bliallografla€¦ · de la menorca romana, la que fra vessava l’illa de jamnona (ciu tadella) a...

INSULAR)RCA MENORCA. Sábado 21 enero 2006

- REFECi. Qu~ féu Trajá perqu~ se li faci aquest miFliari ambtot aquest reguitzell de noms?Doncs bé, hem dit que un miFliati era una columna on s’hi mscrivia la distAncia en milles entredos libes, i sovint també s’hi posaya el nom de l’emperador i del

agistrat (un funcionan de llavors) sota el mandat deis quals s’havia constrult o restaurat la viaen qüestió. Dones bé, en aquestmiNian no hi trobem cap distAncia, sols hi trobem, després delllarg nom de Trajh, les lletres REFEC, que segurament pertanyena la paraula llatina refeci. Refeci és un verb flatí que ve d’un altse verb liatí, refecio. ¡ refecio significa nefer, arreglar, restaurar...

Per tant, el signiflcat completde la inscripció podria ser:

L’Emperador César NervaTrajá August Germánic Pare de¡aPátria va restaurar aquesta vta.

O també:L ‘Emperador César Nerva

Trajá August Germánic Pare delaPátria la restaurá.

Perqu~ la primera opció siguivMida hauríem de seguir un conseil de Camps, que ens digué elsegüent sobre la inscripció delmiFliari: “...en una de sus carasanchas, escrita de través, indicando que la piedra estaría clavada por un extremo, presenta es-La inscripción [el dibuix i lapertinent interpretació, corresponents a la iiustració ój...”. ¡ mésavail seguini liegint: “...La mscripción ocupa un espacio de50x37 cent [centímetres] y las letras tienen ocho cent [centímetres] de altas. El grabado es muypoco profundo...”. A través de lesseves paraules posteriors esdespr~n la idea que, segonsCamps, la inscripció estava macabada, ¡que hauria d’acabar ambles paraulesillatines viam hanc,és a din, “aquesta via”, les qualslambé són necess~ries per tal quela primera opció tingui un sentitcomplet. Consegüentment, segons aquesta possibilitat, la mscripció, tal ¡ com deia Camps, es-(aria inacabada (Ii faltaria viambmw).

La segona opció podria estarinacabada (com deia Camps) tot¡que així i tot, podria tenir unsentit complet, fet que pot dur ala conclusió que la inscripció síque est’a acabada.

A que fa referénciala inscripciU? De quan data?

Sigui com sigui, ha quedatcIar que la inscripció es refereixal fet que, durant el.regnat deTraj~ s’arreglá alguna via de comunicació de Minórica (el nomromA de Menorca). 1 quina pogué ser aquesta calçada romana?Per a intentar-ho descobrir ensreferirem al llibre “Jniciació a laHistória de Menorca” de Fernando Martí i Camps. A les pAgines 52 i 53 d’aquest llibre esrefereixen 20 vies romanes descobertes ¡ estudiades per l’alaioienc Josep Mascaró Pasarius, sobre la primera d’aquestes vies endiu el següent: “La via generalcoinençava a Magona, en el llocanomenat “Es Portal d’Es Pont& Na Gentil” (avui carrer Alfons

ifi, entre l’església qk Santa Maria i la Casa-Ajuntament). Teniauna longitud de 288 estadis [anliga mida de longitud grega equivalent a 200 metres, aproximadament], equivalent a 50’248 1cm.Dues de les pedrea miliáries d’aquesta antiga via es trobaren alterme d’Alaior: una a h CostaBlanca l’any 1882, l’altra propdeis Pous d’Alcaidús en 1892; laseva inscnipció liatina ens informa que l’emperador Trajá va ferrestaurar aquesta via, probablement vers els anys 98-103”.

El recorregut que descriuMartí i Camps és aproximadament el mateix que podeu veureen plánol de la iFlustració 7 identificat amb un color b au maríque correspon a l’l de la llegenda del plánol. Com veieu, aquestcamí travessava Menorca i passaya pel que avui seria Alaior(allá on assenyala la fletxa de laiFlustració 7), on fou trobat elmiFliani del qual estem parlant ial qual també es refereix la citadel llibre del senyor Martí iCamps.

Així que la resposta a la pregunta d’aquest capítol és simple:la inscnipció de “Sa pedramiHenária” fa referéncia a la restauració, sota el regnat de I’emperador Trajá, de la via principalde la Menorca romana, la que fravessava l’illa de Jamnona (Ciutadella) a Magona (Maó). 1 quanes dugué a terme aquesta restanració?

Heu pogut llegir a l’extractedel ffibre de Martí i Camps queen opinava que la restauració dela via s’havia dut a terme entre el98 i el 103. Aquesta és una opinió que, com en, altres estudiosos de la história menorquinatambé han recollit. Fou EmileHübner (Düsseldorf 1834- Berlín 1901), un arqueóleg i epigrafista alemany, estudiós de l’epigrafia ibérica i autor d’importantsobres sobre el tema, qui creAaquest corrent d’opinió. Ell esbasA en un mihiani trobat el 1882(que no és “Sa pedra miFlenánia”)a la Costa Blanca (Alaior) per adir que aquest mihiari (i per extensió el nostre) i també la restauració de la carretera que uniaMago i Jamnona datava de l’época de Trajá, entre el 98 i el 103de la nostra era.

