EL MODEL D’ADAPTACIÓCURRICULAR

PER ELS ALUMNES D’ ALTES CAPACITATS

“ És molt important no confondre l'Adaptació Curricular amb l’ensenyament individualitzat, perquè són dues coses que no tenen res a veure.”

Dr. Ignasi Puigdellívol Catedràtic de Didàctica. Universitat de Barcelona.

“ La participació activa de tots els alumnes de l’aula en aquestes Adaptacions Curriculars “a l’alta”, -cadascun des de les seves capacitats, talents i valors específics que tots tenen- constitueix el gran mitjà de dinamització pedagògica que eleva el rendiment del grup, en el pluralisme compartit que afavoreix a tots, allunya el fracàs escolar i orienta l’aula cap a les noves formes d’aprenentatge autoregulat del Conveni de Bolonya que constitueix el Nou Paradigma de l'Educació del segle XXI”

Dr. Joan Lluís Miranda Romero, Metge Psiquiatra, Perit Judicial, President del Consell Superior d’Experts en Altas Capacitats

1

El MODEL D’ADAPTACIÓCURRICULAR

PER ELS ALUMNES D’ALTES CAPACITATS

El MODEL D'ADAPTACIÓ CURRICULAR ofereix una ajuda eficaç als mestres, professors i centres educatius que no disposen d’experiència en aquestes mesures de adaptació del currículum escolar, quan es tracta d’aplicar-les a les Altes Capacitats Intel·lectuals.

El Comitè per a l'Aprenentatge de la Ciència (EEUU), del “Nacional Research Council of the Nacional Academies”, ha publicat les noves directrius (el document pot consultar-se free-online a www.nationalacademies.org ), entre les quals destaca aquesta: "Abans de proposar mesures pedagògiques concretes és imprescindible posar-se al dia sobre els recursos innats del cervell humà per a aprendre” . La Dra. Xaro Sánchez, (Neurocientífica, Dra. En Psiquiatria, membre del Consell Superior d'Experts en Altes Capacitats), en un article publicat recentment a La Vanguardia, afegia: “Si no sabem com aprenem, com és el nostre cervell, no podem planificar com ensenyar eficaçment”. Tot educador necessita conèixer la manera diferent de processar la informació i aprendre dels seus alumnes. "Només la incorporació del saber científic en l’aprenentatge previndrà el fracàs escolar. Per a això cal que la societat estigui disposada a perdre la por a canvis de gran magnitud". Es tracta, en definitiva, de fer realitat el principi general que es resumeix en el títol del llibre del doctor Mel Levine: “Ments diferents, aprenentatges diferents”. I, les ments especialment diferents dels alumnes d’altes capacitats requereixen aprenentatges substancialment diferents.

El nostre sistema educatiu, perquè en el concert internacional assoleixi una qualitat suficient, ha de ser capaç de poder oferir atenció a la diversitat. L’escrit del Ministeri d’Educació, que reproduïm aquí en la pàg. 15: "Atenció a la diversitat en la LOE” , constitueix el marc de referència obligada. Comença reconeixent que:

<<Els diferents informes de l'OCDE, en relació amb les característiques dels països els sistemes educatius dels quals obtenen millors resultats escolars, coincideixen a sostenir que el factor comú a tots ells és l’aplicació de polítiques inclusives, que comporten un diagnòstic primerenc de les necessitats específiques>>

I, més endavant afegeix:

2

3

4

<<L'atenció a la diversitat exigeix diagnòstic previ de les necessitats específiques de tots els alumnes i solucions adequades en cada cas en funció del diagnòstic>>

És doncs el Diagnòstic Clínic complet el que dedueix i consigna les necessitats educatives i específiques de l’alumne, i elabora el “pre-disseny” de l'Adaptació Curricular precisa que indica l'Art. 72.3 de la LOE. Prossegueix el Ministeri d'Educació:

<<Aquest tipus d’educació requereix una planificació individualitzada per a cadascun, però no s’oposa a l’ensenyament en grup>> .

En la ponència internacional: "Els Estils d'Aprenentatge dels Alumnes Superdotats”, (http://www.altascapacidadescse.org, Área V, Cap.1), l’estudi de la qual és imprescindible, així com en l’entrevista que realitza el Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs, publicada en la seva Revista INFOCOP, (http://www.altascapacidadescse.org , Área III, Cap.4), s’explica com la correcta aplicació d’aquestes adaptacions curriculars “a l’alta” constitueix, a més, el camí més eficaç que l’aula pot seguir cap als nous processos d’aprenentatge, per a tots els alumnes, del Conveni de Bolonya: el Nou Paradigma Educatiu del Segle XXI que ja s’està aplicant en les nostres universitats i que molt aviat serà d’obligada aplicació també en Educació Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat.

La participació activa de tots els alumnes de l’aula en aquestes adaptacions curriculars constitueix el gran mitjà per a situar-nos en punta de llança de la necessària evolució psicopedagògica cap a l’educació de qualitat per a tots.Ell sistema educatiu ha capacitat a mestres y professors per a l’educació dels alumnes estàndard, però els educadors, el seu sentit de responsabilitat professional i personal els motiva i impulsa a la seva capacitació docent davant els diferents alumnes que s’estan educant en les seves aules.

Amb freqüència, s’ha imaginat les adaptacions curriculars dels alumnes superdotats en termes merament quantitatius: "si acaba abans, li donaré més treball”, o bé: "si té major capacitat, que faci més coses”, sense tenir en compte que, existeix la diferència intel·lectual mes important: la quantitativa, que es la principal diferència intel·lectual d’aquests alumnes, conseqüència de la diferent forma que té el seu cervell de processar la informació i aprendre.

Aquestes adaptacions curriculars moltes vegades han quedat en una simple ampliació curricular o programa d’enriquiment, o s’ha procedit a una mera acceleració o salt de curs. Això pot resultar adequat per a un alumne amb determinat talent, però resulta molt negatiu per als alumnes superdotats.

