Activitats preventivesen la gent gran

Activitats preventivesen la gent gran

Dr. Antoni Trilla

Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia - Hospital Clínic

Departament de Salut Pública Universitat de Barcelona

Dr. Antoni Trilla

Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia - Hospital Clínic

Departament de Salut Pública Universitat de Barcelona

10 Greatest Public Health Achievements 1900-199910 Greatest Public Health Achievements 1900-1999

Healthier moms and babies

Healthier moms and babies

Safer workplaceSafer workplace

Safer and healthier

foods

Safer and healthier

foods

Tobacco as a health hazardTobacco as a health hazard

Decline in deaths from CHD

Decline in deaths from CHD

Fluoridation of drinking water

Fluoridation of drinking waterMotor-vehicle safetyMotor-vehicle safety Family PlanningFamily Planning

VaccinationsVaccinations

&

Control of Infectious Disease

&

Control of Infectious Disease

Resum:

1.- Repas de les vacunes dels adults.2.- Una mica de controversia gripal.

Resum:

1.- Repas de les vacunes dels adults.2.- Una mica de controversia gripal.

Quan li dono voltes a una malaltiamai penso en trobar-hi un remei.Penso en com prevenir-la.

Louis Pasteur (1822-1895)

Quan li dono voltes a una malaltiamai penso en trobar-hi un remei.Penso en com prevenir-la.

Louis Pasteur (1822-1895)

Verola 1798

Rabia 1885

Tuberculosi

1927

Febre groga

1935

Polio oralXarampióParotiditisRubéolaAdenovirusF. tifoideaVaricel·la

Verola 1798

Rabia 1885

Tuberculosi

1927

Febre groga

1935

Polio oralXarampióParotiditisRubéolaAdenovirusF. tifoideaVaricel·la

Tifoidea 1896Cólera 1896Pesta 1897

Tos ferina 1926Grip 1936Tifus 1938

PolioRabiaEncefal Japon.Hep AEncefal Centr.

Tifoidea 1896Cólera 1896Pesta 1897

Tos ferina 1926Grip 1936Tifus 1938

PolioRabiaEncefal Japon.Hep AEncefal Centr.

Segle XVIII

Segle XIX

Segle XX(<1944)

Segle XX(>1945)

Segle XVIII

Segle XIX

Segle XX(<1944)

Segle XX(>1945)

Difteria 1923Tétanos 1927

PneumococicaMeningo ACYHib Hep BHib conjugadaTifoidea ViTos ferina

Difteria 1923Tétanos 1927

PneumococicaMeningo ACYHib Hep BHib conjugadaTifoidea ViTos ferina

VPHRotavirus

VPHRotavirus

Desenvolupament vacunes humanesDesenvolupament vacunes humanes

� Eradicació de la verola

� Pròxim control i eradicació de la polio

� EPI (Programa ampliat de immunització)

� Biotecnologia moderna� Vacunes conjugades

� Vacunes amb vectors vius

� Nous adjuvants

� Vacunes recombinants

� Vacunes de DNA

� Vacunes transgèniques

� Eradicació de la verola

� Pròxim control i eradicació de la polio

� EPI (Programa ampliat de immunització)

� Biotecnologia moderna� Vacunes conjugades

� Vacunes amb vectors vius

� Nous adjuvants

� Vacunes recombinants

� Vacunes de DNA

� Vacunes transgèniques

Vacunació: èxits 1975-2005Vacunació: èxits 1975-2005

Aconseguir en el individu una immunitat adquirida similar a la que proporciona la infecció natural però sense presentar el quadre clínic i sense molèsties ni reaccions adverses greus.

Aconseguir en el individu una immunitat adquirida similar a la que proporciona la infecció natural però sense presentar el quadre clínic i sense molèsties ni reaccions adverses greus.

Immunitat individualImmunitat individual

Aconseguir la resistència d’un grup o població en front la invasió o difusió de un agent infecciós.

Facilita:

• Protegir a la comunitat davant d’una epidèmia.

• Protegir a las persones no immunitzades.

• La possible eliminació de la malaltia.

Aconseguir la resistència d’un grup o població en front la invasió o difusió de un agent infecciós.

Facilita:

• Protegir a la comunitat davant d’una epidèmia.

• Protegir a las persones no immunitzades.

• La possible eliminació de la malaltia.

