els trastorns de l’ espectre autista · inusuales y por intereses excesivamente circunscritos y...

ELS TRASTORNS

DE

L’ ESPECTRE

AUTISTA

LAURA GONZÁLEZ RIESCO

justificació

•ENTENDRE ELS TEA:ENTENDRE ELS TEA:ENTENDRE ELS TEA:ENTENDRE ELS TEA:

�-Sistema de classificació actual (DSM5)�-Psicoeducació del Trastorn�-Estratègies d’intervenció “globals”.�-Material I webs d’interès.

•Compartir dubtes, inquietuts

CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS

•Context

•ENTENDRE QUÈ SÓN ELS TEAENTENDRE QUÈ SÓN ELS TEAENTENDRE QUÈ SÓN ELS TEAENTENDRE QUÈ SÓN ELS TEA

-Sistema de classificació I diagnòstic actual

•Estratègies d’intervenció

•Exemples de material I webs d’interès

1/68 78% increment des del 2002-2010.

CONTEXThttp://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/ss6302a1.h tm?s_cid=ss6302a1_w

El nombre de pacients TEA augmenta un 340% en sis anys i s'atenen 3.876 casos a Catalunya durant el 2012

La Generalitat impulsa un Pla Pla Pla Pla d'atenciód'atenciód'atenciód'atenció integral a les persones integral a les persones integral a les persones integral a les persones ambambambamb trastornstrastornstrastornstrastorns de de de de l'espectrel'espectrel'espectrel'espectre autista (TEA) i a les autista (TEA) i a les autista (TEA) i a les autista (TEA) i a les sevessevessevesseves famíliesfamíliesfamíliesfamílies

CONTEXThttp://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/ss6302a1.h tm?s_cid=ss6302a1_w

CONTEXThttp://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/ss6302a1.htm?s_cid=ss6302a1_w

LA INVESTIGACIÓ MOSTRA QUE LA INTERVENCIÓ TEMPRANA POT MILLORAR EL DESENVOLUPAMENT

D’AQUESTS NENS (0-36M).

� Als 18 mesos molts símptomes ja estan presents.

� La majoria dels pares detecten anomalies en el desenvolupament dels seus fills abans del 1r any.

� Als 2 anys el diagnòstic de TEA ja és vàlid, fiable i estable.

DE PROMIG, FINS ELS 4 ANYS FINS ELS 4 ANYS FINS ELS 4 ANYS FINS ELS 4 ANYS ELS NENS NO REBEN UN DIAGNÒSTIC CORRECTE.

AMB QUINS ALTRES QUADRES SOL CONFONDRE’S?

• Trastorn de la comunicació social

• TDAH

• Psicosis

• TOC

• DI

• Trastorn del llenguatge mixt

TEA:

De què parlem?

Trastorn del , que es detecta generalment abans dels 3 anys, i es caracteritzen per

dificultats en la i en l’àrea de la

Debe cumplir los criterios A, B, C y D:

A-Déficits persistentes en la comunicación y en la interacción social en diversos contextos, no atribuibles a un retraso general del desarrollo, manifestando simultáneamente los tres déficits siguientes:

Déficits en la reciprocidad social y emocional; que pueden abarcar desde un acercamiento social anormal y una incapacidad para mantener la alternancia en una conversación, pasando por la reducción de intereses, emociones y afectos compartidos, hasta la ausencia total de iniciativa en la interacción social.

Déficits en las conductas de comunicación no verbal que se usan en la comunicación social; que pueden abarcar desde una comunicación poco integrada, tanto verbal como no verbal, pasando por anormalidades en el contacto visual y en el lenguaje corporal, o déficits en la comprensión y uso de la comunicación no verbal, hasta la falta total de expresiones o gestos faciales.

Déficits en el desarrollo y mantenimiento de relaciones adecuadas al nivel de desarrollo (más allá de las establecidas con los cuidadores); que pueden abarcar desde dificultades para mantener un comportamiento apropiado a los diferentes contextos sociales, pasando por las dificultades para compartir juegos imaginativos, hasta la aparente ausencia de interés en las otraspersonas.

B-Patrones de comportamiento, intereses o actividades restringidas y repetitivas que se manifiestan al menos en dos de los siguientes puntos:

Habla, movimientos o manipulación de objetos estereotipada o repetitiva (estereotipias motoras simples, ecolalia, manipulación repetitiva de objetos o frases idiosincráticas).

Excesiva fijación con las rutinas, los patrones ritualizados de conducta verbal y no verbal, o excesiva resistencia al cambio(como rituales motores, insistencia en seguir la misma ruta o tomar la misma comida, preguntas repetitivas o extrema incomodidad motivada por pequeños cambios).

Intereses altamente restrictivos y fijos de intensidad desmesurada (como una fuerte vinculación o preocupación por objetos inusuales y por intereses excesivamente circunscritos y perseverantes).

