"tocats" per dalí. dalí a l'ateneu barcelonès

“Tocats” per DalíDalí a l’Ateneu Barcelonès

Recepció del Surrealisme a Catalunya

El moviment surrealista va néixer a França en les primeres dècades

del S.XX i André Breton

fou el seu màxim exponent

André Bretón, 1924

Recepció del Surrealisme a Catalunya

Fitxa del cedulari de la Biblioteca de l’Ateneu

Recepció del Surrealisme a Catalunya

El Surrealisme dóna via lliure a l’inconscient i busca mecanismes

de treball des del “jo” deslligats

del control de la lògica i de la raó

Salvador Dalí i Man Ray, Paris

Recepció del Surrealisme a Catalunya

[Manifest groc] d’En Salvador Dalí, Lluís Montanyà [i] Sebastià Gasch (1928).

Recepció del Surrealisme a Catalunya

Apareixen els primers articles en

revistes i es publiquen els

primers Manifestos

Amics de les Arts (1926)

Recepció del Surrealisme a Catalunya

Es trenca amb la concepció

artística del passat i

s’introdueix a la societat catalana

el Surrealisme

Gaseta de les Arts (1926)

Salvador Dalí, el surrealista

Dalí en nombroses ocasions va repetir aquesta frase cèlebre:

“Le Surréalisme c’est moi!”

Salvador Dalí, el jove

Dalí havia tingut ja problemes amb la

dictadura de Primo de Rivera, i havia

estat empresonat a Figueres, fet que va

denunciar

el seu pare.[Cosas de la dictadura: para muestra un botón]. Publicat a Figueras el

4 de maig de 1931. [Donatiu de l’autor, Salvador Dalí (Notari), a l’Ateneu Barcelonès el 22 de maig de 1931].

Salvador Dalí, “l’ateneista”?

Dalí va tenir extensa i conflictiva relació amb l’Ateneu. El seu oncle Rafael Dalí era un membre molt actiu de la Penya

Gran, del Dr. Borralleras

Retrat fet per Ramon Casas d’Amadeu Hurtado

Salvador Dalí, “l’ateneista”?

Les primeres fotografies del pintor empordanès a Barcelona en la dècada

de 1920 estan fetes al Jardí de l’Ateneu

Salvador Dalí, “l’ateneista”?

A l’Ateneu, Dalí va conèixer el filòsof i crític d’art

Francesc Pujols. Pujols no trigà a declarar l’artista

el salvador de l’art català, apel·latiu que el

pintor empordanès sempre reivindicà

Pujols i en Dalí a Martorell(anys 50)

Salvador Dalí, “l’ateneista”?

Dalí es considerà deixeble de Pujols a qui dedicà una estàtua a l’entrada del seu Teatre-Museu de Figueres.

Salvador Dalí, “l’ateneista”?

No tots els Ateneistes eren sensibles al Surrealisme.

Amadeu Hurtado a Quaranta anys d’advocat. Història del meu

temps (1931-1936)

no té empatx a escriure que

“Dalí no tenia gaire bon

cartell entre els de la casa”

Retrat fet per Ramon Casas d’Amadeu Hurtado

“Atac” a la Cultura catalana

Salvador Dalí imparteix una conferència a l’Ateneu

Barcelonès el 22 de març de 1930

Antiga Sala d’Actes de l’Ateneu

“Atac” a la Cultura catalana

La conferència “Posició moral del Surrealisme” impartida per Dalí a l’Ateneu Barcelonès el 22 de març de 1930, apareix publicada a Helix : Vilafranca

del Penedès : 1929-1930.

“Atac” a la Cultura catalana

“Dalí es va atrevir a injuriar a Àngel Guimerà” El fet va tenir tant ressò que va provocar una

sessió extraordinària de la Junta Directiva

“Atac” a la Cultura catalana

L’insult a Guimerà resultava especialment sensible perquè

fou pronunciat davant el seu íntim amic, i veteraníssim

ateneista, Pere Aldavert (1850-1932) que en una comunicació a Pere Coromines (25 de març 1930), titllà Dalí de: Don Nadie,

tarambana, boca d’infern..

Cementiri de Montjuïc (Barcelona)

“Atac” a la Cultura catalana

Pere Coromines,

president aleshores, va lamentar molt el que allí es va dir així com el mal

ús que es va fer de la tribuna de l’Ateneu i va

amenaçar amb dimitir

“Atac” a la Cultura catalana

El setmanari Mirador, el 27 de març de 1930 publica una columna que

descriu l’ambient present a l’Ateneu Barcelonès abans, durant i després

de la conferència d’en Salvador Dalí.

“Atac” a la Cultura catalana

Arran de la conferència impartida per Dalí el 1930 el diari La Veu de

Catalunya, publica l’article que versa sobre els fets i les paraules del jove

Dalí a l’Ateneu Barcelonès

Salvador Dalí, “La Femme visible” a l’Ateneu Barcelonès

Dalí, en la seva faceta d’escriptor, publicà a Paris el 1930, La Femme visible, a on es fa referència a una

teoria surrealista: “la paranoia-crítica”

Mirador (1933). La revista publica un article de Joan Sacs sobre la Femme visible i Salvador Dalí, “El cas Salvador Dalí”

Salvador Dalí, “La Femme visible” a l’Ateneu Barcelonès

El pintor va regalar un exemplar a l’Ateneu, amb una dedicatòria

manuscrita provocadora

La Femme visible (1930). Donatiu de l’autor, Salvador Dalí

Salvador Dalí, “La Femme visible” a l’Ateneu Barcelonès

“Per la “putrefacció” Ateneu Barcelonès afectuosament”

Salvador Dalí

Biblioteca Ateneu Barcelonès