Immunitat col·lectivaImmunitat col·lectiva

Evolució programes de vacunacióEvolució programes de vacunació

MalaltiaMalaltia

Cobertura vacunal

Cobertura vacunal

Efectes adversosEfectes

adversos

BrotBrot

Final vacunació

Final vacunació

ErradicacióErradicació

TempsTemps

Època prevacunal

Època prevacunal

Augment coberturaAugment cobertura

PérduaconfiançaPérdua

confiançaRetorn

confiançaRetorn

confiançaEradicacióEradicació

Las vacunes son ...Las vacunes son ...

• Eficaces� > 95%: tètanus, xarampió, HB ...

• Efectives� Eradicació de la verola

� Eliminació de polio, xarampió ...

• Eficients� Elevada raó benefici / cost

� Elevada raó benefici / risc

• Eficaces� > 95%: tètanus, xarampió, HB ...

• Efectives� Eradicació de la verola

� Eliminació de polio, xarampió ...

• Eficients� Elevada raó benefici / cost

� Elevada raó benefici / risc

Vacunacions dels adults a Catalunya:

• Pneumococ• Tetanus-Difteria • Grip

Vacunacions dels adults a Catalunya:

• Pneumococ• Tetanus-Difteria • Grip

Vacuna antipneumocòccica 23-valent (Pn23)

Vacuna inactivada: antígens polisacàrids capsulars purificats dels pneumococs serotips 1, 2, 3, 4, 5, 6B, 7F, 8, 9N, 9V, 10A, 11A, 12F, 14, 15B, 17F, 18C, 19A, 19F, 20, 22F, 23F i 33F.

Serotips responsables a Catalunya de la major part de les infeccions pneumocòcciques invasives (85 % - 90 %).

Vacuna antipneumocòccica 23-valent (Pn23)

Vacuna inactivada: antígens polisacàrids capsulars purificats dels pneumococs serotips 1, 2, 3, 4, 5, 6B, 7F, 8, 9N, 9V, 10A, 11A, 12F, 14, 15B, 17F, 18C, 19A, 19F, 20, 22F, 23F i 33F.

Serotips responsables a Catalunya de la major part de les infeccions pneumocòcciques invasives (85 % - 90 %).

Composició i tipus

Pneumo 23® (Aventis Pasteur MSD)

Polisacàrids capsulars de Fenol23 serotips de S. pneumoniae25 mcg de cadascun

Composició i tipus

Pneumo 23® (Aventis Pasteur MSD)

Polisacàrids capsulars de Fenol23 serotips de S. pneumoniae25 mcg de cadascun

Indicacions

Immunització activa enfront de la infecciópneumocòccica en persones de 60 anys d’edat o més.

Més del 75 % de les malalties pneumocòcciques greus es donen en pacients hospitalitzats entre 3 i 5 anys abans.

S’han de vacunar les persones amb risc de patir malaltia pneumocòccica greu (o les seves complicacions) en el moment de l’alta hospitalària.

Indicacions

Immunització activa enfront de la infecciópneumocòccica en persones de 60 anys d’edat o més.

Més del 75 % de les malalties pneumocòcciques greus es donen en pacients hospitalitzats entre 3 i 5 anys abans.

S’han de vacunar les persones amb risc de patir malaltia pneumocòccica greu (o les seves complicacions) en el moment de l’alta hospitalària.

Eficàcia i efectivitat:

Eficàcia moderada: 60 %.

Útil per prevenir la pneumònia i sobretot les formes invasives de la malaltia.

En pacients amb diabetis, patologia cardiovascular, malaltia pulmonar crònica i asplènia, eficàcia : 65 % - 84 %.

En persones més grans de 65 anys immunocompetents : 57 % - 85 %.

Eficàcia i efectivitat:

Eficàcia moderada: 60 %.

Útil per prevenir la pneumònia i sobretot les formes invasives de la malaltia.

En pacients amb diabetis, patologia cardiovascular, malaltia pulmonar crònica i asplènia, eficàcia : 65 % - 84 %.

En persones més grans de 65 anys immunocompetents : 57 % - 85 %.

Eficàcia i efectivitat:

L’eficàcia en pacients immunodeprimits no és ben coneguda, encara que possiblement sigui menor.

Hi ha dubtes sobre la seva efectivitat en la prevenció de la pneumònia no bacterièmica, sobretot en més grans de 65 anys.

Eficàcia i efectivitat:

L’eficàcia en pacients immunodeprimits no és ben coneguda, encara que possiblement sigui menor.