Hiper o hipo reactividad a los estímulos sensoriales o inusual interés en aspectos sensoriales del entorno (como aparente indiferencia al dolor/calor/frío, respuesta adversa a sonidos o texturas específicas, sentido del olfato o del tacto exacerbado,fascinación por las luces o los objetos que ruedan).

C-Los síntomas deben estar presentes en la primera infancia (pero pueden no llegar a manifiestarse plenamente hasta que las demandas sociales exceden las limitadas capacidades).

D-La conjunción de síntomas limita y discapacita para el funcionamiento cotidiano.

LLENGUATGE/COMUNICACIÓ

RELACIÓ SOCIAL

CONDUCTA I CONDUCTA I CONDUCTA I CONDUCTA I INTERESSOSINTERESSOSINTERESSOSINTERESSOS

Abans…

Abans…

AUTISME ASPERGER TGD-NE

Dificultats en les tres

àrees d’afectació

Dificultats en l’àrea de relació social i

conducta i interessos

Dificultats en alguna de les àrees d’afectació però manca de criteris per

diagnòstic d’Autisme o Sd.Asperger

CONCEPTE D’ UN SOL ESPECTRE DE L’AUTISME

AUTISMEAUTISME TR. ASPERGER

TR. ASPERGER TGD-NOSTGD-NOS

TRASTORNS DE L’ESPECTRE DE L’AUTISME

ARA…

Dèficits Relació social

Dificultats en comunicació i en llenguatge

Interessos restrictius i conductes repetitives

Dèficits Comunicació

Social

Patrons repetitius i restringits

de la conducta i interessos

Lord C. and Jones R.M., 2012

AUTISMTRASTORN DEL ESPECTRE DE L’ AUTISME

LENGUATGE LENGUATGE LENGUATGE LENGUATGE EXPRESSIUEXPRESSIUEXPRESSIUEXPRESSIULENGUATGE LENGUATGE LENGUATGE LENGUATGE EXPRESSIUEXPRESSIUEXPRESSIUEXPRESSIU

2. PASSA DE TRES DOMINIS A DOS GRANS DOMINIS QUE ENGLOBEN TOTES LES DIFICULTATS

ARA…

LAS 3 ALTERACIONES DE LOS T.E.A SE MANIFIESTAN DE FORMA VARIADA DEPENDIENDO DE:LAS 3 ALTERACIONES DE LOS T.E.A SE MANIFIESTAN DE FORMA VARIADA DEPENDIENDO DE:LAS 3 ALTERACIONES DE LOS T.E.A SE MANIFIESTAN DE FORMA VARIADA DEPENDIENDO DE:LAS 3 ALTERACIONES DE LOS T.E.A SE MANIFIESTAN DE FORMA VARIADA DEPENDIENDO DE:

Nivel

intelectual

Nivel

lenguaje

Edad Severidad

Trastorno

Trastornos

conducta

• PERSISTENTS DIFICULTATS EN LA COMUNICACIÓ PERSISTENTS DIFICULTATS EN LA COMUNICACIÓ PERSISTENTS DIFICULTATS EN LA COMUNICACIÓ PERSISTENTS DIFICULTATS EN LA COMUNICACIÓ SOCIAL I INTERACCIÓ, EN DIFERENTS CONTEXTOS:SOCIAL I INTERACCIÓ, EN DIFERENTS CONTEXTOS:SOCIAL I INTERACCIÓ, EN DIFERENTS CONTEXTOS:SOCIAL I INTERACCIÓ, EN DIFERENTS CONTEXTOS:AAAAAAAA

•Dèficits en reciprocitat reciprocitat reciprocitat reciprocitat socioemocionalsocioemocionalsocioemocionalsocioemocional, des d’aproximacions inapropiades, fracàs de la conversa, fins fracàs en iniciar o respondre a interacció social11

•Dèficits en conductes comunicació no verbalcomunicació no verbalcomunicació no verbalcomunicació no verbal, des de pobre integració verbal-no verbal, anomalies contacte visual, fins la manca total d’expressivitat facial22

•Dificultats pel desenvolupament i manteniment relacions socialspel desenvolupament i manteniment relacions socialspel desenvolupament i manteniment relacions socialspel desenvolupament i manteniment relacions socials, des de ajustar conductes a diferents context socials fins compartir joc imaginatiu o fer amics33

• PATRONS DE CONDUCTA REPETITIUS I RESTRICTIUS, INTERESSOS O PATRONS DE CONDUCTA REPETITIUS I RESTRICTIUS, INTERESSOS O PATRONS DE CONDUCTA REPETITIUS I RESTRICTIUS, INTERESSOS O PATRONS DE CONDUCTA REPETITIUS I RESTRICTIUS, INTERESSOS O ACTIVITATS MANIFESTADES AL MENYS EN 2 DE:ACTIVITATS MANIFESTADES AL MENYS EN 2 DE:ACTIVITATS MANIFESTADES AL MENYS EN 2 DE:ACTIVITATS MANIFESTADES AL MENYS EN 2 DE:BBBBBBBB

• Estereotipes de la parla o moviments motors (frases idiosincràtiques, ús repetitiu d’objectes)11

