agència catalana de l'aigua - baix francolÍ...un punt qualsevol depèn de la fondària a la...

MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIADE CATALUNYA

BAIX FRANCOLÍ

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

24

Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 24

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom deDirectiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús del'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà elprograma de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i enresposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aiguasubterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobreaquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntamentper a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC

8. ANNEX

Pàgina 2


2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICADemarcació/ns hidrogràfica/ques: Tarragona

Sèrie 1:50.000, ICC: 446, 472, 473

Conca/ques hidrogràfica/ques: El Francolí, les rieres Meridionals de Tarragona

Municipis inclosos parcialment:

Extensió total (km2): 179 Extensió aflorant (km2): 179

Tipologia litològica dominant: Detrític (no al·luvial)Altres tipologies litològiques: Al·luvial

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels lliures

Altres característiques: Zona litoral amb risc d’intrusió salina

Àrea/es hidrogeològica/ques:

Delimitació geogràfica:La massa d’aigua està situada a la província de Tarragona, a la comarca del Tarragonès, arribant al sud-est de l’Alt Camp i l’est del Baix Camp. Com a nucli urbà més important destaca Tarragona, situat al sud-est de la massa.

Es troba delimitada pels municipis de:Des del seu punt més sud-oriental i en sentit antihorari es troben Cambrils, seguint per la costa es troba Salou, amb l’excepció del cap de Salou, continuant per la costa fins al port de Tarragona. Més enllà d’aquest, segueix en direcció nord cap a Constantí, la Pobla de Mafumet i Perafort. Des de Perafort, segueix cap a La Secuita i Renal. Des de Tarragona i fins aquest punt coincideix amb el límit de l’àrea 309. Segueix aleshores cap a l’oest pel límit dels municipis de Els Garidells, Vilallonga del Camp i la Selva del Camp, creua aquest municipi en direcció sud-oest cap al nucli urbà de Reus, que queda inclòs en la massa d’aigua, es delimita pel nord i es segueix en aquesta direcció pel límit est de Vinyols i els Arcs amb Cambrils, arribant a la costa.

Municipis inclosos totalment:

Perafort

Cambrils

la Secuita

Salou

Tarragona

Renau

Vila-seca

la Selva de Mar

Riudoms

Reus

309 Àrea de la depressió del Camp de Tarragona

la Pobla de Mafumet

el Morell

els Garidells

Vilallonga del Camp

Constantí

Pàgina 3


3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

La majoria dels materials que formen aquests aqüífers corresponen a ventalls al·luvials de graves i sorres Les graves són heteromètriques i anguloses amb matriu argilosa-llimosa. La composició és variable en funció de la procedència dels materials, bàsicament pissarres i i granits del Paleozoic i calcàries i dolomies del Mesozoic. EL diàmetre dels còdols i els grans de sorra disminueix progressivament a mesura que s’allunya del relleu que constitueix l’àrea font, així com el seu gruix disminueix cap a la costa. Al sector nord d’aquests ventalls s’hi intercalen crostes carbonatades que es desenvolupen al sostre de la formació amb gruixos centimètrics. L’edat dels materials correspon al Pleistocè-Holocè. A la part est de la massa es troba l’al·luvial del Francolí, formant a la zona de la desembocadura una platja al·luvial amb un sostre molt antropitzat recobert de sòls de cultiu i materials antròpics. Aquests sediments són sorrencs amb nivells argilosos, amb més o menys matèria orgànica , dipositats en ambients d’aiguamolls, amb nivells de graves d’origen fluviodeltaic.

L’aqüífer del Plioquaternari té un comportament lliure en general, però en algunes zones la intercalació de les argiles provoca aïllaments hidrogeològics des del punt de vista de l’explotació dels recursos, pel que, de forma més precisa, s’ha de considerar el seu funcionament com a corresponent a un aqüífer complex, multicapa, amb permeabilitats i transmissivitats molt variables d’un punt a l’altre.

