observem les fulles

OBSERVEM LES FULLES

Universitat Rovira i Virgili

Àrea de Didàctica de les Ciències Experimentals

Montserrat de Santisteban Bové

OBJECTIUS

• Passar del món de la imatge i dels conceptes a

l’experiència en el mateix medi natural.

• Convidar els alumnes a fer una mirada profunda

del medi natural.

• Observar l’extraordinària diversitat en la

morfologia de les fulles.

• Treballar la comparació.

• Adonar-se de les possibilitats de treball escolar

sobre el tema. Reflexions didàctiques.

PARTS DE LA FULLA

l,superfície foliar o limbe; p, pecíol; b, base de la fulla

Base foliar: part inferior del pecíol que s’uneix a la tija. La base

de la fulla està més o menys eixamplada perquè allotja el borró o

gemma axil.lar

1. Base de la fulla

2. Pecíol

3. Limbe o superfície foliar

4. Estípules

5. Tija

6. Beina

Base del limbe

Base de la fulla

PARTS DE LA FULLA

Estípules: parell de peces de morfologia molt diversa que pot

portar la base de la fulla als seus costats.

Estípules

Beina: de vegades la base foliar s’eixampla i

envolta la tija totalment o només en part.

Beina

Tija

Grandària

Branquilló de xiprer recobert de petites fulles

Fulletes de xiprer imbricades com les teules d’una teulada

fulletes

Fulles petites de la farigola

Fulles grans de les palmeres al capdamunt del tronc

Creixement de

les fulles

Les fulles creixen (branquilló amb fulles de diferents grandàries)

Tres moments del creixement de les fulles de la morera de paper

Les fulles creixen (branquilló amb fulles de diferents grandàries)

Diferents moments del creixement en les fulles de l’heura

Color superfície

foliar

Color verd grisenc de les fulles de l’espígol boscà

Fulles de color verd fosc de la planta piracant o espinaler

Fulles de color verd clar de la planta flor de nit

Fulles color porpra fosc de la prunera de fulles vermelles o prunera de jardí

Fulles glauques, és a dir de color verd blavós, de la lletrera boscana

Les fulles acabades de sortir són sempre d’un color més clar que la resta

Fulles de pollancre acabades de sortir, de color vermellós

Fulles del plàtan d’ombra amb colors tardorals

Fulles marrons roginoses tardorals del sanguinyol

Colors vermellosos tardorals de la vinya verge

Forma de la

superfície

foliar o limbe

Fulla del nenúfar de forma arrodonida (orbicular)

Fulla el.líptica del ficus

Fulla triangular del pollancre

Fulles romboïdals de l’heura

Fulles linears, allargades i estretes, del romer

Fulla del llorer àmpliament lanceolada

Lanceolada: fulla que té la forma d’un ferro de llança

Fulla estretament lanceolada del salze

Fulla ovada (forma d’ou) de la troana

Ovada: fulla que és més ampla d’un cap que d’un altre

Fulla espatulada de la tarongina xinesa

Fulla en forma de cor (cordiforme) de l’arbre de l’amor

Fulles reniformes, és a dir, en forma de ronyó

Fulla palmada de la figuera: de forma similar a la d’una mà oberta

Fulla acicular, en forma d’agulla, del cedre

Fulla de l’arítjol

estreta de limbe

Variabilitat en la forma de la fulla de l’arítjol

Fulla de l’arítjol

ampla de limbe

Polimorfisme foliar en l’arítjol

Diferents formes de fulles en el mateix arbre

Base o principi

del limbe

Base del

limbe

arrodonida

Base del limbe de la fulla en forma de cor

Base del limbe

Fulla atenuada en pecíol de la fulla de la tarongina xinesa

base

Fulla del pollancre amb la base del limbe recta

Fulla de l’om amb la base del limbe asimètrica

asimètrica

Base i àpex del limbe del cal.listèmon en angle agut

àpex

base

Àpex o

extrem lliure

de la fulla

Fulla de la gardènia amb un petit sortint (mucronada)

àpex

Fulla de til.ler amb l’àpex de sobte allargat (acuminada)

àpex

Fulla del lledoner atenuada en una punta fina (cuspidada)

Fulla amb un entrant a l’àpex (emarginada)

Escot o entrant

Anvers i revers

Anvers i revers en la fulla de l’alzina

Anvers i revers en les fulles de la magnòlia

Anvers i revers de la fulla de l’àlber de jardí

Anvers i revers en la fulla del til.ler

Nervadura o

nervació

Nervadura foliar molt visible: els nervis formen com un

reticle clarament perceptible

Nervadura foliar molt visible en la fulla de l’arboç

Fulla de boix amb el

nervi central molt

marcat i els altres poc

aparents

La nervació més marcada sempre al revers de la fulla

Nervadura pinnada: nervi principal del qual surten nervis

secundaris, com les barbes d’una ploma

Fulla de pollancre amb nervació pinnada = fulla pinnatinèrvia

Nervadura palmada: diversos nervis principals que arrenquen

tots d’un mateix punt

Fulla de la vinya amb nervadura palmada = fulla palmatinèrvia

Nervadura paral.lela: molts nervis que van d’un extrem a l’altre

del limbe seguint camins més o menys paral.lels

Fulla de l’agapant amb nervadura paral.lela = Fulla paral.lelinèrvia

Fulles de pi blanc uninèrvies (limbe reduït al nervi principal)

