06. 02. 2018 04. 03. 2018 #427 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/427web.pdf · 2018-01-26 · los...
TRANSCRIPT
1
06. 02. 201804. 03. 2018 #427
#tot
elcin
ema:
Ikar
ie XB 1
i la s
eua
herèn
cia / H
uman
s Fes
t / Je
an-M
arie
Stra
ub + Dan
ièle H
uillet
/ Futu
r(s)
imper
fecte
(s): c
inem
a i dist
opia / L
luny
de les
lleis.
El cin
ema d
'Antó
nio R
eis
i Mar
garid
a Cord
eiro / V
ALIE
EXPORT / Bàs
ics Fi
lmote
ca: c
inem
a
i tec
nologia
/ Mat
erial
de som
nis:
30 an
ys de L
a Film
oteca
/ Ford
vs H
awks /
/ Men
uda Film
o
Avisos i normes
La durada de les pel·lícules és orientativa i aproximada. La Filmoteca es reserva el dret d’introduir canvis en la programació per raons alienes a la seua voluntat. Consulteu les ac-tualitzacions en el web ivac.gva.es.
Les entrades es posaran a la venda trenta minuts abans de cada projecció per a qualse-vol de les sessions de cada dia. La taquilla es tancarà cinc minuts abans de cada projecció. Una vegada iniciada la projecció no es per-metrà l’accés a la sala. Preguem la màxima puntualitat.
Es prega silenci. Desconnecteu els mòbils abans d’entrar a la sala. No està permés el consum d’aliments i begudes.
Menuda Filmo: cada persona podrà traure un màxim de sis entrades.
EDITA La Filmoteca · Institut Valencià de Cultura PORTADA Alien, el octavo pasajero: el montaje del director (Ridley Scott. 1979) DISSENY I MAQUETACIÓ Martín Gràfic IMPRESSIÓ La Imprenta C.G. DEP. LEGAL V 961-2012
La duración de las películas es orientativa y aproximada. La Filmoteca se reserva el derecho de introducir cambios en la programación por razones ajenas a su voluntad. Consulten las actualizaciones en la web ivac.gva.es.
Las entradas se pondrán a la venta treinta minutos antes de cada proyección para cual-quiera de las sesiones de cada día. La taquilla se cerrará cinco minutos antes de cada proyección. Una vez iniciada la proyección no se permitirá el acceso a la sala. Rogamos la máxima pun-tualidad.
Se ruega silencio. Desconecten los móviles antes de entrar a la sala. No está permitido el consumo de alimentos y bebidas.
Menuda Filmo: cada persona podrá sacar un máximo de seis entradas.
3
Programació
DIMARTS 6 DE FEBRER
18.00 h
El acuario y la naciónJean-Marie Straub. 2015. 31’ u p. 19
¡La guerra de Argelia!Jean-Marie Straub. 2014. 2’ u p. 19
ComunistasJean-Marie Straub. 2014. 70’ u p. 19
20.00 h
Programa de curts Straub 22011-2014. 104’ u p. 20
DIMECRES 7 DE FEBRER
18.00 h
Ikarie XB 1Jindřich Polák. 1963. 88’ u p. 7
20.00 h
El planeta de los simiosFranklin J. Schaffner. 1968. 112’ u p. 8, 23
DIJOUS 8 DE FEBRER
18.00 h
El planeta de los simiosFranklin J. Schaffner. 1968. 112’ u p. 8, 23
20.15 h
El acuario y la naciónJean-Marie Straub. 2015. 31’ u p. 19
¡La guerra de Argelia!Jean-Marie Straub. 2014. 2’ u p. 19
ComunistasJean-Marie Straub. 2014. 70’ u p. 19
DIVENDRES 9 DE FEBRER
18.00 h
Programa de curts Straub 32007-2012. 82’ u p. 21
20.00 h
PretextosSílvia Munt. 2008. 88’ u p. 16Inauguració Humans Fest. Lliurament del premi Pau i Justícia. Entrada gratuïta.
DISSABTE 10 DE FEBRER
18.00 h
El maíz en tiempos de guerraAlberto Cortés. 2016. 86’ u p. 11Col·loqui posterior a càrrec de València en Bici - Acció Ecologista Agró.
20.00 h
Gas the ArabsCarles Bover Martínez, Julio Pérez del Campo. 2017. 66’ u p. 11Presentació i col·loqui posterior amb el director Julio Pérez del Campo i CEAR.
22.30 h
LaliaSílvia Munt. 1999. 14’ u p. 17
GalaSílvia Munt. 2003. 108’ u p. 17
4
DIUMENGE 11 DE FEBRER
18.00 h
JacksonMaisie Crow. 2017. 92’ u p. 12Col·loqui posterior a carrec de Coordi-nadora Valenciana de ONGD.
20.00 h
Mr Gay SyriaAyse Toprak. 2017. 87’ u p. 12Presentació i col·loqui posterior amb els protagonistes i Movimiento Contra la Intolerancia
DIMARTS 13 DE FEBRER
18.00 h
ComplicitHeather White, Lynn Zhang. 2017. 89’ u p. 13Col·loqui posterior a càrrec de Coordina-dora Valenciana de ONGD - Pobresa Zero.
20.00 h
Lesa humanitatHéctor Faver. 2017. 98’ u p. 13Presentació i col·loqui posterior amb el director.
DIMECRES 14 DE FEBRER
18.00 h
Ala-Kachuu / Grab and RunRoser Corella. 2017. 86’ u p. 14Col·loqui posterior a carrec d’Amnistía Internacional CV.
20.00 h
GenderbendeSophie Dros. 2017. 97’ u p. 14Presentació i col·loqui posterior amb la directora i col·lectiu Lambda.
DIJOUS 15 DE FEBRER
18.00 h
Forgotten ChildhoodReza Farahmand. 2017. 73’ u p. 15Presentació i col·loqui posterior a cà-rrec del director i de Servicio Jesuita a Migrantes.
20.00 h
Freedom for the WolfRupert Russell. 2017. 89’ u p. 15Presentació i col·loqui posterior amb el director i Amnistía Internacional.
DIVENDRES 16 DE FEBRER
18.00 h
GalaSílvia Munt. 2003. 108’ u p. 17
20.30 h
Cloenda Humans Fest 2018Projecció de les pel·lícules guanyadores .Entrada gratuïta.
DISSABTE 17 DE FEBRER
18.00 h
Fahrenheit 451François Truffaut. 1966. 113’ u p. 24
20.15 h
La guerra del planeta de los simiosMatt Reeves. 2017. 142’ u p. 23
DIUMENGE 18 DE FEBRER
18.00 h
La guerra del planeta de los simiosMatt Reeves. 2017. 142’ u p. 23
20.30 h
Ikarie XB 1Jindřich Polák. 1963. 88’ u p. 7
DIMARTS 20 DE FEBRER
18.00 h
La portentosa vida del Padre VicenteCarles Mira. 1978. 82’ u p. 42
20.00 h
Trás-os-MontesAntónio Reis, Margarida Cordeiro. 1976. 111’ u p. 30
DIMECRES 21 DE FEBRER
18.00 h
Acto da primaveraManoel de Oliveira. 1962. 94’ u p. 29
20.00 h
Fahrenheit 451François Truffaut. 1966. 113’ u p. 24Presentació del llibre Distopía y cine: Futuro(s) imperfecto(s), a càrrec d’Antonio José Navarro (coordinador) i dels co-au-tors Luis Pérez Ochando, Óscar Brox i Jorge Gorostiza.
5
DIJOUS 22 DE FEBRER
19.00 h
Viaje a la LunaGeorge Méliès. 1902. 14’ u p. 39
Narciso negroMichael Powell, Emeric Pressburger. 1947. 100’ u p. 39El color. Presentació i col·loqui a càrrec de Carlos F. Heredero, director de Cai-mán CdC. Entrada gratuïta amb carnet d’estudiant.
DIVENDRES 23 DE FEBRER
18.00 h
Viaje a la LunaGeorge Méliès. 1902. 14’ u p. 39
Narciso negroMichael Powell, Emeric Pressburger. 1947. 100’ u p. 39
20.15 h
El desierto rojoMichelangelo Antonioni. 1964. 120’ u p. 40
22.30 h
THX 1138George Lucas. 1971. 88’ u p. 25
DISSABTE 24 DE FEBRER
18.00 h
Alien, el octavo pasajero: el montaje del directorRidley Scott. 1979. 116’ u p. 8
20.15 h
Mudar de vidaPaulo Rocha. 1966. 94’ u p. 29
22.30 h
El desierto rojoMichelangelo Antonioni. 1964. 120’ u p. 40
DIUMENGE 25 DE FEBRER
18.00 h
THX 1138George Lucas. 1971. 88’ u p. 25
20.00 h
Alien, el octavo pasajero: el montaje del directorRidley Scott. 1979. 116’ u p. 8
DIMARTS 27 DE FEBRER
18.00 h
Performances i curts VALIE EXPORT1968-2007. 68’ u p. 36
20.00 h
JaimeAntónio Reis. 1974. 35’ u p. 31
Rosa de AreiaA. Reis, M. Cordeiro. 1989. 88’ u p. 31
DIMECRES 28 DE FEBRER
18.00 h
¡Qué verde era mi valle!John Ford. 1941. 118’ u p. 44
20.15 h
Performances i curts VALIE EXPORT1968-2007. 68’ u p. 36
DIJOUS 1 DE MARÇ
18.00 h
AnaAntónio Reis, Margarida Cordeiro. 1982. 114’ u p. 32
20.15 h
Invisible Adversaries VALIE EXPORT. 1977. 110’ u p. 37
DIVENDRES 2 DE MARÇ
18.00 h
Cuando el destino nos alcanceRichard Fleischer. 1973. 97’ u p. 25
20.00 h
O SanguePedro Costa. 1989. 99’ u p. 33
22.30 h
¡Qué verde era mi valle!John Ford. 1941. 118’ u p. 44
DISSABTE 3 DE MARÇ
18.00 h
Aves de pasoOlivier Ringer. 2015. 84’ u p. 46Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.
20.00 h
Cuando el destino nos alcanceRichard Fleischer. 1973. 97’ u p. 25
22.30 h
Invisible Adversaries VALIE EXPORT. 1977. 110’ u p. 37
DIUMENGE 4 DE MARÇ
18.00 h
Aves de pasoOlivier Ringer. 2015. 84’ u p. 46Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.
20.00 h
¡Qué verde era mi valle!John Ford. 1941. 118’ u p. 44
6
7 — 25 FEBRER
Ikarie XB 1 i la seua herència
La Filmoteca programa, per primera vegada a València, la pel·lícula txecoslovaca Ikarie XB 1, títol de culte, clau en la història de la ciència-ficció, restaurada recentment pel National Film Archive de Praga i presentada en la secció Cannes Classics del Festival de Cannes de 2016. És una de les pel·lícules més importants del director txec Jindřich Polák, inspirada en la novel·la de Stanislaw Lem El núvol de Magallanes, escrita en 1955. Ikarie XB 1 barreja ciència-ficció, thriller i drama romàn-tic i destaca pel seu espectacular disseny de producció (els interminables passadissos de la nau, el vestuari espacial ultramodern…) i els seus efectes especials. La seua influència ha marcat la ciència-ficció contemporània; 2001: una odisea del espacio, Solaris, la saga Star Trek, Insterstellar… són hereves d’Ikarie XB 1. També les imprescindibles El planeta de los simios i Alien, el octavo pasajero, que podran veure’s aquest mes junt amb el film de Polák.