• Insistència en la monotonia, excessiva adherència a rutines, rituals de comportament verbal o no verbal22

• Interessos molt restringits i fixes anormals per intensitat o focus d’interès, ex: forta preocupació o vinculació per objectes33

• Hiper- o hiporeactivitat a estímuls sensorials o interès inusual per aspectes sensorials de l’entorn44

•EDAT:EDAT:EDAT:EDAT:“Els símptomes tenen que estar presents en les primeres etapes del desenvolupament (però es poden manifestar plenament quan les demandes socials excedeixen el límit de les capacitats del nen)CC

•Els símptomes causen deteriorament clínic significatiu en l’àrea social, laboralD D

•Les alteracions no s’expliquen millor per la discapacitat intel·lectual o retràs global del desenvolupamentEE

DIMENSIONS O NIVELLS DE

GRAVETAT

NIVELL GRAVETATNIVELL GRAVETATNIVELL GRAVETATNIVELL GRAVETATDSM VDSM VDSM VDSM V

COMUNICACIÓ SOCIALCOMUNICACIÓ SOCIALCOMUNICACIÓ SOCIALCOMUNICACIÓ SOCIAL CONDUCTA I INTERESSOSCONDUCTA I INTERESSOSCONDUCTA I INTERESSOSCONDUCTA I INTERESSOS

GRAU 3GRAU 3GRAU 3GRAU 3Requereix molt Requereix molt Requereix molt Requereix molt

suportsuportsuportsuport

Mínima comunicació socialMínima comunicació socialMínima comunicació socialMínima comunicació social Important interferència en Important interferència en Important interferència en Important interferència en vida diàriavida diàriavida diàriavida diària

GRAU 2Requereix suport

Marcat dèficit amb iniciacions limitades o respostes atípiques

Obvies conductes i diferents contexts

GRAU 1Menys sever

Inclús amb suport impediments

Estranys o excessius però no interferents

Simptomes subclínics

Presenta algun símptoma en aquest o dos dominis; no interferencia significativa

Estranys o excessius però no interferents

Variació dins la normalitat

Incomoditat social o soletat No interferent

Manifestacionsdel tea en

l’entorneducatiu

Manifestacions del tea en

l’entorn educatiu

Manifestacions del tea en

l’entorn educatiu

Manifestacions del tea en

l’entorn educatiu

Disminución para compartir placer con los demás o hacerlo de forma unidireccional (tendencia a ir

a la suya, a tratar de hacer lo que desee en todo momento y querer imponer su voluntad), con

dificultades para aceptar negativas y flexibilizarse ante las demandas y deseos de los demás.

DIFICULTADES DE RECIPROCIDAD SOCIO -EMOCIONAL

AUSENCIA DE CONDUTAS DE COMPARTIR

DÉFICIT EN LA FORMACIÓN DE AMISTADES

Ausencia de intentos espontáneos de compartir diversiones, placer, intereses, o aproximaciones a

otras personas (p.ej.:no mostrar, acercar o señalar objetos de interés

Fracaso en el desarrollo de relaciones con otros niños que impliquen compartir intereses, actividades y emociones.

DÉFICIT EN LA FORMACIÓN DE AMISTADES

NIÑOS AISLADOS Y SIN INTERÉS.

NIÑOS SOLITARIOS PERO CON UN VINCULO CON ADULTOS.

NIÑOS PASIVOS.

NIÑOS ACTIVOS PERO INADEQUADOS SOCIALMENTE

Fracaso en el desarrollo de relaciones con otros niños que impliquen compartir intereses, actividades y emociones.

Marcado deterioro en el uso de múltiples conductas no verbales que regulan la interacción social, tales como el contacto ocular, la expresión facial, las posturas corporales, y los gestos.

� Dificultad para mantener una conversación recíproca en la que fluyen los comentarios y preguntas entre ambos interlocutores.

� Disminución de “charla social”.

� -Alteraciones prosódicas (volumen, ritmo, tono, etc peculiares).

� -Dificultad para hablar sobre su propio mundo de experiencias internas.

� -Dificultad en el uso e interpretación de conductas no verbales.

Retraso o ausencia total de desarrollo del lenguaje hablado que no se acompaña de intentos de compensación mediante el recurso a gestos alternativos para comunicarse.Habilidades del lenguaje expresivo poco desarrolladas.

RETRASO EN EL DESARROLLO DEL LENGUAJE

•2-3 meses vocalizaciones•3-6 meses balbuceo•9-12 meses primeras palabras•12-18 meses 20 palabras•18 meses frases simples•2 años 300 palabras y frases simples de 2-3 palabras•3 años 1000 palabras y frases complejas

DIFICULTADES EN EL JUEGO Y EN LA IMAGINACIÓN

Su juego suele ser:

� Uso inapropiado : de pequeños pueden utilizar objetos y

animalitos de manera no apropiada.