Hi ha dubtes sobre la seva efectivitat en la prevenció de la pneumònia no bacterièmica, sobretot en més grans de 65 anys.

Pautes i vies d’administracióVia intramuscular

Primovacunació: una sola dosi.

RevacunacióPoblació immunocompetent: Persones de més de 65 anys: segona dosi al cap de 5 anys de la primera (si aquesta es va aplicar abans dels 65 anys).

Població immunocompromesa i pacients amb asplènia: segona dosi a partir dels 5 anys de la primera.

Pautes i vies d’administracióVia intramuscular

Primovacunació: una sola dosi.

RevacunacióPoblació immunocompetent: Persones de més de 65 anys: segona dosi al cap de 5 anys de la primera (si aquesta es va aplicar abans dels 65 anys).

Població immunocompromesa i pacients amb asplènia: segona dosi a partir dels 5 anys de la primera.

Reaccions adverses

30 % - 60 % dels casos: eritema i edema local (48 hores). Més frequ ̈̈ ̈̈ents en revacunació.

Reaccions més importants de tipus general amb febre alta: menys frequ ̈̈ ̈̈ents, apareixen després de l’administració de la vacuna i solen ser de curta durada (24 hores).

Reaccions d’hipersensibilitat: molt rares.

Reaccions adverses

30 % - 60 % dels casos: eritema i edema local (48 hores). Més frequ ̈̈ ̈̈ents en revacunació.

Reaccions més importants de tipus general amb febre alta: menys frequ ̈̈ ̈̈ents, apareixen després de l’administració de la vacuna i solen ser de curta durada (24 hores).

Reaccions d’hipersensibilitat: molt rares.

Vacuna antitetànica i antidiftèrica per a persones adultes (Td)

Vacuna inactivada preparada amb toxoides (anatoxines) diftèric i tetànic adsorbits sobre partícules d’hidròxid o fosfat d’alumini.

La vacuna Td per a la població adulta presenta una dosi d’anatoxina diftèricainferior a la dosi utilitzada per a infants (DTPa).

Vacuna antitetànica i antidiftèrica per a persones adultes (Td)

Vacuna inactivada preparada amb toxoides (anatoxines) diftèric i tetànic adsorbits sobre partícules d’hidròxid o fosfat d’alumini.

La vacuna Td per a la població adulta presenta una dosi d’anatoxina diftèricainferior a la dosi utilitzada per a infants (DTPa).

Eficàcia i efectivitat: Toxoide tetànic

Després d’una primovacunació completa (3 dosis en el cas dels adults no vacunats prèviament): resposta immunitària protectora del 100 %.

Grau de protecció: dura 25 anys o més.

La vacuna antitetànica no confereix immunitat de grup.

Eficàcia i efectivitat: Toxoide tetànic

Després d’una primovacunació completa (3 dosis en el cas dels adults no vacunats prèviament): resposta immunitària protectora del 100 %.

Grau de protecció: dura 25 anys o més.

La vacuna antitetànica no confereix immunitat de grup.

Eficàcia i efectivitat: Diftèria

Després de la immunització primària amb 3 dosis: anticossos sèrics protectors 97 % de casos.

Els anticossos disminueixen lentament amb el temps: cal revacunar cada 10 anys.

Eficàcia i efectivitat: Diftèria

Després de la immunització primària amb 3 dosis: anticossos sèrics protectors 97 % de casos.

Els anticossos disminueixen lentament amb el temps: cal revacunar cada 10 anys.

Indicacions

Immunització activa sistemàtica enfront de la diftèria i el tètanus en població adulta (cada 10 anys)

Profilaxi postexposició del tètanus en cas de ferides i altres lesions potencialmenttetanígenes.

Profilaxi postexposició en cas de contacte amb un cas de diftèria.

Indicacions

Immunització activa sistemàtica enfront de la diftèria i el tètanus en població adulta (cada 10 anys)

Profilaxi postexposició del tètanus en cas de ferides i altres lesions potencialmenttetanígenes.

Profilaxi postexposició en cas de contacte amb un cas de diftèria.

Reaccions adverses

Dolor, eritema i inflor o induració local.

Efectes adversos sistèmics: febre, cefalea, miàlgies, vòmits (tots poc freqüents).

Reaccions adverses

Dolor, eritema i inflor o induració local.

