Les fulles seques

Com que la sardana és cantada, per poder seguir millor la lletra

recomanem passar les diapositives manualment.

Les fulles seques fan sardana

d’ací d’allà saltironant

I dintre el bosc la tramuntana

sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges

que enjogassades porta el vent

Les que més corren semblen boges,

altres se’n vénen dolçament

I quan el sol se’n va a la posta,

l’arbre, que enyora el seu fullam,

Poc a poquet son ombra acosta

als balladors damunt del camp

poc a poquet son ombra acosta

als balladors damunt del camp

I surt la lluna trista i sola,

fulla d’un arbre on ha viscut,

que va cercant, pel cel on vola,

les companyones que ha perdut...

Les fulles seques fan sardanad’ací d’allà saltironant,i dintre el bosc la tramuntanasembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles rogesque enjogassades porta el vent !Les que més corren semblen boges,altres se’n vénen dolçament.

I quan el sol se’n va a la posta,l’arbre, que enyora el seu fullam,poc a poquet son ombra acostaals balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,fulla d’un arbre on ha viscut,que va cercant, pel cel on vola,les companyones que ha perdut

Les fulles seques fan sardana;

més quan l’albada surt després,

Se les endu la tramuntana

espais enlaire per mai més.

L’arbre sec ja torna a viure,

Fulles i flors arreu badant;

I en cada brot quins cants de riure,

fent niu les aus i els becs juntant !

Després la fruita, que encisera !

pengim-penjam al sol que és foc !

El préssec ros i la cirera,

La pruna clàudia i l’albercoc !...

Oidà ! Quin goig ! Fem les rodones sardanejant de dia i nit,

Les mans unint homes i dones,

els ulls clavats en l’infinit !.

Les fulles seques fan sardana;

més quan l’albada surt després

Se les endú la tramontana

espais enlaire per mai més

I l’arbre sec ja torna a viure

fulles i flors arreu badant;

I en cada brot quins cants de riure,

fent niu les aus i els becs juntant

Després la fruita, que encisera !

Pengim-penjam al sol que és foc !

El préssec ros i la cirera,

La pruna clàudia i l’albercoc !...

Oidà ! Quin goig ! Fem les rodones

sardanejant de dia i nit,

Les mans unint homes i dones,

els ulls clavats en l’infinit

Les fulles seques fan sardana;més quan l’albada surt després,se les endú la tramuntanaespais enlaire per mai més.

I l’arbre sec ja torna a viure,fulles i flors arreu badant;i en cada brot quins cants de riure,fent niu les aus i els becs juntant

Després la fruita, que encisera !,

pengim-penjam al sol que és foc!: el préssec ros i la cirera, la pruna clàudia i l’albercoc!..

Oidà! Quin goig! Fem les rodones sardanejant de dia i nit, les mans unint homes i dones, els ulls clavats en l’infinit!.

Neix a Barcelona el 22 de maig de 1865.

De petit els seus pares es van traslladar a l’Argentina; els seu pare, músic professional, va iniciar al noi en l’ambient musical.

Als 18 anys tornen a Barcelona, però abans el Govern argentí ja li havia encarregat unes peces musicals, com “l’Himno a la patria” o “Mayo”.

Resideix a Brussel·les, on perfecciona coneixements musicals.

Torna a l’Argentina fins al 1890. S’instal·la definitivament a Barcelona el 1911.

A partir d’aquí comença una activa vida musical que el porta a ser un gran representant del Modernisme musical.El 1895 funda la coral Catalunya Nova. La seva vitalitat musical s’expressa en la composició de més de 800 obres de tot tipus.

Morera mort a Barcelona el 12 de març de 1942.

Enric Morera i Viura

Àngel Guimerà i Jorge

Dramaturg i poeta.

Neix a Santa Cruz de Tenerife el 1845, de pare català i mare canaria.

Als 6 anys els pares tornen i s’instal·len al Vendrell. Ben aviat aprengué el català i es va identificà amb els moviments catalanistes.

Als 26 anys funda la revista Renaixensa, que més endavant es convertiria en diari

El 1876 guanya la Flor Natural, i l’any següent, als 32 anys, es proclamat Mestre en Gai Saber al guanyar la Flor Natural, la Viola i l’Englantina d’Or en el mateix Jocs Florals.

Obres com Maria Rosa - Terra baixa – La filla del mar – Mar i cel- són una mostra de la seva producció. En algunes de elles va defensar i fer apologia del mestissatge.

Fou el portador del Memorial de Greuges a Madrid. Elegit president del Ateneu Barcelonés el 1895, va pronunciar, per primera vegada en aquesta institució, el discurs inaugural en català.

Va morir el 18 de juliol de 1924, al carrer Petrixol de Barcelona.

És el meu homenatge al món sardanista

2008