Una vegada consignades les dades generals en la pàg. 16, el tutor transcriurà del dictamen corresponent del Diagnòstic Clínic complet, les dades referents a l’estil d’aprenentatge de l’alumne: característiques de la seu estil, oportunitats d’aprenentatge, bloquejos previsibles etc.

Després, en relació a l’estil d’aprenentatge que necessita potenciar. De tot això s’ofereix model en la pàgina 17.

5

6

A la pàg. 17, el tutor consignarà els aspectes fonamentals del pre-disseny de l’Adaptació Curricular que ha de constar en el dictamen del Diagnòstic Clínic complet de l’alumne, destacant aquells que es proposen desenvolupar en cada trimestre. Estudiades aquestes dades fonamentals el tutor i els professors podran iniciar el “Primer pas ” del disseny de l'Adaptació Curricular.

EL PRIMER PAS: OBTENIR LES PROPOSTES GENERALS DE L’ALUMNE SOBRE COM DESITJA APRENDRE

* Materials de necessari estudi previ per a realitzar aquest “Primer Pas ”:

- L’escrit: “Atenció a la diversitat en la LOE”, del Ministeri d’Educació Es troba en la pàgina 15 d’aquest Model d’Adaptació Curricular.

- “Definicions Científiques”. Es troben en la webhttp://instisuper.altas-capacidades.net/ en Àrea 2, Capítol 2, o en la web http://www.altascapacidadescse.org/ , en Àrea III, Capítol 2.

- El Capítol: “Resum de l’estudi sobre els estils d’aprenentatge dels alumnes superdotats, a partir dels criteris dels propis nens superdotats”, de la ponència: “Els Estils d'Aprenentatge dels Alumnes Superdotats”·. Es troba en la web http://instisuper.altas-capacidades.net/ Àrea 3, Cap. 3, i en la web http://www.altascapacidadescse.org/Àrea V, Cap. 1 .

- “Exemples d'Adaptacions”. En la web: http://instisuper.altas-capacidades.net/ Àrea 3, Cap. 2, o en http://cseac.iespana.es Àrea V, Cap. 3

- El Diagnòstic Clínic complet de l’alumne d’alta capacitat.

* Material-guia per a desenvolupar aquest “ Primer Pas”.

- Pàgina 19 del present Model d'Adaptació Curricular. (S’imprimiran tants exemplars d’aquesta pàg. 19 com precisi l’alumne).

7

8

La pregunta inicial i fonamental que és necessari fer a l’alumne superdotat o d’alta capacitat és: A tu com t’agrada aprendre?.

Entorn a aquesta qüestió bàsica, el professor podrà prendre el millor coneixement complementari possible de com el cervell de l’alumne processa la informació, tant en el plànol cognitiu com en l’emocional, en la permanent interacció cognició-emoció-motivació. La seva aplicació en l’aprenentatge, a més de posicionar a l’alumne davant el seu aprenentatge autoregulat, constituirà, al seu torn, la millor atenció emocional que l’alumne superdotat i d’alta capacitat que necessita rebre de l’escola, doncs en les respostes d’aquests alumnes sempre contemplen els propis factors emocionals.

En l’etapa Infantil i quan l’alumne no es manifesta suficientment el tutor/a inicia la investigació permanent entorn d’aquestes respostes. Per a això el professor se servirà dels seus coneixements sobre els gustos, les formes, els ritmes i els estils d’aprenentatge -generals- dels alumnes superdotats de major edat, o que s’expressen amb major facilitat, ja que molts alumnes superdotats de major edat han definit i expressat, de forma molt clara, les línies generals del seu estil d’aprenentatge, reflex de la peculiar forma de processar la informació que té el seu cervell.

Cal transcriure a la pàg. 19 del present document: “Model d'Adaptació Curricular” el resultat inicialment aconseguit.

Durant el desenvolupament de la mateixa adaptació curricular, i en la mesura que l’alumne vagi realitzant aquests processos d’aprenentatge autoregulat, expressarà un superior nivell de concreció. L’adaptació curricular no es un document tancat, sinó permanentment obert, que s’adapta de forma progressiva i constant. Tots els alumnes, si bé amb un diferent grau de concreció segons l’edat i altres circumstàncies, han arribat a idèntiques o semblants conclusions.

Transcrivim algunes propostes, prou exemplificadores, d’aquest sentir específic:

<<A mi m’agrada experimentar, deduir les coses, investigar, per tant vull aprendre trobant-me les coses per a mi mateix sense haver d’aguantar repeticions.>>

<<Quan descobreixo les coses per mi mateix les entenc i em queden gravades i no necessito repeticions, i el cap se’m va molt lluny.>>

<<Quan la mestra explica una cosa jo ja l’entenc a la primera, però si després la repeteix i la repeteix per als que ho necessiten, llavors ja no ho entenc ni ho tinc après.

Vull saber la relació que hi ha entre cada tema amb el tot, associant cada tema, i descobrir la relació que hi ha entre el tot i la part i entre cadascuna de les parts.>>

9

<<Necessito que em justifiquin les coses, a pesar que no corresponguin a aquest curs, donant-me una resposta lògica que no sigui: “ara això no toca”, o “això és així perquè ho dic jo”>>

<< Que jo pugui aprendre al meu propi ritme, i que no hagi d’adaptar-me sempre al ritme dels altres.>>

<<Jo aprenc a la meva manera, o sigui, diferent, però això no vol dir que em marginin o que m’ensenyin a mi sol. Aprenc diferent i ja està.>>

<<Desitjo un aprenentatge molt actiu i participatiu, regulant-me jo mateix el meu aprenentatge, especialment en les formes d’aprendre.>>

Són certes i exactes aquestes afirmacions tan rotundes que fan els nens d’altes capacitats? La resposta es troba en la ponència internacional: "Els Estils d'Aprenentatge dels Alumnes Superdotats” del Primer Congrés Internacional d’Estils d’Aprenentatge. Es troba en la pàgina web del Consell Superior d'Experts en Altes Capacitats: http://www.altascapacidadescse.org/ en Àrea V, Cap. 1, o també la Web: http://instisuper.altas-capacidades.net/ en el l’Àrea 3, Capítol 3.

