1

10. 01. 201921. 03. 2019 #18

AL TEATREARNICHES

#tote

lcinem

a

Clàssic

s Film

oteca

. Ingm

ar

Bergm

an (I

) / Estr

enes

/

Les m

illors

pel·líc

ules de

2018

/ Curts

Comunita

t

Valencia

na 201

8

EDITA La Filmoteca · Institut Valencià de Cultura PORTADA El séptimo sello (Det sjunde inseglet, Ingmar Bergman, 1956) DISSENY ORIGINAL Martín Gràfic IMPRESSIÓ La Imprenta

Avisos i normes

La durada de les pel·lícules és orientativa i aproximada. La Filmoteca es reserva el dret d’introduir canvis en la programació per raons alienes a la seua voluntat. Consulteu les ac-tualitzacions en el web ivac.gva.es.

Les entrades es posaran a la venda trenta minuts abans de cada projecció per a qualse-vol de les sessions de cada dia. La taquilla es tancarà cinc minuts abans de cada projecció. Una vegada iniciada la projecció no es per-metrà l’accés a la sala. Preguem la màxima puntualitat.

Es prega silenci. Desconnecteu els mòbils abans d’entrar a la sala. No està permés el consum d’aliments i begudes.

La duración de las películas es orientativa y aproximada. La Filmoteca se reserva el dere-cho de introducir cambios en la programación por razones ajenas a su voluntad. Consulten las actualizaciones en la web ivac.gva.es.

Las entradas se pondrán a la venta treinta minutos antes de cada proyección para cual-quiera de las sesiones de cada día. La taquilla se cerrará cinco minutos antes de cada proyección. Una vez iniciada la proyección no se permitirá el acceso a la sala. Rogamos la máxima pun-tualidad.

Se ruega silencio. Desconecten los móviles antes de entrar a la sala. No está permitido el consumo de alimentos y bebidas.

3

Programació

DIJOUS 10 DE GENER DE 2019

18.00 h / 20.15 h

Un verano con MónicaIngmar Bergman. 1952. 97’ u p. 5

DIJOUS 17 DE GENER DE 2019

18.00 h / 20.15 h

The Florida ProjectSean Baker. 2017. 115’ u p. 10

DIJOUS 24 DE GENER DE 2019

18.00 h / 20.00 h

La madre Alberto Morais. 2016. 89’ u p. 13

DIJOUS 31 DE GENER DE 2019

18.00 h / 20.15 h

Sonrisas de una noche de veranoIngmar Bergman. 1955. 110’ u p. 6

DIJOUS 07 DE FEBRER DE 2019

18.00 h / 20.00 h

Caras y lugaresAgnès Varda, Jean René. 2017. 90’ u p. 11

DIJOUS 14 DE FEBRER DE 2019

18.00 h / 20.00 h

AnomalisaCharlie Kaufman, Duke Johnson. 2015. 90’ u p. 14

DIJOUS 21 DE FEBRER DE 2019

18.00 h / 20.15 h

El séptimo selloIngmar Bergman. 1956. 96’ u p. 7

DIJOUS 28 DE FEBRER DE 2019

18.00 h / 20.00 h

Curts Comunitat Valenciana 2018 2018. 81’ u p. 15

DIJOUS 07 DE MARÇ DE 2019

18.00 h / 20.00 h

Fresas salvajesIngmar Bergman. 1957. 90’ u p. 8

DIJOUS 14 DE MARÇ DE 2019

18.00 h / 20.15 h

Isla de perrosWes Anderson. 2018. 101’ u p. 11

DIJOUS 21 DE MARÇ DE 2019

18.00 h / 20.15 h

Un hombre llamado Ove Hannes Holm. 2015. 116' u p. 14

4

10 GEN - 07 MARÇ

Clàssics Filmoteca: Ingmar Bergman (I)