L’aqüífer al·luvial es comporta com a lliure, degut a la heterogeneïtat dels materials que el formen, essent a més heterogeni i anisòtrop. L’aqüífer es troba connectat hidràulicament a l’aqüífer del Plioquaternari, al qual drena.

Els límits nord i oest es troben definits pel Decret 328/88. Per ambdós límits la massa d’aigua es recarrega. El límit sud el marca la costa, definida com a zona de descàrrega. El límit est està definit pel contacte dels materials detrítics amb els materials calcarenítics de Garraf-Bonastre. Per aquest límits existeix un cert flux cap al Francolí.El límit inferior es troba entorn dels 150-200 m per sota el nivell del mar, marcat per un nivell d’argiles impermeables. Sota la franja més oriental de l’aqüífer, al nord de Tarragona ciutat i dels voltants del Cap de Salou, el límit en profunditat coincideix amb el contacte amb l’àrea hidrogeològica 308 “Garraf-Bonastre”.

La recàrrega natural es produeix per infiltració de la pluja i de les aigües superficials, a més de la transferència lateral procedent d’altres masses d’aigua.

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

Recàrrega natural:

3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX3.2.1 Recàrrega i descàrrega

3091A11 Aqüífer al·luvial del riu Francolí

3091I20 Aqüifer plioquaternari del camp de Tarragona

Pàgina 4


La zona de recàrrega coincideix amb l’extensió de tota la superfície de la massa, el límit nord i de forma secundària el límit oest.

El drenatge es realitza a través del riu Francolí, altres cursos d’aigua i pel costat sud el mar.

El tipus de porositat és intergranular.Degut als gruix dels materials dels aqüífers, al relleu i als canvis litològics i de permeabilitat de la massa, el flux subterrani té un marcat caràcter tridimensional i per tant, el nivell piezomètric en un punt qualsevol depèn de la fondària a la que es mesuri. De tota manera, és possible fer una simplificació i admetre que el nivell mesurat en sondejos de la mateixa fondària correspon a la piezometria d’aquesta franja.

De manera general, el gradient piezomètric oscil·la entre 1 i 25 ‰ (DGOH, 1988). El flux es dirigeix cap a la costa, amb isopieces que són subparal·leles a la línia de platja i amb una certa inflexió cap al riu Francolí. Els nivells piezomètrics més elevats es troben en l’extrem septentrional i disminueixen cap al sud. En general, els nivells s’estan recuperant i han experimentat un notable ascens i una disminució de l’amplitud de les oscil·lacions interanuals des de l’any 1989 amb l’arribada del minitransvasament. Aquesta recuperació s’ha esmorteït a partir del 2000, any en que s’han observat lleugers descensos de nivell en les tendències generals, descensos més acusats a la zona entre Reus i Constantí.

100 - 2500

5 (valor màxim)

10 - 50 (argiles); 2000 - 3000 (graves)

La zona no saturada està configurada per materials detrítics: graves, conglomerats, argiles, llims, sorres amb variacions laterals i verticals.Se suposa que el gruix de la franja no saturada a cada punt coincidirà amb la profunditat a la que es troba el nivell piezomètric. Per estimar aquest gruix s’han considerat els valors que proporciona la xarxa de piezometria. - Al voltant de Reus, el gruix de la zona no saturada és de 10-20 metres.- A la franja de costa, el gruix és de 2-10 metres.

En aquesta massa d’aigua s’hi troben diverses rieres i el riu Francolí, essent aquests

Zones de recàrrega:

Zones de descàrrega:

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Comentari:

3.2.2 Piezometria

Permeabilitat (m/d):

Coef. emmagatzematge (%):

Transmissivitat (m2/d):

3.3 ZONA NO SATURADA

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Porós

Pàgina 5


cursos d’aigua efluents. S’estima que el drenatge és d'uns 5 hm3/any.