Simetria

Fulles del llorer amb simetria bilateral

Eix de simetria

Marge o vora

del limbe

sencera dentada serrada crenada ciliada sinuosa

o fistonada

Fulla de la tarongina xinesa amb el marge sencer

Fulla dentada

del salze: dents

petites i regulars

Dentició molt marcada, profunda i irregular, en la fulla del lledoner

Fulles doblement dentades de la moixera

Fulla serrada amb les dents agudes com les d’una serra

Fulla de vora fistonada (crenada) del gerani

Fulla amb pèls al marge (ciliada) del marfull

Fulles amb marge o vora sinuosa de l’eleagne

Fulla d’hibisc amb part del marge llis i part dentat

Fulles del grèvol amb dents que punxen

Grau de divisió

del limbe

(fulles

lobulades)

Quan la superfície foliar se’ns mostra dividida en lòbuls

parlem de fulles lobulades o lobades

Fulla lobulada del roure pènol

Fulla trilobulada o trilobada (tres lòbuls) de la vinya enfiladissa

Fulla de la figuera amb cinc lòbuls

Fulla lobulada de la malva amb 7 lòbuls dentats

Fulla del plàtan: lòbuls amb dents gosses i irregulars

Fulla de la morera: lòbuls amb dents petites i homogènies

Dibuix de fulla fesa (1), partida (2) i seccionada o secta (3)

Fulla fesa: quan l’entrant no arriba a la meitat de la mitja fulla

Fulla partida: quan l’entrant va més enllà de la meitat de la mitja

fulla

Fulla partida de l’acant, l’entrant va més enllà de la meitat de la

mitja fulla

Fulla partida: amb la superfície foliar molt retallada

Textura o tacte

Fulla de l’heura amb la superfície foliar llisa i lluent

Fulla rugosa: el limbe es bomba en el revers entre nervi i nervi

Fulla amb rugositats: vista per l’anvers sembla embutllofada

Fulla embutllofada de la morera blanca

Fulla amb la superfície foliar totalmente neta de pèl (glabra)

La pilositat de la fulla de la menta li confereix un tacte determinat

Fulles de la parietària amb pèls tous que donen un tacte suau

Pilositat molt densa de l’estepa blanca que dóna un tacte vellutat

Fulla de la figuera aspra al tacte

Fulla espinescent del garric o coscoll

Consistència

Fulles rígides i endurides del nesprer del japó

Fulles molt dures i rígides del grèvol

Fulles coriàcies de la magnòlia (tenen la consistència del cuir)

Fulla fina i tova de l’agrelleta

Fulla gruixuda i carnosa del crespinell

Olors

Per notar millor l’olor de les plantes aromàtiques

hem de trencar les fulles, rebregar-les entre les

mans i olorar

Fulles de llorer plenes d’essències que ofereixen una aroma coneguda

La coneguda fragància de les fulles del romaní

S’observen els llocs on es troben les essències aromàtiques del llimoner

Petits punts

La coneguda olor de l’espígol boscà

La resinosa olor de les fulles del llentiscle

L’olor a llimona de les fulles de la maria lluïsa

La intensa olor de les fulles d’algunes varietats de geranis

Peduncle foliar

o pecíol

Pecíol curt en les fulles del magraner

Pecíol molt llarg i prim en la fulla de l’auró de jardí

Pecíol gruixut i robust de la fulla de la morera

Pecíol aplanat de la fulla del pollancre

Fulla sèssil,

sense pecíol branquilló

Les fulles es troben inserides

als branquillons o a les tiges.

Branquillons: últimes

branquetes en què es

divideix el brancam.

Fulles sèssils de la menta: inserides directament a la tija

Tija

Les fulles amb pecíols llargs pengen i es mouen fàcilment amb la brisa

Gemma o borró

axil.lar

l,superfície foliar o limbe; p, pecíol; b, base de la fulla

Base foliar: part inferior del pecíol que s’uneix a la tija. La base

de la fulla està més o menys eixamplada perquè allotja el borró o

gemma axil.lar

Borró axil.lar petit en la fulla de la tarongina xinesa

borró

Borró axil.lar gruixut en la fulla del til.ler de jardí

borró

Borró axil.lar prim i llarg en la fulla del pollancre

borrons

Observació de borrons axil.lars a la base de les fulles del noguer

borrons

Fulles

simples o

compostes

Com podem saber si una fulla és simple o composta?