Efectes adversos sistèmics: febre, cefalea, miàlgies, vòmits (tots poc freqüents).

Vacuna antigripal

És una vacuna inactivada.

Seguint les recomanacions anuals de l’OMS, les vacunes contenen habitualment dos subtips del virus tipus A i un virus del tipus B.

Vacuna antigripal

És una vacuna inactivada.

Seguint les recomanacions anuals de l’OMS, les vacunes contenen habitualment dos subtips del virus tipus A i un virus del tipus B.

Composició i tipus

Virus gripals o antígens vírics A i B, valorats en mcg d’hemaglutinina.

Hi ha a Espanya dos tipus de vacunes antigripals inactivades: les de virus fraccionats i les de subunitats (antígens superficials).

Per augmentar la seva immunogenicitat, algunes vacunes inclouen adjuvants (MF59).

Composició i tipus

Virus gripals o antígens vírics A i B, valorats en mcg d’hemaglutinina.

Hi ha a Espanya dos tipus de vacunes antigripals inactivades: les de virus fraccionats i les de subunitats (antígens superficials).

Per augmentar la seva immunogenicitat, algunes vacunes inclouen adjuvants (MF59).

Eficàcia i efectivitat

Reducció de la morbimortalitat i de les complicacions de la grip.

Seroconversió: 70 % i 80 % de casos.

Immunitat col·lectiva en grups amb altes taxes de vacunació: benefici més alt.

L’eficàcia de la vacuna disminueix amb l’edat.

Eficàcia i efectivitat

Reducció de la morbimortalitat i de les complicacions de la grip.

Seroconversió: 70 % i 80 % de casos.

Immunitat col·lectiva en grups amb altes taxes de vacunació: benefici més alt.

L’eficàcia de la vacuna disminueix amb l’edat.

Indicacions

Immunització activa davant la grip.

Vacunació selectivaa) Grups amb risc elevat de patir complicacions

relacionades amb la grip.• Persones de seixanta anys d’edat o més.• Residents en centres geriàtrics i altres

institucions tancades amb pacients de totes les edats que requereixin atenció continuada per malalties cròniques.

Indicacions

Immunització activa davant la grip.

Vacunació selectivaa) Grups amb risc elevat de patir complicacions

relacionades amb la grip.• Persones de seixanta anys d’edat o més.• Residents en centres geriàtrics i altres

institucions tancades amb pacients de totes les edats que requereixin atenció continuada per malalties cròniques.

b) Persones que poden transmetre la grip a individus d’alt risc.

• Personal sanitari en contacte amb pacients d’alt risc.

• Treballadors d’institucions d’acollida de persones d’alt risc: geriàtrics, centres de malalts crònics, etc., que tinguin contacte amb pacients o residents.

• Persones que realitzin assistència domiciliària a individus d’alt risc així com les que hi convisquin.

b) Persones que poden transmetre la grip a individus d’alt risc.

• Personal sanitari en contacte amb pacients d’alt risc.

• Treballadors d’institucions d’acollida de persones d’alt risc: geriàtrics, centres de malalts crònics, etc., que tinguin contacte amb pacients o residents.

• Persones que realitzin assistència domiciliària a individus d’alt risc així com les que hi convisquin.

Pautes i vies d’administració

Injectable per via intramuscular (deltoide).

La vacuna antigripal s’ha d’administrar anualment.

L’època més idònia és durant els mesos d’octubre i novembre.

Pautes i vies d’administració

Injectable per via intramuscular (deltoide).

La vacuna antigripal s’ha d’administrar anualment.

L’època més idònia és durant els mesos d’octubre i novembre.

Contraindicacions i precaucions

Contraindicada en persones amb hipersensibilitat de tipus anafilàctic a les proteïnes de l’ou.

En persones que no pertanyin a grups de risc elevat, l’antecedent de síndromede Guillain-Barré esdevinguda en les 6 setmanes segu ̈̈ ̈̈ents a l’administració d’una vacuna antigripal prèvia desaconsella la vacunació.

Contraindicacions i precaucions

Contraindicada en persones amb hipersensibilitat de tipus anafilàctic a les proteïnes de l’ou.

En persones que no pertanyin a grups de risc elevat, l’antecedent de síndromede Guillain-Barré esdevinguda en les 6 setmanes segu ̈̈ ̈̈ents a l’administració d’una vacuna antigripal prèvia desaconsella la vacunació.

