les discapacitats treball recerca boix

LES DISCAPACITATS

• Javi García Carmona• Cynthia Lledó Tarifa• Ricard Vidal-Ribas

Lorenzo

Índex DISCAPACITATS VISUALS:

Glaucoma Despreniment de la retina Cataractes Astigmatisme Distròfia corneal Celulitis orbitària Leucoma corneal Glaucoma secundari Neuritis retrobulbar Retinopatía diabètica Glaucoma d’angle tancat Glaucoma d’angle obert Hemianopsia Ceguesa Retinosis pigmentària

DISCAPACITATS FÍSIQUES:

Distròfies Acondroplasia Enfermetat de Fahr Les plejías Síndrome de Gilles de Tourette Enfermetat de Strumpell Poliomielitis Mielitis transversa Osteogénesis Imperfecta (Ossos

de vidre). Síndrome de Guillain Barré Displasia. Corea de Huntington. Ataxia de Friedreich. Distonía muscular. Espina bífida. Paràl·lisis cerebral. Parkinson. Esclerosis Múltiple.

Índex DISCAPACITATS PSÍQUIQUE

S:

Autisme Psicosis Orgànica Paranoia Esquizofrenia Depressió Bipolar

DISCAPACITATS MENTALS:

Síndrome de Prader Willi. Síndrome de down Síndrome de X-Frágil. Fenilcetonuria Alzheimer

DISCAPACITATS AUDITIVES:

Alteració de la audició Prebiacusia Síndrome d’usher Hipoacusia Sordera

Objectius El nostre objectiu és informar a la gent

sobre les discapacitats i concenciar-la sobre la gent que té aquests problemes , que se’ls ha d’ajudar per fer algunes coses quotidianes i que ,amb dificultats, poden tenir una vida plena (moltes vegades més que una persona “normal”)i ajudar a gent amb el seu problema. També volem parlar de institucions que ajuden als discapacitats, institucions com l’Institut Guttman o Fonadis.

RESUM En aquest treball de recerca hem

desenvolupat tots els tipus de discapacitats que hi ha. Hem desenvolupat diferents símptomes i conseqüències de cada discapacitat. També hem desenvolupat diferents instituts que ajuden a les persones amb minusvalía i la historia dels jocs paralímpics.

Discapacitats

visuals Glaucoma Despreniment de la retin

a Cataractes Astigmatisme Distrofia corneal Leucoma corneal Retinopatía diabètica Celulitis orbitària

Neuritis retrobulbar Glaucoma secundari Glaucoma d’angle tancat Glaucoma d’angle obert Hemianopsia Retinosis pigmentària Ceguera

Glaucoma És l’augment en la pressió

dins l’ull, produïda por una resistència major a la normal, a la sortida del humor aquós. L’humor aquós és un líquid que es produeix sempre dins l’ull el qual provoca alteracions y deteriori a la retina. El glaucoma afecta a l’ 1% de la població major de 40 anys. No se sap perquè es produeix la resistència a la sortida del humor aquós. No hi ha cap símptoma de prevenció. Produeix mal de caps i visó borrosa. El tractament consisteix en coliris.

Despreniment de la retina

Cataractes És l’opacitat que es produeix en el

cristal·lí, situat en l’interior de l’ull. El cristal·lí és transparent, permet que els llamps de llum passin fins a enfocar-los sobre la retina. Quan el cristal·lí perd la transparència, apareix la cataracta.

La causa més comuna està relacionada amb l’edat. Altres causes no tan comunes, són els traumatismes, l’ús de determinats medicaments i la diabetis.

El símptoma més comú és la visió borrosa, la persona diu que veu com a través de la boira. Altres símptomes menys freqüents són: el deslumbrament, la mala visió nocturna, la alteració en la visió dels colors i visó doble al mirar amb l’ull afectat.

El tractament és quirúrgic, encara que les cataractes no requereixen cirurgia, excepte si produeixen una pèrdua de visió important. La tècnica més utilitzada i moderna és la facoemulsificació, consisteix a realitzar una incisió d’uns 3mm, i mitjançant un instrument cridat facoesmulsificador, es dissol i aspira la cataracta, per a després introduir un lent dins de l’ull. La recuperació és ràpida, i pot tornar a les seves activitats normals.

Astigmatisme i distròfia corneal

Leucoma corneal Retinopatía diabètica

Celulitis orbitaria – neuritis retrobulbar

Glaucoma secundari-Glaucoma d’angle tancat

Glaucoma d’angle obert-Hemianopsia

Retinosis pigmentària-ceguesa

Discapacitats físiques Distròfies Acondroplasia Malaltia de Fahr Paraplejia Tetraplejia Hemiplejia Pentaplejia Síndrome de Gilles de

Tourette Poliomielitis malaltia de Strumplell Mielitis tranversa

Osteogénesis Imperfecta (Ossos de vidre).

