observem les fulles
TRANSCRIPT
OBSERVEM LES FULLES
Universitat Rovira i Virgili
Àrea de Didàctica de les Ciències Experimentals
Montserrat de Santisteban Bové
OBJECTIUS
• Passar del món de la imatge i dels conceptes a
l’experiència en el mateix medi natural.
• Convidar els alumnes a fer una mirada profunda
del medi natural.
• Observar l’extraordinària diversitat en la
morfologia de les fulles.
• Treballar la comparació.
• Adonar-se de les possibilitats de treball escolar
sobre el tema. Reflexions didàctiques.
PARTS DE LA FULLA
l,superfície foliar o limbe; p, pecíol; b, base de la fulla
Base foliar: part inferior del pecíol que s’uneix a la tija. La base
de la fulla està més o menys eixamplada perquè allotja el borró o
gemma axil.lar
1. Base de la fulla
2. Pecíol
3. Limbe o superfície foliar
4. Estípules
5. Tija
6. Beina
Base del limbe
Base de la fulla
PARTS DE LA FULLA
Estípules: parell de peces de morfologia molt diversa que pot
portar la base de la fulla als seus costats.
Estípules
Beina: de vegades la base foliar s’eixampla i
envolta la tija totalment o només en part.
Beina
Tija
Grandària
Branquilló de xiprer recobert de petites fulles
Fulletes de xiprer imbricades com les teules d’una teulada
fulletes
Fulles petites de la farigola
Fulles grans de les palmeres al capdamunt del tronc
Creixement de
les fulles
Les fulles creixen (branquilló amb fulles de diferents grandàries)
Tres moments del creixement de les fulles de la morera de paper
Les fulles creixen (branquilló amb fulles de diferents grandàries)
Diferents moments del creixement en les fulles de l’heura
Color superfície
foliar
Color verd grisenc de les fulles de l’espígol boscà
Fulles de color verd fosc de la planta piracant o espinaler
Fulles de color verd clar de la planta flor de nit
Fulles color porpra fosc de la prunera de fulles vermelles o prunera de jardí
Fulles glauques, és a dir de color verd blavós, de la lletrera boscana
Les fulles acabades de sortir són sempre d’un color més clar que la resta
Fulles de pollancre acabades de sortir, de color vermellós
Fulles del plàtan d’ombra amb colors tardorals
Fulles marrons roginoses tardorals del sanguinyol
Colors vermellosos tardorals de la vinya verge
Forma de la
superfície
foliar o limbe
Fulla del nenúfar de forma arrodonida (orbicular)
Fulla el.líptica del ficus
Fulla triangular del pollancre
Fulles romboïdals de l’heura
Fulles linears, allargades i estretes, del romer
Fulla del llorer àmpliament lanceolada
Lanceolada: fulla que té la forma d’un ferro de llança
Fulla estretament lanceolada del salze
Fulla ovada (forma d’ou) de la troana
Ovada: fulla que és més ampla d’un cap que d’un altre
Fulla espatulada de la tarongina xinesa
Fulla en forma de cor (cordiforme) de l’arbre de l’amor
Fulles reniformes, és a dir, en forma de ronyó
Fulla palmada de la figuera: de forma similar a la d’una mà oberta
Fulla acicular, en forma d’agulla, del cedre
Fulla de l’arítjol
estreta de limbe
Variabilitat en la forma de la fulla de l’arítjol
Fulla de l’arítjol
ampla de limbe
Polimorfisme foliar en l’arítjol
Diferents formes de fulles en el mateix arbre
Base o principi
del limbe
Base del
limbe
arrodonida
Base del limbe de la fulla en forma de cor
Base del limbe
Fulla atenuada en pecíol de la fulla de la tarongina xinesa
base
Fulla del pollancre amb la base del limbe recta
Fulla de l’om amb la base del limbe asimètrica
asimètrica
Base i àpex del limbe del cal.listèmon en angle agut
àpex
base
Àpex o
extrem lliure
de la fulla
Fulla de la gardènia amb un petit sortint (mucronada)
àpex
Fulla de til.ler amb l’àpex de sobte allargat (acuminada)
àpex
Fulla del lledoner atenuada en una punta fina (cuspidada)
Fulla amb un entrant a l’àpex (emarginada)
Escot o entrant
Anvers i revers
Anvers i revers en la fulla de l’alzina
Anvers i revers en les fulles de la magnòlia
Anvers i revers de la fulla de l’àlber de jardí
Anvers i revers en la fulla del til.ler
Nervadura o
nervació
Nervadura foliar molt visible: els nervis formen com un
reticle clarament perceptible
Nervadura foliar molt visible en la fulla de l’arboç
Fulla de boix amb el
nervi central molt
marcat i els altres poc
aparents
La nervació més marcada sempre al revers de la fulla
Nervadura pinnada: nervi principal del qual surten nervis
secundaris, com les barbes d’una ploma
