"tocats" per dalí. dalí a l'ateneu barcelonès
TRANSCRIPT
“Tocats” per DalíDalí a l’Ateneu Barcelonès
Recepció del Surrealisme a Catalunya
El moviment surrealista va néixer a França en les primeres dècades
del S.XX i André Breton
fou el seu màxim exponent
André Bretón, 1924
Recepció del Surrealisme a Catalunya
Fitxa del cedulari de la Biblioteca de l’Ateneu
Recepció del Surrealisme a Catalunya
El Surrealisme dóna via lliure a l’inconscient i busca mecanismes
de treball des del “jo” deslligats
del control de la lògica i de la raó
Salvador Dalí i Man Ray, Paris
Recepció del Surrealisme a Catalunya
[Manifest groc] d’En Salvador Dalí, Lluís Montanyà [i] Sebastià Gasch (1928).
Recepció del Surrealisme a Catalunya
Apareixen els primers articles en
revistes i es publiquen els
primers Manifestos
Amics de les Arts (1926)
Recepció del Surrealisme a Catalunya
Es trenca amb la concepció
artística del passat i
s’introdueix a la societat catalana
el Surrealisme
Gaseta de les Arts (1926)
Salvador Dalí, el surrealista
Dalí en nombroses ocasions va repetir aquesta frase cèlebre:
“Le Surréalisme c’est moi!”
Salvador Dalí, el jove
Dalí havia tingut ja problemes amb la
dictadura de Primo de Rivera, i havia
estat empresonat a Figueres, fet que va
denunciar
el seu pare.[Cosas de la dictadura: para muestra un botón]. Publicat a Figueras el
4 de maig de 1931. [Donatiu de l’autor, Salvador Dalí (Notari), a l’Ateneu Barcelonès el 22 de maig de 1931].
Salvador Dalí, “l’ateneista”?
Dalí va tenir extensa i conflictiva relació amb l’Ateneu. El seu oncle Rafael Dalí era un membre molt actiu de la Penya
Gran, del Dr. Borralleras
Retrat fet per Ramon Casas d’Amadeu Hurtado
Salvador Dalí, “l’ateneista”?
Les primeres fotografies del pintor empordanès a Barcelona en la dècada
de 1920 estan fetes al Jardí de l’Ateneu
Salvador Dalí, “l’ateneista”?
A l’Ateneu, Dalí va conèixer el filòsof i crític d’art
Francesc Pujols. Pujols no trigà a declarar l’artista
el salvador de l’art català, apel·latiu que el
pintor empordanès sempre reivindicà
Pujols i en Dalí a Martorell(anys 50)
Salvador Dalí, “l’ateneista”?
Dalí es considerà deixeble de Pujols a qui dedicà una estàtua a l’entrada del seu Teatre-Museu de Figueres.
Salvador Dalí, “l’ateneista”?
No tots els Ateneistes eren sensibles al Surrealisme.
Amadeu Hurtado a Quaranta anys d’advocat. Història del meu
temps (1931-1936)
no té empatx a escriure que
“Dalí no tenia gaire bon
cartell entre els de la casa”
Retrat fet per Ramon Casas d’Amadeu Hurtado
“Atac” a la Cultura catalana
Salvador Dalí imparteix una conferència a l’Ateneu
Barcelonès el 22 de març de 1930
Antiga Sala d’Actes de l’Ateneu
“Atac” a la Cultura catalana
La conferència “Posició moral del Surrealisme” impartida per Dalí a l’Ateneu Barcelonès el 22 de març de 1930, apareix publicada a Helix : Vilafranca
del Penedès : 1929-1930.
“Atac” a la Cultura catalana
“Dalí es va atrevir a injuriar a Àngel Guimerà” El fet va tenir tant ressò que va provocar una
sessió extraordinària de la Junta Directiva
“Atac” a la Cultura catalana
L’insult a Guimerà resultava especialment sensible perquè
fou pronunciat davant el seu íntim amic, i veteraníssim
ateneista, Pere Aldavert (1850-1932) que en una comunicació a Pere Coromines (25 de març 1930), titllà Dalí de: Don Nadie,
tarambana, boca d’infern..
Cementiri de Montjuïc (Barcelona)
“Atac” a la Cultura catalana
Pere Coromines,
president aleshores, va lamentar molt el que allí es va dir així com el mal
ús que es va fer de la tribuna de l’Ateneu i va
amenaçar amb dimitir
“Atac” a la Cultura catalana
El setmanari Mirador, el 27 de març de 1930 publica una columna que
descriu l’ambient present a l’Ateneu Barcelonès abans, durant i després
de la conferència d’en Salvador Dalí.
“Atac” a la Cultura catalana
Arran de la conferència impartida per Dalí el 1930 el diari La Veu de
Catalunya, publica l’article que versa sobre els fets i les paraules del jove
Dalí a l’Ateneu Barcelonès
Salvador Dalí, “La Femme visible” a l’Ateneu Barcelonès
Dalí, en la seva faceta d’escriptor, publicà a Paris el 1930, La Femme visible, a on es fa referència a una
teoria surrealista: “la paranoia-crítica”
Mirador (1933). La revista publica un article de Joan Sacs sobre la Femme visible i Salvador Dalí, “El cas Salvador Dalí”
Salvador Dalí, “La Femme visible” a l’Ateneu Barcelonès
El pintor va regalar un exemplar a l’Ateneu, amb una dedicatòria
manuscrita provocadora
La Femme visible (1930). Donatiu de l’autor, Salvador Dalí
Salvador Dalí, “La Femme visible” a l’Ateneu Barcelonès
“Per la “putrefacció” Ateneu Barcelonès afectuosament”
Salvador Dalí
Biblioteca Ateneu Barcelonès