Recomanem vivament imprimir i estudiar amb deteniment aquesta ponència, doncs constitueix un manual pràctic i imprescindible per a dissenyar, desenvolupar i avaluar correctament aquestes adaptacions curriculars.

Aquestes propostes que han elaborat els mateixos alumnes, d’altes capacitats, en realitat són diferents maneres d’expressar les línies generals del seu estil d’aprenentatge específic.

El Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs ha volgut oferir als psicòlegs d'Espanya (els que treballen en l’àmbit privat i els que treballen en l’àmbit públic) informació específica sobre els canvis que per a aquests alumnes ha suposat l’entrada en vigor de la Llei Orgànica d'Educació (LOE). Per a això, ha fet una entrevista al Prof. de Mirandés que han publicat i difós a través de la seva Revista Oficial INFOCOP. Així resumeix l’estil d’aprenentatge d’aquests alumnes:

<<L’estil d’aprenentatge dels superdotats està centrat en l’aprenentatge autoregulat: generador de noves formes de pensament. Requereix l’autoregulació del propi procés d’aprenentatge, el que remet a la capacitat per a aprendre a aprendre al llarg de la vida, i implica monitorizar, regular i controlar la metacognició; requereix l'auto-motivació intrínseca i permanent, i l’acció estratègica.

És un aprenentatge per descobriment personal i permanent -que exclou qualsevol forma d’aprenentatge repetitiu o mecanicista-, orientat a la vida real a través dels objectius pràctics, vivencials i vocacionals, que l’educant s’està formant, i al mateix temps orientat al descobriment de la veritat i al sentit de la destinació

10

última del seu ésser personal. Això requereix un entorn emocional adequat, autoestima, comprensió, acceptació, respecte i estimació en relació al

seu fet diferencial; aprenentatge com repte personal, mitjançant grans salts intuïtius; investigació permanent i desenvolupament de la creativitat.

Necessiten sentir-se no objectes sinó subjectes i creadors del seu procés autònom d’aprenentatge, en un àmbit cooperatiu, no competitiu. Necessiten sentir al seu al voltant l'adequat nivell de cultura de la diversitat, per a (especialment les nenes superdotades) no haver de seguir emmascarant, restringint i autodestruint les seves altes capacitats. Necessiten, en definitiva, formar-se com persones tan lliures i diferents com en realitat són, per tal de poder desenvolupar-se en la nova societat globalitzada del coneixement que ja intueixen, i acceptar els reptes que en ella els correspondran.>>

Per tal d’obtenir un bon resultat en aquest fonamental “Primer Pas” és necessari que l’alumne es trobi en l’adequat àmbit emocional descrit. El professor li explicarà el concepte de “Pacte Escolar” que emmarca la seva adaptació curricular. Per a això, és necessari que l’alumne presenti les seves propostes sobre com l’agradaria poder aprendre perquè es pugui sentir feliç. És fonamental que l’alumne senti que la seva felicitat li importa al professor.

De vegades l’alumne d’alta capacitat es nega o es resisteix a expressar les seves propostes. Això és a causa del seu temor a que la seva adaptació curricular pugui ser en realitat una forma d’ensenyament individualitzat que li distanciarà encara més dels seus companys de classe. És necessari explicar-li a l’alumne que la classificació d’alumnes per aula atenent gairebé exclusivament a l’edat cronològica, i, a partir d’això, la homogeneïtzació de formes, ritmes i d’estils d’aprenentatge, correspon al sistema educatiu anterior a la LOE, i que en l'actual Llei Orgànica d'Educació, i com ha indicat el Ministeri d'Educació: “En la LOE, l’atenció a la diversitat s’estableix com principi fonamental que ha de regir totes les etapes educatives”.

Ajudarà al nen o nena superdotada que li posem un exemple pràctic. Podem començar amb una pregunta: Tu, menges o has menjat en el menjador escolar?. Com es menja? I, en un bon restaurant, quan amb els teus pares sortiu algun diumenge? L’alumne podrà referir-se a les diferències en quan a les possibilitats d’atendre als gustos i preferències pels diferents plats, acompanyaments beguda, postres etc., i que el bon cuiner en un restaurant no disposarà dels utensilis de cuina, condiments, ingredients, fins a conèixer els plats triats, amb les formes i acompanyaments que mes li apeteixen. Llavors prepararà el menú amb la il·lusió que cada client quedi satisfet.

A pesar d’aquest acostament podran subsistir dificultats perquè l’alumne expressi les seves propostes d’aprenentatge. Igual que en un bon restaurant s’ofereix la carta que orienta, se li pot oferir les propostes que altres alumnes d’altes capacitats han formulat. El professor les trobarà en les adaptacions curriculars que s’ofereixen com exemples en la web: http://www.altascapacidadescse.org/ en Àrea V, Cap. 3, o en http://instisuper.altas-capacidades.net/, Àrea 3, Cap. 2.

11

Resulta eficaç obtenir les propostes de l’alumne en dues fases. En primer lloc es tracta de suggerir-li que realitzi un senzill estudi que té per objecte descobrir les coincidències que existeixen entre les propostes que li hem mostrar. Aquí l’alumne es relaxarà, doncs actuarà d’observador i investigador. Obtingut el resultat d’aquest treball previ, que es realitza en un temps d’uns 20 minuts,

l’alumne descobrirà que aquestes coincidències obtingudes en gran mesura constitueixen la base de les seves pròpies propostes.