Reaccions adverses

Dolor local lleuger i/o eritema en el lloc de la injecció.

Reaccions generals molt poc frequ ̈̈ ̈̈ents: febre,malestar i miàlgies que comencen entre les 6 i 12 hores després de la vacunació i que poden durar 1 o 2 dies.

Reaccions adverses

Dolor local lleuger i/o eritema en el lloc de la injecció.

Reaccions generals molt poc frequ ̈̈ ̈̈ents: febre,malestar i miàlgies que comencen entre les 6 i 12 hores després de la vacunació i que poden durar 1 o 2 dies.

Efectes secundaris

•Produits per la vacuna

•Freqüencia alta

•Lleus (generalment)

•Evolució curta

Efectes secundaris

•Produits per la vacuna

•Freqüencia alta

•Lleus (generalment)

•Evolució curta

Reaccions adverses

• Susceptibilitat individual

• Poc freqüents

• Poden ser greus

• Poden deixar sequeles

Reaccions adverses

• Susceptibilitat individual

• Poc freqüents

• Poden ser greus

• Poden deixar sequeles

Efectes adversos de les vacunesEfectes adversos de les vacunes

Efectes adversosEfectes adversos

• 92% dels efectes son lleus.

• Els més freqüents son: – Reacciones locals– Febre– Erupció cutánia– Cefalea

• 92% dels efectes son lleus.

• Els més freqüents son: – Reacciones locals– Febre– Erupció cutánia– Cefalea

“Power Law”“Power Law”

Logmagnitud

Logmagnitud

Log freqüencia

Log freqüencia

(Kauffman S, 2000)(Kauffman S, 2000)

19761976

• Adolfo Suarez es nomenat Presidente del Gobierno de España.

• Jimmy Carter es elegit President dels EUA.

• La sonda Viking-1 arriba a Mart.

• JJOO de Montreal.

• S’estrenen Taxi Driver i Rocky (I).

• Moren Agatha Christie, Howard Hughes, Martin Heidegger i Mao Zedong.

• Adolfo Suarez es nomenat Presidente del Gobierno de España.

• Jimmy Carter es elegit President dels EUA.

• La sonda Viking-1 arriba a Mart.

• JJOO de Montreal.

• S’estrenen Taxi Driver i Rocky (I).

• Moren Agatha Christie, Howard Hughes, Martin Heidegger i Mao Zedong.

World-wide epidemics, or pandemics, of influenza have marked the end of every decade since the 1940's at intervals of exactly eleven years 1957 and 1968.

A perhaps simplistic reading of this immediate past tells us that 11 plus 1968 is 1979, and urgently suggests that those concerned with the public health had best plan without further delay for an imminent natural disaster.

World-wide epidemics, or pandemics, of influenza have marked the end of every decade since the 1940's at intervals of exactly eleven years 1957 and 1968.

A perhaps simplistic reading of this immediate past tells us that 11 plus 1968 is 1979, and urgently suggests that those concerned with the public health had best plan without further delay for an imminent natural disaster.

Fort Dix, NJ: “Swine Flu”Febrer de 1976

Fort Dix, NJ: “Swine Flu”Febrer de 1976

• 1 soldat mort

• 13 més malalts

• 300 infectats amb “evidència de transmissió de persona a persona”.

• 1 soldat mort

• 13 més malalts

• 300 infectats amb “evidència de transmissió de persona a persona”.

1976: Grip porcina A(H1N1)1976: Grip porcina A(H1N1)

• Brot a Fort Dix.

• El Govern dels EUA, aconsellat pels CDC, recomana la vacunació de tota la població.

• 150 M de dosis produïdes en 3 mesos.

• Legislació especial per fer front a possibles indemnitzacions.

• 40 M de vacunats 10 mesos després.

• Brot a Fort Dix.

• El Govern dels EUA, aconsellat pels CDC, recomana la vacunació de tota la població.

• 150 M de dosis produïdes en 3 mesos.

• Legislació especial per fer front a possibles indemnitzacions.

• 40 M de vacunats 10 mesos després.

Ford Urges Flu Campaign To Inoculate Entire U.S. population.

The New York Times. March 25, 1976.

Ford Urges Flu Campaign To Inoculate Entire U.S. population.

The New York Times. March 25, 1976.