Paràmetre Unitat Mitjana Any o període

pH u pH 8 1969-1989 Cl- mg/l 40 1969-1989 Conductivitat uS/cm 800 1969-1989 HCO3

- mg/l 350 1969-1989 SO4

2- mg/l 300 1969-1989 NO3

- mg/l 30 1969-1989 Na+ mg/l 30 1969-1989 Mg2+ mg/l 80 1969-1989 Ca2+ mg/l 100 1969-1989 K+ mg/l 3 1969-1989

Aigües de fàcies bicarbonatades sulfatades magnèsiques - clorurades. S’ha considerat la sèrie més antiga de la que es disposa, encara que no correspongui a un estat sense influència antròpica.

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRICAquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Pàgina 6


4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà.- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 7


Del total de municipis que componen la massa d’aigua, 11 es troben dins de la zona vulnerable als nitrats d’origen agrari.

Aquesta massa d’aigua es troba inclosa en el l Decret 328/1988, correspon en extensió i límits amb l’aqüífer del Baix Francolí.

No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

Pàgina 8


5. PRESSIONS

52,7

29,0

74,9

42,0

11,5

6,0

40,1

22,4

La magnitud de la pressió per activitat agrícola es alta, els cultius ocupen el 48% (42% secà y 6% regadiu) de l’àrea de la massa d’aigua, majoritàriament son cultius de fruiters de secà: oliveres i ametllers, seguits de fruiters i cítrics, herbacis i vinyes.

La magnitud de la pressió per l’aplicació dels biosòlids és moderada. S’apliquen biosòlids als municipis de La Pobla de Mafumet, Tarragona, Reus, Vilaseca, Cambrils, Perafort i parcialment Riudoms, amb uns valors de 3,5 – 6,4 t/ matèria seca/ha any.

Se considera que la magnitud de la pressió per recàrrega artificial es baixa, la recàrrega es realitza de forma indirecta per retorns de regs, estimant el volum en 3,71 hm3/a.

El sòl urbà i industrial representa un 29% de la superfície total de la massa, pel que exerceix una pressió moderada. El major desenvolupament de zones urbanes es troba a Reus (a l’oest), Tarragona (al sud-oest) y a la zona costera entre Cambrils i Salou (al sud).Les zones industrials més desenvolupades es troben al voltant de Reus, entre Tarragona i Vila-seca, El Morell y Constantí.Aquesta pressió es considera moderada.

A la massa d’aigua s’hi troben diversos polígons industrials, destacant la existència d’un oleoducte nord-sud (des del port de Tarragona a El Morell), col·lectors de EDARs en 8 municipis, una refineria, una petroquímica, químiques i un aeroport. Aquesta pressió es considera alta.

Sòl urbà i industrial Secà Regadiu

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

Retorns de reg i recàrrega artificial

Zones urbanes i industrials

Infraestructures industrials

Abocaments industrials

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

La pressió exercida pels nitrats procedents de les dejeccions ramaderes es baixa, estimant el volum de nitrogen per dejeccions ramaderes entre 100-170 kg/Ha.

Pàgina 9


La pressió exercida pels abocaments industrials es alta, amb abocaments al riu Francolí i altres rieres. Són abocaments de tipus biodegradable i no biodegradable, alguns són superiors a 1 hm3/any.

S’ha detectat un sòl contaminat a La Pobla de Mafumet per olis minerals i PAHS (13.731 m2 ), i nou potencialment contaminats, en els municipis de Constantí per metalls (10.000 m2), Vilaseca per CHC (6.000 m2) i Tarragona per olis minerals, metalls PCHS, SD y BTEX (109.860 m2). També s’han detectat episodis de contaminació per VOCs, metalls i dissolvents. La pressió és alta.

No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

La magnitud de la pressió per dispositius de residus controlats és alta. S’hi pot trobar el gestor de residus industrials “Contenedores Reus, S.A. CORSA)” en el municipi de Reus, sobre l’aqüifer detrític plioquaternari, amb un volum de 1689819 m3.

