quin tipus de preguntes generen aprenentatges competencials

Quins tipus de preguntes generen aprenentatges competencials?

“Si vols arribar aviat camina sol, però si el que vols és arribar lluny, camina acompanyat”

Proverbi massai

Marc conceptual

Què entenem per aprenentatge competencial?

1. Aplicació de coneixements, habilitats i actituds a la resolució de problemes amb qualitat i eficàcia.

És una aula on…( Font David Vilalta)

PENSA

ACTUACOMUNICA

•Ens fem preguntes?•L’actualitat entra a l’aula?•Elaborem hipòtesis?•Imaginem?•Cultivem la sensibilitat per les ambivalències?•Construïom explicacions o cerquem respostes absolutes?

•I… amb quina intenció fem tot això?

•Conversem mentre investiguem?•Contrastem idees, informacions, maneres de fer?•Utilitzem diferents maneres de representació?•Quan parlem sobre el món escrivim, dibuixem, llegim, usem el cos, fem maquetes…?•Convidem persones a l’aula?•Parlem sobre el que fem i sentim?•Obrim canals diferents a la paraula?

•Fem conjetures?•Cerquem evidències?•Observem, anotem, analitzem, i interpretem dades?•Cerquem informació, la contextualitzem, la contrastem?•Experimentem, provem, cerquem alternatives?•Argumentem?•Fem pràctiques crítiques amb textos?

INTERPRETAR-SE A UN MATEIX I

ALS ATRES

Què hauríem de tenir en compte?

• Planificar les activitats en funció dels objectius d’aprenentatge.

• Elaborar un producte fruit del treball, que serveix com evidència d’avaluació en el context d’avaluació continuada.

• Que les activitats fomentin l’aprenentatge actiu i el treball autònom de l’alumnat.

Quin clima/gestió d’aula es fomenta?

• Es comparteixen els objectius i la finalitat de la proposta de treball, partint d’unes instruccions clares i sintètiques.

• Es reconeix la vàlua personal de cada alumne.

• Les preguntes són obertes i promouen l’interès, la reflexió i el pensament crític.

• S’afavoreixen els intercanvis per a la construcció del coneixement individual i col·lectiu.

• Es promou la participació responsable fomentant l’autonomia de l’alumnat.

Font: cesire/cirel

Com han de ser les activitats per afavorir la construcció de coneixements? (1)

• Han d’activar coneixements previs per construir-ne de nous.

• Parteixen d’una situació contextualitzada, pròxima a l’alumant que les ha d’afrontar.

• La proposta és interessant i creativa i condueix a un producte final que genera curiositat i interès per la seva resolució.

• La proposta té en compte l’atenció a la diversitat i la inclusió. És oberta i permet abordatges, interpretacions, alternatives o solucions diverses.

Com han de ser les activitats per afavorir la construcció de coneixements? (2)

• Es possibilita que l’alumnat comparteixi el que pensa i el què aprèn. Afavoreix la seva implicació, la presa de posicionament, la formulació d’opinions i punts de vista.

• S’inclou varietat de recursos i materials didàctic, en diferents formats i suports.

• S’inclouen eines variades per a l’avaluació i autoavaluació del procés i del producte final.

Quines preguntes ajuden a construir coneixements?

– Les que són productives (no reproductives del que ja se sap i no es reponen consultant només la informació d’un llibre).

– Tenen diverses possibilitats de resposta. (No tenen una sola o única resposta).

– Admeten diferents punts de vista ( el coneixement no és únic ni objectiu).

– Connecten amb la necessitat d’entendre i donar sentit al món que ens envolta.

– Han de facilitar la interpretació de la informació per donar-li un significat propi ( construcció del coneixement)

Alguns exemples…

• Explica quina diferència hi ha entre temps i clima.

• Caracteritza quin tipus de vegetació trobem en el paisatge de muntanya i explica perquè canvia.

• Defineix canvi climàtic.

Quin tipus d’aprenentatge

afavoreix?