Aquesta és una hipótesi moltimportant, vital, peró nosaltres lavolem provar d’enriquir amb noves dades: tenint en compte quela primera guerra germánica deTrajá fou contra els dacis entre el101 i el 107, seña ilhógic pensarque algun funcionan imperial hagués escrit germanicus en el nomde l’emperador abans que aquesthagués començat a lluitar contra aquest poble indoeuropeu. Pertant, potser es podria reduir lagamma d’anys que presentA elsenyor Hübner i dir que el miFliari d’Alcaidús (i els altres) forenconstruíts entre el 101 i el 103 dela nostra era.

EIs quatre mil-llarisAl principi del trebali hem dit

que a les Balears existien quatreúnics miFlianis d’época romana,i que tots quatre es trobaven a

Menorca. Se~uim, doncs, la pista a aquests quatre miFliaris:

- Sa Pedra Miblenária C’protagonista” d’aquest escrit) foudescoberta el 1892 pel senyor Vicent Carreras, el colono-propietario del ¡loe alaiorenc d’Alcaidús. Ell doná el milhiari aFrancesc Camps i Mercadal, tali com conta la seva fha, MariaDolors Camps Riudavets en “Vida popular del metge FrancescCamps d’Albranca”, biograflade Camps que ella mateixa~estniví: “...Els pagesos, coneixentses aficions, s’alegraven [de]rpoder-li dar lo que trobaven cultivant la tena [...]. Per açó, quanl’amo d’Alcaidús d’Alaior, trobáuna gran pedra amb una mscripció [...], la regalA al Dr.Camps. Fou el notable miliari enel que consta que en temps del’emperador Trajano va ser refeta aquella via de camí (Refecit). Camps va coHocar el monument, [...J, a l’hort de la sevacasa mi~ornera, on poden “admirar-la els amanis de l’epigrafla menorquina”.

Aquesta cita del llibre de M.Dolors Camps explica perfectament qué se’n féu de la resta finsal maig de 1995, quan morí lasenyora Paca, última fila del metge Camps. Aquesta senyora viviaa la casa a l’hort de la qual estrobava el miFliani. En morir, la família del doctor Camps decidí frrdonació de la resta a l’Ajunta

ment des Mi~om Gran, i des d’aquell dia el miliari es guarda al’entrada del cementiri des Migjorn, tut i que, eom hem pogut saber, ja fa dies que hi ha plans porqué l’Ajuntament cedeixi latroballa al Museu de Menorca.Peró el miFliani segueix a la intempé ~t.

- Un altre miFliani fou trobatel 188S o el 1882 (vegeu-ho a lacita de Mascaró Pasanius de mésavail) aAlaior, concretament a laCosta Blanca, just iniciat el canildes CampAs, al final del carrer deCiutadelia, tal i com ens diu Miquel Angel Marqués (vegeu a labibliografia). Es sap que a principis del segle XX aquest miFliariera en mans deIs hereus de l’antiquari maonés Joan Pons i Soler,i que, una mica més tard, estavadipositat al lloc d’Alcotx, de lamateixa familia.

- N’hi ha un que es troba, avuien dia, al Museu de Menorca, onestá guardat i dipositat degudament.

- ¡ l’últim, segons ens han explicat, possiblement es perdé jafa temps.

Una última informació sobreel tema: Josep Mascaró Pasarius,en la seva “Geografía e Historiade Menorca” diu el següent sobre aquests quatre miFliaris:“...este miliario [“Sa pedramilenAria”] se halla a 35 estadios de distancia de Magona(Maó) y es curioso encontrar a

otros 35 estadios de distanciadesde los Pous d’Alcaidús otromiliar parecido en la Costa Blanca de Alaior, hallado en 1882...”.Per tant, segons la hipótesi deMascaró Pasarius, hi hauria d’haver, cada 35 estadis (7 quiómetres) entre Maó i Ciutadella,un miNi dmmemoratiu semblant al d’Alcaidús; així que hauríem de trobar miFliaris a sesFonts Redones de Bah des Migjom Gran, Son Mercer de Ferreries i Son Guillem i as ¶kidons deCiutadella.

Bliallografla-Atles cataø de geografla ¿ini-

versal. VOX.-Martí i Camps, Fernando. ini

ciació a la História de Menorca.Palma, 1979. Pp. 52, 53.

-Camps Riudavets, M. Dolors.Vida popular del metge FrancescCamps d’Albranca. Edició a cura de Mifsud Ciscar, Angel. Menorca, 1999. Pp. 92.

-Cascón, Antonio. Trajano.“Historia, National Geographic”.Núm. 8. Pp. 54-64.

-Diccionario ilustrado Latino-Español Español-Latino. VOX,1986.

-Gran Enciclopédia Catalana.Edició d’octubre de 1992.

-Marqués Sintes, Miquel Ángel. El mibliari d’Alcaidús i eldoctor Camps. “S’Ull de Sol”.Núm. 149 (gener de 2003). Pp.20-21.

que elaiFlias; perde di]siels‘ampsart soum deilan.

caracens enód’un:ra do-navia,cia insrtera, ¡questa(el di

1 doc-

ña ex:ieu en5; es-el queles ile-falta a~ls yo

hatiuts elsOcta

cien, ésoposaser co—ar.ge deCoc

~ria 30-ma en~eí, jai elegírmalen da-ante

essa~m delllinattálica,

ml íd aradorsdel 98dacis

-117),ius de

el deermá

emito-cia de

1 Rinla (riu

m delctavi

reu depeNa

ans.haveracis ¡

áiiics.tol hoempee de la

• .

• t. . a a a • a • • a

- e .ea • al. • 1•

e4 -~

1 a a a a a a a

.brice

Carrer Bajoi,8 10 POIMATel. 971 35 1111MAÓ