l’escola, el CEIP
Val l de l ’Arrabassada, que
aquest curs ha iniciat el seu 6è
any de trajectòria.
En aquest reportatge dedicat al
barri hem donat veu a la gent
que hi viu, que hi treballa i que
hi té una relació estreta i direc-
ta, ja sigui a nivell professional
com personal. Així doncs, en-
trevistem al seu conseller de
barri, Francisco Zapater; al pre-
sident de l’Associació de Veïns i
veïnes del barri, Albert Simón;
a la directora del CEIP Vall de
l’Arrabassada, Sònia Sabidó; al
president de l’AMPA de l’escola,
Àngel Cano i a Juanan Fernán-
dez i Maite Flores, dos comer-
ciants ubicats al barri.
La Vall de l’Arrabassada, més conegut com l’Arrabassada, és un dels barris més nous de laciutat. Situat entre la muntanya i el mar, un dels seus principals encants, és un barri jove enconstant creixement i evolució
REPORTATGE CIUTAT
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:37 Página 14
Novembre-Desembre 2012
l’Arrabassada és un dels barris
més joves de la ciutat de Tarra-
gona, ja que la mitjana d’edat
de la gent que hi viu és inferior
a la d’altres barris de la ciutat,
a més és el que més ha crescut
durant els darrers anys.
El fet que hi visqui tanta gent
jove també ha propiciat que
compti amb un volum impor-
tant de població infantil.
N’és un clar testimoni el Parc
de les Lletres Catalanes -un
dels emblemàtics eixos del ba-
rri- ja que cada tarda es con-
verteix en l’escenari principal
dels jocs dels nens i nenes del
barri. I és que dels 3.000 veïns
i veïnes que viuen a l’Arrabas-
sada, 500 són nens i nenes.
D’altra banda, el cap de setma-
na l’Arrabassada té un perfil
marcadament familiar, ja que
els seus carrers i entorns s’om-
plen de famílies senceres pas-
sejant o bé practicant-hi algun
tipus d’esport, com ara anar a
córrer o amb bicicleta.
L’ubicació privilegiada del barri
entre la muntanya i just davant
del mar és una de les caracte-
rístiques que més valoren els
que hi viuen, juntament amb la
tranquilitat que s’hi respira i
l’ambient proper de barri.
El passeig de la platja de l’Arra-
bassada i el Parc de les Lletres
Catalanes són els escenaris
dels quals es senten més orgu-
llosos i, tot i que són cons-
cients que el barri es troba en
constant creixement, els agra-
daria comptar amb més oferta
de serveis, restauració i dife-
rents comerços.
La majoria dels nens i nenes
del barri van a l’escola CEIP Vall
de l’Arrabassada, que de mo-
ment es troba en uns terrenys
provisionals a l ’espera de
conèixer-ne la ubicació definiti-
va per part de la Generalitat.
Un barri molt jove i familiarL’Arrabassada compta amb una població molt jove.De les 3.000 persones que hi viuen, 500 són nens inenes
Un barri amb unaubicació privilegiadaentre la muntanya i
el mar
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:37 Página 15
16 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012
Francisco Zapater
Com definiria el barri Vall de
l’Arrabassada i la seva gent?
El barri de la Vall de la Rabas-
sada està format pels carrers
que tenen nom d’escriptors,
però també forma part admi-
nistrativament del barri el que
hom coneix com “els músics”.
En ambdós llocs hi ha una po-
blació jove i vitalista, la qual co-
sa fa que també hi hagi molta
població infantil i adolescent.
Quin és el seu racó preferit
del barri, Sr. Zapater? Sens
dubte el meu racó preferit és el
mar, concretament la platja de
l’Arrabassada que és la platja
urbana del nostre barri. M’a-
grada anar a caminar cada diu-
menge al matí amb un grup
d’amics i fer un circuit.
Com va viure les darreres fes-
tes? Què en destacaria? Hi
hagué una influència massiva.
La gent en èpoques difícils,
com les que està vivint el món,
necessiten més que mai una
vàlvula d’escapament. Però, a
més, la festa té un element
pagà o místic, relacionat amb
el curs de la natura, que genera
sociabilitat i complicitat ciuta-
dana. A més, les festes de barri
serveixen per obrir les portes
d’una part de la ciutat a la res-
ta dels tarragonins. Ho puc
constatar en la meva condició
de conseller de Relacions Ciu-
tadanes i Universitats de l’A-
juntament.
Quina relació té amb els veïns
del Vall de l’Arrabassada? Pe-
riòdicament m’entrevisto amb
les diferents associacions de
veïns per tractar els problemes
i temes que la gent necessita. A
més, a l’Ajuntament tinc el des-
patx obert per a qualsevol veí
que reclami la nostra atenció.
Les persones que hem decidit
servir a la ciutadania des del
govern municipal tenim un
compromís i un deure del qual
no podem defugir.
De quins projectes que s’han
dut a terme al barri es sent
més orgullós? La Vall de l’Arra-
bassada és un barri relativa-
ment nou i encara està en perí-
ode de consolidació. Mirem el
futur amb tres projectes que
ens preocupen i ocupen.
Un, és la instal· lació d’una
farmàcia que es farà en dos o
tres mesos, responent a una
gran reivindicació veïnal.
Un altre és la construcció d’un
centre d’ensenyament, una es-
cola-institut, per substituir els
actuals mòduls prefabricats.
Lluitem per posar a disposició
de la Generalitat els terrenys
per construir.
I quines creu que són les as-
signatures pendents? Una de
les coses que queda per fer és
El Parc de les Lletres Catalanes
pel qual tenim ja un projecte i
el compromís de la Generalitat
amb una partida asignada per
la seva propera construcció.
Aquest parc serà el punt focal
de la zona i esdevindrà el cen-
tre del barri.
Francisco Zapater, nascut a Xelva (València) l’any 1946, viu a l’Arrabassada des de l’any 93.És advocat des de fa més de 30 anys en les especialitats de dret penal i matrimonial icol·labora periòdicament en diferents publicacions amb articles d’opinió
Conseller de Relacions Ciutadanes iUniversitats de l’Ajuntament de Ta-rragona i conseller del barri Vall del’Arrabassada
REPORTATGE CIUTAT
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:37 Página 16
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:37 Página 17
18 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012
L’Associació de Veïns de la Vall de l’Arrabassada va néi-
xer ara fa 5 anys per respondre a les necessitats dels
veïns i veïnes del barri. Actualment compta amb 125 so-
cis que representen a més de 400 persones.
A l’espera de poder comptar amb un establiment propi
-que serà el local social que es construirà al Parc de les
Lletres Catalanes-, de moment els socis es reuneixen a
la “Cafeteria la Vall”.
L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
REPORTATGE CIUTAT
Com definiria el barri i la seva
gent? La Vall de l’Arrabassada
és un barri jove on a l’estiu hi
ha molta vida, i a l’hivern s’hi
està molt tranquil. Quan vaig
venir a viure a l’Arrabassada
buscava tranquil·litat i un lloc
idoni per a la família, i ho vam
trobar a aquí: la platja a 2 mi-
nuts, la muntanya a prop...
Quines gestions i activitats
duu a terme l’Associació? Des
de l’Associació donem a conèi-
xer a l’Ajuntament les inquie-
tuds i necessitats del nostre
barri i també organitzem vàries
activitats a l’any amb el suport
del Consistori i la Diputació,
com ara sortides (mínim una a
l’any); la setmana cultural; acti-
vitats relacionades amb el Na-
dal o les festes del barri del
mes de setembre. Per als
membres de l’Associació, les
activitats organitzades tenen
un preu més reduït.
Com van viure les darreres
festes del barri? Aquest any
van ser les festes amb més
participació per part dels veïns
i veïnes. Val a dir que tenint en
compte els temps que corren,
les festes van ser tot un èxit, ja
que va ser la vegada que dis-
posàvem de menys pressupost
però la gent va col·laborar mol-
tíssim. Enguany vam organitzar
per primera vegada una cursa
benèfica, i va estar dedicada
als nens i nenes de l’hospital
Sant Joan de Déu. Va tenir mol-
ta acollida, de ben segur que
repetirem la iniciativa els pro-
pers anys. Una altra novetat
d’aquest any va ser la presen-
tació del “Griu”, que ja s’ha con-
vertit en el nostre símbol del
barri. Estem fent les gestions
pertinents perquè puguem
treure’l al Seguici Popular de
les Festes de Santa Tecla.
Quins són els projectes que
s’han dut a terme al barri dels
quals es senten més orgullo-
sos? Feia temps que demanà-
vem una farmàcia, i ara sembla
que ben aviat ja serà una reali-
tat. També estem molt con-
tents amb l’obertura del nou
supermercat.
Actualment hi ha un projecte
en marxa que és la remodela-
ció del Parc de les Lletres Cata-
lanes: d’una banda s’adaptarà
millor la zona infantil per ga-
rantir més seguretat als nens i
nenes i, de l’altra, s’hi farà una
ampliació de la zona poliespor-
tiva. Dins del mateix recinte del
parc també s’hi construirà un
local social que serà la seu de
l’Associació de Veïns.
I quines són les assignatures
pendents? Ens agradaria que
l’escola estigués ubicada al ba-
rri, i també comptar amb més
comerços i serveis bàsics.
Què li recomanaria a algú que
vingués al barri? Li recomana-
ria, sens dubte, que fes un
tomb per la platja i que visités
el Parc de les Lletres Catala-
nes.
Albert Simón és president de l’Associació des de fa un any i mig. Va venir a l’Arrabassadabuscant un barri tranquil i idoni per a la família. La platja i el Parc de les Lletres Catalanessón els seus emplaçaments favorits del barri
Albert SimónPresident de l’Associació de Veïnsde la Vall de l’Arrabassada
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:37 Página 18
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:37 Página 19
Quin balanç feu d’aquests pri-
mers anys de vida de l’esco-
la? Què en destacaríeu? El ba-
lanç és molt positiu ja que el
primer curs (2007-08) es va
iniciar amb 4 mestres i 33
alumnes, en canvi, enguany hi
ha 294 alumnes i 19 docents en
plantilla. El que destacaria és la
confiança, la voluntat i l’em-
peny de les persones de la co-
munitat educativa que fan
avançar el projecte d’escola i
també veure com cada curs va
creixent.
I quins són els principals pro-
jectes que teniu damunt la
taula? Pel que fa als projectes
educatius, tenim el “Programa
d’Escola Verda”: amb petites
accions quotidianes de gestió
de residus, d'estalvi d'aigua,
d'aprofitament de recursos i
de sensibilització per la natura
seguint el lema de reutilitzar,
reduir i reciclar. Cal dir que el
curs 2010-11 vam poder penjar
el distintiu d’Escola Verda a
l’entrada del centre tot cele-
brant-ho amb una festa amb
les famílies. A l’escola també
comptem amb la biblioteca, on
el curs passat ens van incloure
dins el Programa de Bibliote-
ques escolars Puntedu. En-
guany iniciem l’Educació Física
en anglès a 3r de primària ja
que fins el curs passat vam es-
tar immersos en el PELE (Pla
Experimental de Llengües Es-
trangeres) que ens va donar
molt bon resultat. També fem
Kinesiologia a tots els nivells i
el projecte de filosofia 3/18. Pel
que fa al projecte no educatiu,
el més imminent és la cons-
trucció de l’escola definitiva.
L’ inici del nou curs 2012–
2013 ha vingut acompanyat
d’alguna novetat? Pel que fa a
les instal·lacions tenim un nou
mòdul de menjador de 180m2 i
l’antic mòdul de menjador s’ha
convertit en dues aules de P4 i
l’aula de ciències. També en-
guany l’AMPA gestiona el servei
de menjador a través d’una
empresa, abans ho feia el Con-
sell Comarcal del Tarragonès.
Remarcar que el nou curs ha
vingut acompanyat de les reta-
llades en Educació, no pel que
fa a la dotació de mobiliari, sinó
més aviat en el fet de les subs-
titucions, horari dels interins...
Quins són els trets identifica-
tius de l’escola? Ens propo-
sem ser una escola activa que
treballa des de la concepció
constructivista dels processos
d’ensenyament–aprenentatge
a través del projectes.
Mirem de respectar els proces-
sos evolutius dels infants, fem
desdoblaments per afavorir
una atenció més individualitza-
da, treballem per racons i un
dia a la setmana per interni-
vells on barregem als infants
de diverses edats i fem tallers.
És una escola jove i oberta on
les famílies hi són molt partí-
cips, un centre compromès
amb la formació del professo-
rat i escola de pràctiques on
acollim als alumnes que estu-
dien magisteri.
Suposo que la majoria dels
alumnes són del barri... quina
relació tenen amb l’escola fo-
ra de les hores lectives? Exis-
teix una connexió estreta en-
tre l’escola i el barri? Quins
projectes teniu en comú? La
majoria dels alumnes són de la
zona 1 escolar que engloba des
de Boscos fins a la Rambla No-
va, però la majoria són de la
mateix barri de l’Arrabassada,
la qual cosa va donar nom al
CEIP Vall de l’Arrabassada.
Fora de les hores lectives la
majoria de famílies i alumnes
es troben al parc que hi ha al
mig del barri i a la platja. El pro-
jecte que tenim en comú esco-
la i barri podria ser la construc-
ció del centre definitiu a les im-
mediateses del barri. Enguany,
l’escola, aprofitant la festivitat
de Santa Tecla, els alumnes
més grans del centre han cons-
truït el “Griu”, el bestiari de la
Vall de l’Arrabassada. Tot i que
encara no ha sortit el seguici
popular, la canalla de la Vall el
coneix ben bé.
L’escola l’Arrabassada és un centre educatiu nou que el passat mes de setembre va iniciarel seu 6è curs. La majoria dels alumnes són del mateix barri de l’Arrabassada, la qual cosava donar nom al centre. Enguany el CEIP ha inaugurat un nou menjador
Sònia SabidóDirectora del CEIP Vall de l’Arrabassada
REPORTATGE CIUTAT
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:37 Página 20
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:37 Página 21
22 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012
L’Arrabassada és un centre
educatiu nou, quin balanç en
feu? Molt positiu. L’ escola ha
aconseguit consolidar-se i créi-
xer fins arribar enguany a su-
perar de llarg les 200 famílies.
Precisament, aquestes no arri-
ben per a gaudir d’unes grans
instal.lacions, ja que encara es-
tem en mòduls prefabricats,
però el projecte educatiu que
s’està duent a terme fa que
tots plegats apostem decidida-
ment per continuar-lo sense-
dubtes.
L’Inici del curs escolar ha vin-
gut acompanyat d’un nou
menjador escolar. Com és que
ara l’AMPA és qui gestiona el
servei de menjador? L’any
passat és va crear una comis-
sió de menjador amb la inten-
ció d’introduïr millores en el
servei.
Després de treballar-hi es va
decidir que gestionar nosaltres
el servei ens donaria la llibertat
d’escollir l’empresa i tractar-hi
directament qualsevol even-
tualitat. Així ho vam fer i real-
ment estem satisfets amb el
canvi.
Gairebé totes les famílies de
l’escola són sòcies de l’AMPA.
Com heu aconseguit comptar
amb tanta participació? Sí,
gairebé el 90% de les famílies
del centre en formen part. Evi-
dentment és una xifra molt ele-
vada i això parla del compro-
mís de les famílies amb l’esco-
la. D’altra banda, disposem
d’una àmplia oferta d’activitats
extraescolars pels socis, així
com gaudir de descomptes en
els llibres, excursions, etc.
Quins projectes i iniciatives
heu tirat endavant des de
l’Associació? S’ha impulsat la
implicació dels pares i mares
del centre. Això ho hem fet grà-
cies a la creació de diverses co-
missions: Escola nova, Menja-
dor, Necessitem escola,De
l´hort, Escola de pares...Cal
agraïr també el suport rebut
per altres pares i mares que tot
i que no participen de les co-
missions, sempre estan dispo-
sats a donar un cop de mà.
I en què considereu que
s’hauria de continuar treba-
llant? A partir d’ara hem de
consolidar tot aquest teixit as-
sociatiu i sobretot continuar
dedicant esforços a aconseguir
finalment la construcció de
l’escola que tots esperem.
Per Àngel Cano, president de l’Associació deMares i Pares de l’escola l’Arrabassada desde fa mig any, el fet que gairebé el 90% deles famílies formin part de l’Associació de-mostra el seu compromís amb el centre. Ca-no té un fill que actualment està cursant P5
Àngel CanoPresident AMPA CEIP Vallde l’Arrabassada
REPORTATGE CIUTAT
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:38 Página 22
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:38 Página 23
Novembre-Desembre 2012
REPORTATGE CIUTAT
Què distingeix Runners World
d’altres botigues del seu àm-
bit? Som la 1a botiga que va
néixer a Tarragona especialit-
zada en córrer –running, trail
running i triatló-, i els nostres
treballadors són professionals
del running que ofereixen un
assessorament personalitzat
als nostres clients.
L’any 2007 vam guanyar el 2n
premi “Tarragona Empresa Jo-
ve” amb un projecte sobre
l’anàlisi de la petjada, tant en
estàtic com en dinàmic.
I a què es dedica Running So-
lutions? És una empresa que
organitza esdeveniments es-
portius: oferim assessorament,
organitzem entrenaments, sor-
tides, etc.
Per què vau escollir l’Arrabas-
sada per instal · lar-vos?
Buscàvem una zona de fàcil ac-
cés on es pogués aparcar amb
facilitat, també ens interessava
un barri jove per les sinèrgies
que poguessin sorgir i que fos
propici per practicar-hi esport, i
la Vall reuneix totes aquestes
condicions. El 2008 ja ens vam
instal·lar al barri.
Què ha canviat al barri durant
aquests 5 anys? L’Arrabassa-
da és un barri molt jove que ha
crescut molt, tant en serveis
com en població (les famílies
que es van ubicar aquí han
anat creixent), tot i que encara
hi ha algunes mancances.