Mirar si a la base de la fulla hi ha un borró

Fulla composta de la mata o llentiscle

folíol

folíol folíol

folíol

Diferència entre fulla simple i folíol

folíol

folíol

folíol

Fulla simple de magraner Folíols de la fulla composta

del llentiscle

Folíol: part d’una fulla composta

Fulla composta que acaba amb dos folíols (paripinnada)

1

2

1

2

1 2

Fulla composta que termina amb un folíol (imparipinnada)

folíol

folíol

folíol

folíol

estípula

Tot el que hi ha a continuació del borró sempre és una fulla

Fulles compostes del noguer amb els folíols desiguals

Fulla

estipulada i

composta del

roser

estípula

Tot el que hi ha a continuació de l’estípula sempre és una fulla

1base de la fulla; 2 pecíol; 3 limbe o superfície foliar

4 estípules

De vegades si no veiem el borró, el que sí observem és

l’estructura que aquest ha originat, tal com es veu en la

imatge

Fulla composta de l’esbarzer: els folíols surten del mateix punt

Fulla composta de tres folíols (trifoliada) del llessamí silvestre

Fulla simple o composta?

borrons

Si ens apropem a veure què hi ha a la base de la fulla…

Disposició de

la fulla en la

tija o

branquilló

Fulles esparses: si només en surt una per nus

nus

nus

nus

nus

Parlem de fulles alternes si

les fulles esparses neixen

només en una i altra banda

de la tija

Fulles de l’olivera en disposició oposada: en surten dues per nus

Fulles

oposades

del boix

nus

1

2

Fulles de la maria lluïsa en disposició verticil.lada

A cada nus

del

branquilló hi

ha tres fulles 1

2

3

Disposició verticil.lada: quan surten tres fulles o més per nus

branquilló nus

nus nus

Fulles de l’olivera en disposició verticil.lada

Fulles en disposició basal o en roseta: amb les fulles reunides

circularment a la base de la tija sovint esteses sobre el terra

Empremtes

Fulla mossegada de l’hibisc

Fulles

especials

Bràctees: fulles especials que acompanyen les flors de les

plantes

Fulles acolorides que acompanyen les flors de la buguenvíl.lea

Amb espines en el pecíol de la fulla i en els peciòluls dels folíols

Fulla composta de l’esbarzer

Peciòlul

Pecíol

Folíol

Folíol

Fulles de la gatosa o argilaga marina transformades en espines

Persistència de

les fulles a la

tardor i l’hivern

La durada de les fulles a l’estació desfavorable no

és pròpiament una qüestió morfològica, però sí que

determina l’aspecte de moltes plantes

Magraner Magnòlia

Fulles perennes de la magnòlia: planta perennifòlia

Fulles perennes de l’alzina: planta perennifòlia

Fulles caduques de la mèlia: planta caducifòlia

Fulles caduques del plàtan d’ombra: planta caducifòlia

Observació de les cicatrius foliars al branquilló

Cicatriu foliar

Borró

Cicatriu foliar

Observació de les cicatrius foliars al branquilló

Observació de les cicatrius foliars al branquilló

Borró

Cicatriu foliar

Fulla que encara no ha caigut

CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES DE LES FULLES (1)

• Grandària

• Creixement de les fulles

• Color de la superfície foliar

• Forma del limbe

• Base o principi del limbe

• Àpex o extrem lliure de la fulla

• Anvers i revers

• Nervadura o nervació

• Simetria

• Marge o vora del limbe

• Grau de divisió de la superfície foliar

CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES DE LES FULLES (2)

• Textura o tacte

• Consistència

• Olors

• Peduncle foliar o pecíol

• Gemma o borró axil.lar

• Fulles simples i compostes

• Disposició de les fulles en la tija o branquilló

• Empremtes

• Fulles especials

• Persistència de les fulles a l’estació desfavorable

OBSERVEM LES FULLES

Reflexions didàctiques. Adonar-se

de les possibilitats de treball

escolar sobre el tema.

Terra d’un bosc a la tardor ple de fulles

Un material que la natura ens regala a la tardor

i l’hivern

1.Convidar els

alumnes a fer una

mirada profunda del

medi natural.

2. Observar

l’extraordinària

diversitat en la

morfologia de les

fulles.

3.Treballar la

comparació.

OBJECTIUS

PER APROFUNDIR EN EL TEMA DE LES FULLES

Preguntes que ens podem fer relacionades amb el tema de les fulles, o que alguns

escolars ens poden fer:

- Són importants les fulles de les plantes?

- Per a què serveixen les fulles?

- Dins del món de les plantes, per què unes fulles cauen a la tardor i d’altres no?

- Les fulles que cauen a la tardor tenen un mecanisme concret que les fa caure?

- En les fulles que cauen a la tardor per què hi ha un canvi de color, de verd a

colors tardorals?

- A les plantes en què no cauen les fulles a la tardor, quina és la durada de les

fulles?

- Què hi ha a l’interior d’una fulla?

Cercar les respostes a aquestes preguntes ens pot servir per a

aprofundir en el tema de les fulles de cara al seu ensenyament a

Primària.