Fulla de pollancre amb nervació pinnada = fulla pinnatinèrvia
Nervadura palmada: diversos nervis principals que arrenquen
tots d’un mateix punt
Fulla de la vinya amb nervadura palmada = fulla palmatinèrvia
Nervadura paral.lela: molts nervis que van d’un extrem a l’altre
del limbe seguint camins més o menys paral.lels
Fulla de l’agapant amb nervadura paral.lela = Fulla paral.lelinèrvia
Fulles de pi blanc uninèrvies (limbe reduït al nervi principal)
Simetria
Fulles del llorer amb simetria bilateral
Eix de simetria
Marge o vora
del limbe
sencera dentada serrada crenada ciliada sinuosa
o fistonada
Fulla de la tarongina xinesa amb el marge sencer
Fulla dentada
del salze: dents
petites i regulars
Dentició molt marcada, profunda i irregular, en la fulla del lledoner
Fulles doblement dentades de la moixera
Fulla serrada amb les dents agudes com les d’una serra
Fulla de vora fistonada (crenada) del gerani
Fulla amb pèls al marge (ciliada) del marfull
Fulles amb marge o vora sinuosa de l’eleagne
Fulla d’hibisc amb part del marge llis i part dentat
Fulles del grèvol amb dents que punxen
Grau de divisió
del limbe
(fulles
lobulades)
Quan la superfície foliar se’ns mostra dividida en lòbuls
parlem de fulles lobulades o lobades
Fulla lobulada del roure pènol
Fulla trilobulada o trilobada (tres lòbuls) de la vinya enfiladissa
Fulla de la figuera amb cinc lòbuls
Fulla lobulada de la malva amb 7 lòbuls dentats
Fulla del plàtan: lòbuls amb dents gosses i irregulars
Fulla de la morera: lòbuls amb dents petites i homogènies
Dibuix de fulla fesa (1), partida (2) i seccionada o secta (3)
Fulla fesa: quan l’entrant no arriba a la meitat de la mitja fulla
Fulla partida: quan l’entrant va més enllà de la meitat de la mitja
fulla
Fulla partida de l’acant, l’entrant va més enllà de la meitat de la
mitja fulla
Fulla partida: amb la superfície foliar molt retallada
Textura o tacte
Fulla de l’heura amb la superfície foliar llisa i lluent
Fulla rugosa: el limbe es bomba en el revers entre nervi i nervi
Fulla amb rugositats: vista per l’anvers sembla embutllofada
Fulla embutllofada de la morera blanca
Fulla amb la superfície foliar totalmente neta de pèl (glabra)
La pilositat de la fulla de la menta li confereix un tacte determinat
Fulles de la parietària amb pèls tous que donen un tacte suau
Pilositat molt densa de l’estepa blanca que dóna un tacte vellutat
Fulla de la figuera aspra al tacte
Fulla espinescent del garric o coscoll
Consistència
Fulles rígides i endurides del nesprer del japó
Fulles molt dures i rígides del grèvol
Fulles coriàcies de la magnòlia (tenen la consistència del cuir)
Fulla fina i tova de l’agrelleta
Fulla gruixuda i carnosa del crespinell
Olors
Per notar millor l’olor de les plantes aromàtiques
hem de trencar les fulles, rebregar-les entre les
mans i olorar
Fulles de llorer plenes d’essències que ofereixen una aroma coneguda
La coneguda fragància de les fulles del romaní
S’observen els llocs on es troben les essències aromàtiques del llimoner
Petits punts
La coneguda olor de l’espígol boscà
La resinosa olor de les fulles del llentiscle
L’olor a llimona de les fulles de la maria lluïsa
La intensa olor de les fulles d’algunes varietats de geranis
Peduncle foliar
o pecíol
Pecíol curt en les fulles del magraner
Pecíol molt llarg i prim en la fulla de l’auró de jardí
Pecíol gruixut i robust de la fulla de la morera
Pecíol aplanat de la fulla del pollancre
Fulla sèssil,
sense pecíol branquilló
Les fulles es troben inserides
als branquillons o a les tiges.
Branquillons: últimes
branquetes en què es
divideix el brancam.
Fulles sèssils de la menta: inserides directament a la tija
Tija
Les fulles amb pecíols llargs pengen i es mouen fàcilment amb la brisa
Gemma o borró
axil.lar
l,superfície foliar o limbe; p, pecíol; b, base de la fulla
Base foliar: part inferior del pecíol que s’uneix a la tija. La base
de la fulla està més o menys eixamplada perquè allotja el borró o
gemma axil.lar
Borró axil.lar petit en la fulla de la tarongina xinesa
borró
Borró axil.lar gruixut en la fulla del til.ler de jardí
borró
Borró axil.lar prim i llarg en la fulla del pollancre
borrons
Observació de borrons axil.lars a la base de les fulles del noguer
borrons
Fulles
simples o
compostes
Com podem saber si una fulla és simple o composta?
