bourdieu7 victor balaguer

Víctor Balaguer(Barcelona 1824- Madrid 1901)

La gènesi (i exemple) de l’intel.lectual català de la Renaixença

Bust al Parc de la Ciutadella, Barcelona, (Manuel Fuxà, 1910)

Biblioteca-museu Víctor Balaguer

Cementiri de Vilanova i la Geltrú

Plaça “Víctor Balaguer” a Sants durant la 2ª República

La plaça de Sants desapareix el 1969

Plaça de Víctor Balaguer, Sant Cugat del VallèsPlaça de Víctor Balaguer, BarcelonaCarrer Víctor Balaguer, Sant Boi de LlobregatBoulevard Victor Balaguer, Sainte-Maxime, Var, Provence-Alpes-Côte d'Azur

Carrer de Víctor Balaguer, El VendrellRue Victor Balaguer, PerpinyàAvinguda de Víctor Balaguer, Vilanova i la GeltrúCarrer de Víctor Balaguer, CubellesCarrer de Víctor Balaguer, SitgesCarrer de Victor Balaguer, Porqueres, Girona

Dades de Víctor Balaguer

Fill d’un metge d’idees liberals; maçó, liberal, escriptor romàntic i polític

Col.labora en diversos diaris i en funda Col.labora restauració Jocs Florals 1859

President de la Diputació de Barcelona 1868-69 Ministre de Foment i d’ultramar

d’Amadeu de Savoia 1867 De la 1ª República 1871, 1872, 1874 De Sagasta 1886-68.

Funda la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova el 1884 (el seu districte electoral)

Molts dels símbols catalans tradicionals (Montserrat, Ripoll, Serrallonga, Poblet...) van ser revaloritzats en els seus textos de joventut i maduresa.

Es feia dir Lo Trovador de Montserrat. Cronista de la ciutat de Barcelona, posa nom

als carrers de l’Eixample amb topònims de la Corona d’Aragó: Aragó, València, Mallorca, Còrsega, Rosselló, Sardenya, Nàpols, Sicília… o noms de personatges: Pau Claris, Roger de Llúria, Roger de Flor, Almogàvers

Las Calles de Barcelona (1865).Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1860-63)

Obres on es coneix el seu ideari

Enric Cassany diu del seu temps:

Al vell personal ociós que era en la cultura “pour le plaisir”, el succeeixen els joves d’origen burgès o menestral, amb ambició i necessitat de professionalitzar-se en la cultura

les limitacions pesaven sobre els nous literats, que havien de combinar diverses opcions professionals i servir la burgesia industrial com a ideòlegs del seu paper rector dins la nació espanyola. La competència era ferotge (Marfany p. 15)

S’havien de donar a conèixer, fer mèrits, mostrar del que eren capaços.Sovint buscaven el recer d’un grup d’artistes o tiraven endavant una publicació periòdica

El cas d’una publicació:

“El Genio” (1844-45)

Víctor Balaguer n’és un dels impulsors.

Segons Enric Cassany, la publicació mostra la voluntat dels joves escriptors de l’època per fer-se presents a la societat

D’utilitzar el mitjà periodístic per existir socialment com a escriptors

“El Genio” exalta la llibertat de l’artista

“El Genio” divulga la “missió de l’intel.lectual”

Que no és altra que reconstruir moralment la societat

“El Genio” parla del paper social del literat i de la literatura

El periòdic difon les figures deVíctor HugoSue

I en remarca el seu paper d’intel.lectuals i capdavanters socials

Reivindica el paper de la literatura en una Barcelona industrial i prosaica (L’escriptor… p. 20)

Funcions de “El Genio”:

Desig de professionalització i exigència d’un cert rigor professional

Projectar enfora la imatge del grup (els que no tenen aspiracions professional i els que sí): incorporació del “bello sexo” (pp. 21-22)

Vincular la revista amb algunes societats literàries i mostrar-la com a expressió escrita dels ambients de saló

Víctor Balaguer

Es construeix com a escriptor a “El Genio”

Va a Madrid a provar sort en literatura (1845)

Desplega una intensa activitat cultural en la seva maduresa, a partir del capital simbòlic acumlat durant la joventut.

La intenció de fer-se lloc en el panorama intel.lectual per part dels joves escriptors, atacant els “rivals” i marcant diferències amb ells, també es veu clarament a“El Ángel ExterminadorEl Ángel Exterminador”, suplement de “El Genio”(1945)

La “Societat Filomàtica de Barcelona”

Societat literària, científica i artística fundada a Barcelona el 1839 per un grup d'intel·lectuals que es reunia a casa de l'escultor Antoni Rovira i Trias (GEC)

Antoni Rovira i Trias (1816-1889) va ser l’arquitecte guanyador del concurs que el 1859 va fer l'Ajuntament de Barcelona per urbanitzar l'Eixample i que va desenvolupar-se seguint el Pla Cerdà. Va ser regidor, diputat i arquitecte municipal de Barcelona

A Víctor Balaguer li va ser molt útil freqüentar aquesta societat.

Víctor Balaguer

A partir de la imatge d’escriptor que s’ha creat i li han creat, desplega una gran activitat cultural i política.

Cronista de la ciutat de Barcelona 1854 Cronista de societat del “Diario de Barcelona”

(1850-1854) (modes i salons) El seu procés de construcció del

creador/periodista va imbricant ficció i ideologia, literatura i propaganda, història i política

Records i belleses de Catalunya, publicisme polític, literatura doctrinal

Manresa y Cardona. Historia y tradiciones (1852)

Cuatro perlas de un collar (1853)

Bellezas de Cataluña (1853) Bellezas de la Historia de

Cataluña (1853) Amor a la Patria (1858)

La Corona de Aragón (1854-1856)

El Conceller (1856-1857)

La libertad constitucional. Estudios sobre el gobierno político de varios países… (1858)

Don Joan de Serrallonga (1858)

Jornadas de gloria o Los Españoles en África (1860)

Actitud de Víctor Balaguer

Fer-se un lloc dintre els escriptors catalans, protegit de la competència

Influir en la política: Aposta per la diferència per, des d’ella, bastir

unes unitats político-culturals ideals més àmplies (espanyola, ibèrica o llatina) (Marfany)

És en aquest sentit que la generació Noucentista l’entronitza al Parc de la Ciutadella