La magnitud de la pressió per abocaments de les EDAR es alta.

Es localitzen cinc EDAR que aboquen al riu Francolí amb uns volums totals de cabal mig de 37729m3/dia. Aquests abocaments es concentren en la zona nord i oest de la massa d’aigua.

Municipi: Cabal abocat (m3/dia)Vinyols i els Arcs: 11.267Vilaseca: 26.173La Pobla de Mafumet: 109Perafort: 80Perafort: 100

La magnitud de la pressió per extraccions d’àrids es baixa. Es troben 40 activitats extractives, 8 de domini públic, dos d’ells afectant al riu Francolí.

La massa està sotmesa a una alta pressió per intrusió salina a la zona localitzada entre Salou, Vila-Seca i Tarragona. Aquesta zona presenta els valors més alts de salinitat de tot l’aqüífer: encara que ha arribat a disminuir de l’ordre de 3000 ppm, presenta uns valors que superen els 1100 mg/l. També cal destacar que en aquesta zona la activitat industrial es molt alta, i encara que la tendència general de la salinitat ha estat descendent, hi ha períodes en els que ha augmentat, circumstància que pot ser deguda a un augment en la intensitat dels bombeigs a prop de la costa, a algun procés puntual de contaminació, o a ambdues causes.Amb l’arribada del minitransvasament de l’Ebre s’ha produït una progressiva disminució

Sòls contaminats

Runams salins

Dipòsits de residus

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Extraccions d'àrids

Extraccions que provoquen Intrusió Salina

Pàgina 10


de la salinitat i un retrocés de la intrusió.

Pàgina 11


Baixa

Alta

Moderada

Baixa

Moderada

Alta

Alta

Alta

Sense pressió

Alta

Alta

Baixa

Alta

Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG)

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI)

Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUDPressions difuses

Agricultura i Ramaderia

Pressions puntuals

Clavegueram i col·lectors urbans i

industrials

Activitat industrial

Activitat industrial

Gestió de residus

EDARs (*)


Extracció d'aigua a zones costaneres

Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Alta

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 12


5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 13


21,518,6 86,4 1,6 7,51,3 6,1

47,5 0,0 0,45

La magnitud de la pressió per extracció s’ha considerat moderada, amb un índex d’explotació de 0,45. En aquesta massa els recursos disponibles són de 47,5 Hm3/any.

El total de punts inventariats per a la explotació es de 132 dels que 30 són per abastament urbà.

En les captacions predominen sondeigs entubats amb un diàmetre entre 300 y 400 mm i en menor número pous excavats amb un diàmetre que arriba en alguns casos als 5.100 mm. Les profunditats oscil•len entre 6 i 230 m. La major part de les captacions es troben a l’aqüífer Plioquaternari. Aquestes es reparteixen per tota la massa, més o menys de manera homogènia.

A la següent figura es mostra la distribució de les captacions. Pel fet de desconèixer la situació dels punts dedicats a ús agrícola s’ha reprsentat un punt mig per terme municipal.

TOTALAgricultura

%

Industrial

%

Subministrament

%

Recursos disponibles (hm3/any)

Transferència a altres masses (hm3/any)

Índex d'explotació

hm3/anyhm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

21,5

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfitsNo s’han detectat plantacions de freatòfits significants en l’àmbit territorial que ocupa aquesta massa d’aigua ni cap altre conreu que pugui causar alteracions notòries.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Pàgina 14


Moderada

Sense pressió

Baixa

En conjunt, atès el predomini dels materials al·luvials, la vulnerabilitat de la massa d’aigua és alta. Donada la permeabilitat dels materials que la composen, així com la seva porositat es distingeixen les següents zones de vulnerabilitat:

En l’entorn de Constantí es troben fàcies distals dels ventalls al•luvials, amb un major contingut en argiles donant a la massa d’aigua un valor mig de vulnerabilitat.La resta de la massa d’aigua és altament vulnerable, tant per la abundància de material groller que li dóna major porositat i permeabilitat, como per la disminució de gruix de la zona saturada en direcció a la línia de costa.