La Filmoteca programa, por primera vez en València, la película checoslovaca Ikarie XB 1, título de culto, clave en la historia de la ciencia-ficción, restaurada recientemente por el National Film Archive de Praga y presentada en la sección Cannes Classics del Festival de Cannes de 2016. Es una de las películas más importantes del director checo Jindřich Polák, inspirada en la novela de Stanislaw Lem La nube de Magallanes, escrita en 1955. Ikarie XB 1 mezcla ciencia-ficción, thriller y drama ro-mántico y destaca por su espectacular diseño de producción (los interminables pasillos de la nave, el vestuario espacial ultramoderno…) y sus efectos especiales. Su influencia ha mar-cado la ciencia-ficción contemporánea; 2001: una odisea del espacio, Solaris, la saga Star Trek, Insterstellar… son herederas de Ikarie XB 1. También las imprescindibles El planeta de los simios y Alien, el octavo pasajero, que podrán verse este mes junto al film de Polák.
7
DC 7 FEBR / 18.00 H | DG 18 FEBR / 20.30 H
Ikarie XB 1JINDŘICH POLÁK. Txecoslovàquia. 1963. VOSE . B/N. 88’. DCP. INT. Zdeněk Stepánek, Radovan Lukavský, Dana Medická, Miroslav Macháček.
En la segunda mitad del siglo XXII, a bordo de la nave espacial Ikarie XB 1, una tripulación se dirige hacia la constelación Alfa Centauri para buscar vida extraterrestre. Durante el viaje, cuarenta científicos de todos los países aprenden a convivir y deben afrontar varias dificultades.
u «La película que uno mostraría una y otra vez, por puro placer, a los aficionados a la ciencia-ficción, y también a aquellos que no aman la ciencia-ficción, para que con sus ojos toquen lo que ésta le puede aportar al cine» | PIERRE KAST, Cahiers du cinéma.
En la segona meitat del segle XXII, a bord de la nau espacial Ikarie XB 1, una tripulació es dirigeix cap a la constel·lació Alfa Centauri per a buscar vida extraterrestre. Durant el viatge, quaranta científics de tots els països aprenen a conviure i han d’afrontar diverses dificultats.
u «La pel·lícula que hom mostraria una i una altra vegada, per pur plaer, a les persones afi-cionades a la ciència-ficció, i també a aquelles que no estimen la ciència-ficció, perquè amb els seus ulls toquen el que aquesta li pot apor-tar al cinema» | PIERRE KAST, Cahiers du cinéma.
8
DC 7 FEBR / 20.00 H | DJ 8 FEBR / 18.00 H
El planeta de los simiosPlanet of The ApesFRANKLIN J. SCHAFFNER. EUA. 1968. VOSE. Color. 112’. 35 mm. INT. Charlton Heston, Roddy McDowald, Kim Hunter, Maurice Evans, James Whitmore.
Una nau espacial s’estavella en un planeta desconegut governat per una raça de simis d’intel·ligència molt desenvolupada que fan presoners els seus tripulants.
Una nave espacial se estrella en un planeta desconocido gobernado por una raza de simios de inteligencia muy desarrollada que hacen prisioneros a sus tripulantes.
DS 24 FEBR / 18.00 H | DG 25 FEBR / 20.00 H
Alien, el octavo pasajero: El montaje del directorAlien: The Director’s CutRIDLEY SCOTT. EUA . 1979. VOSE*. Color. 116’. DCP. INT. Sigourney Weaver, Tom Skerrit, Veronica Cartwright, Harry Dean Stanton, John Hurt, Ian Holm.
Una nave tripulada por cinco hombres y dos mujeres descubre en un planeta una extraña sustancia, que cobra vida dentro de la nave y amenaza la vida de todos los astronautas.
Una nau tripulada per cinc homes i dues dones descobreix en un planeta una estranya subs-tància, que cobra vida dins de la nau i amenaça la vida de tots els astronautes.
9
9 — 16 FEBRER
IX Humans FestFestival Internacional de Cinema i Drets Humans de València
A més de les sessions d’inauguració i cloen-da, La Filmoteca acull un any més les pro-jeccions dels deu llargmetratges de la secció oficial de l’Humans Fest, l’objectiu principal del qual és sensibilitzar en matèria de drets humans a través de l’art i la cultura. Encara que el festival ofereix diferents activitats al llarg de tot l’any, la seua aposta més impor-tant és aquest certamen, que programa una selecció internacional de documentals sobre temàtiques molt variades: diversitat sexual, educació, migracions, medi ambient, memòria històrica, etc. Estan programades, a més, tres pel·lícules dirigides per Sílvia Munt, que rep el premi Pau i Justícia d’aquesta edició per la seua trajectòria professional, marcada pel compromís social.
Humans Fest ofereix activitats en altres seus de la ciutat de València: la secció oficial de curtmetratges sobre dret a asil i persones refugiades en el Col·legi Major Rector Peset; la secció «1 minut, 1 dret» en el Cinestudio D’Or, que proposa videos d’un minut realitzats per centres escolars i col·lectius vulnerables; la sec-ció Humans, centrada en un festival convidat (Festival de Cinema Africà, Tarifa-Tànger), al MuVIM; i un fòrum sobre drets humans amb
Además de las sesiones de inauguración y clausura, La Filmoteca acoge un año más las proyecciones de los diez largometrajes de la sección oficial del Humans Fest, cuyo objetivo principal es sensibilizar en materia de derechos humanos a través del arte y la cultura. Aunque el festival ofrece diferentes actividades a lo lar-go de todo el año, su apuesta más importante es este certamen, que programa una selección internacional de documentales sobre temáticas muy variadas: diversidad sexual, educación, migraciones, medio ambiente, memoria his-tórica, etc. Están programadas, además, tres películas dirigidas por Sílvia Munt, que recibe el premio Pau i Justícia de esta edición por su trayectoria profesional, marcada por el com-promiso social.
Humans Fest ofrece actividades en otras sedes de la ciudad de València: la sección ofi-cial de cortometrajes sobre derecho a asilo y personas refugiadas en el Colegio Mayor Rector Peset; la sección «1 minuto, 1 derecho» en el Cinestudio D’Or, que propone videos de un minuto realizados por centros escolares y colectivos vulnerables; la sección Humans, centrada en un festival invitado (Festival de Cine Africano, Tarifa-Tánger), en el MuVIM; y
10
col·loquis, taules redones i conferències al Col·legi Major Rector Peset i La Nau.
El Festival Internacional de Cinema i Drets Humans de València és una iniciativa de la Fundación por la Justicia, en col·laboració amb entitats del tercer sector com Àmbit, CEAR, Amnistía Internacional, Lambda, SJM, Entreculturas, València en Bici-Acció Ecolo-gista Agró, i compta amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura, l’Ajuntament de Valèn-cia, el MuVIM, el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València i el patrocini oficial de Caixa Popular.
un foro sobre derechos humanos con coloquios, mesas redondas y conferencias en el Colegio Mayor Rector Peset y La Nau.
El Festival Internacional de Cine y Derechos Humanos de València es una iniciativa de la Fundación por la Justicia, en colaboración con entidades del tercer sector como Àmbit, CEAR, Amnistía Internacional, Lambda, SJM, Entreculturas, València en Bici-Acció Ecolo-gista Agró, y cuenta con el apoyo de l’Institut Valencià de Cultura, el Ayuntamiento de Va-lència, el MuVIM, el Vicerrectorado de Cultura de la Universidad de València y el patrocinio oficial de Caixa Popular.
11
SECCIÓ OFICIAL LLARGMETRATGES
DS 10 FEBR / 18.00 H Col·loqui posterior a càrrec de València en Bici - Acció Ecologista Agró.
El maíz en tiempos de guerraALBERTO CORTÉS. Mèxic. 2016. Color. 86’. Digital HD.
Documental que segueix el curs anual de quatre plantacions indígenes de dacsa en diferents regions de Mèxic, descobrint el procés del seu cultiu, els perills que l’aguaiten i la necessitat de conservar aquestos territoris, dels quals depén la vida de milions de mexicans indígenes.
Documental que sigue el curso anual de cuatro milpas indígenas en distintas regiones de Méxi-co, descubriendo el proceso de cultivo del maíz, los peligros que lo acechan y la necesidad de conservar estos territorios, de los que depende la vida de millones de mexicanos indígenas.
DS 10 FEBR / 20.00 H Presentació i col·loqui posterior amb el director Julio Pérez del Campo i CEAR.
Gas the ArabsCARLES BOVER MARTÍNEZ, JULIO PÉREZ DEL CAMPO. Espanya. 2017. VOSE. Color. 66’. DCP.
Persones diverses revelen la vulneració de drets humans que pateixen diàriament i la situació de bloqueig i postguerra en què tracta de so-breviure la població palestina a la Franja de Gaza. Un viatge a través de les seues ciutats, la seua gent i també, d’alguna manera, de la seua història sota l’ocupació d’Israel.
Personas diversas revelan la vulneración de derechos humanos que sufren diariamente y la situación de bloqueo y posguerra en la que trata de sobrevivir la población palestina en la Franja de Gaza. Un viaje a través de sus ciu-dades, sus gentes y también, de alguna mane-ra, de su historia bajo la ocupación de Israel.
12
DG 11 FEBR / 18.00 H Col·loqui posterior a càrrec de la Coordinadora Valenciana d'ONGD.
JacksonMAISIE CROW. EUA . 2017. VOSE . Color. 92’. DCP.
L’avortament és legal als Estats Units, però les campanyes en contra han aconseguit que siga pràcticament inaccessible en alguns llocs. Jackson és una mirada íntima a les vides de tres dones atrapades en els complexos pro-blemes que envolten l’accés a l’avortament en Mississippi.
El aborto es legal en Estados Unidos, pero las campañas antiabortistas han logrado que sea prácticamente inaccesible en algunos lugares. Jackson es una mirada íntima a las vidas de tres mujeres atrapadas en los complejos problemas que rodean el acceso al aborto en Mississippi.
DG 11 FEBR / 20.00 H Presentació i col·loqui posterior amb els protagonistes i Movimiento Contra la Intolerancia
Mr Gay SyriaAYSE TOPRAK. Alemanya, França, Turquia. 2017. VOSE. Color. 87’. Digital HD.
Dos refugiats sirians gais intenten reconstruir les seues vides. Husein, barber a Istanbul, viu una doble vida entre la seua conservadora fa-mília i la seua identitat. Mahmoud, refugiat a Berlín, és el fundador del moviment LGBTI sirià. Un somni uneix a tots dos, la participació en un concurs internacional de bellesa que els servirà com a via de fugida i com a resposta a la seua invisibilitat.
Dos refugiados sirios gays intentan reconstruir sus vidas. Husein, barbero en Estambul, vive una doble vida entre su conservadora familia y su identidad. Mahmoud, refugiado en Berlín, es el fundador del movimiento LGBTI sirio. Un sueño une a ambos, la participación en un concurso internacional de belleza que les servirá como vía de escape y como respuesta a su invisibilidad.
13
DT 13 FEBR / 18.00 H Col·loqui posterior a càrrec de Coordinadora Valenciana de ONGD - Pobresa Zero
ComplicitHEATHER WHITE, LYNN ZHANG. EUA . 2017. VOSE. Color. 89’. Digital HD.