Quines són aquestes mancan-
ces? Tenint en compte que el
barri ha crescut molt i que la
majoria de gent és jove, hi tro-
bo a faltar més oferta de res-
tauració. D’altra banda, seria
interessant crear una associa-
ció de comerços per tal d’afa-
vorir sinergies i procurar la
nostra projecció més enllà del
barri.
Quins són els avantatges que
ofereix una botiga de barri?
La proximitat, que és una cosa
que no poden oferir les grans
superfícies. A més a més, cal
destacar el factor humà que
ofereixen els nostres treballa-
dors.
Algú que vingui a l’Arrabassa-
da no pot marxar sense...?
Deixar de fer un passeig per la
platja.
Runners World va ser de les primeres boti-gues que van instal·lar-se al barri i la 1a deTarragona especialitzada en el seu sector
JuananFernándezDirector de RunnersWorldTarragona i Running Solutions
Quan va obrir l’establiment?
A principis de setembre d’en-
guany.
I per què va escollir la Vall de
l’Arrabassada? La Vall és un
barri jove, actiu, amb algunes
necessitats bàsiques, és per
això que vaig escollir-lo, per co-
brir-ne algunes... i, d’aquesta
manera, també formar part de
l’evolució del barri.
Quins avantatges té estar al
capdavant d’una botiga de
barri? L’Arrabassada és una
zona fantàstica a prop del mar i
del centre, té molta llum i mol-
ta vida perquè hi viuen molts
nens i nenes... amb una mica
d’esforç per part de tots po-
drem aconseguir que es com-
pleixin les expectatives d’infra-
estructura i comerç que tots
esperem, i podrem gaudir d’un
gran barri.
Què li agrada més del barri?
Sens dubte la seva ubicació,
ben a prop del mar, i la seva po-
blació jove.
I què creu que li falta?Més
serveis, una escola i comerços,
crec que els veïns i veïnes els
necessiten.
La perruqueria és un dels darrers establiments que s’han obert a la Vall de l’ Arrabassada.Va ser pel caràcter jove i actiu del barri que Flores va decidir ubicar-s’hi
Maite FloresPropietària de Maite Flores Espai de Bellesa
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:38 Página 24
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:38 Página 25
REPORTATGE CIUTAT
Estudis
De les 14 titulacions de primer i
segon cicle i 13 doctorats de
l’any 1992 s’ha passat als actu-
als 37 graus, 49 màsters i 30
doctorats amb una formació
plenament adaptada a l’EEES
(Espai Europeu d’Educació Su-
perior).
Estudiants
Dels 6.243 estudiants del pri-
mer curs s’ha passat a 13.382,
amb una gran estabilitat en els
estudiants de grau i un nombre
creixent d’estudiants de màs-
ter i doctorat.
Titulats
En 20 anys s’han titulat a la
URV més de 30.000 professio-
nals i 1.150 doctors, i aquesta
és una de les contribucions
més importants de la Universi-
tat a la societat, en especial a
les comarques de Tarragona.
Implantació territorial
La URV s’ha estès per les co-
marques de Tarragona, amb
campus en 6 ciutats i antenes
del coneixement i aules de la
gent gran en 21 municipis
Les facultats i escoles
Actualment la Universitat
compta amb la Facultat de
Ciències de l’Educació i Psico-
logia; la Facultat de Lletres; la
de Química; la de Medicina i
Ciències de la Salut; la de Cièn-
cies Jurídiques; la facultat d’E-
conomia i Empresa; la Facultat
d’Enologia; la d’Infermeria i la
de Turisme i Geografia.
També compta amb 3 escoles
tècniques superiors: l’Escola
Tècnica Superior d’Enginyeria;
l’Escola Tècnica Superior d’En-
ginyeria Química i l’Escola Tèc-
nica Superior d’Arquitectura.
La URV en xifresAl llarg d’aquests 20 anys, la Universitat Rovira i Vir-gili ha incrementat considerablement el nombre degraus i doctorats
La URV fa 20 anys
a 20 anys va néixer la
Universitat Rovira i Virgi-
li al territori (va ser crea-
da l’any 1991 al Parlament de
Catalunya) prenent com a ba-
se les estructures acadèmi-
ques existents que hi havia de
les delegacions de la universi-
tat de Barcelona. Es recupera-
va així la Universitat de Tarra-
gona del segle XVI. Des del pri-
mer dia de funcionament ha
tingut un objectiu molt clar:
posar el coneixement al servei
de la societat per contribuir al
desenvolupament social i eco-
nòmic del seu entorn, un con-
text que s’ha anat transfor-
mant amb el pas del temps. La
Universitat Rovira i Virgili és la
quarta Universitat de Catalu-
nya amb 14.000 estudiants en
una quarantena de graus i una
cinquantena de màsters.
A continuació s’exposa una re-
lació de xifres pel que fa als es-
tudis, estudiants, titulats, im-
plantació territorial i facultats i
escoles que ens permeten veu-
re i observar el creixement de
la Universitat Rovira i Virgili al
llarg d’aquests 20 anys.
Dues dècades d’universitat al territoriActualment, la Universitat Rovira i Virgili ofereix 37 estudis de grau, una cinquantena demàsters i 30 doctorats. Amb gairebé 14.000 estudiants, s’ha convertit en una universitatde referència a Catalunya. Creada l’any 1991, s’ha estès per les comarques de Tarragona
F
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:38 Página 26
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:38 Página 27
Novembre-Desembre 2012
REPORTATGE CIUTAT
Francesc Xavier GrauRector de la Universitat Rovira i VirgiliFrancesc X. Grau és rector de la URV des de 2006. Nascut a Lleida l’any 1958, és doctor enCiències Químiques per la UB i Catedràtic d’Universitat Mecànica de Fluids per la URV. Au-tor o coautor de més de 80 publicacions en llibres i revistes científiques
uina és la història d’a-
quests 20 anys d’uni-
versitat? La URV ha
desenvolupat un model d’uni-
versitat que l’ha conduït a ser
reconeguda com una bona uni-
versitat en docència i en inves-
tigació i element clau del pro-
grés cultural, social i econòmic
de les comarques del Camp de
Tarragona i les Terres de l’Ebre
i de Catalunya. És una història
d’èxit. Una clau d’aquest èxit
crec que ha estat l’estratègia
de recerca en tots els àmbits
de coneixement, i també fixant
àmbits d'especialització rela-
cionats amb activitats de gran
pes a la regió, com la química,
el turisme, la nutrició i salut,
l’enologia o l’arqueologia i el
patrimoni. Una segona clau ha
estat l’estratègia en docència,
situant l’estudiant en el centre
dels processos d’aprenentatge.
La tercera pota ha estat alinear
docència i recerca a l’hora de
desenvolupar el mapa d’ensen-
yaments de la URV. Finalment
el model de relació amb la so-
cietat i la internacionalització
són claus en l’impuls del pro-
jecte.
Què ha significat pel territori
comptar amb una universitat
pròpia? La URV avui té un im-
pacte sobre l’economia de les
comarques del sud de Catalun-
ya equivalent al 3% del seu
PIB. També té un gran impacte
social, en vint anys ha format
més de 30.000 titulats en es-
tudis de grau i més d’un 70%
són fills de pares no universita-
ris. Amb prop de 13.000 arti-
cles publicats, la producció
científica indexada de la URV la
col•loca, avui, en el 3r lloc de
l’Estat en termes de productivi-
tat, i també en termes de quali-
tat i impacte. Per tant, la URV
aporta a les comarques del sud
de Catalunya progrés i la possi-
bilitat de convertir-se en un pol
de coneixement i dotar-se d’u-
nes bases de desenvolupa-
ment sostenibles i competiti-
ves internacionalment.
Vostè és rector de la URV des
de l’any 2006. De quins pro-
jectes assolits es sent més
orgullós? Seria senzill respon-
dre que el projecte que ens ha
donat més reconeixement,
com a universitat i com a agre-
gació d'agents generadors de
coneixement del sud de Cata-
lunya: el Campus d’Excel•lèn-
cia Internacional. Però estic
convençut que aquest reconei-
xement i el projecte mateix són
conseqüència d'un altre subja-
cent: el de construcció d'un de-
terminat model d'universitat
pública. El model URV. I d'a-
quest en destacaria un ele-
ment que n'ha esdevingut ban-
dera: el Pacte de Dedicació del
Personal Docent i Investigador,
que explicita el global d'activi-
tat de tot el personal acadè-
mic, permet la diversitat de
perfils professionals i reconeix i
incentiva l'especial dedicació,
amb impacte local i internacio-
nal.
El Campus d’Excel•lència In-
ternacional Catalunya Sud va
rebre la menció de CEI del Mi-
nisteri d’Educació l’any 2010.
Què ha suposat la creació d’a-
quest Campus? És el reconei-
xement extern de l’encert de la
doble estratègia d'impacte in-
ternacional i desenvolupament
regional de la Universitat, que
coincideix amb les avaluacions
internacionals que fins ara
s’han fet del nostre model. Al-
hora ha suposat un impuls al
projecte estratègic de la URV.
D’una banda, perquè s’han ob-
tingut fons extraordinaris per
finançar equipaments de futur
i, d’altra, perquè ha catalitzat la
col•laboració entre els dife-
rents agents que fan recerca i
innovació en aquestes comar-
ques. En definitiva, ha suposat
un cop d’accelerador als pro-
jectes de la Universitat i una
oportunitat per la regió. El
CEICS representa una fita,
molt significativa però una més
d’un camí que té anys de dura-
da.
Quins són els principals rep-
La producció cientí-fica de la URV la
col·loca en el 3r llocde l’estat en termesde productivitat
Q
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 17:57 Página 28
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:38 Página 29
30 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012
REPORTATGE CIUTAT
Francesc Xavier Grau i Vidal és rector de la Universitat
Rovira i Virgili des de 2006. Anteriorment havia estat vi-
cerector d'Ordenació Acadèmica i de Recerca, d'Orde-
nació Acadèmica i Professorat, i d'Infrastructures i No-
ves Tecnologies, així com director del Departament
d'Enginyeria Mecànica, entre altres càrrecs acadèmics.
Nascut a Lleida (1958), és doctor en Ciències Quími-
ques (1986) per la Universitat de Barcelona i catedràtic
d'Universitat de Mecànica de Fluids (URV, 2001). Autor
o coautor de més de 80 publicacions en llibres i revistes
científiques,
PERFIL
tes als quals s’enfronten avui
dia les universitats catala-
nes? El nostre model de socie-
tat només es pot sustentar en
una economia sostenible i in-
tensiva en coneixement. Per
això, es necessita un excel·lent
sistema educatiu, un sistema
de recerca competitiu interna-
cionalment i un ampli suport
social a la ciència. En aquest
context, com a president de
l’Associació Catalana d’Univer-
sitats Públiques, vaig plantejar
al Parlament de Catalunya 5
reptes del sistema universitari
català. Un és millorar la con-
fiança de la societat en la uni-
versitat. Un altre, reformar el
sistema de governança per
guanyar eficàcia i eficiència.
També millorar el sistema de
recerca amb el mateix objectiu.
Però vull destacar l’exigència i
la possibi l itat de construir
sinèrgies entre el món del co-
neixement i el de l’empresa, i la
urgència de definir i desenvolu-
par un sistema de finançament
públic de les universitats ade-
quat a les necessitats i capaci-
tats del país. Cal que l’empresa
catalana dugui a terme projec-
tes d’investigació i desenvolu-
pament. El nostre sistema de
coneixement necessita que el
finançament arribi a ser, en re-
lació al PIB, com a mínim igual
al d'Espanya.
I quins són els que té sobre la
taula la URV? En primer lloc,
els que compartim amb tot el
sistema universitari. Més enllà
d’això hi ha el repte de profun-
ditzar en el model que hem
construït i, en allò que sigui
possible, millorar l’estreta rela-
ció que hem aconseguit amb la
societat. En aquest sentit ens
hem plantejat treballar per
concitar projectes d’abast re-
gional a través de la confluèn-
cia d’esforços d’entitats priva-
des, administracions i la matei-
xa Universitat. Hem de treba-
llar per la definició explícita del
sistema d’innovació i coneixe-
ment de la Catalunya Sud, bus-
cant les sinergies en els àmbits
de la innovació, l’emprenedo-
ria, la formació contínua i la
transferència de coneixement i
tecnologia. Comptem per això
amb una bona base: la situació
de la pròpia universitat i de l'a-
gregació representada pel
CEICS, de l'espai de treball
conjunt en la Mesa Socio-
econòmica del Camp de Tarra-
gona i del que es desenvolupa
en el marc del Pla Estratègic de
les Terres de l'Ebre i d'un acord
estratègic, que s’ha renovat
fins el 2015, amb la Diputació
de Tarragona, precisament per
a desenvolupar el sud de Cata-
lunya com a regió del coneixe-
ment.
Alguns alumnes s’han mani-
festat per l’augment de les ta-
xes universitàries. Segons els
sindicats, arran de la pujada
de preus les universitats han
perdut alumnes. Tem que els
propers cursos hi hagi menys
estudiants? Aquest any la ma-
trícula d’estudiants de grau
s’ha mantingut estable, de fet
ha crescut lleugerament, però
la de màster ha disminuït en
pràcticament la mateixa quan-
titat de manera que el nombre
total d'alumnes és el mateix
que el del curs passat.
L’element clau en aquesta
qüestió és l'activació d'una ne-
cessària i nova política de be-
ques i ajuts, que ha d'assegurar
el manteniment del nivell d’e-
quitat assolit en l'accés a l'edu-
cació superior al nostre país.
Recordem el paper fonamental
d'ascensor social que té la uni-
versitat i que particularment ha
tingut els darrers 20 anys la
URV.
La societat no es pot permetre
anar endarrere; per justícia so-
cial i per interès econòmic.
Com li agradaria que fos la
URV d’aquí 20 anys? La uni-
versitat és una institució gaire-
bé mil·lenària que sempre ha
estat responsable de la genera-
ció de coneixement i l'educació
superior. Però així com la forma
de dur-la a terme avui ja és di-
ferent a la que teníem en el mo-
ment de creació de la URV ara
fa 20 anys, d'aquí a 20 anys és
segur que també ens trobarem
amb maneres diferents, potser
no previsibles avui. Però la clau
per la universitat serà sempre
mantenir el seu caràcter d'ins-
titució autònoma, regida per
l’acadèmia, que assumeix la se-
va plena responsabilitat social,
única garantia de generació i
transmissió de coneixement
exempts d'interessos econò-
mics, ideològics o fins i tot reli-
giosos. Finalment, jo veig en el
futur una URV ben situada en el
panorama internacional, entre
les millors universitats europe-
es en tots els seus àmbits d'es-
pecialització (avui ja som dins
el millor 1% del món -les millors
200 universitats del món- en
dos d'aquests àmbits) i clar
motor de la competitivitat in-
ternacional de Catalunya, a tra-
vés de la contribució de les co-
marques del sud.
En el futur veig unaURV entre les
millors universitatseuropees en tots els
seus àmbits
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:38 Página 30
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:38 Página 31
REPORTATGE CIUTAT
Glòria RibasExalumna de la 1a promoció de la URVGlòria Ribas és llicenciada en dret per la URV (1992 - 1996). Va formar part de la 1a promo-ció que va començar la carrera a Tarragona com a Universitat Rovira i Virgili. Durant 15 anysha estat com a docent a la universitat i excerceix d’advocada des de l’any 2003
ormes part de la gene-
ració que vau co-
mençar la carrera a Ta-
rragona com a URV i no com
a Universitat de Barcelona.
Què va significar, això? Jo em
vaig sentir molt afortunada
perquè just em tocava co-
mençar el 1r any de carrera
quan vaig enganxar que co-
mençava la URV i vaig tenir la
sort de no haver d’anar a Bar-
celona i poder-me quedar aquí.
Vaig sentir que érem uns privi-
legiats, per la comoditat de no
haver de marxar a estudiar fo-
ra i perquè a la facultat de Dret
de Tarragona -que s’iniciava
amb el nostre curs- el tracte
entre professors i alumnes era
molt directe i personal.
Què ens podries dir d’aquells
inicis? Una de les coses que
més em va impressionar va ser
el lloc on estudiàvem, que era
l’antiga audiència que per a mi
era l’espai idoni per fer els es-
tudis de dret. Érem uns 100
alumnes i fèiem dret romà en-
tre les columnes de l’audièn-
cia! Després, a mesura que va
anar entrant més cursos, vam
ocupar també un edifici de la
plaça del Fòrum.
La Universitat anava creixent
amb vosaltres...quins canvis
vau viure?Ara els alumnes es-
tan integrats al campus on
s’estudien diferents ensenya-
ments i on hi tenen a més de
les aules, la biblioteca, el bar-
restaurant...la comoditat i el
moviment és màxim. En aque-
lla època, en canvi, no estàvem
amb cap altre ensenyament,
érem pocs alumnes i profes-
sors, la Biblioteca la teníem on
hi havia Relacions Laborals i la
nostra cafeteria eren els bars
de la Part Alta... en tinc molt
bon record, per a res del món
era precari, sinó que tot co-
mençava amb molta il·lusió...
no ho canviaria.
Què recordes especialment?
L’ambient familiar que es va
crear entre els propis alumnes
i entre aquests i els professors.
Han passat vint anys i entre els
alumnes ens hem anat seguint
la pista i amb alguns encara hi
mantinc relació. Amb els pro-
fessors he tingut la sort de po-
der mantenir contacte durant
els anys que he estat professo-
ra associada a la Universitat.
Com és que vas decidir conti-
nuar a la universitat? De fet,
de la meva promoció en vam
ser 4 o 5 que ens vam quedar
com a becaris i després com a
professors. Considero que te-
nir l’oportunitat de quedar-te a
la universitat és la clau per po-
der assentar els coneixements
adquirits a la carrera i et per-
met després poder llançar-te
amb més seguretat al món la-
boral. També et permet adqui-
rir una sistemàtica de treball,
contrastant sempre la realitat
jurídica pràctica amb els ma-
nuals doctrinals jurídics i legis-
lació adient.