La Filmoteca i el Teatre Arniches porten a Ala-cant la celebració del centenari del naixement d’Ingmar Bergman. S’inicia una retrospecti-va dedicada al gran director suec amb dues pel·lícules de la seua primera etapa, Un verano con Monika, el film que li va donar a conéixer a Espanya, i l’adaptació de Shakespeare Son-risas de una noche de verano, i dos de les seues obres més conegudes i aclamades, El séptimo sello i Fresas salvajes.

u «Bergman tenia una forma molt astuta de fer-nos partícips del que ocorria en pan-talla, i això és el que més m’impressiona. Tenia aqueixa saviesa i aqueixa habilitat per a presentar-nos temes filosòfics i existen-cials en un format popular. El seu talent per a embolicar-nos en les seues històries era absolutament únic». | LARS VON TRIER.

u «Hi ha alguna cosa en el seu treball que em parla directament a mi de forma íntima a través dels seus escrits i les seues referències autobiogràfiques... És una situació molt es-tranya trobar-te davant un artista que utilitza la seua pròpia vida com una eina més, com l’única possible». | OLIVIER ASSAYAS.

La Filmoteca y el Teatro Arniches traen a Ali-cante la celebración del centenario del na-cimiento de Ingmar Bergman. Se inicia una retrospectiva dedicada al gran director sueco con dos películas de su primera etapa, Un ve-rano con Monika, el film que le dio a conocer en España, y la adaptación de Shakespeare Sonrisas de una noche de verano, y dos de sus obras más conocidas y aclamadas, El séptimo sello y Fresas salvajes.

u «Bergman tenía una forma muy astuta de hacernos partícipes de lo que ocurría en pan-talla, y eso es lo que más me impresiona. Te-nía esa sabiduría y esa habilidad para presen-tarnos temas filosóficos y existenciales en un formato popular. Su talento para envolvernos en sus historias era absolutamente único». | LARS VON TRIER.

u «Hay algo en su trabajo que me habla direc-tamente a mí de forma íntima a través de sus escritos y sus referencias autobiográficas... Es una situación muy extraña encontrarte an-te un artista que utiliza su propia vida como una herramienta más, como la única posible». | OLIVIER ASSAYAS.

5

DJ 10 GEN · 18.00 H / 20.15 H

Un verano con MónicaSommaren med MonikaINGMAR BERGMAN . Suècia. 1952. VOSE. B/N. 97’. INT. Harriet Andersson, Lars Ekborg, John Harryson, Georg Skarstedt, Dagmar Ebbesen, Bengt Eklund, Ake Fridell.

Monika treballa en un mercat. Harry, un jove de 19 anys, viu al costat. Un dia van al cinema i passen la nit junts en la barca del pare de Harry. Quan el xic és acomiadat, decideixen deixar Estocolm i viatjar a una idíl·lica illa.

u «Ni tortura, ni crisi, ni presó, ni set... El pri-mer impacte internacional del cinema d’Ingmar Bergman va ser a través de la carn i la llum. Mónica-Harriet Andersson és un dels molts personatges apassionants i apassionats que poblen un cinema preponderantment femení com és el de Bergman». | EULÀLIA IGLESIAS, en Cahiers du cinéma-España, nº 4.

Monika trabaja en un mercado. Harry, un jo-ven de 19 años, vive al lado. Un día van al cine y pasan la noche juntos en la barca del padre de Harry. Cuando el chico es despedi-do, ambos deciden dejar Estocolmo y viajar a una idílica isla.

u «Ni tortura, ni crisis, ni prisión, ni sed... El primer impacto internacional del cine de Ingmar Bergman fue a través de la carne y la luz. Mónica-Harriet Andersson es uno de los muchos personajes apasionantes y apasiona-dos que pueblan un cine preponderantemen-te femenino como es el de Bergman». | EULÀLIA IGLESIAS, en Cahiers du cinéma-España, nº 4.