Síndrome de Guillain Barré

Displasia. Corea de Huntington. Ataxia de Friedreich. Distonía muscular. Espina bífida. Paràl·lisis cerebral. Parkinson. Esclerosis Múltiple.

Distròfies DISTRÒFIA MUSCULAR

MIOTÓNICA Distròfia Muscular

Miotónica, es tracta d’una malaltia hereditària muscular d'evolució lenta i progressiva, que sol manifestar-se en l'edat adulta.

Causes: S’hereda ,moltes

vegades amb la mare, el que significa que només es necessita un gen danyat per a causar els símptomes de la malaltia.

DISTRÒFIA MUSCULAR DE DUCHENNE

La Distròfia Muscular de Duchenne és una forma de distrofia muscular ràpida i és la més freqüent. És un trastorn hereditari caracteritzat per la debilitat muscular de les cames i la pelvis, que afecta despres a tot el cos.. La distrofia muscular de Duchenne és heredada en un model de gen lligat al cromosoma X. els homes amb el gen danyat tenen l’enfermetat mentre que les dones son portadores

ACOLANDRAPSIA-MALALTIA DE FAHR

“Plejies” PARAPLEJIA

Paràlisi de la meitat inferior del cos, que suposa la pèrdua parcial o total de la funció d'ambdues cames.

TETRAPELEJIA Paràlisis del cos que suposa la pèrdua parcial o total

de la funció dels dos braços i de les dues cames. HEMIPLEJIA

Paràlisi total o parcial d'un costat del cos, causada per lesions cerebrals derivades de malaltia, trauma o cop.

PENTAPLEJIA Paràlisi de la meitat inferior del cos, el tronc i el coll.

Suposa la pèrdua mobilitat en braços, cames i coll i respiració per la persona mateixa.

Síndrome de Gilles de Tourette-poliomielitis

ENFERMETAT DE STRUMPELL

Malaltia degenerativa hereditària de transmissió autonòmica dominant que es caracteritza pel desenvolupament en els primers anys de la vida de espasticitat i debilitat de les extremitats inferiors, que evoluciona progressivament cap a una paraplejía espástica

MIELITIS TRANSVERSA

Ossos de vidre-Sindrome de Gillaun Barré

Displasia-corea de huntington

Ataxia de Friedreich-Distonía muscular

ESPINA BÍFIDA És un defecte de la columna vertebral, la

columna està oberta en un punt específic entre el crani i el sacre de la columna. És possible diagnosticar-la en el segon trimestre de l'embaràs, els principals trastorns que poden aparèixer són: -dificultat o incapacitat per a la marxa, deformacions esquelètiques de columnes, articulacions i peus, predisposició a úlceres per decúbito, problemes de control intestinal i -urinari. No està molt clar quin és la causa de l'espina bífida, pot ser una predisposició genètica i una sèrie de factors externs que actuen de manera combinada.

Paràlisi cerebral

PARKINSON No es coneix la causa de la malaltia de

Parkinson però se sap que es produeix per una destrucció de cèl·lules nervioses situades en el tronc cerebral. Alguns símptomes de la malaltia de Parkinson són tremolor en alguna part del cos, rigidesa corporal, trastorn de l'equilibri, alteració del parla, de la marxa, entre uns altres. El diagnòstic de la malaltia de Parkinson es realitza mitjançant un examen neurològic.

Esclerosi multiple

Discapacitats auditivesAlteració de la audicióPrebiacusiaSíndrome d’usherHipoacusiaSordera

PRESBIACUSIA La presbiacusia és tracta d'una pèrdua

d'audició associada a la vellesa. A mesura que les persones envelleixen,

moltes de les cèl·lules pilosas de l'oïda interna es danyen o desapareixen donant com resultat una pèrdua d'audició. El grau de la pèrdua d'audició produïda per l'envelliment varia depen de la persona, tot i que tothom perd part d’audició.

SÍNDROME DE USHER És una malaltia poc comuna que

afecta tant a l'audició com a la vista. La persona que té aquesta malaltia neix amb cert grau de sordera i despres desenvolupa una afecció anomenada retinitis pigmentosa que produeïx pèrdua visual progressiva.

HIPOACUSIA La hipoacusia és presenta en aquelles

persones que encara mantenen alguna resta auditiva. Aquestes dificultats en l'audició es poden produir per factors genètics, canvis en l'estructura interior de l'oïda, edat avançada o infeccions, entre altres factors.