Convendría ara observar l'adaptació curricular de Francesc, de 14 anys. En: “Propostes generals de l'Alumne”. Francesc concloïa les seves propostes amb la que va consignar en el punt 11: “M'agradaria fer mes treballs de recerca i investigar pel meu compte alguna assignatura, i aprofundir sobre temes de classe”. Arribats a aquest punt el professor que coneixia bé el funcionament cognitiu dels superdotats i els propis estils d'aprenentatge de l'alumne, li va dir:

<<Que proposis fer mes treballs de recerca, ho entenc perfectament, i que vulguis investigar pel teu compte i aprofundir sobre temes de classe, també, però el que no comprenc és que ho limitis a “alguna assignatura”>>. Francesc li va contestar: “Home, si pogués proposar aprendre així en totes les assignatures jo posaria que ho desitjo en totes!.“, “¡Doncs posa lliurement el que desitgis !”, li va contestar el professor. Francesc, sentint-se comprès i amb el necessari suport emocional va consignar la seva última proposta que segurament en el plànol gramatical és millorable, però potser no pugui expressar-se amb més claredat el que constitueix el referent i el resum de com aquests alumnes desitgen realitzar el seu aprenentatge:

“M’agradaria que tot el meu ensenyament fora de recerca i investigació, i que no et donin les coses mastegades, simplement que et donin les eines, i que trobis la solució per tu mateix, i que sigui jo mateix qui em marqui els límits i el ritme del meu aprenentatge, i que no m’hagi d’adaptar a uns protocols fixos”.

El “Primer Pas” conclou amb l’estudi detingut, per part del professor, de les propostes inicials i generals de l’alumne, que passaran a formar part de la base del disseny de la seva adaptació curricular, consignant-les en la pàgina 19 d’aquest "Model d'Adaptació Curricular ”.

Amb aquestes Adaptacions Curriculars els alumnes superdotats amb baix rendiment escolar (el 70%, segons el Ministeri d'Educació) i els que es troben en fracàs escolar (entre el 35 i el 50%, segons el mateix Ministeri) passen a obtenir un elevat rendiment, però no de forma immediata. (a menys que la síndrome de la Disincronia es trobi en fase avançada).

Només en els casos de superdotació divergent (amb Disincronia) el canvi pot ser lent o molt lent. En aquests casos és aconsellable una intensificació de la teràpia.

12

13

EL SEGON PAS: OBTENIR LES PROPOSTES DE L’ALUMNE SOBRE COM DESITJA APRENDRE CADA CONTINGUT CURRICULAR.

* Materials de necessari estudi previ per tal de realitzar aquest “Segon Pas”:

- La ponència “Els estils d'Aprenentatge dels Alumnes Superdotats”, referenciada anteriorment. Completa.

- L’entrevista realitzada pel Consell General dels Col·legis Oficials de Psicòlegs i publicada en la seva Revista oficial Infocop, per a l’actualització científica i jurídica dels Psicòlegs. Webhttp://instisuper.altas-capacidades.net/ , Àrea1, Cap. 5, i web http://www.altascapacidadescse.org/ , Àrea III, Cap.4 .

- Els “Exemples d'Adaptacions Curriculars”, anteriorment referenciats.

*Material-guia per a aquest “Segon Pas ”:Pàgina 20 d’aquest “Model d'Adaptació Curricular”.

Després d’obtenir la resposta global, la qüestió clau, ara, és investigar com li agrada aprendre cada contingut de cada àrea o assignatura.

Aquest “Segon Pas” és el que es recull en la pàgina 20. És un pas que correspon fer amb molta cura. La pàgina 20 duu per títol: "Criteris de l’alumne per àrees " i segueix emmarcant-se en el concepte pedagògic de “pacte escolar”. Cal 'imprimir tantes còpies d’aquesta pàgina 20 com àrees o assignatures cursi l’alumne. És molt important que el professor de cada matèria o àrea es reuneixi amb l’alumne per tal de treballar-les. Després de consignar l’àrea i el trimestre, en la capçalera, en la part esquerra, sota el títol.

"En relació als continguts del trimestre” el professor va consignant i explicant cadascun dels continguts curriculars previstos per al trimestre. Després de cada fletxa, l’alumne anirà expressant, amb tota llibertat, de quina manera desitja assumir aquest aprenentatge, com li agradaria aprendre’l, així com el nivell d’aprofundiment o ampliació que desitja. Es tracta, en definitiva, que l’alumne vagi aplicant els seus estils d’aprenentatge, genèricament expressats a cadascun dels continguts de les diferents àrees o assignatures. En Educació Infantil la falta d’expressió verbal de l’alumne per la seva curta edat, només pot ser substituïda pels resultats de la investigació del mestre i pel seu coneixement genèric sobre els estils d’aprenentatge específics d’aquests alumnes.

És molt important que en el procés d’anar escrivint els continguts curriculars previstos (part esquerra d’aquesta pàg. 20), el mestre o professor vagi aclarint a

14

l’alumne, detingudament, cadascun d’ells, mitjançant explicació concreta vinculada a la realitat coneguda per l’alumne, a la seva vida real i pràctica, i orientada al seu projecte de vida, I a la seva il·lusió de futur.

Observem de nou l'Adaptació Curricular de Francesc, concretament la pàgina: "Criteris de l’alumne per àrees”. La primera d’elles correspon al "Àrea de Llengua: Català Castellà”. El professor A la part esquerra d’aquesta fulla ha anat consignant els continguts curriculars de l’àrea previstos per al trimestre: Verbs, Ortografia, Poesia, Sintaxi, Tipologies textuals, Literatura, Lectura i Gramàtica. Després de la fletxa l’alumne ha anat explicant de quina manera li agradaria assumir cadascun dels aprenentatges.

En Verbs, Francesc proposa:

<<Assumir aquest aprenentatge sobre la base de la reflexió dels textos, i no de manera repetitiva.>>

L'Ortografia, Francesc desitja aprendre-la de la següent manera:

<<Invenció d’històries o versos corregint les faltes després.>>

Podem preguntar-nos: Són adequades aquestes formes d’aprenentatge?. Sens dubte que per al Francesc sí, doncs aquesta forma, -inversa a l'habitual-, es correspon a la manera com el seu cervell processa la informació i s’ajusta als estils d’aprenentatge consignats en el Diagnòstic Cínic de l’alumne, i alhora es troben emmarcats en els estils específics d’aquests alumnes i a com concebeixen la vida, la cultura, l’aprenentatge.