6

DJ 31 GEN · 18.00 H / 20.15 H

Sonrisas de una noche de veranoSommarnattens leendeINGMAR BERGMAN. Suècia. 1955. VOSE. B/N. 110’. INT. Eva Dahlbeck, Ulla Jacobsson, Harriet Andersson, Gunnar Björnstrand, Ake Fridell.

L’advocat Fredrik Egerman és un home madur que viu una relació platònica amb la seua jove esposa. Henrik, fill d’un matrimoni anterior, persegueix a Petra, la donzella de la família. Desiree, actriu i antiga amant de Fredrik, té un nou amant, el Conde Malcom, casat amb Charlotte. Tots coincideixen a una festa du-rant un cap de setmana.

u «La planificació de les escenes, la manera de complicar les relacions i conflictes, la progres-sió de l’acció, la interpretació, l’escenografia, els exteriors, tot té aqueixa mesura última del vertader i gran teatre. Fins i tot caldria enun-ciar la següent paradoxa: és una extraordinària representació teatral gràcies als mitjans espe-cíficament cinematogràfics». | JOSÉ MONLEÓN, Nuestro Cine, nº 82, 1969.

El abogado Fredrik Egerman es un hombre maduro que vive una relación platónica con su joven esposa. Henrik, hijo de un matrimo-nio anterior, persigue a Petra, la doncella de la familia. Desiree, actriz y antigua amante de Fredrik, tiene un nuevo amante, el Conde Malcom, casado con Charlotte. Todos coinci-den en una fiesta durante un fin de semana.

u «La planificación de las escenas, la manera de complicar las relaciones y conflictos, la pro-gresión de la acción, la interpretación, la esce-nografía, los exteriores, todo tiene esa medi-da última del verdadero y gran teatro. Incluso cabría enunciar la siguiente paradoja: es una extraordinaria representación teatral gracias a los medios específicamente cinematográfi-cos». | JOSÉ MONLEÓN, Nuestro Cine, nº 82, 1969.

7

DJ 21 FEBR · 18.00 H / 20.15 H

El séptimo selloDet sjunde insegletINGMAR BERGMAN. Suècia. 1956. VOSE. B/N. 96’. INT. Max von Sydow, Gunnar Björnstrand, Bibi Andersson, Ake Fridell, Nils Poppe, Inga Gill

Un cavaller i el seu escuder tornen de les Croades a una Suècia assolada per la pesta. De camí cap al seu castell, el cavaller lluita per anticipar-se a la mort mitjançant una partida d’escacs.

u «El cor d’aquesta pel·lícula és una por pato-lògica a la mort. Em seguia a totes parts. Era un patiment atroç. Tenia una por terrible a la mort. Tot el que tinguera a veure amb la mort... era un horror. I va ser d’aquest horror, de tot el tema de la bomba atòmica, d’on va sorgir aquella història sobre la pesta i la gent que torna. I després, naturalment, estava tota la problemàtica religiosa: la de ‘hi ha o no hi ha un Déu?’. El séptimo sello no respon a aqueixa pregunta». | INGMAR BERGMAN.

Un caballero y su escudero regresan de las Cruzadas a una Suecia asolada por la peste. De camino hacia su castillo, el caballero lu-cha por anticiparse a la muerte mediante una partida de ajedrez.

u «El corazón de esta película es un miedo pa-tológico a la muerte. Me seguía a todas partes. Era un sufrimiento atroz. Tenía un miedo te-rrible a la muerte. Todo lo que tuviera que ver con la muerte... era un horror. Y fue de este horror, de todo el tema de la bomba atómi-ca, de donde surgió aquella historia sobre la peste y la gente que vuelve. Y luego, natural-mente, estaba toda la problemática religiosa: la de ‘¿hay o no hay un Dios?’. El séptimo sello no responde a esa pregunta». | INGMAR BERGMAN.