La possibilitat d’una pandèmia similar a la de 1918 no podia asegurar-se ni descartar-se,

fet que va portar al Govern dels EUA a aprovar una campanya massiva de vacunació

en front a la grip porcina, elegint “to gamble with dollars, not with lives.”

La possibilitat d’una pandèmia similar a la de 1918 no podia asegurar-se ni descartar-se,

fet que va portar al Govern dels EUA a aprovar una campanya massiva de vacunació

en front a la grip porcina, elegint “to gamble with dollars, not with lives.”

Months Elapsed from First Report of Swine Flu, 1976

Months Elapsed from First Report of Swine Flu, 1976

Dosage recommendation (adults)

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

45 Million Immunized

150 million doses produced

Dosage recommendations (children)

First dose given

Informed consent guidelines

Tort Claims Bill signed

Field trials begin

Program funded

Vaccine program decision

• Cap cas més de grip porcina.

• Al 1976 no hi va haver-hi quasi be grip als EUA.

• Gerald Ford va perdre les eleccions al novembre.

• Van apareixer els primers casos de síndrome de Guillain-Barré

• Incidència basal: 1/106

• Incidència vacunats: 1/105

• 4.181 demandes judicials

• Pagament de 93 M de US $

• Cap cas més de grip porcina.

• Al 1976 no hi va haver-hi quasi be grip als EUA.

• Gerald Ford va perdre les eleccions al novembre.

• Van apareixer els primers casos de síndrome de Guillain-Barré

• Incidència basal: 1/106

• Incidència vacunats: 1/105

• 4.181 demandes judicials

• Pagament de 93 M de US $

Es va detectar un total de 1098 casos en els que el SGB del 1 d’Octubre 1, 1976 fins el 31 Gener, 1977.

• 532 pacients havien rebut la vacuna antigripal A/New Jersey abans de l'inicií del SGB.

• 15 pacients van rebre la vacuna desprès del SGB.

• 543 pacients no van ser vacunats.

• 8 pacients no tenien dades sobre la vacunació.

L’evidència epidemiològica indicava que un nombre significatiu de casos de SGB podia estar relacionat amb

Es va detectar un total de 1098 casos en els que el SGB del 1 d’Octubre 1, 1976 fins el 31 Gener, 1977.

• 532 pacients havien rebut la vacuna antigripal A/New Jersey abans de l'inicií del SGB.

• 15 pacients van rebre la vacuna desprès del SGB.

• 543 pacients no van ser vacunats.

• 8 pacients no tenien dades sobre la vacunació.

L’evidència epidemiològica indicava que un nombre significatiu de casos de SGB podia estar relacionat amb

Schonberger LB et al. Am J Epidemiol 1979;110:105-23.Schonberger LB et al. Am J Epidemiol 1979;110:105-23.

Quan es compara amb la població no vacunada, la població vacunada te una taxa d’atac de SGB significativament més alta en tots els grups d’edat.

El risc atribuïble estimat de desenvolupar SGB relacionat amb la vacuna en la població adulta es de un cas per cada 100.000 vacunats.

El període de risc augmentat es concentra en les primeres 5 setmanes post-vacuna, encara que pot arribar a les 10 setmanes.

Quan es compara amb la població no vacunada, la població vacunada te una taxa d’atac de SGB significativament més alta en tots els grups d’edat.

El risc atribuïble estimat de desenvolupar SGB relacionat amb la vacuna en la població adulta es de un cas per cada 100.000 vacunats.

El període de risc augmentat es concentra en les primeres 5 setmanes post-vacuna, encara que pot arribar a les 10 setmanes.

Schonberger LB et al. Am J Epidemiol 1979;110:105-23.Schonberger LB et al. Am J Epidemiol 1979;110:105-23.

Guillain-Barré syndrome in the United States, 1979-1980 and 1980-1981. Lack of an association with influenza vaccination.

Sistema de vigilància activa continuada per determinar el risc de SGB després de la vacunació antigripal.

• 528 casos, incloent 7 després de la vacunació(1979-1980)

• 459 casos, incloent 12 després de la vacunació(1980-1981)

Kaplan JE et al. JAMA 1982; 248:698-700.

Guillain-Barré syndrome in the United States, 1979-1980 and 1980-1981. Lack of an association with influenza vaccination.

Sistema de vigilància activa continuada per determinar el risc de SGB després de la vacunació antigripal.

• 528 casos, incloent 7 després de la vacunació(1979-1980)

• 459 casos, incloent 12 després de la vacunació(1980-1981)

Kaplan JE et al. JAMA 1982; 248:698-700.