DISCAPACITATS MENTALSSíndrome de Prader Willi.Síndrome de downSíndrome de X-Frágil.FenilcetonuriaAlzheimer

Síndrome de Prader Willi

És un defecte congènit i que no s’hereda que pot afectar per igual a qualsevol nadò,. Es caracteritza fonamentalment per un apetit insaciable i per problemes de conducta. Altres símptomes són l'escàs to muscular, deficiència mental, desenvolupament sexual deficient, curta alçària, mans i peus petits, problemes visuals, dentals, trastorns respiratoris, escoliosis i diabetis. La causa es descunaguda i no té cura.

SINDROME DE DOWN

SÍNDROME X FRÀGIL

És la primera causa de retard mental hereditari.. En 1992 es va desenvolupar un test basat en el ADN per a diagnosticar tant a portadors com a afectats per aquesta síndrome. Les característiques físiques típiques dels afectats són: cara allargada, orelles grans o separades, estrabisme. Les característiques de conducta més freqüents en els homes són: hiperactivitat, trastorns d’atenció, timidesa extrema, evitació de la mirada, llenguatge repetitiu o mossegar-se la mà, angoixa, hipersensibilidad als estímuls, resistència als canvis, etc. En les dones: angoixa, timidesa i dificultats en àrees com les matemàtiques. No es pot curar però sí que es poden pal·liar alguns símptomes.

FENILCETONURIA La fenilcetonuria és una

malaltia hereditària causada per un defecte metabòlic que afecta la manera en que el cos processa les proteïnes. Els nens amb fenilcetonuria no poden processar una part de la proteïna anomenada fenilalanina, com a conseqüència, es produeix una acumulació de fenilalanina en el fluix sanguini del nen que provoca danys cerebrals.

ALZHEIMER La Malaltia de Alzheimer afecta les parts del

cervell que controlen el pensament, la memòria i el llenguatge. El procés de la malaltia és gradual i generalment la persona es deteriora lentament. No se sap el perqué de la malaltia ni la cura. Aquesta malaltia duu el nom del Dr. Alois Alzheimer qui va descriure canvis en el teixit del cervell d'una dona que havia mort. Ara aquests canvis característics i anormals en el cervell es reconeixen com la Malaltia de Alzheimer

DISCAPACITATS PSÍQUIQUES

AutismePsicosi orgànicaParanoiaEsquizofreniaDepressió bipolar

AUTISME

PSICOSI ORGÀNICA - PARANOIA Síndrome clínic produït per

una lesió que afecta al funcionament cerebral i que es pot deteriorar de l'orientació, la memòria, la comprensió, l'habilitat per al càlcul, la capacitat d'aprenentatge i el judici.

Conjunt de desordres psicótics que originen un estat de deliri sistemàtic, es solen presentar els següents trets: orgulls, desconfiança, falsedat del judici, inadaptació social, etc... El malalt crea un complex sistema lògic però partint de premisses falses i acaba per sentir-se víctima de certes persecucions o bé valorant excessivament les seves pròpies capacitats.

ESQUIZOFRENIA – DEPRESSIÓ BIPOLAR

FÒBIES MÉS COMUNES

Aracnofòbia: Fòbia a les aranyes Sociofòbia: Fòbia a ser jutjat pels altres Aerofòbia: Fòbia a volar Agorafòbia: Fòbia als espais oberts Claustrofòbia: Fòbia als espais tancats Acrofòbia: Fòbia a les altures Emetofòbia: Fòbia al vòmit Carcinofòbia: Fòbia a contraure càncer Brontofòbia: Fòbia al clima Necrofòbia: Fòbia a la mort

ELS JOCS PARALÍMPICS

Els Jocs Paralímpics són la competició olímpica oficial per a atletes amb discapacitats físiques, mentals i sensorials. Això inclou discapacitats motores, amputacions, ceguesa i paràlisi cerebral. A part queden les persones amb deficiències mentals que competeixen en els Jocs Olímpics Especials.

Símbols

La bandera representativa dels Jocs Paralímpics es correspon amb el logotip del CPI i ha estat objecte de diversos canvis. Recull tres elements de color vermell, blau i verd, els tres colors més utilitzats en les banderes nacionals.

En els Jocs Paralímpics de 1988 a Seül es van utilitzar els Tae-Geuks, motiu tradicional coreà com els dos que apareixen en el centre de la bandera de Corea: cinc Tae-Guks amb els colors i disposició dels cinc cercles olímpics. En 1991 el COI va fer objeccions a aquest disseny i les cinc formes van quedar en tres.

En 2003 es va aprovar la imatge actual, per a ser emprada després de la finalització dels Jocs Paralímpics d'Atenes 2004. En l'apareixen tres formes amb silueta semblant a un bumerang que han estat batejades menjo "Agitos" (de llatí agito, això és, "em moc").

Nom

El nom incorpora el prefix grec παρα, per a, significant proximitat o similitud (amb els Jocs Olímpics) encara que en el seu moment el nom es degués a la presència de participants amb paràlisis o paraplegia.

FI