8

DJ 7 MARÇ · 18.00 H / 20.00 H

Fresas salvajesSmultronställetINGMAR BERGMAN . Suècia. 1957. VOSE. B/N. 90’. INT. Victor Sjöstrom, Bibi Andersson, Ingrid Thulin, Gunnar Björnstrand, Max von Sydow.

Un ancià professor viatja al sud de Suècia junt amb la seua nora per a rebre un homenatge pels seus serveis a la ciència. Durant el trajecte, rememora diferents episodis de la seua vida.

u «Déu, dóna’m forces per a fer aquesta pel·lícula sense por, sense mirar de gairell i sense abatiment, i malgrat tot amb humilitat, de manera que no faça teatre amb mi mateix sinó que parle amb sinceritat, amb tota la sin-ceritat que puga fins a l’extrem». «El pla més bell que he rodat mai és l’última seqüència de Fresas salvajes». | INGMAR BERGMAN.

Un anciano profesor viaja al sur de Suecia jun-to a su nuera para recibir un homenaje por sus servicios a la ciencia. Durante el trayec-to, rememora diferentes episodios de su vida.

u «Dios, dame fuerzas para hacer esta pelícu-la sin miedo, sin mirar de soslayo y sin abati-miento, y pese a todo con humildad, de modo que no haga teatro conmigo mismo sino que hable con sinceridad, con toda la sinceridad que pueda hasta el extremo». «El plano más bello que he rodado nunca es la última se-cuencia de Fresas salvajes». | INGMAR BERGMAN.

9

17 GEN - 14 MARÇ

Les millors pel·lícules de 2018

Empieza el repaso de las mejores películas del año 2018 con tres films muy estimulantes y diferentes entre sí, todos ellos multipremia-dos en festivales internacionales. The Florida Project sorprendió en todo el mundo con su particular visión sobre la infancia y las vícti-mas de la crisis. Con Caras y lugares, la gran cineasta Agnès Varda volvió a maravillarnos con su mirada curiosa, humanista e igualita-ria. Acompañada por el fotógrafo JR, se deja sorprender por el azar y construye una elegia a la diversidad. Por su parte Wes Anderson retomó la animación y triunfó con Isla de Perros sin abandonar su particular mundo narrativo y plástico, en el que se mezclan ironía y ternura.

Comença el repàs de les millors pel·lícules de l'any 2018 amb quatre films ben estimulants i diferents entre sí, tots ells multipremiats en festivals internacionals. The Florida Project va sorprendre a tot el món amb la seua particu-lar mirada sobre la infància i les víctimes de la crisi. Amb Caras y lugares, la gran cineasta Agnès Varda va tornar a meravellar-nos amb la seua mirada curiosa, humanista i iguali-tària. Acompanyada pel fotógraf JR, es deixa sorprendre per l’atzar i construeix una elegia a la diversitat. Per la seua part, Wes Anderson va reprendre l'animació i va triomfar amb Is-la de perros sense abandonar el seu particular món narratiu i plàstic, en el que es barregen ironia i tendresa.

10

DJ 17 GEN · 18.00 H / 20.15 H

The Florida ProjectSEAN BAKER. EUA. 2017. Color. VOSE. 115’. INT. Brooklynn Prince, Willem Dafoe, Bria Vinaite, Caleb Landry Jones, Mela Murder, Valeria Cotto, Christopher Rivera, Macon Blair, Sandy Kane

Monee és una xiqueta de 6 anys que viu en un xicotet motel molt pròxim a Disneyworld amb la seua mare Halley, que sobreviu com pot. La xiqueta passa la major part dels dies d’estiu sense cap supervisió vagant pel mo-tel i els seus limítrofs amb els seus amics Scooty i Dicky.

u «La càmera (cel·luloide de 35mm) es mou lliure entre la mirada d’uns actors que no ho són sempre pendent d’aqueix moment únic en el qual l’artifici de la pantalla deixa veu-re la mateixa vida. És drama amb la mateixa alegre desimboltura que comèdia. És tragèdia a força de disbarat. És la vida». | LUIS MARTÍNEZ, El mundo, 8/2/2018