De l’any 96 al 99 vaig treballar
únicament a la universitat, i
després ja vaig començar a
compaginar-ho amb feines que
vaig fer a fora.
Creus que el fet de ser dels
primers estudiants que vau
començar a estudiar a Tarra-
gona us va obrir més portes
aquí al món laboral? No, no
necessàriament ens va obrir
més portes, perquè molta gent
havia anat a estudiar a Barce-
lona i després tornaven aquí, a
Tarragona.
F
Tinc molt bonrecord dels inicis de
la universitat, totcomençava amb
molta il·lusió
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:38 Página 32
Novembre-Desembre 2012 VIU Tarragona I 33
CIUTAT
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:38 Página 33
34 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012
REPORTATGE CIUTAT
El juny de 1999 els ministres d’educació superior de 29 països europeus varen signar la Decla-
ració de Bolonya, que estableix els fonaments per a la construcció de l’espai europeu d’educa-
ció superior (EEES). L’objectiu és la millora de la qualitat i la competitivitat internacional de
l’educació superior a Europa, tot permetent incrementar la mobilitat i l’ocupació dels titulats
universitaris europeus. Aquest procés de canvi dels estudis universitaris es coneix popular-
ment com el “procés de Bolonya”, ja que és en aquesta ciutat on es va signar el document ini-
cial de referència, i està basat, principalment, en l’adopció d’una estructura comparable de les
titulacions a nivell europeu i en una renovació metodològica docent.
D’acord amb els objectius establerts per l’EEES, els estudis universitaris oficials s’estructuren
en tres cicles denominats, respectivament, grau, màster i doctorat.
EL PLA BOLONYA
Alumne de 4t de Grau de QuímicaMarc García forma part de la 1a promociód’estudiants de la URV que va començar elsestudis amb el Pla Bolonya
Marc García
Representes la 1ª promoció
que va començar els estudis
amb el Pla Bolonya i, en el teu
cas, et graduaràs en Química.
Quines diferències principals
ets conscient que hi ha entre
la teva promoció i els qui cur-
saven la Llicenciatura? Abans,
a la llicenciatura de Química,
les assignatures s’avaluaven
majoritàriament amb un exa-
men final que tenia un pes molt
important. Ara, en canvi, al llarg
del curs les assignatures s’ava-
luen mitjançant treballs. Això
comporta que s’hagi de treba-
llar més en el dia a dia, el que
implica una dedicació contínua
en totes les assignatures.
Per a tu, això què ha signifi-
cat, un avantatge o un incon-
venient? Per a mi un avantat-
ge, ja que el plantejament dels
graus és que es treballi amb re-
gularitat cada dia, i aquest és el
ritme de treball al qual estic
acostumat, pel que en aquest
aspecte m’he vist afavorit. A
d’altres, en canvi, això els pot
haver perjudicat. Sóc cons-
cient però, que aquesta dedi-
cació diària pot dificultar com-
paginar els estudis amb se-
gons quin tipus de feina.
Així et sents content d’haver
estudiat amb el nou pla d’es-
tudis? Sí, perquè a banda que
el ritme de treball m’ha afavorit
també hi ha el factor que som
molt pocs estudiants a classe,
ja que no hem tingut la incor-
poració d’alumnes d’altres
anys. Així doncs, tot i que a pri-
mer curs érem més alumnes
perquè estàvem barrejats dife-
rents graus, els darrers cursos
hem arribat a ser uns 12 i 15
companys a classe. Això ha fet
que tinguem una relació molt
directa entre els companys i
també amb els professors.
Tenint en compte la situació
econòmica actual i les retalla-
des en Educació, us n’heu
ressentit? Jo personalment,
directament no. Bé, el que he
notat és un increment del preu
de la matrícula. El 1r curs vaig
pagar uns 1.300€, i aquest da-
rrer uns 2.200€. D’altra banda,
sé de companys que triguen
molt en saber la resolució de
les beques d’Ensenyament i en
rebre’n els diners. D’altra ban-
da, ara hi ha més estudiants
que sol·liciten les beques de
col·laboració que ofereix la Uni-
versitat. També he sentit a dir
que es retallaran les ajudes en
les beques Erasmus.
Quins plans tens per al teu fu-
tur? Aquest 2013 me’n vaig
d’Erasmus a Anglaterra, i quan
acabi el grau tinc la intenció de
continuar en l’àmbit de la re-
cerca i fer un màster aquí a la
URV que es diu “Synthesis and
cathalisis” i té força renom.
Quan l’acabi m’agradaria que-
dar-me a la universitat i fer un
doctorat.
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:39 Página 34
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:39 Página 35
36 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012
REPORTATGE CIUTAT
XXIV Concursde Castells
El concurs d’enguany -que va
celebrar-se els dies 6 i 7 d’octu-
bre a Tarraco Arena Plaça- va
ser històric, ja que fins a cinc
colles van aconseguir fer cas-
tells de gamma extra, una xifra
rècord en comparació amb les
altres edicions.
Per primera vegada el Concurs
va veure descarregats el 2 de 8
sense folre i el 4 de 9 sense fol-
re. Així mateix, moltes colles
van igualar o superar els seus
millors registres de la tempora-
da. Els Castellers de Vilafranca
van guanyar el Concurs de
Castells. Els verds van aconse-
guir el seu sisè triomf consecu-
tiu després de rubricar una
gran actuació. La segona posi-
ció al final va estar, ex aequo,
per a les dues colles vallen-
ques, la Joves i la Vella.
Dues colles més van assolir
castells de gamma extra: la Co-
lla Jove dels Xiquets de Tarra-
gona, que va aconseguir la
quarta posició amb el 9 de 8
com a millor castell, i els Cap-
grossos de Mataró, que van
acabar en cinquena posició.
La jornada també va veure els
castells de nou pisos dels Xi-
quets de Tarragona i els Caste-
llers de Sants, i els castells de
gamma alta de vuit dels Caste-
llers de Barcelona, els Caste-
llers de Sabadell, els Xiquets de
Reus i els Castellers de Lleida.
Al final, un total de 32 colles
van prendre part en les dues
jornades en un Concurs en què
es va posar de manifest
l'excel·lent moment de forma
del món casteller.
Pel que fa al seguiment medià-
tic, el Concurs de Castells va
estar present a gairebé tots els
mitjans catalans i de l'Estat es-
panyol.
Al voltant d’uns 300 periodis-
tes i professionals d'una sei-
xantena de mitjans diferents
van oferir la seva cobertura.
També televisions d'abast esta-
tal van ser presents a la Tarra-
co Arena Plaça i es van publicar
en les edicions digitals de dife-
rents mitjans de referència de
la premsa internacional.
L’edició del concurs que ha comptat ambmés projecció internacional
El concurs de castells d’enguany va ser històric: fins a cinc colles van fer castells de gammaextra, una xifra rècord en comparació amb altres edicions. Uns 300 periodistes i una sei-xantena de mitjans de comunicació van cobrir l’esdeveniment
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:39 Página 36
El Concurs de Castel ls va
comptar amb una important
repercussió econòmica (més
de 3 milions d’euros) i gran
projecció a nivell nacional i in-
ternacional, tant per part de la
retransimissió de mitjans de
comunicació com de la pròpia
assistència de públic estranger.
Proper objectiu:Quatre jornadesEnguany el concurs es va viure
en dues jornades per encabir
un major nombre de colles cas-
telleres, fins a 32. Des de la re-
gidoria de cultura de l’Ajunta-
ment van qualificar el certa-
men 'd'històric' i van assegurar
que el model estrenat enguany
tindrà continuïtat i, fins i tot, es
preveu expandir-lo. L'objectiu
del consistori és aconseguir
una concurs de quatre dies on
hi puguin participar les més de
60 colles del país.
Reconeixement agrallers i timbalersEl concurs també va voler re-
conèixer la feina dels grallers i
timbalers de les diferents co-
lles castelleres amb un jurat es-
pecialitzat durant tot el cap de
setmana.
Gran impacte econòmicEl concurs de Castells va comptar amb una impor-tant repercussió econòmica de més de 3 milions.S’estudia allargar l’esdeveniment a 4 dies.
Foto
s:Jo
séC
arlo
sLe
ón
001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:39 Página 37
ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA
CULTURA
Finalitza la restauracióde la catedral
l passat mes de setem-
bre es va inaugurar la
restauració de la Cate-
dral de Santa Maria de Tarra-
gona. El projecte, realitzat pel
Ministeri de Cultura a través
de l'Institut del Patrimoni Cul-
tural, s'emmarca en el Pla de
Catedrals espanyol. Les obres,
centrades en la restauració de
l'interior de les naus del tem-
ple, es van iniciar l'any 2010 i
han finalitzat amb una inversió
de prop de 3 milions d’euros.
L’acte d’inauguració va estar
presidit pel ministre de l'Inte-
rior, Jorge Fernández Díaz;
l'arquebisbe de Tarragona,
Jaume Pujol; l'alcalde de Ta-
rragona, Josep Fèlix Balleste-
ros; el president de la Diputa-
ció, Josep Poblet, entre d'al-
tres personalitats. Centenars
de persones van voler copsar
l'aspecte renovat del temple.
En aquesta gran obra s'han
restaurant els paraments de la
volta i els murs, una vegada re-
alitzades les tasques de neteja
i de consolidació necessàries.
També s'han dut a terme tre-
balls de recuperació i consoli-
dació de les pintures murals i
policromies. El projecte ha
inclòs la restauració del cadi-
rat del cor, tretze capelles, un
sepulcre i diversos murs de
tancament de l'església. Tam-
bé s'ha completat un nou sis-
tema elèctric i d'il·luminació i
s'han portat a terme accions
per a l'accessibilitat al temple.
I Anna Escolà, periodista I
El temple presenta un aspecte renovatLes obres de restauració es van centrar en l’interior de les naus del temple. També s’handut a terme treballs de recuperació i consolidació de les pintures murals i policromies. Lainversió ha suposat al voltant dels 3 milions d’euros
E
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:48 Página 38
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:49 Página 39
CATEDRAL CULTURA
La Catedral llueix una nova imatge
es obres de la quarta fase de la
Catedral de Tarragona han fet
sortir a la llum desenes de poli-
cromies d'entre el segle XIV i
XVI un cop treta la capa de pin-
tura grisenca que cobria les pa-
rets del temple. El conjunt de
pintures i símbols descoberts
després de la neteja interior de
la Seu demostren que la Cate-
dral estava plenament orna-
mentada. Les obres d'aquesta
quarta fase del temple tarrago-
ní de la ciutat han durat dos
anys i han estat finançades a
través del Ministeri de Cultura
a través de l'1% Cultural.
El conjunt de policromies apa-
regudes arran de les obres de
neteja evidencien que l'interior
de la Catedral segueix les
tendències de les cultures anti-
gues pròpies d'Egipte, Pèrsia,
Mesopotàmia, Grècia i Roma.
Els treballs han permès, a més,
posar color al conjunts policro-
mats on destaquen els tons
vermellosos i verds. Així ma-
teix, s'ha pogut constatar que
moltes columnes estaven de-
corades amb elements que
imitaven teixits, tapissos i amb
seqüències de sanefes orna-
mentals. Encara queden obres
pendents per acabar les obres
de reforma i rehabilitació de la
Catedral en el marc d'una cin-
quena fase. Entre les obres
pendents hi ha l'església petita
de Santa Tecla, la vella -adja-
cent al temple tarragoní- i el
claustre. En paral·lel a aquesta
quarta fase, també destaca la
importància de la renovació de
l'orgue de la Catedral.
El projecte de restauració s'ha
acompanyat d'un estudi dels
revestiments interiors de murs,
voltes i altres elements arqui-
tectònics efectuat pel Departa-
ment d'Estudis del Patrimoni
Històric de la UB.
Les obres de restauració del temple descobreixen policromies que evidencien que l'interiorde la Catedral segueix les tendències de les cultures antigues pròpies d'Egipte, Pèrsia, Me-sopotàmia, Grècia i Roma
Encara quedenobres pendents peracabar la reforma irehabilitació en elmarc d’una 5a fase
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:49 Página 40
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:49 Página 41
42 I VIU Tarragona
El Metropolestrena novaprogramació
Amb la nova programació de
tardor, el teatre ha reprès una
programació molt atractiva.
El Metropol manté la línia de
treballar amb les entitats i
agents culturals de la ciutat.
Les formacions artístiques que
col·laboren en aquesta ocasió
són la Sala Trono, Plan B Dan-
sa, Orquestra Camera Musi-
cae, Banda Unió Musical de Ta-
rragona, Fabuleae tarraconen-
ses del grup de reconstrucció
històrica Thaleia, Associació La
Salle, Cia. La Golfa, el Festival
de Teatre Màgic o els Premis
Tarragonès.
Pel que fa a la programació
professional i de l’Escena Ta-
rragona, aquesta temporada
es presenten 14 espectacles
dels que destaquen “Burun-
danga”, dirigit per Jordi Casa-
novas; un Joan Pera transfor-
mat en “Capri”; “Incendis”
d’Oriol Broggi amb Clara Segu-
ra i Julio Manrique i Marina
Rossell “Canta Moustaki” com
a caps de cartell.
D’altra banda també es pre-
senta dins el teatre professio-
nal, els espectacles musicals
de la Banda Unió Musical de
Tarragona i “Recondita Armo-
nia”, de l’Orquesta Camera Mu-
sicae i les obres teatrals de
grups tarragonins com són Ca-
lígula i “Bildeberg Club Cabaret
de la Sala Trono”, especial Cap
d’Any.
El teatre Metropol remprèn una nova tempo-rada amb una programació amb 14 propos-tes d’espectacles molt atractives
Varietat d’oferta a la Sala Trono
Una de les primeres propostes
que ens ofereix aquesta tem-
porada la Sala Trono és l’obra
teatral “La guerra d’A. Soler”,
de Kai Hensel. Explica la histò-
ria d’un psicodrama que co-
mença amb un alumne de Bat-
xillerat que es suïcida a causa
de la nota que li ha posat una
professora.
Una de les propostes musicals
arriba de la mà del cantautor
donostiarra Rafael Berrio, qui
interpretarà una versió dels
seus clàssics i presentarà algu-
nes de les cançons del seu
nou disc d’estudi.
Eduard Juanola és un dels pro-
tagonistes de les propostes de
màgia de la sala. Al seu espec-
tacle poden veure’s efectes de
màgia mental i il·lusionisme.
“Sublime” és un altre especta-
cle de màgia que arriba a la sa-
la Trono amb Joana Rhein, ar-
tista polifacètica del Brasil que
fusiona màgia, teatre, música
en directe i poesia.
Pel que fa a la dansa, “Soles”
és la nova creació de la com-
panyia de dansa Una del Mon-
tón que comprèn dues peces
en un mateix espectacle on hi
conviuen la dansa contem-
porània, el flamenc, la música,
el text i la interpretació.
Una de les estrenes de la Sala
és “Menú del día” una comèdia
que parla de les frustracions,
somnis i de la necessitat de
l'ésser humà de buscar una vi-
da millor. “Red Pontiac” és una
altra nova producció de la Sala.
Dirigida per Pere Riera, una
comèdia farcida de diàlegs
punyents on dues amigues
acaben confessant secrets in-
dignes d’una mare.
La Sala Trono ofereix espectacles de Teatre, Música, Màgia i Dansa durant els mesos de no-vembre i desembre. Entre les propostes teatrals hi trobem“La guerra d’A. Soler” i “Menú deldía” i, entre les propostes de dansa, “Soles”
TEATRE CULTURA
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:49 Página 42
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:49 Página 43
44 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012
EXPOSICIONS CULTURA
A l’octubre va començar una
nova edició de l’Escenari
Obert a l’Espai Jove Kesse.
S’han programat un total de
vuit accions de diferents dis-
ciplines artístiques, que van
des del teatre i la performan-
ce, la dansa, el circ o la màgia,
f ins a l ’exhibició de joves
il·lustradors que mostraran la
seva feina en directe.
La programació dura fins a
meitats de desembre.
L’Espai Jove Kesse és una
proposta d’un espai lliure per
l’exhibició i la creació dirigida
a joves creadors i col·lectius
culturals de la ciutat.
Nova edició de l’EspaiKesseUn espai lliure per a l’exhibició i creació dirigida alsjoves creadors de la ciutat
A l’exposició Clic de Fotope-
riodisme Jove de les edicions
dels anys 2011 i 2012 s’hi ex-
posen una setantena de foto-
grafies i dos audiovisuals dels
22 joves artistes catalans que
van resultar finalistes i guan-
yadors del concurs Clic (con-
curs organitzat pel Departa-
ment de Benestar Social i Fa-
mília i l’associació Diomira).
La mostra és d’accés gratuït i
es podrà visitar fins el 19 de
novembre. S’hi retraten situa-
cions socials i de persones
amb dificultats de Catalunya i
d’arreu del món. El concurs
Clic de Fotoperiodisme Jove
inclou les modalitats de foto-
periodisme, audiovisuals i be-
ca de fotoperiodisme. La
temàtica dels fotoreportat-
ges, consta d’una història
amb sensibilitat social.
Promoció de joves artistes
El Clic és una iniciativa creada
l’any 2000 amb l’objectiu de
despertar la vocació creativa i
promocionar joves artistes
vinculats al fotoperiodisme.
La finalitat del concurs també
és difondre i promocionar
imatges de caràcter periodís-
tic que mostrin sensibilitat i
interès per l’entorn social.