Un obrero que lucha contra la leucemia ayuda a un grupo de jóvenes trabajadores chinos que también han enfermado mientras hacían nues-tros móviles y aparatos electrónicos. Filmada durante tres años en Shenzhen y Guangzhou, esta película muestra las fábricas y vecinda-rios que rodean al proveedor de productos electrónicos más grande del mundo, Foxconn.
DT 13 FEBR / 20.00 H Presentació i col·loqui posterior amb el director.
Lesa humanitatHÉCTOR FAVER. Espanya. 2017. Color. 98’. DCP.
Què succeeix quan els drets humans s’han violat sistemàticament en un passat recent? I si, a més, existiren lleis que empararen la impunitat i exoneraren als genocides? Donar veu a les víctimes del franquisme i restituir el seu dret a la memòria i a la justícia són els objectius d’aquest documental.
¿Qué sucede cuando los derechos humanos se han violado sistemáticamente en un pasado reciente? ¿Y si, además, existieran leyes que ampararan la impunidad y exoneraran a los genocidas? Dar voz a las víctimas del franquis-mo y restituir su derecho a la memoria y a la justicia son los objetivos de este documental.
Un obrer que lluita contra la leucèmia ajuda a un grup de joves treballadors xinesos que també han emmalaltit mentre feien els nostres mòbils i aparells electrònics. Filmada durant tres anys a Shenzhen i Guangzhou, aquesta pel·lícula mostra les fàbriques i veïnats que envolten al proveïdor de productes electrònics més gran del món, Foxconn.
14
DC 14 FEBR / 18.00 H Col·loqui posterior a carrec d’Amnistía Internacional CV
Ala-Kachuu / Grab and RunROSER CORELLA. Alemanya. 2017. VOSE. Color. 86’. Digital HD.
El rapte de nóvies està considerat un crim pel codi penal de Kirguizistan, però la llei rarament s’aplica per a protegir les dones d’aquesta pràctica. Més de la meitat de les dones del país estan casades amb homes que les van segrestar, després de ser persuadides per a acceptar el matrimoni per tradició i por al rebuig social.
La historia de cinco jóvenes que no se sienten hombres ni mujeres, sino que se ubican en al-gún lugar intermedio. Una película que juega con la curiosidad y la incomprensión que ge-nera aquello que no se ajusta a las estrechas normas de género y reflexiona sobre la posi-bilidad de entender la identidad de género de una forma fluida.
El rapto de novias está considerado un crimen por el código penal de Kirguistán, pero la ley rara vez se aplica para proteger a las mujeres de esta práctica. Más de la mitad de las mu-jeres del país están casadas con hombres que las secuestraron, tras ser persuadidas para aceptar el matrimonio por tradición y miedo al rechazo social.
DC 14 FEBR / 20.00 H Presentació i col·loqui posterior amb la directora i el col·lectiu Lambda.
GenderbendeSOPHIE DROS. Països Baixos. 2017. VOSE. Color. 97’. Digital HD.
La història de cinc joves que no se senten homes ni dones, sinó que se situen en algun lloc intermedi. Una pel·lícula que juga amb la curiositat i la incomprensió que genera allò que no s’ajusta a les estretes normes de gènere i reflexiona sobre la possibilitat d’entendre la identitat de gènere d’una forma fluïda.
15
DJ 15 FEBR / 18.00 H Presentació i col·loqui posterior a càrrec del director i de Servicio Jesuita a Migrantes.
Forgotten ChildhoodREZA FARAHMAND. Alemanya, Turquia, Iran, Grècia, Països Baixos. 2017. VOSE. Color. 73’. Digital HD.
Xiquetes i xiquets refugiats es filmen ells mateixos durant el seu viatge a Europa per a expressar els seus sentiments i els seus somnis. Altres xiquets i xiquetes, d’Europa en aquest cas, expliquen davant la càmera el que pensen sobre les persones refugiades.
Niñas y niños refugiados se filman a sí mis-mos durante su viaje a Europa para expresar sus sentimientos y sus sueños. Otros niños y niñas, de Europa en este caso, explican ante la cámara lo que piensan sobre las personas refugiadas.
DJ 15 FEBR / 20.00 H Presentació i col·loqui posterior amb el director i Amnistía Internacional
Freedom for the WolfRUPERT RUSSELL. EUA, Alemanya. 2017. VOSE. Color. 89’. Digital HD.
Una nova generació de líders electes està des-mantellant la llibertat i la democràcia tal com les coneixíem. Aquest documental analitza aquest nou règim al llarg de tres anys; des d’estudiants de Hong Kong a un raper tunisià, passant per actors de Bollywood, descobreix la lluita de la gent contra aquests nous líders que menyspreen les minories i els drets humans.
Una nueva generación de líderes electos está desmantelando la libertad y la democracia tal como las conocíamos. Este documental analiza este nuevo régimen a lo largo de tres años; desde estudiantes de Hong Kong a un rapero tunecino, pasando por actores de Bollywood, descubre la lucha de la gente contra estos nuevos líderes que pisotean a las minorías y los derechos humanos.
16
PREMI PAU I JUSTÍCIA: SÍLVIA MUNT
DV 9 FEBR / 20.00 H Inauguració Humans Fest. Lliurament del premi Pau i Justícia a Sílvia Munt. Entrada gratuïta.
PretextosSÍLVIA MUNT. Espanya. 2008. Color. 88’. 35 mm. INT. Alex Brendemühl, Mercè Llorens, Manuel Alexandre, Álvaro Cervantes, Silvia Munt, Laia Marull.
Un matrimoni compost per una directora de teatre i un metge travessa una crisi. S’estimen, però no se suporten. Tots dos s’agarren als seus respectius treballs per a omplir l’impertinent buit que els acompanya.
u Biznaga de Plata a la Millor Direcció en el Festival de Málaga 2008.
Un matrimonio compuesto por una directora de teatro y un médico atraviesa una crisis. Se quieren, pero no se soportan. Ambos se aga-rran a sus respectivos trabajos para llenar el impertinente vacío que les acompaña.
u Biznaga de Plata a la Mejor Dirección en el Festival de Málaga 2008.
17
DS 10 FEBR / 22.30 H | DV 16 FEBR / 18.00 H Lalia només es projectarà el dissabte 10.
LaliaSÍLVIA MUNT. Espanya. 1999. Color. 14’. 35 mm. INT. Kentawiya Bachir Ali Salem, Azman Matala, Amineto Zergu, Alia Teyeb, Halima Zergu.
Lalia ens explica com és el seu país, el Sàhara. La seua xicoteta redacció ens va introduint en el seu món de somnis perduts i de records no viscuts, per a acabar despertant en la seua rea-litat. Una realitat terrible de la qual vol escapar: el seu exili en un camp de refugiats a Algèria.
Lalia nos cuenta como es su país, el Sáhara. Su pequeña redacción nos va introduciendo en su mundo de sueños perdidos y de recuerdos no vividos, para acabar despertando en su realidad. Una realidad terrible de la que quiere escapar: su exilio en un campo de refugiados en Argelia.
GalaSÍLVIA MUNT. Espanya. 2003. VOSE*. Color. 108’. 35 mm.
A partir de textos d’ella mateixa, de la seua amiga Anastasia Tsvetaieva i dels seus marits Paul Éluard i Dalí, aquest documental recorre la fascinant vida d’Elena Dimitrievna Diako-nova Gala des de Kazan, on va nàixer, a Ca-daqués, passant per Davos, París i Nova York.
A partir de textos de ella misma, de su amiga Anastasia Tsvetaieva y de sus maridos Paul Éluard y Dalí, este documental recorre la fas-cinante vida de Elena Dimitrievna Diakonova Gala desde Kazan, donde nació, a Cadaqués, pasando por Davos, París y Nueva York.
18
9 GENER — 9 FEBRER
Jean-Marie Straub / Danièle HuilletFer la revolució es tornar a col·locar al seu lloc coses molt antigues però oblidades
Jean-Marie Straub i Danièle Huillet són res-ponsables d’una de les filmografies més lliu-res i radicals del cinema contemporani; una obra que no ha arribat a les sales comercials espanyoles, malgrat ser una referència constant de crítics i historiadors. Les seues pel·lícules duen a terme el desmantellament de les for-mes cinematogràfiques per a proposar noves relacions amb les imatges i els sons; una voluntat que Straub i Huillet comparteixen amb els seus admirats Cézanne, Griffith, Ma-llarmé, Chaplin o Schoenberg i que ha donat com a resultat una filmografia on el cinema és tant una forma artística com una manera política d’irrompre en el present. En les seues pel·lícules s’apropien d’altres llenguatges artís-tics –drames, novel·les, músiques, partitures i pintures– de diferents moments històrics, que interpreten en el present com un esdeveniment crític. Amb aquest desplaçament proposen una profunda reflexió sobre la història, la identitat i les fronteres europees. Després de la mort de Danièle Huillet en 2006, Jean-Marie Straub ha continuat treballant en solitari i defensant la seua visió del cinema com a ruptura i revelació, com mostren els tres programes que tanquen la retrospectiva al febrer.
Jean-Marie Straub y Danièle Huillet son res-ponsables de una de las filmografías más libres y radicales del cine contemporáneo; una obra que no ha llegado a las salas comerciales espa-ñolas, a pesar de ser una referencia constante de críticos e historiadores. Sus películas llevan a cabo el desmantelamiento de las formas cine-matográficas para proponer nuevas relaciones con las imágenes y los sonidos; una voluntad que Straub y Huillet comparten con sus admi-rados Cézanne, Griffith, Mallarmé, Chaplin o Schoenberg y que ha dado como resultado una filmografía donde el cine es tanto una forma artística como una manera política de irrumpir en el presente. En sus películas se apropian de otros lenguajes artísticos –dramas, novelas, músicas, partituras y pinturas– de diferentes momentos históricos, que interpretan en el presente como un acontecimiento crítico. Con este desplazamiento proponen una profunda reflexión sobre la historia, la identidad y las fronteras europeas. Tras el fallecimiento de Danièle Huillet en 2006, Jean-Marie Straub ha continuado trabajando en solitario y de-fendiendo su visión del cine como ruptura y revelación, como muestran los tres programas que cierran la retrospectiva en febrero.
19
DT 6 FEBR / 18.00 H | DJ 8 FEBR / 20.15 H
El acuario y la naciónL’Aquarium et la nationJEAN-MARIE STRAUB. França, Suïssa. 2015. VOSE . B/N i color. 31’. DCP. INT. Aimé Agnel, Christiane Veschambre.
Migmetratge dividit en tres parts: en la pri-mera apareix un aquari; la segona mostra un home llegint Les noyers de l’Altenburg, d’André Malraux, en una habitació llumino-sa; i la tercera és un extracte de La marsellesa de Jean Renoir.
Mediometraje dividido en tres partes: en la pri-mera aparece un acuario; la segunda muestra a un hombre leyendo Les noyers de l’Altenburg, de André Malraux, en una habitación lumino-sa; y la tercera es un extracto de La marsellesa de Jean Renoir.
¡La guerra de Argelia!La Guerre d’Algérie!JEAN-MARIE STRAUB. França. 2014. VOSE. Color. 2’. DCP.