Monee es una niña de 6 años que vive en un pequeño motel muy próximo a Disneyworld con su madre Halley, que sobrevive como pue-de. La niña pasa la mayor parte de los días de verano sin supervisión alguna vagando por el motel y sus aledaños con sus amigos Scoo-ty y Dicky.

u «La cámara (celuloide de 35mm) se mueve libre entre la mirada de unos actores que no lo son siempre pendiente de ese momento úni-co en el que el artificio de la pantalla deja ver la misma vida. Es drama con la misma alegre desenvoltura que comedia. Es tragedia a fuer-za de disparate. Es la vida». | LUIS MARTÍNEZ, El mundo, 8/2/2018

11

DJ 07 FEBR · 18.00 H / 20.00 H

Caras y lugaresVisages villagesAGNÈS VARDA , Jean René. França. 2017. VOSE. Color. 90’.

La cineasta Agnès Varda i el fotògraf JR viat-gen per tota França amb un furgoneta, xarrant amb la gent i imprimint fotografies de gran format, amb les quals realitzen intervencions gràfiques en carrers i teulades.

u «L’atzar esdevé la força motora d’una obra que és, alhora, un testimoniatge vivencial, un exercici assatgístic i un escenari per a la tro-bada entre iguals. El film de Varda i JR conté un gest humanista de primer ordre, una dolçor que ens anima a conservar la fe al cinema com a guia lluminosa en temps de foscor». | MANUEL YÁÑEZ, Fotogramas, 22/05/2018.

La cineasta Agnès Varda y el fotógrafo JR via-jan por toda Francia con un furgoneta, char-lando con la gente e imprimiendo fotografías de gran formato, con las que realizan interven-ciones gráficas en calles y tejados.

u «El azar deviene la fuerza motora de una obra que es, a la vez, un testimonio vivencial, un ejercicio ensayístico y un escenario para el encuentro entre iguales. El film de Varda y JR contiene un gesto humanista de primer orden, una dulzura que nos anima a conservar la fe en el cine como guía luminosa en tiem-pos de oscuridad». | MANUEL YÁÑEZ, Fotogramas, 22/05/2018.

DJ 14 MARÇ · 18.00 H / 20.15 H

Isla de perrosIsle of DogsWES ANDERSON. Alemanya, EUA. 2018. VOSE. Color. 101’. INT. Veus: Bryan Cranston, Koyu Rankin, Edward Norton, Bill Murray, Jeff Goldblum, Kunichi Nomura, Greta Gerwig, Frances McDormand,

Quan totes les mascotes canines de Mega-saki City són exiliades a una illa que és un abocador, un xiquet emprén un viatge per recuperar al seu gos.

Cuando todas las mascotas caninas de Me-gasaki City son exiliadas a una isla que es un vertedero, un niño emprende un viaje para recuperar a su perro.

12

24 GEN - 21 MARÇ

Estrenes

LLes característiques del mercat cinemato-gràfic, copat per la producció comercial de Hollywood, fan que moltes bones pel·lícules queden sense estrenar-se. Amb este cicle, La Filmoteca i el Teatre Arniches pal·lien una mica esta situació fent arribar a Alacant al-gunes d'estes produccions. És dóna el cas de que La madre, exemple de cine social i crític, és, a més, una producció valenciana. Anoma-lisa és l’inoblidable i premiada incursió de Charlie Kaufman (junt amb Duke Johnson) en l'animació per a adults, de la que esprem al màxim les seues possibilitats tècniques i expressives per a contar la crisi existencial d’un home desconcertat. També el protago-nista d'Un hombre llamado Ove està tancat en sí mateix, però la realitat i el contacte amb una altra cultura l'obligaran a mirar i viure cap a fora. Esta exitosa producció sueca fou considerada la millor comèdia europea en els Premis del Cinema Europeu.