Guillain-Barré syndrome in the United States,1979-1980 and 1980-1981. Lack of an association with influenza vaccination.

El risc relatiu de desenvolupar SGB després de la vacunació de la grip (0.6 al 1979-1980 i 1.4 al 1980-1981) no es significativament més alt en cap de les dues temporades.

Els resultats suggereixen que no hi ha un risc més alt de SGB relacionat amb la vacuna gripal, i que els possibles agents desenvolupants dels casos de SGB al 1976 no hi son ja en les vacunes successives.

Kaplan JE et al. JAMA 1982; 248:698-700.

Guillain-Barré syndrome in the United States,1979-1980 and 1980-1981. Lack of an association with influenza vaccination.

El risc relatiu de desenvolupar SGB després de la vacunació de la grip (0.6 al 1979-1980 i 1.4 al 1980-1981) no es significativament més alt en cap de les dues temporades.

Els resultats suggereixen que no hi ha un risc més alt de SGB relacionat amb la vacuna gripal, i que els possibles agents desenvolupants dels casos de SGB al 1976 no hi son ja en les vacunes successives.

Kaplan JE et al. JAMA 1982; 248:698-700.

SGB: Antecedents infecció (60% de casos)SGB: Antecedents infecció (60% de casos)

Jacobs BC et al. Neurology 1998; 51:1110-1115Jacobs BC et al. Neurology 1998; 51:1110-1115

Epidemiologia del SGBEpidemiologia del SGB

• Incidencia basal: • Incidència anual de SGB 1 – 1,5 per 100.000

• Més alta en adults i gent gran (4 per 100.000 en persones de més de 75 anys)

• Més baixa en nens.• Incidència basal mensual: ~ 1 per milió d’habitants

• SGB a Espanya:• Població estimada: 46 milions• Entre 10 i 12 casos nous de SGB per setmana.

• Incidencia basal: • Incidència anual de SGB 1 – 1,5 per 100.000

• Més alta en adults i gent gran (4 per 100.000 en persones de més de 75 anys)

• Més baixa en nens.• Incidència basal mensual: ~ 1 per milió d’habitants

• SGB a Espanya:• Població estimada: 46 milions• Entre 10 i 12 casos nous de SGB per setmana.

SGB desprès de la vacunació antigripal?SGB desprès de la vacunació antigripal?

• Campanya 1976 als EUA (grip porcina): nombre de casos de SGB en excés sobre l’incidència basal

• 1 cas en excés per 100.000 vacunats.

• Entre les 6 setmanes post-vacuna, pic a les 2-3 setmanes.

• Campanya 1976 als EUA (grip porcina): nombre de casos de SGB en excés sobre l’incidència basal

• 1 cas en excés per 100.000 vacunats.

• Entre les 6 setmanes post-vacuna, pic a les 2-3 setmanes.

NEJM 1998;339:1797-1802 JAMA 2004;292:2478-2481

Arch Intern Med 2006;166:2217-2221 Arch Intern Med 2006;166:1301-1304

Am J Epid 2009;169:382-388 JID 2009;200:321-328

NEJM 1998;339:1797-1802 JAMA 2004;292:2478-2481

Arch Intern Med 2006;166:2217-2221 Arch Intern Med 2006;166:1301-1304

Am J Epid 2009;169:382-388 JID 2009;200:321-328

Despres de 1976…Despres de 1976…

1. 1992-1993 i 1993-1994: Un cas en excés per cada milió de vacunats de la grip.

2. Hi ha altres grans estudis que no han pogut determinar cap excés de casos de SGB post-vacuna gripal

– UK GP Research Database, 1990-2005

– Alguns estudis suggereixen un descens del risc de SGB post-vacuna antigripal

• Descens en casos SGB comunicats al VAERS:

1,7 / milió al 1993-1994

0,4 / milió al 2002-2003

1. 1992-1993 i 1993-1994: Un cas en excés per cada milió de vacunats de la grip.

2. Hi ha altres grans estudis que no han pogut determinar cap excés de casos de SGB post-vacuna gripal

– UK GP Research Database, 1990-2005

– Alguns estudis suggereixen un descens del risc de SGB post-vacuna antigripal

• Descens en casos SGB comunicats al VAERS:

1,7 / milió al 1993-1994

0,4 / milió al 2002-2003