Fotoperiodisme al Port22 joves artistes catalans exposen les seves obresal Clic de Fotoperiodisme Jove
L’exposició “El calaix dels
somnis. Fotografies de Pep
Escoda 1990-2012” es pot
veure a la Sala d’Exposicions
de Catalunya Caixa fins al
proper mes de gener. L’expo-
sició planteja un recorregut
per la trajectòria d’un dels ar-
tistes tarragonins contempo-
ranis més importants i in-
fluents. La Fundació Caixa Ta-
rragona presenta la primera
exposició individual de l’artis-
ta que compila l’obra més
emblemàtica de la seva tra-
jectòria. La comissària, Sílvia
Omedes, i el mateix Pep Esco-
da han fet una immersió en el
seu arxiu a la cerca dels nega-
tius que contenen els paisat-
ges més personals i expres-
sius còmplices del seu viatge
de vida. La mostra conté més
de 60 fotografies inèdites dis-
parades arreu del món des de
l’any 1990 fins avui.
Dedicat professionalment a la
fotografia des de fa més de
20 anys, Pep Escoda ha com-
paginat els encàrrecs per a
publicacions amb la pròpia
producció artística.
Exposició de Pep Escoda"El calaix dels somnis (1990-2012)" al CX Salad’Exposicions Tarragona
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:49 Página 44
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:49 Página 45
46 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012
Global Padel Sports
lobal Padel Sports va
obrir les seves portes
ara fa un any i mig (es
va inaugurar l’abril de l’any
passat) i ja s’ha convertit en el
club de pàdel més gran de la
província de Tarragona i el que
compta amb més oferta.
A nivell de competició, aquesta
temporada la seva escola s’ha
vist afavorida amb la incorpo-
ració d’Àlex Marín, un dels mi-
llors jugadors de pàdel de Ca-
talunya.
El club, que actualment comp-
ta amb més de 350 socis, va
néixer arran de la iniciativa de
quatre amics que es dedicaven
a organitzar totes les proves fe-
derades de pàdel que feien tots
els clubs de la província de Tar-
ragona.
Després d’observar una de-
manda molt gran de públic afi-
cionat al pàdel que es trobava
que els clubs tradicionals de la
província tenien moltes vega-
des les pistes saturades i que
només les oferien als seus so-
cis, Global Padel Sports va néi-
xer amb la intenció de donar
servei a aquesta demanda.
És per això que el club posa les
seves pistes tan a la disposició
dels socis com dels no socis.
El perfil majoritari de socis i sò-
cies del club són jugadors i ju-
gadores de pàdel de nivell ini-
ciació i mitjà que no disposa-
ven d’una ubicació fixa on anar
a jugar.
La quota mensual de soci és de
43 € al mes, tot i que les pare-
lles dels socis es beneficien
d’un preu més reduït (35
€/mes) i els fills i filles també.
I Anna Escolà, periodista I
El club de pàdel més gran de la provínciaGlobal Padel Sports compta amb 13 pistes, tant indoor com outdoor. Inaugurat fa 1 any imig, ja compta amb més de 350 socis. El club té una escola d’iniciació, una de competició iorganitza activitats federades i de caire social
G
ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 14:09 Página 46
VIU Tarragona I 47
Les instal·lacionsEl club ha estrenat recentment
6 pistes outdoor, i actualment
ja compta amb 13 pistes: 6 out-
door, 6 indoor i una outdoor in-
dividual.
De les seves instal·lacions, els
usuaris en destaquen princi-
palment el fet que les pistes
són més altes que les d’altres
clubs i la seva bona il·lumina-
ció– cadascuna compta amb
12 focus -.
Els serveisA més a més de les pistes, les
instal·lacions compten amb un
gimnàs, una botiga especialit-
zada, un bar i un servei de fisio-
terapeuta entre d’altres. Tots
aquests serveis estan única-
ment a disposició dels socis.
“M’apunto”Aquest servei està tenint molt
d’èxit entre els socis del club i
es va crear perquè els mem-
bres del club sempre trobin
amb qui jugar o bé que mai es
quedin “penjats” si algú amb
qui havien quedat és baixa d’úl-
tima hora. El servei funciona de
la manera següent: quan algú
es fa soci, se li valora el nivell i
se l’introdueix a una base de
dades. D’aquesta manera, el
dia que un soci vulgui jugar un
partit però no tingui amb qui
fer-ho, ho informa a la recepció
del club i el club envia un mis-
satge “m’apunto” a tots els so-
cis que tinguin més o menys el
seu nivell. Quan la màquina rep
3 confirmacions, el soci que
desitjava jugar ja té grup per
fer-ho. D’altra banda, el servei
també pretén solucionar l’in-
convenient que a vegades suc-
ceeix quan algú d’un grup és
baixa d’última hora. El serveil
també té una vessant social
molt important, ja que poten-
cia la relació entre socis.
L’EscolaL’Escola és un servei única-
ment a disposició dels socis. El
club compta amb l’Escola d’ini-
ciació i l’Escola de competició.
Pel que fa a l’escola d’iniciació,
s’ofereixen cursos per a totes
les edats. Per la seva banda,
l’escola de competició està en-
focada a aquell jugador/a que
vulgui competir, ja sigui en pro-
ves federades o no.
A partir d’aquesta temporada
Global Pàdel compta amb Àlex
Marín com a professor. Marín
ha estat entrenador de pàdel
durant 4 anys al Reial Club de
Polo de Barcelona, i s’ha incor-
porat a Global Pàdel per agafar
les regnes de l’escola de com-
petició. D’altra banda, competi-
rà per Global Padel Sports a
partir de l’1 de gener de l’any
que ve. De cara als no socis, el
club també ofereix classes par-
ticulars d’iniciació i amateurs i
organitza competicions de pro-
ves federades i nocturns.
Les activitatsDes del club es mostren molt
satisfets de com han funcionat
les proves federades i les so-
cials que han organitzat.
Pel que fa a les federades, el
club ha organitzat campionats
a les seves instal•lacions en els
quals s’hi ha apuntat gent d’ar-
reu de Catalunya i on s’ha arri-
bat fins a les 130 parelles. Per
exemple, pel proper pont de la
Constitució s’ha organitzat un
gran slam del circuit de la fede-
ració catalana de pàdel.
Respecte les activitats socials,
el club ha consolidat vàries
proves, i de la que es sent més
orgullós és dels “opens noc-
turns”. Durant els mesos de
maig fins a setembre se n’ha
organitzat un cada divendres, i
cada vegada han comptat amb
més parelles, pel que ja s’han
consolidat com un referent. Els
opens començaven a les 6 de
la tarda i s’acabaven de mati-
nada. Han comptat amb una
gran participació de públic i
amb el suport de molts spon-
sors. D’altra banda, pel que fa
activitats socials, també s’ha
participat en campionats pro-
vincials, a nivell de Catalunya i
d’arreu de l’estat.
Ara el club està estudiant in-
tentar una nova fórmula d’a-
quests opens per adaptar-los
als tems d’hivern
Projectes de futurAra per ara, l’objectiu del club
Global Padel Sports és consoli-
dar les pistes amb les que
compta i mantenir el percen-
tatge d’ocupació de les seves
instal·lacions, el quan durant
molt de temps ha estat de més
del 55%.
PUBLIREPORTATGE ESPORTS
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 14:09 Página 47
Novembre-Desembre 2012
ENTREVISTA ESPORTS
Berni Álvarez
uins són els teus ob-
jectius com a entrena-
dor del 1r equip del
CBT? Ser entrenador
del 1r equip és un gran repte, i
l’objectiu principal és tornar a
la ll iga professional en dos
anys. La meva intenció és re-
clutar jugadors joves, sobretot
d’aquí, de la província de Tarra-
gona, i tornar a la 1a categoria,
que és el que es mereix Tarra-
gona. De fet, dels 11 jugadors
actuals, 8 són de la província, i
són gent amb molta il·lusió. A
nivell econòmic, buscarem lí-
nies d’esponsorització que no
vinguin només de les institu-
cions públiques. Crec ferma-
ment que Tarragona té capaci-
tat per aconseguir recuperar el
lloc que teníem.
Des de fa uns mesos compa-
gines ser entrenador amb la
gerència de la nova botiga
Adidas d’aquí a Tarragona.
Com va néixer aquest projec-
te? De fet fa anys que ho tenia
en ment. Quan jugava a l’ACB
diverses marques m’havien
ofert de signar un contracte
amb elles, i em vaig decidir per
ADIDAS perquè és una marca
que té un producte que ha mi-
llorat moltíssim els darrers
anys. A més a més, ADIDAS té
en ment molts projectes, tant
en futbol com en bàsquet. Amb
els anys vaig anar madurant el
projecte i vaig interessar-me
per obrir una franquícia de la
marca. ADIDAS va confiar en la
ciutat de Tarragona (tenim l’ex-
clusivitat d’una botiga de la
marca a tota la província), jo
vaig trobar un soci amb qui en-
degar junts els projecte, vam
encarregar un pla de negoci...i
aquest juny passat inaugurà-
vem la botiga.
Quin balanç en feu d’aquests
primers mesos? De moment
estem molt contents, l’estiu va
anar molt bé, tot i que érem
conscients que vora del 70%
dels nostres clients eren turis-
tes. El nostre objectiu des que
va acabar l’estiu és que la gent
d’aquí ens vagi coneixent i que
s’identifiqui amb nosaltres.
Què hi podem trobar a la boti-
ga que no trobem a d’altres
d’esports o de la marca? Pel
que fa a la marca, productes
“Originals” (línia d’estil més re-
tro) i “Performance”. També hi
ha productes que els tenim en
exclusivitat, com ara la línia
Stella Mc Cartney, que és una
línia de roba esportiva per a la
dona; la línia Porshe per a l’ho-
me; productes NBA i Disney
News per a nens i nenes. En
quant al futbol, tenim les botes
de jugadors del FC Barcelona;
Entrenador del 1r equip del CBTBerni Álvarez té l’objectiu d’aconseguir que el Club Bàsquet Tarragona torni a la lliga profes-sional d’aquí a 2 anys. També és gerent de la nova botiga ADIDAS de Tarragona
Q
del Real Madrid i d’altres clubs,
i tenim tots els models de les
botes.
D’altra banda, tenim accés a
moltes més coses que una bo-
tiga d’esports normal, com és
l’equipació completa dels pri-
mers equips. També som una
botiga molt activa a nivell de
promocions, tant locals com de
la marca.
Quin tipus de promocions
oferiu? Pel que fa a les locals,
intentem fidelitzar els diferents
clubs esportius de la ciutat i
província oferint-los promo-
cions, descomptes... també
hem muntat un club de running
on s’hi pot apuntar tothom qui
vulgui. És un servei totalment
gratuït que de moment està te-
nint molt d’èxit. Sortim tots els
dimecres des del far de Tarra-
gona, i la gent hi trobarà un en-
trenador que li recollirà les da-
des i li oferirà un pla d’entrena-
ment personalitzat. Tothom qui
forma part d’aquest grup té
descomptes en els nostres pro-
ductes. Pel que fa a les promo-
cions de la marca a nivell esta-
tal, oferim descomptes; sor-
teigs d’entrades, etc.
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 14:09 Página 48
Novembre-Desembre 2012 VIU Tarragona I 49
NOTÍCIES ESPORTSESPORTS
Els equips cadet masculí i fe-
mení del Club Tennis Tarragona
continuaran una temporada
més a la màxima categoria del
Campionat de Catalunya des-
prés d’haver superat dues eli-
minatòries decisives en les se-
ves aspiracions a meitats d’oc-
tubre.
Per un costat, l’equip masculí
va aconseguir aquesta fita, que
el consolida entre els millors,
després de guanyar per 2-5 a la
pista del CT Manresa, davant
del conjunt amfitrió. L’equip fe-
mení cadet del CT Tarragona,
mentre tant, també es va asse-
gurar la permanència, tot i que
sense tan de patiment en des-
fer-se en primera ronda del
RCT Polo per un 4 a 0.
D’altra banda, altres dos equi-
ps de l’entitat, els alevins mas-
culí i femení, van prendre part
al provincial amb victòria.
D’altra banda, la jugadora del
Club Mariona Pérez es va pro-
clamar campiona provincial
aleví després d’imposar-se a la
seva companya de club Júlia
Aliseda a la final del torneig
disputada el 14 d’octubre a les
pistes del Tennis Salou. La ju-
gadora es va emportar el títol
després de guanyar la final
amb comoditat per 6/3 i 6/4.
Abans de lluitar pel provincial,
Pérez va disputar una altra fi-
nal, la del Màsters del Circuit
Juvenil d’estiu aleví celebrat al
CT Belulla. En aquest cas, es va
haver de conformar amb el
sotscampionat, ja que no va
poder amb la jugadora d’origen
rus Cristina Mayoroba, que va
aconseguir la victòria per un
ajustat 6-7 al primer set i 3-6 al
segon.
El Club Tennis Tarragona té
Escola de Tennis, de Pàdel i or-
ganitza competicions d’a-
quests dos esports. Ofereix ac-
tivitats dirigides i estades in-
fantils. Les seves instal·lacions
compten amb piscina, gimnàs,
parc infantil, guarderia, servei
de fisioteràpia i d’estètica.
Club Tennis Tarragona:octubre d’èxitsEls equips cadets masculí i femení de tennis del Club assoleixen la permanència a la màxi-ma categoria del Campionat de Catalunya. La jugadora Mariona Pérez es proclama cam-piona provincial aleví.
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 14:09 Página 49
Tempsde gimnàsFer exercici és moltbeneficiós per la salut
esprés de l’estiu, pas-
sades les vacances, co-
mença la nostra rutina
diària i molts de nosaltres ens
marquem objectius. Un d’a-
quests és començar a fer exer-
cici. Fins i tot podríem parlar
que entre setembre i octubre
hi ha la febre dels gimnasos.
Una bona prova d’això és que
les matrícules es disparen du-
rant aquesta època de l’any.
La passió per l’exercici està
molt bé, però no es pot practi-
car sense cap tipus de control.
Si l’objectiu és perdre quilos,
s’ha de passar primer per un
dietista i després anar a un
gimnàs per complementar die-
ta i esport. És la manera d’evi-
tar córrer riscos innecessaris.
Per això és fonamental escollir
un bon centre que ens ofereixi
totes les garanties, on un equip
de professionals especialitzats
ens assessorin sobre el que
necessitem. També hem de
mirar que s’adeqüi al nostre ni-
vell econòmic. El gimnàs que
escullis ha d’estar pensat per-
què puguis practicar esport de
qualitat, que estigui obert un
màxim de dies a l’any i ofereixi
un ampli ventall d’horaris amb
total flexibilitat.
Les activitats es poden practi-
car per lliure, en grup o a
través de serveis per-
sonal itzats com
l’assessorament
d’un entrenador
personal. També
es desmarquen
de la compe-
tència, oferint
com a com-
plement al-
tres ser-
veis ex-
clusius
d ’ e s -
tètica,
medici-
na esportiva,
podologia, fisioteràpia i dietèti-
ca, perquè puguis cuidar glo-
balment el teu cos.
Fins i tot s’està posant en
pràctica una idea innovadora
que és fer gimnasos sense
sostre, que es pugui fer esport
a l’aire lliure. Aprofitar l’aire pur
sense haver de suportar un
ambient carregat d’un espai
tancat pot beneficiar més la
nostra salut.
El gimnàs que escullis ha d’estar pensat perpracticar esport de qualitat i ha de tenirpersonal qualificat i apte per a assessorar
D
GIMNÀS ESPORTS
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 14:09 Página 50
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 14:09 Página 51
GIMNÀS ESPORTS
Pedalant fins a l’infinit
Una de les claus de l’èxit de l’s-
pinning és que no té límits d’e-
dat i qualsevol persona pot co-
mençar a practicar-lo encara
que no tingui cap bagatge d’en-
trenament ni un nivell de forma
específic. Sempre respectant el
límit de cadascú, això sí, s’ha
convertit en un tipus d’entrena-
ment que permet millorar les
qualitats musculars i físiques
de qui el practiquen. L’spinning
tonifica, millora la capacitat
cardiorespiratòria i reforça
muscularment les cames. Fent
una sessió d’spinning es poden
arribar perdre fins a 800 calo-
ries, i això fa que amb una assi-
duïtat regular ajudi definitiva-
ment a perdre pes.
Un altre dels avantatges d’a-
questa disciplina és que és
menys agressiva que la cursa a
peu i altres esports de tipus
aeròbics, ja que genera menys
impacte en les articulacions. És
més respectuós, podríem dir.
Les bicicletes que es fan servir
als gimnasos per a fer spinning
estan muntades amb una co-
rretja de resistència variable,
que adaptarem segons la nos-
tra forma física i el nivell d’es-
forç que vulguem executar.
Les sessions sempre estan diri-
gides per un monitor especia-
lista, i comencen amb un escal-
fament suau. A poc a poc l’ins-
tructor va introduint indica-
cions sobre com fer el peda-
leig, un exercici acompanyat
d’un ritme musical dinàmic i
amb molt de ritme.
Es fan divereses sèries d’es-
forç, seguides d’un temps de
calma per tal que el cor recu-
peri el seu ritme cardíac nor-
mal, que pot ser diferent en ca-
da persona. Uns bons estira-
ments després de les sessions
ajuden també a relaxar la mus-
culatura i evitar lesions.
Ha estat una autèntica revolució als gimnasos, present en converses de cafeteria, transportpúblic i entre companys de feina. L’spinning ha passat de ser un concepte desconegut auna activitat esportiva amb milions d’adeptes i, és clar, en una bona forma de fer salut
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 14:09 Página 52
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 14:10 Página 53
CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY
MOTOR
Nova versió del LexusRX 450 h Hybrid
a marca Lexus ha enfor-
tit el model del seu Cros-
sover RX 450 h i n’ha
tret una nova versió. Lexus ha
antingut el caràcter pioner del
model però ha millorat nom-
brosos aspectes del vehicle, de
manera que ara aquest presen-
ta una aparença totalment re-
novada amb la versió 2012 del
seu model RX 450 h.
Amb el llançament del nou mo-
del, Lexus s’ha proposat el rep-
te de crear un crossover millor,
més innovador i luxós. El nou
RX 450 h mostra una nova
imatge de Lexus, una imatge
que identifica d’ara en enda-
vant tots els futurs vehicles de
la marca.