Alta

Moderada

Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA

Magnitud:

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua


Agricultura

Pàgina 15


6. IMPACTES

Figura 4. Punts de les xarxes de control

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Pàgina 16


6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

3091A11 Aqüífer al·luvial del riu Francolí

7,63 1090,0 381,81 79,2 261,62 151,27 53,8

65,04 3,95 29,0 0,51 488,50 74,00

Promig de 8 o 10 (clorurs) dades

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

3091I20 Aqüifer plioquaternari del camp de Tarragona

7,63 1209,84 330,73 191,4 150,6 128,51 51,14

105,57 3,17 52,4 - 341,293 39,58

Promig de 92 o 162 (nitrats) dades

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

1995-2003

1974-2003

-

-

-

-

45

14

Període de registre

Quimisme bàsic

Nivell piezomètric

Núm. de punts

Nivell piezomètric

Quimisme bàsic

Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

-Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Les concentracions mitjanes de nitrats, sulfats, clorurs, organoclorats i metalls són notablement elevades (les mitjanes de nitrats superen els 50 mg/l)

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

Magnitud de l'impacte comprovat: Alt

Pàgina 17


Alt Alt

IMPACTE POTENCIALIMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

(Pressió total x Vulnerabilitat)

Moderada

PRESSIÓ TOTAL

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

Recuperació de nivells piezomètrics

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

IMPACTE COMPROVAT

Nul

(Pressió total = Impacte potencial)

Pàgina 18


7. AVALUACIÓ DEL RISC

Sí No Sí

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

Es considera que existeix un risc degut a la pressió sobre l'estat químic. S'ha comprovat lapresència de valors alts de nitrats i plaguicides relacionats amb l'activitat agrícola

Pàgina 19

BAIX FRANCOLÍ

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua


Figura 1. Tall geològic i localització de l’aqüífer al.luvial del Francolí 3091A11 i l’aqüífer Plioquaternari 3091I20.

Figura 2. Mapa piezomètric de l’àrea 309.

Annex. Pàgina A 2


Figura 3. Evolució temporal de la conductivitat

Figura 4. Evolució temporal de la concentració de nitrats

Annex. Pàgina A 3


Figura 5. Evolució temporal de la concentració de clorurs

Figura 6. Evolució temporal de la concentració de sulfats

Annex. Pàgina A 4


Terme municipal Constantí. Contingut en PER

-20

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

1994 1996 1998 2000 2002 2004Anys

µg/l

43047-2243047-5243047-53

Figura 7. Evolució del contingut en PER en punts de mostreig en el municipi de

Constantí.

Terme municipal 47. Contingut en TRI

-200

0

200

400

600

800

1000

1200

1994 1996 1998 2000 2002 2004

Anys

µg/l 43047-22

43047-5243047-53

Figura 8. Evolució del contingut en TRI en punts de mostreig en el municipi de

Constantí

Annex. Pàgina A 5


Terme municipal de Tarragona. Contingut en amoni

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

1994 1996 1998 2000 2002 2004

Anys

mg/

l 43148-143148-1143148-32

Figura 9. Evolució del contingut en amoni en punts de mostreig en el municipi

de Tarragona.

Figura 10. Evolució dels nivells piezomètrics

Annex. Pàgina A 6


Terme municipal de Tarragona. Contingut en amoni

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

1994 1996 1998 2000 2002 2004

Anys

mg/

l 43148-143148-1143148-32

Figura 9. Evolució del contingut en amoni en punts de mostreig en el municipi

de Tarragona.

Figura 10. Evolució dels nivells piezomètrics

Annex. Pàgina A 7

agència catalana de l'aigua - baix francolÍ...un punt qualsevol depèn de la fondària a la...

Documents