� Poco variado y espontáneo : Tendencia a la restricción de

intereses y a actividades repetitivas

� Poco social : Preferencia por un juego solitario, con escasos

momentos de juego compartido.

� Algunos niños de nivel verbal alto pueden inventar un juego de

fantasia pero de naturaleza repetitiva.

� Les puede costar entender normas de juego

Uso estereotipado y repetitivo del lenguaje o uso idiosincrásico de palabras o frases.

USO ESTEROTIPADO DEL LENGUAJE

�Ecolalia INMEDIATA O DEMORADA�Intercambio erróneo de pronombres ( se refieren a si mismos con su nombre o con la tercera persona)�lenguaje repetitivo �Uso de palabras inventadas o con significado diferente.

DETERIORO DE LA CAPACIDAD PARA INICIAR Y MANTENER CONVERSACIÓN

INICIAR I MANTENER CONVERSACIÓN SOBRE UN TEMA DE IN TERÉS MÚTUO.

III-PATRONES DE CONDUCTA RESTRINGIDOS, REPETITIVOS Y

ESTEREOTIPADOS

Dedicación apasionada a uno o más intereses que son anormales en su contenido . En ocasiones, el comportamiento no es anormal en sí, pero sí lo es la intensidad y el carácter restrictivo con que se produce.

� ÍNTERÉS ABSORBENTE Y EXCESIVO

Adherencia de apariencia compulsiva a rutinas o rituales específicos carentes de propósito aparente.

� RUTINAS O RITUALES

•Preocupación por partes aisladas de los objetos o por los elementos ajenos a las funciones propias de los objetos (tales como su olor, el tacto de su superficie o el ruido o la vibración que producen).

� PREOCUPACIÓN POR PARTES DE OBJETOS

OTRAS DIFICULTADES ASOCIADAS EN LA INFANCIA

PROBLEMAS DE CONDUCTA

-Oposicionismo

-Rabietas

-Conductas disruptivas

DIFICULTADES DE APRENDIZAJE

-Desmotivación

-Problemas atencionales

-Dificultad de organización y planficación.

OTRAS DIFICULTADES ASOCIADAS EN LA INFANCIA

ALTERACIONES SENSORIALES:

-hiper o hipo reactividad a los estímulos sensoriales (respuesta negativa a sonidos o

texturas específicas, sentido del olfato o tacto exacergado..)

O

- inusual interés por aspectos sensoriales del entorno (fascinación por las luces, objetos

que giran..).

.

Modelo dimensional del autismo: Espectro autista

Autismo de funcionamiento bajo:

Autismo Kanner

Autismo de alto funcionamiento

incluído el SA

CI : 40-70 CI >70 or 85

Cuadro autista severo, síntomas autistas no

disminuyen con la edad, retraso intelectual severo

Cuadro autista menos severo.

Síntomas autistas disminuyen con la edad.

mas inteligentes

Dimensión:

severidad en el funcionamiento

Pruebas de CI

correlación

Diferencias en parámetros de etiología, curso de desarrollo y pronóstico

Dimensiones

Aislado Pasivo socialmente Activo socialmente pero inapropiado

Habilidad verbal baja Habilidad verbal alta

CI no verbal Bajo CI No. Verbal alto

Funcionamiento diario Bajo Funcionamiento diario ALTO

Dimensiones

• Sensoriales Trenes, Planetas, dinosaurios, etc. Informática, historia, etc.

• Sin Comorbilidad Epilepsia, TDAH, etc.

• CI no verbal Bajo CI No. Verbal alto

• Funcionamiento diario Bajo Funcionamiento diario alto

ETIOLOGIA TEA

INTERACCIÓN SOCIAL

COMUNICACIÓN Y LENGUAJE

CONDUCTA / INTERESES

REPETITIVOS FLEXIBILIDAD

CAMBIOS EN EL

FUNCIONAMENTO

PSICOLÓGICO

- TEORIA DE LA MENT

- TEORIA DE LA COHERENCIA

CENTRAL

- TEORIA DE LES FUNCIONES

EJECUTIVAS

ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ:

1-Comprensió de la “Ment Tea”

“Pensé en lo diferente que sería entender cómo los niños con TEA miran el mundo y la forma en que eso iba a cambiar el

modo en que miramos a esos niños”

(P.Szatmari)

¿Cómo piensan, sienten, procesan la información las personas con TEA?

En els anys 90 apareixen intervencions basades en el perfil

neurocognitiu dels nens amb TEA:

INTERVENCIINTERVENCIINTERVENCIINTERVENCIÓ DELS TEAÓ DELS TEAÓ DELS TEAÓ DELS TEAINTERVENCIINTERVENCIINTERVENCIINTERVENCIÓ DELS TEAÓ DELS TEAÓ DELS TEAÓ DELS TEA

TeoriaTeoriaTeoriaTeoria de la de la de la de la MentMentMentMent

TeoriaTeoriaTeoriaTeoria de la de la de la de la MentMentMentMent

TeoriaTeoriaTeoriaTeoria de la de la de la de la CoherènciaCoherènciaCoherènciaCoherència

CentralCentralCentralCentral

TeoriaTeoriaTeoriaTeoria de la de la de la de la CoherènciaCoherènciaCoherènciaCoherència

CentralCentralCentralCentral

FuncionsFuncionsFuncionsFuncionsExecutivesExecutivesExecutivesExecutivesFuncionsFuncionsFuncionsFuncions

ExecutivesExecutivesExecutivesExecutives

ANNA SALLY

CREENCES FALSES

CREENCES FALSES

ON BUSCARÀ L’ANNA LA POMA ?