Què i com s’ensenya?

. De quin problema tracta aquesta notícia?

. Què passa?

. On passa?

. Per què passa?

. Quines solucions o alternatives creus que es podrien prendre per evitar o pal·liar aquesta situació?

…

Plantegem una situació…

http://www.youtube.com/watch?v=45yabrnryXk

• Què penseu que passa en aquesta seqüència?

• En quins aspectes us heu fixat?

• Què us crida més l’atenció? Per què?

• Com és que el Basiliscus Basiliscus es pot desplaçar per sobre de l’aigua?

• Cadascú pensa la resposta i l’escriu en un full pensant que ho ha d’explicar a algú altre.

• Posada en comú en petit grup:– Compartiu quines idees heu tingut. Argumenteu les

vostres aportacions. Poseu-vos d’acord amb quines hipòtesis i arguments trieu per explicar a la resta de companys i companyes.

Què pretenem?

• Que s’escoltin els uns als altres.

• Que perdin la por a pensar.

• Que siguin capaços d’expressar amb un dibuix, esquemes i paraules allò que pensen.

• Adonar-se de la interdependència dels elements i sistemes.

• P: predir• O: Observar• E: explicar.

• Anem de la intuïció a la formalització conceptual.

Paper del mestre/a.

• Clau en les devolucions i la manera de documentar i analitzar el que anem generant:

▫ Com dibuixem quan ens expliquem coses?▫ Quins textos elaborem?▫ Com anem passant de les paraules col·loquials a

les científiques? ( ex. Bombolleta- mol·lècula)

FORMULACIÓ DE PREGUNTES PER CONSTRUIR CONEIXEMENT: una manera de començar.

Preguntes que afavoreixen l’aprenentatge Exemples d’aplicació

Descripció Com...? On...? Quins...? Quants...? Què passa? Com passa?

Com es pot encomanar la grip?D’on surt l’aigua que hi ha al començament del riu?

Explicació causal Per què...? A causa de què ...? Com és que...? Per què quan hi ha una passa de grip hi ha nens i nenes que no es posen malalts?.Perquè l’aigua del riu és dolça i després quan arriba al mar és salada?

Comprovació Com es pot saber...? Com ho saben? Com es fa...? Es pot demostrar que...? Són possibles els resultats... en la prova?

Com es pot demostrar que una malaltia és infecciosa?Com es pot demostrar que l’aigua està formada per O2 i H2?

Generalització Què és...? Pertany a tal grup? Quina diferència hi ha ...? Per que... segons la teoria?

Tenint en compte la resposta immunitària, què passa quan entra un virus al cos?Com és que els rius sempre van a parar al mar?

Predicció Quines conseqüències...? Que pot passar? Podria ser? Què passarà si...?Formes verbals de futur o condicionals

Què passaria si utilitzéssim els antibiòtics descontroladament?L’aigua es gastarà?

Gestió Què es pot fer per...? Com es pot resoldre...? Quines mesures s’haurien de prendre per..

Quines mesures s’haurien de prendre per evitar les morts infantils per infecció intestinal?Com van consentir fer les autopistes sense els desaigües necessaris?

Opinió, valoració Què en penses? Què és per a tu més important?

Com t’expliques que les causes de mortalitat infantil a Àfrica i a Europa siguin tan diferents?Té raó el Sr.... quan diu....

( font: Montserrat Roca)

Una manera de començar!!

• Per a què li serveixen els pulmons a la mà? I el cor al cervell?

• Si l’aigua no desapareix, estem bevent l’aigua que bevien els dinosaures?

• Per què quan hi ha una passa de grip hi ha nens i nens que no es posen malalts?

Per continuar…

• On s’emmgatzema l’aigua a la natura?

• Com canvia d’un magatzem a un altre?

• Què és el que fa possible aquest canvi?

• Què és el que dificulta que aquest canvi sigui sostenible.

Font: Neus Sanmarti

MOLTES

GRÀCIES !