Basada en un relat de Jean Sandretto, La Gue-rre d’Algérie! és el pròleg de Kommunisten. El signe d'exclamació del títol suscita una interrogació: com curar-se després d'haver combatut?
Basada en un relato de Jean Sandretto, La Guerre d’Algérie! es el prólogo de Kommunis-ten. El signo de exclamación del título suscita una interrogación: ¿cómo curarse después de haber combatido?
ComunistasKommunistenJEAN-MARIE STRAUB. França, Suïssa. 2014. VOSE. Color. 70’. DCP.
u «Kommunisten […] parla, per primera ve-gada en la història del cinema, de la tortura sense figurar-la, tan ben com Un condenado a muerte se ha escapado de Bresson o Dies irae de Dreyer, però sense figurar-la en absolut. A continuació hi ha un bloc de gènere hawksià. Després està el cinema dels germans Lumière, etcètera» | J. M. STRAUB.
u «Kommunisten [...] habla, por primera vez en la historia del cine, de la tortura sin figu-rarla, tan bien como Un condenado a muerte se ha escapado de Bresson o Dies irae de Dreyer, pero sin figurarla en absoluto. A continuación hay un bloque de género hawksiano. Luego está el cine de los hermanos Lumière, etcéte-ra» | J. M. STRAUB.
20
DT 6 FEBR / 20.00 H
Programa de curts Straub 2França / Suïssa. VOSE . B/N i color. 104’. DCP.
Diálogo de sombras: Inspirat en l’antologia Diàleg d’ombres, de George Bernanos, que conté els textos “Madame Dargent” i “Una nit”, aquest es un projecte que es remunta a 1950, el primer de Jean-Marie Straub. Un heredero: Mentre caminen per la muntan-ya, un jove metge alsacià i un amic de Lore-na conversen sobre la dominació alemanya. Basat en Al servei d’Alemanya, de Maurice Barrès. Un cuento de Michel Montaigne: Barbara Ulrich llig fragments dels Assajos de Montaigne mentre Straub intercala imatges d’un monument a l’escriptor amb plans de la lectora i fosos en negre. A propósito de Venecia: Gloria i destrucció de la gran Repú-blica (de Venècia): els motius són múltiples, complexos, històrics i psicològics, humans i massa humans. ¿Són els mateixos ingredients que determinaran si l’Europa actual sobreviurà o no, i en quines condicions?
Diálogo de sombras: Inspirado en la antología Diálogo de sombras, de George Bernanos, que contiene los textos “Madame Dargent” y “Una noche”, este es un proyecto que se remonta a 1950, el primero de Jean-Marie Straub. Un heredero: Mientras caminan por la montaña, un joven médico alsaciano y un amigo de Lo-rena conversan sobre la dominación alemana. Basado en Al servicio de Alemania, de Maurice Barrès. Un cuento de Michel Montaigne: Barbara Ulrich lee fragmentos de los Ensa-yos de Montaigne mientras Straub intercala imágenes de un monumento al escritor con planos de la lectora y fundidos en negro. A propósito de Venecia: Gloria y destrucción de la gran República (de Venecia): los motivos son múltiples, complejos, históricos y psicoló-gicos, humanos y demasiado humanos. ¿Son los mismos ingredientes que determinarán si la Europa actual sobrevive o no, y en qué condiciones?
Diálogo de sombras (Dialogue d’ombres). Danièle Huillet, Jean-Marie Straub. 1954-2013. 28’ Un heredero (Un héritier). Jean-Marie Straub. 2011. 20’Un cuento de Michel Montaigne (Un conte de Michel Montaigne). Jean-Marie Straub. 2013. 34’A propósito de Venecia (À propos de Venise). Jean-Marie Straub. 2014. 23’
21
DV 9 FEBR / 18.00 H
Programa de curts Straub 3França. Color. 82’. 35 mm / DCP.
La rodilla de Artemis (Le Genou d’Artémide). 2007. 26’ Las brujas / Mujeres entre ellas (Le streghe). 2008. 21’El inconsolable (L’Inconsolable). 2011. 15’La madre. 2012. 20’
Quatre curtmetratges que adapten diferents passatges dels Diàlegs amb Leucó de Cesare Pavese.
u El tractament antinaturalista de Straub, amb diàlegs replets de pauses i inflexions poétiques, suposa una reflexió sobre la funció del diàleg en el cinema. El procediment formal és molt característic de l’obra de Straub: els intèrprets reciten els textos en un escenari natural des-proveït de referències històriques i socials.
Cuatro cortometrajes que adaptan diferentes pasajes de los Diálogos con Leucó de Cesare Pavese.
u El tratamiento antinaturalista de Straub, con diálogos repletos de pausas e inflexiones poéticas, supone una reflexión sobre la función del diálogo en el cine. El procedimiento formal es muy característico de la obra de Straub: los intérpretes recitan los textos en un escenario natural desprovisto de referencias históricas y sociales.
22
10 NOVEMBRE — 30 JUNY
Futur(s) imperfecte(s) Distopia i cinema
Societats futures en les quals els llibres (Fahrenheit 451) o l’amor (THX 1138) estan prohibits, on les diferències de classe es fan més profundes i la majoria de la població viu amuntegada i alimentant-se únicament a força de misterioses pastilles (Cuando el destino nos alcance) o on, directament, la raça humana ha desaparegut (El planeta de los si-mios i la seua seqüela més recent, l’aclamada La guerra del planeta de los simios). Aquests són els esgarrifosos escenaris que plantegen les cinc pel·lícules que podrem veure durant les pròximes setmanes en el marc d’aquest cicle, dirigides per cineastes de la talla de Truffaut, Fleischer o George Lucas. Per a gau-dir i reflexionar.
Sociedades futuras en las que los libros (Fahr-enheit 451) o el amor (THX 1138) están prohi-bidos, donde las diferencias de clase se hacen más profundas y la mayoría de la población vive hacinada y alimentándose únicamente a base de misteriosas pastillas (Cuando el destino nos alcance) o donde, directamente, la raza humana ha desaparecido (El planeta de los simios y su secuela más reciente, la aclamada La guerra del planeta de los simios). Estos son los escalofriantes escenarios que plantean las cinco películas que podremos ver durante las próximas semanas en el marco de este ciclo, dirigidas per cineastas de la talla de Truffaut, Fleischer o George Lucas. Para disfrutar y reflexionar.
23
DC 7 FEBR / 20.00 H | DJ 8 FEBR / 18.00 H
El planeta de los simiosPlanet of The ApesFRANKLIN J. SCHAFFNER. EUA. 1968. VOSE. Color. 112’. 35 mm. VEURE FITXA EN PÀGINA 8.
César i els seus simis es veuen obligats a en-carar-se en un conflicte mortal amb un exèrcit d’humans liderats per un coronel despietat. Després que els micos pateixen pèrdues ini-maginables, César lluita contra els seus instints més sinistres i comença la seua pròpia mis-sió mítica per a venjar als de la seua espècie.
u «Passem del bèl·lic al western, de les fugi-des carceràries a les aventures èpiques, per a desembocar en una tragèdia grega amb ressonàncies bíbliques tan apoteósica com crepuscular. Un fermall d’or a una trilogia que ha aconseguit insuflar un nou sentit a una de les obres clau de la ciència-ficció de tots els temps, actualizant-la sense perdre ni una mica de la seua capacitat al·legòrica» | BEATRIZ MARTÍNEZ, Fotogramas.
César y sus simios se ven obligados a encararse en un conflicto mortal con un ejército de hu-manos liderados por un coronel despiadado. Después de que los monos sufren pérdidas ini-maginables, César lucha contra sus instintos más siniestros y comienza su propia misión mítica para vengar a los de su especie.
u «Pasamos del bélico al western, de las fu-gas carcelarias a las aventuras épicas, para desembocar en una tragedia griega con reso-nancias bíblicas tan apoteósica como crepus-cular. Un broche de oro a una trilogía que ha conseguido insuflar un nuevo sentido a una de las obras cumbre de la ciencia-ficción de todos los tiempos, actualizándola sin perder un ápice de su capacidad alegórica» | BEATRIZ MARTÍNEZ, Fotogramas.
DS 17 FEBR / 20.15 H | DG 18 FEBR / 18.00 H
La guerra del planeta de los simiosWar for the Planet of the ApesMATT REEVES. EUA . 2017. VOSE. Color. 142’. DCP. INT. Andy Serkis, Woody Harrelson, Amiah Miller, Gabriel Chavarria, Steve Zahn.
24
DS 17 FEBR / 18.00 H | DC 21 FEBR / 20.00 H
Fahrenheit 451FRANÇOIS TRUFFAUT. Regne Unit. 1966. VOSE. Color. 113’. 35 mm. INT. Oskar Werner, Julie Christie, Cyril Cusack, Anton Diffring, Jeremy Spenser.
En una societat futura amb un règim auto-ritari es persegueix la cultura escrita perquè els llibres es consideren subversius. Un dels encarregats de cremar-los coneix a una dona els ulls de la qual reflecteixen una perillosa activitat intel·lectual.
u «Què estrany resulta per a un escriptor entrar en una sala de cinema i veure la seua pròpia novel·la adaptada a la pantalla d’una manera tan fidel i tan captivadora. Truffaut m’ha regalat una nova forma artística de la meua obra preservant l’esperit de l’original. Li estic profundament agraït» | RAY BRADBURY.
En una sociedad futura con un régimen au-toritario se persigue la cultura escrita porque los libros se consideran subversivos. Uno de los encargados de quemarlos conoce a una mujer cuyos ojos reflejan una peligrosa acti-vidad intelectual.
u «Qué estraño resulta para un escritor en-trar en una sala de cine y ver su propia novela adaptada a la pantalla de una manera tan fiel y tan cautivadora. Truffaut me ha regalado una nueva forma artística de mi obra preservando el espíritu del original. Le estoy profundamente agradecido» | RAY BRADBURY.
25
DV 23 FEBR / 22.30 H | DG 25 FEBR / 18.00 H
THX 1138GEORGE LUCAS. EUA . 1971. VOSE. Color. 88’. 35 mm. INT. Robert Duvall, Donald Pleasence, Don Pedro Colley, Maggie McOmie.
En el segle XXV els éssers humans viuen sedats en ciutats sota terra. Les autoritats exerceixen un ferri control sobre ells i estableixen com a màxim crim l’amor. Tres ciutadans, THX 1138, LUH 3417, i SEN 5241, es rebel·len i preparen la fugida.
u Amb ressonàncies de 1984 i Un món feliç, i una escena deutora de Metrópolis de Lang, el primer llargmetratge de Lucas és hui un film de culte.
En el siglo XXV los seres humanos viven se-dados en ciudades bajo tierra. Las autoridades ejercen un férreo control sobre ellos y estable-cen como máximo crimen el amor. Tres ciu-dadanos, THX 1138, LUH 3417, y SEN 5241, se rebelan y preparan la fuga.
u Con resonancias de 1984 y Un mundo feliz, y una escena deudora de Metrópolis de Lang, el primer largometraje de Lucas es hoy un film de culto.
DV 2 MARÇ / 18.00 H | DS 3 MARÇ / 20.00 H
Cuando el destino nos alcanceSoylent GreenRICHARD FLEISCHER. EUA . 1973. VOSE. Color. 97’. 35 mm. INT. Charlton Heston, Leigh Taylor-Young, Edward G. Robinson, Chuck Connors, Joseph Cotten.
