l a t e r r a

L A T E R R A QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZCOL·LEGI STEL·LACMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.

- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT, PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER EFECTE

DELS CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN DIVERSES: - MOVIMENT DE PLAQUES - VOLCANISME - TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.

HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL NUCLI.

EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES (~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I ARROSEGA L’ESCORÇA.

QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE GENERA AQUEST GARBULL?

ÉS CLAR… LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS

VEUREM ALGUNES:

1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.

2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.

3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.

PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3 g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.

2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL TEMPS.

3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES, ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES

COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.

PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:

1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN 2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes) 2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus) 3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA. (Falla de San Andreas)

A L G U N S E X E M P L E S

LÍMITS CONSTRUCTIUSLES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON

ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ

ES FORMEN SERRALADES ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓNO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS

ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE SERRALADES I FOSSESANIMACIÓ 1 ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE BENIOFF

Q U I N E S P R O V E S T E N I M ?COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info

• http://cassany.cat/1bat