Ausubel, indica que “Només construïm significats quan som capaços d’establir relacions concretes entre els nous aprenentatges i els ja coneguts”. Presentar-li a l’alumne cada nou contingut, en un ambient emocionalment càlid, en un clima psico-afectiu agradable, harmònic, atractiu i necessari per al desenvolupament del seu projecte vital futur, és imprescindible. El cervell del nen percep abans: "m’agrada”, que "ho entenc”. Com indica Macizan, ha de sentir que és “veritat” abans de "creure”, Alhora ha de veure l’aprenentatge de cada nou contingut que li proposem com un repte intel·lectual desafiador, com un nou àmbit que se li obre per a l’ampliació dels seus descobriments personals.

Nummela i Rosengren indiquen que “Tota nova informació o aprenentatge comporta un contingut emocional o està associat al context emocional”; per aquest motiu quan volem que l’alumne aprengui, hem de produir-li una emoció positiva que ha d’interaccionar amb la seva habilitat cognitiva per tal de processar aquesta nova informació.

La part inferior d’aquesta pàgina 20, és on l’alumne pot consignar l’enriquiment aleatori que desitgi: les seves propostes de nous continguts, més enllà dels legalment previstos. En l’espai: “Propostes d’activitats d’investigació ” l’alumne pot proposar alguna investigació concreta que desitja realitzar dintre de l’àrea o assignatura, sense oblidar que tot el seu procés d’aprenentatge és un procés d’investigació permanent.

15

EL TERCER PAS: ELS CRITERIS PEDAGÒGICS DEL PROFESSOR

* Material de necessari estudi previ per a aquest “ Tercer Pas”:

- “El Nou Paradigma de la Superdotació i les Altes Capacitats.” Web http://instisuper.altas-capacidades.net/ Àrea 3, Cap. 6, i en http://www.altascapacidadescse.org/Área III, Cap.2. Inclou els articles científics.

- Conferència a la Universitat de Barcelona. “La Teoria de Joseph Renzulli en el fonament del Nou Paradigma de la Superdotació” . En http://instisuper.altas-capacidades.net/, Àrea 1, Cap. 6, i en http://www.altascapacidadescse.org / Àrea VII, Cap. 1.

-Material-guia per a aquesta “Tercera Fase” :

Pàgina 21 d’aquest “Model d'Adaptació Curricular”.

Estudiades amb deteniment les propostes de l’alumne sobre com vol aprendre cadascun dels continguts de cada àrea o assignatura, procedirem a donar el “Tercer Pas ” mitjançant la pagina 21. Caldrà, també, imprimir tantes còpies de la pàgina 21, " Criteris dels professors per àrees ", com assignatures o àrees cursa l’alumne . Aquí és on el professor introduirà els seus criteris pedagògics i ajustarà les propostes de l’alumne als continguts curriculars de referència. És important vigilar que les propostes d’ampliació i aprofundiment de continguts curriculars ho siguin sempre en sentit horitzontal, evitant les ampliacions de sentit vertical cap a continguts previstos en els cursos successius. De no fer-se així, estaríem provocant l’avorriment futur de l’alumne.

Amb freqüència, els alumnes d’altes capacitats fan propostes genèriques com per exemple "aprofundir” o "ampliar aquest contingut”. Això, de fet , ens estaria indicant la necessitat d’un diàleg fructífer amb el professor, que pugui ajudar-li a arribar a un adequat nivell de concreció mitjançant un coneixement més profund del contingut curricular. En tot cas, és important que totes les correccions o matisacions que aquí el professor hagi d’introduir s’arribin a mitjançant el diàleg, el pacte i l’acord, a fi que l’alumne mantingui íntegre el seu protagonisme, fonament essencial del seu aprenentatge autoregulat.

Observem de nou l’adaptació curricular de Francesc, concretament en la seva assignatura d'Anglès. Francesc inicialment tan sols ha consignat: “aprofundir”. Després, en diàleg amb el professor ha trobat la necessària concreció.

16

EL QUART PAS: COMPLETAR EL DISSENY DE L’ADAPTACIÓ CURRICULAR.

Els tres primers passos són els fonamentals. A partir de la pàg. 22 del present “Model d'Adaptació Curricular ”, oferim als professors unes pautes generals que podran utilitzar, introduint les modificacions que considerin oportunes i la seva creativitat pedagògica que en tot moment és fonamental.

ELS TREBALLS SIMULTANIS A REALITZAR: LA DEGUDA ORGANITZACIÓ DE L’AULA.

* Material de necessari estudi previ:

- A l'Àrea 2, Capítol 1 de la web http://instisuper.altas-capacidades.net/, sota el títol "Faci vostè mateix la detecció del seu fill" es troben els instruments que proposa el Ministeri d'Educació, així com els qüestionaris per franges d'edat de la Dra. Luz Pérez, Catedràtica de Psicologia de la Universitat Complutense, per tal de que els professors puguin començar a detectar les capacitats i talents de tots els alumnes.

- A l'Àrea V Cáp. 4 de la web http://www.altascapacidadescse.org/ , sota el títol “L'organització pedagògica de l'aula” s'ofereix un model general. També en Àrea .3, Capítol 2 de la web, http://instisuper.altas-capacidades.net/ , sota el títol "Exemples d'adaptacions", a més de les adaptacions curriculars que poden servir de referència bàsica, es troba l'espai titulat: "La deguda organització de l'aula". Es tracta del model: “Interacció permanent entre les diferents Adaptacions Curriculars”, interessant para de crear aquesta interrelació de tots amb tots

- - “La deguda organització de l’aula”. Aquest títol constitueix un capítol de la ponència internacional: "ELS ESTILS D’APRENENTATGE DELS ALUMNES SUPERDOTATATS", a Àrea 3, Capítol 3 de la web: http://instisuper.altas-capacidades.net/

La LOE, en el seu article 72.3 al indicar que els centres han de realitzar aquestes adaptacions curriculars precises, assenyala a més: “Els centres contaran amb la deguda organització escolar ”.