De la mateixa manera que el
GS 450 h, el nou RX 450 H té
com a imatge frontal la nova
graella en doble punta de flet-
xa.Aquesta nova cara, que li
aporta un nou frontal caracte-
rístic i molt representatiu, serà
a partir d’ara la nova imatge de
Lexus.
L’ADN del RX 450h, la tecnolo-
gia Full Hybrid, proporciona un
rendiment imbatible amb una
acceleració de 0 a 100 km/h
en només 7,8 segons i amb un
consum combinat de 6,3 l/100
km. Propulsat per un potent
sistema Lexus Hybrid Drive de
segona generació, aquest inno-
vador Lexus uneix d’una mane-
ra intel·ligent un motor de ga-
solina V6 de 3,5 litres amb dos
motors elèctrics d’alt rendi-
ment. El RX 450 h produeix
unes emissions de CO2 de 145
g/km. Una xifra que sorpre-
nent tenint en compte que es
tracta d’un gran crossover que
desenvolupa 299 CV.
Quan arrenca, els motors elèc-
trics davanter i del darrere po-
den propulsar el RX 450h fins
als 65 km/h gràcies a l’energia
elèctrica subministrada per la
bateria híbrida. Fina a aquest
moment, el vehicle es mou en
absolut silenci sense consumir
Lexus llança una nova versió del crossoverLa marca enforteix encara més el seu Crossover RX 450h Hybrid. Manté el seu caràcterpioner i millora nombrosos aspectes del vehicle. El nou model te una aparença totalmentrenovada amb la nova versió 2012
E
Lexuss’ha proposat
crear un crossovermillor, més
innovador i luxós
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:54 Página 54
Novembre-Desembre 2012
• Nou acabat F SPORT
• 25 vegades menys contamintant en termes de NOx
que la seva competència directa dièsel
• Nou sistema Lexus Dynamic Hybrid Balance
• Lexus Performance Dampers ara també disponible
per la gamma RX 2012
• Nou sistema multimèdia amb sistema de lectura
automàtica de mails i SMS
• Nou RX 450 h2012, ara disposa de 4 motors elèctrics
amb el sistema Lexus Dynamic Hybrid Balance
• Sense augment de preu respecte la versió anterior
LEXUS RX 450 h Hybridgasolina i sense produir emis-
sions.
L’arribada del RX, que va ser
presentat l’any 1998, va marcar
una nova etapa ja que combina
la diversió i la flexibilitat d’un
Sports Utility Vehicle (SUV)
amb el refinament d’una berli-
na de luxe. Més tard, l ’any
2004, la marca va innovar quan
va crear el primer híbrid pre-
mium del món: l’avançat totca-
mí RX 400h.
Més tard es va enfortir la posi-
ció de la marca en el segment
dels crossover, quan es va pre-
sentar el nou RX 450 h que
proporciona una síntesi única
de prestacions esportives com-
binades amb les menors emis-
sions de CO2 de la seva cate-
goria.
En total, a l’estat espanyol hi ha
més de 8.000 unitats de RX
circulant, de les quals més del
60% compten amb la tecnolo-
gia Lexus Hybrid Drive. Compe-
teix en el segment D/E SUV
Premium on es comercialitzen
mensualment a Espanya al vol-
tant de les 400 unitats, la ma-
joria equipades amb tecnologia
dièsel convencional.
El nivell d’emissions de CO2
del nou RX 450 h és líder al seu
segment. Però la tecnologia
Lexys Hybrid Drive no només
es caracteritza per unes baixes
emissions de CO2, sinó, que a
diferència dels dièsel, també
per unes gairebé inexistents
emissions de NOx, Hidrocar-
burs i de Partícules. Al RX
450h, les emissions de NOx
són 0,007 g/km, és a dir, 9 ve-
gades menys qeu el límit que
marcarà la normativa Euro 6
(aplicable a partir del 2014) i
25 vegades menys que la seva
competència directa dièsel.
A l’estat espanyol hiha més de 8.000RX, i el 60% sónLexus Hybrid Drive
NOVETATSMOTOR
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:54 Página 55
56 I VIU Tarragona
a poc heu obert un
nou concessionari a
Reus. Per què vau es-
collir aquesta ubicació? Per
decidir-ho vam analitzar dife-
rents zones amb possibilitats
d’expansió. La zona del Tecno-
parc de Reus reuneix els requi-
sits que hem cregut necessa-
ris per la ubicació del nostre
concessionari. En destacaria la
bona accessibilitat, les infraes-
tructures existents i les possi-
bilitats de creixement.
Quin balanç en feu, d’aquests
primers mesos? Hem tingut
una excel·lent resposta dels
clients de la zona de Reus ja
que oferim un servei postven-
da esmerat, proper i professio-
nal. Al departament de vendes
estem molt satisfets del tràfic
d’exposició interessats en la
nostra extensa gamma de
vehicles.
I quines expectatives teniu?
Seguir creixent i assolir les mi-
llors quotes de mercat. Això sí,
treballant amb rigor i aconse-
guint els millors índex de satis-
facció dels nostres clients.
També teniu concessionaris
a Tarragona, Valls i Lleida.
Quina valoració en feu? És
una xarxa compromesa amb la
nostra marca i amb totes les
persones que han confiat en
els nostres serveis durant més
de dues dècades.
Corral fa balanç de l’obertura del nou concessionari de la marca Opel Uniauto a Reus i ensofereix la seva visió sobre el moment actual que està atravessant el sector de l’automòbil.Veu el sector com unmercat imprevisible i sensible a l’evolució d’altres mercats
Javier CorralDirector comercial d’Opel Uniauto Tarragona i Reus
El mercat exigeix lamillor relació quali-tat/preu i oferim lamillor tecnologia apreu competitiu
F
ENTREVISTAMOTOR
Tots els nostres clients, parti-
culars i empreses han estat els
pilars i artífex de que el nostre
grup segueixi creixent.
M’agradaria fer referència,
també, als equips professio-
nals de treball que formen part
de la nostra empresa i que sen-
se la seva involucració cons-
tant no seria possible seguir
oferint qualitat en el servei.
Com ha anat aquest any
2012? Amb les dificultats prò-
pies dels temps de crisi que es-
tem vivint, però superant les
adversitats mes a mes.
En qualsevol cas, creiem que
aquests són els moments per
oferir el millor de nosaltres ma-
teixos pel que fa a una actitud
de superació constant i a un
tracte exquisit amb el públic.
I quines previsions feu de ca-
ra a l’any vinent? És difícil pre-
veure en un mercat tan impre-
visible com és el sector de l’au-
tomòbil i tan sensible a l’evolu-
ció d’altres sectors. Pel que
depèn de nosaltres, ens mos-
trem optimistes ja que ho
afrontem amb la nostra gam-
ma de productes renovada
(nova gama Astra, nou Opel
Mokka, nou Opel Adam, nou
Opel Cabrio, etc.).
El mercat actual exigeix la mi-
llor relació qualitat/preu i Opel
ofereix la millor tecnologia ale-
manya a preu competitiu.
Com veieu el moment actual
del sector? Sobretot, molt
competitiu. Les vendes han
descendit a nivells inimagina
bles ara fa 5 anys. Diversos ele-
ments de la societat actual -
atur, inseguretat laboral, reta-
llades en concessions de crè-
dits, etc. - influeixen negativa-
ment en l’opció de compra.
Si a tot això li afegim el gran
número de marques que s’ofe-
reixen, encara es complica una
mica més.
Quins mecanismes creieu que
s’haurien d’impulsar per mi-
llorar les vendes? En primer
lloc, crec que els polítics i mit-
jans de comunicació haurien
d’oferir notícies més positives.
Tots estem fent els deures amb
gran esforç i hem de superar
totes les dificultats. Dic això
perquè hi ha una gran quanitat
de clients que tenen por a efec-
tuar una compra d’aquest ni-
vell per la inseguretat econòmi-
ca i laboral que s’està vivint en
aquests moments. D’altra ban-
da, veig bé les accions com el
Plan PIVE que reactiva les ven-
des i ajuda a renovar el parc.
vell de cotxes amb la millora
que això comporta tant en se-
guretat com en tenir cura del
Medi Ambient. La millora en la
concessió dels crèdits tous se-
ria una bona motivació per a
l’adquisició de vehicles, com
per exemple pel que fa al
col·lectiu de joves que tenen la
seva primera feina.
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:54 Página 56
Uniauto Concessionari oficial Opela la provincia de Tarragona presenta el nou
OPEL MOKKA
GRANDES IDEAS, VIAJAN MÁS LEJOS
ES POSIBLE QUE SU TAMAÑO TE PAREZCA IMPOSIBLE
Como un Crossover pero compacto.Como el mejor tramo del mejor viaje.Las grandes ideas son así. Sencillas,potentes. Como el nuevo Opel Mokka:concentrado de libertad y estilo.Esencia todo camino con alma urbana.Una idea así solo puede llevarte tanlejos como tu imaginación quierallegar. Pero en asientos elevados. Concinco plazas para llevar tus sueñoscontigo sobre ruedas de 18 pulgadas ytecnología inteligente.
Hay que conducir un OpelMokka para comprender surelación con el espacio. Laamplitud de un gran coche pordentro y la agilidad de unurbano por fuera. Su interiorsorprende por su amplitud ysentido práctico. 19compartimentos en suhabitáculo y un portabicicletasFlexFlix® integrado en elparagolpes trasero
MUCHO MÁS QUE LA ESENCIA DE UN SUV.
El interior del Opel Mokka conquista por suluminosidad, diseño y amplitud. Aumentar elequipamiento de tu nuevo Opel Mokka solo
concentrará aun más su esencia crossover. Hazlo tangrande en prestaciones como tu quieras con sus tres
acabados Expression, Selective, Excellence.En tres palabras: ergonomía, espacio, inteligencia.
UNIAUTO, S.A.: Ctra. N-340, Km. 1.160,3. 43006 - Tarragona - Tel. 977 547 211www.uniauto.cat
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:55 Página 57
Lola Figuerola
om és la nova col·lec-
ció d’aquest hivern?
Què hi podem trobar?
La col·lecció d’aquest hivern
2012-2013 surt al carrer aquest
mes i és sòbria, amb un gran
protagonisme del color negre.
Per algun motiu en especial?
En què t’inspires a l’hora de
fer les teves col·leccions? Bé,
el negre és un color que en ge-
neral agrada a tothom...tothom
té alguna peça a l’armari de co-
lor negre. A l’hora de fer una
col·lecció només m’inspiro en
les teles i en el que m’aporten,
de fet, cada col·lecció que he
tret és ben diferent. Precisa-
ment, la darrera col·lecció que
vaig treure, la de la primavera –
estiu 2012, va dur moltes es-
tampacions. Potser comercial-
ment va ser més difícil, però va
tenir molt bona acollida.
Sempre has tingut un mateix
estil? No, originàriament em
servia més del reciclatge, treia
col·leccions més artístiques i
atrevides. Ara, aquest tipus
d’estil el reservo més per oca-
sions com la dels “Tal lers
oberts” que s’organitzen a la
Part Alta de la ciutat.
Quantes peces podem trobar
en cada col· lecció i entre
quins preus oscil·len? En cada
col·lecció faig unes trenta pe-
ces aproximadament, i totes
són úniques. Aquesta vegada,
Dissenyadora de modaAquest mes surt al carrer la seva col·lecció d’hivern 2012-2013.Aquest any Lola Figuerola ha fet “show rooms” a Tarragona, Barce-lona i Madrid i una desfilada a Miami (EUA)
C
TENDÈNCIESMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:58 Página 58
VIU Tarragona I 59
les que més hi predominen són
les samarretes, vestits i ameri-
canes. Pel que fa als preus, es
poden trobar peces des de 30
euros fins als 150 o 200.
Com dones a conèixer les te-
ves col·leccions? A través de
la web, i també d’algunes desfi-
lades que organitzo, presenta-
cions i també show rooms que
munto al meu taller.
D’altra banda, també faig
col·laboracions amb altres pro-
fessionals com ara el Pep Esco-
da (fotògraf ) i , com he dit
abans, des de fa uns anys parti-
cipo als “Tallers Oberts” de la
Part Alta.
Aquest any també m’ha sorgit
l’oportunitat d’organitzar show
rooms a Tarragona, Barcelona i
a Madrid, i també una desfilada
a Miami (EUA). Tot i així, el meu
mercat es troba aquí, a Tarra-
gona. tot i que no negaré que
em faria il·lusió donar-me a
conèixer a més llocs i seguir
ampliant fronteres.
I com distribueixes les teves
col·leccions? Al taller on treba-
llo hi tinc roba, i venc directa-
ment a les botigues de Tarrago-
na i també a una del barri de
Gràcia de Barcelona. Abans, a
part del taller també tenia una
botiga, però la vaig tancar i ara
en tinc una a través d’una pàgi-
na web que es diu “dressing”.
A part de les col· leccions
també fas roba a mida... Sí,
tant per als clients o clientes
que em venen amb una idea al
cap del que volen com als qui
no tenen res definit i a qui
oriento. La majoria dels clients
són dones que venen buscant
comoditat, tracte personalit-
zat, convertir en realitat peces
de roba que han vist i que els hi
agraden però que no troben
enlloc...
Has notat la crisi econòmica
al teu negoci? Sí, força, per-
què les meves col·leccions són
d’un preu mig, i ara la gent o bé
compra car o molt barat. Fruit
d’això he sortit més a fora i he
fet més col·laboracions i més
coses...
A part de les col·leccions i la
roba a mida, encara et queda
temps per fer més coses? Sí,
sóc estilista de sessions fo-
togràfiques, he estat ajudant
d’estilista de la passarel·la Gau-
dí i també faig de personal sho-
per: oriento a gent recoma-
nant-los quin estil de roba s’a-
justa més a la seva forma física
i a la seva manera de ser i els
faig jo mateixa les compres. És
un servei que ofereixo a gent
que no disposa de prou temps
per anar a comprar, o gent a
qui sempre li ha costat trobar
el seu estil,... em donen un
pressupost i jo m’hi ajusto.
Sempre havies sabut que et
dedicaries a la moda? Bé, de
petita sempre anava amunt i
avall amb el cosidor, i tenia el
referent de la meva tieta, la
germana de la meva mare, que
era modista.
Però, de fet, abans d’estudiar
disseny i moda havia estudiat
comerç i màrqueting. Fins que
va arribar el dia en el que em
vaig adonar que com era real-
ment feliç és fent el que estic
fent ara.
Quins són els teus dissenya-
dors referents? Josep Català i
Hussein Chalayan.
“A l’hora de fer unacol·lecció m’inspiroen les teles i en
el que m’aporten”
Novembre-Desembre 2012
REPORTATGE TENDÈNCIES
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:58 Página 59
60 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012
La primera curiositat sobre la
gavardina és l’origen de la pa-
raula. Es tracta de l’encre-
uament de dues paraules cas-
tellanes: gabán i tabardina, pa-
raula derivada del tabardo.
Primer de tot es va inventar el
teixit impermeable, al 1823 per
Charles Macintosh, que va
crear un tela formada per và-
ries robes unides pel cautxú.
La primera gavardina com a tal
va ser inventada per Thomas
Burberry i no pas per un as-
sumpte relacionat amb la mo-
da. Aquesta peça va nèixer grà-
cies a la necessitat que tenien
els treballadors del camp de
portar una peça resistent i im-
permeable que els protegís de
la pluja. Burberry va començar
a experimentar amb el cotó i
per aconseguir la “roba de ga-
vardina” va impermeabilitzar el
fil abans de teixir la roba, per
així aconseguir l’efecte desitjat:
que les gotes de pluja rellis-
quessin pel teixit.
La gavardina es va fer popular
ràpidament i es va convertir en
una necessitat per algunes
persones. Va formar part, per
exemple, de l’uniforme dels
soldats anglesos durant la I Gu-
erra Mundial. Anys més tard, es
va fer cèlebre en el cinema
com a peça fetitxista de detec-
tius i gàngsters. Això sí, havia
de ser marró clar i anar corda-
da a la cintura.
De la necessitat en va sorgir la
moda i ara la gavardina ja no
només és per la pluja, sinó que
s’ha convertit en una peça de
roba imprescindible en qualse-
vol armari unisex.
Les gavardines,tot un clàssicLa clàssica gavardina beix i cordada a la cin-tura es va fer cèlebre en el cinema com apeça fetitxista de detectius i gàngsters
Tren
chfo
lrede
smun
tabl
e-Z
ara
MODA TENDÈNCIES
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:58 Página 60
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:58 Página 61
62 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012
Una de les preguntes que ens
fem més sovint respecte la sa-
lut dels nostres cabells és amb
quina freqüència caldria ren-
tar-los.
La creença més estesa és que
si ho féssim tots els dies, el cu-
ir cabellut es tornaria més gras
i el nostre pèl perdria força i
per tant, la caiguda augmenta-
ria. Aquesta creença es fona-
menta en els nombrosos ca-
bells que es desprènen durant
el rentat com a conseqüència
de la manipulació que es pro-
dueix per a realitzar una cor-
recta i total higiene.
Aquest pèl que es desprèn pe-
rò, no és degut al rentat sinó al
cicle natural de renovació del
cuir cabellut, ja que tots els
dies ens cauen aproximada-
ment entre 80 i 100 cabells
que són substituïts per d’altres
de nous que estan contínua-
ment creixent.
Per tant, podem concloure
que aquesta creença és com-
pletament errònia, ja que el pèl
que perdem durant el rentat
cauria igualment i passa a ser
substituït per un altre.
El fet de rentar-lo cada dos o
tres dies enlloc de fer-ho dià-
riament no comporta tampoc
cap canvi en la caiguda, els ca-
bells segueixen el seu cicle na-
tural de renovació i en el mo-
ment que els rentem s’acumu-
la tota la caiguda. Això simple-
ment ens indica que quan el
rentem i l’esbandim és quan
cauen, per exemple, si el ren-
tem cada dia en perdrem 80
però si ho fem cada dos dies
durant l’esbandida ens en cau-
ran 160. Així doncs, el resultat
de la caiguda és el mateix.