En l’any 2022, la població de Nova York viu en condicions miserables. Per a combatre la fam es crea un aliment sintètic, el Soylent Green, però el policia Thorn i el vell Roth, supervivent d’una altra època, sospiten que darrere del nou aliment hi ha alguna cosa inquietant.
En el año 2022, la población de Nueva York vive en condiciones miserables. Para combatir el hambre se crea un alimento sintético, el Soylent Green, pero el policía Thorn y el viejo Roth, superviviente de otra época, sospechan que detrás del nuevo alimento hay algo inquietante.
26
20 FEBRER — 2 MARÇ
Lluny de les lleis. El cinema d'António Reis i Margarida Cordeiro
Després del cicle dedicat a Straub i Huillet, La Filmoteca acull un altre esdeveniment cinèfil de primer ordre: la retrospectiva dedicada a una altra excepcional parella creativa, la for-mada per António Reis i Margarida Cordeiro, responsables d’una filmografia «breu i radi-cal, lírica i popular». El cicle, comissariat per Manuel Asín per al Festival de Cine Europeo de Sevilla (SEFF), s’ha programat també en el Museu Reina Sofía i el Centro Galego de Artes da Imaxe.
Les seues pel·lícules, realitzades entre els anys 70 i 80, són cintes inusuals en la seua forma i contingut, d’estil hipnòtic i profunda sensibilitat, a mig camí entre el documental poètic i el cinema etnogràfic, on els paisat-ges naturals i humans són els protagonistes i on el temps és un continu suspés. Es tracta d’obres precursores que expliquen l’esdevenir posterior del cinema europeu.
Tras el ciclo dedicado a Straub y Huillet, La Filmoteca acoge otro acontecimiento cinéfi-lo de primer orden: la retrospectiva dedicada a otra excepcional pareja creativa, la formada por António Reis y Margarida Cordeiro, res-ponsables de una filmografía «breve y radi-cal, lírica y popular». El ciclo, comisariado por Manuel Asín para el Festival de Cine Europeo de Sevilla (SEFF), se ha programado también en el Museo Reina Sofía y el Centro Galego de Artes da Imaxe.
Sus películas, realizadas entre los años 70 y 80, son cintas inusuales en su forma y con-tenido, de estilo hipnótico y profunda sensi-bilidad, a medio camino entre el documental poético y el cine etnográfico, donde los paisajes naturales y humanos son los protagonistas y donde el tiempo es un continuo suspendido. Se trata de obras precursoras que explican el devenir posterior del cine europeo.
27
Nascut a Porto i reconegut com a poeta abans que com a cineasta, António Reis va tin-dre una gran influència en el desenvolupament del cinema portugués després de la Revolució dels Clavells, així com en la jove generació de cineastes que va sorgir a continuació. Va ser guionista i ajudant de direcció de dos films claus dels seixanta que van marcar l’inici del cinema radical modern a Portugal com Mudar de vida (Paulo Rocha, 1966), i Acte da primavera (Manoel d’Oliveira, 1963), dues obres pioneres que ja cavalcaven entre la ficció i la no ficció, i que traslladaven la mirada de l’espectador a l’univers rural com és habitual en l’obra de Cordeiro i Reis. Reis va ser també professor en la Escola Superior de Teatre i Cinema de Lisboa, on va marcar a tota una generació de cineastes portuguesos contemporanis, entre
Nacido en Oporto y reconocido como poeta antes que como cineasta, António Reis tuvo una gran influencia en el desarrollo del cine portugués tras la Revolución de los Claveles, así como en la joven generación de cineastas que surgió a continuación. Fue guionista y ayudante de dirección de dos filmes claves de los sesenta que marcaron el inicio del cine radical moderno en Portugal como Mudar de vida (Paulo Rocha, 1966), y Acto da primavera (Manoel de Oliveira, 1963), dos obras pioneras que ya cabalgaban entre la ficción y la no fic-ción, y que trasladaban la mirada del espectador al universo rural como es habitual en la obra de Cordeiro y Reis. Reis fue también profesor en la Escola Superior de Teatro e Cinema de Lisboa, donde marcó a toda una generación de cineastas portugueses contemporáneos,
28
els quals es troben els seus admiradors Pedro Costa i João Pedro Rodrigues, perfecta encar-nació del seu llegat.
Aquest cicle recupera l’obra de Cordeiro i Reis començant amb Jaime (1974), el seu primer treball en col·laboració; una obra de culte i un curtmetratge fonamental per a comprendre la transcendència del treball d’aquests cineastes. Podrà veure’s també la monumental Trás-os-Montes (1976), un profund i precís estudi de les profunditats geogràfiques, històriques i identitàries de Portugal, de la seua ànima reflectida en els mites i el folklore camperol, reconeguda com un dels cims del cinema documental. A continuació es programa Ana (1985), el seu primer llargmetratge de ficció, un retrat intergeneracional carregat d’una poètica insòlita. Fusionant símbols del pas-sat amb la realitat del món modern, Ana és una poderosa meditació sobre la història de la civilització humana. Quelcom similar pot afirmar-se de Rosa de Areia (1989), film de clara inspiració literària en el qual s’aprecien les empremtes de Kafka o Montaigne.
A més dels treballs realitzats per la parella, aquesta retrospectiva inclou algunes de les pel·lícules en les quals van col·laborar –com les anteriorment citades d’Oliveira i Rocha– o per a les quals van suposar una influència, com O Sangue, del seu deixeble Pedro Costa, donant una visió esfèrica de l’univers creatiu i conceptual de Cordeiro i Reis.
Totes les pel·lícules es projectaran en el seu format original, 35 mm, a excepció de Mudar de vida i Trás-os-Montes, de les quals podran veure’s les seues recents còpies restaurades en format digital | SEFF.
entre los que se encuentran sus admiradores Pedro Costa y João Pedro Rodrigues, perfecta encarnación de su legado.
Este ciclo recupera la obra de Cordeiro y Reis comenzando con Jaime (1974), su primer trabajo en colaboración; una obra de culto y un cortometraje fundamental para comprender la trascendencia del trabajo de estos cineastas. Podrá verse también la monumental Trás-os-Montes (1976), un profundo y certero estudio de las profundidades geográficas, históricas e identitarias de Portugal, de su alma reflejada en los mitos y el folklore campesino, recono-cida como una de las cimas del cine documen-tal. A continuación se programa Ana (1985), su primer largometraje de ficción, un retrato intergeneracional cargado de una poética insólita. Fundiendo símbolos del pasado con la realidad del mundo moderno, Ana es una poderosa meditación sobre la historia de la civilización humana. Algo similar puede afir-marse de Rosa de Areia (1989), filme de clara inspiración literaria en el que se aprecian las huellas de Kafka o Montaigne.
Además de los trabajos realizados por la pareja, esta retrospectiva incluye algunas de las películas en las que colaboraron –como las anteriormente citadas de Oliveira y Rocha– o para las que supusieron una influencia, como O Sangue, de su discípulo Pedro Costa, dando una visión esférica del universo creativo y conceptual de Cordeiro y Reis.
Todas las películas se proyectarán en su for-mato original, 35 mm, a excepción de Mudar de vida y Trás-os-Montes, de las que podrán verse sus recientes copias restauradas en for-mato digital | SEFF.
29
DS 24 FEBR / 20.15 H
Mudar de vidaPAULO ROCHA. Portugal. 1966. VOSE*. B/N . 94’. DCP. INT. Geraldo del Rey, Isabel Ruth, Maria Barroso, Joao Guedes, Constança Navarro.
En tornar del servei militar, Adelino es troba amb que la seua estimada Júlia s’ha casat amb el seu germà. Una desil·lusió després de la qual coneixerà la salvatge Albertina.
u La resposta de Rocha a l’Acto da primavera d’Oliveira (i en certa manera a La Pointe Courte de Varda), precursora de Trás-os-Montes i, més tard, del cinema de Pedro Costa.
Al volver del servicio militar, Adelino se en-cuentra con que su amada Júlia se ha casado con su hermano. Una desilusión tras la que conocerá a la salvaje Albertina.
u La respuesta de Rocha al Acto da primavera de Oliveira (y en cierto modo a La Pointe Courte de Varda), precursora de Trás-os-Montes y, más tarde, del cine de Pedro Costa.
DC 21 FEBR / 18.00 H
Acto da primaveraMANOEL DE OLIVEIRA. Portugal. 1962. VOSE*. Color. 94’. 35 mm. INT. Nicolau Nunes da Silva, Ermelinda Pires, Maria Madalena, Amélia Chaves.
Mentre buscava localitzacions per a una pel·lícula en Trás-os-Montes, Oliveira va des-cobrir la representació de la Passió de Crist que se celebra anualment a l’aire lliure en aquesta remota regió rural. Seduït per ella, Oliveira va tornar, acompanyat per António Reis i Paulo Rocha, per a filmar amb els habi-tants del poble una representació de la seua pròpia representació: així va nàixer aquesta pel·lícula hipnòtica i inquietant, tan arrelada en allò popular com moderna, d’increïbles colors i rostres, el sorprenent final de la qual uneix el ritual anacrònic i els convulsos anys seixanta.
Mientras buscaba localizaciones para una pe-lícula en Trás-os-Montes, Oliveira descubrió la representación de la Pasión de Cristo que se celebra anualmente al aire libre en esta remota región rural. Seducido por ella, Oliveira volvió, acompañado por António Reis y Paulo Rocha, para filmar con los habitantes del pueblo una representación de su propia representación: así nació esta película hipnótica e inquietante, tan enraizada en lo popular como moderna, de increíbles colores y rostros, cuyo sorprendente final engarza el ritual anacrónico con los con-vulsos años sesenta.
30
DT 20 FEBR / 20.00 H
Trás-os-MontesANTÓNIO REIS, MARGARIDA CORDEIRO. Portugal. 1976. VOSE*. Color. 111’. DCP. INT. Albino S. Pedro, Carlos Margarido, Mariana Margarido, Luís Ferreira, Armando Manuel.
Un retrat de la regió de Trás-os-Montes, on els cineastes van passar anys filmant paisatges i pobles i coneixent als vilatans, protagonistes del film. Un cresol d’històries reals-inventades, posades en escena i textos, en el qual Reis i Cordeiro fan ressonar en cada imatge els mites de la terra, el folklore, els cicles de la vida i les històries d’aquells que l’habiten.
Un retrato de la región de Trás-os-Montes, donde los cineastas pasaron años filmando paisajes y pueblos y conociendo a los lugare-ños, protagonistas del film. Un crisol de his-torias reales-inventadas, puestas en escena y textos, en la que Reis y Cordeiro hacen reso-nar en cada imagen los mitos de la tierra, el folklore, los ciclos de la vida y las historias de quienes la habitan.
31
DT 27 FEBR / 20.00 H
JaimeANTÓNIO REIS. Portugal. 1974. VOSE*. Color. 35’. 35 mm.
Homenatge a la borrosa figura de Jaime Fer-nandes, intern del manicomi de Lisboa du-rant trenta-huit anys que a la seua mort va deixar centenars de commovedors dibuixos. La pel·lícula no el mostra com a malalt, sinó com a un artista «brut» outsider.
Homenaje a la borrosa figura de Jaime Fernan-des, interno del manicomio de Lisboa durante treinta y ocho años que a su muerte dejó cien-tos de conmovedores dibujos. La película no lo muestra como enfermo, sino como un artista «brut» outsider.