Cal que l’organització de l’aula s’orienti a que l’adaptació curricular redundi en benefici de tots

Probablement, el canvi més important que introdueix la LOE. en relació al marc de referència: l’atenció a la diversitat, ho constitueix el fet que, en el sistema educatiu anterior a la LOE imperava en l’aula la igualtat, l’homogeneïtat, amb un únic ritme, i un únic estil d’aprenentatge.

17

L’atenció a la diversitat és plantejava com una excepció puntual que requeria autoritzacions o reconeixements. Amb la LOE aquesta situació d’excepcionalitat ha passat a constituir el principi fonamental que ha de regir tot l’ensenyament bàsic. Així ho expressa el Ministeri d’Educació en el seu escrit: "Atenció a la Diversitat en la LOE", publicat en la revista "Treballadors de l’Ensenyament”, setembre-octubre 2006,(reproduït aquí en la pàg.15), en els següents termes:

"A la LOE l’atenció a la diversitat s’estableix com a principi fonamental que ha de regir tot l’ensenyament bàsic...", afegint seguidament: "proporcionant a tot l’alumnat una educació adequada a les seves característiques i necessitats; adoptant les mesures organitzatives i curriculars pertinents; posant èmfasis en l’atenció individualitzada."

En el mateix escrit el Ministeri d'Educació esmenta altres dues qüestions molt importants íntimament relacionades. La primera és que "Aquest tipus d’educació requereix una planificació individualitzada per a cadascun, però no s’oposa a l’ensenyament en grup” . Podem complementar aquest criteri del Ministeri dient que aquesta planificació individualitzada, que és l’adaptació curricular precisa de l’alumne d’alta capacitat, no només no s’oposa a l’ensenyament en grup, sinó que necessita la interrelació i participació activa de tots els alumnes de l’aula, cadascun amb els seus talents, els seves capacitats i els valors que tots tenen. D’aquesta manera l’adaptació curricular de l’alumne d’alta capacitat lluny de constituir una mesura segregadora, és un instrument de sociabilització que és converteix, a més, en el gran instrument que potencia el rendiment de tots, allunya el fracàs escolar i permet a l’aula avançar cap al nou concepte d’aprenentatge autoregulat que comporta el Conveni de Bolonya. (signat per l'Estat Espanyol, juntament amb altres 28 països europeus en 1999 i, al que s’han adherit un total de 54 països) i configura el Nou Paradigma de l'Educació del Segle XXI, que en els pròxims anys s’imposarà en tots els nivells educatius, i per a tots els alumnes.

Per tal de garantir l’èxit d’aquesta adaptació curricular és necessari treballar una qüestió prèvia: Potenciar dintre l’aula el necessari nivell de "cultura de la diversitat”. Abonar i preparar la terra perquè la llavor fructifiqui. És tracta d’aconseguir que cada nen de l’aula comenci a intuir que en les diferències pròpies i en les dels altres hi ha la gran força potencial del grup que ha d’enriquir-lo. Que tots participin activament i amb il·lusió en l’observació i en la recerca dels diferències de tots, des de la consciència del gran valor de les diferències, i de l'enorme riquesa que suposen per a tots. Que comencin a comprendre, tots, que la capacitat intel·lectual superior és un valor important per al grup i per a la societat, però que no és ni l’únic valor, ni el més important, que pot tenir un ésser humà. I que aquestes persones, igual que tots, també necessiten l’ajuda dels altres per al desenvolupament d’altres aspectes de la seva personalitat

En el moment que tots els alumnes de l’aula entenguin amb naturalitat que un nen amb discapacitat pot tenir uns valors humans fonamentals que poden i han d’enriquir i ser referència per als altres, probablement aquesta aula haurà arribat a l'adequat nivell de "cultura de la diversitat”.

18

19

El les referències indicades s’ofereix com model d’organització pedagògica de l’aula, el de “Interacció permanent entre les diferents Adaptacions Curriculars” Existeixen altres models; en qualsevol cas la creativitat del mestre sempre resulta fonamental

Mentre engeguem aquestes estratègies educatives, sembla oportú recordar la indicació de Howard Gardner: “Quan sabem que tenim un alumne superdotat el primer que hem de fer és llevar-li tot el que li està fent mal ”. El primer que necessita l’alumne superdotat, sens dubte, és que li evitem tot tipus d’ensenyament repetitiu. És necessari, des del mateix moment que sabem que un alumne és d’alta capacitat, eliminar-li completament tot aprenentatge mecànic, evitar-li totes les repeticions de les explicacions, tots els exercicis repetitius. A l’apartat 4, titulat "Eliminació total de treballs repetitius. Aprenentatge per investigació ", del capítol VII. Titulat: “Els estils d’aprenentatge específics dels superdotats", de la ponència internacional (Àrea 3, Capítol 3 de la web http://instisuper.altas-capacidades.net/ o Àrea V, Cap. 2 de http://www.altascapacidadescse.org/) es troben les referències bàsiques sobre el tema. L’alumne superdotat, mentre el professor prepara l’adaptació curricular i l’organització pedagògica de l’aula, ha d’iniciar-se en l’aprenentatge autoregulat mitjançant la seva pròpia investigació permanent, intuïció i descobriment progressiu. Necessiten que el mestre o professor li faciliti les eines i la motivació necessària per a això.