Mirar si a la base de la fulla hi ha un borró
Fulla composta de la mata o llentiscle
folíol
folíol folíol
folíol
Diferència entre fulla simple i folíol
folíol
folíol
folíol
Fulla simple de magraner Folíols de la fulla composta
del llentiscle
Folíol: part d’una fulla composta
Fulla composta que acaba amb dos folíols (paripinnada)
1
2
1
2
1 2
Fulla composta que termina amb un folíol (imparipinnada)
folíol
folíol
folíol
folíol
estípula
Tot el que hi ha a continuació del borró sempre és una fulla
Fulles compostes del noguer amb els folíols desiguals
Fulla
estipulada i
composta del
roser
estípula
Tot el que hi ha a continuació de l’estípula sempre és una fulla
1base de la fulla; 2 pecíol; 3 limbe o superfície foliar
4 estípules
De vegades si no veiem el borró, el que sí observem és
l’estructura que aquest ha originat, tal com es veu en la
imatge
Fulla composta de l’esbarzer: els folíols surten del mateix punt
Fulla composta de tres folíols (trifoliada) del llessamí silvestre
Fulla simple o composta?
borrons
Si ens apropem a veure què hi ha a la base de la fulla…
Disposició de
la fulla en la
tija o
branquilló
Fulles esparses: si només en surt una per nus
nus
nus
nus
nus
Parlem de fulles alternes si
les fulles esparses neixen
només en una i altra banda
de la tija
Fulles de l’olivera en disposició oposada: en surten dues per nus
Fulles
oposades
del boix
nus
1
2
Fulles de la maria lluïsa en disposició verticil.lada
A cada nus
del
branquilló hi
ha tres fulles 1
2
3
Disposició verticil.lada: quan surten tres fulles o més per nus
branquilló nus
nus nus
Fulles de l’olivera en disposició verticil.lada
Fulles en disposició basal o en roseta: amb les fulles reunides
circularment a la base de la tija sovint esteses sobre el terra
Empremtes
Fulla mossegada de l’hibisc
Fulles
especials
Bràctees: fulles especials que acompanyen les flors de les
plantes
Fulles acolorides que acompanyen les flors de la buguenvíl.lea
Amb espines en el pecíol de la fulla i en els peciòluls dels folíols
Fulla composta de l’esbarzer
Peciòlul
Pecíol
Folíol
Folíol
Fulles de la gatosa o argilaga marina transformades en espines
Persistència de
les fulles a la
tardor i l’hivern
La durada de les fulles a l’estació desfavorable no
és pròpiament una qüestió morfològica, però sí que
determina l’aspecte de moltes plantes
Magraner Magnòlia
Fulles perennes de la magnòlia: planta perennifòlia
Fulles perennes de l’alzina: planta perennifòlia
Fulles caduques de la mèlia: planta caducifòlia
Fulles caduques del plàtan d’ombra: planta caducifòlia
Observació de les cicatrius foliars al branquilló
Cicatriu foliar
Borró
Cicatriu foliar
Observació de les cicatrius foliars al branquilló
Observació de les cicatrius foliars al branquilló
Borró
Cicatriu foliar
Fulla que encara no ha caigut
CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES DE LES FULLES (1)
• Grandària
• Creixement de les fulles
• Color de la superfície foliar
• Forma del limbe
• Base o principi del limbe
• Àpex o extrem lliure de la fulla
• Anvers i revers
• Nervadura o nervació
• Simetria
• Marge o vora del limbe
• Grau de divisió de la superfície foliar
CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES DE LES FULLES (2)
• Textura o tacte
• Consistència
• Olors
• Peduncle foliar o pecíol
• Gemma o borró axil.lar
• Fulles simples i compostes
• Disposició de les fulles en la tija o branquilló
• Empremtes
• Fulles especials
• Persistència de les fulles a l’estació desfavorable
OBSERVEM LES FULLES
Reflexions didàctiques. Adonar-se
de les possibilitats de treball
escolar sobre el tema.
Terra d’un bosc a la tardor ple de fulles
Un material que la natura ens regala a la tardor
i l’hivern
1.Convidar els
alumnes a fer una
mirada profunda del
medi natural.
2. Observar
l’extraordinària
diversitat en la
morfologia de les
fulles.
3.Treballar la
comparació.
OBJECTIUS
PER APROFUNDIR EN EL TEMA DE LES FULLES
Preguntes que ens podem fer relacionades amb el tema de les fulles, o que alguns
escolars ens poden fer:
- Són importants les fulles de les plantes?
- Per a què serveixen les fulles?
- Dins del món de les plantes, per què unes fulles cauen a la tardor i d’altres no?
- Les fulles que cauen a la tardor tenen un mecanisme concret que les fa caure?
- En les fulles que cauen a la tardor per què hi ha un canvi de color, de verd a
colors tardorals?
- A les plantes en què no cauen les fulles a la tardor, quina és la durada de les
fulles?
- Què hi ha a l’interior d’una fulla?
Cercar les respostes a aquestes preguntes ens pot servir per a
aprofundir en el tema de les fulles de cara al seu ensenyament a
Primària.