Rosa de AreiaANTÓNIO REIS, MARGARIDA CORDEIRO. Portugal. 1989. VOSE*. Color. 88’. 35 mm. INT. Ana Umbelina, Balbina Ferro, Cristina de Jesús, Lia Nascimento, Maria Olinda.
Sons, ritmes, visions, paraules, cossos i ros-tres, vent, pols i arena. Personatges de som-ni, exposats, però secrets, que sorgeixen i desapareixen, com els «uadis» on naix la rosa del desert.
u Una pel·lícula que parla, amb la singular veu de Reis i Cordeiro, de la relació entre cinema i literatura. En imponents paisatges, posades en escena de misteriosa bellesa donen vida a una selecció de textos que va de Montaigne a Kafka, de relats jurídics medievals a Carl Sagan.
Sonidos, ritmos, visiones, palabras, cuerpos y rostros, viento, polvo y arena. Personajes de sueño, expuestos, pero secretos, que surgen y desaparecen, como los «uadis» donde nace la rosa del desierto.
u Una película que habla, con la singular voz de Reis y Cordeiro, de la relación entre cine y literatura. En imponentes paisajes, puestas en escena de misteriosa belleza dan vida a una se-lección de textos que va de Montaigne a Kafka, de relatos jurídicos medievales a Carl Sagan.
32
DJ 1 MARÇ / 18.00 H
AnaANTÓNIO REIS, MARGARIDA CORDEIRO. Portugal. 1982. VOSE*. Color. 114’. 35 mm. INT. Ana Maria Martins Guerra, Manuel Ramalho Eanes, Octávio Lixa Figueiras.
u «Utilitzant l’impressionant paisatge com a marc evocador per a aquest retrat familiar i intergeneracional, Ana combina el registre documental amb un surrealisme de somni. Tal vegada no queden suficients pel·lícules que ens donen ganes de murmurar, encan-tats, “on estic?’’. No per por de perdre’ns, sinó per l’emoció d’estar profundament dormits, despertar de colp i no saber... en quin món hem despertat. On estem en Ana? Al nord de Portugal, en la regió de Miranda do Douro. Ací i en cap altre lloc. Ací i en qualsevol altre lloc. La força d’Ana és simplement aqueixa» | SERGE DANEY.
u «Utilizando el impresionante paisaje como marco evocador para este retrato familiar e intergeneracional, Ana combina el registro documental con un surrealismo de ensueño. Tal vez no quedan suficientes películas que nos den ganas de murmurar, encantados, «¿dónde estoy?’’. No por miedo a perdernos, sino por la emoción de estar profundamente dormidos, despertar de golpe y no saber... en qué mundo hemos despertado. ¿Dónde estamos en Ana? En el norte de Portugal, en la región de Miranda do Douro. Aquí y en ningún otro lugar. Aquí y en cualquier otro lugar. La fuerza de Ana es simplemente esa» | SERGE DANEY.
33
DV 2 MARÇ / 20.00 H
O SanguePEDRO COSTA. Portugal. 1989. VOSE*. B/N. 99’. 35 mm. INT. Pedro Hestnes, Nuno Ferreira, Inês Medeiros, Luis Miguel Cintra.
Dos germans de 10 i 17 anys han aprés a apanyar-se durant les absències del seu pare. Quan desapareix per sempre, no te-nen cap problema a seguir com abans. Un dia, però, uns criminals que havien tingut negocis amb el pare intenten traure’ls in-formació a la força.
u Debut de Pedro Costa –que va ser alumne de Reis–, una pel·lícula deutora de Nicholas Ray, Bresson, Malas tierras i La noche del cazador.
Dos hermanos de 10 y 17 años han aprendido a apañárselas durante las ausencias de su padre. Cuando desaparece para siempre, no tienen ningún problema en seguir como antes. Sin embargo, un día unos criminales que habían tenido negocios con el padre intentan sacarles información a la fuerza.
u Debut de Pedro Costa –que fue alumno de Reis–, una película deudora de Nicholas Ray, Bresson, Malas tierras y La noche del cazador.
34
27 FEBRER — 7 MARÇ
VALIE EXPORT. El cos com a arma
Artista multimèdia, performer, cineasta, sem-pre feminista i provocadora, l’obra de VALIE EXPORT desafia el bon gust i la comoditat del públic. Com altres dones artistes en els anys d’eclosió de la segona onada del feminisme, utilitza el seu cos com a arma d’expressió i de denúncia. En 1967 va canviar el seu nom per VALIE EXPORT: «no volia tindre el nom del meu pare, no volia tenir el nom del meu marit, volia tenir el meu propi nom». I així sorgeix VALIE EXPORT, unint el seu malnom i el nom d’una marca de cigarrets que fumaven prin-cipalment els homes. Aquesta acció ens parla
Artista multimedia, performer, cineasta, siem-pre feminista y provocadora, la obra de VALIE EXPORT desafía el buen gusto y la comodidad del público. Como otras mujeres artistas en los años de eclosión de la segunda oleada del feminismo, utiliza su cuerpo como arma de expresión y de denuncia. En 1967 cambió su nombre por VALIE EXPORT: «no quería te-ner el nombre de mi padre, no quería tener el nombre de mi marido, quería tener mi propio nombre». Y así surge VALIE EXPORT, uniendo su mote y el nombre de una marca de cigarri-llos que fumaban principalmente los hombres.
35
d’una de les seues principals preocupacions, la identitat femenina en una societat patriarcal i capitalista, desenvolupada a través de la seua obra artística i cinematogràfica.
Les seues llegendàries intervencions ar-tístiques i performances de guerrilla, algunes de les quals poden veure’s en els curtme-tratges programats, posen en qüestió, de forma a voltes violenta i agressiva, els rols de gènere, les convencions respecte al cos i la sexualitat femenina, la reducció de la dona a mercaderia i objecte del desig sexual masculí i les jerarquies de poder associades a açò. Desafiant la mirada masculina amb el seu cos nu, autolesionant-se, a través de la sang i altres fluids, o exhibint el dolor o el plaer per a provocar la reacció dels especta-dors, el seu treball artístic és part essencial del viratge que van imposar al món de l’art les dones artistes que, a la fi dels 60 i durant la dècada dels 70 del segle passat, van tren-car tots els límits.
Al llarg de la seua carrera també ha utilitzat la videoinstalació, la fotografia, l’escultura i el cinema. Els seus dos llargmetratges, Invisible Adversaries i The Practice of Love, que es poden veure en el cicle, tornen sobre els temes que han conformat la seua pràctica artística, d’una forma clarament experimental en el primer cas, i amb major recolzament en la narració en el segon, encara que trencant amb conven-cions formals del llenguatge cinematogràfic, com la linealitat.
Impossible la indiferència davant l’obra d’aquesta artista que entén que l’art ha de «deixar que les dones parlen perquè puguen trobar-se, aconseguint una imatge autode-finida de nosaltres mateixes i, amb açò, una visió diferent de la funció social de les dones».
Esta acción nos habla de una de sus principales preocupaciones, la identidad femenina en una sociedad patriarcal y capitalista, desarrollada a través de su obra artística y cinematográfica.
Sus legendarias intervenciones artísticas y performances de guerrilla, algunas de las cuales pueden verse en los cortometrajes programados, ponen en cuestión, de forma a veces violenta y agresiva, los roles de género, las convenciones respecto al cuerpo y la se-xualidad femenina, la reducción de la mujer a mercancía y objeto del deseo sexual mas-culino y las jerarquías de poder asociadas a ello. Desafiando la mirada masculina con su cuerpo desnudo, autolesionándose, a través de la sangre y otros fluidos, o exhibiendo el dolor o el placer para provocar la reacción de los espectadores, su trabajo artístico es parte esencial del viraje que impusieron al mundo del arte las mujeres artistas que, a finales de los 60 y durante la década de los 70 del siglo pasado, rompieron todos los límites.
A lo largo de su carrera también ha utilizado la videoinstalación, la fotografía, la escultura y el cine. Sus dos largometrajes, Invisible Ad-versaries y The Practice of Love, que se pueden ver en el ciclo, vuelven sobre los temas que han conformado su práctica artística, de una forma claramente experimental en el primer caso, y con mayor apoyo en la narración en el segundo, aunque rompiendo con convencio-nes formales del lenguaje cinematográfico, como la linealidad.
Imposible la indiferencia ante la obra de es-ta artista que entiende que el arte debe «dejar que las mujeres hablen para que puedan en-contrarse, logrando una imagen autodefini-da de nosotras mismas y, con ello, una visión diferente de la función social de las mujeres».
PRÒXIMAMENT u The Practice of Love (1984-1985).
36
DT 27 FEBR / 18.00 H | DC 28 FEBR / 20.15 H
Performances i curts VALIE EXPORTÀustria. B/N i color. 68’. 16 mm / Digital.
Man & Woman & Animal (Mann & Frau & Animal). 1970-1973. 8’Remote...Remote... 1973. 10’Syntagma. 1984. 20’Tapp und Tastkino. 1968. 2’Hyperbulie. 1973. 7’Adjunt Dislocations (Adjungierte Dislokationen). 1973. 10’The Voice as Performance, Act and Body. 2007. 11’
Man & Woman & Animal: «En lloc de la San-tíssima Trinitat (pare, fill, esperit sant), de la trinitat profana (mare, família, estat) o de la trinitat social (pare, mare, fills), la pel·lícula tracta la vertadera trilogia: el que uneix a l'home i la dona és la història de la natura-lesa» (V.E.) Remote...Remote…: Conversió de la llet en sang i del cos en tragèdia en una performance en la qual V.E. es provoca talls en els dits, sagnant en un bol de llet. Syntag-ma insisteix en la fragmentació del cos de la dona, que reflecteix la seua objectualització: braços, cames, pits, rostres... Repetits, accele-rats, ralentits, ampliats… Tapp und Tastkino: Performance en la qual V.E. ix al carrer amb els pits coberts per una caixa amb un forat a través del qual convida als homes a tocar-la. Hyperbulie: V.E. entra en contacte amb una sèrie de cables connectats a bateries, rebent descàrregues elèctriques i portant el seu cos al límit. En Adjunt Dislocations i The Voice as Performance, Act and Body es fusiona cos i tecnologia: en la primera, V.E. filma amb una càmera lligada al seu cos; en la segona, llig un text mentres filma les seues cordes vocals amb una càmera introduïda pel nas fins a la gola.
Man & Woman & Animal: «En lugar de la San-tísima Trinidad (padre, hijo, espíritu santo), de la trinidad profana (madre, familia, estado) o de la trinidad social (padre, madre, hijos), la película trata la verdadera trilogía: lo que une al hombre y la mujer es la historia de la naturaleza» (V.E.) Remote...Remote…: Conversión de la leche en sangre y del cuerpo en tragedia en una perfor-mance en la que Valie Export se provoca cortes en los dedos, sangrando en un cuenco de leche. Syntagma insiste en la fragmentación del cuerpo de la mujer, que refleja su objetualización: brazos, piernas, senos, rostros... Repetidos, acelerados, ralentizados, ampliados… Tapp und Tastkino: Performance en la que V.E. sale a la calle con el busto cubierto por una caja con un agujero a través del cual invita a los hombres a tocarla. Hyperbulie: V. E. que entra en contacto con una serie de cables conectados a baterías, recibien-do descargas eléctricas y llevando su cuerpo al límite. En Adjunt Dislocations y The Voice as Performance, Act and Body se funden cuerpo y tecnología: en la primera, V.E. filma con una cámara atada a su cuerpo; en la segunda, lee un texto mientras filma sus cuerdas vocales con una cámara introducida por la nariz hasta la garganta.