Tot allò que l’alumne d’alta capacitat descobreixi mitjançant el seu propi procés d’investigació personal, de descobriment progressiu, de deducció i intuïció permanent, mitjançant grans salts intuïtius, quedarà gravat en la seva ment de forma definitiva. L’alumne superdotat sense augmentar-li els continguts curriculars, i, amb la motivació adequada podrà prosseguir en la seva investigació, aprofundint i ampliant. I el més important: descobrirà el plaer intel·lectual que li suposa poder aprendre en el seu propi estil d’aprenentatge. En definitiva, podrà començar a tenir rendiment escolar, i, el més important:, se sentirà feliç

L'aprenentatge autorregulat, orientació i fases successives per a la seva implementació es troba en la Ponència “Els Estils d'Aprenentatge dels Alumnes Supersotats, en el Cap. II: “ELS ESTILS D'APRENENTATGE DELS ALUMNES SUPERDOTATS I EL NOU PARADIGMA DE L'EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI.”, i en el Cap. VII: “ELS ESTILS D'APRENENTATGE ESPECÍFICS DELS SUPERDOTATS, Pàg. 63, en els apartats: 1: “L'APRENENTATGE AUTORREGULAT DELS ALUMNES SUPERDOTATS. Procés cognitiu amb grans salts intuïtius”, 2: “ELS ESTILS D'APRENENTATGE DELS ALUMNES SUPERDOTATS COM A VIA CAP A l'APRENENTATGE AUTORREGULAT i l'educació de qualitat per a tots”, 3: “L'APRENENTATGE AUTORREGULAT PER A TOTS,

20

21

22

23

1. DADES GENERALS

Dades del centre escolarNom: AulaPoblació: Codi PostalDirecció:

Dades personals de l’alumne/a:Cognoms i nom:Data de naixement:Domicili:

Nom dels pares o representants legals

Centre de especialitzat que ha realitzat el Diagnòstic Clínic

Complert Psicòleg Ponent del Diagnòstic D.

Telèfon: Horari deconsulta:

Direcció Postal:Correuelectrònic:

Dades de l‘etapa:Etapa: Data d’inici:

Observacions generals:

24

25

2. ELS ESTILS D’APRENENTATGE ESPECÍFICS DE L’ALUMNE.(Resumen del capítol corresponent del Diagnòstic Clínic de l’alumne)

Estil d’aprenentatge que necessita potenciar:

Estil d’aprenentatge predominant:Característiques de l’estil:

Bloquejos que li impedeixen el desenvolupament:

El que li dificulta l’aprenentatge Lo que le dificulta el aprendizaje:

Oportunitats d’aprenentatge:

Com facilitar l’aprenentatge. Suggeriments:

Estil d’aprenentatge que necessita potenciarCaracterístiques de l’estil:

Bloquejos que li impedeixen el seu desenvolupament:

El que li dificulta el aprenentatge:

Oportunitats d’aprenentatge. Suggeriments:

Com facilitar l’aprenentatge .Suggeriments:

26

3. PROGRAMACIÓ DEL PRE-DISSENY DE L’ADAPTACIÓ CURRICULAR

El “pre-disseny” de l’Adaptació Curricular té que constar en el dictamen del Diagnòstic Clínic de l’alumne)

PRIMER TRIMESTRE

SEGON TRIMESTRE

TERCER TRIMESTRE

27

28

4. LA PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNE“EL PACTE ESCOLAR”

Propostes generals de l’alumne per al disseny de l’Adaptació Curricular:

De quina manera m’agradaria aprendre?

Data Signatura de l’Alumne

Impr

imir

div

erse

s fu

lles

d'aq

uest

a p

agin

a, p

erqu

è l'

alum

ne p

ugui

exp

ress

ar-s

e a

mb

am

plitu

d.

29

30

5. CRITERIS DE L’ALUMNE PER ÀREES“EL PACTE ESCOLAR”

Curs: Àrea de:Trimestre:

Relació dels continguts

Com vull aprendre aquest continguts ?

del trimestre:Nivell de profundització i/o ampliació

(a emplenar per el

Propostes del alumne:Professor)1r

2n

3r

4t

5è

6è

7è

8è 9è 10è 11è 12è

13è

14è

15è

Proposta de nous continguts: (Enriquiment Aleatori)

Proposta d’ activitats d’ investigació:

Impr

imir

d'aq

uest

a p

agin

a n

umer

o 2

0 ta

nts

exem

plar

s co

m a

ass

igna

ture

s es

tigui

cur

sant

l'al

umne

.

31

Data Signatura de l’alumne:

32

33

6. CRITERIS DELS PROFESSORS PER ARREES“EL PACTE ESCOLAR”

Curs: Àrea de: Trimestre:

En relació als continguts

Nivells de profundització i estils que el

del trimestre: Professor considera adequats:

Impr

imir

d'aq

uest

a p

agin

a n

umer

o 2

1 ta

nts

exem

plar

s co

m a

ass

igna

ture

s es

tigui

cur

sant

l'al

umne

.

34

1r

2n

3r

4t

5è

6è

7è

8è

9è 10è

11è

12è

13è

14è

15è

16è

Propostes de nous continguts: (Enriquiment Aleatori)

Proposta d’activitats d’investigació:

Data: Signatura del Professor de l’àrea:

35

36

7. ADAPTACIÓ DE LA PROGRAMACIÓUNITAT DE PROGRAMACIÓ

Aspectes comuns de les diferents Àrees

1. Estils d’Aprenentatge 6.Recursos humans i materials.

2.Àrees implicades7. Metodologies i d’organització.

3.Continguts amb els enllaços. 8. Emplaçaments.4.Objectius didàctics 9.Distribució del temps.5.Activitats d’aprenentatge. 10..Activitats d’avaluació .

37

38

8. DISTRIBUCIÓ SETMANAL DE LES ACTIVITATSDI

VIEN

DRES

DIJO

USDI

MEC

RES

DIM

ART

DILL

UNHO

RARI

MAT

INS

39

40

9. FULL DE SEGUIMENT DE LES REUNIONS REALITZADES

Data: Hora: Lloc:Persones que assisteixen:Temes tractats i acords alcançats:

Signatures dels assistents:

Dades de la Data: Hora:pròxima Persones convocades:reunió

41

42

10. FULL DE COMPROMISOS

Els sotasignats, en data ____________estan d’acord amb el contingut de l’Adaptació Curricular que es refereix en el present document i participaran en el seu desenvolupament, seguiment, avaluació i revisió, segons les seves respectives atribucions i responsabilitats. Així mateix, estan d’acord a reunir-se per al seguiment i la revisió periòdica del desenvolupament de l’Adaptació Curricular en els dates________________________, i convenen reunir-se per a la revisió final i l’avaluació de l’Adaptació Curricular en data____________.