CREENCES FALSES

ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ:

2222---- Pautes GeneralsPautes GeneralsPautes GeneralsPautes Generals

� NoNoNoNo existeix un únic model d’intervenció útilun únic model d’intervenció útilun únic model d’intervenció útilun únic model d’intervenció útil per a tots els casos d’autisme, els models i programes d’intervenció més efectiusprogrames d’intervenció més efectiusprogrames d’intervenció més efectiusprogrames d’intervenció més efectius es caracteritzen per:

� aplicar-se de forma primerenca� tenir una programació estructurada i intensiva� Dirigit per professionals experts.� Implicar una instrucció individualitzadaindividualitzadaindividualitzadaindividualitzada i una participació participació participació participació familiarfamiliarfamiliarfamiliar

(Societat Americana de l’Autisme, 1998; Sigman i Capps,2000;García, Fernández i Fidalgo, 2003).

Es recomanen programes adreçats a fomentar :

Comunicació i llenguatge

Interacciósocial

FlexibilitatConductual

INTERVENCIONS COMPLEMENTÀRIES: Música, equitació, estimulació sensorial, natació..

FLE

XIB

ILIT

AT

1. Garantir les habilitats comunicatives i lingüístiques que el nen ja té, entrenament per generalitzar.

2. Aprendre noves modalitats de comunicació, SAACnoves modalitats de comunicació, SAACnoves modalitats de comunicació, SAACnoves modalitats de comunicació, SAAC.

3. Incrementar els continguts de la (dimensió pragmàtica :petició, negació; i semàntica:lèxic).

4. Fer més complexa la dimensió formal de la modalitat seleccionada (aspectes formals: fonoarticulació i morfosintaxis).

5. Ensenyar noves dimensions comunicatives. Funció declarativa (pragmàtica).

49

OBJECTIUS I ESTRATÈGIES INTERVENCIÓ COMUNICACIÓ OBJECTIUS I ESTRATÈGIES INTERVENCIÓ COMUNICACIÓ OBJECTIUS I ESTRATÈGIES INTERVENCIÓ COMUNICACIÓ OBJECTIUS I ESTRATÈGIES INTERVENCIÓ COMUNICACIÓ

� Interès per l’acte de la comunicació més que pel llenguatge en sí mateix.

� Aparició de tractaments dirigits a la comunicació (no llenguatge) SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS COMUNICACIÓ SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS COMUNICACIÓ SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS COMUNICACIÓ SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS COMUNICACIÓ (SAAC(SAAC(SAAC(SAAC))))

� Bruner (1985) introdueix concepte de INTENCIONALITAT COMUNICATIVAINTENCIONALITAT COMUNICATIVAINTENCIONALITAT COMUNICATIVAINTENCIONALITAT COMUNICATIVA

INTERVENCIÓ àrea COMUNICACIÓ i llenguatgeINTERVENCIÓ àrea COMUNICACIÓ i llenguatgeINTERVENCIÓ àrea COMUNICACIÓ i llenguatgeINTERVENCIÓ àrea COMUNICACIÓ i llenguatge

COMPETÈNCIA SOCIAL

• Capacitat d’atribuir estats mentals i fer atribucions per entendre i preveure comportaments

• Realitzar tasques en atribució d’estats mentals “Teoria de la Ment”

• Nivells de complexitat i avaluació� reconeixement facial d’emocions� creences de primer i segon ordre� comunicacions metafòriques i històries estranyes� l’empatia� l’ expressió emocional a través de la mirada� judici moral

.

TEORIA DE LA MENTTEORIA DE LA MENTTEORIA DE LA MENTTEORIA DE LA MENT

INTERVENCIÓ ENINTERVENCIÓ ENINTERVENCIÓ ENINTERVENCIÓ EN

LLLL’’’’ ÀREA SOCIALÀREA SOCIALÀREA SOCIALÀREA SOCIAL

• AILLAMENT /ESCÀS INTERÉS SOCIALAILLAMENT /ESCÀS INTERÉS SOCIALAILLAMENT /ESCÀS INTERÉS SOCIALAILLAMENT /ESCÀS INTERÉS SOCIAL: realitzar accions compartides, ús i promoció del contacte ocular, expressió emocional compartida (dramatització)

• RESPOSTES INTERSUBJECTIVES PRIMÀRIES RESPOSTES INTERSUBJECTIVES PRIMÀRIES RESPOSTES INTERSUBJECTIVES PRIMÀRIES RESPOSTES INTERSUBJECTIVES PRIMÀRIES promoció de relacions socials, identificació i expressió de sentiments