D’altra banda, la higiene diària
dels cabells és molt important
per a què aquest estigui sa, bri-
llant i fort, degut a que el xam-
pú arrastra tota la brutícia,
contaminació i productes quí-
mics que s’hi han acumulat
fent que la pell pugui respirar i
oxigenar-se.
És a dir, que en realitat hau-
ríem de poder restar-nos el ca-
bell tantes vegades com faci
falta perquè estigui net, inclús
diàriament. Evidentment s’ha
d’escollir un xampú suau, d’ús
diari i si es té algun problema
com caiguda excessiva, esca-
mació, caspa... el més aconse-
llable és alternar un xampú
d’ús diari amb un altre d’ade-
quat a les característiques del
cuir cabellut, prèvia consulta al
dermatòleg, evitant possibles
problemes.
Cada quan ens hem derentar els cabells?Ens serà beneficiós escollir un xampú suau, d’ús diari i si tenim al-gun problema com caiguda excessiva, caspa... serà ideal alternarun xampú d’us diari amb un altre, segons consell del dermatòleg
©Pi
otrM
arci
nski
-Fot
olia
.com
CABELL TENDÈNCIES
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:59 Página 62
Novembre-Desembre 2012 VIU Tarragona I 63
TENDÈNCIES
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:59 Página 63
INTERIORISMEDECORACIÓ_MOBLES_REFORMES
©al
exan
dre
zvei
ger-
Foto
lia.c
om
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:01 Página 64
Construccions méssaludables
n cicle de debats orga-
nitzats pel Centre de
Lectura de Reus obren
una reflexió al voltant de si és
possible fer una construcció
que millorés la salut i la felicitat
dels seus habitants. La idea
sorgeix arran de l’actual con-
text social i econòmic, el qual
representa una bona oportuni-
tat per reflexionar sobre la cri-
si que envolta també el món de
l’arquitectura. Els debats orga-
nitzats- oberts a tothom- plan-
tegen temes com ara com
canviaria la nostra llar, la nostra
ciutat o el nostre territori si es
projectessin per part dels ar-
quitectes amb l’objectiu de
transformar els llocs per tal
d’aconseguir millorar la salut i
els ànims dels usuaris. Cada
debat compta amb una sèrie
de ponents que expliquen les
seves hipòtesis al respecte. Un
d’ells, sota el nom “habitar”, va
obrir una reflexió al voltant del
“contingut”, “el continent” i el
“context” d’on vivim amb la fi-
nalitat de dibuixar una horit-
zons que ens ajudin a assolir
un habitatge més agradable. El
contingut fa referència als re-
cords personals, els mobles i
els objectes varis que tenim a
la llar; el continent fa referència
a l’espai que habitem, i es reco-
mana que s’ompli amb allò que
realment necessitem i que és
important per a nosaltres. El
context és on conflueix tot
això, i aquest té unes condi-
cions físiques, climatològiques
i socials diferents en cada cas.
El context fa referència al lloc
que habitem, i aquest està es-
tretament lligat a un sentiment
de pertinença a un lloc, un te-
rritori, una cultura i una comu-
nitat que cal tenir en compte.
I Anna Escolà, periodista I
Un cicle de debats planteja aquest supòsitExisteix una construcció que millori la salut i la felicitat de les persones que hi viuen? Laidea sorgeix arran de l’actual context social i econòmic, el qual representa una oportunitatper reflexionar sobre la crisi que envolta també el món de l’arquitectura
U
NOVETATS INTERIORISME
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:01 Página 65
SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS
Menjar sa a l’escola
est-Tarraco és una em-
presa famil iar que va
néixer l’any 1.993 i que
es dedica a fer càterings de
gran envergadura, principal-
ment per als menjadors de les
escoles, però també per a fes-
tes particulars, casals d’estiu i
sopars especials, com ara els
de la nit de Cap d’Any.
L’empresa ofereix servei de cà-
tering a escoles i també té una
cuina central per aquells cen-
tres educatius que no disposen
de cuina pròpia.
Quan l’empresa va començar
oferia servei de càtering a 4 es-
coles, i actualment n’ofereix a
24 centres de Tarragona ciutat,
Reus, Vila-Seca i Altafulla.
La mitjana dels coberts diaris
que va servir l’empresa el curs
2011-2012 va ser de 2.229, dels
quals 700 provenien de la cui-
na central.
L’empresa de càtering ofereix
els seus menús en línia calenta,
el que vol dir que el que men-
gen cada dia per dinar els nens
i nenes de les escoles està cui-
nat d’aquell mateix dia, i que no
havia estat pas congelat. Els di-
nars arriben cada dia a les es-
coles a quarts d’11 del matí
perquè els alumnes de les llars
d’infants dinen ben d’hora. Si
són menús calents, es desen
en taules calentes per mante-
nir-los a la temperatura de mí-
nim 65 graus i, si són freds, es
mantenen a la nevera.
A més a més, tots els menús
estan avalats per una dietista
professional que procura que
respectin una dieta sana, varia-
da i equilibrada.
Pel que fa als primers plats, hi
ha un dia de llegums, un dia de
pasta, un dia de sopa, un de
verdura i un d’arròs i, a partir
d’aquí, es fan variacions. Pel
que fa als segons plats, hi ha
peix, carn vermella i carn blan-
ca cuinats de diferents mane-
res, i tots els plats van amb
acompanyaments de diferents
tipus. Respecte als postres, hi
ha quatre dies de fruita i un dia
de làctic, que pot ser un iogurt
o bé un gelat.
Rest- Tarraco cobreix tot el ser-
vei de càtering, de manera que
ofereix un servei integral .
Aquest inclou la confecció del
menú – tasca compartida en-
tre l’empresa, la dietista, els
cuiners i les escoles -; l’elabo-
ració per part dels cuiners; po-
sar els plats en safates dins de
termos isotèrmics; la distribu-
ció dels menús i la recol·lecció
de les safates el dia següent.
Cada curs escolar s’intenta in-
troduir un plat nou. Si funcio-
na, continua endavant el pro-
per curs i, sinó, se’n fa un re-
Menús variats i equilibrats del mateix diaRest- Tarraco es dedica a oferir un servei integral de càtering a les escoles des de l’any1993. Actualment serveix a 24 centres de Tarragona ciutat, Reus, Vila-Seca i Altafulla. Elsseus menús, avalats per una dietista, també s’adapten a les preferències dels col·legis
R
El curs passat l’em-presa va servir unamitjana de 2.229menús diaris
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:03 Página 66
plantejament. D’altra banda, al
llarg del curs Rest- Tarraco
confecciona tres menús espe-
cials, que són els del dia abans
que els estudiants comencin
les vacances de Nadal; el dia
abans que comencin les de
Setmana Santa i el menú de fi
de curs. L’empresa ofereix un
menú diferent cada mes, i
aquest varia una mica en fun-
ció de les preferències de les
escoles. Des que va obrir les
seves portes, l’empresa Rest-
Tarraco s’ha adaptat a les ex-
igències dels nous temps, i és
per això que compta amb la
dietista que valora i revisa els
menús perquè siguin variats i
equilibrats. Per exemple, amb
els anys s’han augmentat les
dosis de fruita i verdura als me-
nús i s’han evitat els menjars
precuinats.
L’empresa també cuina menús
adaptats a les diferents reli-
gions, a tot tipus d’al·lèrgies o
bé malalties com ara poden ser
el colesterol, i elabora menús a
part per als nens i nenes que
són celíacs.
Rest-Tarraco ofereixels seus menús enlínia calenta i avalatsper una dietista
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:03 Página 67
REPORTATGE SALUT
Fer salut a l’oficina
Mantenir una mala postura
quan estem treballant a l’ofici-
na pot ser la causa de mals de
coll , de cap, d’esquena, de
braços, sensació de cansa-
ment... tot això podem evitar-
ho tenint en compte unes peti-
tes recomanacions que ens re-
comana l’ergonomia, la discipli-
na que s’encarrega del disseny
dels entorns de treball, eines i
tasques que coincideixen amb
les característiques fisiològi-
ques, anatòmiques, psicològi-
ques i les capacitats del treba-
llador. En primer lloc, cal tenir
cura del nostre entorn de tre-
ball. Mantenir-lo ordenat i net
ens ajudarà. És important fer
exercicis d’estirament del coll,
espatlles, braços i cames du-
rant la jornada laboral.
És recomanable fer pauses de
5 minuts cada hora i descansos
de 10 minuts cada dues hores.
El mal d’esquena és dels més
comuns al món laboral, i un
dels remeis més efectius és
mantenir una bona postura a
l’hora d’asseure’s. Hem de pro-
curar fer-ho amb l’esquena ben
recta davant de l’ordinador i
recolzant l’esquena a la cadira.
Hem de procurar tenir les es-
patlles el línia, els malucs i els
genolls mantenint un angle de
90 graus, comptar amb sufi-
cient espai per a les cames, i la
taula ha d’estar anivellada als
nostres colzes.
Els peus hem de tenir cura que
ens toquin a terra i no pas dei-
xar-los penjant. Cal tenir cura
de l’alçada de la taula, del te-
clat i de la cadira on seiem.
Pel que fa a la taula, hauríem
de tenir en compte que els
avantbraços ens quedessin
fent un angle de 70 a 90 graus
en relació amb l’abdomen.
També ens pot ajudar tenir en
compte que la part superior de
la pantalla de l’ordinador hau-
ria d’estar al nivell dels nostres
ulls. Per aquelles persones que
utilitzen el telèfon amb molta
freqüència, pot ser-los útil ser-
vir-se d’un “mans lliures” amb
el qual s’evitaran molts mals de
coll. També hem de tenir en
compte que treballar amb una
pantalla informàtica bruta o
mal il·luminada pot cansar-nos
la vista i produir-nos mal de
cap. S’aconsella netejar el mo-
nitor setmanalment i canviar la
posició de l’ordinador o les
llums per millorar la il·lumina-
ció.
Els protectors de pantalla aju-
den a reduir els reflexes. D’al-
tra banda, el teclejar i altres
moviments repetitius poden
tensar els músculs i els ten-
dons de les mans, canells i
braços. Hi ha teclats inclinats
que tenen zones de descans
pels palmells de la mà.
La temperatura és un altre dels
factors amb major impacte so-
bre l’organisme. Així doncs, cal
regular que no faci massa fred
o calor. Cal tenir en compte
que la falta d’il·luminació no
ens produeixi fatiga ocular.
Per tal d’evitar o reduir molès-
ties, un llum de peu sobre la
taula pot ajudar-nos.
Seguir unes petites recomanacions i consells mentre estem treballant davant l’ordinadorpoden estalviar-nos molts maldecaps i la sensació de cansament. També cal tenir en comp-te la temperatura ambient de la nostra zona de treball i la il·luminació
És important tenircura del nostreentorn de treball ifer exercicisd’estirament
©D
udar
evM
ikha
il-Fo
tolia
.com
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:03 Página 68
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:03 Página 69
FISIOTERÀPIA SALUT
La Fisioteràpia,la salut funcional
a fisioteràpia és una
branca de les ciències
de la salut que té com a
finalitat promoure la salut fun-
cional de la persona, prevenint i
tractant deficiències i discapa-
citats per tal de recuperar les
capacitats motrius o bé, reedu-
car la funcionalitat, assolint el
màxim nivell d'autonomia pos-
sible en l'activitat física, laboral
i de lleure.
Les eines terapèutiques del fi-
sioterapeuta són, sobretot, les
seves mans i la utilització de
mitjans físics, naturals i artifi-
cials (moviment, aigua, aire,
electricitat, radiacions, la fred,
la calor...).
En el futur immediat serà ne-
cessari desenvolupar noves es-
pecial itats de fisioteràpia
orientades a la salut comunità-
ria, on la prevenció, l'assesso-
rament i l'educació per a la sa-
lut són aspectes bàsics de les
intervencions per tal que la
persona es responsabilitzi de la
seva salut, adoptant hàbits sa-
ludables.
L'elevada incidència de malal-
ties cròniques que redueixen la
mobilitat, la funcionalitat o la
tolerància a l'esforç, requereix
que es desenvolupin progra-
mes específics d’activitat física
moderada per a persones amb
problemes osteoarticulats, ma-
lalties cardíaques o respiratò-
ries cròniques.
Les eines del fisioterapeuta són les mansEl fisioterapeuta pot contribuir a millorar la salut de la població educant sobre la flexibilitat ila força muscular, per prevenir possibles lesions provinents de l’activitat laboral o esportiva,o per millorar les habilitats motores durant l'envelliment
L
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:03 Página 70
FISIOTERÀPIA SALUT
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:03 Página 71
FISIOTERÀPIA SALUT
Drenatge limfàtic
El drenatge limfàtic és un tipus
de massatge molt suau que es
fa amb moviments rítmics i
que actua directament sobre el
sistema limfàtic.
Afavoreix l’eliminació de líquids
i toxines corporals al mateix
temps que ajuda a mantenir el
sistema immunitari. A més, ac-
tiva la circulació i millora l’as-
pecte de la pell. Entre els bene-
ficis del drenatge limfàtic tro-
bem que ajuda a reduir els
símptomes de cames inflades,
millora els trastorns circulato-
ris i la retenció de líquids, actua
eficaçment sobre la cel·lulitis i
afavoreix la relaxació.
El drenatge té una important
aplicació en el camp del càncer
de mama. Una de cada quatre
dones a qui han extirpat els
ganglis de l'aixella en una inter-
venció de mama poden patir
un limfoedema.
Els efectes secundaris de la ci-
rurgia poden ser la infecció de
la ferida o petits hematomes,
així com la dificultat temporal
en la mobilitat del braç i que la
circulació limfàtica es faci més
lenta. Les sessions de radiote-
ràpia també provoquen reten-
cions. Per combatre aquests
efectes, s’aplica el drenatge
manual un cop al mes o cada
mes i mig per evitar que torni a
acumular-se líquid.
Aquest tipus de tractament
també està indicat en casos
d’acné, fibromialgia, edemes
de la menstruació, del sistema
nerviós o d’origen traumàtic i
hematomes, entre d’altres.
Moltes dones que han estat sotmeses a una intervenció quirúrgica per càncer de mama pa-teixin retenció de líquids al braç, i aquest tractament és una de les especialitats dins elcamp de la fisioteràpia, que ajuda a drenar el líquid estancat
©W
abeb
reak
med
iaM
icro
-Fot
olia
.com
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:03 Página 72
©W
abeb
reak
med
iaM
icro
-Fot
olia
.com
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:03 Página 73
Lesionsesportives
Amb la posada en marxa de les
competicions esportives es
multipliquen les lesions de tot
tipus, tant d’esportistes profes-
sionals com amateurs.
A les consultes dels fisiotera-
peutes hi ha una desfilada d’a-
fectacions a les articulacions, i
entre les més comunes de la
pràctica esportiva s’hi troben
la contractura muscular, sobre-
càrregues, contusions, elonga-
cions, distensions i ruptures de
fibres, tendinopatia i altres pa-
tologies del tendó, esquinç i
distensió de lligaments, entre
d’altres. I aquí és on entra la fi-
sioteràpia esportiva, que té
l’objectiu de regenerar i esti-
mular a nivell cel·lular, per tal
de recuperar completament la
lesió i permetre a l’afectat po-
der reprendre l’activitat espor-
tiva el més aviat possible. Cada
esport té les seves lesions més
habituals. Així, mentre el més
probable entre futbolistes és
que pateixin els seus genolls
(esquinç, trencament de lliga-
ments) o els seus turmells
(fractura, luxació, esquinç), en
el tennis per exemple són els
problemes de canell, abdomi-
nals, esquena i el "colze del
tennista "(epicondiltis). En el
futbol, bàsquet, rugbi i vòlei
ball hi predominen també le-
sions esportives a les espatlles,
mentre que l'hoquei s’hi dóna
un alt percentatge de molès-
ties a la cintura, canells i ge-
nolls.
En tots els casos és important
comptar amb eines de dia-
gnòstic amb imatge que per-
metin conèixer què hi ha darre-
ra del dolor i poder posar en
marxa l'abordatge adequat.
Afectacions de tota mena, articulacions,trencament de lligament, fractures, luxa-cions, esquinços... L’esport és salut
FISIOTERÀPIA SALUT
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:03 Página 74
©An
dres
Rodr
igue
z-Fo
tolia
.com
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:04 Página 75
FISIOTERÀPIA SALUT
Una professió de futur
La fisioteràpia és una especiali-
tat sanitària amb un gran pre-
sent i un excel·lent futur, que té
una àmplia capacitat d'auto
ocupació i un ventall de sorti-
des professionals en l'àmbit de
la salut. Des de fa 10 anys la
Universitat de Girona ofereix
els estudis de Graduat en Fisio-
teràpia a l’Escola Universitària
Social de l'Esport i la Salut, EU-
SES Escola Garbí, situada al
complex hospitalari Martí i Ju-
lià, amb unes àmplies i moder-
nes instal·lacions amb equipa-
ments de primera qualitat. Ofe-
reix una formació adaptada a
les noves tecnologies i a les ne-
cessitats de la societat d'avui i
a la nova proposta del sistema
europeu d'educació superior.
Les sortides professionals que
ofereix aquesta carrera passen
per hospitals especialitzats,
centres de rehabilitació, esco-
les d'educació especial, resi-
dències geriàtriques, centres
sociosanitaris, conservatoris,
instal·lacions esportives, bal-
nearis o centres hidrotermals,
entre d’altres opcions. Els seus
alumnes, procedents d’arreu
de l’estat espanyol, realitzen
pràctiques en centres de refe-
rència en els tractaments de fi-
sioteràpia a les comarques de
Girona, Barcelona i el sud de
França, així com en programes
ERASMUS a Itàlia, Portugal i
Bèlgica.