37
DJ 1 MARÇ / 20.15 H | DS 3 MARÇ / 22.30 H
Invisible Adversaries Unsichtbare GegnerVALIE EXPORT. Àustria. 1977. VOSE*. B/N i color. 110’. DCP. INT. Susanne Widl, Peter Weibel, Josef Plavec.
Anna, una fotògrafa vienesa, escolta un repor-tatge de ràdio sobre una invasió d’alienígenes invisibles que volen destruir la Terra. La pel·lícula mostra la seua esquizofrènia a través de la juxtaposició de plans llargs i seqüències de muntatge violent, espais públics i privats, color i B/N, fotografia fixa i vídeo, sons ensordi-dors i angulacions pertorbadores. Reescriptura en clau feminista del clàssic La invasión de los ladrones de cuerpos de Don Siegel.
Anna, una fotógrafa vienesa, escucha un re-portaje de radio sobre una invasión de aliení-genas invisibles que quieren destruir la Tierra. La película muestra su esquizofrenia a través de la yuxtaposición de planos largos y secuen-cias de violento montaje, espacios públicos y privados, color y B/ N, fotografía fija y vídeo, sonidos ensordecedores y angulaciones per-turbadoras. Reescritura en clave feminista del clásico La invasión de los ladrones de cuerpos de Don Siegel.
38
11 GENER — 10 JUNY
Bàsics FilmotecaDel kinetoscopi a l’smartphone: cinema i tecnologia
El recorregut per la història de la tecnologia cinematogràfica que realitza la present edi-ció de Bàsics Filmoteca es deté al febrer en un aspecte fonamental de l’estètica fílmica: el color. La versió acolorida de Viaje a la Lu-na, perduda fins que en els 90 es va localitzar una còpia a la Filmoteca de Catalunya, és una bella mostra de la presència del color des dels orígens del cinema. En aquest cas, estem da-vant la primera tècnica utilitzada, abans del desenvolupament dels tints i virats, que con-sistia a pintar la pel·lícula a mà, fotograma a fotograma. Viaje a la Luna està programada en una sessió doble amb Narciso negro, un dels films que més partit trau als colors saturats del Technicolor, amb uns rojos i blaus que funcionen en clau simbòlica i subratllen la psicologia dels personatges. També Antonioni va dotar al color d’una eloqüència inusitada en El desierto rojo, utilitzant-lo –sobretot el roig del títol– amb finalitats expressionis-tes que subratllen l’angoixa existencial que transmet el film.
El recorrido por la historia de la tecnología ci-nematográfica que realiza la presente edición de Básicos Filmoteca se detiene en febrero en un aspecto fundamental de la estética fílmi-ca: el color. La versión coloreada de Viaje a la Luna, perdida hasta que en los 90 se localizó una copia en la Filmoteca de Catalunya, es una hermosa muestra de la presencia del co-lor desde los orígenes del cine. En este caso, estamos ante la primera técnica utilizada, antes del desarrollo de los tintes y virados, que consistía en pintar la película a mano, fotograma a fotograma. Viaje a la Luna está programada en una sesión doble junto a Nar-ciso negro, uno de los filmes que más partido saca a los colores saturados del Technicolor, con unos rojos y azules que funcionan en cla-ve simbólica y subrayan la psicología de los personajes. También Antonioni dotó al color de una elocuencia inusitada en El desierto rojo, utilizándolo –sobre todo el rojo del título– con fines expresionistas que subrayan la angustia existencial que transmite el film.
39
DJ 22 FEBR / 19.00 H | DV 23 FEBR / 18.00 HPresentació i col·loqui a càrrec de Carlos F. Heredero, director de Caimán CdC. Entrada gratuïta amb carnet d’estudiant.
3. EL COLOR
Viaje a la LunaLe Voyage dans la LuneGEORGE MÉLIÈS. França. 1902. Muda sonoritzada. Acolorida. 14’. DCP. INT. Victor André, Bleuette Bernon, Henri Delannoy, Despierre, George Méliès.
La primera pel·lícula de ciència-ficció de la història, i la que va acabar d’encimbellar Mé-liès com a mestre de la fantasia, ens mostra l’expedició de sis savis a la Lluna.
La primera película de ciencia-ficción de la historia, y la que acabó de encumbrar a Méliès como maestro de la fantasía, nos muestra la expedición de seis sabios a la Luna.
Narciso negroBlack NarcissusMICHAEL POWELL , EMERIC PRESSBURGER. Regne Unit. 1947. VOSE. Color. 100’. 35 mm. INT. Deborah Kerr, Flora Robson, Kathleen Byron, Jenny Laird, Judith Furse, Esmond Knight, Sabu.
Un grup de monges occidentals obri un hospital en un antic temple de l'Himàlaia. Prompte la sexualitat reprimida de dues d’elles despertarà amb la presència d'un agent britàni.
u «… La seua arrabassada immersió en el món dels desitjos reprimits, els seus decorats inquietants [...], els efectes d'estranyament que trenquen de forma deliberada amb to-ta servitud de versemblança naturalista, els centellejos lírics, els llampecs simbolistes, l'espessor lumínic i cromàtic de les textu-res i, finalment, la dimensió metafòrica que aquesta profunda relectura estilística acaba per imposar al material narratiu de partida. Cinema de molts quirats» | CARLOS F. HEREDERO, Dirigido por, desembre 2004.
Un grupo de monjas occidentales abre un hospi-tal en un antiguo templo del Himalaya. Pronto se la sexualidad reprimida de dos de ellas des-pertará con la presencia de un agente británico.
u «… Su arrebatada inmersión en el mundo de los deseos reprimidos, sus decorados in-quietantes [...], los efectos de extrañamiento que rompen de forma deliberada con toda servidumbre de verosimilitud naturalista, los destellos líricos, los relámpagos simbolistas, el espesor lumínico y cromático de las tex-turas y, finalmente, la dimensión metafórica que esta profunda relectura estilística acaba por imponer al material narrativo de partida. Cine de muchos quilates» | CARLOS F. HEREDERO, Dirigido por, desembre 2004.
40
DV 23 FEBR / 20.15 H | DS 24 FEBR / 22.30 H
3. EL COLOR
El desierto rojoIl deserto rossoMICHELANGELO ANTONIONI. Itàlia, França. 1964. VOSE . Color. 120’. 35 mm. INT. Monica Vitti, Richard Harris, Carlo Chionetti, Xenia Valderi, Rita Renoir, Lili Rheims.
Després de patir un greu accident de cotxe, una dona comença a percebre la ciutat en què viu com un desert tant en el pla físic com en el de les relacions personals.
u Antonioni fa un ús dramàtic i psicològic del color, aconseguint a través d’ell inscriure una espècie de neurosi en el paisatge modern. Interrogat sobre el seu ús del color per a evo-car la ruïna ecològica i el renaixement, el ci-neasta va respondre: «donar per descomptat el final dels boscos; convertir allò ple en una cosa buida; sotmetre aquesta vella realitat, descolorint-la, a una nova, una nova realitat que és igual de suggeridora, ¿no és açò el que ha estat succeint ací durant anys, en un flux que mai es deté?».
Después de sufrir un grave accidente de coche, una mujer comienza a percibir la ciudad en que vive como un desierto tanto en el plano físico como en el de las relaciones personales.
u Antonioni hace un uso dramático y psicoló-gico del color, logrando a través de él inscribir una especie de neurosis en el paisaje moderno. Interrogado acerca de su uso del color para evocar la ruina ecológica y el renacimiento, el cineasta respondió: «dar por sentado el final de los bosques; convertir algo lleno en algo vacío; someter esta vieja realidad, decolorándola, a una nueva, una nueva realidad que es igual de sugerente, ¿no es esto lo que ha estado su-cediendo aquí durante años, en un flujo que nunca se detiene».
41
29 NOVEMBRE — 20 FEBRER
Material de somnis. 30 anys de La Filmoteca
El cicle programat des de novembre per a cele-brar el 30 aniversari de La Filmoteca, compost per pel·lícules restaurades i conservades en el nostre arxiu fílmic, finalitza al febrer amb un dels títols més destacats de la col·lecció Carles Mira. La filmografia del cineasta, mort prematurament en 1993, és una part impor-tant del patrimoni cinematogràfic valencià. El seu cinema, amb influències de Berlanga, Buñuel i Fellini, s’alimenta de la cultura po-pular valenciana i del caràcter mediterrani, de la sàtira i d’allò grotesc.
El ciclo programado desde noviembre para celebrar el 30 aniversario de La Filmoteca, compuesto por películas restauradas y conser-vadas en nuestro archivo fílmico, finaliza en febrero con uno de los títulos más destacados de la colección Carles Mira. La filmografía del cineasta, fallecido prematuramente en 1993, es una parte importante del patrimonio cinema-tográfico valenciano. Su cine, con influencias de Berlanga, Buñuel y Fellini, se alimenta de la cultura popular valenciana y del carácter mediterráneo, de la sátira y lo grotesco.
EXPOSICIÓ 30 ANYS DE FILMOTECA Centre Cultural La Nau · Fins al 25 de febrer
42
DT 20 FEBR / 18.00 H
La portentosa vida del Padre VicenteCARLES MIRA. Espanya. 1978. Color. 82’. 35 mm. INT. Albert Boadella, Ángela Molina, Ovidi Montllor, Quico Carbonell, Rafael Miró.
En el segle XIV, en terres valencianes, el pare Vicent és un cast monjo que lluita contra tota classe de vicis i pecats, contra la superstició i contra les creences de musulmans i jueus.
u El cineasta valencià Carles Mira, fidel a la seua heterodòxia i al seu interès per les tra-dicions populars, va partir dels «Miracles» per a aproximar-se a la faceta més política de la figura de Sant Vicent Ferrer, interpretat per Albert Boadella. La pel·lícula està estructurada com una auca, amb catorze episodis de la vida del sant –alguns tan delirants com el miracle de ressuscitar un xiquet estofat– arreplegats en Historia de la portentosa vida y milagros del valenciano apóstol de Europa, San Vicen-te Ferrer, escrita pel dominic Vidal i Miró en 1735. Marcada per l’esperit satíric i medite-rrani de Mira, va ser acusada d’irreverent i boicotejada en el moment de la seua estrena (amb artefacte explosiu inclòs) pels sectors més conservadors de la política valenciana.
En el siglo XIV, en tierras valencianas, el padre Vicente es un casto monje que lucha contra toda clase de vicios y pecados, contra la superstición y contra las creencias de musulmanes y judíos.
u El cineasta valenciano Carles Mira, fiel a su heterodoxia y a su interés por las tradiciones populares, partió de los «Miracles» para apro-ximarse a la faceta más política de la figura de San Vicente Ferrer, interpretado por Albert Boadella. La película está estructurada como un auca, con catorce episodios de la vida del santo –algunos tan delirantes como el mila-gro de resucitar a un niño estofado– recogidos en Historia de la portentosa vida y milagros del valenciano apóstol de Europa, San Vicente Fe-rrer, escrita por el dominico Vidal i Miró en 1735. Marcada por el espíritu satírico y medi-terráneo de Mira, fue tachada de irreverente y boicoteada en el momento de su estreno (con artefacto explosivo incluido) por los sectores más conservadores de la política valenciana.