• RELACIÓ SOCIAL POBRE, NO ATRIBUCIÓ D’ESTATS MENTALS, RELACIÓ SOCIAL POBRE, NO ATRIBUCIÓ D’ESTATS MENTALS, RELACIÓ SOCIAL POBRE, NO ATRIBUCIÓ D’ESTATS MENTALS, RELACIÓ SOCIAL POBRE, NO ATRIBUCIÓ D’ESTATS MENTALS, habilitats Socials Bàsiques, reconeixement d’ expressions facials, Tasques d’ atribució d’ estats mentals (Teoria de la Ment, 1er ordre)

• INTERÉS SOCIAL PELS ALTRES,INTERÉS SOCIAL PELS ALTRES,INTERÉS SOCIAL PELS ALTRES,INTERÉS SOCIAL PELS ALTRES, promoció d’ interessos adaptatius a l’edat, comprensió social de situacions específiques, canvi de context, identificació de bromes

Més greu

Menys greu

INTERVENCIÓ EN L’ÀREA DE CONDUCTA I INTERESSOS

PROGRAMES DE TERÀPIA DE

CONDUCTA

55

INTERVENCIÓ EN RITUALSINTERVENCIÓ EN RITUALSINTERVENCIÓ EN RITUALSINTERVENCIÓ EN RITUALS

RIGIDESA CONDUCTUALRIGIDESA CONDUCTUALRIGIDESA CONDUCTUALRIGIDESA CONDUCTUAL, OPOSICIÓ A ESTIMULS DE SITUACIONS NOVES

POC ORDRE TEMPORAL ORDRE TEMPORAL ORDRE TEMPORAL ORDRE TEMPORAL NI ESPACIAL, CONDUCTES REPETITIVES• Estructuració espacial • Horari visual, estructuració temporal• Motivació per contingències externes R+

RITUALS SIMPLES RITUALS SIMPLES RITUALS SIMPLES RITUALS SIMPLES I RESISTÈNCIA AL CANVI, ANSIETAT DAVANT CONDUCTES QUE NO SEGUEIXEN ORDRE

• Anticipació de canvis• Flexibilitat gradual• Tècniques d’exposició i dessensibilització sistemàtica

� Diversificar, introducció de nous interessos

� Interessos adaptatius per edat

� Utilitzar interessos per nous aprenentatges, dins la tasca

� Utilitzar els interessos com reforç positiu

� Limitar en l’espai i el temps, negociar la dedicació que no interfereixi en vida diària

INTERVENCIÓ EN RITUALSINTERVENCIÓ EN RITUALSINTERVENCIÓ EN RITUALSINTERVENCIÓ EN RITUALS

CONDUCTES PROBLEMA-Concepte d’Iceberg

FUNCIONS COMUNICATIVES:

Escapar/evitar una activitat avorrida, difícil, estressant

Cridar l’atenció

Frustració per no aconseguir el que

vol

Auto estimulació

En L'ANÀLISI FUNCIONAL de la conducta hem d’establir l'objecte de la conducta i la seva funció. Qualsevol conducta té una funció, és a dir, aconseguir alguna cosa o generar una determinada conseqüència.

La pregunta que ens hem de fer és:

QUÈ ACONSEGUEIX EL NEN A TRAVÉS D'AQUESTA CONDUCTA?

ANÀLISI FUNCIONAL DE LA CONDUCTA-Concepte d’Iceberg

ANTECEDENTANTECEDENT CONDUCTACONDUCTA CONSEQÜÈNCIACONSEQÜÈNCIA

Antecedents

Una forma senzilla per esbrinar els estímuls o ambients desencadenants seria preguntar-nos el següent:

Què estava fent abans de realitzar la conducta?Qui estava present?Quins sorolls se sentien en aquell moment i el seu volum?Com és la il·luminació de l'habitació? És molesta?En quin lloc està i quina hora és?Què va ser el que se li va demanar o quina activitat estava a punt de fer?Quan la conducta presenta major intensitat o freqüència?En quins altres llocs o situacions presenta aquesta conducta?Davant quines altres persones presenta aquesta conducta?Quina és la temperatura en aquest moment?Quina roba porta posada?

Conseqüències

Les conseqüències que es presenten després de la conducta també són indicadors de la seva funció.

Les conseqüències són les respostes immediates que rep el nen davant la conducta que presenta, les quals poden ser positives o negatives.

Les conseqüències les podem identificar amb preguntes com:

Què va succeir immediatament després?Qui estava present després de la conducta?Què va ser el que va aconseguir el nen?Per què o per a què es va comportar així?