Las características del mercado cinematográ-fico, copado por la producción comercial de Hollywood, hacen que muchas buenas pelí-culas quedan sin estrenarse. Con este ciclo, La Filmoteca y el Teatro Arniches palian un poco esta situación haciendo llegar a Alicante algu-nas de estas producciones. Se da el caso de que La madre, ejemplo de cine social y crítico, es, además, una producción valenciana. Anoma-lisa es la inolvidable y premiada incursión de Charlie Kaufman (junto con Duke Johnson), en la animación para adultos, de la que expri-me al máximo sus posibilidades técnicas y ex-presivas para contar la crisis existencial de un hombre desconcertado. También el protago-nista de Un hombre llamado Ove está encerra-do en sí mismo, pero la realidad y el contacto con otra cultura le va a obligar a mirar y vivir hacia afuera. Esta exitosa producción sueca fue considerada la mejor comedia europea en los Premios del Cine Europeo.

13

DJ 24 GEN · 18.00 H / 20.00 H

La madre ALBERTO MORAIS . Espanya. 2016. Color. 89’. INT. Laia Marull, Nieve de Medina, María Albiñana, Sergio Caballero, Javier Mendo.

Miguel és un xiquet de 14 anys vigilat pels serveis socials. La seua mare li busca refugi a casa d’un antic amant romanés, on no serà ben rebut.

u «Morais troba en el seu quart llargmetratge la distància exacta per a no carregar de drama la ja apesarada història del seu jove renegat. No obstant això, a penes hi ha concessions en un film que, malgrat ser un retrat íntim, apa-reix també com un panorama de la degradació d’un país conformat per desemparats, famílies que no estan, supervivents i xiquets a la vora de l’emergència social». | PAULA ARANTZAZU RUIZ. Cinemanía, 12/12/2016.

Miguel es un chico de 14 años vigilado por los servicios sociales. Su madre le busca refugio en casa de un antiguo amante rumano, donde no será bien recibido.

u «Morais encuentra en su cuarto largome-traje la distancia exacta para no cargar de drama la ya apesadumbrada historia de su jo-ven renegado. No obstante, apenas hay con-cesiones en un filme que, pese a ser un retra-to íntimo, aparece también como un panora-ma de la degradación de un país conformado por desamparados, familias que no están, su-pervivientes y niños al borde de la emergen-cia social». | PAULA ARANTZAZU RUIZ. Cinemanía, 12/12/2016.

14

DJ 14 FEBR · 18.00 H / 20.00 H

AnomalisaCHARLIE K AUFMAN, DUKE JOHNSON . EUA. 2015. VOSE. Color. 90’. INT. Les veus de Jennifer Jason Leigh, David Thewlis, Tom Noonan.

Michael és un motivador professional que, com més ajuda a la gent, més monòtona i anodina sent que és la seua vida; tothom li sembla i li sona igual. Fins que la veu d’una dona li sona diferent i es planteja abandonar-ho tot i a tots per aconseguir la felicitat amb ella.

u «Els directors s’entreguen a un espectacle de xicotetes subtileses gestuals que sorpren-drà a tot amant de les il·limitades possibilitats del llenguatge de l’animació, ací al servei de l’observació quotidiana i íntima i d’un quasi imperceptible estranyament que es desplega en veu baixa. Anomalisa camufla un contun-dent discurs sobre la crisi de maduresa sota les formes d’una antipelícula d’animació». | JORDI COSTA, El país, 19/2/2016.