43
9 DESEMBRE — 29 ABRIL
Ford vs Hawks
En el cicle dedicat a dos dels grans cineastes clàssics, aquest mes estan programats tres passes de ¡Qué verde era mi valle!, una inobli-dable mostra de la mestria narrativa de Ford, potser el cineasta que més ens ha aconseguit commoure a través de l’eloqüència de la seua posada en escena: «No molts moviments de càmera. Tots els jovenets que comencen vo-len fer bogeries amb la càmera. És inútil. La continuïtat més simple és la més eficaç: un pla i un contrapla. Has de passar més temps amb els actors i el diàleg que amb la càmera. Qualsevol pot pensar en un moviment difícil de la càmera, però molt poca gent aconse-gueix retenir la mateixa sensació entre un pla general i un primer pla per a conservar la qualitat de l’emoció».
En el ciclo dedicado a dos de los grandes ci-neastas clásicos, este mes están programados tres pases de ¡Qué verde era mi valle!, una inolvidable muestra de la maestría narrativa de Ford, quizás el cineasta que más nos ha lo-grado conmover a través de la elocuencia de su puesta en escena: «No muchos movimientos de cámara. Todos los jovencitos que empiezan quieren hacer locuras con la cámara. Es inútil. La continuidad más simple es la más eficaz: un plano y un contraplano. Debes pasar más tiempo con los actores y el diálogo que con la cámara. Cualquiera puede pensar en un mo-vimiento difícil de la cámara, pero muy poca gente consigue retener la misma sensación entre un plano general y un primer plano para conservar la calidad de la emoción».
PRÒXIMAMENT u Pasión de los fuertes (John Ford, 1946). Río Rojo (Howard Hawks, 1948).
44
DC 28 FEBR / 18.00 H | DV 2 MARÇ / 22.30 H | DG 4 MARÇ / 20.00 H
¡Qué verde era mi valle!How Green Was My ValleyJOHN FORD. EUA . 1941. VOSE . B/N. 118’. 35 mm. INT. Walter Pidgeon, Maureen O’Hara, Donald Crisp, Anna Lee, Roddy McDowall, John Loder.
En un poble de Gal·les viuen els Morgan, miners orgullosos del seu treball, fidels a les tradicions i a la unitat familiar. La baixada dels salaris, però, provocarà un enfrontament entre el pare i els fills.
u «Encara que ja l’havia vist diverses vega-des, ¡Qué verde era mi valle! m’ha colpejat com una tona de rajoles quan l’he tornat a veure en els últims anys. És, per descomptat, una de les obres més ombrívoles, desolado-res i desesperades: la família i la comunitat poden existir, però cap d’aquestes famílies, i per descomptat no la comunitat general que les conté i defineix, romanen d’una sola peça al final de la pel·lícula. La suposada nostàlgia de la història –que els espectadors infereixen a voltes de la poesia flotant del seu títol, sens dubte reprimint el record del que realment succeeix en la pel·lícula– és esquinçadora, amarga i fins i tot irònica: com en El hombre que mató a Liberty Valance, l’avanç de la ci-vilització industrial és inexorable i mata; tot el que queda, finalment, és aqueix record, aqueixa veu vaga que evoca un passat millor: “què verd era la meua vall llavors...”» | ADRIAN MARTIN, ‘At Table: The Social Mise en Scène of How Green Was My Valley’, FIPRESCI, 2009.
En un pueblo de Gales viven los Morgan, mi-neros orgullosos de su trabajo, fieles a las tra-diciones y a la unidad familiar. Sin embargo, la bajada de los salarios provocará un enfren-tamiento entre el padre y los hijos.
u «Aunque ya la había visto varias veces, ¡Qué verde era mi valle! me ha golpeado como una tonelada de ladrillos cuando la he vuelto a ver en los últimos años. Es, por supuesto, una de las obras más sombrías, desoladoras y des-esperadas: la familia y la comunidad pueden existir, pero ninguna de estas familias, y desde luego no la comunidad general que las contie-ne y define, permanecen de una sola pieza al final de la película. La supuesta nostalgia de la historia –que los espectadores infieren a ve-ces de la poesía flotante de su título, sin duda reprimiendo el recuerdo de lo que realmente sucede en la película– es desgarradora, amarga e incluso irónica: como en El hombre que mató a Liberty Valance, el avance de la civilización industrial es inexorable y mata; todo lo que queda, finalmente, es ese recuerdo, esa voz vaga que evoca un pasado mejor: “qué verde era mi valle entonces”» | ADRIAN MARTIN, ‘At Ta-ble: The Social Mise en Scène of How Green Was My Valley’, FIPRESCI, 2009.
45
3 — 4 MARÇ
Menuda Filmo
En les dues sessions de Menuda Filmo del primer cap de setmana de març està progra-mada la pel·lícula franco-belga Aves de paso, premiada amb el Giraldillo Junior del Festival de Cinema Europeu de Sevilla, entre d’altres festivals. Es tracta d’un relat iniciàtic que amaga, sota una aparent simplicitat, una be-lla paleta d’emocions i de temes: l’amistat, la sobreprotecció dels pares, la discapacitat, la superació dels límits, la necessitat de llibertat i d’autonomia dels xiquets i les xiquetes, la busca de l’espai propi i la capacitat de valorar les xicotetes coses.
En las dos sesiones de Menuda Filmo del pri-mer fin de semana de marzo está programada la película franco-belga Aves de paso, premia-da con el Giraldillo Junior del Festival de Cine Europeo de Sevilla, entre otros festivales. Se trata de un relato iniciático que esconde, bajo una aparente simplicidad, una bella paleta de emociones y de temas: la amistad, la sobre-protección de los padres, la discapacidad, la superación de los límites, la necesidad de li-bertad y de autonomía de los niños y las niñas, la búsqueda del espacio propio y la capacidad de valorar las pequeñas cosas.
46
DS 3 MARÇ / 18.00 H | DG 4 MARÇ / 18.00 H Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.
Aves de pasoLes Oiseaux de passageOLIVIER RINGER. França, Bèlgica. 2015. Doblada cast. Color. 84’. DCP. INT. Clarisse Djuroski, Léa Warny, Alain Eloy, Myriem Akkhediou. > A PARTIR DE 9 ANYS
En el seu desé aniversari, el pare de Cathy li regala un ou l’inquilí del qual és a punt d’eixir de la closca. Quan l’aneguet naix, a qui veu primer és a Margaux, una amiga de Cathy que va en cadira de rodes. El xicotet ànec la identifica com a la seua mare, però els pares d’ella no volen fer-se’n càrrec. Les dues xiquetes s’embarcaran en un viatge per a salvar l’aneguet, descobrint de pas coses sobre elles mateixes.
u «La majoria dels films i jocs destinats al públic jove traslladen als xiquets a mons vir-tuals que no existeixen. Jo volia contar-los una història real, senzilla i naturalista, els riscos i esdeveniments de la qual puguen experimen-tar i que subratllen que el món que els estem oferint, en lloc de tornar-se més segur, s’està tornant un món de seguretat, “securitari”. En intentar sobreprotegir als nostres fills pel que considerem “el seu bé” en espais anomenats segurs, el missatge recurrent que els estem traslladant és la creença que la vida és perillo-sa, per més que en ocasions així siga. També els diu que l’aventura no és part de la vida perquè l’aventura és, en essència, allò ines-perat. Quan, quin dubte cap, allò inesperat és la sal de la vida. Així, en certa manera, volent assegurar les vides dels nostres xiquets, po-dem estar impedint-los viure-les...» | OLIVIER RINGER, director.
En su décimo cumpleaños, el padre de Cathy le regala un huevo cuyo inquilino está a punto de salir del cascarón. Cuando el patito nace, a quien ve primero es a Margaux, una amiga de Cathy que va en silla de ruedas. El peque-ño pato la identifica como su madre, pero los padres de ella no quieren hacerse cargo. Las dos niñas se embarcarán en un viaje para salvar al patito, descubriendo de paso cosas sobre sí mismas.
u «La mayoría de los films y juegos destinados al público joven trasladan a los niños a mundos virtuales que no existen. Yo quería contarles una historia real, sencilla y naturalista, cuyos riesgos y acontecimientos puedan experimentar y que subrayen que el mundo que les estamos ofreciendo, en lugar de volverse más seguro, se está volviendo un mundo de seguridad, “secu-ritario”. Al intentar sobreproteger a nuestros hijos por lo que consideramos “su bien” en es-pacios llamados seguros, el mensaje recurrente que les estamos trasladando es la creencia de que la vida es peligrosa, por más que en oca-siones así sea. También les dice que la aventura no es parte de la vida porque la aventura es, en esencia, lo inesperado. Cuando, qué duda cabe, lo inesperado es la sal de la vida. Así, en cierto modo, queriendo asegurar las vidas de nuestros niños, podemos estar impidiéndoles vivirlas...» | OLIVIER RINGER, director.
47
Col·laboradors
COL·LABOREN u Straub-Huillet : Museo Reina Sofía, Filmoteca Española. Reis-Cordeiro : Festival de Cine Europeo de Sevilla, Cinemateca Portuguesa. Bàsics Filmoteca : Caimán Cuadernos de Cine. Cinema i distopies : Donostia Kultura, Ajuntament de Donostia, Filmoteca Vasca. Ford vs Hawks : Filmoteca de Catalunya. VALIE EXPORT : Festival Internacional de Cine de Gijón, Centro Galego de Artes da Imaxe. Silvia Munt : Mediapro.
AGRAÏMENTS u Straub-Huillet : Manuel Asín, Chema González, Raquel Arguedas. Reis-Cordeiro : Manuel Asín, José Luis Cienfuegos, Javier H. Estrada, Sara Moreira. VALIE EXPORT : Alejandro Díaz, Jaime Pena, Brigitta Burger-Utzer. Bàsics Filmoteca : Carlos F. Heredero, Pedro Medina. Cinema i distopies : Josemi Beltrán, Carlos Plaza, Alfonso López. Silvia Munt : Irene Viladrich, Bet Pujol.
HUMANS FEST : ORGANITZA u Fundación por la Justicia. CO-ORGANITZA u Àmbit, CEAR, Amnistia Internacional, Col·lectiu Lambda, Servicio Jesuita a Migrantes, Entreculturas, València en Bici-Acció Ecologista Agró. PATROCINA u Caixa Popular. ALTRES PATROCINADORS I COL·LABORADORS u Institut Valencià de Cultura, Ajuntament de València, MuVIM, Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València.
48
la filmoteca #totelcinema
pròximament Cine Polska, Defensa del territori, La dona animada
contacte i preusInstitut Valencià de Cultura Edif. Rialto · Pl. Ajuntament, 17 · ValènciaTel. 963 539 300 / [email protected]
ivac.gva.esFitxes completes, programació actualitzada i més informació sobre La Filmoteca en el nostre web
2.5 €Entrada general 1 sessió
1.5 €Carnet d’estudiant, Carnet Jove, Targeta Club Fnac, persones jubilades, aturades, discapacitades i grups
20 €Abonament 10 sessions