Amb l’entrada en vigor del Pla
de Bolonya, que va revolucio-
nar la regulació de les titula-
cions universitàries, i la posada
en marxa dels estudis de Grau,
EUSES va iniciar fa quatre anys
la Retitulació en Fisioteràpia, la
qual permet l’adaptació dels
diplomats en Fisioteràpia a
Grau, mitjançant el reconeixe-
ment de crèdits dels expe-
dients acadèmics segons la
taula d’adaptació aprovada a la
memòria de Grau. A partir d’a-
quí, cursant la resta d’assigna-
tures que permeten assolir les
noves competències i arribar
als 240 crèdits es pot obtenir
la titulació de Grau en Fisiote-
ràpia.
Amb una gran diversitat de sortides professionals la Universitat de Girona, a través d’EU-SES Escola Garbí, ofereix des de fa una dècada els estudis de Fisioteràpia, així com la Reti-tulació adreçada als qui es van diplomar abans de l’arribada del Pla de Bolonya
©ic
etea
stoc
k-F
otol
ia.c
om
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:04 Página 76
©ic
etea
stoc
k-F
otol
ia.c
om
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:04 Página 77
GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA
Casino gastronòmic
l Casino està consoli-
dant la seva oferta gas-
tronòmica amb propos-
tes innovadores que convertei-
xen les seves instal·lacions en
el marc idoni de diferents ce-
lebracions.D’altra banda, per
qui vulgui anar -hi a sopar un
dia de cada dia, pot fer-ho a
partir de les 9 del vespre, amb
l’avantatge que la cuina no tan-
ca fins a la 1 de la matinada. El
Restaurant també pot ser una
bona opció pels sopars d’em-
presa o grups, ja que s’oferei-
xen menús degustació, de ta-
pes, menús especials i d’altres
propostes.
El Casino varia el menú degus-
tació de tapes cada setmana,
el qual consisteix en degustar
3 tapes variades, beguda i cafè
per només 15 €.
Empreses i particulars poden
gaudir dels sopars especials
del Casino a l’hora de celebrar
dates tan assenyalades com
poden ser el Nadal, Cap d’Any
o d’altres com el Carnaval,
Sant Jordi o Sant Joan. El Casi-
no ofereix els sopars de Nadal
els dies 24, 25 i 26 de desem-
bre per 35 € el menú (IVA
inclòs). I el sopar de Cap d’Any
per 49 € (IVA inclòs). Sopars
amb espectacle Aquesta és
una novetat del Casino que ha
comptat amb molt bona acolli-
da. Consisteix en un sopar se-
guit d’un espectacle. Al mes de
Ferma aposta per la gastronomia i esdevenimentsEl Casino Tarragona diversifica la seva oferta gastronòmica i organitza sopars d’empresa,de grups, d’aniversari, menús degustació de tapes, sopars de Nadal i dates assenyalades isopars amb espectacle. També ofereix l’“experiència aniversari” i l’“experiència pòquer”
EPropostes
innovadores ipersonalitzadesper a diferentscelebracions
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:15 Página 78
Novembre-Desembre 2012 VIU Tarragona I 79
juliol es va estrenar aquesta ini-
ciativa amb el ballarí i coreò-
graf Rafael Amargo, i a l’octu-
bre es va celebrar “Abba Fever”.
El sopar va commemorar el 7è
aniversari del Casino.
Entre l’oferta gastronòmica del
Casino també hi trobem les
“Experiències Casino”. Amb l’
“Experiència aniversari”, cele-
brar l’aniversari al Casino té
premi. Quinze dies abans o
quinze dies després de la data
assenyalada, el Casino convida
a sopar a la persona que fa l’a-
niversari i també li regala un
pastís. (Aquests sopars s’orga-
nitzen per a grups de mínim 4
persones).
I l’“Experiència pòquer” consis-
teix en un sopar de tapes més
una classe de pòquer de mitja
hora i un còctel per només 25
€/persona.
Altres propostes gastronòmi-
ques del Casino són la promo-
ció “copa de vi i tapa” cada dos
mesos (pel preu d’una copa de
vi s’ofereix una tapa) i també
l’organització de tasts de vins.
Els còctels són un altre plat
fort de l’oferta gastronòmica
del Casino. Durant la “Week
Casino Cocktail” es poden de-
gustar còctels exòtics a l’in-
creïble preu de 3,90 €.
“Experiència aniver-sari”, “Experiència
pòquer”, tastsde vins i
còctels exòtics
Snack Poker Place: Servei diari de 19h a 04h per als
clients de la Sala Poker Place.
Snack: Servei diari d’11h a 04h a la planta superior del
Casino.
Tapes & Wine: Cada dia a partir de les 21h, carta de
tapes a preus molt assequibles.
Menú degustació de tapes: Cada nit a partir de les
21h. Preu: 15 € (IVA inclòs).
Sensacions de les Ries Baixes: Cada dia al “Tapes &
Wine” del Casino . Copa de vi + Tapa per 5,10 € (IVA
inclòs).
Sensacions de l’Empordà: Cada dia al “Tapes & Wine”
del Casino. Copa de vi + Tapa per 5,10 € (IVA inclòs).
Week Casino Cocktail: Promoció especial a un preu
increïble.
I pel dia a dia...
PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:15 Página 79
80 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012
Cuina d’aquí
El nom de “Toca Perón”
prové d’una coneguda
expressió de les festes
de Santa Tecla, i és que el res-
taurant va néixer amb la inten-
ció que la gent que hi mengés
es sentís identificada amb Ta-
rragona i les seves celebra-
cions, que se’l sentís ben seu.
Tant ha estat així, que per San-
ta Tecla, les colles de la ciutat
sempre hi fan parada, ja sigui
per dinar o per sopar. També el
visiten les bèsties del Seguici
Popular. No és casualitat tam-
poc, la ubicació del restaurant,
al carrer del Portalet tocant a la
plaça de la Font, escenari prin-
cipal de les festes locals.
Davant la gran varietat d’oferta
i demanda que hi ha actual-
ment al sector, la filosofia del
Toca Perón és innovar i buscar
l’exigència en cadascun dels
seus plats i en el seu servei.
El restaurant aposta per la cui-
na d’aquí, la cuina mediterrània
de tota la vida a la que dóna un
toc innovador, pel que hi des-
cobrim plats de sempre però
amb un aire actualitzat gràcies
a idees innovadores. A més a
més, el 80% dels productes de
la carta són de la província de
Tarragona. La carta és molt ex-
tensa i compta amb tapes, en-
trants, amanides, carpaccios,
risottos, carns, peixos i una
àmplia gamma de vins de la te-
rra. Per encàrrec, el restaurant
també ofereix carns exòtiques
com ara carn de nyu, d’antílop,
faisà, cangur o zebra.
Pel que fa als menús, el restau-
Toca Perón, plats mediterranis actualitzatsEl restaurant Toca Perón dóna un toc innovador als plats de la cuina mediterrània i gairebétota la seva carta compta amb productes de casa. Un local cèntric i ambientat amb les fes-tes de la ciutat
E
PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA
El 80% dels pro-ductes de la cartasón de la província
de Tarragona
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:15 Página 80
PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA
rant en té 4 de diferents en
funció dels dies de la setmana i
de les franges del dia. Tots ells
compten amb quatre plats de
primer, quatre segons, beguda
i postres. Entre els primers hi
trobem pastes, amanides, re-
menats, verdures...i, entre els
segons, sempre es pot escollir
entre dues opcions de carn i
dues de peix. El menú més
econòmic és el que s’ofereix de
dilluns a divendres al migdia
(10,50 € amb IVA inclòs). A
continuació trobem el que po-
dem degustar els migdies del
cap de setmana (dissabte i diu-
menge), que té un preu de
12,95 €. Pel que fa als sopars,
de dimarts a dijous el preu del
menú és de 14,95 €; i diven-
dres i dissabte, vigílies de festiu
i festiu, de 16,95€. Val a dir que
el restaurant també prepara
menús per a persones celía-
ques.
A banda dels menús diaris, hi
podem trobar els menús espe-
cials d’aniversari o d’empresa.
En aquest cas, el restaurant
s’ajusta al preu que li demana
el client. El Toca Perón també
compta amb un menjador su-
perior que poden utilitzar-lo els
grups per gaudir d’un espai re-
servat a l’hora de fer les seves
celebracions.
D’altra banda, al restaurant To-
ca Perón hi trobem tapes de
tot tipus i “montaditos”.
El restaurant s’i-dentifica amb Tarra-gona, la seva gent i
les seves festes
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:15 Página 81
82 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012
• 1/4 de gallina (de la part del pit)
• dues carcasses de gallina o de pollastre
• quatre ous
• una branca d’api
• dos porros
• dues pastanagues
• una ceba tallada en dues meitats
• una patata pelada tallada en dues meitats
• sal
• 12 torradetes de pa de motlle
• aigua
• 150 grams de fideus de cabell d’àngel
Estris:
Un motlle per fer els ous quadrats (podem trobar-lo en
qualsevol botiga on venguin estris de cuina).
INGREDIENTS
Sopa de gallinaamb fideuets i ous quadrats
En primer lloc, agafem una olla
i li posem la quantitat d’aigua,
que considerem adient. A con-
tinuació hi afegim l'api, els po-
rros, la ceba, les pastanagues,
la patata, la gallina i les carcas-
ses, i ho posem a bullir durant
una hora i mijta aproximada-
ment.
Seguidament, colem el brou i
posem la quantitat que neces-
sitem per fer la sopa en una
cassola fonda. Tot seguit, aga-
fem el pit de gallina i el tallem
ben petit amb l'ajuda d'un gani-
vet. Seguidament, l'afegim a la
cassola i hi tirem una mica de
sal.
A continuació hi afegim els fi-
deus, apaguem el foc i ho dei-
xem.
A banda, bullim els ous amb
aigua i sal i, quan són cuits, els
refredem i els pelem. Un cop
pelats, els posem al motlle per
fer-los quadrats i, quan els tin-
guem llestos, amb l'ajuda d'un
ganivet ben fi, tallem 12 lles-
quetes de cinc milimetres de
gruix.
A banda fem 12 torradetes de
pa de motlle del mateix tamany
que les llesquetes de l'ou.
Fet això, tornem a encendre el
foc i esmicolem les restes que
han sobrat dels ous quadrats i
ho afegim a la sopa. Ho deixem
coure cinc minuts més i ja ho
podrem servir en una sopera.
En el moment de servir la sopa,
posem la sopa al plat i, a sobre,
hi podem dues torradetes amb
els quadrets d'ou bullit, de ma-
nera que surant sobre la sopa.
Esperem que us agradi. Bon
profit!
Quan arriba el fred, el cos sempre agraeixuna sopa calenta. Aquesta pot acompanyar-se amb unes torradetes de pa de motlle
Elaboració:
RECEPTA GASTRONOMIA
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:15 Página 82
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:15 Página 83
84
LA TANADEL LUPO
ITALIAN LOUNGE
RESTAURANT
a Tana del Lupo és el somni fet reali-
tat de dues amigues italianes apas-
sionades de la cuina que arran de la
seva visita a Tarragona van decidir donar a
conèixer el veritable concepte de la cuina
italiana, tot oferint ingredients de màxima
qual itat, diversitat de sabors i una
excel·lent presentació en els seus plats.
Fugint del simplista tòpic de pizza o pasta
al que sovint s’associa la cuina italiana, “La
Tana del Lupo” ofereix plats variats amb la
fusió justa entre sabors i textures, i renova
les típiques receptes italianes amb tocs
moderns de la mà del seu xef. L’objectiu
d’aquest restaurant italià és descobrir al
client la veritable filosofia de la cuina italia-
na i convidar-lo a conèixer les circumstàn-
cies històriques i anècdotes que van donar
lloc a moltes de les seves receptes. Entre
els seus primers hi trobem lasanyes caso-
lanes, assortit de formatges italians, ama-
nides, rissoto o raviolis, i entre els seus se-
gons un bon entrecot. Les postres són va-
riades i la carta ofereix un ampli ventall de
vins negres, blancs i lambruscos.
CUINA ITALIANA
Especialitat: Pasta italiana
Preu menú: 12 €
Preu carta: 25 €
Horari: De dilluns a diumenge de 13 a 16 hi de 19 a 00:00 h
Plaça Ripoll, 6Casc antic43003 Tarragona977 211 194
L
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:27 Página 84
85
Port esportiu, edif.nàuticC/Dic de Llevant, s/n
Tarragona977 225 824
REIAL CLUB NÀUTICRESTAURANT
eial Club Nàutic de Tarragona es va
fundar el 1878 i, en la seva espe-
cialitat, és el més antic d’Espanya.
En els seus orígens el Club, que treballa
per fomentar els esports nàutics i poten-
ciar el coneixement i el respecte al mar, va
ser conegut com el Club dels “xiflats”, ja
que la gent no entenia com els joves poden
divertir-se remant i navegant com els pes-
cadors. Als 60 inaugurà l’Escola de Mari-
neria per promoure l’afecció als esports de
mar i aquesta tasca li va donar un reconei-
xement esportiu. El Reial Club Nàutic de
Tarragona va tenir vàries ubicacions, i des
del 1920 va construir un nou edifici al barri
del Serrallo i actualment la seva seu social,
inaugurada el 1977, es troba al port espor-
tiu.
Al juny del 2005 es va inaugurar la nova
etapa del restaurant en la nova seu social.
El restaurant del Reial Club Nàutic de Ta-
rragona, situat en un marc incomparable
ofereix unes vistes excepcionals de la ciu-
tat de Tarragona i del mar. A l’estiu disposa
de Terrassa i servei de cocktelería.
R
CUINA MEDITERRÀNIA MARINERA
Especialitat: Arrossos
Preu menú: 17,50 €
Preu carta: 17 - 20 €
Horari: Obert tots els migdies.Divendres i dissabtes nit
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:27 Página 85
86
LA TAULARODONA
BRASERIA
bicat a la Part Alta de la ciutat, al
carrer la Nau, la braseria “La taula
rodona” ens ofereix cuina catalana
tradicional: plats casolans amb productes
de la terra i amb la carn a la graella com a
principal reclam. És un restaurant d’am-
bient rústic que té una capacitat per a 64
persones i compta amb dues sales, acull
sopars de grup i d’empresa i els caps de
setmana ofereix la possibilitat de fer-hi re-
serves. “La taula rodona” ofereix dos me-
nús, un de 8,90 € i un de 10,90 € (ambdós
amb les postres i la beguda inclosos). El
primer ofereix la possibilitat d’escollir en-
tre escudella i amanida de primer plat i, de
segon, entre conill i mandonguilles amb
sèpia. Els primers plats del segon menú
poden ser amanida tèbia i sopa de ceba i,
els segons, entrecot o rap cremat. Val a dir
que les postres del restaurant són d’elabo-
ració pròpia. Finalment, la braseria també
ofereix esmorzars de forquilla de 8 a 11 del
matí per qui prefereixi iniciar el dia assabo-
rint un plat de bacallà, de peus de porc o
una llonganissa a preus econòmics
CUINA CATALANA CASOLANA
Especialitat: Cargols, amanides, carns a la graella
Preu menú: 8,90 - 10,-90 € (Dill./div.) 13,90 € (Cap de setmana)
Preu carta: Entre 15 - 18 €
Horari: Dill. de 10-16 h, de dim. a diss de 10-16 h i de
20-01:00 h. Dg. de 10-16 i de 20-23 h
C/La Nau, 443003 Tarragona977 24 25 92
U
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:27 Página 86
87
Méndez Núñez, 743004 Tarragona
977 236 219634 602 867
DA MARIOPIZZERIA
l restaurant compta amb un forn
de llenya amb el qual ofereix piz-
zes a l’estil italià de primera quali-
tat. A Da Mario, que duu el nom del seu xef,
hi trobem una carta a base de peix, carn i
verdura acompanyada de vins catalans, de
la resta de l’estat i italians. Alguns dels
plats especials de la casa són la lasanya,
els canelons al forn, espaguetis al marisc,
arrossos de tots tipus...i la pasta, n’hi ha
de tipus diferents d’elaboració pròpia, ja si-
gui seca, fresca o al forn. El restaurant
també té una barbacoa per poder fer-hi
carn a la brasa a la llenya, i ofereix un me-
nú de dilluns a divendres pensat especial-
ment per als treballadors. Da Mario acull
esdeveniments com ara casaments i altres
trobades socials, ja que compta amb una
sala menjador on hi caben al voltant de 50
persones i amb una terrassa amb capaci-
tat per a 35 comensals.
ECUINA ITALIANA
Especialitat: Pizza tradicional en forn de llenya
Preu menú: 7,50 - 12 €
Preu carta: 15 €
Horari: De dilluns a dissabte de 13 a 16:30 h
Diumenge tancat
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:28 Página 87
88
GOLOSAITALIARESTAURANT
l restaurant “Golositalia”, situat al
centre de Tarragona, a prop de la
Rambla Nova, ofereix cuina tradi-
cional italiana i, tot i que la seva carta és
variada i hi trobem diversos entrants i dife-
rents tipus de carns i de peix, està especia-
litzat en pizzes i pastes. El restaurant,
d’ambient familiar, ofereix un suggerent i
variat menú autèntic italià i també menús
degustació per a grups. El preu del menú
de migdia de dilluns a divendres oscil·la
entre els 9 i els 11€, i el menú d’ entre set-
mana de nit entre els 15 i els 25 €. Pel que
fa a la seva carta, hi destaquen els antipas-
ti, rissotto, carpaccio,diferents tipus de
pastes, de pizza i postres d’elaboració prò-
pia. “Golositalia” compta amb un saló inde-
pendent adient per a tot tipus de celebra-
cions, actes socials, d’empresa o reunions
de feina. Arran de les peticions de diversos
clients, el restaurant va decidir posar en
marxa un servei a domicili i proporcionar
així l’opció de degustar cuina italiana a la
mateixa llar.