DIA I HORA

ANTECEDENTS

CONDUCTA CONSEQUENCIA

SITUACIO O LLOC ESTIMULS O ACTIVITATPERSONES QUE ESTAN

PRESENTS

22.1 7:30 No es lleva per anar a escola

Dorm Mare Crida i s’amaga sota el llencol

es queda a casa i juga al ordinador

23.1 7:30 Es lleva i no vol anar a escola

Té exàmen de Música

Dorm Mare Crida i dona cops i diu que no vol anar

es queda a casa i juga al ordinador

27.1 7:30 No es lleva per anar a escola

Dorm Mare Crida i s’amaga sota el llencol

es queda a casa sense jugar al ordinador. Começa a cridar, donar cops, etc.

27.1 14:45 Anem fins devant del cole

Caminem Mare No entra a escola gira i s’en va cap a casa

Pactem que anira al dia seguent

ANÀLISI FUNCIONAL DE LA CONDUCTA

DIA I HORAANTECEDENTS

CONDUCTA CONSEQUENCIASITUACIO O LLOC ESTIMULS O ACTIVITAT PERSONES QUE ESTAN PRESENTS

ANÀLISI FUNCIONAL DE LA CONDUCTA

Modificació de ConductaFLEXIBILITAT:

Equilibri entre adquisició de normes i adaptacions a les seves dificultats.

FUNCIONS FUNCIONS COMUNICATIVES:

Escapar/evitar d’una activitat

avorrida, difícil, estressant

Cridar l’atenció

Frustració per no aconseguir el que

vol

Auto estimulació

-Ensenyar a demanar un descans.-Modificar la tasca per fer-la més interessant-Fraccionar tasca-Augmentar l’incentiu.

-Ensenyar millor maneres de cridar atenció-Destacar per altres conductes adaptatives

-Ensenyar a demorar la gratificació-Ensenyar a tolerar un no per resposta

-Tècniques relaxació-Oferir oportunitatsmenys disruptives d’estimulació

INTERVENCIÓ A L’ ESCOLA

1111----EstructuraEstructuraEstructuraEstructura: què s’espera d’ells en cada situació i context (APRENENTATGE ESTRUCTURAT)

2222---- Ús de recolzamentrecolzamentrecolzamentrecolzament (visual) per l’aprenentatge

3333----DesglosarDesglosarDesglosarDesglosar els aprenentatges en parts més petites per facilitar la tasca. Prioritzar.

4444----GratificarGratificarGratificarGratificar: recompensar, premiar, elogiar..per augmentar les habilitats de llenguatge, comportament, comunicació, socialització, joc..

5-Tècniques conductualsconductualsconductualsconductuals per al maneig de la conducta.

BASARBASARBASARBASAR----SE EN FORTALESES I SE EN FORTALESES I SE EN FORTALESES I SE EN FORTALESES I INTERESSOS !!!!INTERESSOS !!!!INTERESSOS !!!!INTERESSOS !!!!

ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ:

2- Pautes Generals

“Pienso en imágenes. Las palabras son como un segundo “Pienso en imágenes. Las palabras son como un segundo “Pienso en imágenes. Las palabras son como un segundo “Pienso en imágenes. Las palabras son como un segundo

idioma para mí. Traduzco las palabras, tanto las habladas como idioma para mí. Traduzco las palabras, tanto las habladas como idioma para mí. Traduzco las palabras, tanto las habladas como idioma para mí. Traduzco las palabras, tanto las habladas como

las escritas, a películas de cine a todo color, acompañadas de las escritas, a películas de cine a todo color, acompañadas de las escritas, a películas de cine a todo color, acompañadas de las escritas, a películas de cine a todo color, acompañadas de

sonidos, que pasan por mi mente como una cinta de video”sonidos, que pasan por mi mente como una cinta de video”sonidos, que pasan por mi mente como una cinta de video”sonidos, que pasan por mi mente como una cinta de video”

(Temple Grandin, 2006)

Els recolzaments visualsEls recolzaments visualsEls recolzaments visualsEls recolzaments visuals

• És una clarificació que té per objectiu millorar la comprensió.

• Objectius específics:

– Millorar la independència

– Anticipació d’esdeveniments

– Millorar la comunicació

– Disminució d’alguns problemes de conducta

– Millorar la competència social.

• Tipus

– Distribució ambiental

– Objectes reals

– Fotografies

– Pictogrames

– Paraula escrita.

Els recolzaments visuals

• RECOLZAMENTS VISUALS PER MILLORAR LA ESTRUCTURACIÓ TEMPORAL: RUTINES, AGENDES

• RECOLZAMENTS VISUALS PER EXPLICAR DIES ESPECIALS

• RECOLZAMENTS VISUALS PER EXPLICAR LES NORMES DE CONDUCTA

• RECOLZAMENTS VISUALS PER MILLORAR LA MOTIVACIÓ

• RECOLZAMENTS VISUALS PER TREBALLAR LA ELECCIÓ

• RECOLZAMENTS VIDUALS PER MILLORAR LA ORGANITZACIÓ

NORMES A LA CLASSE

RECOLZAMENT VISUAL

A L’AULA:

SISTEMES PER REGULAR LA CONDUCTA:Puc…no puc

Quan guardem cua al pati per entrar a classe:

SÍ ESTÀ BÉ:

PICTOREFORÇADOR

NORMES

SI LLAVORS

NEGOCIAR LA INFLEXIBILITATSi…llavors..