Michael es un motivador profesional que, cuanto más ayuda a la gente, más monótona y anodina siente que es su vida; todo el mun-do le parece y le suena igual. Hasta que la voz de una mujer le suena diferente y se plantea abandonarlo todo y a todos por alcanzar la felicidad con ella.

u «Los directores se entregan a un espectácu-lo de pequeñas sutilezas gestuales que asom-brará a todo amante de las ilimitadas posibi-lidades del lenguaje de la animación, aquí al servicio de la observación cotidiana e íntima y de un casi imperceptible extrañamiento que se despliega en voz baja. Anomalisa camufla un contundente discurso sobre la crisis de ma-durez bajo las formas de una antipelícula de animación». | JORDI COSTA, El país, 19/2/2016.

DJ 21 MARÇ · 18.00 H / 20.15 H

Un hombre llamado Ove En man som heter OveHANNES HOLM . Suècia. 2015. VOSE. Color. 116' INT. Rolf Lassgård, Bahar Pars, Filip Berg, Ida Engvoll, Tobias Almborg, Klas Wiljergård, Chatarina Larsson, Börje Lundberg, Stefan Gödicke

Ove té 59 anys i és un home malhumorat que ha perdut la fe en tot el món, inclòs en ell ma-teix. Però la seua visió negativa de l’home i la societat és posada a prova per una família que es muda a la casa del costat.

Ove tiene 59 años y es un hombre malhumora-do que ha perdido la fe en todo el mundo, in-cluido en él mismo. Pero su visión negativa del hombre y la sociedad es puesta a prueba por una familia que se muda a la casa de al lado.

15

28 FEBR

Curts Comunitat Valenciana 2018

L’Institut Valencià de Cultura ha seleccionat sis curtmetratges valencians per al catàleg en DVD del programa ‘Curts 2018’, amb el qual es pretén promocionar i donar a conèixer la producció anual del curtmetratge valencià en festivals nacionals i internacionals, així com en la indústria audiovisual. El programa Curts va nàixer amb l’objectiu de promoure a escala nacional i internacional els curt-metratges valencians, però també ha volgut reivindicar el curt com a format que ocupa el seu propi espai, obert al futur i a les noves pantalles i formes de difusió de l’audiovisual que han aportat en els últims anys les noves tecnologies digitals. El programa Curts també proporciona un diagnòstic anual de la situa-ció de l’audiovisual valencià i sobre les seues tendències, estils i interessos.

El Instituto Valenciano de Cultura ha selec-cionado seis cortometrajes valencianos pa-ra el catálogo en DVD del programa ‘Cortos 2018’, con el cual se pretende promocionar y dar a conocer la producción anual del corto-metraje valenciano en festivales nacionales e internacionales, así como a la industria au-diovisual. El programa Curts nació con el ob-jetivo de promover a escala nacional e inter-nacional los cortometrajes valencianos, pero también ha querido reivindicar el corto como formato que ocupa su propio espacio, abierto al futuro y a las nuevas pantallas y formas de difusión del audiovisual que han aportado en los últimos años las nuevas tecnologías digi-tales. El programa Curts también proporciona un diagnóstico anual de la situación del au-diovisual valenciano y sobre sus tendencias, estilos e intereses.

DJ 28 FEBR · 18.00 H / 20.00 H

Curts Comunitat Valenciana 2018B/N i color. 2018. 81’. Digital.

Projecció dels curtmetratges Los pasos. José Andrés Sáiz Sánchez. 2017. Patchwork. María Manero. 2018. Pesticidas. Jaume Quiles. 2018. Dry Fly. Rut Juan. 2018. Nuestro amor. Mario Fernández Alonso. 2018. Rosenwhol. Miguel Llorens. 2018.

16

contacte i preusLa Filmoteca · Institut Valencià de Cultura Teatre ArnichesAvinguda d'Aguilera, 1 · 03007 AlacantTel. 965 938 333 / arniches_ivc@gva.es

ivac.gva.esFitxes completes, programació actualitzada i més informació sobre la Filmoteca en el nostre web.

3 €Entrada general 1 sessió

2 €Carnet d’estudiant, Carnet Jove, persones jubilades, aturades, discapacitades i grups

20 €Abonament 10 sessions

la filmoteca #totelcinema