2011/02/13: el silencio de lorna

DIRECTORS

Aquests dos germans icineastes belgues (Jean-Pierreva nèixer el 21 de abril de 1951a Engis i Luc el 10 de març de1954 a Awirs) són els principalsrepresentants d’un cinemamilitant i realista, el qual hansabut conjugar amb coherènciatot imposant un estil propi ondonar via lliure a les sevesrevindicacions. Amb Ken Loachi Mike Leigh, són els abanderatsd’un cinema social, renovat enel pla narratiu i estètic. Sónassidus al Festival de Cannes,on han guanyat en diferentsocasions la Palma d’Or(Rosetta, 1999, i El nen, 2005).

ARGUMENT BIOGRAFIA

JEAN-PIERRE ILUC DARDENNE

EL SILENCIODE LORNAPer tal de convertir-se enpropietària d’un bar amb el seuxicot, Lorna, una jove albanesaque viu a Bèlgica, es tornacòmplice d’un pla diabòlic ideatper un mafiós rus que es diuFabio.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

MÚSICA

Bèlgica2008105 minutsJean-Pierre DardenneLuc DardenneJean-Pierre DardenneLuc DardenneJean-Pierre DardenneLuc DardenneDenis FreydAlain MarcoenMarie-Hélène DozoPeter GolubShahzad Ali Ismaily

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE13 DE FEBRER DE 201118:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

1987 Falsch1992 Je pense à vous1996 La promesse1999 Rosetta2002 Le fils2005 L'enfant2008 Le silence de Lorna

FITXA ARTÍSTICAArta Dobroshi

Jérémie RenierFabrizio Rongione

Alban UkajMorgan MarinneAnton Yakovlev

LornaClaudyFabioSokolSpirouAndrei

COMENTARIEl silenci de Lorna es diu. I enrealitat, Lorna calla bastantmenys del que li demanen,cosa que pot acabardestrossant l'existència ques'ha construït, basadafonamentalment en l'engany.Perquè en aquest univers enquè viu, profundament arrelaten el mateix centre de l'Europacontemporània, res no ésautèntic. El matrimoni, laviolència, la concepció: totmentida.Davant d'aquest tristpanorama, Lorna aporta unamoralitat i uns sentimentsreals, la qual cosa debilita elque podia haver estat el seutriomf personal. Arta Dobroshi,l'actriu escollida per interpretaral personatge, ens guia ambfredor pel deambular d'aquestaimmigrant albanesa a Bèlgica,casada per conveniència ambun ionqui, i que ara ha dedivorciar-se d’ell per tornar aprometre's de manera irrealamb un mafiós rus.Els Dardenne filmen elcomplicat relat sense carregarles tintes, demostrant unvirtuós i abrupte sentit del’el·lipsi. No fugen tampocd'aquest llenguatge realista iaparentment senzill que se'lsatribueix, pel que pot seraquesta una bona portad'entrada per conèixer el seucinema. Això sí, en els últimssegons del film, s'obren pasunes inesperades notes demúsica extradiegética, quevénen a assenyalar elcommovedor instant. Però queno s'espantin en excés elsfidels, que aquest so de pianova ser creat per les mans delmateix Beethoven.

Antonio Gandiaga (Notas decine)