QUAN ESTIC QUAN ESTIC QUAN ESTIC QUAN ESTIC

NONONONO SISISISI

EM SENTO..

Puc escollir…

NERVIÓSNERVIÓSNERVIÓSNERVIÓSMoltMoltMoltMolt contentcontentcontentcontent TRANQUILTRANQUILTRANQUILTRANQUIL TRISTTRISTTRISTTRIST enfadatenfadatenfadatenfadat FURIÓSFURIÓSFURIÓSFURIÓS

RESPIRAR FONSRESPIRAR FONSRESPIRAR FONSRESPIRAR FONS PINTARPINTARPINTARPINTAR RENTARRENTARRENTARRENTAR----ME LA CARAME LA CARAME LA CARAME LA CARA MIRAR UN CONTEMIRAR UN CONTEMIRAR UN CONTEMIRAR UN CONTE

APRENENTATGE ESTRUCTURATAPRENENTATGE ESTRUCTURATAPRENENTATGE ESTRUCTURATAPRENENTATGE ESTRUCTURAT

• Sistema de treball basat en les habilitatshabilitatshabilitatshabilitats de la persona amb autisme, adhesió rutines, comunicació visual

• Treball dins d’una estructura físicaestructura físicaestructura físicaestructura física

• InterèsInterèsInterèsInterès de l’autista i funcionalitat dins joc/treball, la gratificació s’incorpora a la tasca

• Treball independent, seqüenciació independent, seqüenciació independent, seqüenciació independent, seqüenciació i autonomia

• Incorporació gradual de la part social part social part social part social

• Diferents context naturalsDiferents context naturalsDiferents context naturalsDiferents context naturals, feina, casa, escola

Estructura física

Sistemas de trabajo

Estructura física

Horarios visuales

Rutinas y estrategias

Clave visual

APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH

1-Estructura física

� Estructurar el aula en áreas de trabajo

� Colocar el mobiliario en función de la actividad

� Establecer límites visuales o físicos claros

� Dar información visual sobre el espacio

(función, personas..)

� Minimizar distracciones

APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:

EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH

APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:

EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH

1-Estructura física

Los horarios visuales son importantes porque…Los horarios visuales son importantes porque…Los horarios visuales son importantes porque…Los horarios visuales son importantes porque…

a) Ayudan a anticipar la actividad

b) Ayudan a comprender a los niños lo que seespera de ellos

c) Ayudan a conocer las actividades que serealizarán en el día y a informar sobre posiblescambios

d) Ayudan a adquirir autonomía durante lastransiciones

Escribano (2007)

APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:

EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH

2-Horarios visuales individuales

APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:

EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH

2-Horarios visuales individuales

DefiniciónDefiniciónDefiniciónDefinición

Sistema que informa visualmente al alumno sobre los aspectosrelevantes en la realización de una tarea:

�¿Qué hago y en qué orden?

�¿Cuánto hago?

�¿Cómo sabré que he terminado ?

�¿Qué pasará después ?

APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:

EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH

3-Sistemas de trabajo

Tipos

http://www.dotolearn.com/

De izquierda a derecha

Tortosa y Guillén (2003)

Actividades a realizar

Actividades realizadas

APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:

EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH

3-Sistemas de trabajo

Tipos

De izquierda a derecha

APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:

EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH

3-Sistemas de trabajo

Tipos

Emparejamiento Escritos

- Tarjeteros- Ficheros- Instrucciones en álbum

APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:

EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH

3-Sistemas de trabajo

Tipos Emparejamiento

Tortosa y Guillén (2003)

APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:

EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH

3-Sistemas de trabajo

TiposAutoevaluación

http://www.dotolearn.com/ (Indiana Resorce Center for Autism)

APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:APRENENTATGE ESTRUCTURAT:

EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH EL METODO TEACCH

Sistemas de trabajo

� Basarse en fortalezas e intereses

� Evaluación cuidadosa y constante

� Ayuda para comprender significados

� Buscar en esa falta de comprensión la razón de la mayoría

de sus conductas inadecuadas

� Colaborar con los padres

Principios educacionales

EL MÉTODO TEACCH (Schopler, década de los setenta)Presentación basada en la de Rosa Álvarez (Congreso AETAPI 2008)

• http://mabelfreixesfonoaudiologaargentina.blogspot.com.es/

•• http://logopediaespecial.blogspot.com.es/

•• http://atendiendonecesidades.blogspot.com.es/2012/11/ideas-con-

diferentes-instrumentos-y.html

• EL SONIDO DE LA HIERBA AL CRECER

• Do2Learn: http://www.do2learn.com/

• Fundación Andújar

• www.iautism

• ARA WORD

• ToM: “En la mente” de Marc Montfort.

• “Hablando nos entendemos los dos”. Hanen Program

TEA I NOVES TECNOLOGIES IPAD