GRUP 2 DEL CREDIT DE SINTESI:

EVA PÉREZ

LUCIA TOMA THELMA GUERRERO GUILLERMO LLEDÓ

JOAN FERNANDEZ

L'acordió diatònic és diferencia de l’acordió cromàtic per la seva estructura musical de escales majors, i per les seves tecles rodones.

DESCRIPCIÓ I FUNCIONAMENT

En un costat té els baixos i acords per acompanyar la música s'interpreta en l'altre costat. Els acordions diatònics n'hi ha de un dos i tres línies.

Una línia té 10 o 11 botons, i per línia hi ha 4 botons de baix. A diferència de l'acordió cromàtic, la

nota del mateix botó canvia depenent si l'aire surt o entra.

Del nombre d'escales que maneja dependrà el nombre de "línies" al diapasó.

L'acordió diatònic va començar amb una "línia", després va millorar a dos i tres.

EVOLUCIÓ DE LES «LINIES»

L'acordió diatònic va començar amb una "línia", després va millorar a dos i tres. El de tres línies és el més complet i el que s'usa en l'actualitat.

Desenvolupat en la seva forma actual per Kiril Demian a Viena l'any de 1829, és un dels instruments amb més adquisició en Colòmba on es compren el 80% dels acordions produïts a Alemanya, principalment per l'empresa Hohner. En aquest país, s'ha incorporat aquest instrument en la musica Vallenato, la Cumbia, i el merengue dominicà.

També s’utilitza a la música trikitixa, i triki-pop al país baix. És també d'ús comú en la regió espanyola de Astúries, on en les últimes dècades del s. XX i començaments del s. XXI s'ha recuperat com a instrument popular.

DIFERÈNCIA PRINCIPAL ENTRE ACORDIONS DIATÒNICS

L'acordió diatònic de 3 línies es avantatja dels seus antecessors per possibilitar l'execució de 2 tons menors principals. En el seu teclat per a la melodia té 31 botons, i en la seva part de l'acompanyament o baixos té 12.

Per a propòsits musicals es canviar els tons d’aquests acordions mantenint els mateixos intervals.