Observacions generals

Nom i Cognoms Funció Firmes

43

44

11. LA PARTICIPACIÓ DELS PARES“EL PACTE ESCOLAR”

Una vegada establert el disseny de l’Adaptació Curricular, i abans d’iniciar el seu desenvolupament, el següent pas és informar als pares i sol·licitar la seva autorització expressa. Això no ha de fer-se únicament per a donar compliment al precepte legal. També per a aconseguir d’adequada interacció família-escola, ja que els pares son els principals responsables de tota l’actuació educativa

En relació específica a la necessitat d’informar als pares davant l’adaptació d’aquestes actuacions extraordinàries, la Directora General de Promoció Educativa de la Comunitat de Madrid Senyora Maria Antònia Casanova Rodríguez, en la ponència que va presentar en el Congrés Nacional sobre Atenció Educativa als Alumnes amb Altes Capacitats organitzat pel Ministeri d'Educació el 9 i 10 de Desembre de 2002 va dir:

<<Les famílies han d’estar informades i autoritzar expressament l’adopció de les actuacions citades, igual que la realització de l’avaluació psicopedagògica necessària.>>

Per això es dedica un espai perquè els pares puguin expressar el seu criteri sobre el disseny de l’Adaptació Curricular.

45

46

Criteris dels Pares

Signatura dels pares en senyal d’autorització Data

47

12. CONEIXEMENT

Arribats a aquest punt, es farà arribar el disseny de l’Adaptació Curricular a la Direcció del Col·legi, al Cap d’Estudis al Psicòleg/a del Centre i al Inspector/a.

COL·

LEG

I

El/a Director/a del Centre:Comentari

E L

Nom: Signatura: Data:El Cap d’EstudisComentari

Nom: Signatura: Data:El/a Psicòleg/a del Col·legi:Comentari

Nom: Signatura: Data:

INSP

ECCI

Ó El/a Inspector/a

Comentari

48

49

ANEX. COL·LABORACIÓ TUTOR-PSICÒLEG DEL CENTREESPECIALITZAT

PRIMER ANY

Nom del TelèfonpsicòlegCentre Horari de les

trucadesDirecció DireccióPostal electrònica

Primer mes Segon mes Tercer mesComentaris Comentaris Comentaris

Signatura tutor/a:

Signatura tutor/a:

Signatura tutor/a:

Quart mes Cinquè mes Sisè mesComentaris Comentaris Comentaris

Signatura tutor/a:

Signatura tutor/a:

Signatura tutor/a:

Sèptim mes Octà mes Novè mesComentaris Comentaris Comentaris

Signatura tutor/a: Signatura tutor/a: Signatura tutor/a:

50

51

ANEX. COL·LABORACIÓ TUTOR-PSICÒLEG DEL CENTREESPECIALITZAT

SEGON ANY

Nom del Psicòleg Telèfon

CentreHorari de trucades

Direcció PostalDirecció electrònica

Primer trimestre: Data de trucada:Comentaris

Signatura del tutor/a:Segon trimestre Data de trucada:Comentaris

Signatura del tutor/a:Tercer trimestre Data de trucada:Comentaris

Signatura del tutor/a:

52

53

ANEX. COL.LABORACIÓ TUTOR-PSICÒLEG DEL CENTRE

ESPECIALITZAT

ANYS SUCCESSIUS

Nom del Psicòleg Telèfon

CentreHorari de trucades

Direcció PostalDirecció electrònica

Any: Data :Comentaris

Firma tutor/a:

Any: Data :Comentaris

Signatura tutor/a:

54

55

A MANERA D’EPÍLEG

En el 2011 Howard Gadner ha estat guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries. Amb tal motiu es va traslladar a Espanya i se li va dedicar un programa “Redes” de TVE en el qual va ser entrevistat per Eduard Punset. Transcrivim d'aquesta interessantíssima entrevista:

<< Eduard Punset:El que trobada fascinant és que, vint anys més tard, des del moment en què vas parlar per primera vegada d'aquest tema, pots fer alguna cosa que fa vint anys semblava impossible.

Es tracta de la formació personalitzada. ja que tots som diferents, cal donar una formació diferent a cadascun. I, ara, gràcies a la revolució digital això és possible.La qüestió és descobrir com aprèn cada persona, descobrir les seves passions, que són molt importants, i utilitzar tots els recursos humans i tecnològics que ens serveixen d'ajuda.

Howard Gardner:És veritat. Estem només al principi, però el software y el hardware i el són cada vegada més versàtils i, si vols aprendre alguna cosa, ja sigui a esquiar, a vendre, càlcul, o genòmica, ja no hi ha cap motiu pel qual tots hagin d'aprendre de la mateixa manera.

Seria una estupidesa. Com més versàtil sigui el software i quant millor guia sigui el mestre per dir: “Per què no aprens d'aquesta manera, o millor: ”Digues-me com t'agrada aprendre”. I, després: “Explica'm quin has après d'una manera que et resultava còmoda”. I, com més es repeteixi el mateix, més persones rebran formació>>.

Fa dotze anys que vam crear el present Model d'Adaptació Curricular per a Alumnes d'Altes Capacitats, que es fonamenta precisament en formular a l'alumne aquestes preguntes. Al principi: Com t'agrada aprendre?

Aquesta pregunta hem de plantejar-la perquè l'alumne ens la contesti en els seus tres nivells: Primer: Com t'agrada aprendre, en general? (pàg. 19) Segó: Com t'agrada aprendre cada àrea assignatura o matèria. Tercer: Com t'agrada aprendre cadascun dels continguts de l'àrea?, (dels quecorresponen desenvolupar en el proper trimestre)

I, al final de cada trimestre, la pregunta: Què has après d'una manera que et resultava còmoda?, li servirà a l'alumne per conèixer amb major exactitud com li agrada aprendre, com millorar la seva adaptació curricular del següent trimestre, com experimentar el plaer intel·lectual d'aprendre.

56

Aquest és l'objectiu de “El Model d'Adaptació Curricular per a alumnes d'Altes Capacitats”, que cada dia, quan els docents adquireixen la necessària formació específica s'aconsegueix en més alumnes.

57