hª de la bellesa

història de la bellesa a través de l’art

Venus de Willendorf

La prehistòria (40.000 – 5000 a.C.). Dones amb pits, ventre i

malucs amples, perquè això volia dir que estaven ben formades per

la funció reproductora.

Deessa Minoica

Egipte (2955 – 332 a.C.). Els egipcis li donaven molta

importància al físic. Les dones havien de ser primes, de malucs amples però pits

petits. La higiene corporal era molt importat, es posaven olis i

cremes. També utilitzaven cremes per les arrugues, que

elaboraven amb ingredients naturals i s’hi aplicaven a la pell.

Hi ha indicis de maquillatge.

Grècia(S. VIII – I a.C.). El cos havia de ser matemàtic. El cos

per ser perfecte hauria de mesurar set vegades el seu

propi cap. Es donava més importància als ulls, que havien

de ser grans; al nas, llarg; la boca i les orelles, ni grans ni petites; el cabell ondulat per

darrere de les orelles; i els pits petits i rodons. L’ideal masculí estava basat exclusivament en

els atletes i gimnastes.

Edat Mitjana(S. V – XV). La dona ideal era la de pell blanca, era un símbol de

bellesa, puresa i riquesa. El cabell havia de ser llarg i ros; els ulls i el nas petits; els llavis també petits i rosats; i el cos prim. Els homes eren representats alts i

prims amb els cabells llargs, forts pectorals i espatlles amples, cames

llargues i rectes i mans grans.

El Renaixement(S. XV – XVI). Característiques femenines: pell blanca, galtes i llavis vermells o rosats, ulls grans i clars, cabell ros i llarg, coll llarg i prim, espatlles i cintures estretes, malucs marcats, pits petits i rodons, mans i peus prims i petits. Característiques de l’ideal masculí: cabells llargs, les celles poblades i marcades, una mandíbula forta i uns pectorals amples.

El Barroc(S. XVII – XVIII). Es pot dir que en aquesta

època s’hi abusa de la coqueteria. L’aspecte físic contemplava cossos més grassonets que els de les

altres èpoques, amb pits més grans i malucs

amples, però cintures i espatlles estretes. La pell

blanca segueix sent un referent de bellesa. També

els homes en aquesta època utilitzaven molt les

perruques i es maquillaven la pell i les galtes de blanc i

rosat respectivament.

Rococó. Boucher

La Maja vestida de Goya

a partir del segle XIX

hem començat a agafar consciència de la bellesa a les altres cultures

segle XX

El modernisme de E. Mucha Henry Lartigue. Anys 20

La bellesa en el S. XX. A principis de segle, l’ideal, eren pits grans, malucs

amples i natges sobresortides. Poc després va sorgir la dona amb forma de

‘’S’’, amb faldilles ajustades per ressaltar la figura. En aquesta època, la dona pot

optar entre dos models a seguir: un es la dona clamorosa, sensual i independent,

que atrau els homes . I per altre part, es troba una dona innocent, vergonyosa. En aquesta època, el model masculí es

fort, segur d’ ell mateix, etc...

estereotips de bellesa segle XXI

el segle de la

cirurgia estètica

i la creació virtual

del cos