CUINA ITALIANA
Especialitat: Pizzes i pastes
Preu menú: De dilluns a divendres migdia 9-11 €De dilluns a divendres nit 15-25 €
Preu carta: 7 - 15 €
Horari: Dill a dg 13 - 16:30 h / 21 h a 00:30 hDilluns nit tancat
Ramon y Cajal 2243001 Tarragona977 233 236
E
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:28 Página 88
89
C/ La Nau, 6, baixos43003 Tarragona
687 842 545
LA CASSOLETAD’ARRÒSRESTAURANT
’especial itat de “La cassoleta
d’arròs” -restaurant ubicat a la
Part Alta de Tarragona- és la cuina
relacionada amb els menjars típics del Del-
ta de l’Ebre i, com el seu mateix nom indi-
ca, els plats estrella són el marisc i l’arròs
de collita pròpia. Ambientat com si fos un
vaixell, l’aire mariner no només el trobem
en els seus plats, sinó també en els detalls
del restaurant. Pel que fa a l’arròs, podem
degustar-hi un arròs a banda; de mar i
muntanya; un arròs mariner; amb llamàn-
tol i suquets de peix. D’altra banda, a la
carta del restaurant hi trobem plats típics
com ara l’anguila amb suc, l’anguila fuma-
da, cuixetes de granota, xapadillo o orti-
gues de mar. “La cassoleta d’arròs” també
ofereix menús amb primer plat, segon i les
postres amb beguda inclosa (el preu és de
14 € de dilluns a divendres). Entre les op-
cions del menú cal destacar-hi musclos a
la marinera, calamars de la casa, arròs
amb galeres, arròs amb bacallà i espinacs.
De postres, crema catalana o menjar
blanc.
L
CUINA TÍPICA DEL DELTA DE L’EBRE
Especialitat: Arrossos i marisc
Preu menú: 14 € de dilluns a divendres
Preu carta: 20 - 25 €
Horari: De dill a dj de 13 a 17h, de div a ds de
13 a 17 h i de 20:30 a 00:00 h
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:28 Página 89
90
LA COCOTTE
“La Cocotte”, un acollidor local si-
tuat al costat de la plaça del Fò-
rum, podem gaudir-hi tan de la se-
va rebosteria casolana com d’exposicions
de fotografia i d’il·lustradors; concerts;
cursos; tallers i activitats vàries dirigides a
adults i/o a nens. Pel que fa a la rebosteria,
“La Cocotte” ens ofereix pastissos dolços i
salats; galetes; sucs de fruita ecològica; re-
frescos naturals i xocolata calenta. Els pro-
ductes són casolans a partir d’ingredients
locals i del temps, i majoritàriament ecolò-
gics. “La Cocotte” organitza esdeveni-
ments al seu mateix local o bé es desplaça,
i prepara pastissos per encàrrec (de pasta-
naga, de xocolata, a la sal, Guiness amb xo-
colata...) i packs especials per a grups. El
local també té un racó anomenat “la boti-
gueta” on es poden adquirir productes ar-
tesans i revistes d’il·lustradors o de dis-
seny.
CUINA DE REPOSTERIA CASOLANA
Especialitat: Dolços
Preu ració: entre 2 i 3 €
Preu pastísper encàrrec: 6 persones 25 - 30 €
Horari: De dim a div de 9 a 13 h de 16.30 a 20.30 hDiumenge de 10 a 14 h de 17 a 21 h
Plaça Rovellat, 1343003 Tarragona977 228 019
A
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:28 Página 90
91
Trinquet nou 7, baixoscant. C/del portalet
Tarragona977 232 074
TOCAPERONRESTAURANT
’especialitat del restaurant Toca Pe-
rón, el nom del qual prové d’una típi-
ca expressió de les festes locals de
Tarragona, és la cuina mediterrània actua-
litzada a base d’una carta de la qual el
80% dels productes són de la província de
Tarragona. Els plats del restaurant donen
un toc innovador i modern a la tradicional
cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec,
també ofereix carns exòtiques com ara de
nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda
de la carta també ofereix 4 tipus de me-
nús diferents i un variat assortit de tapes i
“montaditos”. El Toca Perón compta amb
un pis superior on hi ha un menjador que
permet celebrar-hi tot tipus de trobades.
Ubicat davant la plaça de la Font, escenari
principal de les festes, n’és un referent
més pels tarragonins i tarragonines de la
ciutat.
LCUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA
Especialitat:
Preu menú: 10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 €
Preu carta: 20 - 25 €
Horari: De dill a dg de 12 a 16:30 h / 19 a 01:00 hDill i dg nit tancat
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:28 Página 91
92
CAFTANCAFÈ - LOUNGE
ituat a la Part Alta de Tarragona, a
1min de l'Ajuntament, el restau-
rant cafeteria caftà CAFÈ LOUN-
GE, especialitzat en cuina marroquina i sa-
bors exòtics, és un peculiar local que ha
estat dissenyat per acollir al voltant de 40
comensals als quals els agrada el menjar
saborós i atrevir-se amb noves propostes
culinàries, però sense deixar de banda l'a-
roma i l'essència del menjar mediterràni.
Especialitzat en gastronomia marroquina
d'alta qualitat, com el cuscús, els Tajin i les
Pastelas fins calçots quan és temporada.
El local disposa de dues plantes a l'estil tí-
picament marroquí amb colors càlids,
llums artesanals autèntiques de la ciutat
de Fes i tot tipus de mobiliari d'origen arà-
bic. Ideal per relaxar els cinc sentits. La
planta principal és una zona Chill-Out, i la
planta inferior és un menjador, habilitat
per dinars i sopars. A més, les nits de di-
jous a dissabte es pot gaudir de diversos
espectacles, com la dansa del ventre, dan-
sa de Bollywood, Il · lusionisme, i màgia.
CUINA
Especialitat: Alta cuina marroquina
Preu menú: 10,5€ (migdia dim.a div.) 12,50 € (nits)
16,5€ menú espectacle
Preu carta: 20 - 25€
Horari: Dimarts a dissabte 13-16h - 19,30-01,00h
C/ Salines, 25 biTarragona633 651 695
S
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:29 Página 92
93
Plaça de la font, 1643003 Tarragona
977 23 00 62
TXANTXANGORRIBAR - RESTAURANT
estaurant tradicional de cuina de
mercat situat a la Plaça de la Font,
en ple centre històric de la nostra
ciutat.La cuina de Txantxangorri, conscien-
ciosa, exigent i meticulosa, ofereix plats
mediterranis de temporada, elaborats
amb excel · lent matèria primera i un toc
personal del nostre xef.La carta, com era
d'esperar, conté plats clàssics i tradicio-
nals: bacallans elaborats de múltiples for-
mes i guisats de sempre com peus de
porc, cua de bou, pollastre amb escamar-
lans ..., i també una variada gamma de
suggeriments que canvia segons la estació
i les possibilitats del mercat.El nostre ce-
ller ofereix totes les denominacions d'ori-
gen catalanes i una gran selecció de la res-
ta d'Espanya a preus assequibles. No dei-
xeu de tastar els nostres postres. Tots ca-
solans.
RCUINA MEDITERRÀNIA
Especialitat: Guisats i rostits
Preu: 20 € per comensal aproximadament
Horari: Tots els dies de 9:30 a 1:30 h
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:29 Página 93
94
ELS FOGONSDE L’ISMA
RESTAURANT
ls fogons de l’Isma és un restau-
rant de cuina catalana ubicat a la
Plaça Prim (més coneguda com la
plaça de la “mitja lluna” ) que ens ofereix 3
espais diferenciats: dues terrasses i una
sala interior. La sala té dos nivells, el pri-
mer presenta un ambient chill – out i el se-
gon és una sala menjador. Les terrasses es
troben una ubicada a la mateixa entrada
del local -on es pot gaudir d’un vermut o
un “pica-pica” (tant al migdia com a la nit)-
i, l’altra, a l’àtic, on s’hi pot dinar, sopar o
prendre-hi una copa. El restaurant, que
també organitza nits temàtiques, sessions
de monòlegs i concerts, treballa amb pro-
ductes frescos de la Llotja. Ofereix una
carta variada on podem trobar-hi des d’a-
manida de llagostins i saltejat de faves fins
a carpaccios d’elaboració pròpia i tot tipus
de carn, peix i arrossos. “Els fogons de l’is-
ma” també pot ser la nostra opció si ens
ve de gust un assortit de tapes o degustar-
hi un menú que consta de tres plats i on
els seus productes són del mateix dia.
CUINA CATALANA
Especialitat: Tot tipus de cuina catalana
Preu menú: De dmts a dv 13,90 €
Preu carta: 25 - 30 €
Horari: De dmts a dg de 10 a 16h i de 20 a 02:00 h
Plaça mitja Lluna, 243001 Tarragona687 53 81 05
E
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:29 Página 94
95
C/ La Cota, s/n43007 Tarragona
977 20 74 63
TENNIS PARKRESTAURANT
Cala Romana, un lloc privilegiat, 2
min. caminat de la platja ,el Res-
taurant del Tennis Park, amb un
entorn inigualable ofereix un complert ven-
tall de possibilitat tant pels socis del club
com els convidats.
Menú diari de cuina mediterrània casolana
i plats combinats de dilluns a dissabte a 12
€, Menus especials per a cel.lebracions,
(Aniversaris, comunions, batejos, dinars i
Sopars de grups..etc) amb una mitja de 24
€. Zona infantil de jocs amb possibilitat de
monitors.
A CUINA MEDITERRÀNIA
Especialitat: Arrossos i fideuàs
Preu menú: 12 €
Horari: De dilluns a dissabte de 13.30 a 16 h
Esdeveniments especials de 9 a 00 h
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:29 Página 95
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:46 Página 96
FITXES RESTAURANTS
Novembre-Desembre 2012 VIU Tarragona I 97
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cargols, amanides, carns a la graella
Cuina catalana casolanaUbicat a la Part Alta de la ciutat, al ca-rrer la Nau, la braseria “La taula rodo-na” ens ofereix cuina catalana tradi-cional: plats casolans amb productesde la terra i amb la carn a la graellacom a principal reclam.
C/La Nau, 4 - TarragonaTel. 977 242 592
Menú: 8,90 €- 10,90 € (dill-div)13,90 € (cap de setmana) - Carta: 15 - 18 €
LA TAULA RODONA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tot tipus de cuina catalana
Cuina catalanaRestaurant de cuina catalana ubicat ala Plaça Prim amb una sala chill-out,menjador i terrassa exterior amb am-bient acollidor i minimalista. Els seusplats son una combinació de tradició imodernisme d’el·laboració pròpia.
Plaça mitja Lluna, 2 - TarragonaTel. 687 538 105
Menú: De dimarts a divendres 13,90 €Carta: 25-30 €
ELS FOGONS DE L’ISMA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Arrossos
Cuina mediterrànea marineraEl restaurant del Reial Club Nàuticde Tarragona, situat en un marc in-comparable ofereix unes vistes ex-cepcionals de la ciutat de Tarragonai del mar. A l’estiu disposa de Terras-sa i servei de cocktelería.
Port esportiu, Edifici nàutic. C/ Dic de Llevant s/n - Tarragona
Tel. 977 225 824 Menú: laborables 17,50€
Obert: Tots els migdies. div. i diss. nit
REAL CLUB NÀUTIC
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pizzes i pastes
Cuina italianaOferim als clients un suggerent i variatmenú de dia de dill. a div., menús de-gustació per a grups i una carta varia-da on destaquen els antipasti, rissotto,carpaccio, diferents tipus de pastes,de pizza i postres d’elaboració pròpia.
C/Ramon y Cajal, 22 - TarragonaTel. 664 669 014 i 674 472 116
Menú: Dill. a div. migdia 9-11 €, nit 15-25 €Carta: 7 - 15 €
Dill a dg 13-16:30 h-21 h a 00:30 h Dill nit tancat
GOLOSITALIA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapas
Menjar casolàL’Etoile ens ofereix bons entrepans icafè de qualitat al matí i al migdia unmenú casolà a un preu econòmic.
C/Unió, 44 - TarragonaTel. 877 012 369 / 658 991 644
Menú: 7 €Obert: dilluns a dissabte de 8,30 a 21,00 h
L’ETOILE
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Creps
Galetes, creps i amanidesLa Creperie Kenavo destaca per unagran varietat de creps freds i ca-lents, dolços i salats, tan bons perberenar com per sopar. Situat alcentre de la ciutat, al casc antic.
Plaça Sedassos, 5 - TarragonaTel. 977 213 489
Menú: 11€ de dilluns a divendres12,50€ dissabte
Obert: De dilluns a dissabte de 13 a 23 h
CREPERIE KENAVO
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Peix i marisc
Cuina del SerralloUbicat al cor del Serrallo, al restau-rant l’Onada li oferim l’opció de gau-dir dels nostres plats de la carta o béde la nostra àmplia varietat de tapesmarineres.
C/Bisbe Bonet, s/n (El Serrallo) - 43004 Tarragona
Tel. 977 215 053 Carta
Dinars, sopars, caps de setmana i festius
L’ONADA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes
Tapes, plats combinats i menusUn lloc ideal per disfrutar i degustarplats típics de la cuina espanyola,com són les tapes, els “montaditos” iles llesques, en un ambient agrada-ble, cordial i una exel·lent relacióqualitat, preu i quantitat.
C/Alcalde Pere Molas, 6 baix 2 43480 Vilaseca, Tarragona
Tel. 977 396 346 - 663 759 578 Menú: Dimarts 5€ (anticrisi)
Obert: De dilluns a diumnege de 8 a 24h
MELVIN
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:47 Página 97
FITXES RESTAURANTS
98 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Arrossos i marisc
Cuina típica del Delta de l’EbreUbicat a la Part Alta de Tarragona, ofe-reix un tipus de cuina mediterrània iplats tradicionals del delta de l’Ebre,amb especialitat en arrossos ambien-tat dins un marc amb aire mariner.
C/La Nau, 6 - TarragonaTel. 687 842 545
Menú: 14 € de dill a div - Carta: 20-25 €Obert: De dill a dj de 13 a 17 h, de div a ds
de 13 a 17 h i de 20:30 a 00:00 h
LA CASSOLETA D’ARRÒS
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::“Xuletons” i graellades.
Cuina criollaSiguin benvinguts a la nostra casa onseran atesos en un ambient familiar ipodran degustar les carns més se-lectes i els vins de la nostra terra.No hi ha amor més sincer que l’amor almenjar.
C/Major, 11. Part alta Tarragona -Tarragona
Tel. 972 249 557 Menú: 12,5 € dim. a div. - 15,5 € diss. dium.
Obert: de dimarts a dissabte migdia i nit. Diumenge migdia
CAN BELLOT
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuscus, Tajin i Pastellas
Cuina marroquina amb mediterràniaNou concepte de restaurant on es fu-siona la gastronomia amb la cultura.Cuina de qualitat del Marroc amb es-quitxos de cuina catalana. Sopars ambespectacle i zona Chill-out.
C/Salines, 25 bi - TarragonaTel. 633 651 695
Migdia:dim.-div. 10,50€ Nit:dim.-dij. 12,50€Menú+espectacle 16,5€
Tancat: diumenges i dilluns
CAFTAN CAFÈ LOUNGE
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Dolços
Cuina de reposteria casolanaSituat al casc antic de tarragona, “LaCocotte” ens ofereix pastissos dolços isalats; galetes; sucs de fruita ecològi-ca; refrescos naturals i xocolata calen-ta d’el·laboració propia.
Plaça Rovellat, 13 - TarragonaTel. 977 228 019
Preu ració: entre 2 i 3 €Preu pastís per encàrrec: 6 pers. 25-30 €Obert: De dim a div de 9 a 13h de 16:30 a
20:30h. Dg de 10 a 14 de 17 a 21h
LA COCOTTE
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània
Cuina mediterrània actualitzadaRestaurant situat davant la plaça de laFont, son especialistes en cuina cata-lana i mediterrània, amb un toc inno-vador i modern, on destaquem quetreballen per encàrrec carns exòtiquescon el nyu ,el cangur o la zebra.
C/Trinquet nou, 7 baixos · Cant. C/del portaletTarragona · Tel. 977 232 074
Menú: 10,50 € migdia 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 € - Carta: 20-25 €
Obert: De dill a dg de 12 a 16: 30 h / 19 a01:00 h . Dill i dg nit tancat
TOCA PERON
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::“Cochinillos, lechazo”, carns a la brasa
“Asador castellano”/ Cuina de mercatUna magnífica escena on proposa unacuina castellana, amb molta cura isabors autèntics, com garrí i lletó rostit,cua de bou... tot ben acompanyat d’unaàmplia selecció de vins
C/Martí d’Ardenya, 6 - TarragonaTel. 977 234 851 · www.rusticrestaurant.es
Menú: 14€Obert: 13,00 - 15,45 h i 20,30 - 00,00 h
RÚSTIC
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pasta italiana
Cuina italianaLa Tana de Lupo, ofereix una combi-nació d’excel.lents plats típics ita-lians d’el.laboració propia, renovantles típiques receptes italianes ambtocs moderns de la mà del seu xefamb un servei i ambient familiar .
Plaça Ripoll, 6 - 43003 TarragonaTel. 977 211 194
Menú: 12€ - Carta: 25€Obert: De dilluns a diumenge de 13 a 16h
i de 19 a 00.00h
LA TANA DEL LUPO
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Guisats i rostits
Cuina mediterràniaRestaurant tradicional de cuina demercat, ofereix plats clàssics i tradi-cionals així com postres casolans i unceller amb varietat de vins de tota Es-panya.
Plaça de la font, 16 - TarragonaTel. 977 23 00 62
Preu mig per comensal 20€Obert: Tots els dies de 9:30 a 1:30 h
TXANTXANGORRI
001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:47 Página 98
CONTRA001VIUTar.qxd:Maquetación 1 26/10/12 12:47 Página 99
CONTRA001VIUTar.qxd:Maquetación 1 26/10/12 12:47 Página 100
top related